Gestió del coneixement a l'Administració

  • 1,155 views
Uploaded on

Presentació a la Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya

Presentació a la Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya

More in: Business
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,155
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
25
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • En economia industrial:  (productivitat) = out / in Dues solucions: O produir més amb els mateixos recursos. O produir igual o més reduint recursos. En aquest esquema, la qualitat no marca la diferència, perquè, com s’ha vist, és un element inherent –que ha de ser present– en el procés d’elaboració del producte o del servei. La solució = INNOVACIÓ Però entenent el concepte en un sentit extens, no en l’accepció tecnològica i prou (“tot està inventat”). Innovar no consistirà únicament a dissenyar i enviar-se programes informàtics i navegar per Internet. La innovació cal contextualitzar-la, donar-li un suport físic. Cal intentar innovar en tot, però especialment en el que ja siguem líders i tinguem saber acumulat. Cal innovar productes i serveis que ens facin més feliços i ens simplifiquin la vida. La clau està en fer que la innovació casual passi a ser habitual. L’organització ha de: Saber com circulen els problemes externs fins que s’activen les solucions. Cuidar l’espai social on els individus s’expressen i troben solucions creatives als problemes complexos externs. Comencem a veure que funcionen les organitzacions que són capaces de retenir talent, generar creativitat i innovació i aprendre a generar valor a partir del coneixement. I nosaltres, a l’Administració, podem considerar que estem de sort. Pensem que en el sector privat, després de la crisi de les empreses puntcom , hi va haver un clar retrocés de les partides destinades a la investigació R+D dins les empreses. Només s’invertia per reduir costos, però no per investigar o experimentar. En els últims mesos ha canviat una mica el panorama. Contràriament, a l’Administració, aquesta limitació no existeix, n’hi ha d’altres. Ens devem a la ciutadania, que cada cop ens exigeix millors serveis i prestats de la manera més rendible. Per tant, és un reclam cap a la innovació (de tot el servei, de la manera de gestionar-lo o de prestar-lo).
  • 1. Com tenir una organització productiva? L’objectiu és usar eines del camp de les tecnologies de la informació que van apareixent al mercat per fer les persones més productives. 2. Innovar no tan sols com a persones. Aquí el repte és innovar com a organització de manera sistemàtica (com interaccionen les persones i com s’organitza la informació que se’n deriva). INNOVACIÓ: d’un producte o servei sencer, de la gestió o bé de la prestació. INNOVACIÓ com a facultat de millora, per petita que sigui, en una feina. I que innovi tothom (descentralitzar i generalitzar els projectes de millorar). INNOVACIÓ interpretada com a ANTICIPACIÓ, com diu J. Wagensberg. Quan innovem un servei o un producte nou de trinca, passa: 1. En el sector de les TI i de la comunicació, es pot innovar molt perquè és un mercat atomitzat. Moltes empreses i idees. S’innoven productes i serveis que agafen les funcionalitats les unes de les altres. 2. En mercats aparentment més madurs, la innovació sembla més difícil. Així i tot, s’innova. Per exemple, en el sector làctic, Danone (el 20% de les vendes és per productes nous: Bio, Actimel...) o Central Lechera Asturiana saben identificar i satisfer les necessitats de nous segments de consumidors amb trets comuns i que no estan coberts per altres marques. Per això, podem concloure que la innovació de tot un producte –fins i tot d’un servei– està en la marca: crear nom i disseny, diferenciar-lo dels altres i elaborar una bona estratègia de comunicació. ¿Com aconseguim la diferenciació? Per tècniques de creativitat o per mètode: - Producte (funcionalitats, durabilitat, fiabilitat, estil, disseny-[des]agregar elements, lliurament...) - Servei (funcionalitats, formació, assessoria...) - Personal (competència, cortesia, credibilitat, habilitats de comunicació, capacitat de resposta...) - Imatge i màrqueting (símbols, fidelització, MCM...). És millor llançar nous serveis/productes mitjançant eines relacionals (MCM, màrqueting relacional one to one) i no pas per publicitat (més credibilitat).
  • El mètode es basa en creuar les eines de comunicació, cerca i accessibilitat amb les funcionalitats/propietats dels serveis en línia. Eines El formulari digital HTML. És molt més que pensar en digital un tràmit físic. És la interfície bàsica de relació de l’usuari amb aquell servei, informació, tràmit, etc. Per tant, el formulari com a instrument per executar tràmits és important, però és molt més interessant concebre’l com a interfície de relació. És també l’eina que permet que el ciutadà participi o bé demandi qualsevol mena d’informació. Eines de comunicació, cerca i accessibilitat. Són aplicacions que actuen sobre Internet. I, com hem dit abans, en la globalització del mercat, la competència pot copiar fàcilment les parts funcional i tecnològica del servei o del producte. Per això, la innovació també ha d’afectar el branding . El servei nou ha de ser revestit i complementat amb un vincle emocional amb l’usuari. La solució, doncs, se centra a aconseguir captar l’atenció de l’usuari cap al nostre nou servei: generar innovacions en equip que siguin transcendents per a l’usuari: 1. Identificar oportunitats d’innovació a partir de l’observació dels comportaments de l’usuari. 2. Transformar l’oportunitat en idea. Aplicació del mètode que proposem. Hi ha tècniques que ens poden ajudar en la generació d’idees: braimstorming , les de Robert Epstein... 3. Experimentar-ho. Totes les innovacions han de passar un sistema de prova i error. 4. Implicació directiva imprescindible. Arriscar-s’hi i aportar-hi recursos financers i humans. A més de les tècniques esmentades, n’hi ha d’altres. En totes cal avaluar les idees sorgides (p.ex. TNG...): Ventall de conceptes: establir direccions, conceptes i idees (ex. afrontar l’escassetat de l’aigua) Moviment: fugir dels supòsits i dels conceptes interioritzats qüestionant-ho tot. Per exemple, a partir de la premissa “les rodes dels cotxes són quadrades”, es va inventar la suspensió total. Qüestionament creatiu / Hipòtesi / Provocació / Relacions forçades / Llista d’atributs / Anàlisi morfològica / etc.
  • UNIFICACIÓN -El autoservicio de los restaurantes (unir restaurante y clientes) -Un estuche guarda cubiertos de comida que tiene un salero y un azucarero incorporado al estuche. -En la guerra de Irak aplicaron la Unificación con las cartas de juego de naipes y el rostro buscats. -El “Walkman” que incluye una radio y el micrófono. -En la radio del auto el control de volumen que sirve además para prender y apagar. -Una fotocopiadora que es a la vez impresora, scanner y fax. -El incluir las instrucciones de uso de un producto en su empaque -Mòbils amb cámaras de fotos, agendas, calculadores, despertadores, etc. -Los lápices con goma de borrar incluida MULTIPLICACIÓN -los pack de bebidas de a seis ó más unidades, -el encender un fuego a favor de la dirección del viento para escapar de un incendio próximo, -el uso de vacunas que estimulan el sistema inmunológico, -Las hojas de afeitar que comenzaron con una hoja y ahora son tres. -Las hamburguesas de doble porción de carne ó queso -Los cines ó teatros con dos ó más filmes ó espectáculos para disfrutar DIVISIÓN -En las heladeras la separación entre freezer y cámara de frío. -Los productos que mezclan dos componentes para hacer la mezcla de pegamento -los monitores con pantallas divididas como en las centrales de alarma -Los celulares con GPS que dividen los datos del usuario de otros -La separación del TV de su control remoto para confort REMOCIÓN DE OBJETOS -Los vidrios sin marco que son más livianos y estéticos -Un TV sin pantalla siendo solo receptor de FM aptos para ciegos y conductores de vehículos -Un walkman que solo reproduce y no graba música -Las sillas de bebe que se apoyan en la mesa sin tener patas -Las bicicletas sin ruedas para hacer ejercicio físico -Los bancos con aseguradoras incorporados sin agentes de seguro -Recarga de tinta de cartuchos de impresora -El servicio de hotmail que usa la web para enviar correos electrónicos ROMPER LA SIMETRÍA -En varias escuelas de Corea como los estudiantes llevaban bebidas al aula y la vuelcan sobre el teclado, han cambiado la posición del mismo para los que usan bebidas siendo vertical. Es mas incomodo pero funciona. -En los lentes multifocales la distancia al foco depende del ángulo de visión del ojo sucesivamente -En anteojos de sol orgánicos donde el oscurecimiento del lente depende de la iluminación del exterior -Las pizzas “Domino´s” en EEUU donde el costo de la pizza depende del tiempo de entrega al cliente. -El distinto ancho de los zapatos en ciertas marcas de calzado -El mouse izquierdo para gente no diestra -La canasta de 3 puntos en el básquet donde si se encestó fuera del arco el punto es triple y dentro es doble
  • Estem presenciant un moment històric determinant que transforma per a sempre la manera com aprenem, produïm, interaccionem amb l’entorn i ens relacionem amb els altres. La clau està a definir nous models de relació i de creació de valor = innovar, amb resultats sostenibles empresa. Funcionalitats de la tecnologia = efectes transformadors de les tecnologies digitals. La tecnologia amplia el potencial de la ment humana. INFORMACIÓ – CONEIXEMENT - ACCIÓ En el cas de l’experiència de les CoP a l’Administració, la innovació flueix de baix cap amunt i de fora cap a dins. Aquest sistema desplega tot el potencial aprofitant les idees vinguin d’on vinguin, en consonància amb el que diu el professor de la Universitat de Berkeley Henry Chesbrough, pare del concepte d’ innovació oberta : «la innovació deixa de dirigir-se des de dalt i des del nucli de l’empresa cap a l’exterior, per fluir des de baix i va adreçada de l’exterior cap a aquest nucli». La innovació oberta estén la capacitat de crear i col·laborar a clients, usuaris i professionals (cocreació). La innovació oberta es desenvolupa sobre la base de les TIC i Internet. I a partir de la idea també que la ciutadania és cada cop més exigent, que el progrés científic i tecnològic s’accelera, que la globalització s’intensifica, que hi ha un nivell d’educació més elevat... Quan estàs en una situació més dura, més difícil, és quan et veus abocat a la innovació! Hi ha un cert consens a relacionar la innovació amb la tecnologia. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i Internet aporten noves funcionalitats que atorguen un nou valor als productes i serveis impensable fins aleshores, en el sentit que donen lloc a un nou concepte del temps i a una nova manera de relacionar-se (xarxa). I aquesta relació s’ha fet evident amb l’abaratiment i ús massiu que en fa la societat als darrers temps. La tecnologia aporta noves funcionalitats que atorguen un nou valor als productes i serveis impensable fins aleshores, en el sentit que donen lloc a un nou concepte del temps i a una nova manera de relacionar-se (xarxa). Tanmateix, hi ha una altra mena d’innovació, que no requereix de la tecnologia i que és molt rellevant. És la innovació en el model de negoci. Es tracta de la capacitat que tenen les organitzacions per innovar en propostes de valor, en nous canals de distribució, en nous clients, en altres formes de proveir serveis i productes. Tot i que hi ha més exemples (Starbucks, Virgin, Nespresso, Eismann…), el model de Zara es basa clarament en la distribució del producte. Aquest tipus d’innovació és més assequible, menys arriscada, i requereix suport també de l’Administració. Per innovar, doncs, a l’Administració podem concretar tres condicions rellevants: crear coneixement, mesclar-lo i compartir-lo.
  • [...]
  • UNIFICACIÓN -El autoservicio de los restaurantes (unir restaurante y clientes) -Un estuche guarda cubiertos de comida que tiene un salero y un azucarero incorporado al estuche. -En la guerra de Irak aplicaron la Unificación con las cartas de juego de naipes y el rostro buscats. -El “Walkman” que incluye una radio y el micrófono. -En la radio del auto el control de volumen que sirve además para prender y apagar. -Una fotocopiadora que es a la vez impresora, scanner y fax. -El incluir las instrucciones de uso de un producto en su empaque -Mòbils amb cámaras de fotos, agendas, calculadores, despertadores, etc. -Los lápices con goma de borrar incluida MULTIPLICACIÓN -los pack de bebidas de a seis ó más unidades, -el encender un fuego a favor de la dirección del viento para escapar de un incendio próximo, -el uso de vacunas que estimulan el sistema inmunológico, -Las hojas de afeitar que comenzaron con una hoja y ahora son tres. -Las hamburguesas de doble porción de carne ó queso -Los cines ó teatros con dos ó más filmes ó espectáculos para disfrutar DIVISIÓN -En las heladeras la separación entre freezer y cámara de frío. -Los productos que mezclan dos componentes para hacer la mezcla de pegamento -los monitores con pantallas divididas como en las centrales de alarma -Los celulares con GPS que dividen los datos del usuario de otros -La separación del TV de su control remoto para confort REMOCIÓN DE OBJETOS -Los vidrios sin marco que son más livianos y estéticos -Un TV sin pantalla siendo solo receptor de FM aptos para ciegos y conductores de vehículos -Un walkman que solo reproduce y no graba música -Las sillas de bebe que se apoyan en la mesa sin tener patas -Las bicicletas sin ruedas para hacer ejercicio físico -Los bancos con aseguradoras incorporados sin agentes de seguro -Recarga de tinta de cartuchos de impresora -El servicio de hotmail que usa la web para enviar correos electrónicos ROMPER LA SIMETRÍA -En varias escuelas de Corea como los estudiantes llevaban bebidas al aula y la vuelcan sobre el teclado, han cambiado la posición del mismo para los que usan bebidas siendo vertical. Es mas incomodo pero funciona. -En los lentes multifocales la distancia al foco depende del ángulo de visión del ojo sucesivamente -En anteojos de sol orgánicos donde el oscurecimiento del lente depende de la iluminación del exterior -Las pizzas “Domino´s” en EEUU donde el costo de la pizza depende del tiempo de entrega al cliente. -El distinto ancho de los zapatos en ciertas marcas de calzado -El mouse izquierdo para gente no diestra -La canasta de 3 puntos en el básquet donde si se encestó fuera del arco el punto es triple y dentro es doble
  • PER ON COMENÇAR? - Reunint el capital humà i intel·lectual de les persones que treballen a l’Administració. - Compartint i contrastant idees, bones pràctiques i experiències. - Aportant solucions innovadores a problemes i situacions recurrents. - Treballant i enriquint el debat. - Emprant tècniques de dinamització grupal. - Usant eficaçment i de manera intel·ligent la tecnologia. - Comptant amb l’assessorament d’experts i amb el coneixement extern de persones i organitzacions en situacions anàlogues. - Aprenent treballant, dels errors i dels encerts de tothom.
  • [...]
  • [...]
  • Coneixement = informació en què intervé processos humans (captació, tria, transformació...) El coneixement és gratuït . El cost està en l’obtenció del coneixement = intel·ligència humana requerida per aconseguir-ho (i no es deu a la producció o distribució de mitjans) . Cost = estratègies de KM per obtenir-lo . Qualsevol cosa que puguem transformar en efectiu és una nova forma de moneda... El nostre sistema de mercat descansa sobre el treball, ¿pot perillar definitivament si algun dia tothom “espera rebre alguna cosa a canvi de res?
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • Condiciones para la utilización de las obras en dominio público (art. 41 LPI y 26 )
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • AFEGIR ESCRIT WORD SOBRE DEBAT ACTUAL PI i DA janquim
  • [...]
  • Gene Stephens
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • Marko Rakar, el fundador de Pollitika.com  líders polítics blogger i de Croàcia. Menys d'un mes, va ser arrestat i detingut breument per la policia sota sospita de publicar una llista secreta de 501.666 veterans de la guerra dels Balcans de 1991-1995. El Govern hi destina 2.000 M€. El  lloc  va provocar una commoció immediata al país, ja que milions de persones buscar els registres de persones que ara, així com figures nacionals prominents. El lloc exposa el fet que algunes figures públiques que mai havia servit a les forces armades van ser ostensiblement rebre els beneficis de veterans lucratius com cura de la salut de primera qualitat i les importacions de cotxes de lliure servei, i que prop de 20.000 persones havien estat registrades com veterans tot i passar 15 dies o menys en els militars. Com que només hi havia 326,000 veterans en la llista un any després que va acabar la guerra, molts croats sospitar que milers de persones han obtingut il.legalment els beneficis de veterans a través de la corrupció i el suborn. El lloc,  amb seu als Estats Units , ha rebut més de 12 milions de visites, un nombre sorprenent per a un país de només 4,5 milions de persones, i es va estavellar diverses vegades de la càrrega. Rakar nega haver publicat la base de dades de filtrat. Però per descomptat que sap molt sobre ell, i és comprensible per què la policia sospitava d'ell. És un revolucionari transparència de les dades.L'abril de 2009, dos mesos abans de les eleccions locals, que va publicar una  base de dades  dels votants croats que va exposar el frau generalitzat. El seu propòsit era fer llum sobre el fet que hi ha més persones registrades per votar a Croàcia que són ciutadans. En molts casos, això es deu al fet que les persones en la veïna Bòsnia o Sèrbia s'estan aprofitant dels procediments de perdre en les ciutats frontereres per tal d'obtenir valuosos beneficis socials, però assenyala Rakar que les autoritats locals fomentar la pràctica perquè els dóna una gran piscina de vots de més per mantenir-se en el poder. Rakar  diu  que Croàcia és l'únic país al món ", on el nombre d'electors superior al nombre d'habitants." En un poble, es va trobar amb la direcció de sospitosos de " Dusina 0 "(que viu a" zero "?) amb 404 votants registrats - el 76% del total de la ciutat de la llista de votants. En publicar la llista completa en línia en format de recerca, va convidar els seus col.legues croats per investigar els seus propis barris i pobles, i que informe els resultats de tornada al seu lloc, Pollitika.com.L'escàndol resultant va ser notícia de primera pàgina a Croàcia durant dies, i ha provocat un debat seriós sobre el qual es modifica la constitució del país per impedir la pràctica. "El punt de Pollitika, Rakar diu," és crear un lloc on els ciutadans poden parlar sobre la política i hi ha un nombre de ciutadans que ho desitgin.
  • [...]
  • Al Regne Unit, la societat civil en particular i la comunitat dels administradors públics tenen aliats en tot el tema de les llicències que planteja la reutilització de les dades. La seva col.laboració els ha permès construir sòlids fonaments d'experiències i objectius comuns. El 2007, la  Oficina del Gabinet  (l'organisme responsable de la coordinació d'estratègies entre els diferents ministeris) ha encarregat un informe sobre públic i obert de dades  Tom Steinberg , de la fundació TheyWorkForYou, i  Ed maig , director de l'  Nacional del Consumidor Consell  (l'òrgan encarregat de representar els interessos dels consumidors). L'estudi final, el poder de la informació de revisió, posa de relleu tant les oportunitats econòmiques i democràtiques de OpenData.
  • El equipo de  Skolti  nos trae ahora su primer experimento,  Eleccions Parlament de Catalunya 2010 , un concentrador de la actividad que partidos catalanes y candidatos a las autonómicas del 28 de noviembre de 2010  están teniendo en diferentes redes sociales. Más allá del ejercicio de inventario, lo realmente interesante de esta herramienta es la presentación absolutamente plana y horizontal del mensaje de políticos y ciudadanos. Sin ponderación que valga, los  twits  de unos y otros pesan lo mismo. Es delicioso también ver cómo fácilmente se detectan las redundancias en algunos contenidos (por ejemplo en Flickr, con fotografías re-publicadas urbi et orbe), así como lo estancos que son los compartimentos ideológicos en la red, con pocos y escasos cruces de palabras clave, es decir, con pocos unos hablando de los otros y otros de los unos. Tan curioso como la vida misma. Vale la pena pasar un rato con la herramienta (a diario, antes de las comidas, por aquello de los cortes de digestión) y ver cómo los partidos están consiguiendo marcar como suyos los puntos cuantitativos anteriormente mencionados… y cómo los cualitativos les son todavía algo más esquivos.
  • [...]
  • [...]
  • Gràfics dinàmics que mostren el nivell de compliment/l’estat d’execució dels pressupostos.
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • És el responsable de totes les licitacions TIC en l’àmbit de la Justícia dels govern dels EUA!!!
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • Va ser llançat en 2009 amb  dos objectius . En primer lloc, el desig de fomentar la comunicació-un fons  i l'aparició de noves idees de govern, augmentar la transparència dels serveis públics, la participació ciutadana i la col.laboració entre l'Estat i els seus ciutadans. L'obertura d'informació pública també ha estat concebut com un mitjà per millorar l'eficiència dels organismes governamentals . La majoria de les agències de govern dels EUA ia l'exploració de dades a la seva disposició.Data.gov va ser dissenyat com una eina per ajudar-los en les seves missions de servei públic. Igual que al Regne Unit, la influència del calendari de la comunitat hacker ha jugat un paper important. Aquests ciutadans interessats han reutilitzat els seus llocs web les bases de dades publicades pel govern per presentar els més rics i més accessible. Potser en resposta a les iniciatives dels ciutadans, els CIOs (Chief Information Officers) en alguns estats-incloent el Districte de Columbia, va començar a publicar les seves bases de dades. Aquest és també el director tècnic del Districte de Columbia,  Vivek Kundra  va ser contractat posteriorment per Obama com federals CIO al març de 2009. Aquests primers passos cap a la OpenData es va fer ressò important quan Obama va assumir el càrrec a la Casa Blanca. Ell acaba de passar  un dels seus primer memoràndum  a l'obertura i la transparència. Després d'una fase d'investigació i desenvolupament durant la primavera del 2009, data.gov va ser llançat 21 maig 2009. Que originalment contenia 76 bases de dades de 11 agències governamentals. Davant el temor que l'impuls cap OpenData tornar a caure i que poques dades també es publiquen,  Obama ha aprovat un decret, 8 de desembre de 2009, requereix que cada agència del govern de publicar com a mínim tres bases de dades de qualitat . Avui en dia, la comparació entre les dues plataformes - i data.gov data.gov.uk - no juguen per als Estats Units:  el portal britànic ja ofereix tres vegades més dades,  mentre que el seu homòleg nord-americà té sis mesos anticipació.  Data.gov.uk i ha optat per  formats estandarditzats  per fomentar el desenvolupament de la Web Semàntica, a diferència de data.gov. Em refereixo als articles de  la Llacuna de dades  i  RWW  per a la comparació més entre aquestes dues plataformes.
  • Primer pas cap a la fundació OpenData El juny de 2009, el primer ministre britànic, Gordon Brown va anunciar que Tim Berners-Lee s'estava preparant per unir-se al seu govern com un assessor. Però l'arribada de la que es presenta com l'inventor principal de la World Wide Web no és suficient per explicar el moviment d'obertura de les dades en el Regne Unit. Des de fa diversos anys, el govern britànic estava sota pressió de la societat civil, en particular un grup de propietaris de llocs web políticament compromès a lliurar les seves dades en un procés obert, en un format llegible per màquines. Enfront d'aquests actors polítics i els ciutadans mobilitzats per a l'inici de les dades, algunes agències governamentals han posat en una forta resistència. En particular, l'agència d'assignació, l'Ordnance Survey (l'equivalent del nostre Registre de la Propietat), com a part del seu finançament va ser precisament a partir de l'explotació comercial de la geografia de dades públiques. Data.gov.uk es va llançar oficialment el gener de 2010. El lloc ha estat vista com una victòria per a la comunitat pro-OpenData. El Regne Unit ara veu la flor web i aplicacions basades en dades publicades, especialment les dades de mapes relacionats amb els codis postals de tot les últimes eleccions generals el maig de 2010.
  • […]
  • Info estructurada i dada en format d’última generació, de la web semàntica. Primer en RDFa, nivell 4 segons els nivells open data que estableix la Fundació CTIC http://datos.fundacionctic.org/ : 1. Anunciado. El catàleg s’ha anunciat i ja hi ha una iniciativa en marxa.. Algo publicado. Algún dato ha sido publicado Datos estructurados. Datos publicados en formatos estructurados (p.e., formato Excel) Formatos abiertos. Datos publicados en formatos abiertos, no propietarios (p.e., CSV, XML) Datos en RDF. Datos en formato RDF Linked Data. Datos en RDF enlazados con otros datos en la Web. El número de catálogos de datasets públicos se ha visto incrementado desde la publicación de nuestro primer post  en el que se anunciaba la catalogación de estas colecciones de conjuntos de datos públicos. Esto fue, aproximadamente, hace un año, cuando apenas estaban registrados una docena de ellos. Desde entonces, hemos continuado alimentando el catálogo a través de la forma original (en RDF), y ahora disponemos de casi 50 entradas incluidas.
  • [...]
  • El ejemplo de los transportes en Massachusetts:  www.streetfilms.org/a-case-for-open-data-in-transit Un cas per a dades oberta a Trànsit   per  Elizabeth Press  el 29 juliol 2010 | 10.024 reproduccions Alguna vegada es troba esperant el proper autobús, sense saber quan arribarà?Crec que seria fantàstic si pogués veure un rellotge de compte regressiva de metro de la vorera? U obtenir els temps d'arribada al telèfon? Donar als usuaris del transport millor informació pot fer ridng l'autobús o el tren més còmode i atractiu. I les agències de transport estan descobrint que la manera més fàcil i menys costosa de fer-ho és mitjançant l'obertura de les dades sobre les rutes, horaris i llocs en temps real als desenvolupadors de programari, en lloc de guardar com un secret de propietat. Fa poc vaig tenir l'oportunitat de submergir-se en el tema de dades oberts en trànsit amb els meus col legues a OpenPlans. Pugem a Boston per veure el que els usuaris del transport va sortir de la decisió del departament de transport d'obrir les seves dades. També parlem de Nova York, la MTA President Jay Walder, el regidor Gale Brewer, Zipcar cofundador Robin Chase, i Alternatives de Transport del director Paul Steely White a pintar un quadre complet del que significaria que les ciutats van compartir les seves dades de trànsit i transport.La informació hi és, esperant a ser objecte d'un ús per ajudar les persones a planificar els viatges de trànsit, els residus menys de conducció de gas, o que els seus carrers siguin més segures.
  • Austràlia. Com a resultat d’un concurs de reutilització dades: - Urban Trends informa sobre las zonas urbanas, con indicadores sobre los niveles de vida, los colegios a los que puedes llevar a tus hijos, las diferencias raciales, etc. http://www.suburbantrends.com.au/
  • [...]
  • Web aumentada y ubicua Llegamos a Qwiki, ganadora del  TechCrunch Disrupt  demo y que está despertando muchísimo interés. Es algo similar a The Wilderness…, una herramienta que mezcla, convierte al vuelo, de forma instantánea (como la aplicación anterior en cuanto a geolocalización e imágenes de Google Earth), múltiples datos, en distintos formatos, en una experiencia de información inmersiva, en un lenguaje de remezcla único y tremendamente actual. Son varias las novedades que supone pero la principal es que el tema ocurre  en tiempo real, recogiendo las últimas informaciones en la web acerca del tópico de interés. En estado Alpha, hoy aloja tres millones de presentaciones sobre personas, lugares, cosas. Parece que mejorará mucho (su potencial es infinito) pero hoy agrupa narraciones desde los textos de wikipedia con miles de fuentes en otros formatos. Añade, además, interactividad: la mayoría de los elementos en Qwiki son interactivos, de forma que los video clips pueden ser seleccionados y visionados por completo en su entorno, de forma similar a slideshows, etc… Mapas, timelines, Qwikis similares son otras de sus características. Imagináis ya, seguro, sus usos en periodismo, en educación. Pensaba en eventos, acontecimientos sobre los que buscamos información en directo, sobre cómo la experiencia virtual va a ser mucho más inmersiva, casi “real”. Social Media, empresa Además de estos y como casi garantía de que Qwiki puede ser una de las pocas aplicaciones de este estilo que logre sobrevivir, parece que piensan en estrategias de negocio en los social media. Así, en una entrevista de  Mashable  con su  CEO, Doug Imbruce, este explicaba cómo sus próximos dos productos, que lanzarán en 2011, serán para usuarios de los social media y negocios pequeños. La idea será ofrecer a los usuarios la posibilidad de crear Qwikis basados en su “lifestreaming”, en sus datos y actualizaciones en redes sociales (los curriculum, las identidades digitales “vivas”, actualizadas en tiempo real). A los pequeños negocios se les ofrecerá la posibildad de agregar revisiones de terceros (Yelp y similares) de sus productos o servicios. Vale la pena que observéis con calma los ejemplos de Qwiki en un  Restaurante asiático , con recomendaciones de Yelp, así como ejemplos de lifestreaming, curriculum e identidades vivas, como la de  Keith Rabois  o  Gregory Smith  según datos de Linkedin y Facebook. Toda una revolución en el ámbito de la reputación digital. Seguro que habéis estado imaginando algunas de las posibilidades que aumentarían lo que estáis haciendo actualmente. Es pot demanar invitació per a versió beta.
  • [...]
  • El Motí del Te. El 1773 els colons de Boston es rebel·len contra els impostos exigits per la metròpoli abocant al mar 45 tones de te valorades en unes deu mil lliures. Va ser l’espurna que va encendre la lluita per la independència de les tretze colònies britàniques i la fundació dels Estats Units d’Amèrica. La rebelión de los colonos en el puerto de  Boston ,  Massachusetts , nace como consecuencia de la aprobación por Gran Bretaña en 1773  del  Acta del Té , que  gravaba  la  importación  a la metrópoli de distintos productos, incluido el  té , para beneficiar a la  Compañía Británica de las Indias Orientales  a quien los colonos  boicoteaban  comprando el té de  Holanda . Hancock organizó un  boicot  al  té  proveniente de  China  y vendido por la  Compañía Británica de las Indias Orientales , cuyas ventas en las colonias cayeron de 145 000 kg a 240 kg. Ya en 1773 la compañía tenía grandes deudas, grandes stocks de té en sus depósitos y ninguna perspectiva de ventas ya que contrabandistas, como Hancock, importaban el té sin pagar  aranceles . El gobierno británico aprobó la  Tea Act  ( Ley del té ), que permitió a la Compañía de las Indias Orientales vender té a las colonias directamente, sin pagar ningún arancel o impuesto de aduanas en Gran Bretaña, a cambio de pagar el arancel colonial, que era mucho menor. Esta suspensión de impuestos permitió a la Compañía vender a precios menores de los ofrecidos por los colonos mercantes y contrabandistas. Hechos La noche del mismo día, se puso en marcha el movimiento. Antes de que debiera desembarcarse el  té , los  Hijos de la Libertad  (según fuentes, entre 60 y 150 personas) se disfrazaron como indios mohawk , dejaron la gran asamblea de protesta y se dirigieron al muelle de Griffin, donde estaban el  Dartmouth  y los recién llegados  Beaver  y  Eleanour . Rápida y eficientemente, armados con hachas y cuchillos, amedrentaron a los marineros y subieron cajas de té de la bodega a la cubierta (prueba razonable de que algunos de los «indios» eran, en efecto, estibadores). Abrieron las cajas y arrojaron el té por la borda. El trabajo que duró hasta entrada la noche, duró menos de tres horas, fue minucioso y eficiente. Al amanecer, 45 toneladas de té de un valor estimado de £10 000 fueron vertidas a las aguas del puerto de Boston. 1  Nada más fue dañado o robado, a excepción de un candado roto accidentalmente y reemplazado anónimamente poco después. El té flotó en las orillas alrededor de Boston durante semanas. Reacción Este acto atrajo críticas de funcionarios tanto de la colonia como británicos. Por ejemplo,  Benjamin Franklin  declaró que el costo del té debía ser reembolsado y ofreció pagarlo con su propio dinero. La rectificación inglesa casi inmediata no evitó lo que se ha denominado la « masacre de Boston » —hubo cinco muertos— y se boicotearon los productos procedentes de Inglaterra. El Motí del Te de Boston va tenir una gran rellevància internacional… com a la ïndia de Gandhi.
  • Es coneix com a  Marxa de la sal  la manifestació empresa per  Mohandas Gandhi  el  12 de març  de  1930  amb l'objectiu d'aconseguir la independència de l' Índia  respecte l' Imperi Britànic . En els anys precedents, el  Mahatma  havia multiplicat les  manifestaciones no-violentes  i les  vagues de fam  per obtenir per a l'Imperi de les Índies un estatut d'autonomia  anàleg al concedit a les colònies de població europea com  Canadà  i  Austràlia . En no aconseguir resultats, alguns membres del seu partit, el Partit del  Congrés Nacional Indi , s'impacienten i amenacen amb desencadenar una guerra a favor de la independència. Gandhi adverteix el  virrei  de l'Índia que la seva propera campanya de  desobediència civil  tindrà com a objectiu la independència. Així doncs deixa el seu ashram  dels voltants d' Ahmedabad , al nord-oest del país, acompanyat d'algunes desenes de deixebles i d'un seguici de periodistes. Després d'un recorregut a peu de 300 quilòmetres, arriba el  6 d'abril  de  1930  a la costa de l' Oceà Índic . Avança dins de l'aigua i recull a les seves mans una mica de  sal . Amb aquest gest irrisori i altament simbòlic, Gandhi encoratja els seus compatriotes a violar el  monopoli  de l'estat sobre la distribució de sal. Aquest monopoli obliga tots els consumidors indis, inclosos els més pobres, a pagar un  impost  sobre la sal i els prohibeix recollir-la ells mateixos. Aquest impost és anàleg a la  gabel·la  que, sota l' Antic Règim  gravava la sal a  França . A la platja la gentada, nodrida de diversos milers de simpatitzants, imita el  Mahatma  i recull aigua salada en recipients. El seu exemple és seguit per tot el país. De  Karachi  a  Mumbai  els indis evaporen l'aigua i recullen la sal a plena llum del dia, desafiant els britànics. Aquests últims omplen les seves presons amb 60.000 'lladres de sal'. Els indis, fidels a les recomanacions de Gandhi, no es resisteixen. El mateix Mahatma és detingut i passa nou mesos a presó. Finalment, el  virrei  reconeix la seva impotència per imposar la llei britànica. Cedint a les peticions de Gandhi, allibera tots els presoners i reconeix als indis el dret de recollir ells mateixos la sal. Desencertat en aquell temps en l'oposició parlamentària,  Winston Churchill  ironitza sobre el  faquir  sediciós que puja mig nu les escales del palau del virrei . Gandhi és rebut triomfalment a  Londres  pels liberals britànics que accepten una pròxima independència de l'Índia. Aquesta serà ajornada per la  Segona Guerra Mundial  i les dissensions entre  hindús  i musulmans . El  15 d'agost  de  1947 , l'Imperi de les Índies es convertirà per fi en independent però al preu d'una salvatge guerra religiosa i de la separació de  Índia  i  Pakistan . En el context d'aquest conflicte, Gandhi perdrà la vida el  30 de gener  de  1948 , víctima d'un fanàtic de dretes hindú. La Marxa de la sal suposa per als hindús l'equivalent al  motí del te a Boston  que va conduir els  Estats Units  a la  independència . Al llarg de la marxa, Gandhi i els seus seguidors entonen a tall d'himne el mantra  Raghupati .
  • Altres països com Iran, Colòmbia, Moldàvia.. Usen Facebook, Twitter i la xarxa en general per convocar manifestacions de protesta.
  • Surgió en gran medida en respuesta al paquete de estímulo fiscal del año 2009. También utilizan las  redes sociales , entre estas  Facebook ,  Twitter  y  MySpace , así como también  blogs  en medios de comunicación de  centroderecha  y  conservador  para promover sus eventos. 4 Tea Party Movement El  Tea Party Movement  es un grupo de presión en los  Estados Unidos , centrado en una política  conservadora fiscal , y definido por el  originalismo , es decir, la vuelta a los orígenes filosófico-constitucionales de Estados Unidos. El  Gobierno de Washington  y la  clase política  en general son el principal blanco de sus ataques y abogan por una reducción de la presencia del  Estado  en la sociedad. A pesar de su alineamiento general de  derecha , el ideario político de los adherentes de Tea Party no es uniforme pudiéndose encontrar desde elementos  nacionalistas  y  religiosos  hasta elementos  liberales  e  individualistas . Nació en los primeros meses del año 2009 como respuesta al paquete de estímulo fiscal, la  Ley de Reinversión y Recuperación de Estados Unidos de 2009 , firmado el 17 de febrero por el presidente Barack Obama . El movimiento originó protestas en contra de los impuestos y surgió en gran medida en respuesta al paquete de estímulo fiscal del año 2009 así como en las elecciones de 2008 1   2  y las posteriores revelaciones de los bonos pagados a los ejecutivos de  AIG . 3  Han cobrado visibilidad debido a una serie de protestas, que han ocurrido desde los inicio del año 2009. Los manifestantes también utilizan las  redes sociales , entre estas  Facebook ,  Twitter  y  MySpace , así como también  blogs  en medios de comunicación de  centroderecha  y  conservador  para promover sus eventos. 4  Se oponen también a la  Ley de Protección al Paciente y Cuidado de Salud Asequible , la reforma de la sanidad pública del presidente Obama. El nombre Tea Party hace referencia al movimiento  anticolonialista  de finales del siglo XVIII llamado  Motín del té  de Boston o (“Boston Tea Party” en inglés), que protestaba por la aprobación de los impuestos al  té  sin tener representación en el parlamento Británico. Los miembros de las marchas del Tea Party han tratado de evocar estas antiguas marchas usando imágenes, consignas y temas de este periodo de la historia estadounidense.
  • El  Cafè del Partit EUA  és un moviment polític de base que es va formar inicialment el gener de 2010, com una alternativa al  Partit del Moviment te , i des de llavors ha crescut fins a esdevenir una organització cada vegada més diversa. [1] [2] [3] [4] [5] [6] La seva Missió dels Estats que es basa en el principi que el govern "no és l'enemic del poble, sinó l'expressió de la nostra voluntat col.lectiva, i que hem de participar en el procés democràtic per tal d'abordar els reptes que enfrontem com nord-americans . " El seu lema és "Despertar i aixecar-se." [7]  Els seus objectius inclouen obtenir la cooperació en el govern i l'eliminació de la influència corporativa de la política. L'organització del primer Dia del Partit Nacional del Cafè es va dur a terme el 13 de març de 2010. [
  • [...]
  • És Julian Assange  ( Townsville ,  Queensland ,  1971 ) es un  periodista ,  programador  y activista de  Internet   australiano , conocido por su participación en el sitio  Wikileaks  (sitio de denuncias). Assange estudió  física  y  matemáticas , fue  hacker  y  programador  antes de asumir su actual cargo como  director , asesor  y  editor en jefe  de  WikiLeaks . 1 WIKILEAKS Su lanzamiento se realizó en diciembre de  2006 , su actividad comenzó en julio de  2007  y desde entonces su base de datos ha crecido constantemente hasta acumular 1,2 millones de documentos. 4 El objetivo inicial de WikiLeaks se centra en los países con  regímenes totalitarios  (en la  página de wikileaks en español  se menciona a  China ,  Rusia , la Eurasia Central, el Próximo Oriente y África Subsahariana). No obstante, también recibe filtraciones que desvelen comportamientos no éticos por parte de gobiernos y empresas de todo el mundo. 5 WikiLeaks usa una versión modificada del software de  MediaWiki 2  y su servidor principal está alojado en el  ISP   sueco   PRQ . 6  En agosto de 2010 el Partido Pirata sueco  firmó con Wikileaks un acuerdo para alojar su página web y poder conseguir la inmunidad de su página. 7 Para proteger el  anonimato  de sus informantes, WikiLeaks utiliza  OpenSSL ,  Freenet ,  Tor  y  PGP . 2 Filtraciones Informe sobre Wikileaks de la inteligencia estadounidense El 15 de marzo de 2010 Wikileaks hizo público un informe del  Departamento de Defensa de los Estados Unidos  en el que trataba varias filtraciones protagonizadas por esta web relacionadas con intereses estadounidenses y proponía diversas vías para marginarla. Vídeo de asesinato de periodistas El día  5 de abril  de 2010 WikiLeaks publicó un vídeo 8  en el que se ve como soldados estadounidenses asesinan al reportero de Reuters  Namir Noor-Eldeen , a su ayudante y a nueve personas más. A algunos cuando iban a llevarse a los muertos y heridos. Se ve claramente que nadie de los presentes hacía amagos de atacar al  helicóptero Apache  desde el que se les dispara, ni siquiera lo miran. Aunque la agencia  Reuters  solicitó en numerosas ocasiones el vídeo, le fue negado hasta que WikiLeaks consiguió este vídeo inédito que pone en jaque al aparato militar de EE.UU., manchando la imagen de este ejército en el mundo
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • Les empreses han començat a usar en massa les plataformes 2.0 com un canal més de promoció i venda dels seus productes. De la mateixa manera que va ser una novetat per a les empreses consultar la web, ara són les noves formes de relació interpersonal les que reclamen l’actuació per als negocis. És ja una realitat tal com ho palesa un estudi de la Universitat de Massachusetts, segons el qual el nombre d’empreses del Fortune 500 (la llista del mig miler d’empreses més importants dels EUA, segons la revista Forbes) amb bloc corporatiu propi ha crescut un 6% el 2010 i , tal com mostra un estudi fet per l’agència Burson-Marsteller , 9 de cada 10 firmes usen les xarxes socials com una manera efectiva de comunicar-se amb els clients. D’altra banda, el gegant informàtic Dell va anunciar el gener de 2010 que havia obtingut quasi 7 milions de dòlars gràcies a l’ús sistemàtic de Twitter. Poques són les empreses que no tinguin un perfil a Facebook i renunciïn a posicionar-se com a marca en aquest espai de més de 500 milions d’usuaris.
  • [...]
  • El futuro de la atención al cliente está en la web 2.0 www.marketingdirecto.com/actualidad/marketing-directo/el-futuro-de-la-atencion-al-cliente-esta-en-la-web-2-0/ Las herramientas de la nueva web participativa han operado profundos cambios en el consumidor. Como consecuencia del constante flujo de información sobre productos y servicios que genera la Web 2.0, el cliente se ha vuelto más crítico y exigente y, en consecuencia, las empresas se están viendo obligadas a introducir cambios en sus servicios de atención al consumidor. Así lo concluye un estudio desarrollado en Alemania por la consultora Detecon , informa Acquisa . Para la realización del informe, Detecon entrevistó a 78 expertos del ramo de la atención al cliente, el CRM, el marketing y la gestión empresarial. De la encuesta, se pueden extraer dos conclusiones fundamentales: que el cliente demanda cada vez más “autoservicio” en su relación con las compañías, y que los social media serán en el futuro el principal canal de atención al cliente. El 85% de los consultados por Detecon considera que los servicios de atención al cliente deberían ser automatizados para responder así a las nuevas necesidades del consumidor, que no quiere barreras ni temporales ni técnicas en su relación con las compañías. El 38% asegura, no obstante, que para la automatización de los servicios de atención al cliente sea completa, habrá que esperar aún un par de años. En cuanto al aterrizaje de los social media en los servicios de atención del cliente, el 70% de los encuestados cree que las herramientas de la Web 2.0 serán en el futuro centrales en los servicios de atención al cliente, lo cual ocurrirá en los próximos dos años, según el 31% de los consultados .
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • Veure aplicació de FB que va crear l’agència de Gaby Castellanos de Madrid facebook.com/srburns
  • [...]
  • COCREACIÓ Conjunt d’activitats, recursos i processos adreçats a la creació col·laborativa d’un producte o servei. COMUNICACIÓ Interacció entre persones que comparteixen interessos, preocupacions o necessitats i que estableixen vincles professionals o personals amb el principal objectiu de la conversa, i el desenvolupament de relacions més o menys sòlides. DIFUSIÓ Activitats adreçades a promocionar, comunicar, difondre, publicitar un espai, projecte, producte o persona. Es pretén capturar l’atenció, l’adhesió o la fidelitat a una marca o concepte. No farem referència o valorarem conjuntament la difusió externa i la interna a la organització, en el context d'aquest estudi. GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ Processos d'intercanvi, emmagatzematge , recerca i organització de la informació que permet generar nou coneixement, millorar l'aplicació del ja existent i ajudar els usuaris a desenvolupar o millorar competències i habilitats. APRENENTATGE La seva posició al gràfic indica un caràcter transversal del concepte.
  • [...]
  • Crisi de model d’estat per: 1. Pèrdua de competitivitat en el mercat global. 2. Per costos socials més elevats. 3. Desequilibri entre ingressos i demandes. 4. Pèrdua de credibilitat en l’acció política. 5. Percepció de l’estat com a mal gestor incapaç de preveure les polítiques de l’estat de benestar (salut, educació, ocupació...). Reptes complexos perquè no pot satisfer les demandes per: 1. Diversitat d’usuaris 2. Administració massa reguladora per poder afrontar la transparència 3. Contradicció entre les promeses polítiques i l’execució eficaç del pressupost
  • La teoria del Gov 2.0 de Tim O’Reilly, segons la qual advoca per un govern esquerra-dreta, fer més amb menys. Les persones facultades per les TIC poden fer que el nostre govern sigui més obert, participatiu i de col.laboració. Tim proposa substituir el model de ‘màquina expenedora’ que és actualment el Govern i transformar-lo en una plataforma o un servei web, prenent com a imatges Google o Amazon i la participació de l’usuari en la producció de continguts i serveis. El Govern ha de proporcionar els serveis fonamentals perquè la ciutadania pugui crear aplicacions.  Tim cita el sistema GPS, que va ser construït originalment per a ús militar, com un exemple. En obrir les dades, indústries senceres han construït serveis per a fins civils. Però mentre que la màquina expenedora "analogia part captura" del que està malament al Gran Govern, l'obertura de la informació GPS exemple-no acaba d'arreglar tot el que ens afligeix. Sí, necessitem les dades públiques d'estar obert, amb accés web, i com en temps real com sigui possible. Però preocupa que Tim fusiona poble i mercat. Hi ha molts exemples també de fallades del mercat (hola, Alan Greenspan?) Perquè la confiança, simplement, que un mercat lliure s'encarregarà de la gent. Pensem per ex. en la defensa gratuïta, la salut pública, l'aire net i aigua, per començar.  Segurament encara tenim algun tipus de solució híbrida. En un Gov 2.0 la gent fent coses junts per arreglar coses per ells mateixos i el govern únicament com a convocant, a través de serveis com Meetup (Scott Heiferman). Com a exemple la coneguda història ara d'un grup de comerciants en una zona rural de Hawaii que reparen un camí vital que l'Estat no tenia els diners per arreglar. El Govern Up-it-ourselves-government, fins i tot el We-Gov, sona molt interessant, però també deixa algunes preocupacions. Quina és la diferència entre aquest model i el govern vigilant, o un "privatopia" model en què els ciutadans rics poden actuar arbitràriament. Per tornar a Hawaii, com sabem que Tim camí estarà obert per a tots? Com funciona aquest model de "faci-ho-ens del govern garantir la igualtat d'accés? Sens dubte, els comerciants que els clients venen per aquest camí per fer compres a les seves botigues, però què passa amb altres viatgers? […]
  • [...]
  • Es tracta d’un sistema de treball que facilita la col·laboració i l’emergència de nous processos de treball a partir de la posada en comú de les potencialitats de cada professional per a la consecució d’una determinada feina. Com que ens trobem encara a les beceroles, ens trobem encara en un estadi immadur, que requereix de proves i anàlisis de models i pràctiques en consolidació.
  • [...]
  • Govern i els ciutadans co-creant noves formes de col laboració i servei que utilitza la tecnologia, les dades públiques, les dades generades pels ciutadans i la web social per fer front a qüestions vitals i resoldre els problemes públics.
  • [...]
  • Cap a una altra gestió pública El management ha anat convertint la gent en robots i n’estem pagant les conseqüències. A l’Administració, com a la resta de les organitzacions, ha imperat el concepte taylorista de la divisió del treball, de cadena de producció. Principis inspiradors del treball col·laboratiu 1. Si estem d’acord que les persones són la principal variable de les organitzacions en la societat xarxa... 2. i que les organitzacions necessiten fomentar el coneixement com a principal font de valor competitiu, 3. aleshores cal fer més competitius els empleats programant formació i mesurant els seus efectes en els resultats de l’activitat... 4. i desenvolupar-ne els hàbits d’innovar, emprendre i col·laborar invertint en eines col·laboratives que propiciïn l’aprenentatge i la creació de coneixement.
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]

Transcript

  • 1. Jordi Graells i Costa www.slideshare.net/jordigraells www.graells.cat Presentació e-Joventut Barcelona, 10 de novembre de 2010 Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca . Little hand, big heart © derekgavey CC BY 2.0 La gestió del coneixement a l’Administració
  • 2. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0 10 històries
  • 3. 1a història Un paper rellevant per a la innovació ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 4. La història d’aquest utensili es podria escriure en un rotlle... Newsprint © TerryJohnston CC BY 2.0 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 5. ... però segurament se’ns acabaria, com sol passar quan més el necessitem  graells © rotllebuit CC BY 3.0 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 6. 1 Free © portmanteaus CC BY 2.0 Múltiples solucions... ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 7. Una ha triomfat graells © maxirotlle CC BY 3.0 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 8. Wipe out © Kyknoord CC BY 2.0 Com s’innoven productes i serveis?
    • Pensament inventiu sistemàtic ( Hebrew University of Jerusalem ):
    • Principi del món tancat.
    • Principi del canvi qualitatiu. Es millora o elimina component  del producte o sistema:
    • - Unificació (autoservei a restaurants, llapis amb goma...)
    • - Multiplicació (fulles d’afaitar i vacunes múltiples, cinemes 2 films)
    • - Divisió o distribució (pagament en quotes, comandament i TV)
    • - Remoció o reducció de l’objecte (correu web, cadires nens per a taules, cafè descafeïnat)
    • - Trencament de la simetria, addició d’una dimensió o ajust al medi ambient (canvi horari, taxis dies parells, ascensors, lents bifocals)
    http://innovacion7x24.com/blog/aplicacion-del-pensamiento-inventivo-sistematico/ ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 9. Innovar = transformar coneixement en valor Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007 La innovació és un procés participat per molts actors pel qual el coneixement (una idea) es transforma en valor i com a tal el percep l’usuari. En aquest fenomen hi tenen un lloc destacat: la tecnologia, l’aprenentatge, la xarxa (interrelació social) i la comunicació. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 10. I a l’Administració? ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 11. - Més marge per a prova/error - Capacitat de cooperació - Capacitat de compra sindicada - La innovació és al discurs de l’Administració - Canvis socials - Entorns tecnològics i de coneixement més accessibles - Contenció pressupostària amb exigència de resultats - Inèrcies fortes. Costa desaprendre - Poca tradició R+D. No hi sol haver òrgans d’innovació - Entorns estables amb poca pressió sobre els resultats - No orientació al talent - Cadena de valor no estructurada a partir de l’usuari - Cultura corporativa preval sobre cultura del canvi Estímuls per innovar Barreres per innovar ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 12. Pla d’acció per al canvi Adaptació text @Odilas ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0 1. Comunicació inicial de l’estratègia corporativa per al treball en xarxa 2. Formació continuada: 2.1 Al conjunt del personal en eines i cultura col·laborativa 2.2 Als líders en el seu nou rol de promotors de condicions perquè els altres innovin 3. Identificació d’agents del canvi: - líders organització - community managers - qui sap què 4. Habilitació d’espais de col·laboració: - presencials - en línia
  • 13. La xarxa de personal innovador Objectius: - Promoure la cultura de la innovació. - Impulsar l’emprenedoria a l’Administració. - Donar a conèixer persones, organitzacions i experiències innovadores. - Facilitar l’intercanvi de coneixement i la col·laboració en projectes innovadors. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 14. 2a història Coneixement col·lectiu: do it yourself ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 15. En la nova economia... ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 16. ... el coneixement és la variable clau CC BY 2.0 – www.flickr.com/shiffaau/2199579559 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 17. Hi ha gent que decideix treballar-lo en comú CC NC 2.0 www.flickr.com/rnyeua/1430089128 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 18. DIY: do it yourself! www.youtube.com/watch?v=Y1L2sAt9lxU www.makerwiki.com ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 19. Intel·ligència col·lectiva ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 20. 3a història Difusió oberta del coneixement Amb el suport de Josep Vives ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 21. En un poblet de l’Anoia... Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 22. ara conegut per... Pel Parc Motor... ... però també per l’abocador i la nova variant Igualada-Manresa... ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 23. ... i alguns restaurants www.restaurantelmarino.com Amb ús indegut de símbols ben famosos...? ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 24. Guerra dels EUA i Castellolí? www.elpais.com/articulo/cultura/Popeye/todos/elppgl/20090106elpepicul_6/Tes ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 25. La propietat intel·lectual és una assignatura pendent aquí... ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 26. www.20minutos.es/noticia/655946/0/gobierno/ley/sinde/ ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 27. Què està protegit com a obra ? www.abc.es/20090116/espectaculos-musica/musica-folclorica-tambien-tiene-20090116.html ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 28. Actes oficials i cerimònies religioses (art. 38 LPI) «L’execució d’obres en el curs d’actes oficials de l’Estat, de les administracions públiques i cerimònies religioses no requerirà autorització dels titulars dels drets, sempre que el públic hi pugui assistir gratuïtament i els artistes que hi intervinguin no percebin remuneració específica per la seva interpretació o execució en els esmentats actes.» ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 29. ... afecta administracions :P ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 30. ... partits www.larazon.es/noticia/los-socialistas-tendran-que-pagar-a-la-sgae-por-cantar-la-internacional ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 31. ... i més partits ;-) www.youtube.com/watch?v=gWYCTOWd6Bs ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 32. Les llicències Creative Commons ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 33. © Sydney Morning Herald www.smh.com.au Quina diferència hi ha? ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0 Eiffel Tower at night © rednuht , www.flickr.com/photos/rednuht/275062341/ CC BY 2.0
  • 34. Tipus llicències Creative Commons http://cat.creativecommons.org/llicencia ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 35. Com gestionar els drets sobre imatges i vídeos (PI, imatge, intimitat...) 1. Vetllar per gestionar-los correctament. 2. Aplicar llicències Creative Commons amb dades amb drets de propietat intel·lectual (DPI) dels quals tinguem els drets d’explotació corresponent o l’autorització corresponent. 3. Afegir clàusules als contractes, subvencions, licitacions... que permetin la comunicació lliure de les dades o documents adquirits. 4. Incloure en el procediment de recollida de dades, confecció de documents, organització d’actes... les cessions de drets escaients. 5. Valorar quines de les dades que produïm són obres i, per tant, tenen DPI. Gestionar-les amb les llicències corresponents. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 36. Com sortir del debat enquistat sobre PI?
    • - Respectar possible termini reduït de protecció de les obres.
    • - Accés públic a l’obra si no hi ha ànim de lucre.
    • - Reutilització de coneixement de l’Administració.
    • - Obres protegides per DA i difoses en obert. Cal citar obra en CC.
    • Suport a reconversió indústria tradicional de continguts.
    • - Ser més flexibles per a usos lícits en un espai més ampli, a l’estil del ‘fair use’ de la legislació anglosaxona
    • - Etc.
    Font: Gonzalo Martín. Blog “La industria audiovisual” http://industriaaudiovisual.blogspot.com . ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 37. 4a història Privacitat a la Xarxa ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 38. Rastre digital arreu Aviat les empreses d’Internet sabran més de la nostra vida que el que nosaltres puguem recordar. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 39. ... i amb el rastre no tan digital! ¿Com sabem que l’autor de la foto d’aquesta taula que es ven a eBay és masculí? ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 40. N’hi ha que no els capfica la privacitat a les xarxes socials ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 41. Gestionem bé la privacitat a FB www.blogoff.es/2009/10/28/10-situaciones-que-quieres-evitar-en-facebook-y-como-hacerlo 2. I aquests consells de Blogoff: 1. Pautes per configurar Facebook regulant la protecció de les nostres dades personals: www.slideshare.net/jordigraells/facebook-tot-el-que-volies-saber-i-ning-no-tha-explicat ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 42. fins i tot en el vessant + personal ;-) www.blogoff.es/2009/10/28/10-situaciones-que-quieres-evitar-en-facebook-y-como-hacerlo ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 43. Fer-la compatible amb identitat cívica Recíprocament a la profusió de les xarxes i l’accessibilitat del coneixement, cal avançar cap a la identitat cívica, en comptes de la situació actual amb IP dinàmiques i en què sol es processen connexions. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0 Sóc...
  • 44. 5a història Transparència, clau per al canvi ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 45. [...] Dimensió pública del que fem ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 46. Hi ha algun país del món on el nombre d’electors sigui superior al nombre d’habitants? ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 47. Hi érem... http://graells.wordpress.com/2008/02/23/kosovo-independent-uns-quants-anys-despres agost de 1992 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 48. Croàcia! www.pollitika.com «Croàcia és l'únic país al món amb el nombre d'electors superior al nombre d'habitants» Marko Rakar ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 49. Participació ciutadana ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 50. MySociety www.mysociety.org Tom Steinberg i MySociety.org a Gran Bretanya ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 51. Skolti www.skolti.com/lab/exp1 Web que visualitza la presència de candidats i partits de les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 segons la seva activitat a Twitter i Flickr. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 52. Promoure la transparència en... ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 53. 1. L’anàlisi i visualització de la informació sobre la despesa pública del país ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 54. USAspending.gov www.usaspending.gov ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 55. 2. Tots els processos de l’Administració ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 56. Sabeu qui és? ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 57. Doncs una persona molt pública ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 58. ITdashboard Les contractacions en TIC del govern dels EUA, amb la foto del responsable i l’estat d’execució de la despesa.  www.itdashboard.gov ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 59. 3. En les organitzacions proveïdores de serveis públics ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 60. Transparència a tots els serveis  Era el 23 de maig, a les 15h. Vol Bilbao-Barcelona amb Vueling...  Vol cancel·lat per “raons tècniques” fins al proper avió. Sospites? the longest queue in English history © PDAgrl CC BY 2.0 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 61. 6a història: open data ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 62. data.gov http://data.gov «Fins l’arribada d’Obama, prevalia la cultura del secret a Washington, amb la informació sota clau, diners dels contribuents desapareguts sense deixar rastre i amb els grups de pressió exercint influència...»  ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 63. data.gov.uk http://data.gov.uk Amb unes 3.200 BD i una cinquantena d’aplicacions derivades. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 64. Dades Obertes de la Generalitat http://dadesobertes.gencat.cat ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 65. L’ app Administració http://datos.fundacionctic.org/sandbox/catalog/faceted www.slideshare.net/jordigraells/open-data-millors-exemples-del-mn ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 66. L’Administració com a plataforma proveïdora de serveis (o vending machine. Tim O’Reilly) Es tracta que les empreses hi afegeixin serveis addicionals amb valor. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 67. Ex. transports a Massachusetts www.streetfilms.org/a-case-for-open-data-in-transit Ex. JP Licks 2:23 min Tim O’Reilly 5:50 min ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 68. Ex. Urban Trends d’Austràlia www.suurbantrends.com.au ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 69. I el que es podrà fer amb aquestes dades... ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 70. Realitat augmentada Vídeo sobre Qwiki http://vimeo.com/15444551 http://vimeo.com/15829153 www.qwiki.com/ ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 71. 7a història Internet = xarxa social oberta ;-) ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 72. El Motí del Te (Boston Tea Party) Boston,1773. Els colons es rebel·len contra la metròpoli abocant al mar 45 tones de te (10 mil lliures). Inici de la lluita per la independència dels EUA. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0 Wikipedia
  • 73. La marxa de la sal de Gandhi Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0 «La sal us ha de fer recordar el Boston Tea Party» (Mahatma Gandhi en la reunió amb el virrei britànic el 1930) Wikipedia
  • 74. Contra els mandataris dels EUA... The Future First Family Waves © acaben CC BY-SA 2.0 Obama: transparència de dades i participació de la gent en l’elaboració de les polítiques. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 75. ... sorgeix el Tea Party Movement Reivindiquen el Boston Tea Party. Demanen la reducció de la presència de l’Estat a la societat i un retorn als principis que van inspirar els EUA. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0 Wikipedia
  • 76. La rèplica: el Coffee Party www.coffeepartyusa.com/ ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 77. No és un tema doncs de colors... ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 78. Wikileaks Qui és? Julian Assange ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 79. Wikileaks http://wikileaks.org ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 80. www.youtube.com/watch?v=5rXPrfnU3G0 min 4:45 i 10:08 Vídeo dels assassinats Vídeo assassinats col·laterals Irak ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 81. 8a història: les xarxes socials estan de moda ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 82. Tothom vol ser a les xarxes! www.facebook.com/guardiacivil ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 83. Es busca una figura amb insistència ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 84. Els community managers
    • Les organitzacions s’han adonat que la seva reputació es dirimeix cada cop més a Internet. Segons com gestionin la seva presència en sortirà beneficiada o perjudicada la seva marca i opinió que els usuaris en tenen.
    • Es necessita disposar d’un altre perfil de professionals de la comunicació més d’acord amb l’era de la informació que estem vivint en què l’audiència participa i la seva opinió és, com a mínim, tan important com la dels dirigents de la institució que vol ser a Internet.
    • Són els community managers (CM). Persones responsables de vetllar pels interessos de la marca a Internet i gestionar les relacions de l’organització amb els clients/usuaris en l’àmbit digital. Segons com sigui aquesta gestió, un nou model de cotxe pot ser menystingut a la Xarxa o el prestigi d’un polític el poden fer caure al conjunt de les xarxes socials un grapat de ciutadans ben organitzats.
    • Els CM no sols ofereixen informació per als diferents canals més adequats, com succeeix a moltes empreses per promocionar els seus continguts. Els bons CM, a més de distribuir informació pròpia per la Xarxa:
    • Empatitzen amb l’audiència i hi construeixen una relació especial de lleialtat mútua.
    • S’avancen a les noves tendències perquè fan d’antena per obtenir nou coneixement.
    • Prenen decisions estratègiques usant intel·ligència contextual i emocional, i apliquen sentit comú per saber com, on i quan han de participar.
    ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 85. L’aterratge del marketing Big take-off © Daz moston/SWAM MAN CC BY 2.0 Amb les xarxes socials, les empreses han descobert un entorn idoni per conèixer, a través de les xarxes socials, com reacciona el mercat al llançament d’una marca. Aquesta moda juga en contra de les organitzacions que hi cerquen uns objectius més socials o de valor públic. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 86. 9a història L’atenció ciutadana és al 2.0 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 87. L’atenció ciutadana al 2.0 www.twitter.com/transitcat www.twitter.com/emergenciescat ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 88. Per això... ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 89. La Generalitat a les xarxes socials Igual que la resta d’organitzacions que malden per ser competitives (obtenir més beneficis) en el món de les xarxes socials, l’Administració hi ha de ser present per generar més valor públic per a la ciutadania. ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 90. A Facebook www.facebook.com/bibliotequescat ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 91. Futur dels webs a l’Administració www.facebook.com/porsche Landing pages de Facebook ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0 www.Jeans-Online.pl/Levis
  • 92. Què hi podem fer a les xarxes? ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 93. Comunicació - Difusió Cocreació Altres tasques - Sindicació - Bookmarking - Recomanació - Votació - Transferència de fitxers Gestió informació Per fer què? Aprenentatge © jordigraells . CC BY 3.0 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 94. 10a història La col·laboració en temps de crisi ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 95. Estat social qüestionat i reptes complexos ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 96. Administració col·laborativa Impulsar el treball en xarxa per produir valor amb la resta d’actors. 1. Sent transparents amb la relació amb els altres agents. 2. Impulsant la participació de la gent en la creació i elaboració de serveis , en la deliberació, en l’avaluació... 3. Col·laborant internament (comunitats, grups...) i externament (ciutadania, clients) per millorar els nivells d’eficiència (empleats, gestió, processos, projectes). ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0 Participació Transparència Col·laboració
  • 97. Els reptes actuals: consolidació de la col·laboració interna i... Source: Nielsen, 2006 Font: Jordi Graells 2010 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0 10% Heavy Contributors 80% Intermittent Contributors 10% Lurkers
  • 98. stock8 © ralphbijker CC BY 2.0 ... estendre la pràctica col·laborativa de portes enfora ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 99. A. Col·laboració de l’Administració amb la ciutadania i altres actors ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 100. We-Government Government and citizens co-creating new forms of collaboration and service that uses technology, public data, citizen-generated data and the social web to adress vital issues and solve public problems (‘The Coming Age of We.Government’. Micah Sifry a PDF Europe 2010) http://pdfeu2010.civicolive.com ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 101. B. Col·laboració interna, entre els professionals ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 102. CoP a l’Administració A l’Administració hi ha professionals que s’organitzen en CoP a partir de les seves afinitats laborals, comparteixen la informació i obtenen millors resultats gràcies al coneixement col·lectiu que elaboren . An Innovation Competence Process Coming From Knowledge Management © Alex Osterwalder . CC BY 2.0 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 103. Com el programa Compartim de la Generalitat de Catalunya, amb unes 1.500 persones organitzades en 15 CoP i amb més de 21 grups de treball des de fa 4 anys. www.gencat.cat/justicia/compartim ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 104. Avaluant la col·laboració: el programa Compartim de la Generalitat de Catalunya ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 105. L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluació com a pràctica sistemàtica: 1. Identificar polítiques públiques que funcionen . 2. Quin impacte tenen. 3. En quina mesura l’impacte és atribuïble al problema o a la intervenció pública . És a dir, si hi ha menys incendis, no forçosament significa que és a causa de la bona actuació dels bombers. 4. Moltes variables que influeixen sobre l’impacte a més de la intervenció pública i compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, altres programes, lleis en vigor, etc.). 5. Avaluació de l’impacte no significa , doncs, què s’ha esdevingut amb la intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet la intervenció . Què vol dir avaluar serveis i polítiques públiques measurement of the color © arquera CC-BY-2.0 ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 106. Y 1 = outcomes esdevinguts amb la intervenció pública Y 0 = outcomes esdevinguts sense la intervenció pública ( contrafactual ). Es tracta sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que s’avalua. Per ex. Y 1 = quantes persones han trobat feina després de seguir curs de formació; nombre de patents registrades per subvencions R+D+I En canvi, Y 0 és molt difícil de calcular. Es tracta d’elaborar hipòtesi al màxim de realista i quantificable per mitjà d’un escenari de comparació observable . Ex. Departament d’Educació i programes per dotar de més autonomia els centres educatius per millorar la qualitat de l’educació: Y 1 = qualificacions dels infants d’aquests centres dotats de més autonomia Y 0 (hipòtesi contrafactual ) = qualificacions infants en escoles similars però que no són al programa Fórmula per avaluar l’impacte ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0 Impacte = Y 1 – Y 0
  • 107. L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y 1 – Y 0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient. Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells Avaluació de l’impacte del Compartim A. EN COMUNICACIONS : 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina): 1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana) 2. Estalvi de temps 43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 24 1. Estalvi econòmic : 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 € 2. Estalvi temps: 24 dies C. EN CONSULTORIA 1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies] D. EN FORMACIÓ 1. Estalvi econòmic 125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades 84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona 2. Estalvi de temps: 500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 108. Concloent ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0
  • 109. Ens imaginem una Administració on... ‘ La gestió del coneixement a l’Administració’. Jordi Graells i Costa. Secretaria de Joventut (Generalitat de Catalunya), 10 de novembre de 2010 CC – BY 3.0 Usi les xarxes socials Promogui la col·laboració interna i externa davant la crisi Concebi i usi Internet com una xarxa social oberta i neutral Obri les seves dades per promoure transparència i participació Consideri la transparència la clau per al canvi Sigui model en la gestió de la privacitat a les xarxes socials El coneixement es reprodueixi, transformi i comuniqui sense traves El coneixement es treballi col·lectivament S’innovi sistemàticament en totes les parts de l’organització Impulsi l’atenció ciutadana 2.0
  • 110. Jordi Graells i Costa www.slideshare.net/jordigraells www.graells.cat Presentació e-Joventut Barcelona, 10 de novembre de 2010 Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca . Little hand, big heart © derekgavey CC BY 2.0 La gestió del coneixement a l’Administració Gràcies!