• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Estructura I DinàMica De La Població (Iii)
 

Estructura I DinàMica De La Població (Iii)

on

  • 3,394 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,394
Views on SlideShare
3,048
Embed Views
346

Actions

Likes
0
Downloads
118
Comments
0

7 Embeds 346

http://serramarinageobat.blogspot.com 271
http://nomadasol.blogspot.com 30
http://www.slideshare.net 14
http://nomadacer.blogspot.com 14
http://jmocienciessocials.blogspot.com 10
http://nomadasol.blogspot.com.es 5
http://www.serramarinageobat.blogspot.com 2
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Estructura I DinàMica De La Població (Iii) Estructura I DinàMica De La Població (Iii) Presentation Transcript

    • UNITAT X. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES
    • LA POBLACIÓ ESPANYOLA L'evolució demogràfia espanyola. El Règim Demogràfic Antic es perllongà fins ben enllà del segle XX a Espanya, amb una població bàsicament rural. L'excepció a aquesta norma es donà en les zones més industrialitzades de l'estat, com ara Catalunya, que iniciaren la Transició Demogràfica ja en les dècades finals del segle XIX. Un cop s'inicià la Primera Fase de la Transició Demogràfica, durant el primer terç del segle XX, començà un important creixement poblacional, interromput per la Guerra Civil. Passada la postguerra, i fins a inici de la dècada dels 70 del segle XX, el creixement demogràfic es reactivà (baby boom), produint-se simultàniament un important èxode rural vers les zones més industrialitzades d'Espanya i els països de l'Europa rica.
    • La Tercera Fase de la Transició Demogràfica a Espanya la podem situar al començament de la dècada de 1980. Per últim, actualment vivim el Nou Règim Demogràfic, malgrat el lleu augment de la natalitat dels últims anys.
    • Característiques actuals de la població espanyola Des de començaments del segle XX, i amb algunes excepcions, la tendència de la natalitat espanyola és descendent, especialment des de finals dels 70 (canvis polítics, econòmics, culturals...). Des dels 90 Espanya tenia uns dels índex de fecunditat més baixos d'Europa. A partir del canvi de segle però, es constata un lleu repuntament de la natalitat (el 2007 la xifra de naixements va ser la més alta des del 1979).
    • Les previsions demogràfiques indiquen que ràpidament es reduirà la natalitat, com a conseqüència de la crisi econòmica, el descens en l'arribada de població estrangera i l'entrada en les edats més fecundes de generacions més reduïdes de dones. Considerant l'evolució de la mortalitat, també aquesta ha tendit a descendir, malgrat alguns períodes de creixement. Així, el 1900 era de 28,3 o/ooo, el 1980 arribà a 7,4 o/ooo. A partir d'aquest moment s'incrementà lleugerament, com a conseqüència de l'envelliment poblacional. La mortalitat infantil espanyola es situa en més del 4 o/ooo, una de les taxes més baixes del món. Respecte la fecunditat, la taxa mitjana de fills per dona va pujar el 2009 al voltant d'1,5. En un futur però, es preveu que torni a baixar. L'edat mitjana de maternitat es situa al voltant dels 31 anys.
    • La piràmide d'edats d'Espanya La piràmide d'edats espanyola és contractiva, pròpia del NRD I d'un país desenvolupat. Cal destacar les següents característiques: - Un estrenyiment en els primers glaons de la piràmide, conseqüència del desdens de la natalitat des del 1975. L'últim glaó mostra un cert repuntament, que sembla conjuntural. - El cos central de la piràmide és ampli, conseqüència del baby boom produït entre 1960 i 1975. Darrerament s'hi ha afegit un bon nombre de població immigrada. - El vèrtex en indica l'elevada esperança de vida espanyola, tot I que encara són visibles els estrats de desnatalització conseqüència de la guerra civil i la postguerra (65-69 anys).
    • L'envelliment de la població espanyola La població espanyola, com la de la majoria de països desenvolupats, és una població envellida, amb una edat mitjana superior als 40 anys. L'esperança de vida espanyola es situa en uns 81 anys (78 per als homes i 83 per a les dones). L'INE indica que el 2010 més del 17% de la població espanyola té més de 65 anys.
    • La distribució de la població en el territori L'1 de gener de 2009 Espanya té una població de 46.745.807 de persones. La densitat de població és d'uns 92 hab/km2. Les zones més poblades són les properes al litoral i les valls adjacents. La població en aquestes zones es situa en ciutats o grups de ciutats. A l'interior peninsular destaca Madrid. Les regions menys poblades són de l'interior.
    • La població activa espanyola La taxa d'activitat espanyola es situava a finals del 2009 en el 59,8%. En les darreres dècades destaca l'augment sostingut de població activa, a causa de l'arribada a l'edat laboral dels joves nascuts durant el creixement demogràfic, a l'arribada d'immigrants i, especialment, a la incorporació al món laboral de moltes dones. La crisi econòmica, que vivim des del 2007, ha disparat l'atur, especialment en sectors com el de la construcció.
    • La immigració a Espanya A la darreria del segle XX, el desenvolupament econòmic va convertir Espanya d'un país d'emigrants en un país d'immigrants. Aquesta immigració es pot agrupar en quatre grans conjunts: - Persones jubilades procedents d'Europa central i del nord. - Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell professional, persones del món artístic i de la cultura, procedents majoritàriament de la resta de la UE. - Refugiats polítics. - Emigrants de països pobres. És el grup més nombrós, procedents d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i l'est d'Europa. L'objectiu és trobar feina i millorar les condicions de vida (la major part d'aquest immigrants tenen entre 16 i 44 anys).
    • La UE i l'Estat espanyol volen regular l'entrada d'aquests tipus d'immigrants, que troben limitacions per accedir al país i obtenir el permís de residència i treball. Per això alguns entren de manera clandestina (sense papers). L'últim padró municipal publicat a Espanya mostra que en quatre anys (2004-2008) la població augmentà en més de 862.000 habitants. Aquest fet va ser degut en gran mesura a la immigració. Aquesta ja representa més de 5,22 milions de persones, més de l'11% de la població total. Des de l'any 2000, Espanya és el país del món que més immigrants ha rebut, després dels EUA. Per nacionalitats, actualment hi ha un predomini de persones procedents de Romania, Marroc, Equador, Regne Unit i Colòmbia.
    • Països 2007 2008 Romania 527019 728977 Marroc 582923 644688 Equador 427099 420110 Regne Unit 314951 351919 Colòmbia 261542 280705 Bolívia 200496 239942 Alemanya 164405 180650 Itàlia 135108 157435 Bulgària 122057 153664 Argentina 141159 145315 Estrangers residents a Espanya per països (2007-2008). Font INE.
    • Segons l'INE, només l'1,1% dels immigrants residents a Espanya entraren de manera clandestina. Aquests immigrants il·legals provenen sobretot del nord d'Àfrica i de l'Àfrica sudsahariana. Intenten accedir per Ceuta, Melilla, Canàries o creuant l'estret de Gibraltar.
    • El 2008 la UE aprovà el Pacte Europeu de la Immigració. El pacte proposa una immigració legal i ordenada, inclou el control de fronteres, la regulació de l'accés i la permanència d'estrangers en territori comunitari... Proposa, per exemple, fomentar la contractació en origen. Per tal de retornar immigrants hi ha d'haver països disposats a rebre'ls, per això són imprescindibles els acords polítics. El pacte també regula el dret d'asil a la UE.
    • El debat sobre la immigració a Espanya Espanya necessita immigrants?. La majoria dels estudis creuen que és positiva econòmicament, demogràfica i cultural. En tot cas, la immigració continuarà, car cal respectar dos drets fonamentals: el drets al reagrupament familiar i el dret d'asil. La legislació espanyola permet el reagrupament familiar als residents legals estrangers al cap d'una any de permanència al territori espanyol, i si tenen autorització per residir-hi un any més, com a mínim. El dret d'asil està reconegut per els que pateixen persecució en el seu país d'origen.
    • LA POBLACIÓ A CATALUNYA Al llarg del sXX la població catalana passà de 2 a 6 milions d'habitants. Entre el 1950 i el 1975 es donà un creixement semblant al Tercer Món. La natalitat no va ser tan alta (Catalunya, tradicionalment, és una zona de natalitat baixa). El creixement va ser degut sobretot a la immigració (a diferència del Tercer Món). Catalunya va tenir fins el 1910 un saldo migratori moderadament positiu, car encara es produïa una forta migració cap a Amèrica Llatina i un creixement poblacional moderat. Entre el 1911 i el 1936 es donà la primera gran onada migratòria. Catalunya demandava mà d’obra (forta industrialització, Exposició Universal de 1929). Aquesta arribà des de zones interiors (món rural) i des del P. Valencià, Múrcia, Aragó, Almeria...
    • Entre el 1950 i el 1975 es produí la segona gran onada migratòria. Aquesta va ser més gran i amb més diversitat d’origen (destacant Andalusia i Extremadura). El resultat va ser el creixement demogràfic més destacat de la història del país (2,25% anual). Arribaren 1,5 milions d’immigrants, molts joves. Això rejovení la piràmide d’edats, baixà la mortalitat i pujà la natalitat. A partit sobretot dels 90’s del segle passat es donà un canvi en la dinàmica migratòria. L'èxode rural acabà, i ara Catalunya és terra d'arribada d’immigrants del Tercer Món.
    • Natalitat, mortalitat i creixement vegetatiu Des de l'any 1996 el nombre de naixements a Catalunya no ha parat de créixer. En gran part, els nadons que ara néixer són els fills dels que van néixer durant el baby boom. La població estrangera també ha contribuït a l'increment dels naixements (un 20% dels nascuts tenen pares nouvinguts, i un 8% tenen almeny un progenitor vingut de fora). Aquest cicle alcista sembla esgotar-se. La taxa de mortalitat oscil·la entre 8 i 9 per mil habitants. La població catalana es distribueix de manera irregular per el territori, concentrant-se bàsicament a la costa. Destaca la gran concentració de l'àrea metropolitana de Barcelona. La densitat de població baixa a mesura que ens apropem a les comarques interiors i pirinenques.
    • La immigració a Catalunya La població catalana nascuda a la resta d'Espanya representa prop del 22% del total. D'altra banda, en els darrers anys Catalunya ha estat la comunitat autònoma que ha rebut més immigrants, prop del 15% de la població total. Aquesta nova onada ha plantejat problemes per tal d'adaptar-se a aquest increment poblacional (serveis sanitaris, escolars, vivendes...). La immigració procedent d'Amèrica Llatina (Equador i Colòmbia) i el Marroc són les més destacades. La immigració procedent de la UE cada cop té més importància. Cal diferenciar entre els procedents de països menys desenvolupats (Romania, Bulgària... que cerquen feina) i els procedents dels més rics (Alemanya, GB... que acostumen a tenir més nivell de formació i especialització o a ser jubilats.).
    • La immigració procedent d'altres llocs, com ara Àsia o Àfrica ha augmentat molt, tot i que encara representen percentatges molt discrets. Entre els immigrants domina la població masculina madura-jove, amb una qualificació professional baixa. Malgrat tot, cada cop augmenta més el nombre de dones i de persones amb estudis secundaris i universitaris. La immigració estrangera és important sobretot a les grans ciutats, concentrant-se en les comarques amb més activitat econòmica, on troba feina en la restauració, hostaleria i construcció. En les comarques amb un sector primari important també hi ha una gran presència de mà d'obra immigrant. La província amb més percentatge de població estrangera és Tarragona. S'ha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de la mateixa procedència es concentren en determinats llocs.
    • DADES POBLACIÓ CATALUNYA Dades estadístiques població Catalunya Any Habitants Província Habitants Habitants Habitants 1900 1.984.115 1900 2005 2009 1910 2.099.218 Barcelona 1.052.977 5.226.354 5.487.935 1920 2.355.908 Girona 303.829 664.506 747.782 1930 2.731.627 Lleida 283.909 399.439 436.402 1940 2.915.757 Tarragona 343.400 704.907 803.301 1950 3.218.596 1960 3.888.485 Edat Habitants 1970 5.107.606 Fins a 20 anys 19% 1981 5.956.414 De 20 a 39 32,7% 1991 6.059.494 De 40 a 59 26,5% 2000 6.261.999 De 60 a 79 17,22% 2006 7.083.618 Més de 80 4,36% 2009 7.475.420 Dades referides al 2006