Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

Catalunya

on

  • 3,747 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,747
Slideshare-icon Views on SlideShare
3,632
Embed Views
115

Actions

Likes
0
Downloads
41
Comments
0

1 Embed 115

http://serramarinageobat.blogspot.com 115

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Catalunya Catalunya Presentation Transcript

    • CatalunyaActivitats econòmiques, població, xarxa urbana
    • ACTIVITATS ECONÒMIQUES Catalunya en xifreshttp://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/xifresct/xifres2010cat.pdf Font: Idescat. Catalunya en xifres, 2010
    • Distribució ensectors productiusGran importància del sectorterciari (65,9%, 2007) tot i teniruna importància lleugeramentmenor que a Espanya o laresta de la UE. Això s’explicaper la importància del sectorindustrial. Font: Idescat. Catalunya en xifres, 2010
    • El sector industrial és el segon en importància (22,1%, 2007), per sobre de lamitjana espanyola i de la UE. Tot i això, en les últimes dècades es constata unapèrdua d’importància relativa del sector industrial en l’economia catalana. Arabé, Catalunya aporta el 24,6% del PIB industrial espanyol.El sector de la construcció ha estat un motor econòmic. El 2006, el 12% de lapoblació ocupada a Catalunya treballava en la construcció. La crisi ha reduïtaquest percentatge fins al 8,71 %).El sector primari només aporta el 1,3% del PIB català (2007), per sota de lamitjana espanyola i de la UE, com també es troba per sota en població ocupada.
    • Les activitats agrícoles a CatalunyaEn les darreres dècades shan produït molts canvis. Duna banda motivats per larecessió de lespai conreable (canvis socials i econòmics). De laltra per laincorporació a la UE (ha suposat un procés d’adaptació, augmentat lespecialització ila millora tècnica).Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per l’agricultura.Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, alt nivell de mecanització ila diversitats de conreus.L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan despoblats i envellits, il’economia rural s’ha reorientat cap el turisme rural o de neu.
    • La comarca amb un nombre d’ocupats més gran en el sector primari és el Segrià,mentre que les que tenen una quantitat d’ocupats menor són la Vall d’Aran, el PallarsSobirà i l’Alta Ribagorça.Al Segrià l’elevat nombre de treballadors a l’agricultura es justifica a causa d’una antigaimplantació de l’agricultura basada en l’existència d’una plana amb sòls molt fèrtils, eldesenvolupament dels conreus de regadiu basats en l’aigua del Segre i l’expansió mésrecent d’alguns conreus com els fruiters de fruita dolça, els cereals i els farratges.
    • El 75% de la producció és de secà, i el 25% de regadiu.Pel que fa als principals productes agrícoles produïts a Catalunya, cal diferenciarentre els que es produeixen en el sistema d’agricultura intensiva i els procedentsde l’agricultura extensiva.A les planes i parts baixes dels rius es dóna una agricultura intensiva de granproductivitat, sota hivernacle o a l’aire lliure. Malauradament moltes daquestespetites explotacions desapareixen per la pressió urbanística (Barcelona, BaixLlobregat...) Lexcepció serien algunes zones del Maresme.Els principals productes i les localitzacions geogràfiques són:- Flors i les plantes ornamentals al Maresme.- Hortalisses al delta del Llobregat (tomàquets, pebrots, cogombres, etc.)- Arròs al delta de l’Ebre.- Cítrics al Baix Ebre i al Montsià.- Fruites (pera, poma, préssec) al Segrià i a l’Alt Empordà (poma).
    • Pel que fa l’agricultura extensiva, destaca la producció de la trilogia mediterrània(Segarra, Garrigues, Penedès, Priorat)Els principals productes i les localitzacions són:- Vinya en comarques especialitzades en aquest conreu destinat a la produccióde vins i caves: Penedès, Priorat, Conca de Barberà, Terra Alta, Alt Empordà,etc.- Avellaner al camp de Tarragona.- Cereals, olivera i vinya a les terres interiors, amb especialització d’algunescomarques en algun producte concret com l’olivera a les Garrigues o l’ordi a laSegarra.- A les comarques més humides es produeix farratge i blat de moro destinats ales explotacions ramaderes.
    • Ha baixat la terra conreada però encara en sobra, ja que han augmentat elsrendiments. Lincrement dels excedents fa que la UE “congela” les terres (fomenta elguaret o els boscos).Lincrement de la competència exterior fa que la tradicional producció familiar siguipoc competitiva. De fet, a Catalunya predominen les explotacions petites a diferènciad’altres regions d’Espanya on es mantenen molts latifundis.A moltes comarques i especialment a les més humides el sector agrícola estàintegrat amb les explotacions ramaderes, de manera que l’ordi, els farratges i el blatde moro que s’hi conrea està destinat a l’alimentació d’explotacions ramaderes sovintdins la mateixa propietat.
    • Sha incrementat la importància sector ramader. En bona part lagricultura produeixpinsos i farratges, com a les terres més humides de Girona i del Prepirineu.Laugment de la importància comporta la modernització del sector ramader.Tradicionalment era un complement de l’agricultura. Ara és més intensiva, centradaen el “cicle curt” (porquí / aviram). De fet, el 59% del valor de la producció final delprimari català el proporciona la ramaderia.Destaca la ramaderia estabulada explotada de manera molt intensiva.Catalunya ha passat de ser un país de pagesos a país de ramaders. Aquest canvi téa veure amb els canvis en el nivell de vida de la població. Això genera més demanda iuna major especialització.Destaca la importància de lagro-indústria (càrnia, vins i cava).
    • Les activitats industrialsEl sector industrial és fonamental en l’economia catalana, per sobre de lamitjana europea i estatal.A Catalunya la industrialització sinicià amb el tèxtil durant el segle XIX.Posteriorment, ja durant el segle XX, es produí una gran diversificació.Als 60’s es donà un gran boom, motivat en gran part per la inversió estrangeraLingrés a la UE implicà un procés dadaptació, que comportà una importantmodernització, també afavorida per una important arribada de capitals.
    • Tradicionalment, les principals característiques de la indústria catalana són:- La seva estructura diversificada, tot i destacar el sector del material detransport i el químic. El tèxtil, sector antigament molt destacat, perd importància.Cada cop creixen més l’alimentari, la maquinària i la metal·lúrgia.- El domini de la indústria transformadora.- La mida petita i mitjana de les empreses.- La baixa productivitat.- La concentració industrial en l’àrea metropolitana de Barcelona.
    • Actualment constatem grans canvis en el model industrial català:- L’obertura al mercat europeu i mundial.- Pèrdua d’importància del sector tèxtil. Ha perdut el 20% de locupació en sis anys. Defet, és un subsector molt afectat per la deslocalització selectiva (afecta també a altres).- Per contra, augmenta la importància dels sectors químic, metal·lúrgic, de la produccióenergètica, ledició i les arts gràfiques, i lagroindústria (lagroalimentària es trobaclarament en expansió).- La química (plàstics, petroquímica, farmàcia, perfum ...), també amb molt capitalestranger, representa una part substancial de la producció industrial.- La metal·lúrgica (amb molt capital forà -Japó, Alemanya-) produeix 1/3 produccióindustrial i és el que més feina dóna. Tradicionalment destacava el sector automobilístic(ara situació delicada). Ha augment el sector de la maquinària lleugera i els dels bénsdequip.- La producció denergia augmenta per satisfer laugment de la demanda.- La presència creixent de les empreses multinacionals (només representen el 3% deltotal d’empreses, però facturen el 50% de la producció total i representen el 60% de lesexportacions).
    • La indústria catalana manté el primer lloc en el conjunt de les CCAA espanyoles,seguida de Madrid, València, Andalusia i el País Basc. Catalunya genera el 25% de laproducció industrial espanyola. El seu grau dindustrialització és comparable al de lesgrans regions industrials europees.Ara bé, es troba molt afectada per la deslocalització en alguns sectors, com ara el tèxtil.També cal considerar que shan perdut llocs de treball. El 1990 representava el 37% dela població ocupada a Catalunya, mentre que el 2009 estava per sota del 19%.La indústria catalana està canviant de model industrial per adaptar-se a lescircumstàncies (globalització, ampliació UE). Això significa millorar la tecnologia ifomentar lautomatització dels processos productius (això redueix la mà dobra,bàsicament la no qualificada).La UE recomana augmentar locupació en camps com la innovació, el disseny, lagestió, el control de qualitat, la informàtica, la promoció...
    • Les activitats industrial sempre han tendit a concentrar-se. En l’actualitat ho fan en elspolígons industrials. Així poden optimitzar les infraestructures i els serveis comuns,configurant espais que s’adapten a les seves necessitats (terreny econòmic, bonescomunicacions, proximitat als mercats o centres de serveis...). Actualment els polígonsindustrials tendeixen a ser mixtos, agrupant empreses molt diverses, així com múltiplesactivitats i serveis (comercials, gastronòmics, residencials o lúdics).La localització de la indústria catalana es relaciona amb els grans nuclis de població,els principals eixos viaris i de transport, i els eixos fluvials. Els diversos subsectorstendeixen a concentrar-se en determinades àrees, produint-se una clara especialitzacióterritorial. Així es parla dels sistemes de producció local o clústers.- La principal concentració es dóna en les comarques de l’àrea metropolitana deBarcelona.- El corredor de l’AP-7. És el principal eix industrial de Catalunya, des del Camp deTarragons fins a l’Alt Empordà.- Els eixos fluvials del Llobregat i el Ter, tot i que han perdut pes en les darreresdècades.- El Baix Camp i el Tarragonès, la segona àrea industrial de Catalunya.- L’àrea urbana de Lleida i el Segrià.
    • Així, Barcelona i rodalies (Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental, Maresme)concentren encara 2/3 de la indústria catalana, tot i limportant procés dedescentralització dels darrers anys. Aquesta descentralització sha vist afavoridapel preu del sòl, les innovacions tecnològiques i la millora en les comunicacions.A banda de Barcelona i rodalies, destaquen les concentracions industrials deleix Tarragona – Reus.També hi ha una relativa presència industrial en altres comarques, com lAnoia,Bages, Osona, Ripollés, Berguedà...Malauradament, i amb algunes excepcions, hi ha poca o gens presència industriala les zones interiors i de muntanya.
    • Catalunya exporta especialment productes industrials com ara maquinària, material detransport o productes químics, mentre que importa tot tipus de productes, amb un pessignificatiu de matèries primeres per a les indústries i per a la producció d’energia.Principals països d’exportació i d’importació: L’exportació es dirigeix essencialment a laUnió Europea (70%) i en molta menor mesura a Amèrica i a la resta d’Europa. Laimportació prové també majoritàriament de la Unió Europea però en un percentatgecreixent també d’Àsia.
    • La construccióEl sector de la construcció té una importància econòmica molt destacada. Defet, l’excessiva dependència de l’economia envers el sector de la construccióincrementa els efectes de les crisis.Entre 1998 i 2007 es va viure una etapa de gran creixement (demanda privadad’habitatges i obres públiques) arribant a suposar prop del 17% del PIB.
    • Els serveis: el comerç, el turisme i les financesA Catalunya destaca la importància del comerç i del turismeEl comerçEl 2006 el comerç representava el 19,2% de la producció total del sector serveisde Catalunya, ocupant el 15,5% de la població activa catalana.La forma d’empresa predominant en el sector és la PIME, generalmentconstituïda per un treballador autònom amb un nombre de treballadors inferior a10.La distribució territorial del comerç no és homogènia. Prop del 70% de lesllicències d’activitat econòmica comercial s’ubiquen a la demarcació deBarcelona, mentre que Lleida tenia només el 7%.
    • Les principals característiques del comerç català són:- El domini de la petita empresa familiar, amb un grau d’atomització elevat.- Un associacionisme comercial feble, que no permet aprofitar les economiesd’escala.- Un gran de professionalització baix, amb escassa implantació de les modernestècniques de venda i gestió.- Un índex alt d’habitants per establiment.
    • Les principals tendències del comerç català són:- El protagonisme creixent dels centres comercials enfront dels establimentstradicionals.- La concentració de la distribució en poques empreses.- La proliferació de noves formes de venda (franquícies, outlet, vendaelectrònica...)- El ressorgiment en els últims anys del comerç de proximitat.En un futur el comerç català s’hauria d’adaptar a la globalització econòmica, quecomporta l’arribada de productes importats a preus baixos, la presènciad’empreses estrangeres i noves formes i estratègies de venda.
    • El turismeTé una gran importància en el sector terciari català i en el conjunt de l’economia.Gràcies als factors naturals i culturals, Catalunya és una de les principalsdestinacions turístiques d’Europa (supera els 15 M de turistes estrangers i els5M de turistes espanyols per any). És la zona d’Espanya amb més importànciaturística (el sector aporta aproximadament un 15% PIB).Catalunya ha estat tradicionalment una important zona turística. Diversos factorshi contribueixen: latractiu natural i cultural, la situació geogràfica, la bonaaccessibilitat (el 75% del turisme és estranger) i la intensa activitat econòmica(turisme de negocis).En els darrers anys, grans esdeveniments internacionals han contribuït aincentivar el turisme, com ara els Jocs Olímpics (Barcelona 92) o el Forum(2004).El turisme és una activitat vital. Unes 400.000 persones viuen directament oindirecta del turisme, que és bàsic en alguns indrets, com Salou, Lloret ...
    • Els principals tipus de turistes quevisiten Catalunya es divideixen enquatre grans grups: els que passen lesvacances a Catalunya, els que estroben de pas vers altres destinacions,els que hi acudeixen per motivacionsprofessionals i, per últim, el turismed’interior (de cap de setmana).Referint-nos a les zones turístiques, hiha dues grans zones, la Costa Brava ila Costa Daurada. En totes duesdestaca lafluència estival, sobretot dunturisme dexterior. En el cas de la CostaDaurada, cada cop pren més força,gràcies al turisme interior i als parcstemàtics.En els darrers anys comencen adestacar altres zones, com els Pirineus,les Comarques d’interior o Barcelona(boom creuers).
    • Les principals tendències del sector són:- El creixement de la demanda turística (tot i que destaca la força de la marcaBarcelona i la franja litoral).- L’augment del nombre d’allotjaments turístics (sobretot hotels de 4 i 5 estrelles iallotjaments rurals).- La diversificació de l’oferta (gran força del turisme rural i d’interior). Tot i queencara hi ha una marcada estacionalitat centrada en el turisme de sol i platja.- L’aparició de les línies aèries de baix cost.- La millora dels equipaments.- La millora de la formació dels professionals del sector.
    • El turisme és un sector vital. Cal mantenir-lo i potenciar un turisme de qualitat. Per fer-lo,cal realitzar tota una sèrie dactuacions per superar algunes deficiències. - Superar l’estacionalitat estival (infrautilització dels equipaments). - Superar la concentració turística a la franja litoral. - Millorar alguns dèficits d’infraestructures en algunes zones (retencions , subministrament d’aigua i electricitat, qüestió dels aeroports...). - Superar la disminució de la despesa Font: Idescat. Catalunya en xifres, 2010 mitjana per turista. - Tenir més cura de l’entorn natural i del patrimoni. - Donar més importància als recursos humans i culturals, incrementant la formació.
    • Les financesSón fonamentals per al desenvolupament de l’economia.Una de les característiques més destacades del sistema financer català és laimportància de les caixes d’estalvis (70% dels dipòsits privats catalans). L’únicbanc català d’importància internacional és el Banc de Sabadell.Actualment, la crisi econòmica i els canvis legislatius suposaran unatransformació radical del sector financer català.La major part de les entitats i de les activitats financeres es concentren a l’àreametropolitana de Barcelona. Fora d’aquesta a la franja litoral i als principalsnuclis de població.
    • La recerca i el coneixementEn les economies modernes el creixement econòmic i el nivell de vida té unarelació directa amb el coneixement. Cal destacar la importància de la RDI(recerca, desenvolupament i innovació tecnològica).L’any 2005 la Comissió Europea va establir un mètode per mesurar l’esforç eninnovació, utilitzant els següents indicadors:- La despesa en R+D en percentatge del PIB (a Catalunya, l’1,34%; UE, l’1,95%).- La formació de la població, considerant el nombre de llicenciats i graduats enciència o tecnologia o a la participació en formació contínua.- L’esforç de les empreses en innovació, en relació amb la xifra de negocis (calmillorar molt, no arriba a l’1%; per això es generen tan poques patents).En l’índex europeu d’innovació regional, Catalunya ocupa el lloc 82, de 206regions.
    • Les infraestructures del transportL’existència d’una xarxa de comunicacions ben desenvolupada i eficient és unelement cabdal en la vertebració dels territoris i en la dinàmica econòmica delspaïsos.Actualment és en vigor el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026.A Catalunya, tant la xarxa ferroviària com de carreteres presenta una estructuraradial, amb centre a l’àrea de Barcelona, tot seguint el litoral i les valls fluvials.Això ha afavorit la concentració de la població i les principals activitatseconòmiques en la franja litoral, provocant però problemes de saturació en lesvien en aquest sector del territori català.A Catalunya, la xarxa de carreteres té problemes seriosos de col·lapses, car ésuna xarxa molt desfasada.La xarxa de carreteres afavoreix la connexió amb Barcelona. Per afavorir laconnexió entre les zones interiors s’han creat eixos transversals (EixTransversal, C-25). Una altra obra important ha estat l’Eix del Llobregat (C-16,Barcelona-Manresa-túnel del Cadí) per afavorir la connexió amb França.
    • La xarxa ferroviària es va crear al voltant de Barcelona i es va estendre.Malauradament mai ha arribat a completar una xarxa reticular, i la connexió ambEuropa és difícil (amplada de via diferent). A Catalunya coexisteixen dues xarxes de ferrocarril, la de RENFE i la de la Generalitat. En les últimes dècades s’ha fet un notable esforç de modernització de la xarxa, ampliant la xarxa de metro o construint l’AVE (la construcció de lalta velocitat va portar una gran inversió, però és deixà de banda la resta de la infraestructura). El Govern vol crear noves línies mixtes de trens de mercaderies i viatgers (Eix Transversal, Eix Transpirinenc i connexió amb els ports de Barcelona i de Tarragona), garantir la finalització de la connexió de l’AVE amb Europa i promoure els ferrocarrils de velocitat alta. També s’intenta fomentar l’Eix Mediterrani.
    • La xarxa portuària catalana té 47 ports, lamajoria de caràcter esportiu. Els principalsports són Barcelona, Tarragona, Palamós iSt. Carles de la Ràpita.L’any 2007 s’aprovà el Pla de ports deCatalunya 2006-2015, per tal de dinamitzarels ports i fomentar la seva importànciaeconòmica. Caldria potenciar els ports méspetits com a complement dels grans ports.Igualment, caldria millorar la connexió delsports amb la resta de transports.El transport aeri ha crescut molt en elsdarrers anys. Una bona xarxa aeroportuària,amb bones connexions per als volsregionals i amb vols intercontinentalsdirectes, és un gran avantatge per a leseconomies que volen ser competitives.
    • Catalunya té quatre aeroportscomercials (Barcelona, Girona,Reus i Lleida) i set aeròdromsd’aviació general i esportiva. Elprincipal és el de Barcelona,recentment ampliat, tot i laproblemàtica de la gestió. Caldriacontinuar millorant I potenciant elsaeroports de Girona, Reus i elrecentment construït de Lleida. Perúltim, caldria potenciar aeroportssecundaris.El Pla d’aeroports, aeròdroms iheliports de Catalunya 2009-2015preveu la construcció nousaeròdroms i heliports i, en general,millorar les infraestructures.
    • Les connexions viàries amb EuropaCatalunya es troba a la cruïlla de dos granscorredors econòmics i estratègics europeus:la Diagonal europea (de Lisboa a Kíev) i elcorredor Nord-Sud (Hamburg-Tànger).La integració a la xarxa de transports(aeroportuaris, ferrocarrils o carreteres) és unrequisit per a la competitivitat de l’economiacatalana. Cal treballar en aquesta direcció,car la integració encara és deficient.Per exemple, les instal·lacions portuàries deCatalunya encara no estan al mateix nivellque el potencial econòmic del territori, ol’aeroport de Barcelona necessita connexiódirecta amb grans vols internacionals.
    • Els eixos de desenvolupament i l’equilibriterritorial.La posició geogràfica de Catalunya fa quesigui un centre logístic de primer ordre en elcontext europeu.Les plataformes logístiques són concebudesper donar suport a l’activitat logística i detransport de mercaderies. Per això ésfonamental la connexió amb vies d’altacapacitat.Les plataformes logístiques contribueixen al desenvolupament econòmic i social delterritori on s’ubiquen. Han d’ajudar al transport, l’emmagatzemament i la distribució demercaderies.
    • L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYACatalunya presentava a inicis del segle XXIuna estructura poblacional claramentenvellida, donat l’increment de l’esperança devida i la baixa natalitat.L’arribada de més d’un milió de persones,moltres joves en edat de tenir fills, ha fetdisminuir aquest envelliment, tot i que encarahi ha més ancians que joves. Composició de la població de Catalunya 1991 2001 2008 0-14 anys (joves) 17,5 % 13,6 % 14,7 % 15-64 anys (adults) 68 % 68,9 % 69,1 % 65 i més (vells) 14,4 % 17,5 % 16,2 % Índex d’envelliment 0,822 1,286 1,102 (quocient vells/joves) Font: Idescat
    • Les diferents onades migratòries han fet que la població de Catalunya tingui unaprocedència diversa
    • LA POBLACIÓ A CATALUNYAAl llarg del sXX la població catalana passà de 2 a 6 milions dhabitants. Entre el 1950 i el1975 es donà un creixement semblant al Tercer Món. La natalitat no va ser tan alta(Catalunya, tradicionalment, és una zona de natalitat baixa). El creixement va ser degutsobretot a la immigració (a diferència del Tercer Món).Catalunya va tenir fns el 1910 un saldo migratori moderadament positiu, car encara esproduïa una forta migració cap a Amèrica Llatina i un creixement poblacional moderat.Entre el 1911 i el 1936 es donà la primera gran onada migratòria. Catalunya demandavamà d’obra (forta industrialització, Exposició Universal de 1929). Aquesta arribà des dezones interiors (món rural) i des del P. Valencià, Múrcia, Aragó, Almeria...
    • Entre el 1950 i el 1975 es produí la segona gran onada migratòria. Aquesta va ser més gran iamb més diversitat d’origen (destacant Andalusia i Extremadura). El resultat va ser elcreixement demogràfc més destacat de la història del país (2,25% anual). Arribaren 1,5milions d’immigrants, molts joves. Això rejovení la piràmide d’edats, baixà la mortalitat i pujàla natalitat.A partit sobretot dels 90’s del segle passat es donà un canvi en la dinàmica migratòria.Lèxode rural acabà, i ara Catalunya és terra darribada d’immigrants del Tercer Món.
    • Natalitat, mortalitat i creixement vegetatiuDes de lany 1996 el nombre de naixements a Catalunya no ha parat de créixer. En gran part,els nadons que ara néixer són els flls dels que van néixer durant el baby boom.La població estrangera també ha contribuït a lincrement dels naixements (un 20% delsnascuts tenen pares nouvinguts, i un 8% tenen almeny un progenitor vingut de fora).Aquest cicle alcista sembla esgotar-se.La taxa de mortalitat oscil·la entre 8 i 9 per mil habitants.La població catalana es distribueix de manera irregular per el territori, concentrant-sebàsicament a la costa. Destaca la gran concentració de làrea metropolitana de Barcelona. Ladensitat de població baixa a mesura que ens apropem a les comarques interiors ipirinenques.
    • La immigració a CatalunyaLa població catalana nascuda a la resta dEspanya representa prop del 22% del total.Daltra banda, en els darrers anys Catalunya ha estat la comunitat autònoma que ha rebutmés immigrants, prop del 15% de la població total. Aquesta nova onada ha plantejatproblemes per tal dadaptar-se a aquest increment poblacional (serveis sanitaris, escolars,vivendes...).La immigració procedent dAmèrica Llatina (Equador i Colòmbia) i el Marroc són les mésdestacades.La immigració procedent de la UE cada cop té més importància. Cal diferenciar entre elsprocedents de països menys desenvolupats (Romania, Bulgària... que cerquen feina) i elsprocedents dels més rics (Alemanya, GB... que acostumen a tenir més nivell de formació iespecialització o a ser jubilats.).
    • La immigració procedent daltres llocs, com ara Àsia o Àfrica ha augmentat molt, tot i queencara representen percentatges molt discrets.Entre els immigrants domina la població masculina madura-jove, amb una qualifcacióprofessional baixa. Malgrat tot, cada cop augmenta més el nombre de dones i de personesamb estudis secundaris i universitaris.La immigració estrangera és important sobretot a les grans ciutats, concentrant-se en lescomarques amb més activitat econòmica, on troba feina en la restauració, hostaleria iconstrucció. En les comarques amb un sector primari important també hi ha una granpresència de mà dobra immigrant.La província amb més percentatge de població estrangera és Tarragona.Sha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de la mateixa procedència esconcentren en determinats llocs.
    • DADES POBLACIÓ CATALUNYA Dades estadístiques població Catalunya Any Habitants Província Habitants 1900 Habitants 2005 Habitants 1900 1.984.115 2009 1910 2.099.218 Barcelona 1.052.977 5.226.354 5.487.935 1920 2.355.908 Girona 303.829 664.506 747.782 1930 2.731.627 Lleida 283.909 399.439 436.402 1940 2.915.757 Tarragona 343.400 704.907 803.301 1950 3.218.596 1960 3.888.485 Edat Habitants 1970 5.107.606 Fins a 20 anys 19% 1981 5.956.414 De 20 a 39 32,7% 1991 6.059.494 De 40 a 59 26,5% 2000 6.261.999 De 60 a 79 17,22% 2006 7.083.618 Més de 80 4,36%2009 7.475.420 Dades referides al 2006
    • LA XARXA URBANA DE CATALUNYATot i que amb desequilibris, es pot considerar la xarxa urbana de Catalunya com unsistema força ben integrat.
    • L’espai rurubà és aquell espai que originàriament era rural però que es dedica a usosque abans eren més propis de zones industrials o urbanes. Són espais no urbans, onal costat de camps de conreu trobem magatzems, autopistes, polígons industrials,intal·lacions esportives...Els espais rururbans tenen un origen recent, però cada vegada són més freqüents.L’espai que forma el nucli de la ciutat s’anomena àrea urbana, i és on es concentra lamajor part de la població.Els espais habitats situats fora del nucli de les ciutats, però molt integrats des delpunt de vista funcional, reben el nom d’àrees suburbanes i àrees periurbanes.En les àrees suburbanes els elements i modes de la vida urbans predominenclarament sobre els rurals (cases adossades o unifamiliars en urbanitzacions).Les àrees periurbanes es caracteritzen per concentrar grans serveis iinfraestructures, utilitzats pels habitants de l’àrea urbana (centres comercials, estadis,autopistes...).