Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya

22,272 views

Published on

Published in: Education, Travel, Sports
0 Comments
6 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
22,272
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
15,848
Actions
Shares
0
Downloads
355
Comments
0
Likes
6
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya

  1. 1. UNITAT 1: EL MEDI FÍSICDESPANYA I CATALUNYA
  2. 2. EL RELLEUEL RELLEU DESPANYA El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu és dinàmic. La Península Ibèrica es troba en la part més meridional dEuropa.
  3. 3. El relleu peninsular presentaquatre trets fonamentals:● La forma massissa, donada perlamplada i lextensió de les sevescostes.● Lelevada altitud mitjana (660m), donada per lexistència dunextens altiplà central (¾ delterritori) i per les nombrosesserralades que hi ha. Laltitud dificulta lescomunicacions, lagricultura i creaun clima més dur.● La disposició perifèrica delrelleu peninsular, donada pelsrelleus perifèrics que envolten lameseta.● La diversitat del relleupeninsular
  4. 4. EL RELLEU PENINSULAREl relleu peninsularpresenta quatre gransunitatsmorfoestructurals:1) La Meseta, amb lesseves muntanyesinteriors i perifèriques.2) Les serraladesexteriors a la Meseta.3) Dues gransdepressions.4) Els relleus litorals.
  5. 5. 1) La Meseta, les seves serralades interiors i les vores muntanyoses.La Meseta és la unitat principaldel relleu espanyol (45% de laseva superfície)Presenta dos grans blocs: - La submeseta nord(travessada per la xarxa delDuero) - La submeseta sud(formada per dos altiplans –Tajo i Guadiana- separats pelsMonts de Toledo)
  6. 6. A la Meseta shi poden diferenciar diverses unitats de relleu:●Lantic sòcol paleozoic, que aflora a la part occidental de laMeseta (Zamora i Salamanca) en forma de suau peneplà, quees fa una mica més extens a Extremadura.●Les conques sedimentàries, al costat oriental de la Meseta,que han format un relleu derms, camps i relleus en costa.● Les serralades interiors de la Meseta.● Les vores muntanyoses de la Meseta.
  7. 7. Les serralades interiors de la Meseta.El Sistema Central i els Monts de Toledo són dues serraladesorientades dest a oest. En general presenten formes suaus iarrodonides.El Sistema CentralDivideix la Meseta pràcticament en dues meitats.És format per diferents serres daltitud important: Somosierra,Guadarrama, Gredos, Gata i Serra de lEstrella (Portugal).Els Monts de ToledoDivideixen en dues parts la Submeseta Sud.Fan de divisòria daigües entre la conca del Tajo i la del Guadiana.Són un conjunt de serralades dalçades modestes: els Monts deToledo, i les serres de Guadalupe, Montánchez i San Pedro.
  8. 8. Les vores muntanyoses de la Meseta.Les serralades principals que envolten la Meseta són:Massís GalaicolleonèsPart de la Serralada Cantàbrica Massís Asturià Serralada CantàbricaGran part de Sierra MorenaEl Sistema Ibèric
  9. 9. c Ser rala ai desLes serralades d’espanya al Basqu Serralada Cantàbrica es G Pirin s s sí nye eus s a unt leó as e an M L M de Se al at r ra C la es l d a n tr d a la e ac Ib ra m èr iste Se S ic a Monte s de To ledo or e na Sier ra M s ue tiq s Bè la de r ra Se
  10. 10. El Massís GalaicolleonèsComprèn Galícia, les serres de loest dAstúries, lesMuntanyes de Lleó i la serra de la Cabrera i Segundera.Correspon a un fragment del relleu més antic de la Península,molt erosionat.La Serradala CantàbricaForma una cadena lineal que poden dividir en:● Part occidental (Massís Asturià), amb un relleu elevat itrencat.● Part oriental (Muntanya Cantàbrica), amb cims més baixos.
  11. 11. El Sistema IbèricLimita la Meseta de nord-oest a sud-est.● El sector nord, amb serres com la Demanda, el Moncayo oels Pics dUrbion, que separen la Meseta de la Depressió delEbre.● El sector sud, format per diverses serres i depressionscreuades per rius (Monts Universals, Serra de Conca, SerradAlbarracín, serra de Javalambre, Gúdar i Maestrat).Sierra MorenaConstitueix la vora meridional de la Meseta, separant-la de ladepressió del Guadalquivir.
  12. 12. 2) Les Serraladesexteriors a la Meseta
  13. 13. Pirineus Pirineus axials o centrals PrepirineusSerralades Litorals Catalanes Serralada Prelitoral Serralada LitoralSerralades Bètiques Serralada Penibètica Serralada Subbètica
  14. 14. Els PirineusSerralada duns 440 km que sestén des del Golf de Biscaisfins al Cap de Creus.Els podem dividir en dos conjunts:Pirineus axials o centrals.És on es troben les altituds més notables (Aneto, 3404 m;Mont Perdut, 3355 m; Pica dEstats, 3143 m)Les comunicacions són difícils, i encara hi ha restes deglaceres.Prepirineus.Presenten una menor altitud i unes formes més suaus. Esdivideixen en les serralades interiors (Guara i Peña) i lesexteriors (Cadí, Montsec), situant-se entremig la depressiómitjana pirinenca.
  15. 15. Les Serralades Litorals CatalanesEs tracta de dues rengleres muntanyoses paral·leles a lacosta, separades per una depressió longitudinal.Serralada Prelitoral.Presenta algunes altituds considerables (Turó de lHome,1706 m).Serralada Litoral.Presenta un desenvolupament escàs.
  16. 16. Les Serralades BètiquesEl conformen la Serralada Penibètica i la Serralada Subbètica,separades per una sèrie de depressions.Serralada Penibètica. Situada vora la costa. Trobem entre daltresserres Sierra Nevada (Mulhacén, 3481 m).Serralada Subbètica. Va pràcticament des de Gibraltar al cap dela Nau. Les serres que destaquen són les de Cazorla, Segura,Sagra i Mágina.
  17. 17. 3) Les depressionsde lEbre i el Guadalquivir. Les depressions de lEbre i el Guadalquivir van ser ocupades pel mar, i posteriroment esdevingueren llacs, que es van anar reomplint amb sediments. Amb el temps els rius erosonaren aquests paisatges creant relleus tabulars, valls i terrasses. Es tracta de terrenys fèrtils i relativament plans.
  18. 18. La Depressió de lEbre.Recorreguda pel riu Ebre, queda encaixada entre els Prepirineus, elSistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes.
  19. 19. La Depressió del Guadalquivir.Recorreguda pel riu Guadalquivir, sestén entre Sierra Morena i lesSerralades Bètiques.
  20. 20. 4) El relleu del litoral peninsularCostes atlàntiques Costa cantàbrica Costa gallega Costa atlàntica andalusaCostes mediterrànies Andalusia i Múrcia Golf de València Litoral Català
  21. 21. COSTA ATLÀNTICALa costa cantàbrica.Hi predominen les formes altes i rectilínies.Les planes i platges són escasses.Hi ha penya-segats on les muntanyes arriben a la costa.Les ries del cantàbric són, en general, curtes i estretes. Golf de Biscaia Cap dePunta de Matxitxaco l’Estacade Bares Cap de Peñas Cap d’Ajo
  22. 22. La costa gallega. Sestén des de la Punta de lEstaca de Cap Ortegal Bares i el cap Ortegal fins a la fronteraCap de Finisterre de Portugal. Ria d’Arosa El més característic de la costa gallega Ria de Vigo són les ries. La costa atlàntica andalusa. Entre la frontera portuguesa i el Penyal de Gibraltar sestén el golf de Cadis. Els al·luvions dels rius han constituït planades costaneres que formen costes baixes i sorrenques, on el vent Golf de Cadis forma dunes. Cap de trafalgar
  23. 23. COSTA MEDITERRÀNIAEl litoral mediterrani és constituït per un seguit de costesbaixes i rectilínies, que formen amplis arcs separats pels capsde Creus, Nau, Palos i Gata.La costa mediterrània dAndalusia i Múrcia.També rep el nom de costa Bètica.Sestén des de lestret de Gibraltar fins al cap de la Nau.És una costa tallada, amb camps de dunes i albuferes (MarMenor, Múrcia).
  24. 24. El Golf de València.Des del cap de la Nau fins al deltade lEbre sestén una gran planalitoral (400 km), pràcticament senseinterrupció. Cap de creusShi alternen platges, aiguamolls,albuferes (València) i tómbolos(penyal dIfac, Calp, Alacant). Delta de l’EbreEl litoral català. Golf de ValènciaNo és una costa uniforme . Cap de la NauSalternen deltes, petites planeslitorals, costes escarpades i costesabruptes. Cap de Palos Cap de Gata
  25. 25. EL RELLEU INSULARLarxipèlag BalearLes illes de Mallorca, Eivissa i Formentera són fragmentsemergits de la Serralada Subbètica.Al nord de Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, mentreque a laltra banda de la illa hi ha la Serralada de Llevant. Entreambdues sestén una ampla depressió central. Als extremsdaquesta depressió sobren les Badies de Palma, Alcúdia iPollença.Eivissa i Formentera presenten un relleu muntanyós i una granplana.Menorca està relacionada amb la Serralada Litoral Catalana.Laltitud és escassa i destaca la plana.
  26. 26. Mallorca MenorcaEivissa Cabrera Formentera
  27. 27. Larxipèlag Canari.Larxipèlag de les illes Canàries es va formar durant el períodeTerciari. Es formà la Gran Dorsal Atlàntica, de la qual emergirenuna sèrie dilles volcàniques, com les Canàries.El relleu volcànic de les Canàries és molt complex (cons volcànics,calderes, barrancs, colades de lava, penya-segats, platges...). Defet, la formació de les illes Canàries és un procés continu. El Teide(3718 m) és un volcà actiu. També hi ha notícia històrica de granactivitat volcànica a Lanzarote (segle XVIII).Les illes més properes a Àfrica (grup Oriental) són força planes(Lanzarote i Fuerteventura). Les del grup Occidental (Tenerife, LaPalma, La Gomera, El Hierro i Gran Canària) són muntanyoses.
  28. 28. Lanzarote La Palma Tenerife Fuerteventura Gran CanàriaEl Hierro La Gomera
  29. 29. EL RELLEU DE CATALUNYADe manera mol tsimplificada, podemdestacar quatre gransunitats: els Pirineus(Axial i Prepirineu), lesSerralades litoralscatalanes, la DepressióCentral i la costa ambles planes litorals.
  30. 30. Catalunya ocupa 31896 km2, només 6435 dels quals no passen de 200 m daltitud.Catalunya té una configuració muntanyosa amb un relleu trencat idues grans planes: la de lEmpordà (que desguassa cap al mar) i ladUrgell (que desguassa a la fossa de lEbre).
  31. 31. En el relleu català destaca el protagonisme dels Pirineus.Els Pirineus catalans ocupen una tercera part de Catalunya i estanformats per dues serralades paral·leles- El Pirineu Axial. Saixeca al voltant dels 3000 m (Pica dEstats,3143 m), amb ports de muntanya elevats (Viella, 2424 m; Port dela Bonaigua, 2072 m).- El Prepirineu. Presenta elevacions inferiors, que van a donar a laDepressió Central Catalana. A la seva vegada es troba format perdues unitats. Les serres interiors (Sant Gervàs, Boumort, Cadí,Pedraforca, Bassegoda) i les serres exteriors (Montsec i Mont-roig), separades per algunes depressions mitjanes, com la Concade Tremp.La Serralada Transversal són una sèrie de relleus, situats al peudels Pirineus, que uneixen el Prepirineu amb les carenes litorals.Alternen les muntanyes (Puigsacalm, serra de Finestres,Cabrerès) amb formes enfonsades (plana dOlot, Pla del Bages).
  32. 32. Les serralades litorals són un conjunt muntanyós format per unadoble serralada paral·lela a la costa, des de la desembocadura delriu Ter fins al delta de lEbre.- La Serralada Interior (Prelitoral) presenta cims importants(Montseny, 1747 m; Prades, ports de Beseit). Per raons deproximitat en aquesta alineació sincorporen relleus que no li sónpropis, formats per materials conglomerats com Montserrat.- La Serralada de Marina (Litoral), suaument ondulada, no téaltures importants (Montnegre, 759 m). Alguns dels seus extremssapropen tant a la costa que formes penya-segats (Garraf).Entre les dues serralades sobre un corredor, la Depressió Litoral.
  33. 33. La Depressió Central Catalana és la part oriental de la Depressióde lEbre.És una extensa depressió que sestén entre els Pirineus i lesserralades de la costa. Va ser ocupada pel mar (per això trobemsediments dorigen marí i dipòsits de sal gemma i salspotàssiques).Destaquen unitats com la Plana de Vic, Manresa, la ConcadÒdena o la de Barberà, alternant-se amb alguns altiplans (altiplàde la Segarra). Només al centre de la Depressió Central sjiestenen grans planes argiloses (Segrià, Urgell, la Noguera).
  34. 34. Les costes catalanes són elevades en el nord, tot i la presènciade la Plana de lEmpordà. Al centre i sud trobem la plana litoral,que arriba al Delta de lEbre. Aquesta plana es veu de vegadestallades quan la serralada litoral arriba al mar (Garraf).

×