• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Com incorporar la innovació a l'Administració - Like incorporating the innovation into the Administration
 

Com incorporar la innovació a l'Administració - Like incorporating the innovation into the Administration

on

  • 2,130 views

Estratègies per incorporar la innovació a l'Administració. La innovació és la via perquè l'Administració sigui més productiva i empleats, proveïdors, partners i ciutadania se sentin més ...

Estratègies per incorporar la innovació a l'Administració. La innovació és la via perquè l'Administració sigui més productiva i empleats, proveïdors, partners i ciutadania se sentin més satisfets. - Strategies to incorporate the innovation into the Administration. The innovation is the way so that the Administration is more productive and employees, suppliers, partners and citizens feel more satisfied.

Statistics

Views

Total Views
2,130
Views on SlideShare
2,129
Embed Views
1

Actions

Likes
3
Downloads
41
Comments
2

1 Embed 1

http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel

12 of 2 previous next

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Com incorporar la innovació a l'Administració - Like incorporating the innovation into the Administration Com incorporar la innovació a l'Administració - Like incorporating the innovation into the Administration Presentation Transcript

    • Com incorporar innovació la Administració a l’ Jordi Graells i Costa www.graells.cat www.slideshare.net/jordigraells Barcelona, gener de 2009 Wikipedia Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca. 1
    • L’Administració també vol innovar 2
    • Com fer-ho? 3
    • Tres fites: 1. Crear coneixement. Estratègies de gestió del coneixement 2. Mesclar-lo. Ús de llicències de difusió oberta 3. Compartir-lo. Xarxes socials 4 3d10 fm de vilafranca. © Baggio. Wikipedia. CC BY-SA 2.5
    • 1. Gestió del coneixement 5
    • 6 En el model econòmic d’ara... USB Flash drive © Ambuj Saxena. CC BY 2.0
    • 7 competitiva ... el coneixement marca la diferència Key to the knowledge www.flickr.com/shiffaau/2199579559 © shiffaau. CC BY 2.0
    • ... i la tecnologia abaixa el cost de relació per poder-lo treballar col·lectivament 8 Aflicktion: Tempest in a Tea Pot © ocean.flynn. CC BY NC-SA 2.0
    • ... i fa més fàcil personalitzar els serveis 9 stone faces © tanakawho CC BY 2.0
    • Innovar = transformar coneixement en valor Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007 La innovació és un procés participat per molts actors pel qual el coneixement (una idea) es transforma en valor i com a tal el percep l’usuari. En aquest fenomen hi tenen un lloc destacat: la tecnologia, l’aprenentatge, la xarxa (interrelació social) i la comunicació. 10
    • Aquesta és l’autèntica bretxa digital Els empleats que creuen que poden continuar funcionant com fins ara Els empleats col·laboratius 2.0 Paret 2 © jordigraells. CC BY 2.0 11
    • 2. Ús de llicències de difusió lliure 12
    • Tot el coneixement en documents CC BY 2.0 – www.flickr.com/jasonvance/1194678729 13
    • Usar llicències de propietat intel·lectual de difusió oberta per facilitar l’accés als continguts públics (Directiva europea i llei espanyola) 14
    • http://change.gov 15 © Departament de Justícia. CC BY Cd-rom. © Anton Peck. CC BY-NC-ND 2.0
    • 3. Les xarxes socials 16
    • A partir de la dècada de 1990 les organitzacions es transformen per l’ús intensiu de la tecnologia Ho podem seguir en els llibres de capçalera: 2004 The wisdom of crowds. James Surowiecky El poder de la intel·ligència col·lectiva. 2006 Wikinomics. Don Tapscott i Anthony D. Williams La col·laboració en massa canvia serveis i tot (prosumidors). 17
    • Aquestes organitzacions socials són més obertes i ofereixen oportunitats per contactar i produir col·lectivament. ... i en aquests altres: 2006 The long tail. Chris Anderson Abundància i diversitat substitueixen el consum en massa. 2007 Everything is miscellaneous. David Weiberger En el món digital, el desordre pot ser una virtut. 2008 Here comes everybody. Clay Shirky Ja no necessitem les organitzacions per organitzar-nos 18
    • Les xarxes socials s’estan popularitzant molt darrerament, fins al punt de crear confusió al voltant del concepte xarxa: 19
    • És millor parlar de la societat xarxa Els usuaris som actius i participem en la creació de continguts, la definició de funcionalitats i l’avaluació dels productes i serveis. Martí i Alba. © jordigraells. CC BY-NC-ND 2.0 S’estableixen veritables converses entre els usuaris i els serveis per tal que s’adeqüin i responguin millor a les nostres necessitats. 20
    • Gestionar el coneixement Per relacionar-nos en xarxa i treballar per innovar col·laborativament, és preferible usar models distribuïts de tecnologies (combinacions a mida d’eines 2.0), tot i que requereixin més competència digital. www.flickr.com/oceanfly/367600665 21
    • Així preservem més la creativitat, la diversitat i la interacció. 22
    • Eines per escoltar, comunicar i compartir Comunicació síncrona: telefonia IP, missatgeria instantània Comunicació asíncrona: bloc, correu electrònic, microblogging (Twitter i Yammer) Col·laboració: fòrum, wiki, plataforma col·laborativa (e-Catalunya, Google Apps), xarxa social (Facebook, Linkedin...) Gestió: sindicació (RSS, avisos), etiquetatge (bookmarking), recomanació, votació (filtre/promoció continguts)... Consulta sobre què es diu de la nostra organització: Blogsearch blogsearch.google.com, Technorati technorati.com, Blogpulse (comparar conceptes) www.blogpulse.com, Comments (comentaris en blocs) www.co.mments.com, Keotag (etiquetes, tags, a múltiples eines) www.keotag.com, Boardtracker (buscar conceptes als fòrums) www.boardtracker.com, Wikio (buscar a notícies per tags) www.wikio.es, Google Trends (temes de cerca populars) www.google.com/trends, Google Alerts (avisos sobre nom de l’organització que GA troba a Internet) www.google.com/alerts 23
    • Delimitant el concepte innovació 24
    • Abast de la innovació Innovació són els canvis que generen valor i esdevenen avantatges competitius i sostenibles en el temps. Canals Serveis (o productes) - Globals - Nous serveis - Glocals - Noves prestacions Processos Organització - Eficiència - Funcional / Jeràrquica - Eficàcia - Flexibilitat / Agilitat - Tecnologia - Descentralització / Centralització 25
    • Qualitat versus innovació Qualitat Innovació - Eliminar errors - Admetre errors - Prevenir - Arriscar - Controlar - Experimentar - Millorar contínuament - Millorar disruptivament - Aprendre del passat - Desaprendre - Fer el mateix, millor - Replantejar-se el que es fa 26
    • Operació versus innovació 1/2 Operació Innovació - Seguretat - Incertesa - Qualitat - Errors - Estabilitat - Experimentació - Productivitat - Costos de fracassos - Planificació - Improvisació - Jerarquia - Equip - Recursos ajustats - Recursos disponibles - Reactiva - Proactiva 27
    • Operació versus innovació 2/2 Operació Innovació - Processos - Curiositat - Procediments - Especulació - Rutines - Experimentació - Racional - Creativitat - Regles - Connexions 28
    • Organitzacions innovadores 29
    • Com identificar que una organització és innovadora? Les organitzacions innovadores tenen en comú: - Rapidesa en la identificació d’oportunitats - Capacitat per captar, tractar i explotar el coneixement necessari - Millora constant de l’eficàcia i l’eficiència - Compromís amb valors socials [i de creixement] 30
    • Les organitzacions innovadores tenen millors resultats L’orientació emprenedora en les organitzacions (innovació, proactivitat i assumpció de riscos) porta a resultats més bons. En el món de l’empresa: - Creixen (en vendes, beneficis, quotes, rendibilitat) i llancen nous productes i negocis. Són més eficaces. - Duen a terme noves idees i projectes empresarials. - Capacitat per renovar les idees clau de creació de l’empresa. A l’Administració: - Més competitiva en el model de generació de valor de coneixement. - Valoració més alta d’eficàcia en l’atenció/relació a usuaris i agents. 31
    • Visionaris en innovació 1/2 A més dels exemples d’innovació que citen els manuals: 32
    • Visionaris en innovació 2/2 «El consumidor mai no acceptarà haver de transportar i muntar els seus mobles» «La fotografia digital no substituirà la tradicional perquè és cara i amb menys qualitat» «El transport aeri està reservat a viatges de negocis i turisme d’alt poder adquisitiu» «Els ordinadors personals són un producte d’entreteniment, mai no substituiran les estacions de treball tradicionals. El programari ha de ser en local, mai a Internet» «Internet és un excel·lent vehicle d’informació i consulta, però mai no serà un canal d’adquisició de béns o serveis» 33
    • La innovació a les organitzacions Diferents estadis/enfocaments. La innovació com a: - Gestió de projectes majoritàriament tecnològics, enfocats a millora de la productivitat. Control de costos però no beneficis. Alguns projectes són innovadors. - Responsabilitat funcional. Hi ha un departament que compleix aquesta responsabilitat. Visió enginyeril. - Iniciativa estratègica. La innovació se sistematitza i es comunica, afecta productes, serveis, usuaris, canals, processos. - Cultura. L’organització té una estratègia corporativa d’innovació que abraça tots els recursos humans. Amb estratègia de comunicació específica i traçabilitat dels resultats. 34
    • Cultura d’innovació 35
    • Com assolir una cultura d’innovació? Cultura = coneixement que permet fer un judici crític i també nivell de desenvolupament científic, industrial, artístic... d’un grup o època. Voler Poder Saber Phrenology heads © Gaetan Lee. CC BY 2.0 36
    • Voler Compromís explícit de l’alta direcció: - La innovació ha de ser present en la missió, la visió i els valors. - Estratègia/Pla d’innovació integrada/t a l’estratègia/pla corporatiu - Factors crítics d’èxit Concreció del propietari del procés d’innovació La innovació en la comunicació: - Cap als grups d’interès i cap a la societat (externa) - Cap als empleats i col·laboradors Polítiques de desenvolupament i reconeixement La direcció ha de liderar el procés mitjançant l’exemple, el compromís i el reconeixement de les actituds innovadores. 37
    • Saber Identificació i accés a informació avançada: - Societat, avantatges governamentals i fonts d’innovació. - TIC i Internet Necessitats dels grups d’interès: - Innovació col·laborativa (usuaris, proveïdors, altres organitzacions) Coneixement per saber on innovar (oportunitat): - Indicadors d’eficiència interna i indicadors de qualitat Competències per a la innovació: - Coneixements i habilitats Estratègia d’innovació aplicada al model de generació de valor (serveis, ciutadania), a l’eficiència (empleats, gestió, processos) i als intangibles (drets d’autor, xarxa relacional, programes...). 38
    • Poder Cicle d’innovació integrat en el mapa de processos Recursos per a la innovació: - Financers, de recursos humans eines de seguiment, control i anàlisi Gestió del cicle d’innovació: - Tecnologia i eines - Competències tècniques Autodiagnosi i millora contínua Mesura d’objectius i resultats. Traçabilitat L’èxit del desplegament de la innovació dependrà del grau d’integració amb la operativa normal del model de gestió / prestació de serveis i en l’activitat ordinària de les persones 39
    • La innovació en la pràctica de les organitzacions 40
    • Perfil emprenedor de les organitzacions La majoria d’empreses espanyoles basen la seva capacitat emprenedora en estratègies internes: Font: Centre d’Iniciativa Empresarial d’ESADE. Mostra de 258 empreses industrials espanyoles amb facturació superior als 10 milions d’euros. 41
    • Pràctiques internes L’emprenedoria és la creació d’idees amb valor per ser més productius i eficaços. Exigeix, per això, un fort lideratge. Els intraemprenedors són persones que: - Tenen tendència a assumir riscos. Personal entusiasta per al canvi. - S’assemblen a emprenedors independents. - Solen gestionar molt bé les seves xarxes. - Esperen recompenses, no forçosament dineràries. En el cas de l’Administració es poden relacionar amb: - Programes de gestió del coneixement i aprenentatge. - Reenginyeria i excel·lència en els processos. - Edició i comunicació en entorns web. - Altres col·lectius proclius al canvi. 42
    • Pràctiques externes La innovació oberta (open innovation) - Hi ha moltes persones capacitades fora de l’organització que hem de saber buscar i utilitzar el seu coneixement i experiència. - La innovació no és sempre descobrir una cosa nova. El model de generació de coneixement ha de preveure la possibilitat d’incorporar i adaptar idees d’altres organitzacions. Quines pràctiques externes? - Xarxes de coneixement. - Conversa i diàleg constant amb tots els agents. - Observació i incorporació ràpida i flexible de bones pràctiques. 43
    • I a l’Administració? 44
    • Pràctiques externes 45
    • Innovació cap enfora El ciutadà en el centre de la innovació Es tracta d’aprofitar les TIC i Internet per tendir a crear xarxes d’innovació que facin protagonista de tot el procés el ciutadà. Cal veure la innovació com un procés en xarxa que inclou tots els agents en la cadena de transformar el coneixement en valor, des de la ciutadania, les empreses, els proveïdors, les entitats socials, etc. Dissenyar polítiques públiques a partir dels seus beneficiaris, tenint en compte el coneixement de la ciutadania. És a dir, promovent la innovació social, per la qual governs i ciutadania es moguin en un marc més flexible i obert. El rol dels poders públics ha de ser la creació i el manteniment de les condicions necessàries perquè la innovació sigui una realitat: dotar d’infraestructures, facilitar-la. 46
    • Innovació interna Però també l’Administració l’ha d’impulsar amb una activitat interna i uns procediments innovadors modèlics. L’Administració actua de catalitzador per a la resta de la societat. Així, l’Administració ha d’impulsar programes per propiciar espais d’intercanvi de bones pràctiques i de compartició del saber, que persegueixin la participació dels empleats en la millora de l’organització, fent-la més competitiva. 47
    • Per què és inajornable la innovació a l’Administració? 48
    • Estímuls Barreres per innovar per innovar - Més marge per a prova/error - Inèrcies fortes. Costa desaprendre - Capacitat de cooperació - Poca tradició R+D. No hi sol - Capacitat de compra sindicada haver òrgans d’innovació - La innovació és al discurs - Entorns estables amb poca (PNRI) de l’Administració pressió sobre els resultats - Canvis socials - No orientació al talent - Entorns tecnològics i de - Cadena de valor no coneixement més accessibles estructurada a partir de l’usuari - Contenció pressupostària amb - Cultura corporativa preval exigència de resultats sobre cultura del canvi 49
    • Per on començar? - Reunint el capital humà i intel·lectual de les persones que treballen a l’Administració. - Compartint i contrastant idees, bones pràctiques i experiències. - Aportant solucions innovadores a problemes i situacions recurrents. - Treballant i enriquint el debat. - Emprant tècniques de dinamització grupal. - Usant eficaçment i de manera intel·ligent la tecnologia. - Comptant amb l’assessorament d’experts i amb el coneixement extern de persones i organitzacions en situacions anàlogues. - Aprenent treballant, dels errors i dels encerts de tothom. 50
    • La xarxa de personal innovador Objectius de la xarxa de personal innovador de l’Administració: - Promoure la cultura de la innovació a les administracions (també universitat, consorcis, etc.). - Impulsar la cultura emprenedora a les administracions catalanes. - Donar a conèixer les persones, organitzacions i experiències innovadores que hi ha a l’Administració. - Facilitar l’intercanvi de coneixement i propiciar la col·laboració en projectes innovadors. 51
    • La clau per a tot plegat “ La vida és excitant mentre continuïs aprenent ” Wikipedia Clint Eastwood 52
    • Bibliografia, webgrafia i llicències Referències biblio i webgràfiques: - La alquimia de la innovación i altres llibres d’Infonomia www.infonomia.com - Marcel Planellas (ESADE). “Estrategias de crecimiento en tiempos de crisis”, a II Trobada Empresarial sobre Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008 www.clubexcelencia.org - Ignacio Ruiz. “Cómo incorporar la innovació en la cultura de las organizaciones”, a II Trobada Empresarial sobre Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008 www.clubexcelencia.org - 4t matí d’innovació a l’EAPC Innovació: una visió estratègica per a l'Administració, a càrrec de Xavier Marcet Gisbert, conseller delegat d'LTCproject i especialista en plans estratègics i d'innovació. Dimarts 25 de novembre de 2008 Imatges Les imatges usades en les diapositives de la presentació La innovació a l’Administració són totes de Wikipedia, de domini públic o llicenciades sota GNU (GNU Free Documentation License) o Creative Commons BY (reconeixement) o BY-SA (reconeixement - compartir igual) dels següents autors: Dr. Blofeld, Martin Kraft . 53
    • Gràcies! Com incorporar la innovació a l’Administració Jordi Graells i Costa www.graells.cat www.slideshare.net/jordigraells Barcelona, gener de 2009 Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca. 54