Unitat 1   l'antic règim 2014-15
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Unitat 1 l'antic règim 2014-15

on

  • 160 views

 

Statistics

Views

Total Views
160
Views on SlideShare
120
Embed Views
40

Actions

Likes
1
Downloads
5
Comments
0

3 Embeds 40

https://www.blogger.com 18
http://ipmmoncontemporani.blogspot.com.es 11
http://serramarinageobat.blogspot.com.es 11

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Unitat 1   l'antic règim 2014-15 Unitat 1 l'antic règim 2014-15 Presentation Transcript

    • Història del Món Contemporani IPM / Jordi Manero
    • Conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics, que caracteritzaren a Europa i les seves colònies al llarg dels segles XVII i XVIII. Antic Règim Econòmicament Agricultura de subsistència Socialment Societat estamental Políticament Monarquia absolutista Característiques
    • El 75% de la població vivia de l’activitat agrícola i ramadera. La situació econòmica Economia rural. La major part de les terres estaven vinculades a un títol nobiliari, a l’Església, al municipi o a la corona (terres vinculades). El conjunt de terres en mans d’un noble o eclesiàstic eren la Senyoria Territorial (reserva senyorial i masos), i les terres on gaudien de jurisdicció eren la Senyoria Jurisdiccional. La producció agrícola i la propietat de la terra constituïen la principal font de riquesa. Població sobretot rural, escàs desenvolupament urbà.
    • Drets senyorials Pagesos També tenien l’obligació d’entregar a l’Església una desena part de la collita (delme). Conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors donat el domini que tenien sobre la terra. Han de treballar (prestacions personals). Han de pagar part de les collites. Han d’utilitzar els monopolis senyorials (pagant).
    • Agricultura de subsistència: Tècnicament endarrerida. Producció molt baixa. Autoconsum. Petit excedent comercialitzat en mercats locals i fires. Moltíssima mà d’obra. Eren molt freqüents les crisis de subsistència. Les males collites generaven fam, desnutrició i sovint provocaven protestes. Revoltes del pa.
    • La xarxa de comunicacions era escassa, molt deficient, i els sistemes de transport molt rudimentaris. Comerç interior. Els intercanvis interns són escassos i complicats: Deficiències en les comunicacions. Inexistència d’un mercat intern unificat. Sobretot a partir del segle XVI, el comerç predominant és el de llarga distància. Comerç exterior. Destacà el comerç triangular. Possibilità el desenvolupament del capitalisme comercial. Realitzat amb les colònies utilitzant el vaixell.
    • La indústria era de caràcter artesanal. Al segle XVIII trobem tres tipus: Els gremis a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana). La indústria domèstica al camp (segles XVI i XVII). La producció es realitza a les cases dels camperols. Les manufactures (s.XVIII) concentren molts treballadors en un espai, per a l’elaboració sobretot de productes de luxe.
    • La situació demogràfica Es donava el cicle demogràfic antic. Elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40%o). Alts índex de mortalitat (30/40%o, especialment la infantil). L’esperança de vida era molt baixa. Creixement natural molt escàs. Grans mortaldats catastròfiques.
    • La situació social Es donava una organització social estamental Cada membre de la societat pertany a un estament. Un estament és un grup social jurídicament definit. Són de caràcter impermeable (grups tancats). Formar part d’un estament atorga o nega privilegis. La principal característica de la societat estamental és la desigualtat civil. La població es divideix entre privilegiats i no privilegiats.
    • Primer estament privilegiat (1% de la població).Privilegiats. No paga impostos i rep el delme. Són grans propietaris (terres, immobles) i senyors jurisdiccionals. El clergat no era un grup homogeni. Clero Segon estament privilegiat (2-3% de la població). Tenia un gran poder econòmic (grans propietaris). Gaudia de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals. Tampoc era un grup homogeni. Noblesa
    • No Privilegiats. Tercer Estat o Estat Pla. Més del 95% de la població. Discriminació legal i econòmica. No tenien cap prerrogativa i havien de suportat totes les càrregues fiscals. Tampoc no era un grup homogeni. Malgrat les grans diferències entre burgesos i camperols, i dins mateix d’aquests grups, tenien un interès comú: Grans burgesos, treballadors urbans, artesans, camperols propietaris, jornalers... L’oposició al règim feudal i la reivindicació de la igualtat civil.
    • La situació política Es donava una monarquia absoluta, fonamentada ideològicament en la fórmula de “Monarquia de Dret Diví”. Bossuet: El poder li es concedit al Rei per Déu i, per tants, no té límits terrenals. El rei té un poder absolut, que no comparteix amb cap institució. La norma general és l’arbitrarietat.
    • En alguns països, com ara Holanda o Anglaterra, sorgí el parlamentarisme. El poder del monarca estava realment limitat per un parlament. Aquests parlaments tenien limitacions: Únicament una minoria rica tenia dret a vot (15%). Els habitants de les colònies no hi eren representats. Es mantenia l’esclavitud.
    • La crisi de l’Antic Règim Aquesta fórmula de govern trobà resistència: Inicialment, la noblesa i el clergat defensaven els privilegis feudals heretats d’època medieval. Posteriorment, especialment la burgesia vol fer caure un sistema que la margina i discrimina. La Il·lustració aportarà la ideologia. Moviment filosòfic, literari i científic desenvolupat en Europa i les seves colònies al llarg del segle XVIII (“de les Llums”). Es va difondre gràcies a societats científiques, literàries o artístiques, a les acadèmies i a les tertúlies il·lustrades El principal mitjà de difusió va ser l’Enciclopèdia.
    • La Il·lustració suposà una important modernització cultural i l’intent de transformar les estructures de l’Antic Règim (les seves idees principals no poden acceptar els principis bàsics d’aquell). Montesquieu Voltaire Rousseau Les seves principals idees són: La Raó: Únic mitjà per aconseguir la veritat. El Progrés: A ell s’arriba amb la ciència. Permet el progrés indefinit. La Naturalesa: És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i autèntic. La Felicitat: És un bé al que tothom té dret.
    • La Il·lustració va tenir un vessant polític i econòmic. Políticament. Els il·lustrats defensen idees irreconciliables amb l’absolutisme. Volen un model d’organització política i social basat en la llibertat i la igualtat. JL. Locke L’Estat ha de garantir les llibertats individuals. Voltaire Es proclamà defensor de la llibertat de pensament i la tolerància religiosa. Montesquieu Propugnà la divisió de poders (L’esperit de les lleis, 1748). Rousseau Necessitat d’establir un contracte social entre governants i governats, formulant el principi de la sobirania nacional.
    • Aquestes idees sentaren les bases del liberalisme polític, que acabà amb l’Antic Règim. Econòmicament. Sorgiren els fisiòcrates, que defensaven que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa, exactament de l’agricultura.
    • La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertad. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. Sorgí el liberalisme econòmic. El seu principal teòric és Adam Smith.
    • Mitjançant el despotisme il·lustrat els reis intentaran destruir aquesta oposició i guanyar-se a diversos sectors socials, sobretot del tercer estat. Sense renunciar a l’absolutisme, alguns sobirans iniciaren reformes. Era impossible una millora substancial sense alterar les bases de l’Antic Règim.