Unitat 3 els recursos de la natura

26,413
-1

Published on

Published in: Education, Technology, Business
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
26,413
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
21
Actions
Shares
0
Downloads
369
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 3 els recursos de la natura

  1. 1. UNITAT 3.ELS RECURSOS DE LA NATURA
  2. 2. ELS RECURSOS NATURALSSón:  Mitjans per dur a terme les activitats humanes  Elements de la natura, utilitzats en brut o transformats  Valorats = històrics i socials  Materials i mediambientals  Distribuïts de manera molt desigual per la superfície de la Terra (problemes econòmics / tensió geopolítica)  Consum desigual = 20% població consumeix el 80% dels recursos
  3. 3. Recursos Naturals PotencialmentRenovables No Renovables Renovables
  4. 4. Renovables Ús il·limitat No Renovables Sense possible regeneració S’exhaureixen amb l’úsPotencialment Renovables / Destructibles Regeneració natural mitjançant un cicle Capacitat de recàrrega del recurs La sobreexplotació porta a lexhauriment
  5. 5. PRIMERA MATÈRIA Producte mineral, marítim, agrícola o forestal destinat a sertransformat per la indústria
  6. 6. Recursos Naturals No Renovables Energètics No EnergèticsCombustibles Minerals Minerals Minerals Roques Fòssils Radioactius Metàl·lics No Metàl·lics Industrials
  7. 7. Recursos no renovables energèticsCombustibles Minerals Fòssils Radioactius
  8. 8. Combustibles fòssilsCarbó Gas Petroli Natural
  9. 9. Recursos no renovables no energèticsMinerals Minerals RoquesMetàl·lics No Metàl·lics Industrials Pissarra Potassa Coure Argila Fosfats Ferro Marbre Sofre Alumini Sílice Diamants
  10. 10. Recursos Naturals Potencialment RenovablesEnergètics No Energètics Abiòtics Biològics EdafològicsBiomassa Aigua Potable Biodiversitat Sòl Fèrtil Aire Net R. Alimentaris
  11. 11. Recursos Renovables (Tots són energètics) Aprofitament Aprofitamentdirecte del Sol Indirecte del Sol Solar Maremotriu Biomassa Hidràulica Eòlica Geotèrmica
  12. 12. RECURSOS NO RENOVABLES NO ENERGÈTICSPrincipalment són procedents de lamineria (es troben en jaciments)‫ ‏‬i elseu repartiment és molt desigual anivell mundial.Cal diferenciar entre reserves(documentades i explotables, car sónrendibles) i recursos (documentats i noexplotables, car no són rendibles).Sempre hi ha més recursos quereserves.Per aprofitar els recursos minerals caluna gran despesa, per aixògeneralment són o bé explotacionsestatals o bé de grans multinacionals.
  13. 13. En una explotació minera primer esdóna lexploració (prospecció). Estracta de localitzar i fer un estudi deviabilitat. En segon lloc es passa a lafase dextracció. Posteriorment laconcentració cerca el material mésaprofitable. Per últim el refinamentconverteix el mineral en apte per a laseva utilització.Existeix una clara dicotomia (ambexcepcions com EUA i antiga URSS)‫.‏‬Mentre que la producció es concentraals països subdesenvolupats, queexporten car mineria no vol dirindustrialització, el consum esconcentra en els països rics.
  14. 14. Cal recordar que els minerals no energèticssón bàsics per a la indústria i la construcció.Ara baixa el consum de ferro i acer, mentreque s’incrementa el d’alumini, coure i nousmaterials.En les darreres dècades sha multiplicat elconsum. La gran demanda de recursosminerals planteja el problema de lasobreexplotació.Actualment baixa la demanda de mineralsals països rics (crisi econòmica; reorientacióeconòmica (més serveis, baixa indústriapesant); reciclatge; competència de nousmaterials (plàstics); ja pràcticament estanfetes totes les infraestructures bàsiques).
  15. 15. En un futur, augmentarà la demandaals països en desenvolupament?Baixarà el consum global de minerals?S’esgotaran?Caldria reduir el consum car degradenel medi (és la raó més destacada). Lamineria és la indústria més bruta icontaminant. Per això, cal reduir elconsum (desenvolupant nousmaterials)‫ ,‏‬cal potenciar el reciclatge ical evitar el malbaratament (polítiquesd’estalvi)‫‏‬
  16. 16. Els recursos miners a EspanyaEspanya té una gran tradició minera. Ara però, la producció éspobre. Ha d’importar, la qual cosa genera un greu problemaeconòmic, car el valor de les importacions és superior al de lesexportacions. Espanya bàsicament exporta roques industrialsEl sector miner ha experimentat una profunda reconversió. Shantancat explotacions, i la seva importància econòmica sha reduït.Shan tancat un important nombre de jaciments metàl·lics (minesde ferro a Biscaia, de mercuri a Almadén -Ciudad Real- o de courei pirita a Riotinto -Huelva-).Encara es mantenen en funcionament jaciments no metàl·lics: salgemma (Cantàbria), sal marina (litoral mediterrani), salspotàssiques (Catalunya, Navarra).Han augmentat els dedicats a les roques industrials, lligades a laindústria química i a la construcció (granits de Galícia, marbresdAlmeria o Badajoz...).
  17. 17. Els recursos miners aCatalunyaEl sector miner català tradicionalmentha tingut una escassa importància.La mineria de carbó és molt reduïda,destinada a abastir les centralstèrmiques properes (Fígols).Entre els minerals no metàl·lics, lapotassa i la sal gemma han perdutmolt de pes, encara que restenobertes les mines de Sallent.En els darrers anys sha incrementat laimportància del subsector de lesroques industrials (calcària, àrids,argila...),
  18. 18. ELS RECURSOS NATURALS POTENCIALMENT RENOVABLESEls cicles naturals permeten laseva regeneració (aigua potable,aire net, sòl fèrtil, biodiversitat...).Lús sostenible vol dir explotacióil·limitada.La sobreexplotacióequival al seu esgotament.Els recursos potencialmentrenovables són energètics i noenergètics
  19. 19. Recursos potencialment renovablesenergètics.La biomassa és la matèria orgànica(vegetal o animal) produïda com aresultat de la fotosíntesi. Lenergia de labiomassa saconsegueix cremant odescomposant matèria orgànica. Així,la llenya, letanol i el metanol fanpossible produir combustible, benzina oelectricitat.Recursos potencialment renovablesno energètics.Es divideixen en Abiòtics (aigua potablei aire net), Edafològics (sòl fèrtil) iBiològics (Biodiversitat i recursosalimentaris).
  20. 20. Laigua és fonamental (indispensable) peròen general també és poc valorada. Calconsiderar que es tracta dun bé escàs carnomés un 3% és dolça (80% als pols)‫.‏‬Actualment, destaquen dos gransproblemes: Laugment del consum i lacontaminació.
  21. 21. Cada cop hi ha més consum. Ara consumint 35 vegades més que alsegle XVIII. Al món, en general, el consum de laigua es distribueixaixí: - Agricultura (65%-70%) - Indústria (25%) - Consum domèstic (5%-10%) - Cada cop destaca més també la utilització lúdica i turísticaLa sobreexplotació pot portar al desastre (Mar d’Aral)
  22. 22. LAigua en Espanya, un recurs escàsPer conca hidrogràfica entenem el conjunt de terres i aqüífers queaporten les seves aigües al curs dun mateix riu.Les conques fluvials sordenen dacord amb els vessants ondesenvoquen les seves aigües.A Espanya hi trobem els rius del vessant: - Cantàbric i gallec - Atlàntic - MediterraniExcepte els rius del nord dEspanya, la majoria dels rius són derègim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de desglaç opluges i forts estiatges.
  23. 23. Els recursos hídricsLes confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites alMinisteri de Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics delterritori que sels ha assignat.A Espanya els recursos hídrics disponibles (43340 hm3) sónsuperiors a les demandes totals (37029 hm3). Tot i això, és unmarge escàs i són recursos desigualment repartits.Pel que fa a la distribució dels recursos hídrics:● Són importants a les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebro.● Es troben en un relatiu equilibri en les del Guadiana, Pirineusorientals, Xúquer i Canàries.●Són clarament deficitàries en les del Guadalquivir, Sud, Segura iBalears.
  24. 24. Les demandes daiguaEls dos usos de laigua més importants són:● Agrícoles i ramaders● Urbans i industrialsUsos agrícoles i ramadersConsumeixen el 80% dels recursos, i la demanda augmenta perlincrement dels regadius (14% de la superfície conreada, aportenel 50% del valor de la producció agrària). La manca daigua,sobretot a la mediterrània, fa que sexplotin els aqüífers (extraccióper bombeig).Malauradament, les activitats agrícoles i ramaderes ocasionen unaimportant contaminació dels recursos hídrics per lús dadobsquímics, pesticides i purins.Sintenta reduir el consum millorar les canalitzacions o introduintmillores en el reg.
  25. 25. Usos urbans i industrialsLa indústria necessita aigua per als seusprocessos de producció, refrigeració de lamaquinària o per netejar i eliminar residus.La provisió daigua domèstica (o de boca)és prioritària i ha de ser de bona qualitat(potable).De mitjana, es consumeixen uns 200 l aldia. Lelevat consum i la manca de recursosfa que algunes localitats pateixenrestriccions en èpoques de sequera.La urbanització en zones litorals i el boomturístic agreuja el problema de la mancadaigua durant els estius (la màximademanda coincideix amb la menordisponibilitat).
  26. 26. Les polítiques hídriquesLes polítiques hídriques estan orientades a obtenir aigua.Es poden diferenciar: - La política de transvassaments - La dessalinització daigua del mar - La recuperació dels aqüífers - Els plans de sanejament dels riu
  27. 27. La política de transvasamentsMoltes ciutats sabasteixen mitjançantpetits transvasaments.Els grans transvasaments, que impliquenportar aigua a llargues distàncies, sónproblemàtics:- Necessiten grans obres i inversions- Es perd molta aigua per levaporació- Sovint topen amb un gran rebuig social- Poden tenir conseqüències molt greussobre el Medi AmbientUn clar exemple va ser el polèmic PlaHidrològic Nacional.
  28. 28. La dessalinització de laigua del marEs fan plantes dessalinitzadores per abastir les ciutats.Laigua obtinguda és de bona qualitat, però el procés resultacar i consumeix molta energia.A Espanya funcionen plantes a Canàries i Almeria, i sestanconstruint noves instal·lacions a la costa mediterrània.
  29. 29. La recuperació dels aqüífersEls aqüífers sexploten a partir de la perforació de pous,sobretot en zones amb manca daigua, com les terresmediterrànies.La sobreexplotació provoca una disminució del nivell, ladessecació total o parcial dàrees humides i la salinització.També cal considerar els desastrosos efectes de lacontaminació.Per tot plegat es vol prioritzar la recuperació dels aqüífers.
  30. 30. Els plans desanejament dels riusEls plans desanejament dels riusvolen reduir eldeteriorament de laqualitat de les sevesaigües.Es vol controlar elsabocament i instal·larplantes depuradoresdaigua.Aquestes mesureshan permès larecuperació dalgunsrius claveguera, comara el Besòs.
  31. 31. LAigua a CatalunyaA Catalunya hi ha un gran desequilibri entre la distribució de lapoblació en el territori i la disponibilitat dels recursos hídrics.Catalunya té una demanda anual de 3100 hm3. La ramaderia ilagricultura són les activitats que més consumeixen, tot i que enuna proporció inferior a la resta dEspanya. En canvi, hi hapercentualment més demanda urbana i industrial.Cal diferenciar entre la conca de lEbre i les conques internes.● La conca de lEbre té el 60% dels recursos hídrics explotables,tot i que només viu el 8% de la població catalana. Destaca elconsum agrícola i ramader.● Les conques internes concentren el 92% de la població, tot i queúnicament hi ha el 40% dels recursos hídrics. Destaca el consumindustrial i urbà.
  32. 32. Clarament hi ha un dèficit en labastiment de les conques internes,motivat tant pel règim de precipitacions com per la mancadinversions.La sequera del 2008 disparà totes les alarmes i motivà ladopcióde diverses iniciatives per garantir el subministrament en lesconques internes: - Instal·lació de plantes dessalinitzadores - Recuperació dels aqüífers - Millora dels sistemes de canalització i rec - Reutilització de laigua regenerada
  33. 33. LENERGIALenergia és la força vital. Lenergia sobté dels recursos energètics,recursos amb la capacitat de produir energia.El desenvolupament d’un país es troba lligat a un creixent consumd’energia. Hi ha una clara correlació entre el creixement de la rendai la demanda energètica, car laugment de la demanda i delsintercanvis genera un increment del consum energètic.Cada cop consumint més energia, la qual cosa provoca problemeseconòmics i medi ambientals. Igualment, les fonts denergia sónfonamentals. Lexplotació, el control, lús i la distribució generaimportants impactes socials i espacials.
  34. 34. La producció i distribució de lenergia és bàsica. La distribucció desdel lloc de producció o importanció es fa mitjançant xarxeselèctriques, oleoductes o gasoductes. Aquesta xarxa sha demantenir i ha de poder preveure les necessitats futures, com arales puntes de demanda en determinades èpoques de lany.La xarxa elèctrica dalta tensió espanyola es troba gestionada perXarxa Elèctrica dEspanya. Aquesta connecta els centres deproducció i els punts de distribucció als consumidors. També técura de les connexions de la xarxa amb lexterior (Espanya importaelectricitat de França i Portugal, mentre que exporta al Marroc i aAndorra).Des del Marroc i per sota de lestret de Gibraltar, procedentdAlgèria, un gasoducte porta gas fins a Irun (País Basc) i Larrau(Navarra), on connecta amb la xarxa europea. També connectaamb Portugal per Badajoz (Extremadura) i Tui (Galícia).El gas es distribueix dins Espanya amb una important xarxa degasoductes, en ampliació.
  35. 35. La xarxa doleoductes espanyola sinicia en una sèria de ports quetenen instal·lacions per rebre baixells carregats de cru. Els ports esconnecten amb les refineries (8) i des daquestes els productesrefinats semmagatzemen i es distribueixen.
  36. 36. Classificació tipus energiaSegons la seva disponibilitat Energies no renovables Energies renovablesSegons limpacte ambiental Energies brutes Energies netes Energies convencionals Considerant la disponibilitat i limpacte ambiental Energies alternatives
  37. 37. Energies Convencionals Carbó Combustibles fòssils Petroli Fisió nuclear Gas natural Hidràulica Solar Energies Alternatives Geotèrmica Eòlica Maremotriu Biomassa Minihidràulica Fusió nuclear HidrogenPresenten problemes la hidràulica i la biomassa
  38. 38. Energies convencionals
  39. 39. Energies convencionals● Avantatges ● Inconvenients ● Plenament instaurades ● Exhauribles ● Gran poder energètic ● Concentrades ● Tensió geopolítica ● Impacte ambiental
  40. 40. COMBUSTIBLES FÒSSILS.Procedeixen déssers vius sotmesos durant milions danys aprocesos geològics. Són la base de lactual civilització occidental.Malauradament, ocasionen un gran impacte ambiental durant laseva extracció, transport i utilització (combustió).CARBÓ.Hi ha diversos tipus, com torba, lignit, hulla (més utilitzat) i antracita.Va ser la base de la primera revolució industrial. Actualment sutilitzaen indústria, producció energètica, calefacció… Malauradament,genera un fort impacte ambiental (danys en l’extracció, la sevacombustió provoca l’efecte hivernacle i la pluja àcida).Tot i això, amb la crisi energètica augmenta la producció. Hi hareserves estimades en uns 1000 anys.
  41. 41. El carbó a EspanyaA Espanya la mineria del carbó ha estat molt destacada. Des de faunes dècades però, es troba en un procés de reajustament, i shantancat moltes mines.La qualitat del carbó espanyol és baixa, i el cost de produccióresulta elevat.La zona més important del producció és lasturlleonesa (mines deLangreo, Laviana, Mieres, La Camocha). La zona sud té mines aCiudad Real, Còrdova, Badajoz i Sevilla. Hi ha una petitaproducció a Catalunya i Aragó.LEstat vol mantenir la producció de carbó per raons socials i a fide disminuir la taxa de dependència energètica. Malauradament, apartir del 2010 es reduiran els ajuts europeus a la producció delcarbó, car la seva crema en centrals termoelèctriques és moltcontaminant (CO2, pluja àcida).
  42. 42. La mineria de carbó a Catalunya és molt reduïda, destinadaa abastir les centrals tèrmiques properes (Fígols).
  43. 43. PETROLI.Explotat industrialment des del 1859.Sobté cru. Després es destil·la i refinaper obtenir derivats sòlids, gasos ilíquids.Es bàsic per a la societat industrial, carés el motor energètic i econòmicmundial (el petroli i el gas naturalaporten 50% de l’energia consumida almón). Els problemes desubministrament provoquen crisimundial. Daltra banda, a molts païsosocasiona balança de pagamen tnegativa, ja que cal importar-lo.
  44. 44. La producció mundial es dóna sobretot alOrient Mitjà, el mar del Nord, Nigèria,Gabon, Veneçuela, EUA, la F.Russa i el sud-est asiàtic.El 2011 lOPEP representava més del 40% dela producció mundial I el 80% de les reservesprovades.El futur a mig termini incert. Es planteja unaimportant reducció de la producció. Daltrabanda, cal considerar el seu importantíssimimpacte ecològic, car provoca danys amblextracció, el transport (oleoductes isuperpetroliers) i lús (combustió)‫.‏‬
  45. 45. El petroli a EspanyaEspanya consumeix un gran volum de petroli. Tot i això, no téreserves importants dhidrocarburs i la producció de petroli (0,43%)és insignificant en comparació amb el consum (48,52%).Davant les costes de Tarragona sextreu petroli, encara que enquantitats molt modestes.Darrerament sestan fent prospeccions en les costes tarragonines,valencianes i en la zona pirinenca.Les importacions arriben sobretot dAràbia Saudita, Mèxic i Rússia.Actualment es vol diversificar aquesta procedència. Igualment, esvol reduir costos amb flotes pròpies i refinant al mateix país (hi ha9 refineries per fabricar combustibles).
  46. 46. GAS NATURALÉs el combustible fòssil que presenta unmenor impacte ambiental. Està format perbutà, età, propà i metà.És utilitzat a partir de la liqüefacció en laindústria, la producció elèctrica I elconsum domèstic.Transportat a partir de gasoductesDarrerament hi ha més consum (mésproducció). És una alternativa al petroli?Es troba més disseminat arreu del món, téun alt poder energètic i és més net(centrals de cicle combinat).
  47. 47. Producció mundial de gas natural (2007)‫‏‬
  48. 48. El gas natural a EspanyaÉs una font denergia dimportància creixent a Espanya, ja que és elcombustible fòssil més net. La demanda domèstica i industrial, aixícom la seva utilització per la producció energètica, sha incrementatconsiderablement en els darrers anys. Espanya té reserves a Osca i al mar al Golf de Cadis i Biscaia, però per al proveïment depèn totalment de lexterior. El nostre principal proveïdor és Algèria, don arriba el principal gasoducte.
  49. 49. LA FISIÓ NUCLEAR (MINERALS RADIACTIUS. URANI)Gràcies a la fissió nuclear es dóna laproducció d’energia en centralsnuclears.‫‏‬Produeix un gran volum denergia, aun preu relativament baix, i senseemetre CO2.Lurani és el combustible, tot i que sha denriquir. És un procés carque demana un gran desenvolupament tecnològic. Els gransproductors mundials durani són Austràlia, Canadà i la FederacióRussa. Espanya compta amb mineral durani, tot i que el seuenriquiment sha de fer a França.
  50. 50. Els problemes que planteja lenergia nuclear són diversos:Accidents, Residus, Oposició social, Despesa (extracció,enriquiment, construcció central (50 anys de vida mitjana),tractament residus, desmantellament instal·lacions...).Ara la UE proposa incentivar energia nuclear coma a alternativa alpetroli (producció pròpia). Per aconseguir centrals nuclears més eficients i segures, sestà desenvolupant el projecte ITER (Rússia, Japó , Canadà i UE)‫ .‏‬Tot i això, hi ha un debat molt important (accident de Txernòbil, Fukujima).
  51. 51. Lenergia nuclear a Espanya iCatalunya.Una important part de lenergia produïdaa Espanya la proporcionen els 9 reactorsdistribuïts en 7 centrals nuclears.A Catalunya existeixen 2 centrals amb 3reactors (Ascó I i II / Vandellós II,Tarragona), que produeixen una partdestacada de lenergia produïda aCatalunya.La xarxa nuclear espanyola és obsoleta,i a més hi ha una moratòria nuclear. Esplanteja el seu desmantellament(Garoña, Burgos), tot i que també hi haveus que defensen la construcció denoves centrals.
  52. 52. LENERGIA HIDRÀULICA Es tracta daprofitar la força de laigua per a la producció delectricitat. No emet gasos contaminants i laigua es pot utilitzar per a altres finalitats. Per contra, provoca un fort impacte ambiental (inunda zones de muntanya).A nivell mundial. Produeix una part important de lenergia elèctrica(Noruega, Xina -projecte de les Tres Gorges-).
  53. 53. Laigua com a recurs energètic a EspanyaA Espanya hi ha nombroses centrals hidroelèctriques, que generenuna gran quantitat denergia “neta” (7,30%). A més, elsembassaments permeten emmagatzemar aigua i regular elscabals dels rius.El problema de les centrals hidroelèctriques és el seu elevat cost,les dificultats de la seva construcció, i limpacte social i natural quegeneren. Igualment tenim el problema de les sequeres.Daltra banda, laugment de la demanda hídrica agrícola iramadera topa amb la producció hidroelèctrica. Aquesta es dónasobretot a lhivern, esgotant les reserves cara a lestiu.En tot cas, lelevada explotació hidrològica dels rius espanyols nopermet pensar a ampliar aquest recurs energètic.A Catalunya, lenergia hidroelèctrica aprofita els cursos de laNoguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, lEbre i el Ter.
  54. 54. Energies alternatives
  55. 55. Energies Alternatives● Avantatges ● Inconvenients ● Inesgotables (provenen del sol) ● En procés de ● Distribució arreu del món desenvolupament tècnic ● Disminueixen grau de dependència energètica ● Escàs poder energètic ● Sense impacte ambiental (ni ● Producció irregular gasos contaminants ni residus perillosos) ● Fomenten equilibri territorialLa crisi del petroli augmentarà l’explotació de les renovables?Les energies alternatives, són el futur?
  56. 56. Energies Alternatives a Espanya i CatalunyaGrans avantatges: - Són autòctones (eviten dependència externa) - Permeten desenvolupar tecnologia pròpia - Augmenten l’equilibri territorial (s’instal·len a zones rurals)Espanya és líder mundial en energies renovables (sobretot solar ieòlica) - 2009, el 205% de lelectricitat generada per renovables - 2009, 200.000 persones treballen en el sector - Gran desenvolupament I+D - Multitud de projectes per augmentar la producció - El govern incentiva (subvencions) el seu desenvolupament
  57. 57. A Espanya, inicialment les renovables es desenvoluparen poc,sobretot per que el petroli tenia uns preus baixos i per la mancadinvestigació.Actualment es vol potenciar aquesta mena de recursos peraugmentar lautoproveïment. Tot i això, la seva aportació és encaramolt discreta.A Espanya existeix el PER (Pla dEnergies Renovables), que volaconseguir que el 30,3% de lenergia elèctrica consumida aEspanya provingui de fonts netes.A Catalunya les energies renovables també es troben en expansió,tot i que encara la seva aportació és modesta.
  58. 58. Es basa en laprofitament directedel sol (energia solar). Pot ser ‫‏‬solar Energia solartèrmica (destaca projecte torrecentral, Sevilla) o solar fotovoltàica.Es troba en expansió, tot i que demoment és massa cara. El potencialespanyol és el més alt dEuropa.Tot i això, encara hi ha poquesinstal·lacions (destaquen lesdAlmeria -central solar deTabernas- Huelva i Tenerife).
  59. 59. Energia minihidràulica i hidràulica reversible Embassament A Aprofita la força de laigua per aconseguir electricitat. Minimitza limpacte ambiental aprofitant al màxim laigua o realitzant embassament més petitsEmbassament B
  60. 60. Aprofita la força del vent perEnergia eòlica aconseguir electricitat mitjançant aerogeneradors. Ara també sinstal·la al mar. Espanya és el segon país del món en producció eòlica, darrera Alemanya. Hi ha camps eòlics escampats pràcticament per tota Espanya. Lenergia eòlica és la que presenta a Espanya un desenvolupament més accelerat. Sestà desenvolupant una important activitat industrial de la qual Espanya és un dels màxims productors mundials.
  61. 61. Diversos factors afavoreixen el sector eòlic a Espanya:- Lexistència dun gran potencial eòlic.- La normativa legal favorable.- Linterès del sector industrial.- Lexistència de tecnologia i indústria pròpies, amb una importantcapacitat de millora.- El recolzament dels governs autonòmics.Lenergia eòlica no emet gasos contaminants, pot ser compatible alús agrícola o ramader, es pot instal·lar en zones àrides o en lesaigües marines properes a la costa.El problema és la variabilitat del vent i limpacte visual negatiu, abanda de limpacte sobre els ocells.
  62. 62. Energia maremotriu Aprofita la força del mar (onades, corrents marins) o les diferències de temperatura del mateix per aconseguir electricitat. Aprofita lescalfor interna de la Terra per Energia obtenir aigua calenta, directament o per a la generació utilitzadageotèrmica delectricitat. Destaca el cas dIslàndia
  63. 63. A Espanya la zona amb més possibilitats és larxipèlag canari.En algunes zones hi ha jaciments geotèrmics de baixatemperatura, utilitzats per a calefacció i subministramentdaigua calenta (balnearis) o per lús domèstic o la calefacciódhivernacles.
  64. 64. Energia La biomassa és la matèria orgànica (vegetal o animal) produïda com abiomassa resultat de la fotosíntesi. Lenergia de la biomassa saconsegueix cremant o descomposant matèria orgànica. Així, la llenya, letanol i el metanol fan possible produir combustible, benzina o electricitat. La producció energètica en base a la biomassa es troba en un procés dexpansió a tota Espanya.
  65. 65. En fase destudi i desenvolupament. Fussió Pot produir una gran quantitat denergia sense riscos ni impacte ambiental. NuclearLa pila dhidrogen es considera part Hidrogenimportant del futur energètic mundial.Les piles de combustible proporcionenelectricitat, calor i aigua destil·lada.El problema és aconseguir el combustible.
  66. 66. La producció mundial denergia
  67. 67. Producció energètica en el món (2008)75%: Combustibles fòssils12%: Combustió de fusta6%: Energia hidràulica5%: Energia nuclear2%: AltresActualment es dóna un gran consum d’energia i de tota mena deprimeres matèries. El sistema de lactual desenvolupamenteconòmic ho necessita. Tot i que cada cop hi ha més consumd’energia en el món desenvolupat, en un futur proper augmentaràmés el consum al Tercer Món.Aleshores, és aquest un futur sostenible?
  68. 68. El Consell Mundial de lenergia (CME) destaca la importància dels combustibles fòssils. El seu consum es generalitzà amb la Revolució Industrial (sobretot al segle XX, segle del petroli). Actualment proporcionen el 75% de lenergia del món, el 90% dels països rics. La previsió és que en 20 anys el seu consum es duplicarà (augment de la demanda de la Xina i lÍndia).Els combustibles fòssils són la base de la nostra civilitzacióindustrial: - Base sistema agrícola (combustible, adobs, pesticides) - Base forma de vida urbana (mobilitat) - Base sistema de transport (fàcil i flexible) - Base xarxa elèctrica (sistema nerviós central)
  69. 69. LA SITUACIÓ ENERGÈTICA ESPANYOLAProducció energètica espanyola (2008)52,2%: Petrol15,2%: Carbó13%: Energia nuclear12,8%: Gas natural6,5%: Renovables (inclou la hidràulica)Espanya és un país amb dèficit de recursos energètics. No téfonts denergia suficient: és un país dependent des del punt devista energètic. La taxa de dependència energètica es troba alvoltant del 80%. El 2007 només produí el 18,58% de lenergiaconsumida.El grau dautoabastiment espanyol és molt baix. La demandasupera la producció pròpia, i cal importar recursos energètics. Hiha una gran taxa de dependència energètica. Això provoca unaimportant despesa econòmica.
  70. 70. El creixement econòmic i laugment de la riquesa i el benestar dela població ha incrementat el consum energètic.La producció energètica espanyola està totalment estancada. Laproducció de petroli i gas baixa, la de carbó també, i la de nuclear ihidràulica es troba estancada.Això genera problemes econòmics, ambientals i geopolítics.Els PEN (plans energètics nacionals) volen:● Reduir la dependència del petroli i diversificar les fontsdabastament● Augmentar la importància del gas natural● Reforçar energies tradicionals com el carbó o la hidràulica● Potenciar les energies renovables.● Desenvolupar polítiques deficiència i estalvi (pe. tren)
  71. 71. El futur energètic mundialEls experts (J.Rifkin, Leconomia de lhidrogen)consideren que s’aproximen canvis. Enstrobem en la fi de l’era dels combustiblesfòssils?. Cal considerar diversos factors, comara el límit dels recursos, les qüestionsgeopolítiquesi les qüestions ambientals. J.Rifkin Peak Oil
  72. 72. Els límits dels combustibles fòssils Són recursos no renovables (sexhauriran). Encara hi ha carbó i gas (sobretot ex-URSS)‫ .‏‬Hi ha però risc de quedar-nos sense petroli barat (cada cop hi ha més demanda, sobretot de països emergents com Xina, Índia ...). Mentre que augmenta la demanda es preveu que baixarà la producció. Estem avocats a una crisi energètica permanent? A una gran pujada de preus?. Quan s’arribarà al límit (peak oil)? Segurament entre 2020-2030?. A partir d’aquell moment sempre hi haurà més demanda que oferta.
  73. 73. Qüestions geopolítiquesOccident importa, la qual cosa el fa vulnerable (crisi 1973).‫ ‏‬Téuna gran dependència energètica, car té poca producció ireserves.LOrient Mitjà (sobretot el Golf Pèrsic) concentra 2/3 de lesreserves del món (per 100 anys?). És el Graner Energètic delMón. Destaquen Iraq, Iran, Kuwait i Aràbia Saudita. Per aixòtenen un gran valor estratègic (guerres d’Iraq)‫ .‏‬Hi ha però ungreu perill de desestabilització (integrisme islàmic).
  74. 74. Problemes ambientals Lextracció, el transport i lús (crema) dels combustibles fòssils té importants efectes acumulatius. Limpacte no és només local, també és global (canvi climàtic)Per tot plegat, cal canviar l’actual sistema i crear un nou sistemaenergètic. Com hauria de ser el nou sistema? - Potenciar l’estalvi energètic - Potenciar altres energies (alternatives)‫‏‬ - Impulsar normatives globals - Crear un sistema de menor tamany - Crear un sistema descentralitzat - Crear un sistema sostenible (respectuós amb el medi i quemillori el nivell de vida de la població -Tercer Món-).‫‏‬
  75. 75. De moment, molts països tenen grans dificultats per canviarlactual model energètic.El futur passa per laprofitament combinat de diferents fonts. Entreaquestes, és molt provable que destaqui la importància del’hidrogen (piles de combustible).
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×