Your SlideShare is downloading. ×
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

La Vanguardia. Articles. Societat

218

Published on

Articles sobre aspectes socials publicats al suplement de Tarragona de La Vanguardia. Setembre 2009-Gener 2010. …

Articles sobre aspectes socials publicats al suplement de Tarragona de La Vanguardia. Setembre 2009-Gener 2010.

Articles about social aspects published in the Tarragona supplement of La Vanguardia. September 2009-January 2010.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
218
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009 LA FESTA DE REUS Foc i música en els últims dies de les festes de TARRAGONA la Misericòrdia PÀGINES 5 a 9 VICENÇ LLURBAAna Vilallonga continua dirigint lempresa Moon Càtering de Tarragona als 66 anys OCUPATS ment masculí, a causa de les difi- cultats amb què es van trobar les dones dècades enrere per acce- dir al mercat laboral. El cas de l’Ana n’és un exemple. Filla del propietari d’una fàbrica d’arti- cles de cautxú de Barcelona, va ALS 65 començar a treballar amb 18 anys al negoci familiar, però al cap d’un temps en va plegar. “Va ser una mica traumàtic”, i recorda com moltes noies es quedaven a casa, fins i tot havent estudiat una carrera. L’atreviment li va donar l’èxit. Dels inicis com a secretaria de di- recció, a consellera delegada i presidenta de consells d’adminis- tració d’empreses del sector im- tall dels encàrrecs per festes, ani- perquè quan se li acostava l’edat mobiliari, com la que va pro-JORDI BARÓ NecessitatATarragona versaris o bodes, com una que or- per jubilar-se es va topar amb el moure la urbanització Els Tallats ganitza a Escaladei i que inunda cuiner Guillermo Puerto, amb de Vilafortuny. Més endavant va ls sopars de l’Associa- o satisfacció la taula del despatx de pressupos- qui es va associar. “És jove i té ga- ser copropietària d’una agència ció de Dones de Vila- tos, menús i llistes amb els 275 nes”, manté. de viatges a Tarragona i després fortuny, a Cambrils, personal en convidats. “La feina m’ocupa qua- Més homes que dones. Com va fer el salt al món del càtering. o en les sessions de si tots els caps de setmana i són l’Ana Vilallonga, 2.300 persones És graduada en direcció d’hotels, patchwork o pinturaa l’oli, l’Ana Vilallonga és l’única l’experiència moltes hores dreta amunt i avall, però cada acte és un repte”, i s’en- de 65 anys o més continuen treba- llant a la demarcació de Tarrago- té estudis de psicologia aplicada, d’arquitectura tècnica, un màsterdel grup que encara treballa. de treballar orgulleix de quedar-se fins al fi- na. Representen el 0,6 per cent en gestió d’empreses turístiques“Quasi totes tenen néts, jo no”, es nal en les celebracions que aca- del total d’ocupats, segons l’En- de la URV i el títol de patró dejustifica. Amb 66 anys, continuadirigint l’empresa Moon Càte- més enllà ben de matinada. El negoci, en marxa des de fa gairebé deu anys, questa de Població Activa (EPA) del segon trimestre d’enguany, i iot, i ha estat jurat de regates dering i controlant fins a l’últim de- de la jubilació ja l’hagués abandonat si no fos és un col·lectiu predominant- SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  • 2. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009OCUPATS ALS 65 ELS DIFERENTS PERFILS DE LES PERSONES QUE DECIDEIXEN ALLARGAR LA VIDA LABORAL>> VE DE LA PÀGINA ANTERIORla Federació Espanyola de Vela.“Per muntar coses diferents, hasde ser emprenedor. És la il·lusiód’anar creant”, confessa. “Sóndones d’una altra fusta. No n’hihavia en aquella època”, mantéla presidenta de l’Associació deDones Empresàries i Emprene-dores de les Comarques de Ta-rragona, Laura Roigé, que re-centment li ha atorgat un premide l’entitat per portar 50 anystreballant. Benefici personal o econò-mic? Pimec, patronal de la petitai mitjana empresa, apunta queles persones que decideixenallargar la vida laboral són, enU N A A J U D A A LA JU B IL A C I ÓUn pagès continuatreballant per tenirun complement a lapensió de 650 eurosSENSE DESCANS“Si estigués jubilatem sentiriaincòmode”, diuel doctor Aguilarmolts casos, propietàries d’em-preses familiars. “Aporten expe-riència i en època de crisi se’lsha de fer cas perquè tenen unavisió més àmplia que els joves”,apunta el seu president a Tarra-gona, Joaquim Sendra. “Els ne-gocis familiars es preparen pelsfills i pels néts”, coincideix Roi-gé, que creu que en canvi en elsassalariats són pocs els que allar-guen la vida laboral. El sindicat El pagès. Joan Inglés continua treballant de pagès a Cabra del Camp, a l’Alt CampContraris a la jubilacióUGT identifica altres perfils. “Si “És l’altra cara, per pura necessi-algú està en plenes capacitats i tat”, sentencia.vol continuar treballant, com unprofessor, no hi ha res a dir. En 2.300 A Cabra del Camp, a l’Alt Camp, Joan Inglés continua fentmolts casos contribueix a la so- Ocupats al Camp de Tarra- de pagès per plaer, però tambécietat amb un bagatge cultural”, gona i les Terres de l’Ebre per guanyar-se un complementexplica el secretari general a Ta- de 65 anys o més, segons a la pensió de 650 euros. Es varragona, Jordi Salvador, que s’hi l’Enquesta de Població Acti- jubilar quan va complir els 65mostra en contra quan es tracta va del segon trimestre de acollint-se al règim especial quede persones que volen arribar a 2009. Dades facilitades pel hi ha pel sector agrari, que per-final de mes perquè la pensió Departament de Treball. met continuar treballant la te-que els pertoca és insuficient. rra, però amb algunes limitacio- ns. El temps que hi dedica al cap de l’any, per exemple, no pot su- perar un trimestre. Després de vendre’s el bestiar, s’ha quedat amb terrenys de cereal, un cente- nar d’oliveres, un altre d’amet- llers i un hort ecològic pel con- sum propi. “Sempre m’ha agra- dat aquesta feina i econòmica- ment em pot ajudar”, i afegeix: “Un xofer em va dir que es jubila- VICENÇ LLURBA va i al dia següent ja no el truca- El metge. Juan Jacobo Aguilar ha refusat jubilar-se als 65 va ningú. Si tens alguna cosa a fer, et sents important”. La falta És correcta la jubilació als 65? ri, la UGT, comparteix el punt de relleu generacional també ha “La realitat de cada sector és di- de vista. “Cada professió té un estat un factor primordial. “Vinc ferent, no és igual la construcció perfil. Hi ha treballadors que du- de famílies pageses i aquí s’aca- que l’ensenyament”, contesta rant molts anys entreguen salut ba. Els dos fills han fet carrera i Jaume Pros, secretari general de a canvi d’un salari. Si hi ha un qualsevol es queda a continuar CC.OO. a Tarragona, que defen- desgast físic important, s’ha de això”, explica aquest afiliat al sa que l’edat per jubilar-se es re- rebaixar l’edat”, explica Salva- sindicat Unió de Pagesos, molt guli per conveni i es lligui sem- dor. “En les ocupacions nobles crític amb els preus que li pa- pre a la substitució del lloc de és diferent”, matisa. El debat so- guen els intermediaris. treball. L’altre sindicat majorita- bre si s’ha d’endarrerir l’edat de
  • 3. DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 Assessors per a joves empresaris o càrrecs públics sense remuneració, dues opcions de treball voluntari pels jubilats que volen continuar en actiu Regalar experiència JORDI BARÓ ets l’empresari indirecte de da en filologia hispànica per la la dictadura per la renovació N Tarragona moltes empreses, però són Universitat de Barcelona, ha es- pedagògica. “No sóc una perso- elles qui prenen la decisió. Se- tat mestra de català, regidora na a qui li agradi no fer res. Als i menys horaris, cot assessora”, explica. Si del PSC durant 16 anys a l’Ajun- 65 pots estar cansat de treba- ni més llibertat. d’aquí a poc torna a ser elegit, li tament de Reus en àrees educa- llar, però no de fer coses”, i ex- La sorpresa per quedaran dos anys en el càrrec. tives, socials i culturals i prime- plica que al seu entorn la majo- Francesc Pala- Amb 72 anys, i també una ra dona diputada a la Diputació ria de persones de la seva edat cín quan va com- col·laboració activa en dues de Tarragona, a més de formar fan alguna o altra activitat. “Lle- plir 64 anys i es va jubilar va fundacions, manté: “Un es co- part del consell econòmic i so- vat que siguin àvies, que han de ser trobar-se lligat professional- mença a plantejar un límit”. cial de la URV quan es va crear cuidar els néts”, diu. ment tant o més que abans. “La La successora de Francesc i de treballar els últims anys de La feina com a síndica, no re- gent té la idea que pots Palacín com a Síndic de Greu- munerada en el cas de Reus, li col·laborar i et van aterrant ges va ser fa tres anys Miseri- ocupa els matins de dilluns a di- moltes coses”, comenta. La pri- còrdia Vallès. “Em vaig jubilar jous, i una part els dedica a mera oferta va ser ocupar el cà- al juny i a finals del mes se- FRANCESC PALACÍN atendre les queixes de ciuta- rrec de Síndic de Greuges de güent em vaig trobar l’alcalde, dans. “Els rebo en aquesta tau- Reus, i un cop acabat el mandat que em va comentar si em faria President de la delegació la, sense pressa. Faig una mica de cinc anys, li va sortir l’opor- il·lusió ser la nova síndica. Li de Secot a Tarragona de psicòleg”, diu conscient que tunitat de participar del projec- vaig tornar la resposta a pri- 72 anys quan es dedicava a la política te de Secot, una associació mers de setembre”, explica. Di- Va tenir la primera feina activa no podia personalitzar d’àmbit estatal formada per plomada en magisteri, llicencia- als 14 anys tant l’atenció. “No tots tenen més d’un miler de directius i raó, però l’administració tam- empresaris amb experiència bé s’equivoca i li fem recomana- que assessoren de forma volun- cions”, explica. El mandat s’aca- tària joves emprenedors o peti- ba el 2011 i si no renova, té fei- tes empreses. na pendent. “Sóc analfabeta en L’acrediten els 30 anys que temes tecnològics”. Misericòr- va ser responsable de Valira, dia Vallès i Francesc Palacín un fabricant d’articles de para- coincideix que van començar a ment per la llar amb seu a Reus treballar als 14 anys. La prime- amb capacitat per produir qua- ra fent classes particulars quan tre milions d’unitats l’any. “Fa- sortia de l’institut per donar su- VICENÇ LLURBA la impressió que l’endemà de la port econòmic a la família, el se- jubilació el bagatge ja no ser- gon com a aprenent mecànic. veixi per res. S’han d’aprofitar 54 anys d’experiència laboral les capacitats que d’un dia a l’al- en un cas, 58 en l’altre.jubilació el va obrir a l’abril el go- tre sembla que es perdin”, i rei-vernador del Banc d’Espanya, ar- vindica no quedar-se assegutgumentant que s’hauria de fixar mirant la televisió. “Sentir-tealmenys dos anys més tard, als útil i no apartat”, resumeix. MISERICÒRDIA VALLÈS67, per fer sostenible el sistema La delegació de Secot a la de-de pensions. El Govern de l’Es- marcació, de la qual n’és el pre- Síndica de Greuges detat i els sindicats s’hi van oposar. sident, s’ubica a les Reus“Potser s’haurà d’allargar”, apun- instal·lacions del viver munici- 68 anysta el president de PIMEC a Ta- pal d’empreses Redessa, a VICENÇ LLURBA Va tenir la primera feinarragona. Francesc Palacín treballa al Secot ajudant a joves emprenedors als 14 anys El cap del servei de rehabilita-ció de l’hospital Joan XXIII de “Sembla queTarragona ho va tenir clar quanl’any passat va complir 65 anys. l’endemà de laContinua compaginant les con- jubilació el bagatgesultes als matins al centre hospi-talari amb impartir classes a la ja no serveixi per res”tarda a la facultat de Medicinade Reus. El lloc que ocupa com ametge està vinculat a una plaçade professor titular d’universitati li permet prolongar aquesta si- “Als 65 potstuació fins als 70. “Em considero estar cansat decapaç de fer-ho, física i mental-ment”, assegura Juan Jacobo treballar, peròAguilar, que no treballa amb una no de fer coses”meta d’edat, sinó d’assolir objec-tius professionals. Com ell, lamajoria de persones en aquesta Reus, i hi col·laboren una quin-situació volen continuar sempre zena de persones. Ex directorsactives. “Treballar et manté jo- de banc, antics responsablesve, no nhi ha per depressions”, d’empreses químiques del polí-manté la presidenta de l’Associa- gon de Tarragona, comercialsció de Dones Empresàries i Em- o professionals del món de lesprenedores, a qui li falta poc per assegurances o de l’ensenya-complir els 65. “El més impor- ment. Tots estan jubilats o pre-tant és tenir il·lusió pel que estàs jubilats. “És la feina que has fetfent, estiguis jubilada o no” tota la vida, abans de forma re-apunta Ana Vilallonga, a qui munerada i ara gratuïta”, i reco-creu que li atrauran les feines de neix que quan estava en actiuvoluntariat quan deixi l’empre- la responsabilitat era diferent.sa. El metge ho sentencia: “Si es- “Ho vivies d’una manera méstigués jubilat, m’hauria de bus- pesada, ara és més lliure. Comcar una altra activitat perquè em a professional tenies la implica- VICENÇ LLURBAsentiria incòmode”.c ció directa en el resultat. Ara Misericòrdia Vallès és lactual Síndica de Greuges de Reus
  • 4. DIVENDRES, 1 MAIG 2009 FIRA DEL VI Falset, capital impulsora de les DO Priorat TARRAGONA i Montsant PÀGINES I A VI VICENÇ LLURBALa Ragini i la Sílvia, filles adoptades per la Pilar, mestra al CEIP Pi del Burgar de Reus, i el seu marit Aquí i a fora, Menys famílies la diferència ]La Pilar i el Joan poden comparar. La Ragini la van anar a buscar a l’Índia des- en espera prés d’un llarg camí de qua- tre anys. Més tard es va resoldre una sol·licitud que havien fet temps enrere per una adopció nacional i van recollir la Sílvia fruit d’una renúncia hospitalària. Per la Pilar, en “papers i angoixes” els dos casos són similars. “Laspecte econòmic és diferent”.L’adopció internacional ha caigut gairebé a la meitat a TarragonaJORDI BARÓ Dan d’Amics de la Xina de Tarra- causes són sobretot dues: els paï- també amb la responsabilitat de anys, quan també es va establirUTarragona gona, Lydia Cintas, per qui el sos d’origen dels nens han endu- portar l’associació Adopchina a que no s’acceptarien sol·licituds boom d’anar a buscar infants al rit les exigències a les famílies i Tarragona, que assessora els fu- de famílies monoparentals. na parella de Tarra- país asiàtic ha anat a la baixa. els han prolongat l’espera per so- turs pares i els alleugereix l’espe- El progrés econòmic de la Xi- gona ha esgotat la “Molts pares han començat a ti- bre dels tres anys. ra amb xerrades i activitats. L’An- na ha fet disminuir els menors paciència i ha de- rar enrere”, reconeix. “Arriba un punt que desespe- na jutja d’excessives algunes de que són orfes i també han aug- sistit d’esperar un La Xina no és un cas aïllat. En res i sents una mica d’angoixa”, les obligacions que imposa el go- mentat les adopcions fetes pels fill de la Xina, tot i els últims cinc anys, les sol·li- comenta Anna Olivella. Amb el vern xinès, com demanar estudis mateixos ciutadans del país. “Laque per ara no renuncia a conti- cituds d’adopció internacional a seu marit fa més de trenta mesos superiors als dos membres de la Xina ha pres consciència de la in-nuar els tràmits per adoptar a l’es- Tarragona han caigut gairebé a la que van començar els tràmits per parella. Condicions com aquesta, fància del país”, resumeix eltranger. El cas el posa en relleu la meitat, mentre que les nacionals adoptar a la Xina. És la segona ve- més restrictives que temps enre-presidenta de l’Associació Mu han notat un lleuger ascens. Les gada que passen pel mateix, ara re, van entrar en vigor fa dos SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  • 5. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 1 MAIG 2009MENYS FAMÍLIES EN ESPERA NOVES TENDÈNCIES EN L’ADOPCIÓ>> VE DE LA PÀGINA ANTERIORdirector dels serveis territorialsd’Acció Social i Ciutadania a Ta-rragona, Jordi Tous. El resultatés que el temps per resoldre unexpedient ha passat de noumesos de mitjana a dos anys inou mesos en l’actualitat. La Ge-neralitat manté contactes amb elgovern xinès perquè es redueixi.“S’està tancant l’aixeta”, comen-ta Lydia Cintas, que afegeix queara la gent s’ho pensa una micamés a l’hora d’iniciar els tràmits. El director d’Acció Social fa ex-tensiva aquesta situació a la majo-ria de països on fins ara se soliaadoptar, on considera que s’estan“limitant molt les possibilitats”.Com a contrapartida, el governcatalà treballa per poder rebre in-fants d’altres estats, com Bulgà-ria, on des de fa unes setmaness’hi poden tornar a tramitarsol·licituds, suspeses des del nov-embre de 2003. Tot i que l’esperai l’enduriment de les condicionssón els inconvenients més habi-tuals, Tous hi suma el factor eco-nòmic, agreujat pel temps actualde dificultats. “La crisi no és lacausa determinant, però sí unamés”, diu després de recordarque una adopció en un país es-tranger costa entre sis i trentamil euros. La davallada accentuada del’adopció internacional no s’hatraduït en un augment similarde la nacional, que ha crescut pe-rò de forma moderada. Els FOTOS: VICENÇ LLURBAtemps d’espera d’una i altra acos- Classes de rus. L’Associació de Cultura Russa Fedor Dostoievski organitza classes de rus on hi participen nens adoptatsAdopcions més difícilstumen a ser similars, i en els dos fins al cap de mig any els pares perquè amb la legislació actual oportunitats dels infants i l’ado- drets de l’infant”, asseguracasos s’han de superar unes en- no poden sol·licitar que se cele- la jutja “pràcticament inexis- lescència de la Generalitat ha Tous, convençut que el nou texttrevistes a l’Institut Català de bri el judici per obtenir l’adop- tent”. Argumenta que la va rebu- d’obrir noves perspectives. escurçarà i simplificarà l’adop-l’Adopció i la Infància per obte- ció plena. No és fins llavors que tjar sobretot pel temps que s’ha “L’actual és molt biologista, pre- ció a Catalunya. “La nostra prio-nir el certificat d’idoneïtat, un es canvien els cognoms biolò- d’esperar fins superar l’etapa serva molt els drets dels progeni- ritat és que els nens tinguin fa-document expedit per la Genera- gics del nen. d’acolliment. tors; la que està en tràmits parla- mília”, afegeix compromès amblitat imprescindible per poder “No tens el 100 per cent de se- La futura llei dels drets i les mentaris se centra més en els què l’administració sigui capaçadoptar. Els tràmits inclouen, guretat”, reflexiona la Cristina,per exemple, una trobada amb que fa dos anys que va comen-els futurs pares a casa, on es çar els tràmits i a qui han cons- Sol·licituds d’adopcions a la demarcació de Tarragona en el 2008comprova que hi hagi suficient cienciat que el procés es pot gi- Any 2005espai reservat pel fill. Un cop su- rar en contra a l’últim moment. Xina 94perada l’espera i amb l’infant as- En aquest cas, les reserves de Rússia 44signat l’adopció en la majoria de viatjar sola a l’estranger i de no Etiòpia 17països estrangers acaba, però en dominar l’idioma la van fer de- Any 2006 Rússia Xina 84la resta i en el cas dels infants cantar per l’adopció nacional. Rússia 41 29nascuts a Catalunya no. El pro- En canvi, una mare de Tarrago- Etiòpia 10cés s’allarga bastant més perquè na que fa tres mesos va anar al Any 2007 Ucraïnas’ha de passar primer per un pe- Kazakhstan a buscar la seva fi- Rússia 40 2ríode d’acolliment pre-adoptiu i lla, va descartar aquesta opció Etiòpia 33 Xina 23 Marroc Xina 3 8 Mèxic Índia Colòmbia 6 11 3 Mali Vietnam Guatemala 1 9 Etiòpia 15 El Salvador 1 13 Brasil Hondures 1 Perú 1 2 1 Bolívia Evolució de les sol·licituds d’adopcions a Tarragona Adopcions nacionals Adopcions internacionals 2005 2006 2007 2008 191 179 106 97 51 58 52 36 FONT: Departament d’Acció Social i Ciutadana Clara Penín / LA VANGUARDIA
  • 6. DIVENDRES, 1 MAIG 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 DUES VIES DACOLLIDA Conservar l’idioma Mare en dos dies ]“Els pares de nens adop- ]La calidesa de la primavera i el pas- tats a Rússia no volen que seig en cotxet fins al parc han ador- perdin l’idioma perquè és mit el Jan, que no tarda en desvetllar- riquesa”, comenta la secretà- se i somriure a les mirades de la Su- ria de l’Associació de Cultu- sanna. “Te’l sents teu des del primer ra Russa de Tarragona, Iri- dia”, comenta. Ara fa mig any des que na Gorkova, per resumir una trucada la va sorprendre i la va per què assisteixen a les convertir en mare al cap de poc. classes de rus que organit- “T’ho diuen i ja el tens als braços. El zen els caps de setmana. que la gent organitza en nou mesos tu Les aules de lassociació en dos dies”. El nen tot just havia aca- estan obertes a tothom qui bat de néixer i els seus pares biològics ho vulgui i és una de les hi van renunciar al mateix hospital. activitats d’aquesta entitat La Susanna, que és pedagoga i ha cultural que vol bastir ponts adoptat sense parella, havia fet la amb Catalunya. sol·licitud gairebé tres anys enrere, i durant l’espera li havien fet una pri- mera proposta que no va acceptar. “No treballava i a casa només hi entraL ’E F E C T E D E L A R E C E S S I Ó un sou”, comenta. Decantar-se per adoptar un infantAcció Social situa nascut aquí l’hi ha estalviat diners ila crisi com un factor desplaçaments. “També valoro co- nèixer tota la informació prèvia delmés per fer minvar nen”. En contra hi juguen que el camíl’adopció a lestranger per tenir l’adopció plena és més llarg. “Saps que sempre hi ha una petita ADOPTAR A CATALUNYA possibilitat que retorni amb la famíliaCANVI DE PROCEDIMENT biològica. Ho tinc present, però no COST 0 eurosLa futura llei dels TEMPS 2 anys i 10 mesos m’angoixa”. El Jan juga ara als seus La Susanna i el Jan, a un parc de Tarragona braços.infants ha d’ajudara incrementar ADOPTAR A ETIÒPIAl’adopció nacional COST 17.500 euros TEMPS 3 anys i 2 mesos Encara sense data ]Creuar les portes de l’aeroport i respirar el retorn a casa és una imat- ge recurrent en els pensaments de lade facilitar els tràmits. La Pilar i Gemma Capella, que hi veu el desen-el Joan van fer els primers pas- llaç a més de tres anys d’entrevistes,sos per adoptar ara fa deu anys i tràmits i espera. Per aquest momentfins fa dos no van tancar el pro- fa poc ja hi havia data, el 21 d’aquestcés, amb la Ragini i la Sílvia ins- mes, però el procés es va truncar. Elcrites al llibre de família. Tan judici de custòdia a Addis Abeba, laper la primera, que van anar a capital d’Etiòpia, pel nen que els ha-buscar a l’Índia, com per la sego- vien assignat no va sortir bé i hauràna, a l’hospital de la Vall d’He- hauran de tornar a esperar. Calculenbron, va caler un judici de custò- que uns tres mesos.dia passat un temps de tenir-les La família d’aquesta regidora dea casa. “Amb la Ragini al princi- l’Ajuntament d’Alforja, casada i ambpi teníem un passaport hindú i dos fills biològics, ja havia assumitvam haver d’esperar entre dos i que en pocs dies viatjarien a l’estran-tres anys fins que se celebrés ger i tornarien sent un més. Fins i totaquí el judici, on no va caler que el rostre del nen ja penjava de la neve-ens personéssim”, comenta en ra i ocupa mòbils i ordinador.Joan. El desig d’adoptar ha estat sempre Mentrestant, la Cristina es tro- latent en aquest matrimoni, però elba a l’extrem oposat del procés. primer pas formal el van fer el 2006.El sobre amb la resolució admi- Un primer pagament d’uns 1.300nistrativa que l’autoritza a adop- euros va obrir més tard els tràmitstar descansa a la vista. “Me’l miro d’adopció amb una associació ambcada dia”, confessa. I relata una seu a Barcelona. El procés els hauràespera on s’està “a cegues”, sense costat uns 8.500 euros, dels quals encap informació sobre el desen- podran recuperar una part amb sub-llaç. El temps ha reforçat els seus vencions, i el viatge calculen que val-desitjos. “Cada vegada estàs més La Gemma, el Jordi i els seus fills esperen larribada dun nen de Etiòpia drà uns 9.000.convençut”, es reafirma.c
  • 7. DIVENDRES, 26 FEBRER 2010 CULTURA La vida i l’obra de Chaplin, al Caixaforum TARRAGONA de Tarragona PÀGINA 10 VICENÇ LLURBAAdam Safianczuk, capellà polonès es prepara per oficiar la missa a lArgilaga, pertanyent al municipi de la Secuita, un diumenge al matí Mossens importats L’arquebisbat incorpora un sacerdot polonès per compensar l’escassetat de vocacionsJORDI BARÓ dència, una localitat relativa-D ment pròxima a Varsòvia que faTarragona Per Déu (i pel Barça) set mesos va canviar per es del faristol, el ca- Tarragona. “Quan el 2006 el Pa- pellà carrega de ]“No sabia què fer i resava United va ser l’element de- pa va peregrinar a Polònia, va ani- pauses i algun sos- perquè Déu em donés una terminant que el va fer aban- mar els sacerdots a no tenir por pir la lectura de última senyal”, explica el donar la Polònia natal. “Un d’anar a països on en falten. Era l’Evangeli. Accen- polonès Adam Safianczuk miracle”, sosté. Al pis de el meu desig i quan va sorgir latua Judes en la síl·laba final i sobre els dubtes que tenia l’arquebisbat on viu, hi guar- possibilitat la vaig acceptar”, rela-transforma la essa en una ics so- quan va haver de decidir si da una samarreta del Barça. ta. L’arquebisbat de Tarragonanora. Remarca les erres. A l’esglé- es traslladava a Tarragona a Quan penja la sotana, practi- ho havia sol·licitat emparant-sesia de la urbanització de La Móra fer de sacerdot. La proposta ca escacs, ciclisme i futbol. en la màxima que l’Església ésde Tarragona, la missa matinal formal li van fer el setembre “El meu objectiu és evan- universal i amb la intenció de pal·-de dos quarts de deu té un aire de 2008 i els desitjos de ser- gelitzar a través de liar l’escassetat de capellans. “Éspolonès. “Avui hi ha el costum de vir a una altra diòcesi van l’esport”, confessa. A l’únic a la diòcesi, però és possi-beneir els fruits perquè Sant Blai xocar amb l’oposició de la Tarragona respira feliç, ble que n’arribi algun altre. Tocaens protegeixi de les malalties”, seva mare. “Demanava a animat també per les esperar”, explica el vicari gene-proclama Adam Safianczuk inver- Déu que el Barça guanyés la bondats del clima. I, ral, Joaquim Fortuny, per qui eltint l’ordre natural de la frase i es- Champions”, concreta. Per amb els mesos, la seva temps ha agreujat el dèficit a lesforçant-se per pronunciar correc- això el 2 a 0 del 27 de maig a mare s’ha convençut parròquies. “S’han anat morinttament en castellà. El blanc de la Roma contra el Manchester del canvi.pell dóna pistes de la seva proce- CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  • 8. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 26 FEBRER 2010MOSSENS IMPORTATS UNA ALTERNATIVA AL DÈFICIT DE VOCACIONS A L’ESGLÉSIA Misses bilingües ]Adam Safianczuk diu dues misses a la setmana en català, les dues el matí del diumenge. A la Secuita, al Tarragonès, i a l’Argilaga, un nucli de població del mateix muni- cipi. Va començar a aprendre’l des de zero en una escola de Salou, la localitat on el van desti- nar primer quan va arri- bar a Catalunya. “L’arque- bisbe em va comentar que havia de saber català, però que no hi havia pressa. La gent de les parròquies també desit- gen que em dirigeixi a ells en aquest idioma, però són molt compren- sius”, comenta en un cas- tellà entretallat, però força correcte. “Vull par- lar correctament i per això encara no utilitzo el català”, es justifica. En les misses on no té més remei, l’únic fragment que s’improvisa, el de l’homilia, es canvia al castellà, que va començar a aprendre a Polònia. “L’última parròquia on estava era petita i vaig tenir quatre anys per estudiar-lo amb llibres i programes d’ordinador”, explica. Tenia la intenció que el destinessin a un territori de parla alema- nya, un idioma que conei- xia de l’escola, però final- ment la petició va arribar de l’arquebisbat de Tarragona. “M’han donat una benvinguda molt calorosa”, s’alegra. Gent gran. Adam Safianczuk oficia la missa a lesglésia de lArgilaga, davant uns creients majoritàriament gransPocs feligresos>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR D E G R A N , S A C ERDO T ? guin posar-se l’hàbit. Una davalla- da de vocacions que ha estat cons-mossens o shan anat jubilant. A “Molts joves ni s’ho tant en els trenta anys de demo-Polònia, en canvi, han crescutmolt les vocacions religioses i no plantegen”, diu el cràcia –en contrast amb l’abun- dància de sacerdots de desprésels causem un perjudici”, reflexi- responsable de de la guerra–, i amb característi-ona. “La falta de sacerdots ésaquí un problema important. Al vocacions religioses ques similars arreu del país. “El capellà era abans una figura relle-meu país depèn de la regió: a l’est vant que tothom tenia molt iden-i al sud encara n’hi ha suficients, F U T U R S M O S S EN S tificada als pobles i les ciutats, ac-mentre que en altres punts en co- Només 23 nois sestan tualment la presència pública ésmencen a faltar”, explica l’Adam, diferent”, afegeix el director delque també compara l’afluència formant per ser secretariat de vocacions de l’ar-de gent a missa. “A Polònia se sol capellans al Seminari quebisbat i rector de Vimbodí,dir que hi assisteix cada diumen- Simó Gras, per qui també és com-ge la meitat de la població, a Espa- Major de Barcelona plicat de fer entendre la decisiónya un 8% i aquí encara menys”, “contracultural” de no casar-se icomenta. dedicar la vida a l’Església. Com a mostra, l’eucaristia que Des del setembre passat, Grascelebra a La Móra entre setmana, és el responsable de cuidar els jo-on el fidels no solen arribar a la ves de la diòcesi que volen plante-desena i són sobretot persones jar-se aquest camí. “Fa el segui-grans. En canvi, a la missa que ment i acompanyament dels quediu una vegada al mes a l’església tenen inquietuds”, explica el vica-de Sant Antoni de Tarragona ri Joaquim Fortuny.pels polonesos residents a la zo- Nois cristians a partir de 16na hi solen acudir entre trenta i anys i provinents sobretot de lesquaranta compatriotes seus. parròquies i algunes escoles a qui Que a Catalunya hi hagi cada s’ajuda a valorar si volen ser cape-cop menys catòlics practicants llans amb entrevistes personals i VICENÇ LLURBAajuda a explicar, per la majoria activitats en grup. “Intentem quedels sacerdots consultats, que hi assumeixin el repte de ser els ges- Viatges. Els capellans viatgen dun poble a laltre, com lahagi també menys joves que vul- tors de la seva vida davant de Secuita, per cobrir les necesitats dels seus feligresos
  • 9. DIVENDRES, 26 FEBRER 2010 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 Un jove del Vendrell, ordenat fa poc sacerdot, va canviar la cuina per la vocació religiosa Dels fogons al culte JORDI BARÓ cerdot. “Poc a poc vas madu- cristianes de veritat”), materia- A Tarragona rant la idea. Déu et posa pistes lista (“s’oblida l’aspecte espiri- per aclarir-ho, però mai estàs tual”) i hedonista (“molta gent Joan Maria Fer- al cent per cent segur fins a la busca egoistament el plaer pel rer, li brillen els ordenació. Un amic em comen- plaer”). I emplaça a pregar per- ulls quan recorda tava que hi ha un moment que què hi hagi més vocacions. com va ser orde- has de fer un pas en el buit. I Ordenar-se sacerdot marca nat sacerdot fa un Déu t’acull”, relata. un estil de vida de dedicació mes a la catedral de Vocacions religioses com la plena a l’Església. Celebrar mis- Tarragona. “Sents que és el d’en Joan Maria són actual- sa, enterraments i noces, estar que et farà feliç per sempre”, ment força escasses i, com sol pendent de la catequesi, resar declara assegut al despatx par- ser freqüent, neixen en perso- o atendre consultes al despatx roquial de l’església de Sant Sal- nes educades en família i esco- parroquial. I residir a la matei- vador del Vendrell. A aquest jo- la de profundes creences reli- xa rectoria, en un pis indepen- ve de 27 anys a qui l’alçacoll se gioses. “Resava cada dia abans dent, però en convivència amb li entreveu sota una caçadora d’anar a dormir amb els pares. la resta de mossens de la parrò- de pell negra, la fe el va atrapar També em va servir anar a les quia, també durant els àpats. cuinant. Combinava els estu- Jornades Mundials de la Jo- El temps lliure és poc. “No és dis d’hostaleria a Barcelona una feina, on tens una jornada amb la feina en un restaurant i de treball. És una vida nova. acumulava l’experiència d’ha- ver passat pels fogons d’altres “Poc a poc vas No es deixa de ser capellà les 24 hores”, comenta. Durant els establiments. “No em desagra- madurant la idea; anys que va ser seminarista a dava, però tampoc m’hi veia treballant tota la vida”, i expli- Déu et posa pistes Barcelona, tampoc no descan- sava gaire perquè els caps de ca com en aquella època dos ca- per aclarir-ho” setmana els passava a l’església pellans li van plantejar la possi- del Vendrell, exercint de diaca. VICENÇ LLURBA Déu. Procurem que es qüestionin com gastar els valors existenci- 3 als”, apunta Gras, que té 30 anys i fa poc temps que va passar per Joves de la diòcesi de un procés similar. “Molts joves Tarragona que es formen no s’ho arriben ni a plantejar”, i actualment al Seminari es fixa com a gran repte millorar Major Interdiocesà, a aquesta situació. Barcelona, d’un total de 23. Són pocs els qui finalment aca- Un de quart s’ha ordenat ben ingressant al Seminari Major sacerdot fa poc. Amb els Interdiocesà, ubicat a Barcelona. anys, s’ha anat reduint el Vint-i-tres nois de sis diòcesis nombre de seminaristes. s’hi formen actualment per ser sa- cerdots, tres dels quals provenen de la de Tarragona, i combinen 1988 els estudis a la Facultat de Teolo- gia de Catalunya amb la vida espi- Data que comença a ritual. funcionar el Seminari Des de fa més de vint anys, Major Interdiocesà, que aquests ensenyaments estan cen- agrupa els seminaristes de tralitzats a la capital catalana. les diòcesis de Tarragona, “És una manera d’unir esforços i Girona, Solsona, Urgell, Vic va ser un suggeriment de la Santa i Lleida. Dos anys abans, Seu, que veient el nombre baix una carta de la Conferència de seminaristes ho va considerar VICENÇ LLURBA Episcopal Tarraconense més enriquidor. Hi ha seminaris Joan Maria Ferrer és capellà de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell emplaçava a la unió. d’aquest tipus a Itàlia i França, però és l’únic d’Espanya”, expli- bilitat de cursar els cinc anys ventut –a Roma, Colònia i Sid- I el sou d’un capellà? “Si la pre- ca el rector, Norbert Miracle, de Teologia, i mentrestant aca- ney– per veure que hi ha mi- gunta és si et pots fer ric, la res- 16 que pertany a l’arquebisbat de bar de decidir si tenia una veri- lers de nois com jo que no són posta és no”, manté. A la parrò- Tarragona. table vocació religiosa. “I si tro- gent estranya sinó que treba- quia, en Joan Maria ha dit la Edat a partir de la qual Com la resta d’equip formatiu i bes nòvia, ho deixes”, diu que llen i estudien, però amb un missa diària de les vuit del ma- alguns joves cristians es seminaristes, només està a li va fer broma un d’ells. Satis- toc de gràcia, quelcom especi- tí i, mentre conversa amb una comencen a plantejar si el Barcelona de dilluns a divendres, fet amb aquesta guia espiritu- al”, explica. Els pares li han res- assistent, s’adona que hi ha 20 seu futur és servir a perquè el cap de setmana tenen al, va emprendre la nova etapa. pectat l’opció escollida i, entre euros al terra. “Són per la cari- l’Església com a capellans, activitat a les parròquies. “Els Primer a la Universitat de els amics, la reacció ha estat va- tat”, i els diposita a la bústia de segons el responsable de que entren al seminari ho fan Navarra, residint en un col·legi riada, malgrat no sentir que li la col·lecta. En sortir per la por- vocacions de l’arquebisbat amb un grau de convenciment major. Més endavant, de nou a hagin fet el buit. Sobre les ta, l’home que està assegut a de Tarragona. Se’ls ofereix molt alt”, fa notar el responsable Barcelona a la Facultat de Teo- raons que expliquen la falta de terra demanant almoina li dei- un procés d’acompanyament de vocacions de l’arquebisbat. logia de Catalunya, vivint al Se- capellans, els troba en una so- xa anar amb un somriure i una espiritual. Pocs, però segurs de l’opció que minari Major Interdiocesà cietat amb menys catòlics prac- correcció que descol·loca: han triat.c amb altres joves aspirants a sa- ticants (hi ha poques famílies “Bon dia, mossèn!”.c
  • 10. DIVENDRES, 8 MAIG 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 7C O N T R A L A B R E T X A D I G I T A L E L P L A C A T A L U N Y A C O N N E C T A A TA R R A G O N AUn paquet d’actuacions en marxaestén la TDT, la telefonia mòbil ila banda ampla fins als nuclis mespetits de la demarcacióConnectatsper igualJORDI BARÓ La nova torre permetrà l’accés aESenan la banda ampla i rebre correcta- ment la Televisió Digital Terres- ls 59 habitants de Se- tre (TDT). La cobertura de telè- nan, a la Conca de fon mòbil ja està garantida amb Barberà, només po- dues companyies. “Seria maso- den navegar per in- quista que algú tingués contracta- ternet amb banda da l’altra”, exclama.ampla si es desplacen a l’ajunta- Igual com a Senan, les actua-ment. En una sala pròxima al des- cions del pla s’han anat estenentpatx de l’alcaldessa hi ha dos ordi- pel territori per garantir que a fi-nadors amb una connexió via nals de l’any que ve com a mínimsatèl·lit, instal·lats des de l’estiu. tots els nuclis de més de 50 habi-La velocitat és molt inferior a l’ha- tants i els polígons industrials ha- VICENÇ LLURBAbitual però la solució, que és pro- gin resolt les deficiències en lesvisional, ha servit per començar a comunicacions. Els 110 milions La sala de internet a lajuntament de Senan, petit poble a la Serra del Tallattrencar barreres en el tercer mu- d’euros de pressupost per Catalu-nicipi més petit de la demarcació. nya s’estan transformant en cen- “Hi ha dues comarques molt cesc Tarragona. La zona pròxima nats del servei de banda ampla Situat a la Serra del Tallat, en tenars d’actuacions. Estudis ra- complicades, la Conca de Barbe- a la serra del Montmell, al Baix de la Generalitat, que dóna cober-una de les comarques amb l’oro- dioelèctrics, noves torres i unifi- rà i el Priorat, amb una inversió Penedès, i la dels municipis d’Ai- tura on no arriben les compan- cació d’altres existents, equips molt elevada. Tenen una orogra- guamúrcia, Querol o la Riba, a yies privades. Tres mil persones de banda ampla, TDT i telefonia fia molt complexa”, apunta el di- l’Alt Camp, també són terreny in- se’n beneficien.L’alcaldessa d’un mòbil instal·lats en funció de les rector dels serveis territorials de hòspit per les comunicacions. A Benifallet, una actuació re- necessitats de cada lloc. Governació a Tarragona, Fran- “Els alcaldes han notat les millo- cent ha permès millorar la cober-poble petit diu que res com a ciutadans”, reconeix sa- tura de mòbil, tant al municipiara tindran els tisfet. “És la primera capa de pin- com al tram pròxim de l’eix demateixos serveis que El pla Catalunya Connecta a Tarragona tura”, afegeix. l’Ebre, la carretera que s’estén al El director de Governació a les llarg de les Terres de l’Ebre. Enqualsevol ciutadà Rècord inversor per a les comarques amb l’orografia més dificil Terres de l’Ebre recorda que Actuació: Estudis radioelèctrics, quan va assumir el càrrec rebia noves torres de telecomunicacions o adaptació d’existents, equips de moltes trucades d’alcaldes quei- Els 110 milions d’eurosgrafia més complicada, Senan re- xosos. “Hi ha hagut un abans i unsoldrà del tot els problemes amb banda ampla, TDT i telefonia mòbil després”, assegura Carles Pas- de pressupost perla torre de telecomunicacions qual. Fins al moment, a les quatre Catalunya s’estanque es construirà aviat gràcies al PRIORAT CONCA DE BARBERÀ comarques que són de la sevapla Catalunya Connecta del De- competència s’han executat gai- transformant enpartament de Governació i Admi- Població 9.869 habitants Població 21.161 habitants rebé sis de cada deu de les mesu- centenars d’actuacionsnistracions Públiques de la Gene- Nuclis de població 26 nuclis Nuclis de població 53 nuclis res previstes. “No és un territoriralitat. Polígons 1 polígon Polígons 25 polígons molt complicat. No tenim molts “Sempre he reclamat la norma- nuclis petits i de municipis de una antena que ja tenia Telefòni-litat. Som persones amb els ma- Total actuacions 60 Total actuacions 59 menys de 250 habitants només hi ca, s’hi ha permès que s’hiteixos drets i ara tindrem els ser- Número Número ha Prat del Comte. Pel que fa a instal·lin també altres compan-veis de qualsevol ciutadà”, reivin- d’actuacions d’actuacions les telecomunicacions, no ens po- yies, i la primera a fer-ho ha estat fetes 28 fetes 32dica l’alcaldessa Núria Albà, a (46,6%) (54,2%) dem queixar pràcticament en Orange. “La recepció està al 100qui encara l’admira parlar per te- res”, assegura. Si es compleixen per cent en aquestes dues opera-lèfon i rebre correus electrònics Total inversió 4.007.000€ Total inversió 4.331.000€ les previsions, a finals de lany dores”, comenta l’alcalde Jordisense que la trucada es talli. “Da- Inversió feta Inversió feta que ve en aquesta zona s’hauran Monclús. “Falta Vodafone, querrerament s’han instal·lat al po- 1.130.000€ 1.512.000€ realitzat 97 actuacions per valor només funciona en llocs estratè- (28,2%) (34,9%)ble algunes famílies joves”, apun- de més de set milions d’euros. gics, com a la vora del riu. Els queta com a argument per defensar Les Terres de l’Ebre són a més tenien aquest operador s’han can-que calen bones comunicacions. FONT: Idescat 2008 LA VANGUARDIA un dels llocs on hi ha més abo- viat a un altre”, conclou.c Les Illes de Vila-seca Llar Unió Catalonia S.C.C.L Últimes vivendes de protecció oficial. Vivendes de 3 habitacions, amb pàrquing i traster inclosos. Acabats de 1ª qualitat. Des de 160.000 euros + IVA Informació i venda Tel. 93.601.10.80 / 609.930.593 fgodoy@qhs.cat
  • 11. DIVENDRES, 22 MAIG 2009 EFEMÈRIDE Amposta es vesteix dèpoca en el centenari TARRAGONA del títol de ciutat PÀGINES 10 a 14 VICENÇ LLURBAEn Francisco arrenca les males herbes de les cebes plantades al conreu ecològic que Aprodisca té a la capital de la Conca de BarberàVulnerables a la crisiLa recessió agreuja la situació dels discapacitats, afectats per les deslocalitzacionsJODI BARÓ plantilla per la crisi d’empreses ta amb les dificultats d’altres cen- en la diagnosi. Almacelles des- citat, perquè mantenir el lloc deLConca de Barberà com l’alemanya Frape Behr, que tres especials de treball, que han criu que moltes entitats presta- feina forma part del compromís haurien deixat penjant d’un fil a d’afrontar alhora un canvi de mo- ven serveis bàsics de manufactu- d’aquestes associacions. ’Associació pro Perso- persones amb discapacitat del i els efectes de la recessió. El ra, com muntatges o envasats, a Segons l’informe, és el con- nes amb Disminució intel·lectual o malaltia mental sector dels centres sense ànim de indústries que s’han traslladat. tracte social de les entitats, que Psíquica de la Conca que treballaven en tasques de ma- lucre calcula en un estudi recent La dependència en excés eviten els expedients de regula- de Barberà (Aprodis- nipulat industrial. “Ens vam pre- que a la demarcació estan en risc d’aquestes activitats s’ha fet in- ció d’ocupació i mantenen un ca) ha gestat un ma- guntar amb què ens podíem arre- prop de 300 llocs de treball. viable i això ha obligat a obrir-se atur encobert: persones en actiunual de l’èxit. En tres anys ha lar al territori per subsistir i vam “Fa temps que la situació és a d’altres, sobretot als serveis a però sense la càrrega de feina su-deixat de dependre de les indús- pensar en la producció sosteni- problemàtica”, sosté Francesc tercers. La reconversió cap a ficient. És més, malgrat les ma-tries auxiliars de l’automoció per ble com un nou jaciment d’ocupa- Almacelles, director tècnic de la aquestes feines amb més valor les condicions, els últims anysreorientar-se cap a la producció ció”, explica la fundadora i ge- Federació Catalana pro Perso- afegit, com la jardineria o la ne- s’ha creat ocupació. Segons laecològica. S’ha anticipat a les des- rent Carme Sureda. nes amb Discapacitat Intel·lec- teja viària, s’ha fet sense acomia-localitzacions i a les retallades de L’encert d’Aprodisca contras- tual (APPS), que ha participat dar els treballadors amb discapa- SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  • 12. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 22 MAIG 2009V U L N E R A B L E S A L A C R I S I L A T U R A M E N A Ç A M É S D E 3 0 0 D I S C A P A C I T A T S A TA R R A G O N ATreballs Aturats però a la feinaespecials ]BIC, el fabricant fran- cès de bolígrafs i encene- dors, va traslladar a fi- nals de l’any passat algu- nes línies de manipulats a Txecoslovàquia, i alen perill taller Baix Camp, a Reus, a una trentena de perso- nes amb discapacitat els va marxar la feina. La màquina per empaquetar els plastidecor està atura- da en una de les tres naus d’aquest centre es- pecial de treball de grans dimensions, i els treballa- dors els han recol·locat El 70% de treballadors dels centres especials ajudant els seus com- panys per no haver-los de treball (CET) tenen alguna discapacitat d’enviar a casa. “Quan han trobat mans més ba-Per sexes Per tipus de discapacitat Per tipus rates, han marxat”, co- Homes Malaltia Discapacitat de contracte menta el director Gerard 60% mental sensorial Fernández, que veu com 11% 5% Contractes el treball amb poc valor Dones indefinits 40% 67% afegit es deslocalitza amb facilitat. Manté que aquestes circumstàncies desemboquen en un atur “no declarat” que agreuja una situació poc sosteni- Discapacitat Discapacitat ble. “Persones amb po- física intel·lectual ques habilitats han de fer 26% 58% feines bàsiques i això equival a perdre moltsFONT: Departament de Treball LA VANGUARDIA diners. Les subvencions no són suficients per co->> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR ció on concreta set demandes al brir els costos laborals”, Departament de Treball, que té diu. Treball a lescola taller Baix CampGeneralitat, 300 noves persones les competències en aquesta ma- El centre, que gestionaamb discapacitat o malaltia men- tèria des del mes de febrer. Una l’Associació de Pares de centres especials de treball éstal van ser contractades a Catalu- petició clau és que es revisi la Minusvàlids del Baix augmentar-ne la competitivitat.nya durant l’any passat. “Hi hahagut un dèficit sostingut”, creuel director tècnic, que manté que subvenció que cobren les enti- tats per crear un lloc de treball per una persona amb discapaci- Camp, té en marxa des dels anys noranta una reconversió per obrir-se a “Estem pensant en revisar el mo- del i millorar el finançament”, apunta. També s’elaborarà un lli- 300 amb discapacitat Personesamb la crisi les possibilitats de su- tat. El document manté que està altres línies de negoci a bre blanc per donar-los més visi- que treballen en un centreportar aquestes pèrdues estan congelada des de 1986. Una al- banda dels manipulats, bilitat i s’augmentarà la forma- especial de treball sense“caient en picat”. tra reivindicació és ampliar la que ja només representen ció gerencial per al personal di- ànim de lucre i corren el El sector dels centres sense part del sou del treballador que el 20 per cent de la factu- rectiu. Un paquet de mesures risc de perdre la feina. Esti-afany de lucre ha definit un Pla es paga amb diner públic en fun- ració, però els canvis en- que han de servir per adequar- mació de la Federació Cata-de Reestructuració i Revitalitza- ció del grau de discapacitat. “Si cara no han estat sufi- se a les noves condicions d’un lana pro Persones amb Dis- una persona afectada greument cients. La gestió dels resi- mercat també tocat per la crisi i capacitat Intel·lectual tingués més suport, seria més dus, la bugaderia, les fei- que reclama una oferta diversifi- (APPS) en base a un estudiCARTA DE PETICIONS viable la seva activitat”, comen- nes forestals o l’explota- cada i encarada als serveis a les del sector.Els centres sense afany ta Almacelles. ció d’herbes aromàtiques persones. Els representants del col·lec- són objectius de futur. A Aprodisca, la nova línia dede lucre concretenset demandes a tiu han constituït una taula de seguiment amb la Generalitat, que ja ha pres algunes mesures, Tot i rebutjar dependre en excés de les ajudes i els contractes de l’Admi- producció ecològica ha permès anticipar-se i esquivar la crisi del sector. Al juny estarà enllestit un 14 Total de centres especialsl’Administració com obrir una línia de préstecs nistració, el director con- obrador on s’hi faran productes de treball a la demarcació, pel sector dotada amb deu milio- clou: “Si no prenen mesu- propis amb el que es cultiva a les vuit al Camp de TarragonaPRIMERES MESURES ns d’euros. “Les subvencions res, haurem de reduir la finques de Montblanc i la Selva i sis a les Terres de l’Ebre. són importants però encara més plantilla entre un 10 i un del Camp. Es prepararà menjar A Catalunya n’hi haLa Generalitat ho és la gestió”, comenta el di- 15 per cent. En cas contra- precuinat que es distribuirà a par- 216, la majoria senseha obert una línia de rector dels serveis territorials ri, s’ho emportarà tot per ticulars i menjadors escolars. ànim de lucre, segons da- de Treball a Tarragona, Josep davant i seria una greu Fins ara, el que es conrea es ven des del Departament depréstecs pel sector Maria Solanes, que creu que la irresponsabilitat”. en una botiga que l’entitat va Treball.de deu milions clau per assegurar el futur dels obrir a principis d’any i en alguns UNA EMPRESA MODÈLICA “No venem discapacitat” ]Associar els centres que explica José Antonio Álva- control d’accessos i altres donen feina a persones amb rez, gerent de l’oficina de activitats en empreses. La discapacitat a fundacions, Tarragona, que defensa Sifu crisi no ha obligat a acomia- associacions o cooperatives com una empresa que presta dar ningú, però ha frenat el sense ànim de lucre és correc- serveis com qualsevol altra. creixement. El gerent diu te en la majoria dels casos, “És veritat que tenim limita- que les relacions contrac- però no en tots. Tal com pre- cions i a vegades li hem de tuals amb el treballador amb veu la llei, n’hi ha que funcio- dir al client que no podem discapacitat són com amb nen com qualsevol altra em- fer una determinada feina”, i qualsevol altre, amb l’excep- presa. El Grup Sifu és un dels posa com a exemple neteges ció de les subvencions que més importants i va tancar d’edificis que s’han de fer des reben, de les quals remarca l’any passat amb una factura- d’una bastida. Sifu dóna feina que no en depenen. “Són les ció de 31 milions d’euros, un a 120 persones al Camp de legalment establertes, la res- 20 per cent més que el 2007. Tarragona, que es dediquen a ta del finançament prové de “No venem discapacitat”, tasques de neteja, jardineria, l’activitat econòmica”, diu.
  • 13. DIVENDRES, 22 MAIG 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 Enguany han crescut amb força les sol·licituds de treball de discapacitats al Baix Penedès Més currículums en espera JORDI BARÓ “S’han reduït les quantitats portes enfora. Si l’any passat B El Vendrell que manipulem en relació amb per aquestes dates havien re- les vendes de les empreses a but la sol·licitud d’una quinze- usques feina i és di- qui donem servei”, reconeix el na de persones amb discapaci- fícil trobar-ne. Hi director José Carlos Eiriz, que tat que buscaven feina, ara són ha molta gent atu- apunta que les activitats indus- un centenar. Les raons que ex- rada”, diu la Maria trials són les que han sortit més pliquen l’increment exponen- mentre abandona malparades de la crisi, però cial són diverses: l’augment de per un moment la línia d’enva- que també es nota en els ser- població al Baix Penedès els úl- sat on treballa al Ventall, el cen- veis prestats a l’Administració. tims anys, la situació més deli- tre especial de treball de la Fun- “Els contractes no s’amplien i cada d’algunes empreses que dació Santa Teresa del Ven- els ajuntaments treballen més han de reduir plantilla i també VICENÇ LLURBA mercats ambulants. “Hem de re- conduir una vintena de llocs de 12.000màxima que Ajuda pública treball de les feines pel sector de l’automòbil a l’agricultura”, co- menta la gerent, que gestiona reben els centres de tre- una plantilla de 150 persones ball per crear un lloc de amb discapacitat i altres 50 pro- feina per una persona amb fessionals de suport. discapacitat intel·lectual o La reorientació també ha bene- VICENÇ LLURBA malaltia mental. El sector ficiat els treballadors. Canviar tas- demana que en els graus La Maria, treballant al centre especial de la Fundació Santa Teresa del Vendrell ques mecàniques i repetitives de discapacitat igual o su- per la riquesa de cultivar la terra perior al 33 per cent s’am- ha fet que en Francisco, que pa- drell. Amb 21 anys, i una dismi- les complicacions en l’econo- pliï fins a 36.000 euros. teix una malaltia mental, se senti més realitzat. “Sempre feia el ma- nució molt lleu, va aconseguir la feina fa deu mesos gràcies a Les activitats mia d’algunes famílies, que fan que no es pugui prescindir del teix i ara el dia passa més de pres- l’ajuda d’un assistent social i no industrials són les sou de cap dels seus membres. 624 interprofessio- Salari mínim sa”, diu, mentre s’esforça a la fin- ca amb vistes a la muralla de Montblanc. “Tenen molta il·lusió li passen per alt les dificultats del mercat laboral. “Tot és com- plicat, però aquí s’hi està molt que han sortit més malparades “Hi havia persones que no ne- cessitaven treballar, i que ara busquen col·locar-se”, i apunta nal que cobren bona part dels quan planten una llavor i veuen bé”, diu conscient del que li ha una dificultat afegida. “Els tre- treballadors dels centres espe- que dia a dia va creixent”, diu Nú- costat acostumar-se al lloc de balladors de l’entitat que acon- cials de treball. La meitat està ria Ribera, una de les coordinado- treball. A la cadena, on malgrat amb el personal propi”, assegu- segueixen integrar-se en una subvencionada. El sector de- res del projecte. Aprodisca tam- la monotonia s’hi respira aire ra. Per contrarestar-ho, han re- empresa, si es queden sense fei- mana que en els graus de bé manté funcionant un taller de satisfacció, s’hi precinten, forçat la implicació dels agents na tenen la garantia que es po- discapacitat igual o superior d’arts gràfiques, i fa tasques de etiqueten i col·loquen en palets del territori i també els serveis dran reincorporar al centre es- al 33 per cent l’ajuda s’ampliï jardineria, neteges de cotxes i in- productes de marques conegu- de formació i assessorament pecial de treball”. Forma part fins al 70 per cent. dustrials. “Ens salva la diversifi- des, que es porten al magatzem laboral. del compromís de la fundació cació”, conclou la gerent.c de la mateixa nau. La recessió també es nota de amb l’estabilitat.c
  • 14. DIVENDRES, 5 FEBRER 2010 CULTURA La tarragonina Elena Moya publica una TARRAGONA novel·la en anglès PÀGINA 10 XAVI JURIOL’escola del Montmell és un clar exemple de com l’explosió demogràfica ha obligat els pobles de la zona a dotar-se de nous serveis Créixer el tripleEl Montmell simbolitza lexplosió demogràfica viscuda al Baix Penedès els últims deu anysJORDI BARÓ casa de Terrassa i es van traslla- s’ha triplicat. De 498 habitants el rò ocupen els habitatges els cap altitud de la comarca. “El poble es-AEl Montmell dar a la urbanització El Mirador 1999 a 1.431 el 2009, segons les úl- de setmana. “Tot ha vingut per tà just de gent i hi ha cases que del Penedès, la més extensa del times dades de l’Institut Nacional les urbanitzacions. Hi ha hagut estan buides”, apunta en la matei- quí no hi ha tant de municipi, amb prop d’un miler de d’Estadística (INE). És l’exemple un boom”, explica l’alcaldessa, xa línia el capellà, Josep Maria soroll”, exclama un parcel·les. “Vam comprar una ca- més pronunciat d’una expansió Immaculada Costa. Mitjans. dels dos fills del sa més gran”, es felicita. que ha estat general al Baix Pene- Als nuclis històrics de la Jonco- L’escola és un exemple gràfic Josep a les portes de Un cas similar és el de Francis- dès i també al nord del Tarrago- sa del Montmell, Can Ferrer i de com l’explosió demogràfica l’escola del Mont- co, que ha esperat que el nét sor- nès, on la proximitat amb la capi- Aiguaviva –el quart, Marmellar, ha obligat els pobles de la zona amell, al Baix Penedès. “Hi ha mol- tís de classe. “Estava fart de tal catalana ha atret molta pobla- està deshabitat– hi continuen vi- dotar-se de nous serveis. A l’anti-ta tranquil·litat”, corrobora el pa- Barcelona”, deixa anar sobre les ció de l’àrea metropolitana. Nous vint gairebé els mateixos veïns i ga Casa del Mestre, s’hi va cons-re. Fa cinc anys, animats amb la raons que el van fer marxar-ne fa habitants que en alguns casos no- s’hi respira la calma d’un munici- truir fa tres anys una ampliació,seva dona pels preus més compe- 32 anys. El Montmell ha vist com més són semi-residents: s’empa- pi petit, batejat com el sostre deltitius de l’habitatge, van vendre la en l’última dècada la població dronen pels avantatges fiscals pe- Baix Penedès per ser el de major CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  • 15. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 5 FEBRER 2010CRÉIXER EL TRIPLE RETRAT DE COM EL BOOM DE POBLACIÓ HA DISPARAT LA NECESSITAT DE NOUS SERVEIS AL MONTMELLCrisi de creixement>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR geix. Aquest perfil d’alumnat fa N O US V EÏN S reglat el clavegueram, les voreres L’augment de població també que s’hagi reforçat molt l’apre- o el paviment, amb el finança- s’ha notat en el mateix ajunta-i en fa dos va ser necessari insta- nentatge del català al centre. El 2009 només ment dels veïns. El Montmell és, ment, on s’han reforçat les àreesllar dues aules prefabricades alpati. Com que l’espai no és L’oferta educativa del Montmell es completa amb una escola bres- s’han comptat a més, un dels municipis que s’han acollit a la prova pilot de la de serveis socials o urbanisme. Només per garantir el funciona-suficient, l’Ajuntament ja ha sol, inaugurada fa poc més d’un onze nous habitants llei de la Generalitat de millora ment de la xarxa de subministra-cedit uns terrenys perquè laGeneralitat pugui aixecar un edi- any i amb 22 infants inscrits. “Hem hagut d’ampliar serveis al Montmell de les urbanitzacions amb dèfi- cits, que es va aprovar a l’estiu. ment d’aigua cal tenir contracta- des dues persones tot l’any. L’al-fici nou. “És una escola rural vin- i això requereix tombar molt a de- “Els promotors només tenien be- caldessa, que viu la segona legisla-guda a més en poc temps”, refle- manar subvencions per tot ar- URBA N IT ZA C IO N S EN PREC A RI neficis i cap obligació”, i explica tura en el càrrec però acumula 32xiona la seva directora, Patrícia reu”, explica l’alcaldessa. L’aten- “Els promotors només com amb un d’ells l’ajuntament anys d’experiència al consistori,Sempere. Dels 97 alumnes, la im- ció sanitària n’és una mostra. Si hi manté litigis judicials. “Quan té dedicació exclusiva i rep unmensa majoria viuen a les urba- abans el metge rebia els pacients tenien beneficis tens serveis, necessites trans- sou fruit de la iniciativa del go-nitzacions. Ho demostren els a la primera planta de l’ajunta- i cap obligació”, port”, afegeix. Per això hi ha un vern de retribuir els batlles delspocs nens que poden anar a clas- ment, ara ha calgut construir un autobús escolar i una altra línia municipis més petits.se a peu. “Els pares són gent que consultori, que està a punt de po- critica l’alcaldessa que tres dies a la setmana connec- En una dècada, el padró haha venut el pis en el moment sar-se en funcionament. També ta les urbanitzacions amb el nu- crescut molt, però des de fa dosd’eclosió i s’ha comprat la torre. s’ha hagut d’actuar a les urbanit- cli de la Joncosa, on es concen- anys les dades mostren un alenti-Del Prat, Cornellà o l’Hospitalet zacions, projectades amb molta tren la majoria de serveis. “Es ne- ment. Especialment el 2009,de Llobregat. Amb el castellà precarietat als anys seixanta i se- cessita el cotxe per qualsevol co- quan només s’han comptat onzecom a llengua materna i un nivell tanta. En una part del Mirador sa”, apunta el Josep, que treballa nous habitants en relació amb elsocioeconòmic mitjà-baix”, afe- del Penedès, per exemple, s’ha ar- a Puigpelat, a l’Alt Camp. 2008. “Vivim un moment molt ELS PRINCIPALS CANVIS DE POBLACIÓ 9 97 10 Població 1999 Població 2009 % variació Urbanitzacions del Alumnes del CEIP Teresa Personal fix de l’ajuntament. El Montmell 498 1431 187,3 Montmell, com el Mirador Godes, situat a l’antiga Casa La secretària, el tècnic L’Albiol 159 405 154,7 del Penedès, que és la que del Mestre. Fa tres anys, es d’urbanisme, quatre auxiliars Castellvell del Camp 1074 2686 150,1 concentra més habitants. El va ampliar l’edifici i, fa dos, administratius –un a tributs, Pobla de Mafumet 1047 2403 129,5 sòl es va qualificar com a es van instal·lar dues aules una a la recepció, un a Pobla de Montornès 1256 2852 127,1 urbanitzable als anys prefabricades. Malgrat haver comptabilitat i un a Montferri 162 366 125,9 seixanta i setanta i, des de guanyat espai, ha calgut que urbanisme–, un cap de la Vespella de Gaià 179 404 125,7 la democràcia, l’Ajuntament la Generalitat projecti una brigada, dos treballadors al Cunit 5542 12279 121,6 ha treballat per reduir-lo i escola nova que es Servei Municipal d’Aigües, la Calafell 11106 24265 118,5 preservar com a rústic la construirà en una altra directora de la llar d’infants i Salou 12267 26649 117,2 resta de municipi. És el ubicació. El Montmell també dues educadores. L’actual El Vendrell 21097 35821 69,8 terme més extens del Baix disposa des d’octubre del plantilla, més àmplia que anys Província de Tarragona 588499 803301 36,5 Penedès, amb 72,59 km2. Hi 2008 d’una llar d’infants enrere, demostra com el Amposta 16162 21240 31,4 ha quatre nuclis històrics, municipal amb 22 infants i consistori ha ha crescut Gandesa 2588 3236 25,0 un d’ells deshabitat. capacitat per 32. alhora que ho feia la població. Tarragona 113016 140323 24,2 Valls 20265 25092 23,8 Montblanc 5920 7305 23,4 Reus 88912 107118 20,5 Tortosa 29669 35143 18,5 Móra dEbre 4836 5695 17,8 Falset 2469 2864 16,0 Pobla de Massaluca 451 399 -11,5 Vallfogona de Riucorb 135 119 -11,9 Vilella Alta 130 114 -12,3 Passanant i Belltall 182 159 -12,6 Benifallet 904 788 -12,8 Pradell de la Teixeta 211 182 -13,7 Arbolí 131 112 -14,5 Bot 805 698 -17,9 Febró 62 46 -25,8 Forès 67 43 -35,8 FONT: IDESCAT Al ralentí ]De gairebé el 4% a l’1,8%. un tímid 0,9%. “L’Ebre és El creixement demogràfic un àmbit molt tancat. En s’ha alentit a la província de canvi, el Camp de Tarragona el 2009 en rela- Tarragona és el de més crei- ció amb l’any anterior, se- xement de Catalunya i se- gons l’INE. “Hi ha hagut gons les projeccions de l’Ins- una frenada de l’arribada titut d’Estadística de migratòria coincidint amb Catalunya ho continuarà la crisi”, apunta com a fac- sent”, sosté. L’Idescat pre- tor clau el catedràtic de veu que hi visquin 713.000 Geografia de la URV, Santia- habitants al 2021 i la zona go Roquer, que considera s’ha configurat els últims que aquesta situació es ma- anys com una veritable àrea tindrà mentre no es recupe- metropolitana, amb ri l’economia. Malgrat tot, Tarragona i Reus al capda- s’ha superat per primer cop vant. Roquer també assenya- la barrera dels 800.000 habi- la el contrast entre l’interi- tants i el Camp de or i la costa, que els últims Tarragona ha continuat anys ha guanyat molta po- liderant l’expansió al territo- blació. Hi ha excepcions ri, enfront de les Terres de com el Priorat, on el vi ha l’Ebre, que han augmentat atret habitants.
  • 16. DIVENDRES, 5 FEBRER 2010 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 Sant Carles de la Ràpita acumula prop d’un miler d’habitatges en estoc EL DELTA NO ES VEN ESTEVE GIRALT l’abast del problema, l’Ajunta- LA DADA A Sant Carles de la Ràpita ment ha decidit posar en mar- xa una borsa d’habitatge amb mb la pujada de la La terra promesa pisos nous de lloguer, a preus febre del totxo al per sota dels 400 euros mensu- Delta de l’Ebre, sis ]Al 2005, cinc munici- als, pensant sobretot en els jo- anys enrere, muni- pis del Delta de l’Ebre ves, per intentar donar així una cipis com Deltebre –Amposta, l’Aldea, Sant sortida als habitatges acabats, XAVI JURIO i l’Aldea, al Baix Ebre, o Jaume d’Enveja, tancats i buits. Amposta, Sant Jaume d’Enve- Deltebre i Sant Carles “Està tot parat, no es constru-Més sanitat. El nou CAP del Montmell ja i Sant Carles de la Ràpita, a de la Ràpita– tramita- eix res i molts dels pisos buits la comarca del Montsià, es van ven la construcció de són propietat dels bancs”, expli-important de crisi. Si dels dos rès s’hi ha quedat a residir sobre- convertir en objectiu prioritari 5.000 habitatges nous, ca Miquel Alonso, alcalde deprogenitors, un no treballa, com tot gent gran. Cap infant en edat de grans promotores urbanísti- gairebé tots destinats a Sant Carles de la Ràpita.vols que tinguin un altre fill?”, es escolar ni tampoc ningú que s’ha- ques. Els constructors van veu- la segona residència. L’Ajuntament ha passat d’in-pregunta la directora de l’escola gi de desplaçar fora per treballar. re una gran oportunitat de ne- Tres anys abans, un gressar uns dos milions d’eurosbressol, Rosa Buil. A l’abril farà un any que hi va goci, bàsicament de segona re- informe pronosticava cada any (2006-08) gràcies a obrir un bar, que només serveix sidència, en el paisatge deltaic, que cap altra zona de la les llicències urbanístiques aForès, en l’extrem oposat els caps de setmana, i hi ha una la bonança meteorològica, el costa mediterrània te- no pressupostar ni un euro alEl municipi més petit de la casa de turisme rural amb tres preu del sòl, més assequible, i nia millors condicions 2010. El fenomen ha generat si-demarcació, situat a la Conca de places disponibles. No hi ha cap l’escassa massificació. A Sant per al negoci residenci- tuacions paradoxals al mercatBarberà, és també casualment on servei assistencial, amb l’excep-més s’ha reduït la població els úl- ció del metge, que visita els di-tims deu anys. Ha passat de 67 marts. El pa el reparteixen dues Sense comprador.als 43 habitants actuals, un des- vegades a la setmana. Els pisos nous sensecens d’un 35,8 per cent. “Hi viu “D’aquí a deu anys, potser al- vendre sacumulen amolt poca gent i el cens minva ca- gun més, serà un poble de cap de Sant Carles de la Ràpitada any”, explica l’alcalde Josep setmana”, pronostica l’alcalde. AMaria Llorach, que fa de pagès. partir de la primavera i fins a laDe fet, el poble és fonamental- tardor, Forès guanya vida dissab-ment agrícola i la indústria més tes i diumenges. “Hi ha vuitantapròxima està a Sarral i a cases amb l’aigua donada d’alta”,Montblanc. Amb el temps, a Fo- exclama.c Urbanitzacions. Una de les urbanitzacions del Montmell, Mirador del Penedès VICENÇ LLURBA Carles de la Ràpita es va passar al. No és estrany que a construir a un ritme foll de gairebé 1.000 habitatges l’any. moltes constructores impulsessin grans urba- “Molts dels pisos Ara, un cop desinflada la bom- nitzacions, amb el su- buits són propietat bolla immobiliària, en plena crisi econòmica, no es venen port de la majoria d’ajuntaments, promo- dels bancs”, explica cases ni pisos, la qual cosa ha vent un model que ha l’alcalde generat un enorme estoc d’ha- acabat encallant. El Del- bitatges, ha portat a la bancar- ta de l’Ebre, amb dificul- rota a les promotores i ha dei- tats per al desenvolupa- immobiliari local, on els pisos xat a l’atur a alguns milers de ment econòmic, va veu- de protecció oficial que queden treballadors. re una oportunitat en per vendre, promoguts per la A Sant Carles de la Ràpita, l’interès de les promoto- Generalitat en sòl públic, estan on hi viuen 15.860 veïns, els car- res, com va ser el cas de per sobre del preu de mercat, rers s’han convertit en un gran Fadesa a l’Aldea. Lla- obra i gràcia de l’excés d’oferta parc immobiliari. Els cartells a vors, l’allau d’urbanitza- i l’escassa demanda. finestres i balcons anuncien ar- cions va generar fins i En només sis anys, els pobles reu pisos en venda. Fonts muni- tot un debat entre parti- del delta de l’Ebre han passat cipals calculen que a hores daris i detractors d’un de veure en la construcció una d’ara hi ha entre 800 i 1.000 ha- fenomen que amenaça- gran oportunitat de desenvolu- bitatges en estoc que no troben va els valors naturals. pament a haver de gestionar un XAVI JURIO comprador. Conscients de problema.c
  • 17. DIVENDRES, 17 JULIOL 2009 MEDI AMBIENT Els aiguamolls del parc natural de Sebes, la cara TARRAGONA verda de Flix PÀGINES 8 i 9 VICENÇ LLURBASonia Robles, i els seus fills, Íngrid i José Andrés han hagut de tornar a Bolívia per les dificultats econòmiques provocades per la crisi Forçats a moure’sCauen les sol·licituds de treball i reagrupament dels immigrants i s’activa el retornJORDI BARÓ nien dempeus aquesta família de Aquesta família s’ha acollit al Més retorn humanitari. Les enti- lé, de la Comissió de Migració deLTarragona Bolívia s’han trencat i han preci- programa de retorn voluntari del tats consultades per La Vanguar- l’entitat. Tant en un exemple pitat el retorn. Sense feina, ni per govern de l’estat per persones en dia han notat com els casos com en l’altre, una part de les pe- ’últim adéu a la clas- hores en l’economia submergida, situació de precarietat. Els co- d’aquest tipus s’han incrementat. ticions estan pendents que l’admi- se ha fet saltar les llà- el dia a dia de la Sonia Robles, ví- breix el cost del bitllet i, per ca- Creu Roja n’ha gestionat 15 a la nistració les resolgui, i s’ha notat grimes i, de camí cap dua dues vegades i amb tres fills dascú, 50 euros pel viatge i un demarcació en els primers mesos com ha augmentat el temps d’es- a casa, les amigues de més al seu país, s’havia anat com- màxim de 400 per reinstal·lar-se del 2009, ja siguin individuals o pera. “Dos o tres mesos no els l’Íngrid formen un plicant fins a l’extrem de necessi- al seu país. L’ajuda l’ha tramitada de famílies. L’habitual eren treu ningú, i és molt en aquestscercle al seu voltant fent creure tar ajuda per menjar i vestir-se. l’ajuntament de Reus a través de menys de la meitat a l’any. Càri- casos”, afegeix. Alguns immi-que poden posposar el comiat. El Ara l’inunda una sensació de fra- l’Organització Internacional per tas ha comptat a la diòcesi 10 per- grants desisteixen i se’n van pelgermà petit José Andrés, aferrat càs. “No he fet res”, diu amb els les Migracions (OIM), una orga- sones i 41 famílies en aquesta si- seu compte. Segons Càritas, elsa la mà de la mare, distreu la nos- ulls banyats de llàgrimes quan nització sense ànim de lucre, pe- tuació des de finals de l’any pass- qui volen retornar solen ser llati-tàlgia quan veu els gronxadors pensa en els quatre anys que ha rò les vies per sol·licitar-la són di- at. “Abans de la crisi no n’havíemon aturar-se. Els fils que mante- viscut a Reus. verses. tramitat mai cap”, diu Imma So- SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  • 18. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 17 JULIOL 2009FORÇATS A MOURES MENYS ARRIBADES, MÉS RETORNS A reveure. La Sonia amb els seus dos fills, Íngrid i José Andrés, sortint de l’esco- la l’últim dia de classe abans de marxar a Bolívia VICENÇ LLURBAPapers. Cues a la subdelegació del govern de l’estat a Tarragona pels tràmits d’estrangeriaCol·lectiusvulnerables>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR nivell”. La falta de feina ha com- L ’ ÚL TI MA OPCI Ó els deixa encara amb deute”. Des LES DADES plicat poder pagar el crèdit pel te- dels col·lectius d’immigrants, esnoamericans que no tenen feina i Caiguda dels rreny que té al seu país. “Me’l vo- Tenir fills a escola o recomana que qui té opcions deo bé estan en situació irregular obé no han cotitzat prou per co- permisos de treball lien prendre i em demanen que hi vagi”, diu. estar atrapat per tornar amb garanties, no ho retar- di. “Si veuen que hi ha alguna pos-brar l’atur. S’hi afegeix sovint la una hipoteca, factors sibilitat, han de marxar ara quecàrrega d’una hipoteca, lloguersimpagats o no tenir el suport de ]La caiguda de la deman- da de mà dobra sha fet Frens a la tornada. Malgrat que els casos d’aquest tipus han aug- que frenen el retorn tenen diners”, diu Fátima Peña, presidenta de l’Associació Boli-la xarxa familiar. “Han vingut i notar en els permisos de mentat, continuen sent l’última viana per la Integració, el Desen-han estat en una situació de vul- treball. Sha passat dels opció. Càritas apunta que les fa- SEN S E PETI CI Ó D E MÀ D OBR A volupament i la Cultura, amb seunerabilitat constant. Són els pri- 9.896 del 2006, i els mílies amb nens escolaritzats són Les sol·licituds de a la capital del Baix Camp.mers que paguen els plats trenca- 9.920 del 2007, als 5.121 especialment reticents. “Crisits”, reflexiona Eduard Martín, de lany passat. Però res per crisi es queden aquí, on te- permisos de treball i Primers resultats d’una nova mo-coordinador del Departament comparat amb el descens nen l’educació i la sanitat”, diu els reagrupaments dalitat. Una seixantena de treba-d’Immigració de Creu Roja a Ta- denguany, ja que fins a Imma Solé. El president del Cen- lladors immigrants de la demar-rragona. “Si abans buscar-se la vi- abril només se nhavien tro Latinoamericano de Reus, familiars shan reduït cació han demanat acollir-se alda era difícil, ara més”. concedit 248. El mateix Carlos Iaquinandi, recorda que nou pla de retorn que el Ministe- És el cas de la Sonia, per qui els passa amb els reagrupa- molts van fugir d’economies pre- ri de Treball va posar en marxa alinicis van ser més esperançadors. ments familiars, que pas- càries. I apunta: “N’hi ha que han novembre. No tenen feina, peròCuidava persones grans, guanya- sen dels 6.135 del 2006 i quedat atrapats amb les hipote- sí dret a l’atur, que cobraran deva prou per mantenir-se, i va po- els 4.745 del 2008, als 916 ques i ara no poden desprendre’s forma acumulada i anticipada ader portar els fills de Bolívia. “Pa- denguany (també de ge- del pis, ni tan sols entregant-lo, canvi de no tornar fins al cap degava 250 euros per una habitació ner a abril). perquè la diferència entre el preu tres anys. “Aquesta ajuda no neixperò vaig haver d’anar baixant de de compra i l’hipotètic de venda perquè duri un o dos anys, sinó Castigats per l’atur ]Una de cada quatre perso- teixos drets que un altre, per rietat dels immigrants per nes a l’atur a Tarragona és tant no hi ha programes espe- rebaixar drets i fer-los treba- estrangera. El director del cífics pels immigrants”, expli- llar per sota de les condicions Servei d’Ocupació de Catalu- ca. Des de Comissions Obre- de conveni. “Això provoca nya a Tarragona, Ramon In- res a Tarragona, insisteixen tensió entre els propis treba- glés, descriu les característi- en el risc que molts estran- lladors”. I afegeix: “És la misè- ques d’aquest grup. És més gers no puguin renovar el ria contra la pobresa”. El pro- elevat el percentatge que pro- permís de treball perquè no fessor de sociologia de la vé de la construcció que en la hagin cotitzat el mínim obliga- URV, Jordi Moreras, hi apor- resta, també són més abun- tori i això els aboqui a l’econo- ta la perspectiva històrica. dants les persones que feien mia submergida. “Demanem “Sempre hi ha hagut mo- un treball no qualificat i en la flexibilitat”, diu el secretari ments que la mà d’obra ha meitat dels casos es tracta general, Jaume Pros. El seu estat requerida i després ex- d’una desocupació recent, de homòleg a UGT, Jordi Salva- pulsada, o bé se li ha suggerit l’entorn de sis mesos. “Són dor, explica que algunes em- que no era necessària la seva treballadors amb els ma- preses s’aprofiten de la preca- presència”, conclou.
  • 19. DIVENDRES, 17 JULIOL 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 Un grup d’immigrants de Tarragona ajuda el col·lectiu a formar-se i trobar feina Cooperar entre iguals JORDI BARÓ “Cooperativa és cooperar. E Tarragona Units som més”, diu en Jon conscient que cal conèixer ls immigrants te- més d’un ofici per tenir més nen des de fa uns possibilitats de treballar. Pre- mesos una nova tenen contrarestar que molts eina a l’abast per immigrants en situació irregu- sortir de l’atur. lar no tenen dret als cursos Un grup s’ha organitzat com públics de formació i també una cooperativa per buscar integrar les dones al mercat solucions en plena crisi. Com laboral. “Hem d’apartar-les una empresa de treball tempo- de les feines domèstiques i do- ral, però sense perseguir be- nar-los algun aprenentatge”, neficis. En Faber, que des de diu en Rafael preocupat per- principis d’any no treballa, hi què moltes es queden a casa a ha fet cap pel boca-orella. “Es- càrrec de la família, fins i tot tava al sector de la construc- sent solteres. ció i també havia portat una “Els immigrants són els furgoneta de paqueteria ins- més vulnerables. S’ha notat tantània”, contesta aquest jo- un increment de la gent que ve de Colòmbia, preocupat estava normalitzada i ara bus- perquè només té dret a co- ca feina”, explica Isabel Itu- brar durant un temps una aju- rrieta, secretària de l’Associa- da per fer-se càrrec del seu fi- ció Diversitat Integral d’Im- ll. El seu currículum i el d’un migració, que col·labora en la amic descansen amb el prop iniciativa. L’Esteban, de Xile, d’un centenar que han reunit ha notat el canvi. “Quan vaig en el temps que porten funcio- arribar, treballava de vuit a VICENÇ LLURBA nant. “No estem constituïts le- vuit, sense cap problema”.Radiografia de locupació dels estrangersque viuen a TarragonaAtur a la província de Tarragona Per sectorsNo estrangers Sense Serveis40.753 ocupació 5.777 anterior Estrangers 748Total 54.728 13.975 Agricultura 936Per sexes Homes 10.028 Indústria 1.587 Construcció Dones 3.947 4.927Per nivell de formació Educació general 6.696 Sense estudis 969 Tècnics professionals superiors 192 Estudis primaris incomplets 3.131 Universitaris primer cicle 111 Estudis primaris complets 2.394 Universitaris segon i tercer cicle 193 Programes formació professional 277 Altres estudis post-secundaris 12 VICENÇ LLURBAFONT: Departament de Treball. Abril 2009 LA VANGUARDIA Una reunió del grup d’immigrants que ajuda al col·lectiu a trobar feina, a la seu de l’Associació Tàrraco galment, perquè no tenim re- Això era fa tres anys i, de l’úl-amb la idea que els que han estat M O T IU S E C O N Ò M IC S sos de treball. Una situació simi- cursos per afrontar les despe- tima feina en un bar de Tarra-cotitzant, si ells volen no perdin lar es viu amb els reagrupaments, ses que comporta el notari i el gona, ja en fa algun temps.l’arrelament amb el seu país”, diu Entre els perjudicats que es poden reduir a la meitat. gestor. A canvi, la inscripció Per en Marcos, d’aquí a sisCarlos Miranda, cap de la Depen-dència de Treball de la Subdele- hi ha llationamericans “La situació econòmica mundial no permet fer moviments de fa- de moment es gratuïta”, diu Jon Jario, portaveu del grup, mesos s’acaba l’atur i hauran passat dos anys durant elsgació del Govern de l’estat a Ta- sense el suport duna mília”, afegeix el responsable de un autònom a qui la recessió quals no ha trobat un lloc onrragona. La mesura està oberta a immi- xarxa familiar Treball. On es nota un lleuger augment és en les sol·licituds s’ha emportat per davant bo- na part de la feina de neteges col·locar-se al sector de la construcció.grants de vint nacionalitats, però d’arrelaments, que permeten re- i abrillantats. “Les màquines A la taula on es reuneixen,també l’han sol·licitada sobretot Menys arribades. L’atur no no- gularitzar la situació a alguns im- me les guarda ara un com- es confonen impulsors i asso-els de països sud-americans. “Te- més ha forçat al retorn, sinó que migrants irregulars o contractats pany que té un xalet, perquè ciats. “Nosaltres tampoc te-nien un projecte d’assentament ha fet caure les contractacions en en origen que no van poder reno- no tinc diners per pagar un nim feina estable”, exclamamolt més ferm”, diu el professor origen. El catàleg d’ocupació de var el permís de treball. magatzem”, confessa. en Rafael, que esporàdica-de sociologia de la URV, Jordi difícil cobertura, que regula les La Sonia tampoc ha pogut ju- Els impulsors de la coopera- ment té oportunitats de fer re-Moreras, qui explica que havien feines que no es poden cobrir gar aquesta carta i un vol l’ha re- tiva, que es reuneix al local de formes. De tant en tant, delsarribat més tard, fent una aposta amb professionals del país, ha trobat amb la resta de família. “A l’Associació Tàrraco de Min- pocs bitllets de 50 euros quearriscada per portar tota la famí- quedat reduït als metges. El can- Bolívia es guanya només per men- usvàlids, tenen les antenes po- algun dels integrants assegu-lia i accedir a hipoteques. Ho vi de tendència es nota a partir jar”, reconeix. I, des de casa dels sades per qualsevol feina que ra que es posa a la butxaca, encompara amb els marroquins, de maig de l’any passat i les previ- pares i amb algun coneixement pugui sorgir però també vo- deixa un sobre la taula per pa-amb més flexibilitat per la proxi- sions per aquest 2009 apunten a de cuina i pastisseria, busca fei- len que l’espai serveixi per in- gar tràmits, transports i foto-mitat geogràfica. una baixada del 85% en els permi- na.c tercanviar coneixements. còpies.c
  • 20. DIVENDRES, 17 ABRIL 2009 TRADICIONS Montblanc reviu ledat mitjana durant TARRAGONA una setmana PÀGINES 7 a 11 VICENÇ LLURBAFrancisco ha complert la sanció penal fent un treball social a lAjuntament del Vendrell (a la foto, la façana del mercat), on diu que es va sentir integrat i ben tractatCondemnats a ajudarLes penes alternatives a la presó es disparen i s’amplia la llista d’espera per complir-lesJORDI BARÓ danys a terceres persones ni tam- La reforma del codi penal que fici de la comunitat però també Gutiérrez. Els jutges les dicten iDTarragona poc tenen antecedents i poden es va començar a aplicar l’octu- en tractaments de deshabituació la Generalitat, que les ha batejat evitar la presó amb treballs comu- bre de 2004 i la de desembre de o programes de formació. com a mesures penals alternati- el jutjat penal nú- nitaris. Penes com aquesta, alter- 2007 castiguen amb més duresa Al Camp de Tarragona i les Te- ves (MPA), és qui s’encarrega de mero 4 de Tarrago- natives a l’ingrés en un centre pe- les infraccions al volant, sobretot rres de l’Ebre, s’han triplicat el fer-les complir. “Tenim un pro- na, la magistrada nitenciari, han crescut molt els úl- per excés de velocitat i consum 2008 en relació a l’any anterior. blema seriós”, diu en relació a les Anna Grau n’ha tims cinc anys, sobretot pels can- d’alcohol, i preveuen condemnes “El desplegament definitiu dels pendents d’inici, tot i subratllar vist sortir amb sen- vis en la legislació de trànsit. Ad- que no priven de llibertat pels ca- Mossos d’Esquadra i, per tant, un que els darrers anys s’ha augmen-tències similars tant catedràtics i vocats, jutges i administració en sos menys greus. Això, sumat a major control del trànsit podria tat la capacitat d’execució. El 23advocats com alcohòlics crònics. fan una defensa aferrissada per- les novetats de la llei de protec- explicar en part l’increment per de març la llista d’espera a la de-Han comès un delicte per haver què minimitzen els riscos de la ció integral contra la violència de sobre de la mitjana de Catalu- marcació era de 711; el mateix diaconduït superant el límit penal reinserció però no amaguen que gènere, explica l’augment expo- nya”, apunta el director dels ser- de l’any anterior de 147.d’alcohol de 0,6 mil·ligrams per a la demarcació el 57 per cent es- nencial de les penes, que acostu- veis territorials del Departamentlitre d’aire aspirat, no han causat tan pendents d’executar. men a derivar en treballs en bene- de Justícia a Tarragona, Ramon SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  • 21. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 17 ABRIL 2009C O N D E M N A T S A AJ U D A R L E N D U R I M E N T D E L C O D I P E N A LSegonaoportunitat>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR La xarxa de 150 entitats i ajunta- Perfil del que compleix una mesura penal alternativaments que participen en el compli-ment de les penes no és suficient iampliar-la és una fita. Els hospi-tals i serveis de salut del grup Sa- 7 de cada 10 han comès 1 de cada 2 té entre 26 i 40 anysgessa, l’ajuntament d’Alcover o el un delicte de trànsitConsorci de la Serra de Llaberiasón dels últims que s’han sumat acol·laborar. “Necessitem institu-cions amb una capacitat grand’acollida”, comenta Gutiérrez en 9 de cada 10 són homes 3 de cada 4 treballenreferència al cas de l’ajuntamentde Reus, on s’hi ha format una bri- FONT: Institut d’Estadística de Catalunya, any 2003 Anna Monell / LA VANGUARDIAgada de penats supervisada perdos treballadors municipals. “Te-nim una societat civil molt solidà- ENTRE ELS LLIBRES I LA GESPAria i participativa”, es felicita. L’al-tre gran objectiu és millorar l’efi- Tasques per resoldre feina extraPENES CONCILIADORES ]Obrir i tancar vestuaris ja una dotzena de persones.Administració, jutges quan entrenen els equips de A la biblioteca pública dei advocats destaquen futbol base, netejar l’estadi els dies de partit, pintar Reus, els penats resolen feines que queden al margeque minimitzen els parets malmeses o podar del dia a dia. “No estem su-riscos de la reinserció plantes i arbres. Al Nàstic, des de fa més d’un any hi plint personal. Són aquelles tasques que queden pen- Al camp. En J. compleix sentència fent feina al Nàstic sol haver sempre entre una dents i que un es reservaMENYS DESPESA i dues persones que com- per quan hi ha temps”, co- Grau reconeix que tampoc s’ha LLI S TA D ’ES PER AEl cost dun intern a pleixen treballs en benefici menta el director Antoni trobat mai amb un cas que no esla presó és de 80 de la comunitat. “L’expe- Sáez, que en els quasi dos pugui arribar a executar, però aler- La Generalitat admet riència és molt bona. Tenen anys que dura l’experiència ta que amb l’increment d’as-euros al dia i en penes molt clar a què vénen i s’ho no recorda cap episodi de sumptes és “un risc”. Una pena de tenir un problemaalternatives és de tres agafen com una feina”, valo- conflictivitat interna ni tam- treballs en benefici de la comuni- “seriós” amb les ra el cap d’instal·lacions i poc amb els usuaris. Acu- tat inferior a trenta dies prescriu manteniment del club, Jor- llen tan menors com adults al cap d’un any, a comptar des que peticions per resoldreciència interna, abans que ampliar di Ruiz, que va ser qui va i normalment se’ls solen la sentència es ferma.la plantilla de funcionaris. prendre la iniciativa de assignar treballs mecànics On totes les veus són coinci- EQU I LI BR I “S’està creant un tap i cal inver-tir més recursos, per exemple en col·laborar amb el Departa- ment de Justícia. de curta durada com col·locar per ordre alfabètic dents és en els beneficis per la reinserció, ja que per definició les Aquestes mesurespersonal per supervisar les pe- “Ens van preguntar quin material desordenat. “Mol- mesures penals alternatives s’han busquen equilibrarnes”, afegeix la professora de dretpenal de la Universitat Rovira i perfil buscàvem i al principi vam provar de col·locar al- tes vegades la condemna no arriba ni a un mes”, diu. En de conciliar amb la vida familiar i laboral del penat. “Una persona la gravetat de la penaVirgili Núria Torres, autora d’una gú a les oficines, però apren- algun cas que la pena és que condueix beguda és perillosa amb la pedagogiatesi doctoral sobre la matèria. “Pot- dre el funcionament per més llarga, es busquen mis- quan es posa al volant però enser és que ho estem fent massa ba- poques hores no valia la sions amb una mica més canvi no ho és quan passeja pel ca-rat”, critica. Segons assegura la do- pena”, afegeix. En Jordi diu d’envergadura com la catalo- rrer, i pot ajudar a cuidar vícti-cent, el cost diari de mantenir algú haver trobat els serveis de gació d’algun fons. El direc- mes d’accidents de trànsit”, expli-a la presó està al voltant d’uns vui- justícia “molt saturats” amb tor constata que solen arri- ca el degà del Col·legi d’Advocatstanta euros i, en canvi, el de qui la gestió de les mesures pe- bar mesos després de co- de Reus Pere Lluís Huguet. “Quicompleix una mesura penal alter- nals alternatives i alhora nèixer la sentència i amb legisla ha d’evolucionar social-nativa al voltant dels tres. Malgrat molt agraïts de la moltes ganes de liquidar les ment la pena, és a dir, l’ha de ferla llista d’espera, la Generalitat ne- col·laboració. Fins ara, obligacions. “Volen esbo- variar en funció del delicte, i enga que a hores d’ara les condem- calcula haver rebut rrar una taca”, sentencia. alguns casos anar a la presó no ésnes prescriguin. La jutgessa Anna sinònim de complir-la millor”, “M’he sentit avergonyit” ]Haver jugat sempre a futbol i fessió planxista, va complir els passades les dotze de la nit, complir els treballs en benefici 20 dies que va dictar el jutge anava sol per la carretera, i de la comunitat al camp del les tardes de dissabte i diumen- l’endemà m’havia d’aixecar barri de la Floresta, a Tarrago- ge, sobretot escombrant i nete- molt aviat per anar a treballar. na, va retrobar a en José Julio jant els vestuaris. Tot just fa Al final vaig perdre més temps amb antics companys i entrena- unes setmanes que va acabar. del que estava guanyant”, con- dors. I malgrat tenir les esque- “Em vaig demanar set dies de fessa. En aquest cas, l’alcoholí- nes amples, en molts moments vacances a la feina perquè no metre va marcar 0. En el judi- el va fer sentir vergonya, sobre- s’allargués tant”, diu. ci ràpid, se li van imposar els tot quan havia d’aclarir malen- Un radar mòbil dels Mossos treballs comunitaris, una mul- tesos. “Una vegada em van pre- d’Esquadra va detectar ara fa ta de 600 euros i vuit mesos guntar si anava a dormir a ca- un any com conduïa a 180 qui- de retirada del carnet. sa”, exclama una mica molest lòmetres hora per un tram de No tenir cotxe per anar a amb la persona que el supervi- la carretera que uneix Reus i treballar és el que més el va fer sava perquè no comprenia el Tarragona limitat a 80. “Venia reaccionar. “Pot suposar perdre seu cas. Amb 23 anys, i de pro- de jugar un torneig de futbol la feina. Sort que em recollien i
  • 22. DIVENDRES, 17 ABRIL 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 “No me la jugo mai” Unjove quevacomplirlapena al’Ajuntamentdel Vendrell es va sentir “com un treballador més” V uit mesos de retirada tre les tasques realitzades. Una del carnet, 600 euros i entrevista prèvia als serveis so- 21 jornades de treballs cials penitenciaris va servir per en benefici de la comu- ajustar les feines al seu perfil pro- nitat. Ni la triple condemna, ni el fessional i als horaris i va fer que 0,65 que va marcar l’alcoholíme- després pogués aprofitar els co- tre s’han esborrat del cap d’en neixements per construir uns ma- Francisco, un jove paleta a qui un gatzems on guardar eines. divendres del mes de març de “Econòmicament va ser un cop, l’any passat va sorprendre un con- i va ser incòmode no poder con- trol policial quan tornava de cele- duir”, reconeix. A canvi, ha guan- brar l’aniversari d’un amic. L’ha- yat un canvi de mentalitat. Abans vien convidat després de treba- deia que controlava i ara per res llar tot el dia en les obres de la Gi- se la juga. Abans agafava el cotxe ralda de l’Arboç i anava cap a ca- per anar a qualsevol lloc, ara prefe- sa per una carretera secundària, reix anar a peu i si puja al cotxe no després de sopar. “Tots ens confiem”, confessa. Fins lla- vors, només l’havien aturat una vegada i en aquella ocasió el resultat de la prova havia estat zero. L’endemà, després d’un judici ràpid on hi havia altres perso- nes amb casos simi- lars, li va quedar pro- hibit agafar temporal- ment el cotxe i va de- cidir fraccionar la Francisco va treballar a la brigada de senya- multa en deu paga- lització de lAjuntament del Vendrell ments. Prop de vuit mesos després que va començar ha tastat ni una gota d’alcohol. En FOTOS: VICENÇ LLURBA a fer els treballs comunitaris a la Francisco diu haver passat de no brigada de senyalització de ser conscient del risc a encoratjar l’Ajuntament del Vendrell. “Em tothom a obrir els ulls. Amb la in-matisa el seu homòleg de Tarra- Departament de Justícia a Ta- van tractar com si fos un treballa- certesa afegida d’estar a l’atur igona Antonio Salas, que es mos-tra molt favorable a les mesurespenals alternatives. 57percentatge de les És el % rragona, una campanya del Go- vern declara el compromís amb la reinserció. Al pòster hi dor més. Hi vas obligat, però no buscant feina en el desert de la et sents apartat”, assegura. Pintar construcció, no s’amaga. “Estic passos de zebra, col·locar senyals tranquil amb mi mateix”, diu. El La Generalitat treballa per mesures penals alternati- apareix una llauna de Coca-Co- de trànsit o restringir la circula- currículum descansa també a laajustar el delicte i qui el comet ves que actualment estan la plena de bolígrafs i llapis us- ció els dies de mercat figuren en- brigada on va complir la pena.camb la pena que se li assigna. pendents de complir al ats i l’eslògan diu: “Fins i tot als“La condemna té un compo- Camp de Tarragona i les objectes se’ls hi dóna un sego-nent de pedagogia i, per tant, hi Terres de l’Ebre na oportunitat”. El cas d’una es-ha d’haver el màxim equilibri. tudiant universitària de Tarra-Un jove que pinta grafits pot gona que vol mantenir l’anoni-complir-la fent arranjamentsurbans. Hem d’intentar tenirmolts recursos per adaptar-los 147 dentitats i És el nombre mat supera el millor escenari. El març passat tornava d’una discoteca de matinada quan unals diferents perfils”, diu el di- institucions de la demarca- control policial la va delatar alrector dels serveis de Justícia. ció on es poden complir volant amb una taxa d’alcoholLa professora de la URV coinci- les penes per sobre del límit penal. Fadeix que les penes alternatives unes setmanes, va començar aa la presó compleixen una fun- complir treballs comunitarisció educativa i valora que s’ha-gin de complir sense defugir laresta d’obligacions. “L’ingrés 6 Professionals dels serveis fent classes de gimnàstica a un grup de gent gran. Abans que els hagi acabat, li han fet saberen un centre penitenciari hau- socials penitenciaris de la que n’estan contents i la con-ria de ser l’últim recurs, reser- Generalitat que gestionen tractaran. Qui li ha donat feinavat només pels casos més el compliment a la demar- coneix tota la història, als avisgreus”, apunta. cació que assisteixen a les classes els A l’entrada de l’oficina del han estalviat els detalls.c em portaven perquè fa dos anys que treballo a la mateixa empresa i coneixia a tothom”, assegura. En José Julio posa en dubte la funció pedagògica dels treballs complerts a la Floresta. “Escombrar un camp de futbol quin canvi de mentalitat ha de provocar? Si la condemna és per excés de velocitat m’haurien de portar a un hospital on hi haguessin víctimes d’accidents”, recla- ma. Ha estat el dia a dia al taller, reparant cotxes, el que li ha ensenyat les conseqüèn- cies d’un xoc a la carretera. L’última imatge, part de la silueta de dos ocupants d’unJosé Julio ha fet serveis al camp de la Floresta de Tarragona vehicle marcada en un vidre.
  • 23. DIVENDRES, 8 ABRIL 2011 TARRAGONA LA VANGUARDIA 5CIUTADANS va impostos i, d’un dia per l’altre, s’ha quedat sense res”, afegeix convençuda que la falta de feina i d’afecte naboca més dun a prefe- rir estar al carrer que a casa. “No me n’aniria a un altre lloc”, confessa un home que viu des de fa temps a la pensió per evitar un entorn familiar conflic- tiu. “I m’agrada molt com es men- ja!”, exclama somrient. Ajuda a fer els llits, a estendre la roba i a fer encàrrecs, i s’ha guanyat la fa- ma de ser el consentit. “Els esti- mo a tots com a una família, però a ell una mica més”, reconeix la Carmen, que va heretar l’esperit de treball pels altres de la seva mare. A la posada familiar, a Vé- lez de Benaudalla (Granada), ‘No me n’aniria a un altre lloc’, confessa un home que viu a Casa Carmen per evitar un entorn conflictiu sempre hi havia un plat de més d’ous ferrats i patates fregides per oferir a venedors o veterina- ris que estaven de pas. “Recordo com un dia que plovia, la meva mare va banyar i canviar de roba a una dona gran de cabell llarg i VICENÇ LLURBA descuidat que demanava caritatCarmen Castillo acull a la seva pensió els sense sostre, addictes a l’alchol, a les drogues o al joc i, a dones maltractades al poble. Vaig pensar que jo faria igual que ella quan fos gran”, rela- ta. I així és com, anys més tard, aJORDI BARÓTarragona LAjuntament de Tarragona distingeix la propietària de Tarragona, va recuperar la vida Casa Carmen de Tarragona per acollir amb afecte,E altruista mentre treballava a l’es- spero no haver de cola Sant Rafael. “Vaig renéixer. tornar”, s’acomiada un client de Casa disciplina i entrega infinita els més necessitats Venia gent a demanar menjar i sempre s’enduien una bossa ple- UNA PENSIÓ Carmen, carregat na”, i explica com els caps de set- amb bosses i una mana s’emportava a casa els nensmanta. “I si ho faig, que sigui pa- amb més problemes. Va ser elgant. Aquí m’he sentit molt bé”, pas previ a obrir la pensió i dedi-diu abaixant la mirada i donant car’s-hi en exclusiva. “Vaig com-les gràcies. Al vestíbul, Carmen prar-la sense diners i posar-la en DE MÈRITCastillo li desitja sort i tot queda marxa quan encara no hi havia ai-en ordre a la seva pensió de la gua ni portes”, afegeix. L’ha por-Part Baixa de Tarragona. L’habi- tada endavant alhora que a la se-tació doble costa oficialment 35 va família, de cinc fills, un d’ellseuros, però no té preu si evita que adoptat, i actualment vuit néts.algú dormi al carrer. “Qui tingui “Sóc recta. Les normes que po-diners, que vagi a un altre lloc”, so es compleixen”, explica sobresuggereix combativa en un exem- pre estan ocupats i el timbre no mes. “Casa Carmen, digui’m”, el secret de relacionar-se ambple de l’entrega als altres que li ha deixa de sonar en senyal d’ajuda. ‘Qui tingui diners, contesta al telèfon. És el pare persones que viuen situacions di-valgut el diploma al mèrit cívic de “Vols cafè?”, pregunta a una d’una noia estrangera joveníssi- fícils. I portar-se bé a Casa Car-l’Ajuntament. La distinció, lliura- clienta que no es trobava bé i que que vagi a un altre ma que s’allotja des de fa més de men és, per exemple, no arribarda fa unes setmanes, li ha recone- baixa a la cuina a esmorzar a mig lloc’, suggereix quinze dies amb el seu nadó. La begut o no polir-se els estalvis engut més de 30 anys d’hospitalitat matí, enlloc de fer-ho a les vuit, crida per l’escala perquè atengui una màquina escura-butxaques.als sense sostre i no ha alterat el com la resta. Al foc, la cafetera i Carmen Castillo sobre la trucada. L’Ajuntament i, des No hi ha por en el tracte, ésseu dia a dia. “Gasto el temps en una olla amb els cigrons del di- la seva pensió de fa cinc anys també la Fundació digual a igual. “Tinc mà esquer-ells. Sóc senzilla i no tinc res nar. A la sala, tres balacins, man- Bonanit, li deriven a la pensió a ra, paciència i afecte, però no elsmés”, explica amb accent andalús tes a quadres i, sobre una cistella, les persones més necessitades. deixo fer tot el que volen perquèaquesta granadina de cabell cao- roba neta acabada de plegar. Per Addictes a l’alcohol, a les drogues els perjudica”. Un monument alba i gesticulació expressiva, que la finestra oberta del rebedor shi o al joc, dones maltractades. “O sentit comú. I per què donar la vi-temps enrere es va sentir captiva- entreveu el rètol exterior de la algú que es guanyava bé la vida da pels altres? “M’agrada i sócda per Tarragona. Els 20 llits sem- pensió, lluminós i en quatre idio- amb un petit negoci però no paga- feliç”, conclou.c
  • 24. 8 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 13 MARÇ 2009 - En la finca de resultat núm.1 caldrà indicar expressament que estraslladalacàrregahipotecàriaprocedentdelafincad’origen ensercompatibleambelplanejament.Nocaldescriurecoma BARRERES A LA XARXA LA VEU I EL BRAILLE, SOLUCIONS PER LLEGIR LA PANTALLA finques de resultat les que el projecte identifica com números 4,5i6. -Enelcomptedeliquidaciócalreproduirl’importdel’equivalent EDICTE Encomplimentdelquèpreveul’article164.2delDecret305/2006, econòmic del 10% d’aprofitament urbanístic així com la quantificaciódelacompensacióeconòmicaalsr.Martín. En l’acord s’adverteix que el no atorgament de l’escriptura de Els cecs utilitzen eines per accedir a internet, però de 18 de juliol, se sotmet a informació pública pel termini d’un mesl’acorddelaJuntadeGovernLocaldedata27.7.07d’admissió a tràmit amb requeriment d’esmenes de la proposta de reparcel·lacióvoluntàriadeterminaràlanecessitatd’aprovarel projectedereparcel·lacióseguintelstràmitsprevistosenl’article 113delDL1/2005,de26dejuliol. s’han d’enfrontar sovint a pàgines poc accessibles reparcel·laciódelPA2-ClubTenisVilafortunydelPOUM.Laproposta Navegar a L’expedientespotconsultardedillunsadivendresde8:30a14:30 va ser presentada per For-Cot Inmobiliaria, SL en data 17.2.09 i en el Departament de Desenvolupament Urbà i Habitatge de NRE3244. l’Ajuntament. Perlasevaaprovaciócaldràqueelspropietarisdel’àmbitelevin Cambrils,3demarçde2009 lapropostaaescripturapúblicaiqueintrodueixinenlamateixa El secretari general lesesmenessegüents: Josep Maria Valls i Andreu excedeixen el tipus de la licitació. les fosques 5.- Garanties: a) garantia provisional: no sexigeix. b) garantia definitiva: un 5% de limport dadjudicació del contracte. 6.- Obtenció dinformació i documentació:ANUNCI a) entitat: Ajuntament de Tortosa. b) domicili. Plaça dEspanya núm. 1.Mitjançant acord de la Junta de Govern Local daquest c) localitat i codi postal: Tortosa-43500.Ajuntament de Tortosa adoptat en sessió extraordinària d) telèfon: 977-585835.de data 5 de març del 2009, sha aprovat inicialment el e) telefax: 977585897.projecte d’urbanització del carrer Major de Remolins i f) en el perfil del contractant de lAjuntament de Tortosa.del carrer Portal de Remolins. Per la qual cosa es sotmet g) El plec de clàusules administratives particulars i elel projecte al tràmit dinformació pública pel termini de projecte tècnic podran examinar-se en hores doficinaquinze dies hàbils comptadors des de lendemà hàbil de al departament durbanisme, tercera planta de ledificila data de publicació del present anunci al BOP, entenent- consistorial, i al perfil del contractant de lAjuntament.se definitivament aprovat si transcorregut lesmentat h) data límit dobtenció de documentació i informació:termini no es presenten al·legacions o reclamacions. abans de la finalització del termini per a la presentacióTanmateix es van aprovar els plecs de condicions de proposicions.administratives particulars que han de regir ladjudicacióde lobra per procediment obert i tramitació urgent, els 7.- Requisits específics del contractista:quals es sotmeten conjuntament amb el període Classificació: Grup G, subgrup 6, categoria d.dexposició pública del projecte, al tràmit dinformació Altres requisits: veure clàusula vuitena del plec depública pel termini de deu dies comptadors des de condicions.lendemà hàbil de la data de publicació del present anunci,període durant el qual els interessats podran formular 8.- Presentació de proposicions:les al·legacions o reclamacions que estimin adients, a) data límit de presentació de proposicions: 25 de marçentenent-se definitivament aprovats sense cap més del 2009 inclòs.tràmit si no sen formulessin cap. b) documentació a presentar: la indicada en la clàusula novena del plec de condicions.Simultàniament sha acordat sota els condicionaments c) lloc de presentació: Registre General de lAjuntamentesmentats, laprovació de lexpedient de contractació i de Tortosa .Plaça dEspanya núm.1.lobertura i inici del procediment dadjudicació que 43500 Tortosa. (de 9 a 14 hores).seguidament sanuncia: 9.- Obertura de proposicions:1.- Entitat adjudicadora: a) entitat, domicili i localitat: els indicats al punt 6 daquesta) ens local: Ajuntament de Tortosa. anunci de conformitat amb la clàusula tretzena del plec.b) dependència: departament durbanisme i obres b) data i hora: lendemà hàbil (dissabtes exclosos) de lapúbliques. data límit per la presentació de proposicions, a partir dec) número dexpedient: 33/09. les 12:00 hores.2.- Objecte del contracte: 10.- Despeses dels anuncis: l’import màxim de les despesesa) descripció de lobjecte: el contracte té per objecte la de publicitat de la licitació a càrrec de l’adjudicatari enrealització de les obres consistents en la urbanització els diaris o butlletins oficials, o en altres mitjans dedel carrer Major de Remolins i del carrer Portal de difusió, serà de 1.000 euros.Remolinsb) termini dexecució: la durada de les obres serà de 8 11.- Perfil del contractant: saccedeix mitjançant la pàginamesos, essent la data límit dexecució el 31 de desembre web institucional de lAjuntament de Tortosa:de 2009. http://www.tortosa.cat.3.- Tramitació, procediment i forma dadjudicació: 12.- Clàusula suspensiva: ladjudicació del presenta) tramitació: urgent. contracte resta condicionada suspensivament ab) procediment: obert. laprovació definitiva del projecte i dels plecs de condicions administratives particulars. MARC ARIAS4.- pressupost de licitació:El pressupost net de licitació és de 422.413,79 euros (Iva LALCALDE Raquel, cap dels serveis socials de l’ONCE a Tarragona, navega per la pàgina de l’entitat Gepecexclòs en el preu) i que constitueix la xifra màxima per Ferran Bel i Accensisobre de la qual sestimarà que les ofertes dels licitadors Tortosa(Terres de lEbre),6 de març de 2009 JORDI BARÓ Un cop es tenen les eines, l’èxit ta Ramon Ferré, responsable del I Tarragona de navegar depèn de l’accessibili- projecte Natura per a tothom, tat de cada pàgina. Si hi ha foto- que amb diferents iniciatives vol 5.- Garanties: a) garantia provisional: no sexigeix. nternet no és un món lliu- grafies i no estan descrites amb apropar-la als qui tenen dificul- b) garantia definitiva: un 5% de limport re de barreres i les perso- un text, l’aplicació per persones tats per arribar-hi. “Un del nos- dadjudicació del contracte. nes cegues i amb discapa- cegues no les reconeixerà. Si té 6.- Obtenció dinformació i documentació: citat visual han d’ajudar- una estructura molt repetitiva, es ANUNCI a) entitat: Ajuntament de Tortosa. b) domicili. Plaça dEspanya núm. 1. se amb algunes eines i farà molt pesada per l’usuari. Un El ratolí no s utilitza programes informàtics per con- exemple de correcció és la nova c) localitat i codi postal: Tortosa-43500. d) telèfon: 977-585835. nectar-se a la xarxa. Un cop dins, web de natura de l’organització perquè exigeix Mitjançant acord de la Junta de Govern Local e) telefax: 977585897. daquest Ajuntament de Tortosa adoptat en sessió f) en el perfil del contractant de lAjuntament de hi ha edificis amb escala i altres ecologista Gepec que, tot i tenir contacte visual amb extraordinària de data 5 de març del 2009 sha Tortosa. amb rampa. Pàgines més o més de 120 seccions, ha obtingut aprovat inicialment el projecte de lobra rehabilitació i millora del parc municipal Teodor g) El plec de clàusules administratives particulars i el projecte tècnic podran examinar-se en hores menys accessibles en funció el màxim reconeixement d’acces- la pantalla i només Gonzàlez. Per la qual cosa es sotmet el projecte al tràmit dinformació pública pel termini de quinze doficina al departament durbanisme, tercera planta de ledifici consistorial, i al perfil del d’una sèrie de detalls invisibles sibilitat, la triple A de l’organis- es fa servir el teclat dies hàbils comptadors des de lendemà hàbil de contractant de lAjuntament. per la majoria. Algunes empre- me internacional Web Accessibi- la data de publicació del present anunci al BOP, entenent-se definitivament aprovat si transcorregut h) data límit dobtenció de documentació i informació: abans de la finalització del termini per ses, l’administració o els busca- lity Initiative (WAI). “És molt di- lesmentat termini no es presenten al·legacions o a la presentació de proposicions. dors més potents solen estar dis- fícil redissenyar un web quan ja tres convenciments és que quan reclamacions. Tanmateix es van aprovar els plecs senyats perquè qualsevol els pu- està acabat, però fer-lo accessible fas una acció per discapacitats, de condicions administratives particulars que han 7.- Requisits específics del contractista: de regir ladjudicació de lobra per procediment Classificació: Grup, G, subgrup 6, categoria e. gui consultar però no succeeix el des del principi no tant”, comen- se’n veu beneficiat tothom”, creu. obert i tramitació urgent, els quals es sotmeten Altres requisits: veure clàusula vuitena del plec de mateix en moltes altres webs. És La cap dels serveis socials per conjuntament amb el període dexposició pública condicions. del projecte, al tràmit dinformació pública pel una dificultat afegida a la tasca ja afiliats de l’ONCE a Tarragona, termini de deu dies comptadors des de lendemà 8.- Presentació de proposicions: ¿QUÈ ÉS EL WAI? hàbil de la data de publicació del present anunci, a) data límit de presentació de proposicions: 25 de de per sí complicada de navegar Raquel Saavedra, xifra entre en un món on el pes recau sobre aproximadament un 30 i un 40 període durant el qual els interessats podran formular les al·legacions o reclamacions que març de 2009 inclòs. b) documentació a presentar: la indicada en la la imatge i el moviment. Fer accessibles les per cent els webs accessibles. “A estimin adients, entenent-se definitivament aprovats sense cap més tràmit si no sen formulessin cap. clàusula novena del plec de condicions. c) lloc de presentació: Registre General de lAjuntament de Tortosa .Plaça dEspanya núm.1. Si per a molts qualsevol infor- webs en el món vegades costa acabar de trobar la 43500 Tortosa. (de 9 a 14 hores). mació està a un clic, per una per- informació que necessites. Et S i m u l t à n i a m e n t s h a a c o rd a t s o t a e l s sona amb dificultats per veure-hi ]L’organisme internacio- quedes a mitges, perquè per condicionaments esmentats, laprovació de 9.- Obertura de proposicions: és tot just al revés. El ratolí no se nal Web Accessibility exemple el primer web on entres lexpedient de contractació i lobertura i inici del a) entitat, domicili i localitat: els indicats al punt procediment dadjudicació que seguidament 6 daquest anunci de conformitat amb la clàusula sol utilitzar perquè exigeix con- Initiative (WAI) vetlla està adaptat i el següent ja no”, sanuncia: tretzena del plec. tacte visual amb la pantalla i no- per garantir que el explica. Malgrat tot, creadors i b) data i hora: lendemà hàbil (dissabtes exclosos) 1.- Entitat adjudicadora: de la data límit per la presentació de proposicions, més es fa servir el teclat. Una apli- màxim de pàgines d’inter- usuaris reconeixen avenços en a) ens local: Ajuntament de Tortosa. a partir de les 12:00 hores. cació amplia el text pels qui man- net siguin accessibles. els últims temps. “Els nous webs b) dependència: departament durbanisme i obres públiques. 10.- Despeses dels anuncis: l’import màxim de les tenen una part de la visió. Per la Publica guies amb pautes estan adaptats, els més antics no. c) número dexpedient: 27/09. despeses de publicitat de la licitació a càrrec de resta, hi ha un programa que lle- per aconseguir aquest Falta conscienciar més la socie- l’adjudicatari en els diaris o butlletins oficials, o 2.- Objecte del contracte: en altres mitjans de difusió, serà de 1.000 euros. geix la pantalla en veu alta i un objectiu i té definits tres tat”, explica David Martí, un estu- a) descripció de lobjecte: el contracte té per altre que tradueix la informació nivells d’accessibilitat de diant d’informàtica que ha objecte la realització de les obres consistents en 11.- Perfil del contractant: saccedeix mitjançant la la rehabilitació i millora del parc municipal Teodor pàgina web institucional de lAjuntament de Tortosa: en braille. Aquest últim és l’única les pàgines, reconeguts col·laborat amb la pàgina de Ge- Gonzàlez. http://www.tortosa.cat. solució per les persones sordes i amb una, dues o tres A. pec. Tot depèn de l’ús que es vul- b) termini dexecució: la durada de les obres serà de 6 mesos, essent la data límit dexecució el 31 12.- Clàusula suspensiva: ladjudicació del present cegues. “És molt més lent perquè Depèn del consorci gui fer d’internet: comprar entra- de desembre de 2009. contracte resta condicionada suspensivament a s’han d’empassar una mica el que World Wide Web Consor- des per un espectacle o llegir laprovació definitiva del projecte i dels plecs de 3.- Tramitació, procediment i forma dadjudicació: co n d i c i o n s a d m i n i s t ra t i ve s p a r t i c u l a rs. diu la pàgina, però quan s’hi habi- tium (W3C), amb oficina l’edició digital d’un diari és més a) tramitació: urgent. b) procediment: obert. tuen troben el que busquen més a Espanya i que s’encarre- viable que participar en una com- ràpidament”, comenta la instruc- ga d’elaborar estàndards petició de cotxes on line. I escriu- 4.- pressupost de licitació: El pressupost net de licitació és de 592.253,45 euros tora de l’ONCE a Tarragona Ma- web sobre temes tan di- re un correu electrònic? Menys (Iva exclòs en el preu) i que constitueix la xifra ria Canadell. “Abans hi havia apa- versos com l’administra- complicat. Al mateix temps que màxima per sobre de la qual sestimarà que les LALCALDE ofertes dels licitadors excedeixen el tipus de la Ferran Bel i Accensi rells més estranys, però ara es ció electrònica o les xar- la persona cega tecleja, sent com licitació. Tortosa(Terres de lEbre), 6 de març de 2009 busquen solucions per accedir a xes socials a internet. una veu artificial li llegeix el que la normalitat”, afegeix. s’escriu en pantalla.c
  • 25. 14 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 3 ABRIL 2009ALPINISME ESPORTS Els números posen el Nàstic als llimbs La defensa, els errors en els minuts finals i el distanciament entre afició i equip han enterrat les opcions de lluitar per lascens ESTEVE GIRALT espectadors, menys de la A Tarragona meitat de laforament del 12 jornades del final de la Lliga 40 El Nàstic és el setè equip Nou Estadi; o el que és el mateix, un camp mig buit que a cada jornada sha anat de Segona Divi- més golejat de tota la mirant amb més fredor l sió, després de Segona Divisió, encaixa equip. No ha funcionat tam- DAVID FERRER 30 partits ju- una mitjana de 1,3 gols poc la intensa campanyaLa muntanya del Dhaulagiri vista des de la localitat nepalesa de Muktinath gats, els números canten. per partit del club per captar nous so- Les matemàtiques li giren cis i portar més aficionats alHonors d’altura lesquena al Nàstic i ser- camp, rebaixant el preu o veixen per diagnosticar bo- na part dels seus mals, prè- via condemna als llimbs de 11 Són els punts que ha regalant entrades. César Ferrando, lentre- la categoria. Lequip en- deixat escapar lequip caixa massa gols, una rèmo- grana a partir del minut A tres mesos delMembres de l’expedició Himàlaia-Maestrat ra pesada que anul·la part del seu gran potencial ofen- 80 en el que va daquesta temporada final, el descens éstornen al setè cim més alt del món per siu, i deixa escapar massa gairebé tan llunysupervisar el rescat del cos d’un company punts en els minuts finals, com lascens quan es decideixen la majo- ria de partits en una compe- tició tan igualada com la Se- 46 El conjunt tarragoní ésJORDI BARÓE gona Divisió. El resultat, un el cinquè màxim goleja- nador del Nàstic, es cansaTarragona “Es difícil dacceptar, Nàstic que prometia més dor de la categoria, té un de repetir que els seus juga- ls més de 7.500 quilòme- tres que separen Mas- però hem de seguir” del que ha acabat donant i que sha quedat sense opcio- promig de gairebé 1,5 gols per partit dors no juguen amb ansie- tat, al ser preguntat pels denverge, al Montsià, de ]“És difícil d’acceptar, però ns de lluitar per pujar a Pri- punts que ha deixat escapar la muntanya del Dhaula- hem de seguir”, reflexiona mera, tot i no estar fent una lequip en els últims minuts giri, al Nepal, han estatun obstacle per la família de l’excur-sionista Rafa Guillén. Des de l’ende- l’alpinista de Tarragona Òs- car Cadiach per justificar per què torna al Kangchen- mala temporada. Quan queden gairebé tres mesos de competició, tenir 5.849 Mitjana despectadors al de partit, o per les derrotes sobtades quan sha parlat de lascens. Antoni Pinilla,mà de l’accident, l’afany dels seus pa- junga –la tercera muntanya la seguretat de no passar an- Nou Estadi en els 15 par- director general del club,res i germanes per recuperar el cos més alta–, després que la gúnies per salvar la catego- tits jugats fins ara. ha destacat des de principiha topat amb la distància i ha fet que, primera vegada veiés com hi ria, però veure els llocs Lestadi té capacitat per de temporada que el que esgairebé un any després, l’única solu- moria el company Iñigo de dascens a 12 punts, distàn- a 12.500 espectadors necessita per competir ambció sigui tornar a trepitjar el terreny. Pineda. “Va ser una sotraga- cia a la pràctica insalvable, garanties a Segona DivisióUna expedició de cinc amics té pre- da, però això passa a la mun- converteixen la zona tran- és construir un equip sòlidvist emprendre la marxa el proper di- tanya i també a la vida”, afe- quil·la de la classificació en una condemna a al que sigui difícil marcar i guanyar. Amb an-vendres per vigilar que el rescat es fa- geix colpit per la mort d’un lavorriment futbolístic. No és estrany que en sietat o sense, lequip es segueix mostrantci correctament. familiar. L’expedició, que aquestes circumstàncies, amb lúnic objectiu vulnerable, especialment en els moments de- “Les probabilitats d’èxit són l’integren nou persones, té de sumar 9 punts en 12 jornades per poder terminants.molt baixes, però s’ha d’intentar”, previst marxar aquest diu- segellar la permanència, a cada partit que pas- Mirant lestadística, els números ensen-diu David Ferrer, l’únic membre de menge i vol ser un homenat-l’expedició que va compartir l’as- ge a De Pineda. “Les mun-cens amb Guillén. Està previst atu- tanyes hi ha anys que sónrar-se primer a Katmandú, on hau- més perilloses i altres as-ran d’acordar amb una empresa es- sequibles”. I remata: “Unapecialitzada quin és el millor dia carretera sinuosa, on el co-perquè l’helicòpter sobrevoli la zo- txe s’hi agafa bé, quan plouna de l’accident. “Vam fer un pri- o neva, canvia”.mer intent de contractar aquest ser-vei a distància però va ser compli-cat”, comenta. Concretades les da- ta Ferrer. L’altra dificultat està senttes, ascendiran fins al campament l’econòmica. El vol de l’helicòpterbase, a 4.700 metres. “Si la coordi- costa uns 5.000 euros i en el cas quenació i el temps ho permeten vo- hi hagi èxit, contractar els xerpes pellem veure l’helicòpter, a més de rescat puja a més de 6.000. L’estançacol·locar una placa commemorati- val uns 1.500 euros per persona i hava”, assegura. decidit assumir-la cada alpinista. L’Agrupació Excursionista d’Alca- nar, d’on era soci Guillén, ha presen-La condició imposada tat un projecte a l’Obra Social de Caixa Tarragona per recollir fons.pels familiars al grup Sol·liciten 20.000 euros, que els re-dexcursionistes és bran en funció del nombre de clients de l’entitat bancària que seque no corrin cap risc sumin a la iniciativa. “Va ser un cop molt fort”, reconeix el president Jo- VICENÇ LLURBA sep Sancho. L’accident va passar Les tasques per localitzar el cos quan Guillén i Ferrer ajudaven a El Nàstic va guanyar el passat diumenge al Llevant, amb dos gols de N’Galhan de culminar els mesos de gestio- descendir a un dels dos membresns de la família, que ha intentat sen- que van coronar el cim, de 8.167 me- sa menys aficionats van al Nou Estadi. yen que el Nàstic, ara mateix 11è classificatse èxit que el Ministeri d’Afers Es- tres. Abans de l’ascens, s’havia orga- La relació entre equip i afició viu enguany dels 22 equips de Segona, ha marcat 9 golstrangers i l’ambaixada espanyola a nitzat un trekking d’aclimatació un refredament, ja iniciat a base de disgus- més que el Rayo Vallecano, ara mateix a no-l’Índia es facin càrrec del rescat. En amb un grup més nombrós. “S’ha de tos la temporada passada, cosa que ha anat més un punt de lascens, o 12 més que la Realcanvi, sí que han comptat amb l’exèr- fer tot el que estigui a les nostres buidant les graderies. La millor entrada de la Sociedad, a una sola victòria dels llocs quecit espanyol de rescat d’alta muntan- mans”, comenta Pere Gellida, que temporada es remunta al llunyà mes de nov- donen bitllet a Primera. En canvi, però, ésya que els va ajudar a determinar on hi va participar i ha decidit tornar. embre passat, quan 8.000 aficionats van se- pitjor defensivament que Las Palmas o eles podria trobar el cos. “Més que “Ho necessitem per afrontar-ho”, guir en directe el Nàstic-Saragossa. La mitja- Córdoba, a només dos punts de labisme decomplicat, ha estat laboriós”, comen- comenta Ferrer.c na daficionats es situa per sota dels 6.000 la Segona B.c
  • 26. DIVENDRES, 22 GENER 2010 ESPORTS Tres joves tarragonins apunten alt TARRAGONA a can Barça PÀGINES 8 i 9 VICENÇ LLURBAUns passatgers a Reus pugen a lautobús que uneix cada dia aquesta ciutat amb Tarragona. Gairebé un milió de persones lusen cada any per viajtar a una o altra ciutatVasos Mobilitat entre les dues capitals REUS El 2007 van circular 46.727 vehicles cada dia de mitjana pels dos sentits de la T-11 43.601 2.495 631comunicants 0 1,25 km AP-7 T-11 A-7 El 2008, 87.000 viatgers que es A-7 AP-7 TARRAGONA desplacen cada any en tren entre Vila-seca Tarragona i Reus en els dos sentits El 2009, es desplacenLa mobilitat fluïda entre Tarragona i Reus per mo- L’any 2006 va haver-hi 12,1 millons de 850.000 viatgers cada any en autobús entretius de feina, estudis o diversió contrasta amb la dis- desplaçaments en transport públic i privat i Tarragona i Reus en els a peu cada setmana al Camp de Tarragona dos sentitsputa d’alguns sectors per la capitalitat FONTS: Autoritat del Transport Metropolità del Camp de Tarragona, Renfe Anna Monell / LV Arran de la pugna política oberta entre Reus i Tarragona per la capitalitat de la futura vegueria, ‘La Vanguardia’ ence- ta avui una sèrie de reportatges sobre els antecedents històrics, socials i econòmics que han acabat portant a aquesta tensa situació, que es viu més en làmbit de la vida pública que en el dia a dia dels ciutadans.
  • 27. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 22 GENER 2010VASOS COMUNICANTS REUS I TARRAGONA, DUES CIUTATS AMB PROJECCIÓCiutats en trànsitJORDI BARÓ 107.100 els dies feiners, 84.500 singularitat l’aporten la indústria Ara tancarà el ventall de possibili- lització productiva s’ha reflectitLTarragona els dissabtes i festius. petroquímica i el patrimoni romà tats amb la construcció del cen- en els funcionaris, el port i un sec- a Tarragona i el comerç, el sector tre comercial de Metrovacesa”, tor químic potent que reverteix a rivalitat entre Reus Més habitants pel Camp agroalimentari i la cultura a apunta Ferran Mañé, professor en la ciutat”, afegeix. i Tarragona per com- Un estudi de la Universitat de Reus, segons les anàlisis a vista del departament d’Economia El catedràtic d’Anàlisi Geogrà- partir capitalitat dis- Castella La Manxa situa l’eix Ta- d’ocell dels acadèmics consul- Aplicada de la URV, que també fica Regional Josep Oliveras creu tancia dues ciutats rragona-Reus com el vintè amb tats. “Reus té un model de ciutat destaca una tradició d’indústria que l’absència històrica del po- unides per milions més volum de població d’Espa- basat en el comerç al carrer, com transformadora de productes der de l’Església i militar a Reusde desplaçaments. Per l’autovia nya i el que més creixement ha una gran superfície a l’aire lliure. agraris. “A Tarragona, l’especia- ha afavorit que desenvolupique les enllaça, la T-11, hi circu- experimentat els darrers anys, abans i més lliurement el comerçlen diàriament uns 50.000 vehi- només superat per dues zones i l’agroindústria, i no situa el can-cles de mitjana. El transport pri- pròximes a Madrid i l’àrea de Pal- vi industrial a Tarragona fins avat és determinant, però cal su- ma. “El factor d’expulsió de Bar- Habitatge més barat a Reus, més renda l’arribada de la Tabacalera alsmar-hi les 87.000 persones que celona és només una petita expli- a Tarragona anys vint i la química als seixan-fan ús cada any de la línia de tren. cació, perquè hi ha per exemple ta. “A Reus hi ha més empresa-O les 850.000 que es mouen en l’efecte d’estar localitzat a l’arc PREU DE TARRAGONA REUS riat local que ha prosperat, comautobús, en la ruta amb més pas- de la Mediterrània”, apunta Sega- L’HABITATGE l’exemple de Borges. A Tarrago-satgers al Camp de Tarragona ex- rra. Les sis comarques del Camp na, les empreses químiques sónceptuant la de la costa, molt lliga- de Tarragona han crescut molt Preu mitjà a Catalunya de fora”, afegeix. La comparació 2.307,3 euros/m2 2.476,4 euros/m2 2.174,5 euros/m2da al turisme. Els alcaldes i una per sobre de la mitjana catalana i, de models econòmics admetpart de la societat civil es tornen a jutjar per les projeccions de fu- molts més matisos i capítols, coma donar l’esquena per una pugna tur, continuaran fent-ho. L’Insti- RENDA PER el cultural, amb l’exemple delhistòrica reoberta amb la nova di- tut d’Estadística de Catalunya HABITANT ANY 2004 Centre de Lectura i de la prolife-visió territorial de Catalunya en (Idescat) preveu que l’any 2021 ració de teatres a Reus i el del pa-vegueries que prepara el Govern. s’hagi passat dels 612.441 habi- Renda mitjana trimoni romà i la seva explotacióTarragona i Reus es comuni- tants actuals a 713.000. Reus i Ta- a Catalunya turística a Tarragona. “Les duesquen. Són un únic mercat labo- rragona estan liderant aquesta ex- 14.100 euros 14.200 euros 13.600 euros ciutats estan condemnades a en-ral, residencial, formatiu, comer- pansió demogràfica. tendre’s”, opina el professor Oli-cial i de l’oci, en la definició que PARC DE veras en sintonia amb l’esperiten fa el Pla Estratègic del Camp Motors econòmics propis VEHICLES del Pla Estratègic de la URV, onde Tarragona elaborat per la “Les dues ciutats tenen dos pul- abans que es reobrís el foc territo-URV per encàrrec dels agents so- mons: el que s’assembla més al 88.646 vehicles 70.247 vehicles rial administració i agents sò-cials i econòmics. conjunt i un segon que continuen cioeconòmics van acceptar que mantenint com a propi”, assenya- se subtitulés La suma que multi-Intercanviar fluxos la el catedràtic. A grans trets, la FONTS: Ministeri d’Habitatge i Idescat Anna Monell / LV plica.cL’oferta global s’imposa als lí-mits dels municipis. “Cada vega-da més, els ciutadans no tenen encompte la localitat, sinó les opor-tunitats que es generen al territo-ri”, manté el director de l’estudi icatedràtic d’Economia Aplicada,Agustí Segarra, que situa aquestescenari a partir dels anys noran-ta i emplaça a no oblidar nuclisque emergeixen amb “molta for-ça” com Cambrils, Vila-seca o“fins i tot” Valls. “S’està creantuna àrea metropolitana i això estradueix en una percepció mésoberta”, afegeix en contra de l’in-terès dels debats de campanar.“La gent es mou amb uns hàbitscomuns”, coincideix el professoruniversitari i director del Depar-tament de Política Territorial aTarragona, Joaquim Margalef.“A qualsevol li és igual anar a ba-llar a Salou o a Cambrils”, manté.O anar a comprar, com a talld’exemple demostra que gairebé3 de cada 10 habitants de Reus vi-siten només les botigues de la ciu-tat, enfront dels set restants quetambé es desplacen a altres po-blacions, sobretot a Tarragona.Una mobilitat que ha anatcreixent els últims cinc anys ique queda recollida en l’últimaonada del Baròmetre de percep-ció ciutadana sobre aspectes eco-nòmics encarregat per l’Ajunta-ment de Reus. En conjunt, al Camp de Tarra-gona s’hi realitzen 12,1 milions dedesplaçaments a la setmana, mésde 600 milions a l’any, i el vehicleprivat té molt de pes malgratl’augment progressiu del trans-port públic. La xifra correspon al’enquesta sobre hàbits de mobili-tat feta per la Generalitat el 2006i s’hi inclouen els viatges a peu.El Tarragonès i el Baix Camp VICENÇ LLURBA/ ARXIU–d’on són capital Tarragona iReus– concentren la majoria dels Capitalitat única. A la concentració del 30 de desembre davant la catedral de Tarragona, lalcalde Ballesteros (PSC) es vamoviments entre comarques: comprometre davant més de 4.000 persones a defensar la capitalitat única “fins a les últimes conseqüències”
  • 28. DIVENDRES, 22 GENER 2010 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 Tarragona en xifres CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ POBLACIÓ ESTRANGERA ELS CINC PAÏSOS AMB EVOLUCIÓ DE L’ATUR ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT PER CONTINENTS, ANY 2008 MÉS POBLACIÓ, ANY 2008 2000 137.536 Total aturats 2005-2009 43.148 Dades de novembre del 2009 2005 2006 2007 2008 2009 Serveis 2001 134.163 Marroc 5.965 6.393 10.819 Europa 2002 131.158 6.838 Àsia Romania 2.579 1.430 10.000 Construcció 2003 128.152 2.550 Amèrica Colòmbia 2.177 Indústria 2004 123.584 8.000 6.654 1.193 Àfrica 2005 121.076 Argentina 972 Sense ocupació 7.840 5.869 Oceania 6.000 anterior 2006 117.184 4 438 Xina 808 Agricultura 2007 115.153 4.000 111 Altres 10.267 2008 114.097 Total població estrangera 22.768 Reus en xifres CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ POBLACIÓ ESTRANGERA ELS CINC PAÏSOS AMB EVOLUCIÓ DE L’ATUR ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT PER CONTINENTS, ANY 2008 MÉS POBLACIÓ, ANY 2008 2000 89.179 Total aturats 2005-2009 43.123 Dades de novembre del 2009 2005 2006 2007 2008 2009 2001 90.056 Marroc 7.487 Serveis 10.000 9.326 4.648 2002 91.616 Àsia Europa Romania 3.560 5.758 953 Construcció 2003 94.407 8.000 2.275 Amèrica Bolívia 1.373 Sense 2004 96.642 5.705 ocupació 6.000 anterior 2005 99.505 Àfrica Colòmbia 1.215 975 8.210 Oceania 4.824 Indústria 2006 101.767 0 Xina 643 918 4.000 Agricultura 2007 104.835 191 Altres 6.348 2008 107.770 Total població estrangera 20.626 2.000 FONTS: Idescat i Departament de l’Habitatge Anna Monell / LA VANGUARDIALa discussió sobre el nom primer de laeroport i després de la capital de la futuravegueria ha obert una escletxa política entre dues ciutats governades per socialistesDe laeroport a la vegueriaSARA SANS presentants de les entitats reu- gons la Guàrdia Urbana i van re-Tarragona senques omplien lescenari del colzar 300 entitats i els represen- Fortuny, a Tarragona milers de tants de tots el partits políticsEl matí del passat 11 de novem- ciutadans ja havien firmat el do- amb representació municipal–bre, a una conferència a la Cam- cument en què es reclama que la lalcalde va insistir que “el nom fabra de Comerç de Tarragona, el vegueria sigui de Tarragona (i no la cosa per molt que alguns vul-president dAENA va encendre, Camp de Tarragona) i que tingui guin creure que no és així” i es vade forma involuntària, la metxa una única capital, Tarragona. Du- comprometre a defensar la capi-al contestar a una pregunta dels rant el mes de desembre les ve- talitat “fins a les darreres conse-assistents: “No hi ha cap raó per lles rivalitats entre ambdues ciu- qüències”. També aquell dia Ba-no acceptar el canvi de nomencla- tats van modificar lagenda políti- llesteros va afirmar: “Nosaltrestura, la majoria daeroports euro- ca i es va convertir en tema per-peus porten el nom de la provin- manent de tertúlia.cia i del municipi on estan si-tuats”, va dir. A Tarragona li va Mentre lalcalde de Reus, el so- cialista Lluís Miquel Pérez, de- Durant el mes defaltar temps. LAjuntament va de- fensava la doble capitalitat de la desembre el debatmanar –només amb labstenciódERC– que laeroport es digués futura vegueria i emplaçava els agents del territori a treballar i va modificar lagendade Tarragona. La ciutat veïna va fer discussions de campanar, el dels políticsrespondre amb un acte al Teatre seu homòleg a Tarragona, tambéFortuny organitzat per més de socialista, li responia, durant la200 entitats i al qual hi van assis- concentració celebrada el 30 de només tenim un partit: Tarrago-tir lalcalde de Reus i el president desembre a Tarragona: “No és na”. Lalcalde de Reus diu que Ta-del Parlament, el també reusenc, que no vulguem compartir la ca- rragona no té més arguments perErnest Benach. pitalitat, és que no fa cap falta”. ser capital, “més enllà dels ro- Més llenya al foc. Pocs dies Aquest multitudinari acte el va mans” i el de Tarragona li contes-abans de celebrar-se lacte al For- organitzar Mou-te, la plataforma ta que a aquesta ciutat hi hatuny, va transcendir que segons creada al maig “per reunir i pro- lúnica obra original de Gaudí. Ellúltim esboç de la llei de Vegue- moure els sentiments de tots el to dels polítics sha rebaixat desries, hauria de ser el mateix terri- que creuen que Tarragona es me- que el Govern va decidir aturar latori qui decidís quina o quines reix i necessita molt més”. tramitació de la llei de Vegueries,ciutats –Reus i/o Tarragona– ha- VICENÇ LLURBA En aquell acte –en què hi van però la caixa dels trons està ober-via de ser la capital. Quan els re- Més de 200 entitats van omplir el Fortuny el passat 21 de desembre assistir unes 4.000 persones se- ta al sud de Catalunya.c

×