Com incorporar
innovació
la
Administració
a l’
Jordi Graells i Costa
www.graells.cat
www.slideshare.net/jordigraells
Barcelona, gener de 2009
Wikipedia
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació
per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir
una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
1

L’Administració també vol innovar
2

Com fer-ho?
3

Tres fites:
1. Crear coneixement.
Estratègies de gestió
del coneixement
2. Mesclar-lo.
Ús de llicències
de difusió oberta
3. Compartir-lo.
Xarxes socials
4
3d10 fm de vilafranca. © Baggio. Wikipedia. CC BY-SA 2.5

1. Gestió
del coneixement
5

6
En el model econòmic d’ara...
USB Flash drive © Ambuj Saxena. CC BY 2.0

7
competitiva
... el coneixement marca la diferència
Key to the knowledge www.flickr.com/shiffaau/2199579559 © shiffaau. CC BY 2.0

... i la tecnologia abaixa el cost de relació
per poder-lo treballar col·lectivament
8 Aflicktion: Tempest in a Tea Pot © ocean.flynn. CC BY NC-SA 2.0

... i fa més fàcil personalitzar els serveis
9 stone faces © tanakawho CC BY 2.0

Innovar = transformar coneixement en valor
Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007
La innovació és un procés participat per molts actors pel qual el
coneixement (una idea) es transforma en valor i com a tal el percep l’usuari.
En aquest fenomen hi tenen un lloc destacat: la tecnologia, l’aprenentatge,
la xarxa (interrelació social) i la comunicació.
10

Aquesta és l’autèntica bretxa digital
Els empleats
que creuen que poden
continuar funcionant
com fins ara
Els empleats
col·laboratius 2.0
Paret 2 © jordigraells. CC BY 2.0
11

2. Ús de llicències
de difusió lliure
12

Tot el coneixement en documents
CC BY 2.0 – www.flickr.com/jasonvance/1194678729
13

Usar llicències
de propietat
intel·lectual de
difusió oberta
per facilitar l’accés
als continguts
públics
(Directiva europea
i llei espanyola)
14

http://change.gov
15 © Departament de Justícia. CC BY Cd-rom. © Anton Peck. CC BY-NC-ND 2.0

3. Les xarxes socials
16

A partir de la dècada de 1990
les organitzacions es transformen
per l’ús intensiu de la tecnologia
Ho podem seguir en els llibres de capçalera:
2004 The wisdom of crowds. James Surowiecky
El poder de la intel·ligència col·lectiva.
2006 Wikinomics. Don Tapscott i Anthony D. Williams
La col·laboració en massa canvia serveis i tot (prosumidors).
17

Aquestes organitzacions socials
són més obertes i ofereixen oportunitats
per contactar i produir col·lectivament.
... i en aquests altres:
2006 The long tail. Chris Anderson
Abundància i diversitat substitueixen el consum en massa.
2007 Everything is miscellaneous. David Weiberger
En el món digital, el desordre pot ser una virtut.
2008 Here comes everybody. Clay Shirky
Ja no necessitem les organitzacions per organitzar-nos
18

Les xarxes socials s’estan
popularitzant molt darrerament,
fins al punt de crear confusió
al voltant del concepte xarxa:
19

És millor parlar de la societat xarxa
Els usuaris som actius
i participem en la creació de
continguts, la definició de
funcionalitats i l’avaluació dels
productes i serveis.
Martí i Alba. © jordigraells. CC BY-NC-ND 2.0
S’estableixen veritables
converses entre els usuaris i els
serveis per tal que s’adeqüin i
responguin millor a les nostres
necessitats.
20

Gestionar el
coneixement
Per relacionar-nos en xarxa i treballar
per innovar
col·laborativament, és preferible usar
models distribuïts de tecnologies
(combinacions a mida d’eines 2.0),
tot i que requereixin més competència
digital.
www.flickr.com/oceanfly/367600665
21

Així
preservem
més la
creativitat,
la diversitat
i la
interacció.
22

Eines per escoltar, comunicar i compartir
Comunicació síncrona: telefonia IP, missatgeria instantània
Comunicació asíncrona: bloc, correu electrònic,
microblogging (Twitter i Yammer)
Col·laboració: fòrum, wiki, plataforma col·laborativa
(e-Catalunya, Google Apps), xarxa social (Facebook, Linkedin...)
Gestió: sindicació (RSS, avisos), etiquetatge (bookmarking),
recomanació, votació (filtre/promoció continguts)...
Consulta sobre què es diu de la nostra organització:
Blogsearch blogsearch.google.com, Technorati technorati.com,
Blogpulse (comparar conceptes) www.blogpulse.com, Comments
(comentaris en blocs) www.co.mments.com, Keotag (etiquetes, tags,
a múltiples eines) www.keotag.com, Boardtracker (buscar conceptes
als fòrums) www.boardtracker.com, Wikio (buscar a notícies per tags)
www.wikio.es, Google Trends (temes de cerca populars)
www.google.com/trends, Google Alerts (avisos sobre nom de
l’organització que GA troba a Internet) www.google.com/alerts
23

Delimitant el concepte
innovació
24

Abast de la innovació
Innovació són els canvis que generen valor i esdevenen
avantatges competitius i sostenibles en el temps.
Canals
Serveis (o productes)
- Globals
- Nous serveis
- Glocals
- Noves prestacions
Processos Organització
- Eficiència - Funcional / Jeràrquica
- Eficàcia - Flexibilitat / Agilitat
- Tecnologia - Descentralització / Centralització
25

Qualitat versus innovació
Qualitat Innovació
- Eliminar errors - Admetre errors
- Prevenir - Arriscar
- Controlar - Experimentar
- Millorar contínuament - Millorar disruptivament
- Aprendre del passat - Desaprendre
- Fer el mateix, millor - Replantejar-se el que es fa
26

Operació versus innovació 1/2
Operació Innovació
- Seguretat - Incertesa
- Qualitat - Errors
- Estabilitat - Experimentació
- Productivitat - Costos de fracassos
- Planificació - Improvisació
- Jerarquia - Equip
- Recursos ajustats - Recursos disponibles
- Reactiva - Proactiva
27

Operació versus innovació 2/2
Operació Innovació
- Processos - Curiositat
- Procediments - Especulació
- Rutines - Experimentació
- Racional - Creativitat
- Regles - Connexions
28

Organitzacions
innovadores
29

Com identificar que una organització
és innovadora?
Les organitzacions innovadores tenen en comú:
- Rapidesa en la identificació d’oportunitats
- Capacitat per captar, tractar i explotar el coneixement necessari
- Millora constant de l’eficàcia i l’eficiència
- Compromís amb valors socials [i de creixement]
30

Les organitzacions innovadores
tenen millors resultats
L’orientació emprenedora en les organitzacions (innovació, proactivitat
i assumpció de riscos) porta a resultats més bons.
En el món de l’empresa:
- Creixen (en vendes, beneficis, quotes, rendibilitat) i llancen nous
productes i negocis. Són més eficaces.
- Duen a terme noves idees i projectes empresarials.
- Capacitat per renovar les idees clau de creació de l’empresa.
A l’Administració:
- Més competitiva en el model de generació de valor de coneixement.
- Valoració més alta d’eficàcia en l’atenció/relació a usuaris i agents.
31

Visionaris en innovació 1/2
A més dels exemples d’innovació que citen els manuals:
32

Visionaris en innovació 2/2
«El consumidor mai no acceptarà haver de transportar i muntar els seus mobles»
«La fotografia digital no substituirà la tradicional perquè és cara i amb menys qualitat»
«El transport aeri està reservat a viatges de negocis i turisme d’alt poder adquisitiu»
«Els ordinadors personals són un producte d’entreteniment, mai no substituiran les
estacions de treball tradicionals. El programari ha de ser en local, mai a Internet»
«Internet és un excel·lent vehicle d’informació i consulta, però mai no serà un canal
d’adquisició de béns o serveis»
33

La innovació a les organitzacions
Diferents estadis/enfocaments. La innovació com a:
- Gestió de projectes majoritàriament tecnològics, enfocats a
millora de la productivitat. Control de costos però no beneficis.
Alguns projectes són innovadors.
- Responsabilitat funcional. Hi ha un departament que compleix
aquesta responsabilitat. Visió enginyeril.
- Iniciativa estratègica. La innovació se sistematitza i es comunica,
afecta productes, serveis, usuaris, canals, processos.
- Cultura. L’organització té una estratègia corporativa d’innovació
que abraça tots els recursos humans. Amb estratègia de
comunicació específica i traçabilitat dels resultats.
34

Cultura d’innovació
35

Com assolir una cultura d’innovació?
Cultura = coneixement que permet fer un judici crític i també nivell de
desenvolupament científic, industrial, artístic... d’un grup o època.
Voler
Poder
Saber
Phrenology heads © Gaetan Lee. CC BY 2.0
36

Voler
Compromís explícit de l’alta direcció:
- La innovació ha de ser present en la missió, la visió i els valors.
- Estratègia/Pla d’innovació integrada/t a l’estratègia/pla corporatiu
- Factors crítics d’èxit
Concreció del propietari del procés d’innovació
La innovació en la comunicació:
- Cap als grups d’interès i cap a la societat (externa)
- Cap als empleats i col·laboradors
Polítiques de desenvolupament i reconeixement
La direcció ha de liderar el procés mitjançant l’exemple, el
compromís i el reconeixement de les actituds innovadores.
37

Saber
Identificació i accés a informació avançada:
- Societat, avantatges governamentals i fonts d’innovació.
- TIC i Internet
Necessitats dels grups d’interès:
- Innovació col·laborativa (usuaris, proveïdors, altres organitzacions)
Coneixement per saber on innovar (oportunitat):
- Indicadors d’eficiència interna i indicadors de qualitat
Competències per a la innovació:
- Coneixements i habilitats
Estratègia d’innovació aplicada al model de generació de valor
(serveis, ciutadania), a l’eficiència (empleats, gestió, processos)
i als intangibles (drets d’autor, xarxa relacional, programes...).
38

Poder
Cicle d’innovació integrat en el mapa de processos
Recursos per a la innovació:
- Financers, de recursos humans eines de seguiment, control i anàlisi
Gestió del cicle d’innovació:
- Tecnologia i eines
- Competències tècniques
Autodiagnosi i millora contínua
Mesura d’objectius i resultats. Traçabilitat
L’èxit del desplegament de la innovació dependrà del grau
d’integració amb la operativa normal del model de gestió /
prestació de serveis i en l’activitat ordinària de les persones
39

La innovació
en la pràctica
de les organitzacions
40

Perfil emprenedor de les organitzacions
La majoria d’empreses espanyoles basen la seva capacitat
emprenedora en estratègies internes:
Font: Centre d’Iniciativa Empresarial d’ESADE.
Mostra de 258 empreses industrials espanyoles amb facturació superior als 10 milions d’euros.
41

Pràctiques internes
L’emprenedoria és la creació d’idees amb valor per ser més
productius i eficaços. Exigeix, per això, un fort lideratge.
Els intraemprenedors són persones que:
- Tenen tendència a assumir riscos. Personal entusiasta per al canvi.
- S’assemblen a emprenedors independents.
- Solen gestionar molt bé les seves xarxes.
- Esperen recompenses, no forçosament dineràries.
En el cas de l’Administració es poden relacionar amb:
- Programes de gestió del coneixement i aprenentatge.
- Reenginyeria i excel·lència en els processos.
- Edició i comunicació en entorns web.
- Altres col·lectius proclius al canvi.
42

Pràctiques externes
La innovació oberta (open innovation)
- Hi ha moltes persones capacitades fora de l’organització que hem
de saber buscar i utilitzar el seu coneixement i experiència.
- La innovació no és sempre descobrir una cosa nova. El model de
generació de coneixement ha de preveure la possibilitat d’incorporar
i adaptar idees d’altres organitzacions.
Quines pràctiques externes?
- Xarxes de coneixement.
- Conversa i diàleg constant amb tots els agents.
- Observació i incorporació ràpida i flexible de bones pràctiques.
43

I a l’Administració?
44

Pràctiques externes
45

Innovació cap enfora
El ciutadà en el centre de la innovació
Es tracta d’aprofitar les TIC i Internet per tendir a crear xarxes
d’innovació que facin protagonista de tot el procés el ciutadà. Cal
veure la innovació com un procés en xarxa que inclou tots els agents
en la cadena de transformar el coneixement en valor, des de la
ciutadania, les empreses, els proveïdors, les entitats socials, etc.
Dissenyar polítiques públiques a partir dels seus beneficiaris, tenint
en compte el coneixement de la ciutadania. És a dir, promovent la
innovació social, per la qual governs i ciutadania es moguin en un
marc més flexible i obert.
El rol dels poders públics ha de ser la creació i el manteniment de les
condicions necessàries perquè la innovació sigui una realitat: dotar
d’infraestructures, facilitar-la.
46

Innovació interna
Però també l’Administració l’ha d’impulsar amb una activitat interna
i uns procediments innovadors modèlics. L’Administració actua de
catalitzador per a la resta de la societat.
Així, l’Administració ha d’impulsar programes per propiciar espais
d’intercanvi de bones pràctiques i de compartició del saber, que
persegueixin la participació dels empleats en la millora de
l’organització, fent-la més competitiva.
47

Per què és inajornable
la innovació
a l’Administració?
48

Estímuls Barreres
per innovar per innovar
- Més marge per a prova/error - Inèrcies fortes. Costa
desaprendre
- Capacitat de cooperació
- Poca tradició R+D. No hi sol
- Capacitat de compra sindicada
haver òrgans d’innovació
- La innovació és al discurs
- Entorns estables amb poca
(PNRI) de l’Administració
pressió sobre els resultats
- Canvis socials
- No orientació al talent
- Entorns tecnològics i de
- Cadena de valor no
coneixement més accessibles
estructurada a partir de l’usuari
- Contenció pressupostària amb
- Cultura corporativa preval
exigència de resultats
sobre cultura del canvi
49

Per on començar?
- Reunint el capital humà i intel·lectual de les persones que
treballen a l’Administració.
- Compartint i contrastant idees, bones pràctiques i experiències.
- Aportant solucions innovadores a problemes i situacions
recurrents.
- Treballant i enriquint el debat.
- Emprant tècniques de dinamització grupal.
- Usant eficaçment i de manera intel·ligent la tecnologia.
- Comptant amb l’assessorament d’experts i amb el coneixement
extern de persones i organitzacions en situacions anàlogues.
- Aprenent treballant, dels errors i dels encerts de tothom.
50

La xarxa de personal innovador
Objectius de la xarxa de personal innovador de l’Administració:
- Promoure la cultura de la innovació a les administracions
(també universitat, consorcis, etc.).
- Impulsar la cultura emprenedora a les administracions
catalanes.
- Donar a conèixer les persones, organitzacions i
experiències innovadores que hi ha a l’Administració.
- Facilitar l’intercanvi de coneixement i propiciar la
col·laboració en projectes innovadors.
51

La clau per a tot plegat
“ La vida és excitant
mentre continuïs
aprenent ”
Wikipedia
Clint Eastwood
52

Bibliografia, webgrafia i llicències
Referències biblio i webgràfiques:
- La alquimia de la innovación i altres llibres d’Infonomia www.infonomia.com
- Marcel Planellas (ESADE). “Estrategias de crecimiento en tiempos de crisis”, a II Trobada
Empresarial sobre Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008 www.clubexcelencia.org
- Ignacio Ruiz. “Cómo incorporar la innovació en la cultura de las organizaciones”, a II Trobada
Empresarial sobre Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008 www.clubexcelencia.org
- 4t matí d’innovació a l’EAPC Innovació: una visió estratègica per a l'Administració, a càrrec de
Xavier Marcet Gisbert, conseller delegat d'LTCproject i especialista en plans estratègics i
d'innovació. Dimarts 25 de novembre de 2008
Imatges
Les imatges usades en les diapositives de la presentació
La innovació a l’Administració són totes de Wikipedia, de domini públic o llicenciades sota GNU
(GNU Free Documentation License) o Creative Commons BY (reconeixement) o BY-SA
(reconeixement - compartir igual) dels següents autors: Dr. Blofeld, Martin Kraft .
53

Gràcies!
Com incorporar la innovació
a l’Administració
Jordi Graells i Costa
www.graells.cat
www.slideshare.net/jordigraells
Barcelona, gener de 2009
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció,
la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció
sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir
una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
54