Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament

1,783 views
1,746 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,783
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
871
Actions
Shares
0
Downloads
62
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament

  1. 1. Descolonització isubdesenvolupament C.Aranda & J.Manero
  2. 2. La descolonitzacióhttp://www.historiasiglo20.org/GF/descolonizacion.htm C.Aranda & J.Manero
  3. 3. Després de la IIª Guerra Mundial La crisi dels imperis colonialsQue va tenir com a causes Que va dur a les Va fer emergir l’anomenat antigues colònies a Tercer Món 1.- L’evidència que els “blancs” podien ser La independència Prooccidental amb tres vençuts. tendències Procomunista a la qual van accedir 2.- Moviments per tres vies No alineats nacionalistes dels països colonitzats. provoquen la 3.- Anticolonialisme de la - La guerra - La negociació La conferència de Nehru, població europea. Tito, Zou 4.- Voluntat política dels - La combinació de Bandung (1955) Enlai, EUA i l’URSS totes dues Nasser... que va assumir cinc punts: tot i que no va resoldre 1.- Respecte a la sobirania i a la integritat nacionals. - La dependència de les 2.- La igualtat de les races i de nacions. antigues metròpolis o de 3.- El principi de no-agressió. les noves potències 4.- La no-ingerència en assumptes (neocolonialisme) . interns d’altres països. 5.- La coexistència pacífica. - El subdesenvolupament C.Aranda & J.Manero
  4. 4. El món de postguerra 1945-1973 Etapes i principals fets de la descolonització Àsia Indonèsia Holanda 1947 Sud-est asiàtic (Vietnam) França Índia Gran Bretanya Àfrica1950-1965 Egipte, Sudan Gran Bretanya Líbia, Tunísia, Marroc.... Algèria (1962) França Àfrica negra ( Kenya, Nigèria...) Gran Bretanya Angola, Moçambic... Namíbia (1990)Portugal C.Aranda & J.Manero
  5. 5. C.Aranda & J.Manero
  6. 6. Independència de l’Índia Partit del Congrés, fundat el 1885, reivindicava la independència. Va créixer molt sota lideratge de Nehru i Mahatma Gandhi, amb incorporació de pagesos i classes populars urbanes. Mahatma Gandhi: teoria de lluita i resistència No violència Desobediència civil Moviment de les masses hindús de resistència i enfrontament al domini britànic. 1942 P. Congrés il·legalitat i fortament reprimit. Mohammed Ali Jinnah creà la Lliga Musulmana, volia crear un Estat propi, musulmà. 1945: C. Attlee primer ministre britànic, partidari de la descolonització. Inicia les negociacions, amb lord Mounbatten, darrer virrei.http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_de_Independencia_indio C.Aranda & J.Manero
  7. 7. El virrei, el P del Congrés i la Lliga Musulmana acorden el procés de cessió.15 agost de 1947 l’Índia es declarà independent, quedant dividida l’antigacolònia en: Unió Índia, amb majoria hindú, i Pakistan, musulmà.Nehru rep a Lord Mountbatten C.Aranda & J.Manero
  8. 8. Independència d’IndonèsiaColònia holandesa ocupada pels japonesos durant la II Guerra Mundial. AhmetSukarno, fundador del Partit Nacional Indonesi, proclamà la independència quanJapó es rendí (agost 1945). Holanda hi envià tropes, però les pressionsinternacionals dugueren a l’inici de negociacions a l’Haia. El desembre de 1949Holanda reconegué la independència d’Indonèsia. C.Aranda & J.Manero
  9. 9. La guerra de Vietnam 1a La guerra de Vietnam 1946 1954 França Guerra de descolonització Moviment independentista Viet-minh (Ho Chi Minh) Derrota francesa Dien-Bien-Phu Acords de Ginebra (1954) Divisió del Vietnam Nord comunista (Hanoi) Sud Capitalista (Saigon) C.Aranda & J.Manero
  10. 10. 2a La guerra de Vietnam 1957 1975 EE.UU.Vietnam del Sud Dictadura militar capitalista Ajuda militar americana 500.000 soldatsVietnam del Nord Règim comunista (Viet-Minh) Guerrilla comunista al sud (Viet-cong)Moment clau: 1968 Ofensiva del Têt 1973 Retirada americana 1975 Derrota del Sud i unificació del Vietnam C.Aranda & J.Manero
  11. 11. La guerra de VietnamSobre la Guerra del Vietnamhttp://www.learnhistory.org.uk/vietnam/usdefeat.htm C.Aranda & J.Manero
  12. 12. La guerra de VietnamSobre la Guerra del Vietnamhttp://www.learnhistory.org.uk/vietnam/usdefeat.htm C.Aranda & J.Manero
  13. 13. C.Aranda & J.Manero
  14. 14. C.Aranda & J.Manero
  15. 15. C.Aranda & J.Manero
  16. 16. El naixement de la República Popular XinaLa Xina es converteix en república1911: Revolució antidinàstica i antiimperialista derrocà l’últim emperador, PuYi, i proclamà la República de la Xina. L’ideòleg i primer president va ser:Sun Yat-zen fundador del Guomindang (P. del Poble) democràtic liberal.Molts territoris eren independents, presidits pels senyors de la guerra,enfrontats constantment.1927-1937: Chiang Kai-shek, cap del govern i del partit, implantà unadictadura sense fer cap reforma. C.Aranda & J.Manero
  17. 17. 1921: Fundació del Partit Comunista Xinès a Xangai, enfrontat al govern.Chiang Kai-shek ordenà la seva persecució i extermini. Passen a la clandestinitat.Mao Zedong, líder dels comunistes, cerca suport camperols. Forts a Canton.1934: forta repressió del govern. Marxa dels comunistes del sud al nord iinterior, la Llarga Marxa, unes 100.000 persones que redorreren 10.000 km apeu entre 1934-35. C.Aranda & J.Manero
  18. 18. La invasió japonesa i la revolució comunista1937: Japó envaí gran part de Xina. Guomindang i comunistes units alsaliats per derrotar-los. Després de la caiguda de Japó el 1945, a la Xinatornà la guerra civil.1947: Gran ofensiva comunista des del nord i zones rurals. 1 d’octubre de1949 ocuparen Pequín, proclamant la República Popular de la Xina. Noupaís incorporat al bloc comunista. El Guomindang i Chiang Kai-shek crearenuna república nacionalista a Formosa (Taiwan), fins avui. C.Aranda & J.Manero
  19. 19. El règim comunista xinès va iniciar una sèrie de transformacions:-S’acabà amb la propietat privada-Reformaren els costums ancestrals vinculats a la religió, el matrimoni, lafamília i la dona.-Iniciaren un procés de reforma de l’escriptura, simplificant-la.-Tota l’estructura política la controlava el Partit Comunista, i perseguia elsdissidents.-Miraren de mantenir el debat i evitar la burocratització del règim.-S’orientaren cap els països del Tercer Món.-El 1954 ocuparen el Tibet. C.Aranda & J.Manero
  20. 20. Del model soviètic al capitalismeLa República Popular de la Xina, nascuda en plena guerra freda, no foureconeguda per la majoria de països occidentals, es decantà cap a l’URSS.Adaptà el model soviètic: col·lectivització de la terra i prioritat indústriapesant. No funcionà, creant-se un dèficit alimentari i descontent popular.1958: Ruptura entre Xina i l’URSS. Mao anuncià el gran salt endavant: elpagesos els protagonistes de la revolució. Es crea la comuna. En elles escombinava l’agricultura, l’artesania tradicional i les petites indústries.L’bjectiu era mobilitzar tota la població (riquesa humana). C.Aranda & J.Manero
  21. 21. Resultats catastròfics del gran salt endavant, tensions i crítiques internes.1965: Revolució Cultural, que enfrontà dos sectors: - Mao i els partidaris de radicalitzar la revolució - Els que volien una política de conciliació i enfortir l’economia (Deng Xiaoping)La Revolució durà fins el 1969, i costà milers de víctimes. Mao guanyà labatalla, i organitzà la guàrdia roja, amb les masses juvenils.1976: Mort Mao, Deng Xiaoping acaba amb la Revolució Cultural. Incorporapràctiques econòmiques capitalistes, però sense canviar el règim polític. C.Aranda & J.Manero
  22. 22. Deng Xiaoping(1904-1997) C.Aranda & J.Manero
  23. 23. El procés de descolonització del món àrabEls conflictes al Pròxim Orient: la creació de l’Estat d’IsraelFi I Guerra Mundial Desaparició Imperi TurcNova situació a l’Orient Mitjà Estats independents (Turquia, Iran i Iraq) Egipte (presència militar britànica: Suez) Protectorats internacionals: França Síria i Líban Gran Bretanya PalestinaFi II Guerra Mundial Holocaust jueu Necessitat reagrupar-seels jueus. Volen anar a Palestina, territori àrab, habitat per 600.000 jueus.1945: Haganah (milícia jueva) Agitació i atemptats contra Gran Bretanya1947: Resolució de l’ONU partició de Palestina en dos Estats Estat jueu Estat palestí (30% població) (70% població) (55% territori) (45% territori) http://es.geocities.com/quierosabertodo/israel/index.html C.Aranda & J.Manero
  24. 24. El 15 de maig de 1948, Ben Gurion, capdel govern provisional jueu, proclamàunilateralment l’Estat d’Israel, sense elreconeixement internacional. C.Aranda & J.Manero
  25. 25. Els conflictes àrabo-israelians Dispersió comunitat jueva Antisemitisme provoca Necessitat d’un Estat Emigració jueva a Palestina 200.000 fins l’any 1947Això provocala partició en2 Estats per Creació de l’Estat d’Israel (1948) Creació de l’Estat d’Israel (1948) Proclamat i presidit per David Ben Gurion C.Aranda & J.Manero
  26. 26. Els conflictes àrabo-israelians 1948-49: La Lliga Àrab Egipte, Síria, Líban, Transjordània, Iraq, Ataca Israel Iemen i Aràbia S. Aquesta primera guerra acaba amb la: Victòria israelita Ocupació de Palestina (Menys Cisjordània i Gaza)La derrota de la Lliga Àrab té conseqüències:A Egipte, Nasser enderroca la monarquia i proclamala república (1952). El 1953 aconseguí que britànicsabandonin Sudan. El 1956 nacionalitzà el Canal deSuez.Altres països àrabs van anar aconseguint laindependència en els anys posteriors (pàg. 255).Sorgí un moviment panarabista, que tenia unobjectiu comú en l’oposició a Israel. C.Aranda & J.Manero
  27. 27. Els conflictes àrabo-israelians Els països àrabs no acceptaren la nova situació de 1949. Milers de palestins abandonaren les seves terres. No tenien Estat propi. L’Orient Pròxim es convertí en zona de tensió i enfrontament internacional. En aquest context esclatà la 2a guerra. 1956: Crisi de SuezGuerra anglo-francesa contra Nasser A causa de nacionalització del canal Israel intervé al costat d’anglesos i francesos Israel ocupa el SinaíAquesta segona guerra acaba amb la: Intervenció de l’URSS, EE.UU. I ONU Els cascos blaus ocupen el Sinaí C.Aranda & J.Manero
  28. 28. Els conflictes àrabo-israelians 1967: Guerra dels Sis Dies Atac d’Israel ocupa Gaza, Cisjordània, Sinaí i provoca els Alts del Golan (Síria)Expulsió de palestins L’OAP (Yasser Arafat) Crearan 1964 1973: Guerra del Yom Kippur Atac de Síria i Egipte Contraatac d’Israel (amb ajuda dels EE.UU) Aquesta quarta guerra acaba amb la: Intervenció de l’ONU (proposà iniciar negociacions) L’OPEP provoca la crisi del petroli C.Aranda & J.Manero
  29. 29. El problema palestíPalestins víctimes principals (sense terres, camps de refugiats , sotaautoritat d’Israel... Sense Estat propi). Es crearen diferents organitzacions.Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP), dirigida per YasserArafat, el 1964.Accions terroristes contra Israel i col·laboradors.Suport països àrabs, refugi dirigents...Reacció d’Israel: atac al Líban i a camps derefugiats palestins.Als anys 70 l’OAP canvia de tàctica, abandona elterrorisme i es reconeguda per l’ONU el 1974. Golda Meir governà Israel de 1969 a 1974. Intentà negociar amb els països àrabs. La matança de Munic el 1972 ho va frustrar (pàg. 256-257) C.Aranda & J.Manero
  30. 30. Acords diplomàtics 1978: Signen els acords de Camp David on Anwar al-Sadat, president d’Egipte, reconeix l’Estat d’Israel i aquest abandona el Sinaí. Sadat, Jimmy Carter i Menajem Beguin, a la fotoLa intifada o guerra de les pedresEl 1987 l’OAP promou la insurrecció civil dels territoris ocupats per Israel. C.Aranda & J.Manero
  31. 31. El 1991 s’inicien negociacions a la Conferència de Madrid. La demandapalestina: “pau per territoris” va dur alsAcords d’Oslo el 1995, on s’acordà crear dues zones autònomes palestines:Cisjordània i Gaza, governades per l’autoritat nacional palestina. Era l’etapa detransició cap a la creació de l’Estat Palestí.Els incompliments d’Israel donaren lloc a la Segona intifada (2000) i alcreixement d’organitzacions radicals: Gihad Islàmica i Hamàs. (Cercar-neinformació) La Declaració de principis, signada a Washington el 1993 en presència de Isaac Rabin, Primer ministre israelià, de Yaseer Arafat, President del comitè executiu de l‘OAP i de Bill Clinton, President dels EE.UU., posà una base per un autogovern palestí temporal de 5 anys que havia dacabar amb la creació dun Estat palestí a Cisjordània i Gaza. El procés dOslo es completà al maig de 1994, amb lAcord de Gaza i Jericó. Finalment, lacord interí sobre Cisjordània i la Franja de Gaza se signà a Washington el 1995, preveia les primeres eleccions del Consell Legislatiu Palestí i una retirada militar C.Aranda & J.Manero negociada.
  32. 32. La independència del MagribMARROC I TUNÍSIA protectorats de FRANÇA. Ficció de govern indígena (Soldà de Marroc i Bei de Tunísia) Moviments nacionalistes (Istiqlal al Marroc i Neo Destur a Tunísia)Primer repressió francesa, després 1956: independència del Marroc,negociació, arribant a acordar rei Mohamed V 1957: independència de Tunísia. Bourguiba expulsà el Bei, es proclamà la República de Tunisia. C.Aranda & J.Manero
  33. 33. Independència d’AlgèriaTerritori agrícola molt important per França, poblat permolts francesos.1954: Ben Bella i un grup de nacionalistes fundà el Frontd’Alliberament Nacional (FLN), que inicià una insurreccióel mateix any. França hi envià un fort contingent militar.La guerra fou criticada internacionalment, i pels matixosfrancesos (Sartre). Crisi política, De Gaulle al poder el1958, que reconegué el dret a l’autodeterminació del poblealgelià el 1959. La població francesa de la colònia esrevoltà, però fou vençuda i es reconegué la independència(referèndum a la metròpoli). El juliol de 1962 es proclamàla República Popular i Democràtica d’Algèria, presidida Ahmed Ben Bellaper Ben Bella, amb trets socialistes. Desfile de les tropes del FLN argelino C.Aranda & J.Manero
  34. 34. Espanya tenia 4 territoris a l’Àfrica: Ifni, Sàhara Occ., Guinea Equatorial i Rif(Nord Marroc). El 1956 s’accepta que el Rif s’incorpori al regne del Marroc i el1969 Ifni també. El 1968 Guinea Equatorial s’independitzà. El Sàhara continuàunit a Espanya fins el 1975 en que fou cedit a Marroc i Mauritània, que hirenuncià. El Front Polisario proclamà la República Àrab Saharauí Democràtica,incitant el conflicte amb el Marroc, fins avui.
  35. 35. La descolonitzaciósubsahariana C.Aranda & J.Manero
  36. 36. La descolonització subsaharianaIndependència països africans entre 1955 i 1965.Àfrica britànica: La majoria de territoris independència pactada: - 1957: Ghana (Nkrumah) - 1960: Nigèria. - 1961: Sierra Leone i Tanganyika. - 1962: Uganda.La independència de Kenya fou violenta. Insurrecció del grup Mau-Mau (1950-53)provocà uns 40.000 mots. Independència el 1963 sota Jomo Kenyatta.Jomo Kenyatta i el seu primer govern C.Aranda & J.Manero
  37. 37. Àfrica francesaMadagascar: 1947, l’única insurrecció popular, sufocada amb duresa.1958: De Gaulle (president de la República Francesa) proposà crear laComunitat Francesa, amb 2 opcions: a) Autonomia dins la Comunitat. Acceptat per la majoria: Costa d’Ivori,Senegal, Gabon, Mali, Txad... Al final no funcionà. El 1960 independents. b) Independència, sense cap ajut francès. Només Guinea ho va votar.Líder: Sékou Touré. Keita, Modibo, primer Celebració de la independència president de Mali a Senegal C.Aranda & J.Manero
  38. 38. Congo Belga: fou un dels llocs més conflictius. El 1958 el MovimentNacional del Congo, dirigit per Patrice Lumumba, reclamà la independència.Bèlgica l’acceptà el 1960, però també donà suport al moviment separatistade Moïse Tshombé, a la rica zona minera de Katanga. Lumumba fouassassinat el 1961. Esclatà la guerra civil i l’Onu hi hagué d’intervenir. El1965 Mobutu donà un cop d’estat instaurant el seu poder en tots dosterritoris. El 1966 el país pren el nom de Zaire. Mobutu amb el president Nixon. Va governar dictatorialment, però va rebre el suport de la majoria de líders occidentals. C.Aranda & J.Manero
  39. 39. La tardana descolonització de l’Àfrica AustralSud-àfrica: 1961 independència de Gran Bretanya, pels colons blancs.Consoliden un règim d’apartheid (segregació racial) respecte a la poblaciómajoritària negra (70%). La lluita per posar-hi fi durà 30. Paper decisiu NelsonMandela i el seu partit Congrés Nacional Africà. El 1990 s’inicià el procés, perla pressió i les sancions internacionals. S’alliberà a Mandela, es derogaren leslleis discriminatòries i es redactà una nova constitució. 1994: primereseleccions multiracials. Victòria de Mandela i el seu partit. Frederik de Klerk amb Nelson Mandela C.Aranda & J.Manero
  40. 40. Rhodèsia del Nord es convertí en Zàmbia el 1964.Rhodèsia del Sud: els blancs proclamaren la independència i van instaurar-hiun règim d’apartheid, mantingut fins al 1980, quan la majoria negra agafarenel poder i es convertí en Zimbabwe. C.Aranda & J.Manero
  41. 41. Les colònies portugueses van ser les últimes a independitzar-se. El 1961s’estengué la revolta a totes les colònies. La dictadura de Salazar s’erosionàamb les guerres colonials. Es produí la Revolució dels Clavells el 1974, en laqual un grup d’oficials colonials instauraren la democràcia.El nou govern d’Angola donà suport als movimentsindependentistes de Namíbia, sota el control deSud-àfrica, la qual aconseguí la independència el1990, després de les primeres eleccions lliures. C.Aranda & J.Manero
  42. 42. Bandung i el naixement del Tercer MónLíderes afro-asiáticos en laConferencia de Bandung, 1955 Nasser, Nehru y Tito en Brioni, 1961 C.Aranda & J.Manero
  43. 43. El món de postguerra 1945-1973Característiques del subdesenvolupament 1.-Alt nivell de creixement demogràfic 2.-Subalimentació i nutrició insuficient 3.-Baix nivell d’industrialització 4.-Baix nivell de producció Renda per càpita molt baixa C.Aranda & J.Manero
  44. 44. El món de postguerra 1945-1973Característiques del subdesenvolupament 5.-Hipertròfia del sector terciari Burocratització de l’Estat Petits oficis Molt atur 6.-Accelerat creixement de les ciutats. Mancances d’infraestructura 7.-Mancança de serveis sanitaris i socials Analfabetisme C.Aranda & J.Manero
  45. 45. El món de postguerra 1945-1973Característiques del subdesenvolupament8.-Grans diferències deriquesa entre grups socials9.-Tensions polítiques.Freqüent inestabilitat.CorrupcióNo hi ha llibertatsdemocràtiquesSovintegen les guerres civils10.-Intervenció de lespotències en els afers interns11.-Problemes d’identitatnacional i territorials Guerres ètniques Conflictes entre països C.Aranda & J.Manero
  46. 46. El món de postguerra 1945-1973El Tercer Món vist pel fotògraf Sebastià Salgado Etiòpia, Sudan C.Aranda & J.Manero
  47. 47. El món de postguerra 1945-1973El Tercer Món vist per S. Salgado Etiòpia, Sudan C.Aranda & J.Manero
  48. 48. El món de postguerra 1945-1973El Tercer Món vist per S. Salgado Mali C.Aranda & J.Manero
  49. 49. El món de postguerra 1945-1973El Tercer Món vist per S. Salgado Mèxic C.Aranda & J.Manero

×