Your SlideShare is downloading. ×
Unitat 14   les organitzacions supranacionals - la ue
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Unitat 14 les organitzacions supranacionals - la ue

10,750
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
10,750
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
32
Actions
Shares
0
Downloads
252
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. UNITAT 14.LES ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS: LA UNIÓ EUROPEA
  • 2. Una organització internacional és la que incloumembres de dos països o més que busquenuna cooperació política, econòmica o dun altretipus.La globalització ha fet evolucionar moltaquestes organitzacions. Així, ara podemdistingir:- Organitzacions internacionalspúbliques (o intergovernamentals), enles que els membres són Estatssobirans (ONU).- Organitzacions internacionals privades(o no governamentals, ONG), quetendeixen a enfocar-se més cap aqüestions mundials però en els àmbitsparticulars.
  • 3. Organitzacions internacionals de cooperaciópolítica i militar.A més de lONU, al món hi ha moltes altres organitzacionssupranacionals públiques.Dàmbit continental destaquen lOrganització dEstats Americans(OEA), la Unió Africana (UA), la Lliga Àrab...També existeixen altres referides a aspectes polítics específics,com la defensa dels drets humans (Consell dEuropa) o laseguretat i la cooperació militar (Organització per a la Seguretat iCooperació a Europa -OSCE-, Organització del Tractat delAtlàntic Nord -OTAN-).
  • 4. Organitzacions internacionalsglobalitzadores i antiglobalitzadores.El BM, FMI, lOCDE (Organització per a la Cooperació i elDesenvolupament Econòmics) i el G7 (G7+1) són organitzacionsque els països del nord utilitzen per pressionar i defensar elsseus interessos econòmics i polítics. Són titllades de lobbies odorganitzacions neoimperialistes i neocolonialistes, car elsacords acostumen a beneficiar als països més forts. En aquestgrup darrerament també es situa a lOMC.Al marge daquestes organitzacions, nhi ha daltres anomenadesantiglobalitzadores o altermundistes. Sovint són integrades perONG. El Fòrum Social Mundial o el Fòrum Social Europeu sónreunions de persones i col·lectius que volen plantejaralternatives a lactual sistema globalitzat.
  • 5. El G7 és un grup de països industrialitzats amb gran importànciapolítica, econòmica i militar a escala global. Està conformat perAlemanya, Canadà, EUA, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit.Pertànyer al grup no es basa en un criteri únic, ja que no són niels set països més industrialitzats, ni els de major renda percàpita, ni els de major PIB.Els representants daquests països esreuneixen anualment en la Cimera delG7. Aquestes reunions analitzen lestatde la política i les economiesinternacionals i intentar unir posicionsrespecte a les decisions sobre elsistema econòmic i polític mundial. Amb la integracióAl llarg de lany els ministres de Rússia, passà adeconomia, comerç, afers exteriors, denominar-se G7+1treball... es reuneixen per tal de o G8.preparar la Cimera anual, apropantposicions i negociant acords.
  • 6. El G20 es formà el 1999 amb els set països més industrialitzatsdel món (G7), Rússia (G7+1 o G8) i onze països recentmentindustrialitzats de totes les regions del món (Argentina, Austràlia,Brasil, Xina, Índia, Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Rússia,Aràbia Saudita, Àfrica del Sud, i Turquia), i la UE com a bloc.Vol ser un forum de cooperació i consultes entre els països entemes relacionats amb el sistema financer internacional. Volmantenir lestabilitat financera internacional.
  • 7. UNA INSTITUCIÓ SUPRANACIONAL:LORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDESEl 25 dabril de 1945 va començar laConferència Internacional de SanFrancisco amb la intenció de crearlorganització internacional de lesNacions Unides.Finalment, el 24 doctubre de 1945lONU va néixer amb la ratificació de laCarta de les Nacions Unides pels cincmembres permanents dels Consell deSeguretat: República de la Xina,França, Unió Soviètica, Regne Unit i elsEstats Units, i per la majoria dels altresmembres (46).
  • 8. Actualment es troba integrada per 192 Estats. Lafiliació a lONU ésoberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten lesobligacions de la carta de les Nacions Unides. LAssembleaGeneral determina ladmissió sobre la base de les recomanacionsdel Consell de Seguretat.Disposa de diversos òrgans principals: ₋ LAssemblea General que es reuneix una vegada a lany o quan sorgeix un conflicte; cada estat hi té un representant. És un lloc de debat que pretén organitzar un arbitratge internacional. Presenta recomanacions, aprovades com a mínim per dos terços del total de membres.
  • 9. ₋ El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10selegeixen cada 2 anys i 5 són permanents (els cinc grans,amb dret de veto). Sencarrega de vetllar pel manteniment dela pau i la seguretat mundial. Ha daplicar les recomanacionsde lAssemblea General (pot imposar sancions econòmiques,ordenar un embargament darmes i, fins i tot, autoritzarmesures militars col·lectives).
  • 10. ₋ El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; sencarrega de la cooperació econòmica, social i cultural. ₋La Cort Internacional de Justícia (CIJ). Amb seu a lHaia. ₋ El Secretariat de lONU, instal·lada a Nova York. Actualment és el coreà Ban Ki-moon. La seva principal funció, a banda de representar lONU, és fomentar el diàleg i evitar els conflictes. ₋ El Consell dAdministració Fiduciària (actualment les seves activitats es troben en suspens).LONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab,xinès, castellà, francès i rus.
  • 11. Aquests són alguns dels objectius de lONU:- Fomentar el desarmament. El propòsit original de les NacionsUnides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricaciódarmament, especialment de les armes atòmiques i "altres armesde destrucció massiva".- Manteniment de la pau: promouen la pau permitjà dun exèrcit enviat a les regions que hantingut un conflicte armat recent per a facilitarels acords de pau i per a dissuadir alscombatents daixecar-se novament. Les forcesprovenen dels diferents estats membres; és adir, lONU no té un cos militar independent.Totes les operacions de les forces de pau(cascos blaus) han de ser aprovades pelConsell de Seguretat.
  • 12. - Proporcionar assistència Humanitària: amb altres organitzacionscom la Creu Roja, lONU proveeix aliments, aigua i altres serveishumanitaris a la població que pateix de fam, que ha estatdesplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada peralgun desastre natural.- Promoure el respecte als Drets Humans.Aquest va ser un dels objectius principalsde la creació de les Nacions Unidesdesprés del genocidi i les atrocitats de laSegona Guerra Mundial, per prevenirtragèdies similars en el futur; lobjectiuprincipal va ser crear un marc legal perconsiderar i actuar en contra de lesviolacions als drets humans.- Fomentar el Desenvolupamen tSostenible de tots els pobles del món.
  • 13. Lany 2000, a la Cimera del Mil·lenni, sestabliren els anomenatsObjectius de Desenvolupament del Mil·lenni.Els objectius del mil·lenni són:- Reduir la pobresa extrema i la fam.- Aconseguir lensenyament primari universal.- Aconseguir la igualtat de gène.- Reduir en dos terços la mortalitat infantil.- Reduir en tres quartes parts la mortalitat materna.- Reduir la propagació de malalties, especialment el paludisme i laSIDA.- Garantir la sostenibilitat ambiental.- Crear una associació mundial per al desenvolupament.
  • 14. LONU va sorgir per garantir la pau al món. Caldria però tornar a definir el seu funcionament i acabar amb el poder de vet que tenen alguns estats membres. Països com Japó, Índia, Alemanya o Brasil demanen un seient permanent al Consell de Seguretat. Igualment, caldria acabar amb la reduïda capacitat dimplementar les seves decisions.Consell de Seguretat
  • 15. UNA INSTITUCIÓ SUPRANACIONAL: LA UNIÓ EUROPEAEl 1957, amb la signatura del Tractat de Roma, es va crear laComunitat Econòmica Europea (CEE) formada per Alemanya,França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.Malgrat la diversitat, els països de la CEE esregeixen per uns mateixos valors fonamentals:la pau, la democràcia, l’Estat de dret i elrespecte dels drets humans. De fet, per sermembre cal respectar aquests valors i tenir unaeconomia consolidada de base capitalista.Durant mig segle, la UE ha augmentat el nivellde vida dels seus ciutadans fins a nivells senseprecedents. Ha creat un mercat comú sensefronteres interiors i una moneda única, l’euro.
  • 16. 11 El Tractat de Roma preveia que la prosperitat de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) dependria d’un mercat interior únic (Mercat Comú). Per aconseguir-ho, la CEE establí una sèrie de polítiques concretes sobre la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals (unió duanera). La CEE també fomentà la llibertat de competència i el desenvolupament d’unes lleis comunes per les quals es governarien els Estats membres. Amb el temps, la CEE es va anar ampliant i consolidant, transformant-se en lactual UE. Actualment, té 27 membres i arriba als 493 milions d’habitants. L1 de juliol del 2013 ingressarà Croàcia. Són candidats a ingressar Turquia, Sèrbia, Islàndia, Montenegro i Macedònia.
  • 17. 11 1957, França, Itàlia , Alemanya, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. 1973, Dinamarca, R. Unit i Irlanda. 1981, Grècia. 1986, Espanya i Portugal. 1995, Finlàndia, Suècia i Àustria. 2004, Estònia, Lituània, Letònia, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre, Malta i Hongria. 2007, Romania i Bulgària.
  • 18. 11 L’Acta Única Europea de 1987 va incorporar el principi de cohesió econòmica i social per tal que fos possible un desenvolupament equilibrat de tots els membres El 1992, amb el Tractat de la Unió Europea (Maastricht), l’espai de lliure circulació va començar a ser una realitat. Aquest Tractat decidí la unió monetària, creà mecanismes de participació ciutadana a través de les eleccions al Parlament Europeu, establí nous drets per als ciutadans, etc. Una de les iniciatives amb efectes més importants ha estat l’aprovació de la Unió Econòmica i Monetària (UEM).
  • 19. El Tractat de Maastricht,també volia impulsar unaunificació social i de políticaexterior.Així, el Conveni de Schengen,1995, preveu la supressió delscontrols a les fronteresinteriors i una intensificaciódels controls exteriors per aun major control de lesmigracions.També es creà la políticaexterior i de segureta tcomunes (PESC).
  • 20. El Tractat d’Amsterdam, 1997, modificava el de Maastricht. S’hiratifica el calendari previst de la unió econòmica i monetària i se’nva fixar el funcionament en qüestions polítiques i econòmiques.En el Tractat de Niça, 2001, s’hi acordà la reforma de lesinstitucions de la Unió amb vista a la seva futura ampliació cap al’Europa de l’Est.Per arranjar l’estructura i el funcionament d’una unió d’Estats cadavegada més nombrosa es va desenvolupat el 2004 el projecte de laConstitució Europea (volia aconseguir una major integraciópolítica). Un altre cop a de Roma, el 2004, es va redactar un TractatConstitucional que havia de substituir tots els anteriors. Calia queels estats el ratifiquessin. Alguns estats van optar per referèndums.El rebuig de França i Països Baixos va provocar una greu crisi.Davant el fracàs del projecte de Constitució Europea, i el 2009 essignà el Tractat de Lisboa. Modernitzà les institucions i elfuncionament de la UE.
  • 21. 11Les institucions de la Unió Europea
  • 22. 11 El Consell Europeu El Consell Europeu està format pels caps d’Estat o de Govern dels estats membres , acompanyats dels seus ministres d’Afers Exteriors. És el màxim organisme polític de la UE i s’encarrega de definir les orientacions generals d’actuació i de desenvolupament. La seva funció és dotar a la UE d’impuls polític en qüestions fonamentals.
  • 23. 11 El Consell de Ministres El Consell de Ministres està format per representants dels Estats que integren la UE. Generalment, es reuneixen a Brussel·les els ministres d’Afers Exteriors dels països membres. Quan lafer ho requereix, assisteixen a la reunió altres ministres. És el principal òrgan decisori de la Unió. Al Consell de Ministres es prenen les decisions més importants i es coordinen les actuacions dels diferents estats de la UE. Les decisions es prenen per unanimitat o per majoria. El nombre de vots de cada Estat depèn de la quantitat de població de cada país. Té poder legislatiu, compartit amb el Parlament en el marc del procés de codecisió. També comparteix la responsabilitat de l’adopció del pressupost.
  • 24. Els acords poden ser per majoria simple,majoria qualificada (la majoria de lesvegades; no hi ha ca decisió del Consellque pugui adaptar-se si no rep el númeromínim de vots especificats) o perunanimitat (Modificació Tractats. Novesadhesions,...)
  • 25. 11 El Parlament Europeu El Parlament Europeu, que representa als ciutadans, es reparteix les competències legislatives i pressupostàries amb el Consell de la Unió Europea. Situat a Estrasburg, és elegit per sufragi universal. Cada Estat tria els seus eurodiputats, és a dir, als seus representants al Parlament Europeu. Per exemple, sobre un total de 751, Espanya en tria 54. La circumscripció electoral per cada país és única. Els parlamentaris sorganitzen per ideologia, no per país. El Parlament exerceix la funció legislativa, és a dir, pot fer i reformar lleis i aprova els pressupostos de la UE. S’organitza en comissions per treballar temes concrets.
  • 26. 11 La Comissió Europea Amb seu a Brusel·les, representa l’interès comú de la UE i és el principal òrgan executiu. Es preocupa per que les polítiques de la UE s’apliquin adequadament. També té dret a proposar legislació. Els seus membres són escollits pels Estats membres de comú acord i el seu nomenament (per 5 anys) sotmès a l’aprovació del Parlament europeu. La Comissió ha de presentar la dimissió col·lectiva si el Parlament aprova moció de censura en contra. Des del 2004, hi ha 1 comissari per a cada Estat membre. Té plena independència, i és la “garant” de l’interés comú (no pot sotmetre’s a cap govern nacional)
  • 27. Ha de vetllar per l’aplicació en els Estats membre dels Tractats,Directives, Reglaments,.... La no aplicació pot implicar el fet deportar el país al Tribunal de Justícia per incompliment del DretComunitari.És el braç executiu de laUE. Té ampli poder sobrela gestió de polítiquescomunes (agricultura,investigació, ajut exterior,desenvolupamentregional,...Gestiona el pressupost d’aquestes polítiques
  • 28. 11 El Tribunal de Justícia El Tribunal de Justícia de Luxemburg exerceix la funció judicial. Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis comunitàries. Està format per un jutge de cada país membre, que es renova cada cinc anys. Aquest tribunal atén els ciutadans i institucions comunitaris ho necessiten. Les seves sentències són vinculants.
  • 29. El Tribunal de ComptesAmb seu a Luxemburg, controla les despesesde la Unió. És a dir, comprova que elpressupost de la UE sexecuta correctament,que els ingressos i les despeses sóncorrectes.
  • 30. 11 Òrgans consultius. Altres institucions - El Comitè de les Regions representa a les autoritats regionals i locals. - El Comité Econòmic i Social Europeu representa a la societat civil organitzada (sindicats, empresaris, consumidors...). Òrgans financers. - El Banc Central Europeu (Frankfurt) gestiona l’euro i la política monetària de la UE, - El Banc Europeu d’Inversions fa préstecs a llarg termini per a projectes dinversió. - El Fons Europeu dinversions ajuda a les petites empreses.
  • 31. 11 Òrgans especialitzats El Defensor del Poble pot ser consultat pels ciutadans dels estats membres si consideren que han estat tractats injustament per alguna institució de la Unió Europea. El càrrec va ser creat pel Tractat de la Unió (1992).
  • 32. La Unió econòmica (lEuro)La instauració de la Unió Econòmica iMonetària significà l’eliminaciód’obstacles duaners, la creació de l’eurocom a moneda única, la creació del BancCentral Europeu i la creació del SistemaEuropeu de Bancs Centrals (SEBC).Sestabliren els criteris de convergència,que els països havien de complir per talde poder aconseguir leuro.Aquests criteris eren:
  • 33. - Estabilitat de preus: la inflació no pot superar en més d’un 1,5%la mitjana dels tres estats amb la taxa d’inflació més baixa.- Tipus d’interès. El tipus d’interès a llarg termini no pot superaren més del 2% la mitjana dels tipus d’interès dels tres païsosamb menys inflació.- Dèficit públic: no pot excedir el 3% del PIB.- Deute Públic: no pot excedir el 60% del PIB.- Estabilitat del tipus de canvi. S’han hagut de mantenir durantels 2 anys previs, dins dels marges de fluctuació autoritzats.L1 de gener del 2002, després de 3 anys dadaptació, leurocomençà a circular en Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya,Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els PaïsosBaixos i Portugal. Posteriorment adoptaren leuro Eslovènia(2007), Xipre i Malta (2008), Eslovàquia (2009), i Estònia (2011).
  • 34. En blau clar, els estats delEurozona. En verd, els estats dela UE que han dentrar mésendavant a lEurozona. Envermell, estat de la UE quedecidirà ladopció o no de leuromitjançant referèndum(Dinamarca). En marró, estat de laUE que de moment ha optat perno adoptar leuro (Regne Unit).Si bé és cert que lentrada en vigor de leuro provocà una fortapujada de preus, també comportà una agilització dels tràmits i unamajor fluïdesa en les transaccions comercials.
  • 35. 11 La política regional europea La Unió Europea és un conjunt heterogeni d’Estats. L’heterogeneïtat es manifesta tant en els seus nivells de desenvolupament com en la seva diversitat cultural. Amb l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea es va fer més urgent la necessitat de reduir les diferències regionals. Les darreres ampliacions de la UE han remarcat l’existència de desequilibris entre els nous i els antics membres. Per corregir els desequilibris dintre dels països de la UE, actualment existeix una política econòmica regional. Aquesta política econòmica es basa en el desenvolupament dels fons estructurals i els fons de cohesió, partides del pressupost europeu que es destinen a diferents fins.
  • 36. 11 Les noves incorporacions a la UE són països amb un grau de desenvolupament molt diferent, tant social, com polític, econòmic, etc. Per això i per poder reduir diferències, una part important dels fons comunitaris es destinaran als nous països membres.
  • 37. Cal planificarpolítiques d’àmbi tsupranacional, car jades del principi (CEE)es plantejà elproblema dels gransdesequilibriseconòmics regionals.Aquests suposen ungreu perill, ja quepoden dificultar elprocés d’integració.Aquesta situació araés més clara, amblampliació a 27estats.
  • 38. Daquesta manera, el 1975 es creà el Fons Europeu deDesenvolupament Regional (FEDER). Amb ell es posa en marxala política regional europea, que té com a principal objentiucorregir les excessives divergències en el nivell dedesenvolupament de les diverses regions.El 1993, amb la signatura del tractat de Maastricht, es donà unnou impuls a la política regional. Es crearen els Fons de Cohesióper als membres amb els nivells de renda més baixos (amb unnivell de renda inferior al 90% de la mitjana europea). Desdaquell moment, els països més beneficiats van ser Espanya,Portugal, Irlanda i Grècia.
  • 39. La política regional europea tédiversos instruments.Els econòmics són els FonsEstructurals i els Fons deCohesió.Els consultius bàsicamentcorresponen al Comité de lesRegions.Els principals Fons Estructuralssón:- FEDER- Fons Social Europeu (performar i fomentar l’ocupació)- FEOGA- IFOP
  • 40. Els Fons de Cohesió tenen com aobjentius:- Fomentar el desenvolupament de lesregions menys desenvolupades.- Ajudar a la reconversió industrial.- Combatre l’atur de llarga durada.- Inserir laboralment alguns col·lectius mésvulnerables.- Afavorir l’adaptació laboral delstreballadors- Fomentar el desenvolupament de leszones rurals, millorant les estructuresagràries i pesqueres.
  • 41. El 1994 es creà el Comité de les Regions.És un organ consultiu. Maastricht estableix que s’ha deconsultar per qüestions com la política regional, sanitària, laxarxa de transports ...Ha de salvaguardar el principi de subsidiarietat. Això vol dirque la UE intervé per ajudar al desenvolupament dels estatsmembres; ara bé, la intervenció es produeix si pot actuar demanera més efectiva que els Estats o les regions.El Comité sorganitzada en comissions i en subcomissions dediversos àmbits (desenvolupament regional, ordenacióterritorial ...).
  • 42. Els seus membres són els càrrecs públicsmés propers als ciutadans, com arapresidents regionals, alcaldes ,governadors...Ara que es planteja la reforma de la UE,el Comité demanda més poder perelaborar i decidir polítiques.
  • 43. La política exterior i de seguretat • A Maastricht s’estableix també una Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) • Els objectius són la defensa del valors i interessos de la UE i la defensa de la seva independència. • També es preveu la col·laboració activa en la defensa de la pau i la seguretat mundial. • Tot i així, la OTAN continua ocupant-se de la defensa europea. • El 1995, a la Conferència Euromediterrània es va signar un compromís de col·laboració amb els estats de la ribera mediterrània. • També al 1995 es signen acords de col·laboració amb Mercosur.
  • 44. La unificació política i social• A Maastricht es va establir la ciutadania europea derivada de la llibertat de circulació i residència.• La ciutadania europea reconeix també el dret a participar de les eleccions municipals i europees en el país de destí.• També es van aprovar algunes polítiques socials comunes: 1. Millora de condicions d’ocupació i protecció social 2. Cooperació en matèria sanitària 3. Cooperació en matèria d’educació 4. Protecció del patrimoni cultural europeu 5. Desenvolupament d’una xarxa trans-europea de transports i comunicacions 6. Protecció del medi ambient 7. Cooperació per al subdesenvolupament
  • 45. UE, problemes i perspectives• Alguns problemes encara presents a la Unió Europea: 1. Existència d’excedents agrícoles i pesquers 2. Deslocalització industrial amb el conseqüent atur 3. Manca de modernització d’alguns sectors industrials i de serveis 4. Diferències de nivell de vida i benestar entre regions S’ha intentat resoldre aquests problemes amb subvencions i ajuts a empreses i regions El repte continua essent l’Europa social i política.. més que no pas l’econòmica. Queda pendent també resoldre l’entrada de Turquia. També cal fer front a l’escepticisme de molts ciutadans respecte el projecte europeu. També cal fer front a l’envelliment de la població.