Unitat 11 la ciutat i el món urbà (ii)

7,450 views
7,379 views

Published on

Published in: Education
2 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
7,450
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
14
Actions
Shares
0
Downloads
226
Comments
2
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 11 la ciutat i el món urbà (ii)

  1. 1. UNITAT 11.LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ
  2. 2. FUNCIONS URBANESLes funcions urbanes són les activitats que la poblaciórealitza cada dia. Per això condicionen la utilització de lespaiurbà i es relacionen amb un ús del sòl específic, per tant ambuna morfologia específica. Per això les funcions urbanescondicionen els paisatges urbans.Els paisatges urbans públics són daparició relativamentrecent. Ara són molt importants (carrers, infraestructures ...).Els paisatges urbans privats són sobretot àrees residencials.Existeix una gran tipologia d’edificacions, tot i que ara hi hauna clara tendència homogeneització.
  3. 3. Les funcions urbanes es relacionen amb la segregaciód’usos del sòl. Aquesta fa referència a la distribució delsusos del sòl de la ciutat (residencials, comercials, industrials,administratius...) en espais clarament diferenciats.Generalment però les ciutats són multifuncionals, donant-semúltiples funcions que es relacionen entre elles. A méstamany, més funcions. De vegades però, destacarà una. Les funcions principals són aquelles que es troben a totes les ciutats. Són la residencial i leconòmica (relacionada amb el secundari i terciari, destacant la funció comercial -relacionada amb lintercanvi de productes i serveis-).
  4. 4. A part dels intercanvis nacionals i internacionals també hi hacomerços especialitzats, grans magatzems, hipermercats,...per tal de proveir la regió urbana.
  5. 5. Les funcions dominants són aquelles a les quals es dedicamajoritàriament la població d’un nucli urbà, o la funció perla qual és sobretot conegut aquell nucli urbà. El predominid’aquestes funcions caracteritza l’àrea urbana. Cal destacar lespecialització interna: dins dels centres es troba carrers o barris on predomina una activitat concreta: financera, comerç, cultural,... per exemple Manhattan (sud, financer; nord, oci i comercial). Barcelona, Portal de lÀngel
  6. 6. Funció industrial. La indústria éspresent en la majoria de ciutats,tot i que al N es desplaça cap ala perifèria (polígons industrials)cercant millors comunicacions,més espai, evitar molèsties(contaminació), complir la llei...Algunes ciutats han fet fortunaper la seva proximitat a unjaciment o font d’energia(Detroit, Tarragona...). Funció turística, de lleure (Lloret, Marbella, Las Vegas).
  7. 7. Funció militar (Rota, Ceuta). Funció cultural o religiosa. Hi ha ciutats seus de grans institucions culturals (Salamanca), que tenen un gran patrimoni (Florència), o que són centres religiosos (La Meca, Roma).Funció administrativa i de serveis. Lesciutats ofereixen serveis relacionats ambla funció pública, hi ha seus de gransempreses... (Atlanta, Madrid, Barcelona).
  8. 8. La funció política i administrativa es dóna habitualment a lesparts més cèntriques del nucli urbà. Poden trobar-se en elsbarris antics, degradats durant la industrialització, peròrecuperant-se amb el sector serveis de l’era postindustrial.També poden ser àrees de nova creació (gratacels,...).Actualment, part de la funció de serveis i comercial tambés’està traslladant a la perifèria urbana, on proliferen granscentres comercials.
  9. 9. L’EXTENSIÓ DEL PAISATGE URBÀ EN EL MÓNCada cop hi ha més vida urbana al món. Augmenta la taxad’urbanització (els països industrials tenen taxes méselevades). Aquest fet és degut als canvis socioeconòmics,que fan que sincrementin la indústria i els serveis idisminueixi lagricultura.Des de mitjans del segle XIX assistim a un extraordinaricreixement urbà. Sincrementa la força de les ciutats,centres econòmics, polítics, de comunicació .... De fet, jaexisteix una xarxa de ciutats globals.Durant el segle XXI el boom urbà serà la característica mésdestacada. Anem vers un món urbà general. Destacarà elgran creixement del tercer món (augment poblacional ièxode rural).
  10. 10. Lany 2.000 el 73% dels llatinoamenricansviuen en ciutats, el 30% dels africans i el35% dels asiàtics.LONU calcula que fins el 2.030 elcreixement poblacional serà d’uns 2.700milions. Daquests, el 90% viurà a lesciutats.
  11. 11. 1950 20051 Nova York, Estats Units - 12,400 Tòquio-Yokohama, Japó - 28,0002 Londres, Gran Bretanya – 10,400 Ciutat de Mèxic, Méxic - 18,1003 Xangai, Xina – 10,300 Mumbai o Bombai, Índia – 18,0004 Rin-Ruhr, Alemanya – 6,900 Sao Paulo, Brasil - 17,7005 Tòquio-Yokohama, Japó – 6,700 Nova York, Estats Units - 16,6006 Beijin o Pequín, Xina – 6,700 Xangai, Xina – 14,2007 París, França – 5,500 Lagos, Nigèria - 13,4008 Tianjin, Xina – 5,400 Los Ángeles, Estats Units – 13,1009 Buenos Aires, Argentina – 5,300 Calcuta, Índia – 12,90010 Chicago, Estats Units – 5,000 Buenos Aires, Argentina – 12,30011 Moscou, Rússia (URSS) – 4,800 Seul, Corea del Sud – 12,20012 Calcuta, Índia – 4,400 Beijin, Xina – 12,00013 Los Angeles, Estats Units – 4,100 Karatxi, Pakistan - 11,80014 Osaka-Kobe, Japó – 3,800 Delhi, Índia – 11,70015 Milà, Itàlia – 3,600 Dacca, Bangladesh – 11,00016 Rio de Janeiro, Brasil – 3,500 Manila, Filipines - 14,75017 Ciutat de Mèxic, Mèxic – 3,200 El Caire, Egipte - 12,20018 Filadelfia, Estats Units - 3,000 Osaka, Japó – 10,60019 Mumbai o Bombai, Índia – 2,900 Rio de Janeiro, Brasil – 10,600 1950 2005
  12. 12. Europa va ser el primer continent amb una urbanitzaciómassiva.Actualment, la seva xarxa de ciutats és molt densa, donant-se la rururbanització i la suburbanització estacional (boomde les segones residències).La franja amb més densitat de població és on hi ha mésciutats. És lanomenada dorsal europea (zona central) quesexten pel nord d’Itàlia, nord de França, Alemanya,Benelux i S.E. de GB.Una zona secundària, un segon eix, va des de València aVenècia.
  13. 13. ELS PROBLEMES URBANSCal millorar les ciutats i adaptar-les al futur. Actualment,ocupen poc més dun 2% de la superfície terrestre, tot i queconsumeixen el 75% dels recursos. En un futursincrementarà la població urbana i el consum de recursos.Cal remarcar que, en algunes zones el creixement seràdescontrolat, la qual cosa agreujarà encara més elsproblemes per al medi i la salut humana.Caldria millorar la gestió de l’aigua, els residus i eltransport, i la planificació urbanística. És a dir, hem decercar una ciutat sostenible.
  14. 14. Aquesta demanda ja es va fer el1996 a Istambul, en la Conferènciade l’ONU sobre assentamentsurbans (Hàbitat II). Com sempre, elsproblemes són la manca de recursos(sobretot al S) i la manca de voluntatpolítica.Els problemes urbans són arreu,però es visualitzen més en elspaïsos del sud.
  15. 15. El valor del sòlEl sòl és limitat i inamovible. Com que hi ha menys ofertaque demanda augmenta de preu. Lespeculació consisteix enretenir el sòl esperant augment del valor.El valor del sòl és superior al centre car hi ha menys sòl;lluny del centre hi ha menys sòl, per això perd valor. Calconsiderar però, la influència dels equipaments i lesinfraestructures.
  16. 16. El transport i les infraestructures.Les ciutats són grans concentracions humanes, per aixòcalen molts equipaments (escoles, hospitals …) iinfraestructures.Les infraestructures han de garantir l’arribada d’aigua,energia.... Les relacionades amb el transport són bàsiques,car cal garantir la mobilitat dels ciutadans i l’arribada a laciutat de tot allò que necessita.Les ciutats es troben sobretot dominades per lautomòbilprivat (dependència del cotxe). Cada cop més ambl’augment de la ciutat difusa, que fa que sincrementiladistància entre el lloc de residència i el de treball, estudi oesbarjo (pràcticament obliga a utilitzar el vehicle privat).
  17. 17. Aquesta situació planteja nombrosos problemes, com lamanca d’aparcament, la contaminació, laugment de ladespesa en infraestructures...Per evitar-ho caldria fomentar un transport públic méseficient (carrils BUS) o fomentar els carrils VAO (vehiclesdalta ocupació). Ara bé, la ciutat difusa dificulta la creaciód’una bona xarxa de transport públic en una àrea urbanadispersa i de gran extensió territorial.
  18. 18. El proveïment.La ciutat pràcticament noprodueix res d’allò queconsumeix. Per això és bàsicgarantir el proveïment daigua,aliments, energia…Ladministració (governmunicipal) ha de construir imantenir la xarxad’infraestructures, la qual cosasuposa una gran despesaeconòmica.
  19. 19. El medi ambient.Cal mantenir la puresa del’aire, netejar... evitarproblemes de salut.Les ciutats generen diversos problemesmediambientals:- Contaminació (atmosfèrica, acústica ...)- Residus urbans (clavegueres,abocadors, depuradores...)- Consum de recursos (des de laigua alsòl)... Lactual model de ciutat difusa incrementa els problemes.
  20. 20. - La contaminació.Una de les més greus ésl’atmosfèrica, provocada peltrànsit, indústries, sistemes decalefacció i de refrigeracióEs crea un microclima urbà, ambuna temperatura més alta a causade l’efecte hivernacle.Una altra, no menys greu, és l’acústica.L’ús de transports públics són un clar avantatge respecte elmedi ambient, per a qualsevol tipus de contaminació. Lesconseqüències són la millora de la qualitat urbana i l’estalvienergètic.
  21. 21. - El consum de recursos i el problemadels residus urbans.Les ciutats són grans consumidores derecursos i grans generadors de deixalles(industrials i de llars).S’han de tractar les aigües residualsmitjançant les depuradores.És necessari la recollida d’escombraries, ia la vegada una interiorització per part dela població de la recollida selectiva de labrossa.S’han creat plantes de recollida selectiva.Tot i així, encara avui, hi ha residus queestan situats als afores de la ciutat icontaminen el sòl.
  22. 22. Els problemes socials.La vida urbana es caracteritza per lespresses, els desplaçaments dins i fora laciutat, el caos circulatori, els sorolls, lamassificació en els comerços ,lallotjament en habitatges petits,lescassetat zones verdes... Tot això potcomportar: aïllament, estrès iagressivitat.En general a les ciutats es pot donarlanomia i lalienació (hi ha menys vinclesde solidaritat, menys cohesió social i méssolitud). També és cert que existeixmenys pressió social i més llibertat.
  23. 23. Problemes socials en les ciutats del Nord.Destaca la decadència i pobresa urbanes, evidenciades en eldeteriorament dels centres històrics i de determinats barris.Provoca una evident segregació social.Les classes altes volen sortir buscantaltres models de vida, els barris esdegraden, els habitatges també, lapoblació s’envelleix, es fan nuclis depoblació amb menys recursos...La pobresa urbana afecta un 20%població (sobretot dones grans).Sovint la pobresa sacompanya ambdaltres problemes socials (atur,drogoaddicció, sense sostre ...). Ésallò que es coneix com a Quart Món.
  24. 24. Problemes socials en les ciutats del Sud.Destaquen els arrabals perifèrics d’autoconstrucció(cinturons de pobresa), on hi viu entre el 30% i el 60% dela població urbana del S (el 70% vivendes del S sóntècnicament il·legals).Aquí, els problemes són més greus i més palpables: - Manca de serveis bàsics (aigua potable, clavegueram, recollida de residus ...) - Congestió (la manca de planificació dóna un creixement caòtic) - Problemes socials - Manca d’higiene (major incidència de les malalties) - Increment del risc (s’instal·len en llocs poc apropiats)
  25. 25. La vulnerabilitat.A mesura que es fan més grans lesciutats es tornen més vulnerables.Resulta més fàcil paralitzar-les anivell tècnic (errada tècnica), anivell polític-tècnic (vaga) i a nivellpolític (violència terrorista).Manca de recursos econòmicsÉs un problema creixent. El funcionament duna gran ciutatcomporta grans despeses. La rururbanització ha comportatuna disminució d’ingressos, mentre les despeses nosaturen.

×