• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Competir compartint
 

Competir compartint

on

  • 1,017 views

Diapositives presentades al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, el 27 d'abril de 2009

Diapositives presentades al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, el 27 d'abril de 2009

Statistics

Views

Total Views
1,017
Views on SlideShare
1,017
Embed Views
0

Actions

Likes
1
Downloads
13
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • [...]

Competir compartint Competir compartint Presentation Transcript

  • COMPETIR COMPARTINT “La gestió del coneixement a les organitzacions. El programa Compartim” Jordi Graells Costa / Jesús Martínez Marín http://blocs.gencat.cat/gestioconeixement www.slideshare.net/justicia Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Barcelona, 27 d’abril de 2009 Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Jordi Graells Costa i Jesús Martínez Marín) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a tp://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca. 1
  • Tothom vol innovar... L’Administracó, també Wikipedia 2
  • Com fer-ho? 3
  • Tres fites: 1. Crear coneixement. Estratègies de gestió del coneixement 2. Mesclar-lo. Ús de llicències de difusió oberta 3. Compartir-lo. Xarxes socials 4 3d10 fm de vilafranca. © Baggio. Wikipedia. CC BY-SA 2.5
  • 1. Gestió del coneixement 5
  • 6 En el model de societat actual... USB Flash drive © Ambuj Saxena. CC BY 2.0
  • 7 competitiva ... el coneixement marca la diferència Key to the knowledge www.flickr.com/shiffaau/2199579559 © shiffaau. CC BY 2.0
  • ... i la tecnologia abaixa el cost de relació per poder-lo treballar col·lectivament 8 Aflicktion: Tempest in a Tea Pot © ocean.flynn. CC BY NC-SA 2.0
  • ... i fa més fàcil personalitzar els serveis 9 stone faces © tanakawho CC BY 2.0
  • Innovar = transformar coneixement en valor Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007 La innovació és un procés participat per molts actors pel qual el coneixement (una idea) es transforma en valor i com a tal el percep l’usuari. En aquest fenomen hi tenen un lloc destacat: la tecnologia, l’aprenentatge, la xarxa (interrelació social) i la comunicació. 10
  • Objectiu = Open Government De la innovació a la Gobernança oberta (Open Government) L’objectiu final ha de ser avançar cap a formes de govern- administració amb més: - Eficàcia. Co-disseny de serveis a partir de la ciutadania - Eficiència. Fer més coses amb els mateixos recursos i nous usos - Transparència. Eines de seguiment i rendició de comptes - Col·laboració / participació. Per responsabilitzar el ciutadà (democràcia participativa) - Coresponsabilitat. Per avançar cap a la democràcia deliberativa. 11
  • Aquesta és l’autèntica bretxa digital Els empleats que creuen que poden continuar funcionant com fins ara Els empleats col·laboratius 2.0 12 Paret 2 © jordigraells. CC BY 2.0
  • 2. Ús de llicències de difusió lliure 13
  • Tot el coneixement en documents CC BY 2.0 – www.flickr.com/jasonvance/1194678729 14
  • Usar llicències Creative Commons per a continguts amb drets de protecció intel·lectual i facilitar reutilització de la resta de dades públiques (Directiva europea i llei espanyola) 15
  • http://change.gov 16 © Departament de Justícia. CC BY Cd-rom. © Anton Peck. CC BY-NC-ND 2.0
  • 3. Les xarxes socials 17
  • A partir de la dècada de 1990 les organitzacions es transformen per l’ús intensiu de la tecnologia Ho podem seguir en els llibres de capçalera: 2004 The wisdom of crowds. James Surowiecky El poder de la intel·ligència col·lectiva. 2006 Wikinomics. Don Tapscott i Anthony D. Williams La col·laboració en massa canvia serveis i tot (prosumidors). 18
  • Aquestes organitzacions socials són més obertes i ofereixen oportunitats per contactar i produir col·lectivament. ... i en aquests altres: 2006 The long tail. Chris Anderson Abundància i diversitat substitueixen el consum en massa. 2007 Everything is miscellaneous. David Weiberger En el món digital, el desordre pot ser una virtut. 2008 Here comes everybody. Clay Shirky Ja no necessitem les organitzacions per organitzar-nos 19
  • Les xarxes socials obren escenaris de col·laboració mai no imaginats. És la societat xarxa. 20
  • Per relacionar-nos en xarxa i treballar col·laborativament, ho podem en plataformes tecnològiques corporatives o usar models distribuïts de tecnologies (combinacions a mida d’eines 2.0 del cloud computing). 21
  • Eines per escoltar, comunicar i compartir Comunicació síncrona: telefonia IP, missatgeria instantània Comunicació asíncrona: bloc, correu electrònic, microblogging (Twitter i Yammer) Col·laboració: fòrum, wiki, plataforma col·laborativa (e-Catalunya, Google Apps), xarxa social (Facebook, Linkedin...) Gestió: sindicació (RSS, avisos), etiquetatge (bookmarking), recomanació, votació (filtre/promoció continguts)... Consulta sobre què es diu de la nostra organització: Blogsearch blogsearch.google.com, Technorati technorati.com, Blogpulse (comparar conceptes) www.blogpulse.com, Comments (comentaris en blocs) www.co.mments.com, Keotag (etiquetes, tags, a múltiples eines) www.keotag.com, Boardtracker (buscar conceptes als fòrums) www.boardtracker.com, Wikio (buscar a notícies per tags) www.wikio.es, Google Trends (temes de cerca populars) www.google.com/trends, Google Alerts (avisos sobre nom de l’organització que GA troba a Internet) www.google.com/alerts 22
  • Com aplicar tot això a les organitzacions? 23
  • Fent participar les persones Crowds © Mike PD. CC BY-NC 24
  • En aquestes converses 25 Conversations silhouettes i Conversational Marketing © Brian Solis CC BY 2.0
  • El poder de la xarxa Casos d’èxit i fracàs a les organitzacions 26
  • El poder de la Xarxa: les CoPs com a impulsors de xarxes socials professionals. Dos casos particulars d’èxit al Programa Compartim. Principals resultats 2008 del programa Compartim. 27
  • Més enllà de la presència digital 28
  • 29
  • El que tu saps en el teu context Creem junts El que sabem El que jo sé tots dos en el meu context L’aposta pel treball col·laboratiu al Departament de Justicia. 30
  • Creant xarxes Creant xarxes de participació de participació 31
  • “Power Law of Participation” ... ii de ... de de Ross Mayfield col·laboració col·laboració 32
  • 33
  • 34
  • Casos particulars d’èxit 35
  • CoP educadors socials Testimoni d’una e-moderadora 36
  • E-moderadora Comunitat educadors socials 37
  • Ja fa uns quants anys que treballo com educadora social al centre .... Es tracta d’un centre petit, amb pocs interns i una plantilla reduïda d’educadors socials, de fet jo en sóc el 50% del total. La nostra disciplina és molt jove, la qual cosa vol dir que estem en el procés de construcció de la nostra professió i que no tenim el marc teòric on enquadrar la nostra feina diària. Així que jo dedicava molt d’esforç i un bon nombre d’hores a buscar documentació i informació per a preparar les activitats. Anava als cursos de formació, on a més de la formació era l’espai on podia intercanviar experiències i opinions amb els companys d’altres centres. Que n’he tret d’aquesta inversió de temps i esforç? Una carpeta amb molts de papers escrits; algunes activitats inacabades, d’altres acabades i fetes però no compartides ... i una gran sensació d’estar treballant i lluitant sola. 38
  • Al 2007, es va posar en marxa la comunitat d’educadors socials. Inicis difícils, costa arrencar i un grupet d’entusiastes tirant del carro. Que ha canviat? Jo segueixo sent el 50% de la plantilla, ... però ara dedicant igual de temps i menys esforç: 39
  • Què ha canviat? Compto amb una base de dades amb informació, documentació i experiències pràctiques de tots els centres. 40
  • Què ha canviat? Participo en debats teòrics que afecten el nostre col·lectius i en el procés de construcció de la nostra professió. 41
  • Què ha canviat? Tinc formació permanent a partir del treball corporatiu. 42
  • Què ha canviat? Estic en processos de participació, amb una comunicació oberta i igualitària. 43
  • Què ha canviat? Participo en la creació d’un cos de coneixement teòric a partir de la nostra pràctica diària. 44
  • Què ha canviat? Podem unificar criteris i maneres de treballar. 45
  • Què ha canviat? Tinc tres programes socioeducatius per desenvolupar la meva feina. I, a partir de febrer de 2010, en tindré dos més i una guia d’atenció individualitzada. 46
  • Què ha canviat? He perdut la sensació de treballar sola. Ara som més de 170 educadors connectats, en el sentit més ampli de la paraula. 47
  • Què ha canviat? Disposo de la informació i el coneixement que necessito en el meu lloc de treball aprofitant l’experiència dels companys. 48
  • Barreres Potser la major dificultat amb la que ens hem trobat es la falta de cultura informàtica i la por a les noves tecnologies. També s'ha de tenir en compte que es un col·lectiu que no treballa, de manera habitual, amb ordinador. La manca de recursos materials, d'espais de trobada i de temps per a planificar i programar també es pot considerar una barrera important. El repte es superar les dificultats, canviar les mentalitats i crear una cultura de treball on es valori les aportacions teòriques, la compartició de coneixements,la formació continuada i la innovació. 49
  • I el futur El nostre futur com a comunitat passa per la seva consolidació i per la integració d’aquesta nova manera de treballar en les nostres tasques professionals. A més dels beneficis ja senyalats: captura del coneixement que obtenen els professionals a partir de la seva pràctica i que generalment no es troba recollit ni sistematitzat, fet que comporta que tot aquest bagatge es trobi dispers geogràficament i poc estructurat; com deia, a més suposa una eina de formació continuada molt valuosa per tot el col·lectiu. La feina desenvolupada al llarg del passat any 2008, ens va permetre convertir el coneixement individual en corporatiu i posar-lo a l’abast de tot el col·lectiu. 50
  • Casos particulars d’èxit 51
  • Quan l’e-moderador puja de categoria administrativa 52
  • Més nivell i més responsabilitat per a... 53
  • … impulsar el treball col·laboratiu com a rutina d’equip 54
  • El programa Compartim de treball col·laboratiu 1. Inici 2005 2. Desenvolupament 2006-2008 55
  • Programa Compartim 56
  • Flux de producció de coneixement Productes Biblioteca Comunitat de pràctica Píndoles de coneixement Articles rellevant Base de s coneixement Píndoles de coneixement Expert Empleat extern Portal de coneixement Píndoles de coneixement 57
  • Mapa de comunitats de pràctica 2009 Comunitat de pràctica 16 comunitats + 290 e-moderador Grup de treball integrants actius + 1.300 Reunions presencials Treball en línia participants Discussió Difusió Productes Avaluació 58
  • CoP Productes 2007 Productes 2008 Entrevista clínica Banc de tècniques de treball Psicòlegs Protocol Indicadors de canvi Anàlisi Jurisprudència, Flux i procés de Juristes criminòlegs Bones pràctiques treball del Jurista, criminolgia Art teràpia Recursos formatius Monitors artístics Drets d’autor (cretaive common) Didàctica de l’art Educadors socials de centres penitenciaris Bones pràctiques Atenció individualitzada, Treball amb menors Intervenció Decàlegs d’actuació per a professionals de Professionals de Medi Obert de Justícia Juvenil Violència neonazi Medi Obert Violència domèstica Estudi participants en mediació Mediadors de Justícia Juvenil Mediació Orientacions pràctiques Educadors socials de Justícia Juvenil Bones pràctiques Manual d’ Assessors judicials de Justícia Juvenil Bones pràctiques Difusió Bibliotecaris judicials Màrqueting Protocols Carta de serveis Protocols Arxivers judicials Protocols Matriu de dades 59 Mediadors familiars Mediació Mediació
  • 27 noves respostes i solucions per a 2008 60
  • Lliçons apreses del programa Compartim Sobre barreres (desmuntant mites) 61
  • Barreres: mites i realitats No és la desconfiança (la gent vol col·laborar) 62
  • Barreres No és la formació. Usuaris sense experiències prèvies estan treballant de manera molt eficaç amb les TIC. 63
  • Les comunitats de pràctica CoP Nombre de Participants professionals directes Psicòlegs 106 25 Juristes criminòlegs 80 18 Docents 125 12 Monitors artístics 40 11 Educadors socials de centres penitenciaris 140 25 Professionals de Medi Obert de Justícia Juvenil 45 12 Mediadors de Justícia Juvenil 35 8 Educadors socials de Justícia Juvenil 150 12 Assessors judicials de Justícia Juvenil 35 6 Bibliotecaris judicials 25 12 Arxivers judicials 45 12 Dinamitzadors lingüístics 35 8 Mediadors familiars 175 15 Assessors judicials d’adults 30 30 Treballadors socials 95 25 64
  • Barreres No és la tecnologia. Cada vegada més transparent. Cada vegada més entesa com a vehicle i facilitadora d’una actitud/valors previs. 65
  • Barreres reals - Estructures organitzatives rígides - Molt jerarquitzades - Parcel·les de poder Wallabis du Jardin des Plantes © fredpanassac CC –BY –SA – - Espais acotats 2.0 - Escassa transversalitat - Clima/ambient laboral alterat - Agendes sobrecarregades 66 Stonehenge Diciembre 2007 © La Taberna de Lippincott CC –BY –NC – 2.0
  • El que vam trobar de veritat Cada organització és diferent (fins i tot dins de l’Administració pública) i necessiten solucions diferents. Les organitzacions són dinàmiques. Les persones són el factor clau. 67
  • Lliçons apreses del programa Compartim Sobre estratègia i tàctica 68
  • ¿Com introduir la gestió del coneixement a l’Administració? 69
  • La via clàssica 70
  • On situar la gestió del coneixement? Pla estratègic De dalt Cadira5. © jordigraells. CC BY-NC-ND 2.0 cap Programa de gestió del a coneixement baix CoP 71
  • Una via (pràctica) 72
  • On situar la gestió del coneixement? De baix Pla estratègic Cadira5. © jordigraells. CC BY-NC-ND 2.0 cap Programa de a gestió del coneixement Qui impulsa? dalt RRHH CoP Departament de formació Direcció funcional Altres 73
  • Indicadors per avaluar el programa Indicadors de producció - Nombre de sessions presencials - Nombre de productes elaborats/documents produïts en les sessions presencials Indicadors d’impacte Quantitatius - Nombre de casos anàlegs en què s'ha aplicat un protocol, un procediment, elaborat en el si de la comunitat de pràctiques - Nombre de professionals que s'han beneficiat del manual de bones pràctiques redactat per la comunitat - Indicador d'eficiència econòmica Qualitatius Recull d'històries de les persones a qui els ha millorat la seva praxi professional gràcies als productes elaborats per la comunitat de pràctiques - Opinions de l'estructura directiva 74
  • Fitxa de presentació de productes de coneixement Nom del producte: La restitució econòmica a les víctimes Breu descripció: document que recull les diferents reflexions al voltant de la reparació econòmica a la víctima, l’alternativa belga de fons restauratiu i la responsabilitat civil en el procés penal de menors. Millores que aporta a l’organització i/o problemes que resol: haver fet aflorar un tema (la reparació econòmica a la víctima) que no s’havia treballat prou des de la promulgació de la Llei 5/2000, de responsabilitat penal del menor. Provocar l’interès en la continuació del treball a un nivell més ampli: “el nivell de satisfacció de les víctimes amb el programa de mediació i reparació”. Indicadors per avaluar-ne l’aplicació: es podrà avaluar l’aplicació del treball fet a partir d’analitzar els programes de reparació econòmica realitzats l’any 2008. També es podrà saber a partir de veure la implicació i participació del col·lectiu en l’enquesta a víctimes durant l’any 2008. Nivell d’utilització per al col·lectiu: El tema econòmic és una alternativa a tenir sempre en compte dins del programa de mediació i reparació a la víctima. 75
  • Política d'incentius (extrínsecs) Remuneració e-moderador. Certificació del treball col·laboratiu com a hores de formació. Certificació assistència a Jornades de Bones Pràctiques com a formació. Participació com a ponents interns (i en Jornades externes)del grup d'entussisstes. Publicacions i assistència a congressos a demanda. 76
  • Despeses CoP 77
  • Despeses CoP (programa Compartim) Directes Remuneracions: • Coordinador de grup (si hi ha més d’un grup) • E-moderador • Expert extern Jornada de Bones Pràctiques. Indirectes Personal administratiu Aules i espais Mantinement portal i difusió 78
  • Missatges clau en la política de difusió Per a directius: Acceleració resolució de problemes. Innovació en serveis i processos. Bona relació qualitat/preu. Vertebració col·lectius Circulació I retenció del coneixement organitzatiu Per a professionals: Pertany a un àmbit intern de creació i innovació. Pertany a un àmbit de compartició i ajut Lideratge en coneixement. Formació I especialització en temàtiques estratègiques 79
  • Gràcies a tothom!!! “La gestió del coneixement a les organitzacions. El programa Compartim” Jordi Graells Costa / Jesús Martínez Marín Per seguir l’activitat del programa Compartim: http://blocs.gencat.cat/gestioconeixement www.slideshare.net/justicia Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Barcelona, 27 d’abril de 2009 Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Jordi Graells Costa i Jesús Martínez Marín) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca. 80