Your SlideShare is downloading. ×
Unitat 15   organització política i territorial d'espanya i catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Unitat 15 organització política i territorial d'espanya i catalunya

11,965
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
11,965
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
23
Actions
Shares
0
Downloads
276
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. UNITAT 15.LORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DESPANYA I CATALUNYA
  • 2. Les societats sorganitzen segons diversos criteris tant a anivell territorial i administratiu com polític.Els estats constitueixen les unitats bàsiques del’organització política del món.LEstat és una “unitat político-administrativa independent,establerta en un territori delimitat, habitada per unapoblació, i amb un poder jurídic institucionalitzat”. El model d’Estat actual està constituït per tres pilars bàsics: el territori, la població i el sistema legal i jurídic.
  • 3. El territori, delimitat per unes fronteres estatals, és on lEstatexerceix la seva sobirania.La població és formada pels ciutadans de l’estat.El sistema legal jurídic i polític regula la forma de govern, aixícom els drets i les obligacions dels ciutadans.Bàsicament parlem de sistemes políticsdemocràtics o dictatorials.En els sistemes democràtics, cal ferreferència a la separació de poders(legislatiu, executiu i judicial), i a lesinstitucions que els encarnen :Parlaments, Governs i Tribunals dejustícia.
  • 4. Els estats s’atribueixen el dret exclusiu per desenvoluparunes funcions relacionades amb la sobirania com: ladefensa del territori; l’ús de la força; la recaptació detributs i impostos; l’administració de justícia; larepresentació internacional; l’ordenació interior del’economia; a més de proporcionar diversos serveis a lapoblació i a les activitats econòmiques com l’ensenyamentpúblic, la sanitat pública, l’ordenació territorial, laconstrucció de grans infrastructures, etc.
  • 5. La Nació és un “conjunt de persones (poble) amb fonamentsètnics comuns, que parlen la mateixa llengua, amb el mateixcontext cultural, amb el mateix sistema de vida i històriacomuna”.Als elements de l’Estat la nació hi afegeix la consciència depertànyer a (lorgull nacional, identitat nacional, sentimentnacional). Així, el nacionalisme té com a projecte polític unEstat per a una nació.Relacionant Estat i nació obtenim:- Estat nacional (identificació total entre estat i nació) Islàndia.- Estat plurinacional (amb minories nacionals identificables)RFRussa- Nacions sense Estat. Kurds.
  • 6. La Frontera és el “límit entre dues formacions político –territorials o dos estats”.Són essencials. El món és un món d’Estats, és un món defronteres, car la frontera, en limitar el territori permetlexistència de la base física de l’Estat (identifica on exerceixla sobirania, el seu àmbit administratiu i jurídic). Sempre són productes històrics, tot i relacionar-se amb accidents geogràfics. Són el resultat d’un acord o d’una imposició.
  • 7. La tipologia morfològica varia depenent dels criteris de laseva delimitació.La frontera natural és aquella marcadao recolzada en un accident físic, comara un riu (Miño) o una montanya(Pirineus).La frontera contractual és aquella en laqual la voluntat de l’home és l’elementdeterminant, tot i que sempre ho és.Això origina, de vegades, formesarbitràries (geomètriques). Són lesfronteres artificials, en base a latitud ilongitud, que es troben sobretot a laperifèria del sistema (Àfrica), i quegeneren grans problemes.
  • 8. La funcionalitat considera la frontera com a elementorganitzador de l’espai. En aquest sentit, parlem dunelement segregador o integrador.Parlem de boundary, considerant la frontera com a elementsegregador, que separa, és un obstacle. És la frontera límit,que allunya (frontera EUA-Mèxic) i evidencia conflictesfronterers (frontera Corea del N i del S).Parlem de frontier si la consideremcom a element integrador, queafavoreix les relacions a tots elsnivells (frontera entre EUA iCanadà).
  • 9. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I POLÍTICA DELSESTATSEstat unitari (França, Portugal, Txèquia,Finlàndia). La seva forma d’organització és elcentralisme. Lacció política / administrativarau en un govern únic (central). Existeix unúnic centre de poder, que actua sobre elterritori amb els funcionaris.Estat descentralitzat (Espanya, Itàlia,Irlanda). Model intermig entre el federal il’unitari. Hi ha un poder d’àmbit nacional i a lavegada existeixen poders d’àmbit regional(amb certes competències atorgades). Hi haunitats territorials autònomes, però una únicasobirania (de l’Estat).
  • 10. Estat Federal (R.F.Russa, RFA, EUA). Elpoder es divideix en dos nivells de govern,el de la federació (govern federal) i els delsestats. Cada autoritat, dins el seu àmbit téplena sobirania. El govern federal éssubjecte sobirà en l’àmbit internacional(política exterior, defensa, comerçinternacional) i en temes d’interès comú(política monetària).Confederació (Confederació Helvètica).Pacte internacional entre Estats, creantuna unió permanent. Sestableixen lligamsper regular i coordinar afers comuns. Elprincipi bàsic és la igualtat de cadascundels Estats. Cada Estat manté la sevasobirania i independència.
  • 11. LA JERARQUIA ENTRE ESTATSHi ha Estats més poderosos que altres, i la geopolíticaintenta explicar el per què. Igualment, analitza les relacionsentre els diferents estats.Cal considerar una combinació d’elements, com ara: - Recursos naturals - Grau de desenvolupament tecnològic - Població, quantitat i grau de qualificació - Posició geogràfica - Absoluta, coordenades geogràfiques - Relativa, context socio-econòmic de la zona on es troba
  • 12. Al món, actualment, es donen diversos conflictesgeopolítics. Aquests conflictes tenen diverses causes:- A causa de la diversitat cultural. Perexemple a Europa podem analitzarconflictes nacionals com el belgaentre Flandes i Valònia. A nivellmundial esmentar els xocs entreisraelites i palestins o el problema delpoble kurd.- A causa dels desequilibris derecursos.
  • 13. - A causa de qüestions religioses(conflicte a Nigèria entre cristians imusulmans).- A causa del problemes fronterers(mala delimitació fronterera, perexemple entre Índia i Paquistan).- A causa de repressions polítiques(Síria).
  • 14. LORGANITZACIÓ POLÍTICO - TERRITORIAL DESPANYA I CATALUNYAL’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DESPANYAAmb la mort de Franco (1975) s’inicia elprocés de transició política de ladictadura a la democracia que culminaamb l’aprovació de la Constitució el 1978.Aquesta defineix Espanya com un estatsocial i democràtic de dret, i la forma degovern és la monarquia parlamentària (elrei regna, però no governa).
  • 15. El sistema polític espanyol La Constitució és la llei fonamental del país. Com a democràctica, estableix la sobirania nacional i la separació de poders.Ara bé, la democràcia espanyola no és directa sinórepresentativa. Els majors de 18 anys voten i deleguen en unsrepresentants
  • 16. A Espanya hi ha quatre tipus de convocatòries electorals:• Eleccions generals (Congrés -President del govern,Govern- i Senat).• Eleccions autonòmiques (Parlament -President, Govern-).• Eleccions municipals (Ajuntament -Alcalde, Governmunicipal-).• Eleccions europees (Parlament europeu).
  • 17. A Espanya saplica per repartir els escons un sistema derepresentació proporcional. Susa el que sanomena la reglaDHondt modificada, en què només satorguen escons alspartits que han superat un determinat percentatge de vots(3%), denominat barrera electoral.Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidaturaper 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al desconsassignats a la circumscripció, en aquest cas vuit. Ambaquesta taula satribueixen els escons a les candidatures queobtinguin els més grans quocients per ordre decreixent.
  • 18. En els Estats democràtics el Parlament és la seu del poderlegislatiu. A Espanya el Parlament són les Corts Generals,formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.El Congrés (cambra baixa)té el poder de legislar. Estàformat per 350 diputats. Laprovíncia és lacircumscripció electoral. Uncop triats, el rei (prèviaconsulta amb els diversospartits parlamentaris)proposa un candidat a laPresidència del Govern.
  • 19. El Congrés regula i controla el Govern (fins i tot potprovocar una moció de censura), aprova les lleis i elspressupostos de lEstat.El Congrés tria el President delGovern. Aquest nomena els seusministres, configurant així el poderexecutiu. Aquest governa, però éscontrolat per les Corts Generals. Arabé, el President del Govern estàfacultat per dissoldre les Corts iconvocar noves eleccions.
  • 20. El Senat (cambra alta) és una cambra de representacióterritorial, que duplica pràcticament les funcions del Congrés.El Senat pot revisar les propostes legislatives queprèviament han passat pel Congrés dels Diputats. Ara bé, ésel Congrés qui aprova els textos definitivament.En política exterior, el Senat pot autoritzar o denegar laratificació de tractats internacionals.
  • 21. El Consell General del Poder Judicial és lòrgan de governdels jutges i magistrats encarregats dadministrar justíciasegons la legislació del país.Lintegren el president del Tribunal Suprem i vints membresdesignats per les Corts Generals i nomenats pel rei per aun període de cinc anys
  • 22. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DESPANYATots els estats tenen divisions més petites dins els seusterritoris. Les divisions administratives són eines del’Administració a l’hora d’impulsar un model concretd’organització territorial, per això varien al llarg de la història.A Espanya al segle XIX, amb la creació de lEstat liberal,continuà la tendència centralista. Així, el 1833 es creà ladivisió provincial de J. de Burgos, base de lactual. Voliaafavorir el centalisme i ladministració, uniformitzant.
  • 23. La divisió provincial de Javier de Burgos de 1833, basada en criteris topogràfics i d’extensió i població homogènia. Aquesta divisió s’ha mantés pràcticament sense canvis fins l’actualitat.A finals del segle XIX apareixen demandes descentralitzadores,primer federalistes (primera República) i després autonomistes(catalanistes).
  • 24. Ja al segle XX, elsmoviments polítics iculturals nacionalistesqüestionen l’Esta tcentralista. Per això,amb la II Repúblicaarribà un intent dedescentralització. Esparlava dun Esta tintegral, que oferí lapossibilitat daconseguirlautonomia. Aquesta vaser atorgada aCatalunya, País Basc iGalícia (CCAAhistòriques).
  • 25. El Franquisme significà la tornada del centralisme (“una, grande y libre”). La Dictadura franquista ignorà la realitat regional i practicà un exaltat nacionalisme espanyol, unitarista i excloent. L’estat dictatorial, unitari i centralista, reprimí durament qualsevol forma de nacionalisme iDivisió provincial regionalisme i l’ús de llengües del franquisme pròpies distintes del castellà.
  • 26. La tornada de la Democràcia possibilità un nou intent dedescentralització. Lactual Constitució reconeix laplurinacionalitat de lEstat, que quedà dividit en 17autonomies (17+2).
  • 27. La Constitució de 1978 estableix una via intermitja entrelestat unitari i el descentralitzat. Espanya és un “Estat unitari,amb autonomia de les nacionalitats i les regions”.LEstat és unitari, car la unitat nacional és un principi supremde la constitució, però a la vegada és descentralitzat, ja queel principi d’autonomia s’aplica a tots els nivells (autonòmic,provincial i municipal).El títol VIII, “sobre l’organització territorial d’Espanya”,estableix que Espanya s’organitza territorialment enmunicipis, províncies i CCAA.Així, a Espanya conviuen 3 tipus d’administració pública, lalocal, lautonòmica i la central .
  • 28. Els municipis són “lens menor territorial primari”. Laconstitució garanteix l’autonomia dels municipis, que tenenpersonalitat jurídica plena.Els ajuntaments governen i administren els municipis. Sónformats per alcaldes i regidors (varien en funció delshabitants) triats per tots els empadronats en el municipi,majors d’edat.El terme municipal és l’àmbit on exerceix les seves funcions.Les seves competències venen recollides en la “Llei deBases de Règim Local”. es centren bàsicament enl’ordenació territorial, la seguretat en llocs públics, eltransport d’abast municipal, la salubritat, obres i serveis i laprotecció del medi ambient.
  • 29. Així, són competència dels municipis - Organitzar ladministració pública municipal - Recaptar i administrar els ingressos municipals - Atorgar llicències (en les seves competències) - Lordenació territorial i lurbanisme - Lenllumenat públic - La recollida de residus i la neteja - La gestió dels cementiris - La gestió dels mercats - El control del trànsit dins el terme municipal - El transport públic - Fomentar les activitats educatives, culturals, sanitàries i esportives - ... / ...Es poden crear mancomunitats de municipis.
  • 30. Mapa termes municipals de Catalunya (2007)
  • 31. La província és una “entitat local amb personalitat jurídicapròpia, determinada per l’agrupació de municipis”.Actualment les províncies:- Són la divisió territorial de ladministració perifèrica delEstat.- Són lentitat local de rang més alt.- Són la circumscripció electoral de lEstat.
  • 32. Les províncies són la divisió territorial deladministració perifèrica de lEstat. És a dir,és la divisió territorial per a que l’Estat puguicomplir les seves activitats. Cal recordar quel’Estat hi exerceix les competènciesexclusives sobre 32 matèries, com araemigració, defensa, hisenda general..., deles quals s’encarrega el subdelegat delgovern.Les Delegacions i Subdelegacions delGovern i dels diferents Ministeris són òrgansde l’Administració de l’Estat que tenen un Emilio Ablanedo Reyes Subdelegat govern amarc d’actuació provincial. Barcelona (2012)
  • 33. Les províncies també són lentitat dadministració local derang més elevat. Ha de cooperar amb els municipis através de les diputacions provincials. Del govern de lesprovíncies sencarreguen les diputacions provincials od’altres corporacions de caràcter representatiu.La diputació provincial és un òrgan intermedi de caràcterrepresentatiu i d’elecció indirecta. És formada pels diputatsprovincials, triats pels càrrecs municipals de la província. Salvador Esteve i Figueras President de la Diputació de Barcelona (2012)
  • 34. La diputació provincial ha de coordinar els serveismunicipals entre si, l’assistència als municipis de menorcapacitat econòmica i la prestació de serveis públicssupramunicipals. Per tal de complir aquestes funcionsmunicipis i diputacions es nodreixen fonamentalment detributs propis i de la participació en els de l’Estat i les CCAA(sempre són proporcionals a la seva població). Per últim, a Espanya les províncies també tenen una funció electoral, cat són circumscripcions electorals.
  • 35. Distribució escons per província, 2012
  • 36. A banda de municipis i províncies, també existeixen altresentitats territorials locals.- Poden donar-se mancomunitats de municipis icorporacions metropolitanes.- A les illes, existeixen els cabildos (Canàries) iels consells insulars (Balears).- A Catalunya existeixen les comarques.
  • 37. Les comunitats autònomes són “ens públics territorials ambfacultats d’autogovern i autonomia legislativa”.Les CCAA són la principal novetat de la Constitució del 78,que tracta de donar resposta a la qüestió de la pluralitatnacional de l’Estat. El principi dautonomia es va estendre a totel territori (“cafè per a tothom”).Ara tenim les anomenades 17 + 2: Catalunya, Aragó,València, Balears, Navarra, Galícia, Astúries, Extremadura,Múrcia, País Basc, Castella-Lleó, Castella-La Manxa,Andalusia, La Rioja, Cantàbria, Madrid, Canàries, més Ceuta iMelilla.
  • 38. Les comunitats autònomes de l’estat espanyol es podendiferenciar en tres grans grups, considerant comaconseguiren la seva autonomia.• Comunitats que van accedir a l’Estatut per l’article 151, quecorresponen al que s’anomena comunitats històriques (viaràpida, aplicada a Catalunya, País Basc i Galícia)• Comunitats autònomes que van ser assimilades a aquestarticle (Andalusia).• Comunitats autònomes a través de l’article 143 (via lenta).Cal citar també les dues ciutats autònomes de Ceuta iMelilla.
  • 39. La configuració definitva de les Comunitats Autònomes recull en gran mesura l’ organització històrica existent en l’Edat Moderna, fonamentant-se en els regnes medievals (Catalunya, País Basc, Galícia, Navarra, Andalucia, Aragó, P. Valencià, Balears, Astúries… )En el cas d’altres comunitats s’utilitzaren criterisgeogràfics: Cantàbria, La Rioja…Especial dificultat presentà el disseny autonòmic de lagran unitat històrica castellana, i s’utilitzaren criterishistòrics, geogràfics o polítics (Madrid)
  • 40. Políticament, les CCAA tenen institucions pròpies, fixades perels seus estatuts. Les principals institucions de les CCAA són:- Parlament o Assemblea, triat per sufragi universal, legisla enallò que té competències (exclusives, compartides oexecutives)- Consell de govern, que executa i administra.- Presidència. És el cap del govern autònom, amb poderexecutiu. És la màxima representació de l’autonomia.- Tribunals superiors de justícia.
  • 41. Les CCAA desenvolupen les competències que el governcentral delega en elles, com ara ordenació territorial, sanitat,educació, medi ambient, gestió patrimonial...Les competències poden ser de diversos tipus:- Competències exclusives, tant del govern central com delsgoverns autonòms. Aquests poden exercir tot el poder.- La competència serà concurrent quan lEstat pot aprovaruna llei bàsica o de línies generals i les comunitatsautònomes poden dictar legislacions de desenvolupament itenen, a més, la facultat de dictar els reglaments i efectuarlexecució de la funció pública respectiva.- En el cas de les competències compartides, tota lalegislació, reglamentació i normativa en general sobre eltema correspon a lEstat, mentre que la tasca de lescomunitats autònomes es limita a tot allò relatiu a lexecució.
  • 42. Després de 25 anys de funcionament, a nivell d’organitzacióterritorial hi ha tota una sèrie de qüestions pendents, quecaldria resoldre per tal de buscar una organització mésracional.Caldria millorar:- La comarcalització- El tema dels enclaus territorials- La qüestió de les àrees metropolitanes- Lexcessiu nombre de municipis. Enaquest tema, cal una reducció peraconseguir entitats viables en relació alsseus habitants i a la seva capacitateconòmica. Mapa província de Burgos
  • 43. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYAEn època medieval va ser dividida en vegueries isotsvegueries (sXIV-XVIII). El veguer era un funcionarireial.El 1716, amb Nova Planta es procedí a leliminació de lesvegueries, instaurant-se la divisió en 12 corregiments.Napoleó dividí el territori en 4 corregiments, per desprésannexionar-lo a França i dividir-lo en 4 departaments.El 1833, arribà la divisió provincial. Catalunya es dividí en4 províncies (governador civil). Cadascuna havia denegociar sola davant el govern central.
  • 44. El 1834 es crearen els partits judicials.Amb la II República, Pau Vila creà la divisió comarcal, amb 38comarques i 9 vegueries. Aquesta però, no va ser aplicadaper la guerra civil.La nova divisió territorial i l’assignació de la capital comarcalconsiderà:- El nombre d’habitants (com a mínim, 50.000).- La tradició administrativa del nucli principal (pe: cap partitjudicial).- La vinculació tradicional de les poblacions a unadeterminada zona.- La necessitat dels habitants d’anar i tornar en un dia a lacapital comarcal.
  • 45. Lactual règim autonòmic començà amb la instauració de laGeneralitat provisional, el 1977. Posteriorment saprovàlEstatut de Sau, el 1979. Ara està en vigor el nou Estatutdel 2006.LEstatut de Sau, com lactual, afirmava que lorganitzacióterritorial de Catalunya es basa en el municipi, la comarca ila província.Actualment a Catalunya el govern central manté la divisióprovincial (manté les diputacions). Per la seva banda, elgovern autonòmic utilitza la divisió comarcal.La comarca és una entitat local creada pel Parlament deCatalunya. La Llei de 1987, de comarcalització, crearà 41comarques. Així, s’afegeixen 3 al projecte de Pau Vila (Plade l’Estany, Pla d’Urgell i Alta Ribagorça).
  • 46. La comarca dóna suport als municipis (sobretot petits, ambmenys capacitat) en les seves competències.Les comarques són dirigides pel Consell Comarcal, triat entreels regidors de la comarca. El Consell Comarcal técompetències en els següents àmbits: - Cultura - Esports - Urbanisme - Ordenació territorial - Afers socials - Ensenyament - Polítiques ambientals - I allò que delegin els municipis
  • 47. Des de la concessió de lautonomia a Catalunya, a nivellterritorial sha produït alguns canvis. Destaquenprincipalment la creació de comarques i la modificació decerts límits municipals.Es tracta dagregar o fusionar municipis (en les zonesdeprimides demogràficament) o de segregar-los (en leszones més dinàmiques). La darrera segregació, aprovadalabril del 2010 segregà La Canonja, a Tarragona.Ara a Catalunya hi ha 945 municipis. El 70% tenen menys de2000 habitants, i el 40% menys de 500. Els problemes delque tenen poca població és proveir de serveis als seushabitants. El problema saccentua en municipis moltextensos, amb població envellida...
  • 48. Mapa dels termesmunicipals deCatalunya.Cal recordar que elpressupost es trobamolt condicionat perla seva població.
  • 49. Lany 2000 es creà la Comissió dexperts per a la revisiódel model territorial de Catalunya, que elaborà lInformeRoca.Aquest informe va ser polèmic, car proposava:- La desaparició dels municipis amb menys de 250 h.(agregacions de municipis).- La creació de vegueries.- Ampliar el nombre de comarques.- Crear làrea metropolitana de Barcelona. Aquesta ja funcionà del 1974 al 1987. Ara existeix la corporació metropolitana de Barcelona, i des del 2006 la Carta Municipal de Barcelona, que atorga a lajuntament de Barcelona un règim especial, amb més competències (vivenda, serveis socials....)
  • 50. El Parlament ha aprova trecentment la creació de 7vegueries.
  • 51. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LA UELa UE presenta importants desequilibris regionals. Per tal decorregir-los i afavorir el desenvolupament de les regions mésdesafavorides sha creat la política regional i la políticaestructural i de cohesió.La classificació territorial de la UE, amb poques excepcions,segueix la divisió administrativa de cada Estat.La UE ha creat els NUTS (Unitats Territorials Estadístiques),establint-se 3 nivells territorials.
  • 52. Els NUTS 1 són el primer nivell de desagregació territorialdins els Estats. Són, per tant, grans unitats territorials. Arabé, dins aquest grup trobem casos molt diferents, com elsLänder alemanys (amb gran poder) o les agrupacions deCCAA a Espanya ( 7 NUTS , amb una funció estadística,poc operativa).Els NUTS 2 corresponen al segon nivell de desagregacióterritorial dins els Estats. Es tracta dun nivell mésoperatiu, base de la política regional de la UE, carcoincideix amb la veritable divisió regional. A Espanya sónles CCAA (18 NUTS 2, 17 CCAA més Ceuta i Melilla).
  • 53. Els NUTS 3 són elstercer i últim nivell dedesagregacióterritorial dins Estats.És l’àmbit més local.A Espanya les 50províncies, mésCeuta i Melillaconformen 52 NUTS3.
  • 54. Les regions dins la UE espoden classificar seguintdiversos criteris .Destaquen lÍndex dePerifericitat, que mesural’aproximació o llunyaniaal centre d’activita teconòmica, considerant elPIB regional. Així hi haregions centrals (interiors iexteriors) regionsintermèdies i regionsperifèriques (interiors iexteriors).
  • 55. El principal problema daquestes classificacions és que nodefineixen blocs geogràfics precisos, amb certa solució decontinuïtat.Les classificacions serveixen per dissenyar la políticaregional europea, car sagrupen les regions en nivellssemblants de desenvolupament. Teòricament tenen unarealitat semblant, amb problemes semblants.Cal planificar polítiques d’àmbit supranacional, car ja desdel principi (CEE) es plantejà el problema dels gransdesequilibris econòmics regionals. Aquests suposen ungreu perill, ja que poden dificultar el procés d’integració.Aquesta situació ara és més clara, amb lampliació a 27estats.
  • 56. Daquesta manera, el 1975 es creà el Fons Europeu deDesenvolupament Regional (FEDER). Amb ell es posa enmarxa la política regional europea, que té com a principalobjentiu corregir les excessives divergències en el nivell dedesenvolupament de les diverses regions.El 1993, amb la signatura del tractat de Maastricht, es donàun nou impuls a la política regional. Es creà el Comité deles Regions i els Fons de Cohesió per als membres ambels nivells de renda més baixos (amb un nivell de rendainferior al 90% de la mitjana europea). Des daquellmoment, els països més beneficiats van ser Espanya,Portugal, Irlanda i Grècia.