Unitat 13 un món globalitzat

18,513 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
18,513
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10,270
Actions
Shares
0
Downloads
342
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 13 un món globalitzat

  1. 1. UNITAT 13.UN MÓN GLOBALITZAT
  2. 2. LA MUNDIALITZACIÓ DELS INTERCANVISLa globalització consisteix en la creació d’una gran xarxa derelacions econòmiques, basada en la progressivainternacionalització del treball i en lespecialització geogràficaproducció. Daquesta manera, es procedeix a la integració del’economia dels diferents estats en un sol sistema econòmicmundial de base capitalista. El capitalisme, amb la caiguda delcomunisme, no té rival a la vista.Com hem vist en analitzar la situació actual dels transports, lescomunicacions i el comerç, en les darreres dècades sha produïtuna generalització dels intercanvis econòmics, creant-se unmercat integrat a nivell mundial, on tot el planeta és un lloc deproducció i/o venda. Això ha propiciat una major interdependènciaeconòmica entre països.Els indicadors del procés de globalització són laugment delsfluxos de mercaderies, divises, serveis, persones, informació...
  3. 3. Les causes de la globalització espoden englobar bàsicament en dosgrups.Duna banda, la millora tècnica delstransports i la comunicació, ara moltmés ràpides i econòmiques.De laltra, la supressió de lesbarreres duaneres / aranzelàries,que han possibilitat la creació degrans àrees de lliure comerç, comNAFTA / MERCOSUR / UE...Els teòrics de la globalització són els economistes neoliberals.Aquests argumenten que la liberalització dels mercats és bona, carmillora les condicions de vida de molta gent i és inevitable (hodemana el sistema capitalista).
  4. 4. La globalització ha intensificat les diferències de desenvolupamentdels diferents països del món.Ja a mitjans dels anys 70 es creà el model Centre-Perifèria. Les relacions polítiques, econòmiques, comercials, culturals, etc. són de doble sentit entre els països que pertanyen al Centre i els països de la Perifèria. Els països del Centre són els països rics, desenvolupats, que exerceixen el poder de decisió en els àmbits econòmics, polítics , científics, etc. a escala mundial.
  5. 5. Els països de la Perifèria són països subdesenvolupats, sotmesosal neocolonialisme i a la globalització que els mantenen en unasituació de dependència econòmica i tecnològica respecte elspaïsos del Centre.Actualment, es parla del Sistema Món, jerarquitzar en tres nivells.En primer lloc, els centres de decisió i producciód’alt nivell es situen en els païsosdesenvolupats, sobretot en grans ciutats, centreseconòmics mundials. NY, Londres, París,Tòquio... seus de grans corporacions imultinacionals. Són el veritable centre econòmicdel món.En segon lloc, trobem els centres de produccióde nivell mitjà i baix. Amb la deslocalització i larecerca de bones oportunitats econòmiques, sovint elspaïsos centrals inverteixen en els països emergents (NPI,Amèrica Llatina, Índia, Xina...). Aquests països però,tenen un creixement econòmic massa depenent(Argentina).
  6. 6. En tercer lloc, els països perifèrics pateixen lexplotació i lasubordinació econòmica (intercanvi desigual). Es mouen en uncercle de misèria i no són atractius per a invertir.Alguns autors afegeixen un quart nivell, els països ultraperifèrics,totalment al marge del sistema.El capitalisme presenta una claratendència a la concentració empresarial.Aquesta es basa en el fet que elgegantisme permet limitar lacompetència i augmentar el control delmercat.Les grans protagonistes i beneficiàriesde la globalització són les multinacionals,que han assolit un gran poder. Lesmultinacionals són empreses querealitzen activitats de producció, venda,compra o investigació en més d’un país.
  7. 7. Les multinacionals: - Han experimentat un crement brutal. Ara hi ha més de 60.000, la majoria petites (de butxaca)‫‏‬ - Les 500 més fortes tenen un poder increïble, superior al dalguns Estats. Controlen el 70% comerç mundial i el 80% inversió estrangera mundial. Leconomia virtual dificulta el seu control. - Les més potents són del N, perpetuant-se així el domini dels països centrals - Cada cop neixen més en els països emergents (Xina, Mèxic, Brasil, Corea S...)
  8. 8. - Són els grans beneficiats del mercat global on la mobilització ésessencial. Tenen la capacitat tècnica i els països del sud volenatreure inversions (zones franques (Àsia) / maquilas (A. Llatina), finsi tot ho fan “enemics del capitalisme”, com el Vietnam o la Xina.Aquests països reben inversions i riquesa, tot i que sexposen a certsperills, com les dures condicions feina, limpacte ambiental o ladependència exterior. Les multinacionals desenvolupen diverses estratègies per tal dadaptar-se al mercat global: - Implantació directa. Crear delegacions en altres països. - Deslocalització. Traslladar activitats a altres llocs, sobretot països emergents - Subcontractació internacional. És un mètode molt flexible. - Joint ventures, aliança entre multinacional i empresa local. - Franquícies internacionals.
  9. 9. LA GLOBALITZACIÓ SOCIALLa globalització també ha provocat canvissocial.- Incorporació de la dona al món laboral (harepercutit en nous comportamentsdemogràfics i familiars).- Augment del nivell de consum, amb unaclara tendència a la uniformització degustos.- Internacionalització del mercat laboral.
  10. 10. LA GLOBALITZACIÓ CULTURALLa globalització també afecta el món cultural.Sha fomentat la col·laboració científica, la qual cosa ha incrementatel desenvolupament científic i tecnològic.Els països consideren prioritària la investigació i la inversió en R+D.Destaquen la UE, EUA, el Japó, Israel i Corea del Sud.Els gustos artístics i esportius també shanuniformitzat (gràcies als mass-media i aldesenvolupament de nous canals decomunicació).
  11. 11. CRÍTIQUES A LA GLOBALITZACIÓEls moviments antiglobalització, també anomenatsanticapitalistes o altermundistes, ataquen la globalització i alsseus grans defensors (BM, FMI, OMC...)Sobretot es centren en 2 grans crítiques. És insostenibleecològicament, i és inviable socialment i econòmica.ECONÒMICAMENTNo tots els països es troben en les mateixes condicions. Hi hazones plenament integrades en el mercat global, mentre quedaltres resten totalment al marge. Aquestes darreres representenel 50% de la població mundial. A tall dexemple, es calcula que el20% de la població més rica del món acapara el 85% de lariquesa, mentre que el 20% de la població més pobre del mónúnicament representa el 1,4% riquesa.
  12. 12. La globalització ha portat més desequilibris mundials i méspolarització econòmica.En general els pobres són més pobres i els rics més rics. Nomésen alguns països saprecia una certa millora. Per últim,normalment es constata una major dependència respecte el N(multinacionals).
  13. 13. SOCIALMENTLa globalització comporta greus problemes socials.En els països rics hi ha una clara tendència a accelerar lesdiferències socials.En els països pobres també es disparen les diferències socialsentre els beneficiats i els no beneficiats. Igualment, augmentalexplotació laboral I lexplotació infantil.D’altra banda, es constata un clar augment dels delictes“internacionals”, com el turisme sexual, les màfies, el terrorisme...
  14. 14. Cal remarcar que en relació a les desigualtats econòmiques esprodueixen fenòmens d’exclusió social a nivell nacional, regionali local.Igualment, s’introdueixen nous valors fonamentats enl’individualisme i el consum que influeixen negativament sobre elconjunt de la societat.Per últim, en l’àmbit de la cultura s’està produint una colonitzaciócultural degut a l’extensió del model occidental ...
  15. 15. POLÍTICAMENTLa globalització comporta una disminució de la capacitat reguladoradels Estats que sovint prenen decisions en funció dels interessosde les empreses multinacionals o de les imposicionsd’organitzacions internacionals com el FMI o el Banc MundialEn les darreres dècades sha multiplicat laparició de conflictesterritorials clarament vinculats als interessos econòmics onneoliberalisme i militarisme actuen conjuntament...
  16. 16. EL DESEQUILIBRI ECONÒMIC MUNDIALAl món hi ha grans desigualtat socioeconòmiques, evidenciadesper nivells de vida molt dispars. Clarament hi ha un món ric i unmón pobre.Són evidents però, com mesurar-les? Per fer-ho tenim indicadorseconòmics, socials i socio-econòmics.
  17. 17. Els Indicadors econòmics són de dos tipus, sobre la producció isobre el consum.Els indicadors sobre la producció serveixen per mesurar elpotencial generador de riquesa. - PIB. Valor total de la producció dun territori durant un any. - PNB. Valor tatl de la producció dun territori durant un any considerant només el capital propi =(empreses del país). - PIN o PNN. Valor del PIB o el PNB menys les amortitzacions.Els indicadors sobre el consum serveixen per mesurar el grau debenestar de la població (distribució de la renda, capacitat decompra). - RN. És la quantitat disponible per consumir. PIN menys beneficis reinvertits i impostos. Les empreses han de sumar o restar els fluxos de capital. - RFD. RN menys impostos personals i cotitzacions socials. - Renda per càpita. PIB dun territori dividit entre els seus habitants.
  18. 18. Altres possibles indicadors econòmics podrien ser el consumd’energia, lactivitat laboral, la taxa de creixement econòmic, eldeute extern, la balança comercial...Els Indicadors socials marquen el grau de benestar de lapoblació. Normalment tracten sobre demografia, salut i nivelleducacional.Destaquen: - Taxa de creixement vegetatiu - Esperança de vida - Taxa de mortalitat infantil - Taxa de mortalitat materna - Taxa de població activa - Taxa d’analfabetisme - .../...
  19. 19. Els Indicadors socio-econòmics són una síntesi dels dosanteriors. El més destacat és lÍndex de DesenvolupamentHumà.LIDH es realitza des de 1992. És elaborat per l’ONU, quiprocessa i publica les dades).Sestableix una valoració dels països de 0 a 1. Així es permet laseva classificació en IDH alt, mitjà o baix. Alt (1 – 0,800), Mitjà(0,799 – 0,500) i Baix (0,499 - 0,300).S’elabora a partir de tres tipus de dades - Longevitat (esperança de vida) - Nivell educacional, considerant la taxa dalfabetització i les matriculacions escolars a tots els nivells (d’infantil a universitari)‫‏‬ - Nivell de renda. PIB/càpita (en dòlars)‫‏‬No sempre hi ha coincidència entre IDH i nivell dedesenvolupament econòmic, car es valoren altres elements.
  20. 20. IDH 2011
  21. 21. MAPAIDH 2011
  22. 22. A partir d’aquests indicadors podem CLASSIFICAR els PAÏSOS - Països del Nord. També anomenats desenvolupats, centrals o rics. - Països del Sud. També dits subdesenvolupats, perifèrics o pobres. - Països en vies de desenvolupament. També coneguts com a semiperifèrics o emergents.
  23. 23. El model Centre-Perifèria es va elaborar a mitjans dels anys 70per explicar les diferències de desenvolupament dels diferentspaïsos del món.Les relacions polítiques, econòmiques, comercials, culturals, etc.són de doble sentit entre els països que pertanyen al Centre i elspaïsos de la Perifèria.Els països del Centre són els països rics, desenvolupats, queexerceixen el poder de decisió en els àmbits econòmics, polítics,científics, etc. a escala mundial.Els països de la Perifèria són països subdesenvolupats, sotmesosal neocolonialisme i a la globalització que els mantenen en unasituació de dependència econòmica i tecnològica respecte elspaïsos del Centre.
  24. 24. L’economia dels països de la Perifèria sol ser dual: coexisteixenactivitats econòmiques amb grans inversions de capital ambsectors d’economia tradicional o de subsistència.Les desigualtats socials també són extremes entre les èlits quedetenten el poder polític i econòmic i la gran majoria de lapoblació que viu en una situació de pobresa.Les principals decisions econòmiques es prenen als països delCentre, on estan els centres de decisió de les companyiesmultinacionals.
  25. 25. ELS PAÏSOS CENTRALSSón els països Rics (EUA, Canadà, UE, Israel, Japó, NPI, Austràlia,Nova Zelanda, RSA...) que presenten tota una sèrie decaracterístiques comunes: - Economia de mercat - Gran desenvolupament tecnològic - Bon nivell de vida (Estat del Benestar)‫‏‬ - Democràcia - Poder de decisió global (són centres econòmics, polítics, científics...)
  26. 26. Els països rics també tenen tota una sèrie de problemes comuns: - Crisis econòmiques periòdiques, que comporten atur, endeutament, concentració empresarial ... - Concentració econòmica i empresarial. - Atur (el sistema té un atur estructural (5%), però amb la crisi es dispara). - Crisi de lEstat del Benestar. Els estats es plantegen com afrontar l’augment de les depeses socials. - Dèficit comercial. - Inflació - Excessiu consum de tota mena de recursos, que provoca una important degradació del medi. - ... / ...
  27. 27. ELS PAÏSOS PERIFÈRICSEl terme subdesenvolupament va començar a utilitzar-sedesprés de la segona guerra mundial per referir-se a unconjunt de països que incrementaven ràpidament els seusefectius demogràfics, fet que va fer augmentar els seusnivells de pobresa. Bàsicament, es tracta dun termerelacionat amb la pobresa material.El Tercer Món (països subdesenvolupats) és per alguns unestat de depressió econòmica permanent; per daltres és unaetapa prèvia al desenvolupament econòmic (tard o dhoraarribarà); per últim, també pot ser considerat el resultatnegatiu del desenvolupament del món ric.
  28. 28. Característiques generals dels països pobres1) Explosió demogràfica.El boom demogràfic no és la causa única delsubdesenvolupament, però agreuja la resta de problemes. Caldriacontrolar la natalitat.Lalta natalitat (pròpia duna societat rural) safegeix a una baixadade la mortalitat, la qual cosa genera un creixement vegetatiuaccelerat. La població creix massa ràpid, a un ritme superior aldesenvolupament econòmic.Es produeix un important desequilibri població-recursos. Aquestfet genera multitud de problemes, com la manca d’atenció a lesnecessitats bàsiques (FAM, desnutrició, problemes sanitaris,educacionals...).Hi ha una població molt jove, que emigra a les ciutats o alestranger.
  29. 29. 2) Deficiències en l’atenció de les necessitats bàsiques.El desequilibri població-recursos comporta uns nivells sanitaris,educacionals... ínfims, així com problemes relacionats amblalimentació.3) Baix nivell cultural (analfabetisme).Hipoteca totalment el futur. El baix nivell educacional és unveritable drama, car amb més cultura hi ha un majordesenvolupament econòmic i una gran millora social. Perexemple, leduació de les dones contribueix a aturar el boomdemogràfic.4) Problemes d’urbanització.Aquests països viuen un important èxode rural, que comportaun creixement desordenat de les ciutats, apareixent zones ambuna clara misèria urbana. Daltra banda, es produeix elproblema de la macrocefàlia urbana.
  30. 30. 5) Renda per càpita molt baixa.No hi ha poder adquisitiu, per tant no hi ha mercat. Sensedemanda no hi ha estímul per a la inversió. Així, la produccióes ven fora i el capital fuig a l’estranger. És lanomenat cerclede la pobresa o de la misèria.6) Grans desigualtats socials.Mentre la majoria de la població viu en la misèria, la minoriadirigent és riquíssima.Les classes populars són oprimides mitjançant lexèrcit, sovintamb la col·laboració més o menys directa de les potènciesestrangeres...7) Passat colonial.El colonialisme del segle XIX trencà l’equilibri social, econòmici polític... I les seves conseqüències encara es pateixen avuien dia.
  31. 31. 8) Problemes polítics.En la majoria daquests països no hi ha Estat de Dret, mancademocràcia. Són règims corruptes, dictadures.Daltra banda, les fronteres arbitràries han comportat nombrososemfrontaments bèl·lics, internacionals o civils.9) Agricultura de subsistència.Lagricultura ocupa la major part de la mà d’obra però la producció Ila productivitat són alarmantment baixes (no hi ha inversions enmillores tècniques, en la formació de la mà d’obra o eninfraestructures).Hi ha seriosos problemes per alimentar la població (FAM).Paradoxalment, també hi ha una agricultura de plantació.
  32. 32. 10) Escàs desenvolupament industrial.La manca dindústria obliga a importar productesmanufacturats.Si aquesta existeix, es troba en mans de les multinacionals(capital estranger) o té una baixíssima productivitat.11) Problemes comercials.Manca tecnologia, inversió, investigació... Hi ha una claradependència econòmica de l’exterior, agreujada perlintercanvi desigual.12) Neocolonialisme (imperialisme informal).És el control o influència que sobre el Tercer Món exerceixenels governs del Primer Món o les grans multinacionals.
  33. 33. 13) Importantíssim deute extern.És la quantitat de diners que un país ha de pagar a acreedorsprivats (bancs) o públics (institucions financeres internacionals,estats)‫ .‏‬Normalment ens referim als diners que el S ha de pagar alN.Lintercanvi desigual i la crisi del 73 dispararen els crèdits al S,generant un gran deute extern. Ara la situació insostenible, carleconomia del S es troba controlada pel N.14) Grans riqueses naturals.Molts països del S tenen important riqueses naturals (minerals,petroli, fusta...).Aquestes però, es troben sota control de les multinacionals. Shande destinar a lexportació, car no hi ha indústria per aprofitar-les.Per últim, els beneficis (relatius, car es produeix lintercanvidesigual) van a parar a l’elit dirigent.
  34. 34. 15) Contrastos i diversitats del Tercer MónTambé existeixen països en vies de desenvolupament, queaconsegueixen deixar aquesta realitat (NPI, països petroliers...).Juntament, també hi ha el quart món (“els pobres dels pobres”).Per exemple, àmplies zones de lÀfrica Negra són anomenadespel BM zones de pobresa.Resumint, els Països Pobres tenen tres grans característiques: - Creixement demogràfic - Herència del colonialisme - Intercanvi desigual
  35. 35. Per trencar aquesta dinàmica, què ha de fer el Tercer Món?Bàsicament es parla de quatre tipus dactuacions:- Elevar el preu de les primeres matèries.- Aconseguir lautosuficiència alimentària. Això implicaaugmentar la producció agrícola i controlar la població.- Crear un mercat nacional.- Desenvolupar la indústria. Caldria comprar tecnologia (I eldeute?) o permetre instal·lar multinacionals (I elneocolonialisme?).
  36. 36. Levidència indica que cal col·laborar econòmicament amb elspaïsos del S.Ja el 1944, als acords de Bretton Woods, per buscar la col·laboracióeconòmica es propugnà la creació del FMI i del BM.
  37. 37. Fons Monetari InternacionalOrganisme depenent de lONU amb seu a Washington.Els estats membres fan aportacions econòmiques segons els seusnivells de riquesa. A més aportació econòmica, més poder decisori,fins al punt que els màxims contribuents tenen dret de vet (EUA, GB,Alemanya, França i Japó).Inicialment vol vigilar el bon funcionament del sistema monetariinternacional (sistema de pagaments internacional, tipus de canvimonetaris...) Christine Lagarde
  38. 38. Ara, amb el sistema de canvi lliure i la lliure circulació decapitals, les seves funcions han variat: - Elabora informes. - Recull I publica estadístiques financeres internacionals. - Ofereix assessorament tècnic. - Dissenya polítiques econòmiques. - Fa aportacions econòmiques (préstecs) per restablir la solvència econòmica de països en crisi. - Treballa el problema del deute externActualment, és molt criticat tècnicament i socialment,especialment pels col·lectius altermundistes.Es planteja la seva reforma per adaptar-se a la globalitzacióDes del 2007 és presidit per Dominique Strauss-Kahn.
  39. 39. Banc MundialÉs un grup amb 5 institucions diferents, també amb seu aWhasington.184 països en són membres.Facilita préstecs per afavorir el creixement econòmic. Sónpréstecs al desenvolupament.La seva principal tasca és reduir la pobresa i potenciar eldesenvolupament, per això desenvolupa tota una sèrie deprogrames específics, relacionats amb: - El desenvolupament social - El desenvolupament dels serveis - El desenvolupament econòmic estable - La protecció del medi ambientTambé imposa mesures econòmiques, per tal dequilibrar lesbalances comercials.
  40. 40. Les grans desigualtats econòmiques originaren la creació, alsanys 60, de l’Ajut Oficial per al Desenvolupament.Es tracta dun ajut proporcionat per països del N. Principalmentés una col·laboració econòmica. Els països rics shan fixatlobjectiu daportar el 0,7% del seu PIB per a lAOD.Els crítics qüestionen si funciona realment lAOD. - És oficial, per tant sotmesa al problema de la corrupció. - De vegades són préstecs, la qual cosa augmenta el deute extern i amaga interessos poc clars dels països del N. - De vegades és massa puntual (pe: catàstrofes naturals). - Gairebé sempre és interessada (acords bilaterals (entre països) o acords multilaterals (procedents dorganitzacions internacionals).
  41. 41. El descontentament en relació a lAOD propicià el sorgiment deles ONGD. - Són organitzacions sense afany de lucre. - No intervenen els governs, car no és oficial. Per això les seves activitats són més directes i efectives. - Són creades per la societat civil. - Bàsicament tenen tres àmbits de treball: - Actuació directa en zones concretes (en situació de necessitat o emergència) - Sensibilització de l’opinió pública (recaptar fons) - Relacions amb organismes oficials del S i del NLes ONGD lluiten pels drets del S, i volen un desenvolupamentautosostenible, per tal darribar a no dependre del N.

×