Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials i Internet

1,753 views
1,638 views

Published on

Published in: Business
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,753
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials i Internet

    1. 1. Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials i Internet Jordi Graells slideshare.net/jordigraells Màster de comunicació política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Barcelona, 24 de febrer de 2014 1
    2. 2. 1. El context 2 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    3. 3. Però que també escampa coneixement >youtube.com/watch?v=Y1L2sAt9lxU O cómo separar la yemade la clara de 3 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    4. 4. I posa en entredit les velles pràctiques 4 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    5. 5. 2. La comunicació 5 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    6. 6. Chick broke the egg © sheilapic76 CC BY 2.0 flickr.com/photos/53344659@N05/4978438263 / Perquè està naixent una nova manera de comunicar i relacionar-se...  6 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    7. 7. Canvien els hàbits de comunicació 7 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    8. 8. 3. Governs, administracions i organitzacions 8 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    9. 9. Canvi de paradigma Per un costat Uns ciutadans/usuaris més ben informats que opten per múltiples recursos per manifestar l’opinió. 9 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    10. 10. I per un altre costat > Casa generalitat web © Harenb01 CC BY 3.0 Organitzacions que volen respondre a les necessitats de la gent de manera oberta i facilitant la participació dels ciutadans/usuaris en l’acció d’aquestes institucions. 10 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    11. 11. Amb un model de gestió Inspirat en: 1.L’austeritat 2.L’eficiència Fer + coses amb - recursos 11 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    12. 12. Les organitzacions intenten adaptar el servei a l’usuari 12 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    13. 13. Tot això és possible perquè ara la tecnologia és més oberta, social i mòbil. És a dir, és més a prop de nosaltres. I podem fer moltes coses, si ens ho proposem.... 13 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    14. 14. A un cost diferent Els costos D’una banda, s’incrementen per la personalització dels serveis i perquè n’hi ha més (n’augmenta el catàleg). De l’altra, es presten de manera més rendible, per exemple en l’atenció ciutadana: 1. Respostes agregades a consultes semblants a xarxes socials. 2. Explotació de les funcionalitats mòbils en la mobilitat. 3. Generació de valor en l’obertura i la reutilització de dades. 14 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    15. 15. En los gobiernos: open government Amb les TIC actuals podem tenir accés immediat a molta informació i disposar d’entorns que faciliten la participació i la interacció entre la comunitat i els seus governants. Entrem, així, en un nou model social en què ciutadania, entitats, partits polítics, professionals públics i càrrecs electes poden participar en el debat, definició, creació i avaluació de les polítiques de govern. És el que s’anomena govern obert (Open Government o oGov), amb el qual s’associen els principis de: -participació -col·laboració -transparència 15 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    16. 16. Etapes en la modernització de l’Administració Evolució de l’Administració: 1.Modernització. Tècniques gerencials i de gestió. 2.Administració electrònica. Introducció de les TIC. 3.Govern obert. Principis de transparència, participació i col·laboració. 16 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    17. 17. Avancem cap a la governança oberta... 17 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    18. 18. Departamentalització vs. digitalització La cultura de les organitzacions sol anar en contra de l’oferta dels serveis des de les plataformes digitals, mòbils i xarxes socials. dades obertes mòbils xarxes socials 18 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    19. 19. ETC: Estació de treball col·laboratiu Canviar la manera de treballar: compartint operativa, bones pràctiques i experiències. Configuració d’una estació de treball comú 1.Monitoratge compartit (mateixos lectors de feeds). 2.Treball col·laboratiu a blogs, xarxes socials... 3.Compartició/Transferència de fitxers a Dropbox, Drive o Evernote. 4.Etiquetatge comú estratificat de preferits a Delicious/Diigo. 5.Producció de continguts i participació a cursos i altres. 19 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    20. 20. 4. Ser a les xarxes ¿per a què? 20 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    21. 21. Per comptar amb els professionals i els clients... 21 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    22. 22. per conversar amb tothom... 22 ‘Com gestionar la presència de continguts obrim mentalitats’. Jordi Graells Graells Costa. Barcelona, febrer de 2012 CC – BY 3.0 Obrint les institucions a les xarxes socials’ . Jordi i Costa. EAPC, 15 de novembre de 2014 CC – BY 3.0
    23. 23. i augmentar la reputació 23 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    24. 24. 5. Facilitar la interacció [ex. àmbit públic] 24 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    25. 25. La ciutadania en polítiques públiques 1/4 Per què polítiques públiques de participació ciutadana? 1. Enriqueixen les polítiques públiques orientades a donar resposta a les actuals demandes de la societat. 2. Milloren la transparència de l’acció de govern. 3. La deliberació col·lectiva sobre els afers públics incrementa el sentiment de pertinença i apodera la ciutadania. @FrancescSoler 4. Millora l’eficiència de l’acció de govern perquè ajuda a prendre decisions. Desbloqueja posicions enquistades i, quan no ho aconsegueix, palesa l’existència de debat públic independent també de la decisió pública que s’acabi prenent. 25 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    26. 26. La ciutadania en polítiques públiques 2/4 Deliberació per a una participació de qualitat -Deliberació. Argumentacions per arribar a consens o per ajudar el govern a prendre les decisions amb més coneixement. -Metodologia ordenada en els debats socials. -La transparència és la clau de la participació perquè ofereix la informació de les polítiques públiques i explica els límits per no generar falses expectatives. -Mecanismes de retorn (explicar aportacions de la societat que s’han incorporat), seguiment (com s’implementa la política pública) i avaluació (rectificar i/o millorar la participació). 26 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    27. 27. La ciutadania en polítiques públiques 3/4 Elements de participació -Mapeig dels agents públics de la participació. -Formes: processos participatius, espais estables de participació (sovint regulats i al voltant de determinat sector, com les dones, els joves...), tallers de participació (més planificats), grups de discussió (de composició més aleatòria), etc. -Eines TIC. Correu electrònic, bústia ciutadana, formularis i eines Internet: • Centralitzar en un sol espai • Fòrum amb registre previ • Dinamització del debat 27 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    28. 28. La ciutadania en polítiques públiques 4/4 Problemes i límits en la participació ciutadana www.amazon.es/Ciudadan%C3%ADa-y-administrac -Tensió entre l’statu quo, que vol mantenir el rol actual, i la societat civil, que http://bit.ly/ciudadaniared reclama més espais de participació. -Poca maduresa participativa en els actors públics (ciutadania, empreses, entitats, polítics i funcionaris). Això comença a canviar per l’efecte de les xarxes. Efectes de la bretxa digital. -Cultura participativa del món associatiu poc representativa i diferent del nou tipus d’associacionisme internàutic. Cal entendre, aquí, molt bé l’efecte de les causes a Internet, com la gent s’afegeix i es desapunta d’un repte/un objectiu/una campanya... 28 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    29. 29. http://ideesobertes.gencat.cat Un exemple per fer participar la gent 29 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    30. 30. Aportacions socials: votades i comentades 30 https://please.to/ ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    31. 31. Per preguntar als ciutadans allà on siguin I escoltar-ne la veu. Si ho fem des d’un sistema extern, ha d’estar justificat per a l’Administració (perquè n’obté avantatges) : 1. Simplificació del procés de suggeriments (feedback) i recepció de les idees de manera ordenada i ponderada socialment per la comunitat mateixa. 2. Integrable a qualsevol canal mòbil, web, codis QR... I adaptable amb mòduls multimèdia (Youtube...). 3. Gestionable des d’un sol lloc. 4. Personalitzable (web per gestionar-ne els continguts), interactiu (publicació per notificació push i correu electrònic als ciutadans que s’uneixin a la idea), social (compartició de les idees amb la comunitat pròpia) i mesurable (veure impacte de les idees i poder-les comparar). 31 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    32. 32. Altres models 32 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    33. 33. Organitzar amb imaginació l’acció col·lectiva [...] www.pledgebank.com 33 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    34. 34. Amb aplicacions mòbils 34 appgree.com ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    35. 35. O portals web 35 yopolis.com ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    36. 36. 6. Guia de xarxes socials de la Generalitat 36 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    37. 37. Els governs a les xarxes socials: els EUA 37 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    38. 38. Tenir una estratègia a les xarxes flickr.com/photos/briansolis/5610145329 38 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    39. 39. Institucions que decideixen ser presents a les xarxes socials... ¿Com es gestiona la presència de la Generalitat a les xarxes socials? 1. Certificació del procés. 2. Plataformes intermèdies d’edició. 3. Nous continguts. Sisena edició: Octubre 2013 39 4. Suport per CoP i mentoratge. Mètriques de tots els comptes. ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    40. 40. ... amb planificació http://ow.ly/8HS4L 40 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    41. 41. Guia de xarxes socials de la Generalitat Sisena edició: octubre 2013 41 Videoclip 012 redes sociales gencat ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    42. 42. Mapa de xarxes socials Generalitat 42 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    43. 43. Fluxograma Generalitat 43 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    44. 44. Procediment obertura de comptes 1/2 Aquest és el procediment: 1. L’ens responsable demana a l’àrea directiva poder disposar d’un conjunt de comptes de correu corporatiu genèriques per a l’obertura de comptes a xarxes socials. Es tracta de comptes que portaran com a denominacions codis correlatius per facilitar-ne el maneig. 2. El departament (o marca o organisme en qüestió) exposa al formulari de preobertura l’objectiu segons el qual necessiten disposar d’un compte o perfil a xarxes socials. També s’han d’explicitar les persones responsables de la gestió, el públic objectiu (target) i els comptes de xarxes socials amb les que es vulguin referenciar (benchmarking). Aquests comptes amb els quals es compararan obliguen la unitat sol·licitant a estudiar com ho fan organitzacions similars. 3. Quan l’ens responsable rep la petició d’obertura de compte a xarxa social a través del formulari de preobertura, s’obre amb un compte de correu corporatiu genèric, amb una contrasenya, que es desen en una base de dades degudament securitzada. 4. Quan s’obre el compte de xarxa social, s’aplica el nom del perfil o compte seguint el sistema de nomenclatura exposat. 5. Se li aplica la imatge corporativa corresponent (avatar i fons de pantalla o background), regulada al manual d’identitat corporativa i a la guia. 6. Per evitar que la persona responsable del compte conegui l’adreça i contrasenya, es procura habilitar un entorn intermedi de gestió de publicació a xarxes socials. 44 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    45. 45. Procediment obertura de comptes 2/2 7. A continuació, es donen permisos d’edició a la persona responsable del compte o del perfil de la xarxa social o repositori en qüestió. 8. En el cas de Twitter pot ser, per exemple, TweetDeck. No cal, doncs, que la persona entri a Twitter per publicar, sinó que l’ens responsable creï el compte a TweetDeck i el connecti amb Twitter. Aleshores dóna accés al compte de TweetDeck als usuaris editors de l’organisme sol·licitant perquè puguin editar i publicar tots els continguts. D’aquesta manera el compte de correu principal i la contrasenya queden restringits i es preserva la continuïtat del compte de Twitter per a la posteritat. 9. Quan en el formulari de preobertura es demana presència a Facebook, l’ens responsable prepara una pàgina en què figurarà amb el rol d’administrador i invitarà els gestors del ministeri, marca o organisme públic peticionari. Tot seguit es procedirà a registrar la denominació de la URL de comunicació (vanity o URL) des d’on es podrà accedir a una informació mínima de la pàgina sense necessitat d’estar connectats a Facebook). 10. Per a la resta de repositoris/xarxes, l’ens responsable pot arbitrar algun sistema tècnic que permeti editar continguts als responsables d’edició però sense que coneguin la contrasenya. En el cas de repositoris de vídeos, fotografies i diapositives, es pot plantejar, per exemple, l’ús de la versió portable d’un navegador des d’on l’ens responsable hagi configurat l’accés als esmentats repositoris a través d’un controlador (driver) que pugui funcionar com a màscara per al coneixement de la contrasenya i , fins i tot en algun cas, deixar alguna sessió de l’aplicació oberta o concedir contrasenyes temporals per poder configurar algunes funcionalitats. 45 11. En el cas de dispositius mòbils, l’ens responsable es pot encarregar de configurar-los per continuar garantint el no coneixement de les claus de l’aplicació. ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    46. 46. 7. Facebook 46 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    47. 47. .facebook.com/icscat Facebook 1/2 47 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    48. 48. facebook.com/mossoscat Facebook 2/2 48 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    49. 49. 8. Twitter 49 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    50. 50. Twitter 1/7 50 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    51. 51. Twitter 2/7 – Twitter 012 51 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    52. 52. Twitter 3/7 – Emergències https://twitter.com/redcross/alerts 52 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    53. 53. twitter.com/eventparrot Twitter 4/7 – Últimes notícies 53 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    54. 54. twitter.com/miss_ofertas Twitter 5/7 – Comunicació d’ofertes 54 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    55. 55. twitter.com/atrapalo Twitter 6/7 – Recomanacions de lleure 55 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    56. 56. twitter.com/BotIbex Twitter 7/7 – Seguiment de les finances 56 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    57. 57. Comptes i perfils especialitzats gencat Diferents tipus de perfils a Twitter: 1. Twitter per relacionar. Creen relacions amb les persones en xarxa. Ex. @gencat y @meteocat 2a. Twitter per informar. Emeten missatges unidireccionals a persones subscrites. Ex. @emergenciescat 2b. Twitter per informar (automatitzat). Missatges unidireccionals emesos de manera automàtica. Ex. R2-R16 de @rodalies 3. Twitter per atendre. Atenció i resposta a preguntes i dubtes que formula la ciutadania. Ex. @012 57 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    58. 58. >https://twitter.com/transita2 Tipus de Twitter: informatiu 1/2 58 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    59. 59. Tipus de Twitter: d’atenció 2/2 59 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    60. 60. 9. Pautes per a xarxes socials 60 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    61. 61. Criteris de comunicació a les xarxes 1/4: sobre les eines 1. Les xarxes socials tenen com un punt d’origen un web o un bloc corporatiu. Són, per tant, un altaveu i mai un substitut d’aquests canals. En una institució, la línia editorial ha de coincidir, doncs, amb la del lloc web oficial. Com a principi general, des dels perfils corporatius no es poden emetre opinions personals. 2. Interacció i implicació. És vital respondre els dubtes i les qüestions que plantegin les persones usuàries. La interacció és l’ànima de les xarxes socials. 61 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    62. 62. Criteris 2/4: sobre el llenguatge 1. Cal dominar el registre propi de cada xarxa social. 2. Síntesi i precisió comunicativa. Els missatges han de ser directes, precisos i atractius: - Els missatges han de ser captivadors per propiciar un diàleg real i proper a la ciutadania. - El missatge es redacta per ser reenviat i no sols perquè arribi. Ha de conferir prestigi a qui el reenviï. Un de mediocre no es reenviarà. - El missatge ha de ser àgil, directe i enginyós. Comunicar ràpid és sovint més eficaç que fer-ho tard i amb més qualitat. - L’ús de narratives simples serveix per contagiar el missatge. - La contextualització del missatge és fonamental. - El missatge ha de ser autèntic, no ha de maquillar ni amagar res. 62 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    63. 63. Criteris 3/4: sobre la forma gràfica La imatge gràfica anima o no a la lectura d’un missatge a les xarxes: - Tenir en compte els dos nivells de lectura (el primer és un missatge curt i el segon, el missatge de fons, sencer). Usar etiquetes (hashtags) i enllaços a Twitter. - Acompanyar el contingut textual amb imatges, gràfics i infografies. El món de les xarxes és cada cop més visual. 63 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    64. 64. Criteris 4/4: sobre l’editorialització Tenir una visió SEO (search engine optimization o tècniques per optimitzar la nostra presència als cercadors). Per afavorir la indexació de dades als cercadors i influir en el pes que tindrà la nostra institució a la Xarxa, podem utilitzar paraules clau segons cada matèria relacionada. - Conèixer els horaris de tramesa que generin més viralitat perquè arribin al major nombre de persones - Publicar un nombre de missatges coherent respecte a la xarxa social de què es tracti i a la nostra activitat com a institució per evitar la saturació de missatges. 64 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    65. 65. 10. Mètriques 65 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    66. 66. A més de les xifres absolutes... Juliol 2009 – gener2014 Xarxes socials tota la Generalitat Xarxes socials tota la Generalitat Twitter Twitter  Nre. de tuits: 615.519 Nre. de tuits: 615.519  Nre. de retuits (RT): 778.157 Nre. de retuits (RT): 778.157  Nre. de tuits: 7.781 Nre. de tuits: 7.781  Nre. de retuits (RT): 31.400 Nre. de retuits (RT): 31.400  Nre. de seguidors: 674.512 Nre. de seguidors: 674.512 Facebook Facebook  de seguidores: 78.023 Nº. de seguidores: 78.023 Nº. Facebook Facebook  Nre. d’admiradors: 316.854 Nre. d’admiradors: 316.854  Nre. d’admiradors: 7.032 Nre. d’admiradors: 7.032 Repositoris tota la Generalitat Repositoris tota la Generalitat  Reproduccions Youtube: 2.503.478 Reproduccions Youtube: 2.503.478 Repositoris Repositoris  Reproduccions Youtube: 353.306 Reproduccions Youtube: 353.306  Visites fotos Flickr: 239.262 Visites fotos Flickr: 239.262 66 Xarxes socials @gencat Xarxes socials @gencat Twitter Twitter  Visites fotos Flickr: 6.991 Visites fotos Flickr: 6.991 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    67. 67. Quins indicadors ens interessen? Indicadors de qualitat 1. Interès Conversa, amplificació, acció, interaccions, aplause Exemple: amplificació a Twitter = retuits / tuits 2. Compromís Conversa, amplificació, acció, interaccions, aplause. Exemple: Conversa a Facebook = comentaris mensuals / simpatizants I continuar per indicadors més d’impacte, que avaluïn els canvis que provoca l’actuació a les xarxes socials. 67 ? ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    68. 68. Cal anar més lluny Indicadors de qualitat I continuar per indicadors més d’impacte, que avaluïn els canvis que provoca l’actuació a les xarxes socials. 68 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    69. 69. Quadre de control de xarxes socials A partir del quadre de control es mantenen i/o tanquen comptes/perfils. 69 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    70. 70. Treball amb dades de xarxes socials gencat 70 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    71. 71. I avaluar també l’impacte de les polítiques de presència a les xarxes socials Y1 = outcomes la intervenció de la institució Y0 = outcomes produïts sense la intervenció de la institució (contrafactual). Es tracta sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que s’avalua. 71 >measurement of the color © arquera CC-BY-2.0 Impacte = Y1 – Y0 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    72. 72. 11. Com podem avançar 72 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    73. 73. 1. Sent presents a la societat de manera diferent 73 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    74. 74. Enmig de les converses 74 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    75. 75. ... i dels interessos de la ciutadania i clients 75 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    76. 76. 2. Cocreant i coproduint 76 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    77. 77. Internament, amb els professionals, i externament, amb els altres actors (ciutadans, empreses, entitats...) 77 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    78. 78. Intraemprenentatge o emprendre des de dins >http://bit.ly/INprendedoresESP >http://bit.ly/INprenedors 78 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    79. 79. Com la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) La Xarxa d’Innovació Pública incorpora el potencial de les xarxes socials en la cultura, operativa i estratègia de l’Administració, per fer-la més participativa i innovadora. Per això, a la XIP conviuen persones de moltes procedències, amb una missió conjunta (innovar i canviar l’Administració) i amb un ideari mínim comú. xarxaip.cat @xarxaip facebook.com/xarxaip slideshare.net/xarxaip youtube.com/xarxaip flickr.com/xarxaip 79 Els membres de la XIP treballen en xarxa i per projectes. ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    80. 80. twitter.com/copdema Coproduint des de les xarxes socials 80 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    81. 81. Equips de voluntaris d’emergències (VOST) twitter.com/VOSTcat twitter.com/vostSPAIN twitter.com/VOSTcat 81 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    82. 82. Complement d’emergències i protecció civil 82 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    83. 83. Model de reutilització de dades Administracions que obren dades Reutilitzadors Infomediaris Fitxers oberts Empreses Serveis oberts Administracions Entitats socials 83 Productes i entorns Tota mena de productes i serveis Mòbils Xarxes socials Web ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    84. 84. 3. Amb visió àmplia en la gestió de la propietat intel·lectual i drets d’autoria 84 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    85. 85. Anar més enllà de la propietat intel·lectual actual 85 gencat.cat/santjordi ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    86. 86. Una propietat intel·lectual + intel·ligent youtube.com/user/martabass92 Marta Altesa, de 20 anys, convidada pel grup Jamiroquai, que la va descobrir per Youtube. L’experiència l’ajudarà a professionalitzar-se. El grup britànic demostra una visió àmplia de la propietat intel·lectual. 86 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    87. 87. >youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=i0MZzbkjTOU Plagi fins i tot en les obres artístiques... 87 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    88. 88. 4. Amb un nou concepte de privacitat 88 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    89. 89. Situació actual contradictòria 89 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    90. 90. La privacitat 90 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    91. 91. Usos personals de les xarxes socials Uso personal (y a menudo frívolo e inconsciente) de las redes sociales. 91 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    92. 92. Ciutadania = unitat econòmica bàsica 92 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    93. 93. 5. I vetllant per la veracitat, l’anonimat i les agregacions de les dades 93 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    94. 94. Vetllant per la qualitat de les dades 94 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    95. 95. La contextualització de dades i del missatge 95 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    96. 96. 6. El BYOD (bring your own device) 96 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    97. 97. La consumerització – BYOD 97 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    98. 98. 7. I un nou lideratge directiu 98 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    99. 99. Nous líders 99 ‘Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials’ . Jordi Graells Costa. Barcelona, febrer de 2014 CC – BY 3.0
    100. 100. Gràcies Com gestionar la presència de les institucions a les xarxes socials i Internet Jordi Graells slideshare.net/jordigraells Màster de comunicació política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Barcelona, 24 de febrer de 2014 100

    ×