Your SlideShare is downloading. ×
8   La Globalització
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

8 La Globalització

6,933
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
6,933
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
151
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. UNITAT VIII. LA GLOBALITZACIÓ
  • 2. LA MUNDIALITZACIÓ DELS INTERCANVIS Com hem vist en analitzar la situació actual dels transports, les comunicacions i el comerç, en les darreres dècades s'ha produït una generalització dels intercanvis econòmics, creant-se un mercat integrat a nivell mundial, on tot el planeta és un lloc de producció i/o venda. Això ha propiciat una major interdependència econòmica entre països. Els indicadors del procés de globalització són l'augment dels fluxos de mercaderies, divises, serveis, persones, informació... Les causes de la globalització es poden englobar bàsicament en dos grups. D'una banda, la millora tècnica dels transports i la comunicació, ara molt més ràpides i econòmiques. De l'altra, la supressió de les barreres duaneres / aranzelàries, que han possibilitat la creació de grans àrees de lliure comerç, com NAFTA / MERCOSUR / UE...
  • 3. Els teòrics de la globalització són els economistes neoliberals. Aquests argumenten que la liberalització dels mercats és bona, car millora les condicions de vida de molta gent i és inevitable (ho demana el sistema capitalista). Així, la globalització consisteix en la creació d’una gran xarxa de relacions econòmiques, basada en la progressiva internacionalització del treball i en l'especialització geogràfica producció. D'aquesta manera, es procedeix a la integració de l’economia dels diferents estats en un sol sistema econòmic mundial de base capitalista. El capitalisme, amb la caiguda del comunisme, no té rival a la vista.
  • 4. La globalització ha portat a la creació de l'anomenat SISTEMA MÓN, jerarquitzar en tres nivells. En primer lloc, els centres de decisió i producció d’alt nivell es situen en els països desenvolupats (UE, Amèrica N, Àsia Oriental...), sobretot en grans ciutats, centres econòmics mundials. NY, Londres, París, Tòquio... són seus de grans corporacions i multinacionals. Són el veritable centre econòmic del món. En segon lloc, trobem els centres de producció de nivell mitjà i baix. Amb la deslocalització i la recerca de bones oportunitats econòmiques, sovint els països centrals inverteixen en els països emergents (NPI, Amèrica Llatina, Índia, Xina...). Aquests països però, tenen un creixement econòmic massa depenent (Argentina). En tercer lloc, els països perifèrics pateixen l'explotació i la subordinació econòmica (intercanvi desigual). Es mouen en un cercle de misèria i no són atractius per a invertir. Alguns autors afegeixen un quart nivell, els països ultraperifèrics, totalment al marge del sistema.
  • 5. Les grans protagonistes i beneficiàries de la globalització són les multinacionals, que han assolit un gran poder. Les multinacionals són empreses que realitzen activitats de producció, venda, compra o investigació en més d’un país. El capitalisme presenta una clara tendència a la concentració empresarial. Aquesta es basa en el fet que el gegantisme permet limitar la competència i augmentar el control del mercat. Les multinacionals: - Han experimentat un crement brutal. Ara hi ha més de 60.000, la majoria petites (de butxaca)‫‏‬ - Les 500 més fortes tenen un poder increïble, superior al d'alguns Estats. Controlen el 70% comerç mundial i el 80% inversió estrangera mundial. L'economia virtual dificulta el seu control. - Les més potents són del N, perpetuant-se així el domini dels països centrals - Cada cop neixen més en els països emergents (Xina, Mèxic, Brasil, Corea S...)‫‏‬
  • 6. - Són els grans beneficiats del mercat global on la mobilització és essencial. Tenen la capacitat tècnica i els països del sud volen atreure inversions (zones franques (Àsia) / maquilas (A. Llatina), fins i tot ho fan “enemics del capitalisme”, com el Vietnam o la Xina. Aquests països reben inversions i riquesa, tot i que s'exposen a certs perills, com les dures condicions feina, l'impacte ambiental o la dependència exterior.
  • 7. Les multinacionals desenvolupen diverses estratègies per tal d'adaptar-se al mercat global: - Implantació directa. Crear delegacions en altres països. - Deslocalització. Traslladar activitats a altres llocs, sobretot països emergents - Subcontractació internacional. És un mètode molt flexible. - Joint ventures, aliança entre multinacional i empresa local. - Franquícies internacionals.
  • 8. CRÍTIQUES A LA GLOBALITZACIÓ Els moviments antiglobalització, també anomenats anticapitalistes o altermundistes, ataquen la globalització i als seus grans defensors (BM, FMI, OMC...) Sobretot es centren en 2 grans crítiques. És insostenible ecològicament, i és inviable socialment i econòmica. ECONÒMICAMENT No tots els països es troben en les mateixes condicions. Hi ha zones plenament integrades en el mercat global, mentre que d'altres resten totalment al marge. Aquestes darreres representen el 50% de la població mundial. A tall d'exemple, es calcula que el 20% de la població més rica del món acapara el 85% de la riquesa, mentre que el 20% de la població més pobre del món únicament representa el 1,4% riquesa.
  • 9. La globalització ha portat més desequilibris mundials i més polarització econòmica. En general els pobres són més pobres i els rics més rics. Només en alguns països s'aprecia una certa millora. Per últim, normalment es constata una major dependència respecte el N (multinacionals).
  • 10. SOCIALMENT La globalització comporta greus problemes socials. En els països rics hi ha una clara tendència a accelerar les diferències socials. En els països pobres també es disparen les diferències socials entre els beneficiats i els no beneficiats. Igualment, augmenta l'explotació laboral I l'explotació infantil. D’altra banda, es constata un clar augment dels delictes “internacionals”, com el turisme sexual, les màfies, el terrorisme...
  • 11. Cal remarcar que en relació a les desigualtats econòmiques es produeixen fenòmens d’exclusió social a nivell nacional, regional i local. Igualment, s’introdueixen nous valors fonamentats en l’individualisme i el consum que influeixen negativament sobre el conjunt de la societat. Per últim, en l’àmbit de la cultura s’està produint una colonització cultural degut a l’extensió del model occidental ...
  • 12. POLÍTICAMENT La globalització comporta una disminució de la capacitat reguladora dels Estats que sovint prenen decisions en funció dels interessos de les empreses multinacionals o de les imposicions d’organitzacions internacionals com el FMI o el Banc Mundial En les darreres dècades s'ha multiplicat l'aparició de conflictes territorials clarament vinculats als interessos econòmics on neoliberalisme i militarisme actuen conjuntament...

×