Unitat 3 2013-14 - els recursos de la natura

25,391
-1

Published on

Published in: Education
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
25,391
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
44
Actions
Shares
0
Downloads
387
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 3 2013-14 - els recursos de la natura

  1. 1. UNITAT 3. ELS RECURSOS DE LA NATURA IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
  2. 2. ELS RECURSOS NATURALS Són: Mitjans per dur a terme les activitats humanes: Elements de la natura, utilitzats en brut o transformats. Valorats històricament i social. Poden ser materials i mediambientals. Distribuíts de manera molt desigual per la superfície de la Terra (genera problemes econòmics i tensió geopolítica) El seu consum és molt desigual. Un 20% de la població consumeix un 80% dels recursos.
  3. 3. Recursos Naturals Renovables No Renovables Potencialment Renovables
  4. 4. Renovables Ús il·limitat No Renovables Sense possible regeneració. No es regeneren a escala humana. S’exhaureixen amb l’ús Potencialment Renovables / Destructibles Regeneració natural mitjançant un cicle Capacitat de recàrrega del recurs La sobreexplotació porta a l'exhauriment ELS RECURSOS NATURALS PRIMERES MATÈRIES Producte mineral, marítim, agrícola o forestal destinat a ser transformat per la indústria.
  5. 5. Recursos Naturals No Renovables Energètics No Energètics Combustibles Fòssils Minerals Radioactius Minerals Metàl·lics Minerals No Metàl·lics Roques Industrials
  6. 6. Recursos no renovables energètics Combustibles Fòssils Minerals Radioactius
  7. 7. Combustibles fòssils Carbó Petroli Gas Natural
  8. 8. Recursos no renovables no energètics Minerals Metàl·lics Coure Ferro Alumini Minerals No Metàl·lics Pissarra Argila Marbre Sílice Roques Industrials Potassa Fosfats Sofre Diamants
  9. 9. Recursos Naturals Potencialment Renovables Energètics No Energètics Biomassa Abiòtics Aigua Potable Aire Net Edafològics Sòl Fèrtil Biològics Biodiversitat R. Alimentaris
  10. 10. Recursos Renovables (Tots són energètics) Aprofitament directe del Sol Aprofitament Indirecte del Sol Hidràulica Eòlica Maremotriu Geotèrmica Biomassa Solar
  11. 11. RECURSOS NO RENOVABLES NO ENERGÈTICS Principalment són procedents de la mineria (es troben en jaciments)‫‏‬ i el seu repartiment és molt desigual a nivell mundial. Cal diferenciar entre: Reserves (documentades i explotables, car són rendibles). Recursos (documentats i no explotables, car no són rendibles). Sempre hi ha més recursos que reserves. Per aprofitar els recursos minerals cal u n a g r a n d e s p e s a , p e r a i x ò generalment són o bé explotacions estatals o bé de grans multinacionals. Recursos naturals que s’esgoten amb el seu ús i no produeixen energia.
  12. 12. En una explotació minera primer es dóna l'exploració (prospecció). Es tracta de localitzar i fer un estudi de viabilitat. En segon lloc es passa a la fase d'extracció. Posteriorment la concentració cerca el material més aprofitable. Per últim el refinament converteix el mineral en apte per a la seva utilització. Existeix una clara dicotomia (amb excepcions com els EUA i la Federació Russa. La producció es concentra als països subdesenvolupats (exportadors). El consum es concentra en els països rics (importadors).
  13. 13. Cal recordar que els minerals no energètics són bàsics per a la indústria i la construcció. Ara baixa el consum de ferro i acer, mentre que s’incrementa el d’alumini, coure i nous materials. En les darreres dècades s'ha multiplicat el consum. La gran demanda de recursos minerals planteja el problema de la sobreexplotació. Està baixant la demanda de minerals als països rics: Crisi econòmica. Reorientació econòmica (més serveis, baixa la indústria pesant). Reciclatge. Competència de nous materials (plàstics); Ja pràcticament estan fetes totes les infraestructures bàsiques.
  14. 14. En un futur: Baixarà el consum global de minerals? Augmentarà la demanda als països en desenvolupament? S’esgotaran? Caldria reduir el consum, car degraden el medi. La mineria és la indústria més bruta i contaminant. Desenvolupant nous materials. Potenciant el reciclatge. Evitant el malbaratament (polítiques d’estalvi).‫‏‬
  15. 15. Els recursos miners a Espanya Espanya té una gran tradició minera. Ara però, la producció és pobre. Ha d’importar, la qual cosa genera un greu problema econòmic, car el valor de les importacions és superior al de les exportacions. Espanya bàsicament exporta roques industrials El sector miner ha experimentat una profunda reconversió. S'han tancat explotacions, i la seva importància econòmica s'ha reduït. S'han tancat un important nombre de jaciments metàl·lics (mines de ferro a Biscaia, de mercuri a Almadén -Ciudad Real- o de coure i pirita a Riotinto - Huelva-).Encara es mantenen en funcionament jaciments no metàl·lics: sal gemma (Cantàbria), sal marina (litoral mediterrani), sals potàssiques (Catalunya, Navarra)…
  16. 16. Han augmentat els jaciments dedicats a les roques industrials, lligades a la indústria química i a la construcció (granits de Galícia, marbres d'Almeria o Badajoz...).
  17. 17. Els recursos miners a Catalunya El sector miner català tradicionalment ha tingut una escassa importància. La mineria de carbó era molt reduïda, destinada a abastir les centrals tèrmiques properes (Fígols). Totes les mines de carbó catalanes han tancat. Entre els minerals no metàl·lics, la potassa i la sal gemma han perdut molt de pes, encara que resten obertes les mines de Sallent. En els darrers anys s'ha incrementat la importància del subsector de les roques industrials (calcària, àrids, argila...),
  18. 18. ELS RECURSOS NATURALS POTENCIALMENT RENOVABLES Els cicles naturals permeten la seva regeneració (aigua potable, aire net, sòl fèrtil, biodiversitat...). L'ús sostenible vol dir explotació il·limitada. La sobreexplotació equival al seu esgotament. Els recursos potencialment renovables són energètics i no energètics
  19. 19. Recursos potencialment renovables energètics. La biomassa és la matèria orgànica (vegetal o animal) produïda com a resultat de la fotosíntesi. L'energia de la biomassa s'aconsegueix cremant o descomposant matèria orgànica. La llenya, l'etanol i el metanol fan possible produir combustible, benzina o electricitat. Recursos potencialment renovables no energètics. A b i ò t i c s ( a i g u a potable i aire net). Edafològics (sòl fèrtil). Biològics (Biodiversitat i recursos alimentaris).
  20. 20. L'aigua és fonamental (indispensable) però en general també és poc valorada. Cal considerar que es tracta d'un bé escàs car només un 3% és dolça (80% als pols)‫‏‬. Destaquen dos grans problemes: Augment del consum. Contaminació.
  21. 21. Cada cop hi ha més consum. Ara consumint 35 vegades més que al segle XVIII. Al món, en general, el consum de l'aigua es distribueix així: Agricultura (65%-70%) Indústria (25%) Consum domèstic (5%-10%) Cada cop destaca més també la utilització lúdica i turística. La sobreexplotació pot portar al desastre (Mar d’Aral) Varia moltíssim segons el grau de riquesa i la situació dels països.
  22. 22. L'Aigua en Espanya: un recurs escàs. Per conca hidrogràfica entenem el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu. Les conques fluvials s'ordenen d'acord amb els vessants on desenvoquen les seves aigües. A Espanya hi trobem els rius del vessant: Cantàbric i gallec Excepte els rius del nord d'Espanya, la majoria dels rius són de règim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de desglaç o pluges i forts estiatges. Atlàntic Mediterrani
  23. 23. Entitats adscrites al Ministeri de Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se'ls ha assignat. Per tal de gestionar els recursos hídrics s’han creat les confederacions hidrogràfiques. A Espanya els recursos hídrics disponibles (43340 hm3) són superiors a les demandes totals (37029 hm3). Tot i això, és un marge escàs i són recursos desigualment repartits.
  24. 24. Pel que fa a la distribució dels recursos hídrics: Són importants a les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebro. Es troben en un relatiu equilibri en les del Guadiana, Pirineus orientals, Xúquer i Canàries. Són clarament deficitàries en les del Guadalquivir, Sud, Segura i Balears. Els dos usos de l'aigua més importants són: Problemes per satisfer les demandes d’aigua. Agrícoles i ramaders. Urbans i industrials.
  25. 25. Usos agrícoles i ramaders. Consumeixen el 80% dels recursos, i la demanda augmenta per l'increment dels regadius (14% de la superfície conreada, aporten el 50% del valor de la producció agrària). La manca d'aigua, sobretot a la mediterrània, fa que s'explotin els aqüífers (extracció per bombeig). Malauradament, les activitats agrícoles i ramaderes ocasionen una important contaminació dels recursos hídrics per l'ús d'adobs químics, pesticides i purins. S'intenta reduir el consum millorar les canalitzacions o introduint millores en el reg.
  26. 26. Usos urbans i industrials. La indústria necessita aigua per als seus processos de producció, refrigeració de la maquinària o per netejar i eliminar residus. La provisió d'aigua domèstica (o de boca) és prioritària i ha de ser de bona qualitat (potable). De mitjana, es consumeixen uns 200 l al dia. L'elevat consum i la manca de recursos fa que algunes localitats pateixen restriccions en èpoques de sequera. La urbanització en zones litorals i el boom turístic agreuja el problema de la manca d'aigua durant els estius (la màxima demanda coincideix amb la menor disponibilitat).
  27. 27. L’aigua és un recurs escàs, per tal s’han de dissenyar polítiques hídriques. Les polítiques hídriques estan orientades a obtenir aigua. Política de transvassaments Dessalinització d'aigua del mar Recuperació dels aqüífers Plans de sanejament dels rius
  28. 28. Moltes ciutats s'abasteixen mitjançant petits transvasaments. Els grans transvasaments, que impliquen portar aigua a llargues distàncies, són problemàtics: Necessiten grans obres i inversions Es perd molta aigua per l'evaporació Sovint topen amb un gran rebuig social Poden tenir conseqüències molt greus sobre el Medi Ambient Un clar exemple va ser el polèmic Pla Hidrològic Nacional.
  29. 29. Es fan plantes dessalinitzadores per abastir les ciutats. L'aigua obtinguda és de bona qualitat. El procés resulta car i consumeix molta energia. A Espanya funcionen plantes a Canàries, Almeria, Barcelona…, i s'estan construint noves instal·lacions a la costa mediterrània.
  30. 30. Els aqüífers s'exploten a partir de la perforació de pous, sobretot en zones amb manca d'aigua, com les terres mediterrànies. La sobreexplotació provoca una disminució del nivell, la dessecació total o parcial d'àrees humides i la salinització. Ta m b é c a l considerar els desastrosos efectes de la contaminació. Per tot plegat es vol prioritzar la recuperació dels aqüífers.
  31. 31. Els plans de sanejament dels rius volen reduir el deteriorament de la qualitat de les seves aigües. Es vol controlar els abocament i instal·lar plantes depuradores d'aigua. Aquestes mesures han permès la recuperació d'alguns rius claveguera, com ara el Besòs.
  32. 32. L'Aigua a Catalunya A Catalunya hi ha un gran desequilibri entre la distribució de la població en el territori i la disponibilitat dels recursos hídrics. Catalunya té una demanda anual de 3100 hm3. La ramaderia i l'agricultura són les activitats que més consumeixen, tot i que en una proporció inferior a la resta d'Espanya. Gran demanda urbana i industrial, percentualment més que a la resta de l’estat.
  33. 33. Les conques internes concentren el 92% de la població, tot i que únicament hi ha el 40% dels recursos hídrics. Cal diferenciar entre la conca de l'Ebre i les conques internes. La conca de l'Ebre té el 60% dels recursos hídrics explotables, tot i que només viu el 8% de la població catalana. Destaca el consum agrícola i ramader. Destaca el consum industrial i urbà.
  34. 34. Clarament hi ha un dèficit en l'abastiment de les conques internes, motivat tant pel règim de precipitacions com per la manca d'inversions.
  35. 35. La sequera del 2008 disparà totes les alarmes i motivà l'adopció de diverses iniciatives per garantir el subministrament en les conques internes: Instal·lació de plantes dessalinitzadores Recuperació dels aqüífers Millora dels sistemes de canalització i rec Reutilització de l'aigua regenerada
  36. 36. L'ENERGIA L'energia és la força vital. S'obté dels recursos energètics, recursos amb la capacitat de produir energia. L'energia primària és l'energia que no ha patit cap procés de transformació prèvia sinó que es pot utilitzar directament, com ara la solar, eòlica, nuclear, etc El desenvolupament d’un país es troba lligat a un creixent consum d’energia. Hi ha una clara correlació entre el creixement de la renda i la demanda energètica, L'augment de la demanda i dels intercanvis genera un increment del consum energètic.
  37. 37. Cada cop consumint més energia, Problemes polítics, econòmics i medi ambientals. Les fonts d'energia són fonamentals. L'explotació, el control, l'ús i la distribució genera importants impactes econòmics, polítics, socials i espacials. Sovint, l’energia no es consumeix allà on es produeix La distribucció des del lloc de producció o importanció es fa mitjançant xarxes elèctriques, oleoductes o gasoductes. Aquesta xarxa s'ha de mantenir i ha de poder preveure les necessitats futures, com ara les puntes de demanda en determinades èpoques de l'any.
  38. 38. La xarxa elèctrica d'alta tensió espanyola es troba gestionada per Xarxa Elèctrica d'Espanya. Connecta els centres de producció i els punts de distribucció als consumidors. Té cura de les connexions de la xarxa amb l'exterior (Espanya importa electricitat de França i Portugal, mentre que exporta al Marroc i a Andorra).
  39. 39. Des del Marroc i per sota de l'estret de Gibraltar, procedent d'Algèria, un gasoducte porta gas fins a Irun (País Basc) i Larrau (Navarra), on connecta amb la xarxa europea. També connecta amb Portugal per Badajoz (Extremadura) i Tui (Galícia). El gas es distribueix dins Espanya amb una important xarxa de gasoductes, en ampliació.
  40. 40. La xarxa d'oleoductes espanyola s'inicia en una sèria de ports que tenen instal·lacions per rebre baixells carregats de cru. Els ports es connecten amb les refineries (8+1) i des d'aquestes els productes refinats s'emmagatzemen i es distribueixen.
  41. 41. Segons la seva disponibilitat Energies no renovables Energies renovables Segons l’impacte ambiental Energies brutes Energies netes Segons la disponibilitat i l’impacte ambiental Energies convencionals Energies alternatives Classificació tipus d’energia:
  42. 42. Energies Convencionals Energies Alternatives Combustibles fòssils Fisió nuclear Hidràulica Solar Geotèrmica Eòlica Maremotriu Biomassa Minihidràulica Fusió nuclear Hidrogen Presenten problemes la hidràulica i la biomassa Carbó Petroli Gas natural
  43. 43. Energies convencionals Avantatges Plenament instaurades Gran poder energètic Inconvenients Exhauribles Concentrades Impacte ambiental Tensió geopolítica Són la base del nostre sistema energètic Caldria canviar el model energètic
  44. 44. Substàncies procedeixen d'éssers vius sotmesos durant milions d'anys a procesos geològics. En ser cremades alliberen gran quantitat d’energia. COMBUSTIBLES FÒSSILS Són la base de l'actual civilització occidental. Malauradament, ocasionen un gran impacte ambiental durant la seva extracció, transport i utilització (combustió).
  45. 45. CARBÓ Tipus: torba, lignit, hulla (més utilitzat) i antracita. S'utilitza en indústria, producció energètica, calefacció… Malauradament, genera un fort impacte ambiental (danys en l’extracció, la seva combustió provoca l’efecte hivernacle i la pluja àcida). Tot i això, amb la crisi energètica augmenta moltíssim la producció i el consum. Com a grans consumidors destaquen sobretot Xina, EUA, Índia i Austràlia. Hi ha reserves estimades en uns 1000 anys.
  46. 46. A Espanya la mineria del carbó ha estat molt destacada. Des de fa unes dècades es troba en un procés de reajustament, i s'han tancat moltes mines (totes les catalanes). La qualitat del carbó espanyol és baixa, i el cost de producció resulta elevat. Malgrat els problemes mediambientals i econòmics El govern vol mantenir i incrementar la producció energètica basada en el carbó espanyol (decret del carbó). La zona més important del producció és l'asturlleonesa (mines de Langreo, Laviana, Mieres, La Camocha). Al sud hi ha mines a Ciudad Real i Còrdova. També hi ha producció a Aragó.
  47. 47. L'Estat vol mantenir la producció de carbó. Raons socials (Hi ha zones d’Astúries i Lleó que pràcticament únicament viuen del carbó). Disminuir la taxa de dependència energètica (el carbó s’utilitza per produir electricitat). Malauradament, des del 2010 la UE redueix les seves subvencions, car la c r e m a d e c a r b ó e n c e n t r a l s termoelèctriques és molt contaminant (CO2, pluja àcida). El sector té un futur incert
  48. 48. PETROLI S'obté cru. Després es destil·la i refina per obtenir derivats sòlids, gasos i líquids. Es bàsic per a la societat industrial, car és el motor energètic i econòmic mundial. El petroli, el carbó i el gas natural aporten gran part de l’energia consumida al món. Els problemes de subministrament provoquen crisis mundials. A molts països ocasiona una balança de pagament negativa, ja que cal importar-lo. Es transporta en grans vaixells (petroliers) i en oleoductes.
  49. 49. No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo. El 1960 es creà l’OPEP. Diversos paísos productors de petroli s’uniren per tal de negociar preus, volums de producció, drets d’explotació… Paísos membres Angola, Aràbia Saudita, Argèlia, EAU, Equador, Gabon, Iran, Iraq, Kuwait, Líbia, Nigèria, Qatar i Veneçuela. El 2011 l'OPEP representava més del 40% de la producció mundial I el 80% de les reserves provades. El futur a mig termini és incert Properarment, important reducció de la producció (peak oil). Qüestions geopolítiques. Impacte ecològic: car provoca danys amb l'extracció, el transport (oleoductes i superpetroliers) i l'ús (combustió)‫‏‬.
  50. 50. Espanya consumeix un gran volum de petroli. Les importacions arriben sobretot d'Aràbia Saudita, Mèxic i Rússia. La producció de petroli (0,43%) és insignificant en comparació amb el consum (48,52%). La relació entre l’energia consumida i la produïda (balanç energètic) és deficitària. Es vol diversificar aquesta procedència per raons estratègiques. Es vol reduir costos amb flotes pròpies i refinant al mateix país (hi ha 9 refineries per fabricar combustibles) Cal importar, provocant una gran despesa econòmica i dèficit comercial.
  51. 51. Davant les costes de Tarragona s'extreu petroli, encara que en quantitats molt modestes. Darrerament s'estan fent prospeccions en les costes tarragonines, valencianes i en la zona pirinenca. Tot i això, sembla que on hi ha més possibilitats és a la zona de Canàries.
  52. 52. GAS NATURAL És el combustible fòssil que presenta un menor impacte ambiental. Està format per butà, età, propà i metà (sobretot) És utilitzat a partir de la liqüefacció en la indústria, la producció elèctrica, el consum domèstic, en la producció de fibres i plàstics… Transportat sobretot a partir de gasoductes (també en vaixell). Darrerament hi ha més consum i més producció. Es troba més disseminat arreu del món que el petroli. Presenta un alt poder energètic. És més net (centrals de cicle combinat). Possible alternativa al petroli? A la llarga, presenta els mateixos problemes. Sovint es troba associat a petroli.
  53. 53. Espanya té reserves a Osca i al mar al Golf de Cadis i Biscaia. El gas natural és una font d'energia d'importància creixent a Espanya, La demanda domèstica i industrial, així com la seva utilització per la p r o d u c c i ó e n e r g è t i c a , s ' h a incrementat considerablement en els darrers anys. Sobretot d’Àlgèria, Qatar i Noruega. La producció és ínfima en relació amb el consum Cal importar. Algèria és el principal subministrador (des d’allà arriba el principal gasoducte).
  54. 54. Al País Basc s'ha localitzat un important jaciment de gas, que podria augmentar considerablement el volum de gas produït a Espanya.
  55. 55. LA FISIÓ NUCLEAR (MINERALS RADIACTIUS: URANI) L’energia nuclear s’obté del calor alliberat en el procés de fissió dels nuclis dels àtoms dels minerals radioactius (sobretot urani enriquit). S’utilitza com energia primària per a l’obtenció d'electricitat en centrals nuclears. L’energia nuclear es va generalitzar als països desenvolupats a partir de la crisi del petroli del 1973 com a estratègia per superar la dependència energètica del petroli. La majoria de les centrals nuclears es troben al països desenvolupats: EUA, Europa, Rússia i el Japó. Darrerament, alguns països en vies de desenvolupament, com Índia, Pakistan, Mèxic o Xina
  56. 56. Els principals països productors d’urani del món són el Canadà, Austràlia, Nigèria i Namibia. L’energia nuclear té importants avantatges i inconvenients, Produeix un gran volum d'energia, a un preu relativament baix. No emet CO2. La inversió és molt forta. Cal un gran nivell tecnològic. L’urani s’ha d’enriquir Avantatges Inconvenients, Evita dependència energètica Impacte ambiental (extracció d’urani, residus…). Riscs d’accidents (Harrisburg, 1978; Txernobyl, 1986; Fukushima, 2011). Possibilitat de crear armament atòmic. Rebuig social
  57. 57. Ara la UE proposa incentivar energia nuclear coma a alternativa al petroli (producció pròpia). Malgrat els problemes Es volen aconseguir centrals nuclears més eficients i segures. Tot i això, hi ha un debat molt important (accident de Txernòbil, Fukujima). A Espanya, l’energia nuclear fa anys que està estancada a causa de la moratòria en la construcció de centrals nuclears que està vigent. Controvèrsia política i social sobre els avantatges i els inconvenients.
  58. 58. Una important part de l'energia p r o d u ï d a a E s p a n y a l a proporcionen els 9 reactors distribuïts en 7 centrals nuclears. Garoña (Burgos), ja no funcionarà el 2014. A Catalunya existeixen 2 centrals amb 3 reactors (Ascó I i II / Vandellós II, T a r r a g o n a ) , q u e produeixen una part destacada de l'energia produïda a Catalunya.
  59. 59. La xarxa nuclear espanyola és obsoleta, i a més hi ha una moratòria nuclear. Es planteja el seu desmantellament (Garoña, Burgos).Futur? També hi ha veus que defensen la construcció de noves centrals (evitar la brutal dependència energètica). I n c i d e n t d e Vandellòs, 1989.
  60. 60. ENERGIA HIDRÀULICA Es tracta d'aprofitar la força de l'aigua per a la producció d'electricitat. L’energia es genera en una central hidroelèctrica a causa de la transformació de l’energia mecànica d’un salt d’aigua en energia elèctrica, per mitjà d’un generador mogut per la força de l’aigua en moviment. És neta i renovale (no emet gasos contaminants). Provoca un fort impacte ambiental i social. L'aigua es pot utilitzar per a altres finalitats. Inunda zones de muntanya. Afecta el règim hidrològic dels rius al modificar artificialment el seu cabal.
  61. 61. A nivell mundial destaquen Noruega i Xina -projecte de les Tres Gorges-). L’ e n e r g i a h i d r o e l è c t r i c a proporciona només una petita part del total d’energia elèctrica que es consumeix actualment. A Espanya hi ha nombroses centrals hidroelèctriques, que generen una gran quantitat d'energia “neta” (c.7 %). A més, els embassaments permeten emmagatzemar aigua i regular els cabals dels rius. Les centrals hidroelèctri ques es localitzen on hi ha aigua abundant. A Catalunya es situen en punts del curs mitjà dels principals rius,, sobretot en la conca Pirineus-Ebre ( N o g u e r a P a l l a r e s a , Noguera Ribagorçana, Ebre i Ter).
  62. 62. El problema de les centrals hidroelèctriques és el seu elevat cost, les dificultats de la seva construcció, l'impacte social i mediambiental, i les sequeres. D'altra banda, l'augment de la demanda hídrica agrícola i ramadera topa amb la producció hidroelèctrica. Aquesta es dóna sobretot a l'hivern, esgotant les reserves cara a l'estiu. En tot cas, l'elevada explotació hidrològica dels rius espanyols no permet pensar a ampliar aquest recurs energètic.
  63. 63. Energies alternatives Font energètica renovable El sol, el vent, la força de les marees i l'energia interna de la Terra en són les principals. És una energia que no disminueix ni pot arribar a esgotar-se amb el seu ús. Font energètica neta El seu impacte ambiental és mínim.
  64. 64. Avantatges Inesgotables (provenen del sol) Distribució arreu del món D i s m i n u e i x e n g r a u d e dependència energètica Sense impacte ambiental (ni gasos contaminants ni residus perillosos) Fomenten equilibri territorial Inconvenients Producció irregular En desenvolupament tècnic Escàs poder energètic Augmentarà l’explotació de les renovables.En un futur… Canvi del model energètic Mix d’energies
  65. 65. Espanya és líder mundial en energies renovables (sobretot solar i eòlica) Grans avantatges Són autòctones (eviten dependència externa Permeten desenvolupar tecnologia pròpia Augmenten l’equilibri territorial (s’instal·len a zones rurals) El govern subvencionava el seu desenvolupament Ara ja no Increment importantíssim Multitud de projectes El 2012, el 32% de l’energia elèctrica ( i n c l o e n t - h i l a hidràulica)
  66. 66. A Espanya existeix el PER (Pla d'Energies Renovables), que vol aconseguir que el 30,3% de l'energia elèctrica consumida a Espanya provingui de fonts netes. A Catalunya les energies renovables també es troben en expansió, tot i que encara la seva aportació és modesta.
  67. 67. Energia eòlica Aprofita la força del vent L’aerogenerador transforma l’energia eòlica que mou les pales en energia elèctrica. S’instal·la en àrees on hi ha d’haver vents constants i amb força suficient per moure les pales de l’aerogenerador. Ara també s’instal·la al mar.
  68. 68. L'energia eòlica és renovable, no emet gasos contaminants, pot ser compatible a l'ús agrícola o ramader, es pot instal·lar en zones àrides o en les aigües marines properes a la costa. Té un gran potencial eòlic.És l’energia alternativa que més ha crescut a Espanya. La normativa legal és favorable. Els poders polítics hi col·laboren. Gran interès del sector industrial. Tecnologia i indústria pròpies, amb una important capacitat de millora. Exportació.
  69. 69. Desenvolupament accelerat: Espanya és el segon país del món en producció eòlica, darrera Alemanya. El percentatge d’energia elèctrica produïda respecte el total ha anat en augment: el 2005 estava al voltant del 7% i el 2010 ja assolia el 17%. Hi ha camps eòlics escampats pràcticament per tota Espanya. S'està desenvolupant una important activitat industrial de la qual Espanya és un dels màxims productors mundials.
  70. 70. Els inconvenients dels parcs eòlics són: Els impactes visuals i paisatgístics que provoquen. Els efectes sobre els ocells quan interfereixen amb les rutes de desplaçament dels mateixos
  71. 71. Energia solar Es basa en l'aprofitament directe de la radiació del sol. Energia solar fotovoltaica Energia solar tèrmica Obté electricitat amb un dispositiu semiconductor (cèl·lula fotovoltaica). A c o n s e g u e i x c a l o r i e l transfereixen a un fluid de treball. La calor es fa servir llavors per escalfar edificis, aigua, moure turbines per generar electricitat...
  72. 72. Es troba en expansió. El potencial espanyol és el més alt d'Europa. El principal problema era que era massa cara. Les economies d’escala han possibilitat la reducció dels preus. Gran expansió, gràcies a la reducció de .preus i a les subvencions
  73. 73. Energia minihidràulica i hidràulica reversible Embassament A Embassament B Aprofita la força de l'aigua per aconseguir electricitat. Aprofita l’aigua al màxim. Aprofita les tarifes elèctriques nocturnes. És sostenible? Hidràulica reversible. Minimitza l’impacte fent petits embassaments. Minihidràulica
  74. 74. Energia maremotriu Aprofita la força del mar (onades –energia undimotriu-, corrents marins) o les diferències de temperatura del mateix per aconseguir electricitat. Encara s’ha de desenvolupar molt.
  75. 75. Energia geotèrmica Aprofita l'escalfor interna de la Terra per obtenir aigua calenta, utilitzada directament o per a la generació d'electricitat. A Espanya la zona amb més possibilitats és l'arxipèlag canari. Destaca el cas d'Islàndia En algunes zones hi ha jaciments geotèrmics de baixa temperatura Calefacció i subministrament d'aigua calenta (balnearis). Ús domèstic. Calefacció d'hivernacles.
  76. 76. Energia de la biomassa La biomassa és la matèria orgànica (vegetal o animal) produïda com a resultat de la fotosíntesi. L'energia de la biomassa s'aconsegueix cremant o descomposant matèria orgànica. La llenya, l'etanol i el metanol fan possible produir combustible, benzina o electricitat. La producció energètica en base a la biomassa es troba en un procés d'expansió a tota Espanya. Desforestació per implantar conreus ”energètics”. Augment del preu dels aliments Problemes Nous biocombustibles (rebuigs agrícoles, algues…)
  77. 77. Fussió Nuclear En fase d'estudi i desenvolupament . Pot produir una gran quantitat d'energia sense riscos ni impacte ambiental. És el procés pel qual diversos nuclis atòmics de càrrega similar s'uneixen i formen un nucli més pesat. Simultàniament s'allibera o absorbeix una quantitat enorme d'energia. Projecte ITER Cadarache (França) Unió Europea, Japó, Estats Units, Corea del Sud, l'Índia, Rússia i la Xina.
  78. 78. Hidrogen La pila d'hidrogen es c o n s i d e r a p a r t important del futur energètic mundial. Les piles de combustible proporcionen electricitat, calor i aigua destil·lada. El problema és aconseguir el combustible (hidrogen).
  79. 79. El sistema energètic mundial La base del sistema energètic són els combustibles fòssils. El consum d’energia es multiplica (l'actual model econòmic ho necessita).
  80. 80. Els principals consumidors d’energia són els països d e s e n v o l u p a t s o l e s potències emergents.
  81. 81. Tot i que cada cop hi ha més consum d’energia en el món desenvolupat, en un futur proper augmentarà més el consum al Tercer Món. La previsió és que en 20 anys el consum augmentarà (Xina i Índia). Els combustibles fòssils són la base de la nostra civilització industrial: Base sistema agrícola (combustible, adobs, pesticides) Base forma de vida urbana (mobilitat) Base sistema de transport (fàcil i flexible) Base xarxa elèctrica (sistema nerviós central)
  82. 82. Espanya és un país amb dèficit de recursos energètics. No té fonts d'energia suficients. És un país dependent des del punt de vista energètic. La taxa de dependència energètica es troba entre el 75% i el 80%. Relació entre l’energia produïda i l’energia consumida. Balanç energètic. Percentatge d’energia importat sobre el total consumit Taxa de dependència energètica Pràcticament absència total de petroli i gas. Només una mica de carbó, i no de gran qualitat. Producció nuclear estancada. Moratòria nuclear. P r o d u c c i ó hidràulica baixa. Predomini clima sec. Caldria potenciar les energies alternatives: Són autòctones!!.
  83. 83. Clares diferències entre la producció i el consum Producció Consum
  84. 84. Gran despesa per importar energia.Dependència energètica espanyola. Problemàtica Balança comercial negativa. Enegia més cara. Indústria espanyola menys competitiva. Problemes estratègics. Molt vulnerable a problemes de subministrament energètic.
  85. 85. El creixement econòmic i l'augment de la riquesa i el benestar de la població ha incrementat el consum energètic. Incrementa el dèficit energètic. PEN (plans energètics nacionals). Reduir la dependència del petroli i diversificar les fonts d'abastament. Augmentar la importància del gas natural. Reforçar energies tradicionals com el carbó o la hidràulica. Potenciar les energies renovables. Desenvolupar polítiques d'eficiència i estalvi (pe. tren). Produir més per unitat d’energia.
  86. 86. El futur energètic mundial J.Rifkin Els experts (J.Rifkin, L'economia de l'hidrogen) consideren que s’aproximen canvis. Ens trobem en la fi de l’era dels combustibles fòssils. Els límits dels combustibles fòssils Són recursos no renovables (s'exhauriran). Hi ha risc de quedar-nos sense petroli barat La demanda augmenta (paísos rics, països emergents –Xina, Índia-.
  87. 87. Estem avocats a una crisi energètica permanent? A una gran pujada de preus?. Quan s’arribarà al límit (peak oil)? Segurament entre 2020-2030. A partir d’aquell moment sempre hi haurà més demanda que oferta.
  88. 88. Qüestions geopolítiques Occident importa, la qual cosa el fa vulnerable (crisi 1973).‫‏‬ Té una gran dependència energètica, car té poca producció i reserves. L'Orient Mitjà (sobretot el Golf Pèrsic) concentra una part destacadíssima (60%) de les reserves del món. Graner Energètic del Món. Destaquen Iraq, Iran, Kuwait i Aràbia Saudita. Gran valor estratègic (Guerres d’Iraq). Zona amb un greu perill de desestabilització (integrisme islàmic).
  89. 89. Problemes ambientals L'extracció, el transport i l'ús (crema) dels combustibles fòssils té importants efectes acumulatius. L'impacte no és només local, també és global (canvi climàtic) El consum de combustibles fòssils té una incidència molt destacada en les emissions de CO2
  90. 90. Cal canviar el nostre model energètic Potenciar l’estalvi i l’eficiència energètica. Potenciar les energies netes. Impulsar normatives globals. Crear un sistema descentralitzat i de menor tamany. Autoproveïment. Crear un sistema sostenible Respectuós amb la natura. Que millori les condicions de vida del Tercer Món. Molts països tenen grans dificultats per canviar l'actual model energètic. En tot cas:
  91. 91. El futur passa per l'aprofitament combinat de diferents fonts. És molt provable que destaqui la importància de l’hidrogen (piles de combustible). És molt provable que augmenti considerablement la importància de les energies alternatives.
  92. 92. En els darrers anys, grans canvis En els últims anys està canviant la situació energètica mundial. Es poden explotar gas i petroli no convencionals. Innovacions tècniques i noves troballes: Augmentarà la producció de gas i petroli? Disminuirà el preu del gas i del petroli? Fracking. Tot i l’augment previsible del consum… S’allunya el fantasma del peak-oli? Obren nombrosos interrogants Perllongarà un segle l’era dels combustibles fòssils?
  93. 93. Creix i creixerà la producció a Amèrica?. EUA Canadà Brasil? Gas d'esquist (shale gas), Hidrats de gas. Petroli de roca compacta (tight oil) Petroli de sorres bituminoses (oil sands) Augment molt considerable de la producció de gas i petroli: Entre el 2025 i 2030, serà la primera exportadora mundial de petroli i gas? Sobretot EUA Passarà de la dependència energètica a l’autosuficiència? 2017 Primer productor de cru? Gran potencial de l’Àrtic.
  94. 94. Països OCDE: Augment considerable de l’eficiència energètica No s’incrementa tant el consum energètic. BRICS: Multipliquen el seu consum energètic Fins el 2025: Xina representarà un 40% de l’increment de la demanda energètica. Índia augmentarà el seu consum un 132%. Què succeirà amb el consum? Repercussions econòmiques i geoestratègiques
  95. 95. Creix i creixerà la demanda a Àsia?. Xina, Índia Corea del S. i Japó. Any 2035. Representaran el 60% del consum mundial de petroli? Any 2014. Representen el 50% del consum nundial de petroli. Volen assegurar-se el proveïment: Contractes i grans inversions amb/en Rússia, Àfrica, Orient Mitjà, Veneçuela… Sobretot Xina. Ara bé, té un gran potencial en l’explotació de gas no convencional.
  96. 96. Decaurà el poder dels grans exportadors actuals d’energia? Massa dependents de l’exportació de cru, sense una economia diversificada. Sobretot països del Golf Pèrsic i Federació Russa. Si baixa el preu de l’energia, es poden desestabilitzar països exportadors (OPEP, Rússia). Decaurà la importància de l’OPEP i del Golf Pèrsic?
  97. 97. Com incidirà l’augment de la producció en la lluita contra el canvi climàtic? Caldria reduir les emissions (sobretot C02) Potenciar noves energies Millorar l’eficiència energètica E s r e d u i r a n e l s incentius per cercar un nou model energètic? Què passarà amb les renovables? Caldria implementar actuacions per tal de recuperar emissions de carboni. Carbon Capture and Storage
  98. 98. Clarament, des del 2014, ha baixat el preu del petroli.
  99. 99. Per què ha baixat el preu del petroli? Augment de la producció: Baixada de la demanda per la crisi econòmica: - Primer occident. - Ara Xina. - Líbia / Iraq (abans en guerra). - Aràbia Saudita manté molta producció. - Fracking (EUA). Hi ha raons geopolítiques? Aràbia Saudita vol baixar els preus per que el fracking no surti rendible? Aràbia Saudita i els EUA volen enfonsar econòmicament països rivals? Iran, F.Russa i Veneçuela.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×