El món en l’actualitat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

El món en l’actualitat

on

  • 1,126 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,126
Views on SlideShare
1,035
Embed Views
91

Actions

Likes
0
Downloads
53
Comments
0

2 Embeds 91

http://ccsscfarafaelfarre.blogspot.com.es 83
http://www.xtec.cat 8

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

El món en l’actualitat El món en l’actualitat Presentation Transcript

  • El Món en l’Actualitat Un Món en Crisi? C.Aranda & J.Manero
  • A partir del 1973 el món va viure una profunda recessió econòmica, motivada per lacrisi energètica (Crisi del petroli com a conseqüència de la guerra del Yom Kippur) i perla crisi del sistema monetari internacional (inflació del dòlar)Aquest context de crisi coincidí amb lesconverses de desarmament entre les duessuperpotències i el final de la guerra delVietnam. La Guerra Freda semblava arribar ala seva fi.Ara bé, la Revolució Iraniana, la RevolucióSandinista i la invasió soviètica d’Afganistansignificaren una tornada a la tensió entre els Revolucióblocs, a partir del 1979. Aquesta tensió sandinistas’escenificà en el boicot als Jocs Olímpics deMoscou (1980) i Los Ángeles (1984).Es desplegaren nous míssils i els Estats Units Homenatgedecidiren iniciar el projecte de la Guerra de les als caigutsGalàxies. La cursa d’armaments es reactivava. durant la guerra d’Afganistan C.Aranda & J.Manero
  • Els anys 80 són anys caracteritzats als EUA per una onada deconservadurisme i patriotisme, exemplificats en el govern de R.Reagan. Els EUA intervingueren militarment aGrenada, Hondures, Panamà..., reactivaren el discurs profundamentanticomunista, i desenvoluparen el projecte de la Guerra de lesGalàxies.Per la seva banda, el bloc comunista viu una profunda crisi econòmicai social. Gorbatxov, nou president soviètic, es veu obligat a iniciarreformes (Perestroika) i a plantejar converses de pau amb els EUA.Finalment, el bloc capitalista caurà, a partir del 1989, desintegrant-sela mateixa URSS (1991). C.Aranda & J.Manero View slide
  • C.Aranda & J.Manero View slide
  • ELS EUA COM A ÚNICA SUPERPOTÈNCIALa desfeta del bloc comunista deixà els EUA com a única superpotència. Els nord-americans van haver de replantejar-se la seva política internacional, que arateòricament s’havia de basar en la defensa del model econòmic capitalista i del modelpolític democràtic.La defensa d’aquests models justificava l’intervencionismemilitar (Guerra del golf, 1991; Bòsnia i Herzegobina, 1995;Guerra Kosovo, 1998 ; Guerra d’Afganistan, 2002; Guerrad’Iraq, 2003).Igualment, calia aturar el terrorisme internacional, molt actiu idiversificat (islamista radical, antisistema, nacionalista...). Bin Laden Saddam Hussein 1998, atemptat a Kenya 11 S C.Aranda & J.Manero
  • C.Aranda & J.Manero
  • L’11 de setembre de 2001 van tenir lloc els atemptats de les Torres Bessones, a NovaYork. Els EUA patien atacs terroristes en el seu propi territori; els atacs ràpidaments’atribuïren a l’integrisme islàmic d’al-Qaeda.Com a resposta, els EUA redefiniren la seva estratègia militar. La lluita contra elterrorisme internacional passà a ser una prioritat. Al mateix temps, iniciaren la invasiód’Afganistan (controlat pels talibans i que donava refugi a Bin Laden).A Afganistan, un cop enderrocat el règim prosoviètic, els talibanses van fer amb el poder (1996). S’instaurà aleshores un règimintegrista islàmic, basat en la seva interpretació de la sharia, ambclares connexions amb el terrorisme internacional.Després dels atemptats de l’11S els EUA i els seus aliatsiniciaren la guerra d’Afganistan (2002), amb l’objectiud’expulsar els talibans del poder.Malauradament, una dècada després, la situació al paíscontinua sent molt convulsa. El règim “democràtic”afganès és molt dèbil, i es qüestiona la sevasupervivència un cop es retirin les tropes internacionals. Karzai C.Aranda & J.Manero
  • La Invasió de lIraq de 2003 va ser una guerra entre l’Iraq i una coalició depaïsos liderats pels EUA que va causar la caiguda del govern de SaddamHussein i va suposar locupació d’Iraq per part de tropes nord-americanes i dela coalició. Després de la guerra entre Iran i Iraq (1980-1988), la situació iraquiana era desesperada. Amb una economia col·lapsada, el règim de Saddam optà per envair Kuwait (2 d’agost de 1990). El 16 de gener de 1991 una coalició internacional liderada pels EUA i sota mandat de l’ONU inicià la intervenció militar. La Guerra dels Golf va ser breu, i acabà amb la desfeta militar total dels iraquians.Tot i la desfeta i les sancions internacionals, el règim de Saddamcontinuà al poder. La principal raó era la incertesa que provocavala seva caiguda (Es dividiria Iraq? Començaria una guerra civil? Esdesestabilitzaria tota la regió?...).El president dEstats Units G.W. Bush va situar a LIraq dins del queva anomenar eix del mar, acusant al govern de lIraq de manteniruna gran quantitat d’armes de destrucció massiva. Els EUAimpulsaren una coalició internacional, que el 20 de març de 2003 C.Aranda & J.Manerova començar la invasió de l‘Iraq.
  • Després de la ràpida caiguda del règim de SaddamHussein (jutgat i executat el 2006), la coalició lideradaper Estats Units va proclamar la seva victòria.Tot i lèxit militar de la invasió en si, sha produït unallarga postguerra que dura fins a lactualitat i lexèrcitocupant ha sofert gran quantitat de baixes entremorts i ferits en un continu degoteig a les mans de laresistència iraquiana i de grups estrangers vinguts acombatre contra els americans. El nombre de baixesdels ocupants durant la postguerra ja supera lesbaixes sofertes durant la invasió.Les tropes internacionals van abandonat el país afinals del 2011. Tot i això, la situació a l’Iraq és moltinestable. Els atemptats són continus.El terrorisme islamista radical ha utilitzat la invasió iposterior ocupació de lIraq com a argument en elsseus atacs arreu del món, en especial a Madrid iLondres. C.Aranda & J.Manero
  • EL MÓN ISLÀMICLa noció de mónislàmic es pot entendreen un sentit cultualreferint-se a la comunitatdels musulmans, és a direls practicants de l’islam(aproximadament unacinquena part de lapoblació mundial).En un sentit geopolític saplica als països en què lislam domina políticament. És a dir,en els que la religió és molt present a nivell del funcionament polític i legislatiu. Aquestdomini pot ser més o menys marcat, incloent monarquies constitucionals (Marroc),repúbliques democràtiques (Turquia) o estats teocràtics ( Aràbia Saudita, Iran). C.Aranda & J.Manero
  • L’integrisme islàmic ha sorgit en alguns països àrabs com una resposta radical i violentaa l’intervencionisme occidental, especialment dels EUA. Igualment, neix en uns païsossovint amb règims autoritaris molt corruptes.Desitja una estricta aplicació de la llei islàmica (sharia). No renuncia ni a la violència ni alterrorisme per assolir els seus objectius.El conflicte entre els israelians i palestins, així com el recolzamentoccidental a règims dictatorials àrabs, són utilitzats sovint pelsintegristes com a justificació.La principal organització terrorista islàmica és al-Qaeda, responsableentre d’altres dels atemptats de Nova York i Madrid. Atemptats de Madrid (11 M, 2004) i Londres (2005). C.Aranda & J.Manero
  • C.Aranda & J.Manero
  • L’ORIENT MITJÀActualment, el principal focus de tensió mundial és l’Orient Mitjà.Es tracta d’una zona convulsa políticament, que és el principalgraner energètic del món.Diversos conflictes es donen en la zona, alguns des de fa més de mig segle. Els principalsfocus de tensió són l’enfrontament entre palestins i israelians, la situació a Iraq iAfganistan amb la intervenció militar estrangera, i la clara voluntat iraniana dedesenvolupar armament nuclear. C.Aranda & J.Manero
  • Iran és una teocràcia, sorgida amb la caiguda del Xa de Pèrsia, motivada per la revolució del 1979. El seu sistema polític barreja elements propis d’una democràcia amb d’altres inconcebibles des d’un punt de vista occidental.Khomeini Així, el líder suprem és a la vegada un càrrec polític i religiós, triat per l’assemblea d’experts (clergues). Controla l’exèrcit, nomena els líders judicials... Per la seva banda el president de la república, cap de l’executiu, és triat per sufragi universal. Tot i això, en les darreres eleccions s’ha produït nombroses denúncies de frau electoral.Alí Jamenei La seva clara intenció d’aconseguir armament nuclear provoca un augment considerable en la tensió, amb Israel i els EUA. Cal destacar que si Iran obtingués la bomba atòmica, l’equilibri de poder en la zona canviaria radicalment.MahmudAhmadineyad C.Aranda & J.Manero
  • LA PRIMAVERA ÀRABLes revolucions i protestes en el món àrab de2010 a 2012, reben el nom de Primavera àrab.Consisteixen en una sèrie d’alçaments popularsen els països àrabs, principalment del norddÀfrica, que va començar amb la revoluciótunisiana.Són unes revoltes sense precedents en el món àrab. Els esdeveniments actuals escaracteritzen per un reclam democràtic, i duna millora substancial de les condicions devida (llibertats democràtiques, canvis polítics, econòmics i socials).La revolta començà a Tunísia a finals del 2010, i des d’allà es va extendre, afectant enmajor o menor mesura una gran part del món àrab. C.Aranda & J.Manero
  • En alguns països provocà la caiguda del dictador, com és el cas de Tunísia, Iemen,Egipte o Líbia. Aquesta darrera va viure una violenta guerra civil.En altres casos el govern s’ha vist obligat a iniciar mesures democratitzadores, comsucceí al Marroc o Argèlia.Un cas especial és el de Síria on eldictador, president Bashar al-Assad,també va prometre tota una sèrie decanvis polítics. Tot i això, s’han donatprotestes durament reprimides. Hi hadiversos aixecaments armats, i el país estroba prop de la guerra civil. Ben Ali (Tunísia), Saleh (Iemen), Gaddaffi (Líbia) i Mubarak (Egipte), són quatre dels dictadors que s’han vist obligats a deixar el poder com a conseqüència de les revoltes. Bashar al-Assad C.Aranda & J.Manero
  • ELS BALCANS I LES GUERRES IUGOSLAVESLa zona dels Balcans ha estat tradicionalment una zona conflictiva, una cruïlla amb unagran varietat ètnica, zona cobejada per grans imperis (Turc-Otomà, Rus, Àustro-Hongarès).Després de la Primera Guerra Mundial va crear-se Iugoslàvia, conseqüència deldesmembrament de lImperi Austro-Hongarès, després de la seva derrota. El nou paísera dirigit per la dinastia sèrbia Karageorgevitch, que des del principi és incapaç d’unirels interessos dels diferents pobles i classes socials. La segona guerra mundial i l’ocupació nazi va encendre els conflictes ètnics. Finalment Tito, dirigent comunista, aconseguí proclamar el 1945 la república Popular Socialista i Federativa de Iugoslàvia. Tito C.Aranda & J.Manero
  • Iugoslàvia era formada per:- Sis repúbliques regionals:Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Herzegovina, Macedònia, Montenegro i Sèrbia.- Dues províncies autònomes dins de Sèrbia (dividides segons les ètnies): Kosovo, iMetohija i Voivodina.A la mort de Tito es va esquerdar la principal garantia per mantenir lequilibri entre elsdiferents territoris de Iugoslàvia. Arreu van començar a sorgir amb força movimentsnacionalistes, generant-se una important tensió inter-territorial. Per acabard’empitjorar les coses, començà una profunda recessió econòmica.Arreu dels territoris, els líders nacionalistes ocupaven el poder.L’arribada al poder del nacionalistaserbi Milosevic, el 1989, vaprovocar la desaparició dela cohesió de tot lEstat. Amb elsseus plans dereformes (beneficiosos per a Sèrbia)va provocar la fractura política i lageneralització dels nacionalismesextremistes. Franjo Tudjman Slobodan Milosevic C.Aranda & J.Manero
  • A partir del 1991 les diferents repúbliques comencen les seves declaracionsd’independència, originant-se les guerres de Iugoslàvia.Cal remarcar els conflictes deCroàcia, Bòsnia i Kosovo, ones practicà la neteja ètnica(aconseguir territorisètnicament homogenis),sobretot per part dels serbis.• Guerra dels Deu Dies o Guerra dIndependència eslovena (1991)• Guerra Croata dIndependència (1991-1995)• Guerra de Bòsnia (1992-1995)• Guerra de Kosovo (1999)• Conflicte del Sud de Sèrbia (2001)• Conflicte de Macedònia (2001)• Campanyes aèries de lOTAN contra els serbis • Bombardeig de la República Srpska (1995-1996) • Bombardeig sobre Iugoslàvia (1999) C.Aranda & J.Manero
  • L’Acords de Dayton o Protocol de París, es refereix als acords assolits el 1995, que van suposar la fi de la Guerra de Bòsnia. Van ser subscrits pels principals dirigents dels estats en conflicte, com el president serbi Slobodan Miloševid (per la República Federativa de Iugoslàvia), el croat Franjo Tudjman (per la República de Croàcia), i el bosnià Alija Izetbegovic (per la República de Bòsnia i Hercegovina).Tot i els acords de Dayton, la pau no arribà a la regió, com demostrà el conflicte deKosovo.Avui en dia, l’antiga Iugoslàvia es troba dividida endiferents repúbliques; Bòsnia i Hercegovina, Croàcia,Eslovènia, República de Macedònia, Montenegro,Sèrbia i Kosovo (territori en disputa entreSèrbia i lautodenominada República de Kosovo).Sèrbia, que vol entrar en la UE, sembla havercomençat la persecució sistemàtica dels criminals de Radovan Karadzicguerra. C.Aranda & J.Manero
  • COREA DEL NORDCorea del Nord és un petit país situat en l’extrem orient. Després de la segona guerramundial la península de Corea quedà dividida en dos. Entre el 1950 i el 1953 el nordcomunista s’enfrontà al sud capitalista. La divisió continua en l’actualitat.Avui en dia Corea del Nord és l’últim règim stalinista del món.El país tot i tenir una situació econòmica molt delicada, destina unapart molt important del seu PIB a l’exèrcit. És una potència nuclear.Les seves pèssimes relacions amb Corea del Sud i amb els EUA fan Kim Jong Ilque sigui un “punt calent” del planeta. Les friccions entre les duesCorees són contínues. De fet, a Corea del Sud hi ha una fortapresència militar nord-americana. Kim Jong Un C.Aranda & J.Manero
  • EL CONFLICTE DEL CAIXMIREl Caixmir C.Aranda & J.Manero
  • L’ÀFRICA NEGRAEl Caixmir
  • LLATINOAMÈRICAEl Caixmir