14/15
Funció ð
innovACió
«sols seré si som». Una opció per gestionar
el coneixement públic col·lectiu
Aquest tercer article de l’apartat ‘Funció Pública. innovació’, després
de “Qualsevol nit pot sortir el sol. innovar a l’Administració” i “Cap a la
wikiAdministració”, proposa gestionar el coneixement públic col·lectiu per
afegir valor als nostres serveis, és a dir, per innovar.
AClArint ConCEPtEs perquè implica persones i hi entren en joc, per tant, habili-
diferència entre capital intel·lectual i gestió tats, experiència, contactes...
del coneixement d’una organització
L’expressió capital intel·lectual designa els actius intel- Es Pot GEstionAr El ConEixEMEnt DE l’ADMinistrACió?
lectuals d’una organització, el seu estoc d’actius intangi- Els plans actuals de gestió del coneixement d’algunes orga-
bles, com ara: experiència, aplicacions TIC, propietat intel- nitzacions se centren gairebé exclusivament en la reducció
lectual, dominis d’Internet, marques, llistes d’usuaris... de costos i en polítiques d’eficiència: correu electrònic, apli-
En canvi, la gestió del coneixement és un concepte més cacions informàtiques per garantir la seguretat i la privade-
dinàmic que s’usa per definir el maneig de les activitats sa, gestió de continguts, i no s’hi solen desenvolupar aplica-
(creació, captura, transformació i ús) del seu coneixement cions a mida. Es poden ampliar també a millorar processos
(o intel·ligència). de negoci aplicant el coneixement als serveis, a executar la
Tant una matèria com l’altra generen valor per a l’or- reestructuració de l’organització i processament de negoci,
ganització. Tanmateix, no se solen recollir en els estats a fomentar la cultura de la compartició...
comptables i balanços. En el cas de Les organitzacions actuen així perquè
Es tracta de convertir el
l’Administració, podríem anar incorpo- el coneixement tàcit (implícit) no es pot
rant sistemes de mesura del seu capital coneixement individual en manejar i sí que, en canvi, és factible ges-
intel·lectual i del seu coneixement a les corporatiu, fent-lo explícit tionar l’ambient en què es crea, es trans-
memòries d’activitat. En aquesta línia, forma, es difon i es comparteix el conei-
i compartint-lo per mitjà
el Departament de Justícia s’ha pro- xement corporatiu. Per això, el futur de
de l’aprenentatge
posat incloure, en la propera memòria la gestió del coneixement de la majoria
d’activitats, els resultats d’avaluació del d’organitzacions i de l’Administració es
programa de gestió del coneixement, a més de les dades concentrarà segurament a capturar el coneixement tàcit.
tradicionals, que per elles mateixes no expliquen tota l’ac-
EstrAtèGiA DE l’ADMinistrACió bAsADA En lA innovACió i
tivitat del Departament.
En l’APrEnEntAtGE
diferència entre informació i coneixement Si tenim en compte, d’una banda, que el coneixement es
La informació són dades (documents). Esdevé coneixe- produeix quan les persones d’una organització interactuen
ment per processos humans (captació, comprensió...). El i, de l’altra, que el coneixement corporatiu s’alimenta del
coneixement és més difícil de gestionar que la informació ritme d’aprenentatge del personal de l’organització, llavors
El conei-
Els
xement
empleats
corporatiu
som el
s’alimenta
principal
del ritme
actiu per
d’aprenentatge
innovar.
del personal.

FUNCIÓ PÚBLICA
podrem aproximar-nos a l’objectiu de la gestió del conei-
xement a l’Administració. Es tracta de convertir el conei-
xement individual —generat en la interacció de les perso-
nes— en corporatiu, fent-lo explícit i compartint-lo per mitjà
de l’aprenentatge. El coneixement corporatiu que en resulti
serà l’element distintiu en la innovació de serveis, i les per-
sones reduiran temps i esforços per esdevenir expertes.
En aquest context, la tecnologia ens ajuda a gestionar
les dades informatives que pretendrem convertir en co-
neixement. Hi ha tècniques i recursos per capturar (bones
pràctiques, benchmarking), organitzar i fer més accessible
(directori, preguntes més freqüents PMF-FAQ), extreure
(històries per aprendre...) o compartir la informació; jun-
tament amb eines informàtiques que permeten que les
persones tractin aquesta informació com a coneixement: Aprenem per interacció, construint de manera compartida la
gestors de documents i de continguts, cercadors, portals, intel·ligència col·lectiva de l’organització.
mapes de coneixement, eines de workflow i de business
intelligence, eines col·laboratives (e-Catalunya)...
Per a la tasca que ens hem proposat, aquests recursos tar la gestió del coneixement en una organització. Això ens
i eines són un suport determinant, però sols un ajut. Per anima a proposar-vos el model que estem impulsant al De-
això ens hem de dotar de pautes metodològiques que facin partament de Justícia, basat en la teoria de les comunitats
aflorar el coneixement tàcit, el de les persones. Resultarà de pràctica d’Etienne Wenger, que va formular pels volts de
estèril la tasca d’intentar entendre com les xarxes neuro- 1990, referint-s’hi com l’aprenentatge col·laboratiu.
nals converteixen en coneixement els inputs informatius Així, doncs, les comunitats de pràctica fan aprendre i
que rep i administra una persona. Pe- progressar l’Administració a partir del
Cal ser valent i promoure principi que les persones aprenen en
rò, com hem esmentat, sí que podrem
gestionar el context on té lloc aquest societat, i també en mantenen la identi-
i impulsar comunitats
coneixement. tat, ja que es constitueixen al voltant de
de pràctica que fomentin temes que uneixen els seus membres.
Per fer-ho, apostarem per potenciar
el caràcter emprenedor
un model d’aprenentatge que desen- Aprenem per la interacció, construint de
del funcionariat i generin manera compartida estructures cogniti-
volupi els hàbits d’innovar, emprendre
i col·laborar, per renovar-nos i adaptar- ves, vivències laborals, amb altres per-
coneixement disruptiu
nos als processos de canvi. En fi, des de sones en situacions similars. Aprenem
per a innovar
l’Administració promourem una forma- a qualsevol lloc i en qualsevol moment
ció que faci més competitius els emple- (dins i fora de l’Administració, en espais
ats públics, el seu principal actiu, i que permeti mesurar els habilitats expressament per aprendre o no...). A partir de
resultats que l’aprenentatge causi sobre el negoci de l’orga- les competències de cada col·lectiu, es tractarà d’aprendre
nització i l’obligada eficiència en el treball dels empleats. fent, vinculant l’aprenentatge a la resolució de dificultats
En aquest nou entorn podrem aprendre a través de la que impedeixen assolir els objectius de l’Administració.
formació tradicional, però també mitjançant la pràctica En aquest procés, el cicle de producció del coneixement
(learning by doing), és a dir, interactuant en el context es basa en el model d’aprenentatge pel qual s’aprèn de
social que fa que les activitats tinguin sentit. L’objectiu l’experiència dels altres amb qui s’interacciona. El procés
ha de ser millorar la nostra pràctica professional quoti- d’aprenentatge aplega informacions i experiències amb les
diana, podent disposar de la informació i el coneixement quals s’interpreten els coneixements preexistents i, al seu
que necessitem els professionals al nostre lloc de treball, torn, se’n construeixen de nous.
aprofitant l’experiència dels companys. Aprenent pel xoc Sovint l’estructura compartida acaba esdevenint un
del coneixement nou (que hem après fent) i el saber i ex- conflicte cognitiu, que és positiu, ja que s’aprèn sobre la
periència que ja teníem. base del debat i la interacció. Així mateix, per fer el procés
enriquidor, les comunitats han de compartir bones i males
lEs CoMUnitAts DE PràCtiCA, UnA ProPostA PEr pràctiques, ja que aquestes últimes poden esdevenir fins i
iMPlAntAr lA GEstió DEl ConEixEMEnt tot més alliçonadores.
Tothom considera que la gestió del coneixement i el capital
intel·lectual són claus perquè una organització sigui com- característiques de les comunitats de pràctica
petitiva. Ara bé, no hi ha gens d’acord sobre com cal implan- – Les comunitats de pràctica són grups de professionals

16/17
Funció ð
MATERIALS CONSULTATS
que aprenen socialment, per interacció, compartint ex-
periències i convertint el seu coneixement particular en
corporatiu. – Canals, Agustí. Gestión del conocimiento. barcelona: Ediciones
– Canvien l’organització perquè hi ha una llibertat més gran Gestión 2000, 2003. (los libros de infonomia.com; 5) www.
per parlar de temes recurrents que interessen als profes- wikilearning.com/know_org-wkc-322.htm
sionals i a l’Administració. – Maragall Mira, Ernest. “las comunidades de práctica co-
– Poden tractar, doncs, d’un tema recurrent del grup, mo experiencia formativa para la mejora de las adminis-
de la seva tasca quotidiana o d’un objectiu assignat traciones públicas”. Ponència presentada al vii Congrés
al grup. internacional de ClAD sobre la reforma de l’Estat i de
– L’aprenentatge com a procés de participació i lideratge l’Administració Pública. lisboa, 8-11 oct 2002. http://un-
compartit reforça la identitat del grup. pan1.un.org/intradoc/groups/public/documents/ClAD/
– Fan aflorar el lideratge natural a més de l’orgànic. clad004314.pdf
– No són comunitats científiques, sinó pràctiques. – Vasquez BronfMan, sergio. “la gestión del conocimiento”, “las
– Poden ser presencials o virtuals, o combinades. comunidades de práctica”. París: European school of Mana-
gement, 2007.
En què es diferencien les comunitats de pràctica dels
equips de millora?
– Els equips de millora són grups de professionals creats sar-se reeixidament en el canvi profund que demana l’era
i estructurats a partir de les indicacions donades per la del coneixement.
direcció, perquè tractin d’una matèria determinada (pro- Encara més, si volem relacionar aquest plantejament
amb un marc estratègic més general, cal que hi hagi dis-
cés, funció...).
– El seu objectiu és millorar-ne el funcionament, la pres- rupció perquè tingui lloc la innovació. És a dir, un salt qua-
tació, etc. litatiu en la gestió i provisió dels serveis de l’Administració
– El coneixement no és aquí disruptiu, sinó que es troba gràcies al suport de la tecnologia, on el coneixement col-
lectiu públic sigui l’element diferenciador. Cal ser valent i
dins la lògica dels processos ja existents.
– L’encàrrec és, doncs, de dalt a baix i els temes de treball promoure i impulsar comunitats de pràctica que fomentin
són, consegüentment, limitats. el caràcter emprenedor del funcionariat i generin coneixe-
ment disruptiu per a innovar.
ConClUsió
Concloem que l’Administració pública ha de desenvolupar Jordi Graells costa i Jesús martínez marín
un altre concepte de formació si es vol modernitzar i endin- Departament de Justícia
la PiCA, una solució tecnològica per reduir les
peticions de documentació al ciutadà
El Departament de Governació i Administracions Públiques, zada de dades i documents que es poden obtenir per mit-
amb l’encàrrec d’impulsar l’administració electrònica, està jans telemàtics. Els primers documents disponibles són: el
prioritzant els projectes que permeten reduir la presentació padró municipal, el títol de família nombrosa, el certificat
de documents que es demanen al ciutadà en les seves tra- d’estar al corrent de deutes tributaris i, properament, el de
mitacions amb l’Administració. Per això, ha construït una la Seguretat Social.
solució tecnològica, anomenada plataforma d’integració La PICA també permetrà l’ús de solucions comunes per
i col·laboració administrativa (PICA), que permetrà inter- realitzar tràmits electrònicament (notificacions telemà-
canviar documents i dades que es troben en algun òrgan de tiques, formularis electrònics, etc.).
la Generalitat o altres administracions i entitats (en aquest Amb aquesta actuació, el Govern de la Generalitat ja inicia
cas a través del Consorci AOC), i així poder-los incorporar al el seu compliment de l’impuls a la interoperabilitat que pre-
tràmit administratiu propi sense haver-los de demanar als veu la Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als
ciutadans. Això és el que s’anomena interoperabilitat. serveis públics.
Aquesta eina tecnològica va acompanyada de la creació Tota aquesta transformació cap a l’administració elec-
del Catàleg de dades i documents electrònics de la Gener- trònica només serà possible amb la implicació de tots els
alitat, mitjançant acord de Govern, amb la finalitat de posar empleats públics i la vocació de fer un servei públic de
a disposició de la mateixa Administració la relació actualit- qualitat.