DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009                                                                                               ...
2 LA VANGUARDIA                                                              T A R R A G O N A                            ...
DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009                                                         T A R R A G O N A                     ...
DIVENDRES, 1 MAIG 2009                                                                                                    ...
2 LA VANGUARDIA                                                                       T A R R A G O N A                   ...
DIVENDRES, 1 MAIG 2009                                                   T A R R A G O N A                                ...
DIVENDRES, 26 FEBRER 2010                                                                                                 ...
2 LA VANGUARDIA                                                              T A R R A G O N A                            ...
DIVENDRES, 26 FEBRER 2010                                                 T A R R A G O N A                               ...
DIVENDRES, 8 MAIG 2009                                                                            T A R R A G O N A       ...
DIVENDRES, 22 MAIG 2009                                                                                                   ...
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
La Vanguardia. Articles. Societat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

La Vanguardia. Articles. Societat

253
-1

Published on

Articles sobre aspectes socials publicats al suplement de Tarragona de La Vanguardia. Setembre 2009-Gener 2010.

Articles about social aspects published in the Tarragona supplement of La Vanguardia. September 2009-January 2010.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
253
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La Vanguardia. Articles. Societat

  1. 1. DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009 LA FESTA DE REUS Foc i música en els últims dies de les festes de TARRAGONA la Misericòrdia PÀGINES 5 a 9 VICENÇ LLURBAAna Vilallonga continua dirigint lempresa Moon Càtering de Tarragona als 66 anys OCUPATS ment masculí, a causa de les difi- cultats amb què es van trobar les dones dècades enrere per acce- dir al mercat laboral. El cas de l’Ana n’és un exemple. Filla del propietari d’una fàbrica d’arti- cles de cautxú de Barcelona, va ALS 65 començar a treballar amb 18 anys al negoci familiar, però al cap d’un temps en va plegar. “Va ser una mica traumàtic”, i recorda com moltes noies es quedaven a casa, fins i tot havent estudiat una carrera. L’atreviment li va donar l’èxit. Dels inicis com a secretaria de di- recció, a consellera delegada i presidenta de consells d’adminis- tració d’empreses del sector im- tall dels encàrrecs per festes, ani- perquè quan se li acostava l’edat mobiliari, com la que va pro-JORDI BARÓ NecessitatATarragona versaris o bodes, com una que or- per jubilar-se es va topar amb el moure la urbanització Els Tallats ganitza a Escaladei i que inunda cuiner Guillermo Puerto, amb de Vilafortuny. Més endavant va ls sopars de l’Associa- o satisfacció la taula del despatx de pressupos- qui es va associar. “És jove i té ga- ser copropietària d’una agència ció de Dones de Vila- tos, menús i llistes amb els 275 nes”, manté. de viatges a Tarragona i després fortuny, a Cambrils, personal en convidats. “La feina m’ocupa qua- Més homes que dones. Com va fer el salt al món del càtering. o en les sessions de si tots els caps de setmana i són l’Ana Vilallonga, 2.300 persones És graduada en direcció d’hotels, patchwork o pinturaa l’oli, l’Ana Vilallonga és l’única l’experiència moltes hores dreta amunt i avall, però cada acte és un repte”, i s’en- de 65 anys o més continuen treba- llant a la demarcació de Tarrago- té estudis de psicologia aplicada, d’arquitectura tècnica, un màsterdel grup que encara treballa. de treballar orgulleix de quedar-se fins al fi- na. Representen el 0,6 per cent en gestió d’empreses turístiques“Quasi totes tenen néts, jo no”, es nal en les celebracions que aca- del total d’ocupats, segons l’En- de la URV i el títol de patró dejustifica. Amb 66 anys, continuadirigint l’empresa Moon Càte- més enllà ben de matinada. El negoci, en marxa des de fa gairebé deu anys, questa de Població Activa (EPA) del segon trimestre d’enguany, i iot, i ha estat jurat de regates dering i controlant fins a l’últim de- de la jubilació ja l’hagués abandonat si no fos és un col·lectiu predominant- SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  2. 2. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009OCUPATS ALS 65 ELS DIFERENTS PERFILS DE LES PERSONES QUE DECIDEIXEN ALLARGAR LA VIDA LABORAL>> VE DE LA PÀGINA ANTERIORla Federació Espanyola de Vela.“Per muntar coses diferents, hasde ser emprenedor. És la il·lusiód’anar creant”, confessa. “Sóndones d’una altra fusta. No n’hihavia en aquella època”, mantéla presidenta de l’Associació deDones Empresàries i Emprene-dores de les Comarques de Ta-rragona, Laura Roigé, que re-centment li ha atorgat un premide l’entitat per portar 50 anystreballant. Benefici personal o econò-mic? Pimec, patronal de la petitai mitjana empresa, apunta queles persones que decideixenallargar la vida laboral són, enU N A A J U D A A LA JU B IL A C I ÓUn pagès continuatreballant per tenirun complement a lapensió de 650 eurosSENSE DESCANS“Si estigués jubilatem sentiriaincòmode”, diuel doctor Aguilarmolts casos, propietàries d’em-preses familiars. “Aporten expe-riència i en època de crisi se’lsha de fer cas perquè tenen unavisió més àmplia que els joves”,apunta el seu president a Tarra-gona, Joaquim Sendra. “Els ne-gocis familiars es preparen pelsfills i pels néts”, coincideix Roi-gé, que creu que en canvi en elsassalariats són pocs els que allar-guen la vida laboral. El sindicat El pagès. Joan Inglés continua treballant de pagès a Cabra del Camp, a l’Alt CampContraris a la jubilacióUGT identifica altres perfils. “Si “És l’altra cara, per pura necessi-algú està en plenes capacitats i tat”, sentencia.vol continuar treballant, com unprofessor, no hi ha res a dir. En 2.300 A Cabra del Camp, a l’Alt Camp, Joan Inglés continua fentmolts casos contribueix a la so- Ocupats al Camp de Tarra- de pagès per plaer, però tambécietat amb un bagatge cultural”, gona i les Terres de l’Ebre per guanyar-se un complementexplica el secretari general a Ta- de 65 anys o més, segons a la pensió de 650 euros. Es varragona, Jordi Salvador, que s’hi l’Enquesta de Població Acti- jubilar quan va complir els 65mostra en contra quan es tracta va del segon trimestre de acollint-se al règim especial quede persones que volen arribar a 2009. Dades facilitades pel hi ha pel sector agrari, que per-final de mes perquè la pensió Departament de Treball. met continuar treballant la te-que els pertoca és insuficient. rra, però amb algunes limitacio- ns. El temps que hi dedica al cap de l’any, per exemple, no pot su- perar un trimestre. Després de vendre’s el bestiar, s’ha quedat amb terrenys de cereal, un cente- nar d’oliveres, un altre d’amet- llers i un hort ecològic pel con- sum propi. “Sempre m’ha agra- dat aquesta feina i econòmica- ment em pot ajudar”, i afegeix: “Un xofer em va dir que es jubila- VICENÇ LLURBA va i al dia següent ja no el truca- El metge. Juan Jacobo Aguilar ha refusat jubilar-se als 65 va ningú. Si tens alguna cosa a fer, et sents important”. La falta És correcta la jubilació als 65? ri, la UGT, comparteix el punt de relleu generacional també ha “La realitat de cada sector és di- de vista. “Cada professió té un estat un factor primordial. “Vinc ferent, no és igual la construcció perfil. Hi ha treballadors que du- de famílies pageses i aquí s’aca- que l’ensenyament”, contesta rant molts anys entreguen salut ba. Els dos fills han fet carrera i Jaume Pros, secretari general de a canvi d’un salari. Si hi ha un qualsevol es queda a continuar CC.OO. a Tarragona, que defen- desgast físic important, s’ha de això”, explica aquest afiliat al sa que l’edat per jubilar-se es re- rebaixar l’edat”, explica Salva- sindicat Unió de Pagesos, molt guli per conveni i es lligui sem- dor. “En les ocupacions nobles crític amb els preus que li pa- pre a la substitució del lloc de és diferent”, matisa. El debat so- guen els intermediaris. treball. L’altre sindicat majorita- bre si s’ha d’endarrerir l’edat de
  3. 3. DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 Assessors per a joves empresaris o càrrecs públics sense remuneració, dues opcions de treball voluntari pels jubilats que volen continuar en actiu Regalar experiència JORDI BARÓ ets l’empresari indirecte de da en filologia hispànica per la la dictadura per la renovació N Tarragona moltes empreses, però són Universitat de Barcelona, ha es- pedagògica. “No sóc una perso- elles qui prenen la decisió. Se- tat mestra de català, regidora na a qui li agradi no fer res. Als i menys horaris, cot assessora”, explica. Si del PSC durant 16 anys a l’Ajun- 65 pots estar cansat de treba- ni més llibertat. d’aquí a poc torna a ser elegit, li tament de Reus en àrees educa- llar, però no de fer coses”, i ex- La sorpresa per quedaran dos anys en el càrrec. tives, socials i culturals i prime- plica que al seu entorn la majo- Francesc Pala- Amb 72 anys, i també una ra dona diputada a la Diputació ria de persones de la seva edat cín quan va com- col·laboració activa en dues de Tarragona, a més de formar fan alguna o altra activitat. “Lle- plir 64 anys i es va jubilar va fundacions, manté: “Un es co- part del consell econòmic i so- vat que siguin àvies, que han de ser trobar-se lligat professional- mença a plantejar un límit”. cial de la URV quan es va crear cuidar els néts”, diu. ment tant o més que abans. “La La successora de Francesc i de treballar els últims anys de La feina com a síndica, no re- gent té la idea que pots Palacín com a Síndic de Greu- munerada en el cas de Reus, li col·laborar i et van aterrant ges va ser fa tres anys Miseri- ocupa els matins de dilluns a di- moltes coses”, comenta. La pri- còrdia Vallès. “Em vaig jubilar jous, i una part els dedica a mera oferta va ser ocupar el cà- al juny i a finals del mes se- FRANCESC PALACÍN atendre les queixes de ciuta- rrec de Síndic de Greuges de güent em vaig trobar l’alcalde, dans. “Els rebo en aquesta tau- Reus, i un cop acabat el mandat que em va comentar si em faria President de la delegació la, sense pressa. Faig una mica de cinc anys, li va sortir l’opor- il·lusió ser la nova síndica. Li de Secot a Tarragona de psicòleg”, diu conscient que tunitat de participar del projec- vaig tornar la resposta a pri- 72 anys quan es dedicava a la política te de Secot, una associació mers de setembre”, explica. Di- Va tenir la primera feina activa no podia personalitzar d’àmbit estatal formada per plomada en magisteri, llicencia- als 14 anys tant l’atenció. “No tots tenen més d’un miler de directius i raó, però l’administració tam- empresaris amb experiència bé s’equivoca i li fem recomana- que assessoren de forma volun- cions”, explica. El mandat s’aca- tària joves emprenedors o peti- ba el 2011 i si no renova, té fei- tes empreses. na pendent. “Sóc analfabeta en L’acrediten els 30 anys que temes tecnològics”. Misericòr- va ser responsable de Valira, dia Vallès i Francesc Palacín un fabricant d’articles de para- coincideix que van començar a ment per la llar amb seu a Reus treballar als 14 anys. La prime- amb capacitat per produir qua- ra fent classes particulars quan tre milions d’unitats l’any. “Fa- sortia de l’institut per donar su- VICENÇ LLURBA la impressió que l’endemà de la port econòmic a la família, el se- jubilació el bagatge ja no ser- gon com a aprenent mecànic. veixi per res. S’han d’aprofitar 54 anys d’experiència laboral les capacitats que d’un dia a l’al- en un cas, 58 en l’altre.jubilació el va obrir a l’abril el go- tre sembla que es perdin”, i rei-vernador del Banc d’Espanya, ar- vindica no quedar-se assegutgumentant que s’hauria de fixar mirant la televisió. “Sentir-tealmenys dos anys més tard, als útil i no apartat”, resumeix. MISERICÒRDIA VALLÈS67, per fer sostenible el sistema La delegació de Secot a la de-de pensions. El Govern de l’Es- marcació, de la qual n’és el pre- Síndica de Greuges detat i els sindicats s’hi van oposar. sident, s’ubica a les Reus“Potser s’haurà d’allargar”, apun- instal·lacions del viver munici- 68 anysta el president de PIMEC a Ta- pal d’empreses Redessa, a VICENÇ LLURBA Va tenir la primera feinarragona. Francesc Palacín treballa al Secot ajudant a joves emprenedors als 14 anys El cap del servei de rehabilita-ció de l’hospital Joan XXIII de “Sembla queTarragona ho va tenir clar quanl’any passat va complir 65 anys. l’endemà de laContinua compaginant les con- jubilació el bagatgesultes als matins al centre hospi-talari amb impartir classes a la ja no serveixi per res”tarda a la facultat de Medicinade Reus. El lloc que ocupa com ametge està vinculat a una plaçade professor titular d’universitati li permet prolongar aquesta si- “Als 65 potstuació fins als 70. “Em considero estar cansat decapaç de fer-ho, física i mental-ment”, assegura Juan Jacobo treballar, peròAguilar, que no treballa amb una no de fer coses”meta d’edat, sinó d’assolir objec-tius professionals. Com ell, lamajoria de persones en aquesta Reus, i hi col·laboren una quin-situació volen continuar sempre zena de persones. Ex directorsactives. “Treballar et manté jo- de banc, antics responsablesve, no nhi ha per depressions”, d’empreses químiques del polí-manté la presidenta de l’Associa- gon de Tarragona, comercialsció de Dones Empresàries i Em- o professionals del món de lesprenedores, a qui li falta poc per assegurances o de l’ensenya-complir els 65. “El més impor- ment. Tots estan jubilats o pre-tant és tenir il·lusió pel que estàs jubilats. “És la feina que has fetfent, estiguis jubilada o no” tota la vida, abans de forma re-apunta Ana Vilallonga, a qui munerada i ara gratuïta”, i reco-creu que li atrauran les feines de neix que quan estava en actiuvoluntariat quan deixi l’empre- la responsabilitat era diferent.sa. El metge ho sentencia: “Si es- “Ho vivies d’una manera méstigués jubilat, m’hauria de bus- pesada, ara és més lliure. Comcar una altra activitat perquè em a professional tenies la implica- VICENÇ LLURBAsentiria incòmode”.c ció directa en el resultat. Ara Misericòrdia Vallès és lactual Síndica de Greuges de Reus
  4. 4. DIVENDRES, 1 MAIG 2009 FIRA DEL VI Falset, capital impulsora de les DO Priorat TARRAGONA i Montsant PÀGINES I A VI VICENÇ LLURBALa Ragini i la Sílvia, filles adoptades per la Pilar, mestra al CEIP Pi del Burgar de Reus, i el seu marit Aquí i a fora, Menys famílies la diferència ]La Pilar i el Joan poden comparar. La Ragini la van anar a buscar a l’Índia des- en espera prés d’un llarg camí de qua- tre anys. Més tard es va resoldre una sol·licitud que havien fet temps enrere per una adopció nacional i van recollir la Sílvia fruit d’una renúncia hospitalària. Per la Pilar, en “papers i angoixes” els dos casos són similars. “Laspecte econòmic és diferent”.L’adopció internacional ha caigut gairebé a la meitat a TarragonaJORDI BARÓ Dan d’Amics de la Xina de Tarra- causes són sobretot dues: els paï- també amb la responsabilitat de anys, quan també es va establirUTarragona gona, Lydia Cintas, per qui el sos d’origen dels nens han endu- portar l’associació Adopchina a que no s’acceptarien sol·licituds boom d’anar a buscar infants al rit les exigències a les famílies i Tarragona, que assessora els fu- de famílies monoparentals. na parella de Tarra- país asiàtic ha anat a la baixa. els han prolongat l’espera per so- turs pares i els alleugereix l’espe- El progrés econòmic de la Xi- gona ha esgotat la “Molts pares han començat a ti- bre dels tres anys. ra amb xerrades i activitats. L’An- na ha fet disminuir els menors paciència i ha de- rar enrere”, reconeix. “Arriba un punt que desespe- na jutja d’excessives algunes de que són orfes i també han aug- sistit d’esperar un La Xina no és un cas aïllat. En res i sents una mica d’angoixa”, les obligacions que imposa el go- mentat les adopcions fetes pels fill de la Xina, tot i els últims cinc anys, les sol·li- comenta Anna Olivella. Amb el vern xinès, com demanar estudis mateixos ciutadans del país. “Laque per ara no renuncia a conti- cituds d’adopció internacional a seu marit fa més de trenta mesos superiors als dos membres de la Xina ha pres consciència de la in-nuar els tràmits per adoptar a l’es- Tarragona han caigut gairebé a la que van començar els tràmits per parella. Condicions com aquesta, fància del país”, resumeix eltranger. El cas el posa en relleu la meitat, mentre que les nacionals adoptar a la Xina. És la segona ve- més restrictives que temps enre-presidenta de l’Associació Mu han notat un lleuger ascens. Les gada que passen pel mateix, ara re, van entrar en vigor fa dos SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  5. 5. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 1 MAIG 2009MENYS FAMÍLIES EN ESPERA NOVES TENDÈNCIES EN L’ADOPCIÓ>> VE DE LA PÀGINA ANTERIORdirector dels serveis territorialsd’Acció Social i Ciutadania a Ta-rragona, Jordi Tous. El resultatés que el temps per resoldre unexpedient ha passat de noumesos de mitjana a dos anys inou mesos en l’actualitat. La Ge-neralitat manté contactes amb elgovern xinès perquè es redueixi.“S’està tancant l’aixeta”, comen-ta Lydia Cintas, que afegeix queara la gent s’ho pensa una micamés a l’hora d’iniciar els tràmits. El director d’Acció Social fa ex-tensiva aquesta situació a la majo-ria de països on fins ara se soliaadoptar, on considera que s’estan“limitant molt les possibilitats”.Com a contrapartida, el governcatalà treballa per poder rebre in-fants d’altres estats, com Bulgà-ria, on des de fa unes setmaness’hi poden tornar a tramitarsol·licituds, suspeses des del nov-embre de 2003. Tot i que l’esperai l’enduriment de les condicionssón els inconvenients més habi-tuals, Tous hi suma el factor eco-nòmic, agreujat pel temps actualde dificultats. “La crisi no és lacausa determinant, però sí unamés”, diu després de recordarque una adopció en un país es-tranger costa entre sis i trentamil euros. La davallada accentuada del’adopció internacional no s’hatraduït en un augment similarde la nacional, que ha crescut pe-rò de forma moderada. Els FOTOS: VICENÇ LLURBAtemps d’espera d’una i altra acos- Classes de rus. L’Associació de Cultura Russa Fedor Dostoievski organitza classes de rus on hi participen nens adoptatsAdopcions més difícilstumen a ser similars, i en els dos fins al cap de mig any els pares perquè amb la legislació actual oportunitats dels infants i l’ado- drets de l’infant”, asseguracasos s’han de superar unes en- no poden sol·licitar que se cele- la jutja “pràcticament inexis- lescència de la Generalitat ha Tous, convençut que el nou texttrevistes a l’Institut Català de bri el judici per obtenir l’adop- tent”. Argumenta que la va rebu- d’obrir noves perspectives. escurçarà i simplificarà l’adop-l’Adopció i la Infància per obte- ció plena. No és fins llavors que tjar sobretot pel temps que s’ha “L’actual és molt biologista, pre- ció a Catalunya. “La nostra prio-nir el certificat d’idoneïtat, un es canvien els cognoms biolò- d’esperar fins superar l’etapa serva molt els drets dels progeni- ritat és que els nens tinguin fa-document expedit per la Genera- gics del nen. d’acolliment. tors; la que està en tràmits parla- mília”, afegeix compromès amblitat imprescindible per poder “No tens el 100 per cent de se- La futura llei dels drets i les mentaris se centra més en els què l’administració sigui capaçadoptar. Els tràmits inclouen, guretat”, reflexiona la Cristina,per exemple, una trobada amb que fa dos anys que va comen-els futurs pares a casa, on es çar els tràmits i a qui han cons- Sol·licituds d’adopcions a la demarcació de Tarragona en el 2008comprova que hi hagi suficient cienciat que el procés es pot gi- Any 2005espai reservat pel fill. Un cop su- rar en contra a l’últim moment. Xina 94perada l’espera i amb l’infant as- En aquest cas, les reserves de Rússia 44signat l’adopció en la majoria de viatjar sola a l’estranger i de no Etiòpia 17països estrangers acaba, però en dominar l’idioma la van fer de- Any 2006 Rússia Xina 84la resta i en el cas dels infants cantar per l’adopció nacional. Rússia 41 29nascuts a Catalunya no. El pro- En canvi, una mare de Tarrago- Etiòpia 10cés s’allarga bastant més perquè na que fa tres mesos va anar al Any 2007 Ucraïnas’ha de passar primer per un pe- Kazakhstan a buscar la seva fi- Rússia 40 2ríode d’acolliment pre-adoptiu i lla, va descartar aquesta opció Etiòpia 33 Xina 23 Marroc Xina 3 8 Mèxic Índia Colòmbia 6 11 3 Mali Vietnam Guatemala 1 9 Etiòpia 15 El Salvador 1 13 Brasil Hondures 1 Perú 1 2 1 Bolívia Evolució de les sol·licituds d’adopcions a Tarragona Adopcions nacionals Adopcions internacionals 2005 2006 2007 2008 191 179 106 97 51 58 52 36 FONT: Departament d’Acció Social i Ciutadana Clara Penín / LA VANGUARDIA
  6. 6. DIVENDRES, 1 MAIG 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 DUES VIES DACOLLIDA Conservar l’idioma Mare en dos dies ]“Els pares de nens adop- ]La calidesa de la primavera i el pas- tats a Rússia no volen que seig en cotxet fins al parc han ador- perdin l’idioma perquè és mit el Jan, que no tarda en desvetllar- riquesa”, comenta la secretà- se i somriure a les mirades de la Su- ria de l’Associació de Cultu- sanna. “Te’l sents teu des del primer ra Russa de Tarragona, Iri- dia”, comenta. Ara fa mig any des que na Gorkova, per resumir una trucada la va sorprendre i la va per què assisteixen a les convertir en mare al cap de poc. classes de rus que organit- “T’ho diuen i ja el tens als braços. El zen els caps de setmana. que la gent organitza en nou mesos tu Les aules de lassociació en dos dies”. El nen tot just havia aca- estan obertes a tothom qui bat de néixer i els seus pares biològics ho vulgui i és una de les hi van renunciar al mateix hospital. activitats d’aquesta entitat La Susanna, que és pedagoga i ha cultural que vol bastir ponts adoptat sense parella, havia fet la amb Catalunya. sol·licitud gairebé tres anys enrere, i durant l’espera li havien fet una pri- mera proposta que no va acceptar. “No treballava i a casa només hi entraL ’E F E C T E D E L A R E C E S S I Ó un sou”, comenta. Decantar-se per adoptar un infantAcció Social situa nascut aquí l’hi ha estalviat diners ila crisi com un factor desplaçaments. “També valoro co- nèixer tota la informació prèvia delmés per fer minvar nen”. En contra hi juguen que el camíl’adopció a lestranger per tenir l’adopció plena és més llarg. “Saps que sempre hi ha una petita ADOPTAR A CATALUNYA possibilitat que retorni amb la famíliaCANVI DE PROCEDIMENT biològica. Ho tinc present, però no COST 0 eurosLa futura llei dels TEMPS 2 anys i 10 mesos m’angoixa”. El Jan juga ara als seus La Susanna i el Jan, a un parc de Tarragona braços.infants ha d’ajudara incrementar ADOPTAR A ETIÒPIAl’adopció nacional COST 17.500 euros TEMPS 3 anys i 2 mesos Encara sense data ]Creuar les portes de l’aeroport i respirar el retorn a casa és una imat- ge recurrent en els pensaments de lade facilitar els tràmits. La Pilar i Gemma Capella, que hi veu el desen-el Joan van fer els primers pas- llaç a més de tres anys d’entrevistes,sos per adoptar ara fa deu anys i tràmits i espera. Per aquest momentfins fa dos no van tancar el pro- fa poc ja hi havia data, el 21 d’aquestcés, amb la Ragini i la Sílvia ins- mes, però el procés es va truncar. Elcrites al llibre de família. Tan judici de custòdia a Addis Abeba, laper la primera, que van anar a capital d’Etiòpia, pel nen que els ha-buscar a l’Índia, com per la sego- vien assignat no va sortir bé i hauràna, a l’hospital de la Vall d’He- hauran de tornar a esperar. Calculenbron, va caler un judici de custò- que uns tres mesos.dia passat un temps de tenir-les La família d’aquesta regidora dea casa. “Amb la Ragini al princi- l’Ajuntament d’Alforja, casada i ambpi teníem un passaport hindú i dos fills biològics, ja havia assumitvam haver d’esperar entre dos i que en pocs dies viatjarien a l’estran-tres anys fins que se celebrés ger i tornarien sent un més. Fins i totaquí el judici, on no va caler que el rostre del nen ja penjava de la neve-ens personéssim”, comenta en ra i ocupa mòbils i ordinador.Joan. El desig d’adoptar ha estat sempre Mentrestant, la Cristina es tro- latent en aquest matrimoni, però elba a l’extrem oposat del procés. primer pas formal el van fer el 2006.El sobre amb la resolució admi- Un primer pagament d’uns 1.300nistrativa que l’autoritza a adop- euros va obrir més tard els tràmitstar descansa a la vista. “Me’l miro d’adopció amb una associació ambcada dia”, confessa. I relata una seu a Barcelona. El procés els hauràespera on s’està “a cegues”, sense costat uns 8.500 euros, dels quals encap informació sobre el desen- podran recuperar una part amb sub-llaç. El temps ha reforçat els seus vencions, i el viatge calculen que val-desitjos. “Cada vegada estàs més La Gemma, el Jordi i els seus fills esperen larribada dun nen de Etiòpia drà uns 9.000.convençut”, es reafirma.c
  7. 7. DIVENDRES, 26 FEBRER 2010 CULTURA La vida i l’obra de Chaplin, al Caixaforum TARRAGONA de Tarragona PÀGINA 10 VICENÇ LLURBAAdam Safianczuk, capellà polonès es prepara per oficiar la missa a lArgilaga, pertanyent al municipi de la Secuita, un diumenge al matí Mossens importats L’arquebisbat incorpora un sacerdot polonès per compensar l’escassetat de vocacionsJORDI BARÓ dència, una localitat relativa-D ment pròxima a Varsòvia que faTarragona Per Déu (i pel Barça) set mesos va canviar per es del faristol, el ca- Tarragona. “Quan el 2006 el Pa- pellà carrega de ]“No sabia què fer i resava United va ser l’element de- pa va peregrinar a Polònia, va ani- pauses i algun sos- perquè Déu em donés una terminant que el va fer aban- mar els sacerdots a no tenir por pir la lectura de última senyal”, explica el donar la Polònia natal. “Un d’anar a països on en falten. Era l’Evangeli. Accen- polonès Adam Safianczuk miracle”, sosté. Al pis de el meu desig i quan va sorgir latua Judes en la síl·laba final i sobre els dubtes que tenia l’arquebisbat on viu, hi guar- possibilitat la vaig acceptar”, rela-transforma la essa en una ics so- quan va haver de decidir si da una samarreta del Barça. ta. L’arquebisbat de Tarragonanora. Remarca les erres. A l’esglé- es traslladava a Tarragona a Quan penja la sotana, practi- ho havia sol·licitat emparant-sesia de la urbanització de La Móra fer de sacerdot. La proposta ca escacs, ciclisme i futbol. en la màxima que l’Església ésde Tarragona, la missa matinal formal li van fer el setembre “El meu objectiu és evan- universal i amb la intenció de pal·-de dos quarts de deu té un aire de 2008 i els desitjos de ser- gelitzar a través de liar l’escassetat de capellans. “Éspolonès. “Avui hi ha el costum de vir a una altra diòcesi van l’esport”, confessa. A l’únic a la diòcesi, però és possi-beneir els fruits perquè Sant Blai xocar amb l’oposició de la Tarragona respira feliç, ble que n’arribi algun altre. Tocaens protegeixi de les malalties”, seva mare. “Demanava a animat també per les esperar”, explica el vicari gene-proclama Adam Safianczuk inver- Déu que el Barça guanyés la bondats del clima. I, ral, Joaquim Fortuny, per qui eltint l’ordre natural de la frase i es- Champions”, concreta. Per amb els mesos, la seva temps ha agreujat el dèficit a lesforçant-se per pronunciar correc- això el 2 a 0 del 27 de maig a mare s’ha convençut parròquies. “S’han anat morinttament en castellà. El blanc de la Roma contra el Manchester del canvi.pell dóna pistes de la seva proce- CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  8. 8. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 26 FEBRER 2010MOSSENS IMPORTATS UNA ALTERNATIVA AL DÈFICIT DE VOCACIONS A L’ESGLÉSIA Misses bilingües ]Adam Safianczuk diu dues misses a la setmana en català, les dues el matí del diumenge. A la Secuita, al Tarragonès, i a l’Argilaga, un nucli de població del mateix muni- cipi. Va començar a aprendre’l des de zero en una escola de Salou, la localitat on el van desti- nar primer quan va arri- bar a Catalunya. “L’arque- bisbe em va comentar que havia de saber català, però que no hi havia pressa. La gent de les parròquies també desit- gen que em dirigeixi a ells en aquest idioma, però són molt compren- sius”, comenta en un cas- tellà entretallat, però força correcte. “Vull par- lar correctament i per això encara no utilitzo el català”, es justifica. En les misses on no té més remei, l’únic fragment que s’improvisa, el de l’homilia, es canvia al castellà, que va començar a aprendre a Polònia. “L’última parròquia on estava era petita i vaig tenir quatre anys per estudiar-lo amb llibres i programes d’ordinador”, explica. Tenia la intenció que el destinessin a un territori de parla alema- nya, un idioma que conei- xia de l’escola, però final- ment la petició va arribar de l’arquebisbat de Tarragona. “M’han donat una benvinguda molt calorosa”, s’alegra. Gent gran. Adam Safianczuk oficia la missa a lesglésia de lArgilaga, davant uns creients majoritàriament gransPocs feligresos>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR D E G R A N , S A C ERDO T ? guin posar-se l’hàbit. Una davalla- da de vocacions que ha estat cons-mossens o shan anat jubilant. A “Molts joves ni s’ho tant en els trenta anys de demo-Polònia, en canvi, han crescutmolt les vocacions religioses i no plantegen”, diu el cràcia –en contrast amb l’abun- dància de sacerdots de desprésels causem un perjudici”, reflexi- responsable de de la guerra–, i amb característi-ona. “La falta de sacerdots ésaquí un problema important. Al vocacions religioses ques similars arreu del país. “El capellà era abans una figura relle-meu país depèn de la regió: a l’est vant que tothom tenia molt iden-i al sud encara n’hi ha suficients, F U T U R S M O S S EN S tificada als pobles i les ciutats, ac-mentre que en altres punts en co- Només 23 nois sestan tualment la presència pública ésmencen a faltar”, explica l’Adam, diferent”, afegeix el director delque també compara l’afluència formant per ser secretariat de vocacions de l’ar-de gent a missa. “A Polònia se sol capellans al Seminari quebisbat i rector de Vimbodí,dir que hi assisteix cada diumen- Simó Gras, per qui també és com-ge la meitat de la població, a Espa- Major de Barcelona plicat de fer entendre la decisiónya un 8% i aquí encara menys”, “contracultural” de no casar-se icomenta. dedicar la vida a l’Església. Com a mostra, l’eucaristia que Des del setembre passat, Grascelebra a La Móra entre setmana, és el responsable de cuidar els jo-on el fidels no solen arribar a la ves de la diòcesi que volen plante-desena i són sobretot persones jar-se aquest camí. “Fa el segui-grans. En canvi, a la missa que ment i acompanyament dels quediu una vegada al mes a l’església tenen inquietuds”, explica el vica-de Sant Antoni de Tarragona ri Joaquim Fortuny.pels polonesos residents a la zo- Nois cristians a partir de 16na hi solen acudir entre trenta i anys i provinents sobretot de lesquaranta compatriotes seus. parròquies i algunes escoles a qui Que a Catalunya hi hagi cada s’ajuda a valorar si volen ser cape-cop menys catòlics practicants llans amb entrevistes personals i VICENÇ LLURBAajuda a explicar, per la majoria activitats en grup. “Intentem quedels sacerdots consultats, que hi assumeixin el repte de ser els ges- Viatges. Els capellans viatgen dun poble a laltre, com lahagi també menys joves que vul- tors de la seva vida davant de Secuita, per cobrir les necesitats dels seus feligresos
  9. 9. DIVENDRES, 26 FEBRER 2010 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 Un jove del Vendrell, ordenat fa poc sacerdot, va canviar la cuina per la vocació religiosa Dels fogons al culte JORDI BARÓ cerdot. “Poc a poc vas madu- cristianes de veritat”), materia- A Tarragona rant la idea. Déu et posa pistes lista (“s’oblida l’aspecte espiri- per aclarir-ho, però mai estàs tual”) i hedonista (“molta gent Joan Maria Fer- al cent per cent segur fins a la busca egoistament el plaer pel rer, li brillen els ordenació. Un amic em comen- plaer”). I emplaça a pregar per- ulls quan recorda tava que hi ha un moment que què hi hagi més vocacions. com va ser orde- has de fer un pas en el buit. I Ordenar-se sacerdot marca nat sacerdot fa un Déu t’acull”, relata. un estil de vida de dedicació mes a la catedral de Vocacions religioses com la plena a l’Església. Celebrar mis- Tarragona. “Sents que és el d’en Joan Maria són actual- sa, enterraments i noces, estar que et farà feliç per sempre”, ment força escasses i, com sol pendent de la catequesi, resar declara assegut al despatx par- ser freqüent, neixen en perso- o atendre consultes al despatx roquial de l’església de Sant Sal- nes educades en família i esco- parroquial. I residir a la matei- vador del Vendrell. A aquest jo- la de profundes creences reli- xa rectoria, en un pis indepen- ve de 27 anys a qui l’alçacoll se gioses. “Resava cada dia abans dent, però en convivència amb li entreveu sota una caçadora d’anar a dormir amb els pares. la resta de mossens de la parrò- de pell negra, la fe el va atrapar També em va servir anar a les quia, també durant els àpats. cuinant. Combinava els estu- Jornades Mundials de la Jo- El temps lliure és poc. “No és dis d’hostaleria a Barcelona una feina, on tens una jornada amb la feina en un restaurant i de treball. És una vida nova. acumulava l’experiència d’ha- ver passat pels fogons d’altres “Poc a poc vas No es deixa de ser capellà les 24 hores”, comenta. Durant els establiments. “No em desagra- madurant la idea; anys que va ser seminarista a dava, però tampoc m’hi veia treballant tota la vida”, i expli- Déu et posa pistes Barcelona, tampoc no descan- sava gaire perquè els caps de ca com en aquella època dos ca- per aclarir-ho” setmana els passava a l’església pellans li van plantejar la possi- del Vendrell, exercint de diaca. VICENÇ LLURBA Déu. Procurem que es qüestionin com gastar els valors existenci- 3 als”, apunta Gras, que té 30 anys i fa poc temps que va passar per Joves de la diòcesi de un procés similar. “Molts joves Tarragona que es formen no s’ho arriben ni a plantejar”, i actualment al Seminari es fixa com a gran repte millorar Major Interdiocesà, a aquesta situació. Barcelona, d’un total de 23. Són pocs els qui finalment aca- Un de quart s’ha ordenat ben ingressant al Seminari Major sacerdot fa poc. Amb els Interdiocesà, ubicat a Barcelona. anys, s’ha anat reduint el Vint-i-tres nois de sis diòcesis nombre de seminaristes. s’hi formen actualment per ser sa- cerdots, tres dels quals provenen de la de Tarragona, i combinen 1988 els estudis a la Facultat de Teolo- gia de Catalunya amb la vida espi- Data que comença a ritual. funcionar el Seminari Des de fa més de vint anys, Major Interdiocesà, que aquests ensenyaments estan cen- agrupa els seminaristes de tralitzats a la capital catalana. les diòcesis de Tarragona, “És una manera d’unir esforços i Girona, Solsona, Urgell, Vic va ser un suggeriment de la Santa i Lleida. Dos anys abans, Seu, que veient el nombre baix una carta de la Conferència de seminaristes ho va considerar VICENÇ LLURBA Episcopal Tarraconense més enriquidor. Hi ha seminaris Joan Maria Ferrer és capellà de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell emplaçava a la unió. d’aquest tipus a Itàlia i França, però és l’únic d’Espanya”, expli- bilitat de cursar els cinc anys ventut –a Roma, Colònia i Sid- I el sou d’un capellà? “Si la pre- ca el rector, Norbert Miracle, de Teologia, i mentrestant aca- ney– per veure que hi ha mi- gunta és si et pots fer ric, la res- 16 que pertany a l’arquebisbat de bar de decidir si tenia una veri- lers de nois com jo que no són posta és no”, manté. A la parrò- Tarragona. table vocació religiosa. “I si tro- gent estranya sinó que treba- quia, en Joan Maria ha dit la Edat a partir de la qual Com la resta d’equip formatiu i bes nòvia, ho deixes”, diu que llen i estudien, però amb un missa diària de les vuit del ma- alguns joves cristians es seminaristes, només està a li va fer broma un d’ells. Satis- toc de gràcia, quelcom especi- tí i, mentre conversa amb una comencen a plantejar si el Barcelona de dilluns a divendres, fet amb aquesta guia espiritu- al”, explica. Els pares li han res- assistent, s’adona que hi ha 20 seu futur és servir a perquè el cap de setmana tenen al, va emprendre la nova etapa. pectat l’opció escollida i, entre euros al terra. “Són per la cari- l’Església com a capellans, activitat a les parròquies. “Els Primer a la Universitat de els amics, la reacció ha estat va- tat”, i els diposita a la bústia de segons el responsable de que entren al seminari ho fan Navarra, residint en un col·legi riada, malgrat no sentir que li la col·lecta. En sortir per la por- vocacions de l’arquebisbat amb un grau de convenciment major. Més endavant, de nou a hagin fet el buit. Sobre les ta, l’home que està assegut a de Tarragona. Se’ls ofereix molt alt”, fa notar el responsable Barcelona a la Facultat de Teo- raons que expliquen la falta de terra demanant almoina li dei- un procés d’acompanyament de vocacions de l’arquebisbat. logia de Catalunya, vivint al Se- capellans, els troba en una so- xa anar amb un somriure i una espiritual. Pocs, però segurs de l’opció que minari Major Interdiocesà cietat amb menys catòlics prac- correcció que descol·loca: han triat.c amb altres joves aspirants a sa- ticants (hi ha poques famílies “Bon dia, mossèn!”.c
  10. 10. DIVENDRES, 8 MAIG 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 7C O N T R A L A B R E T X A D I G I T A L E L P L A C A T A L U N Y A C O N N E C T A A TA R R A G O N AUn paquet d’actuacions en marxaestén la TDT, la telefonia mòbil ila banda ampla fins als nuclis mespetits de la demarcacióConnectatsper igualJORDI BARÓ La nova torre permetrà l’accés aESenan la banda ampla i rebre correcta- ment la Televisió Digital Terres- ls 59 habitants de Se- tre (TDT). La cobertura de telè- nan, a la Conca de fon mòbil ja està garantida amb Barberà, només po- dues companyies. “Seria maso- den navegar per in- quista que algú tingués contracta- ternet amb banda da l’altra”, exclama.ampla si es desplacen a l’ajunta- Igual com a Senan, les actua-ment. En una sala pròxima al des- cions del pla s’han anat estenentpatx de l’alcaldessa hi ha dos ordi- pel territori per garantir que a fi-nadors amb una connexió via nals de l’any que ve com a mínimsatèl·lit, instal·lats des de l’estiu. tots els nuclis de més de 50 habi-La velocitat és molt inferior a l’ha- tants i els polígons industrials ha- VICENÇ LLURBAbitual però la solució, que és pro- gin resolt les deficiències en lesvisional, ha servit per començar a comunicacions. Els 110 milions La sala de internet a lajuntament de Senan, petit poble a la Serra del Tallattrencar barreres en el tercer mu- d’euros de pressupost per Catalu-nicipi més petit de la demarcació. nya s’estan transformant en cen- “Hi ha dues comarques molt cesc Tarragona. La zona pròxima nats del servei de banda ampla Situat a la Serra del Tallat, en tenars d’actuacions. Estudis ra- complicades, la Conca de Barbe- a la serra del Montmell, al Baix de la Generalitat, que dóna cober-una de les comarques amb l’oro- dioelèctrics, noves torres i unifi- rà i el Priorat, amb una inversió Penedès, i la dels municipis d’Ai- tura on no arriben les compan- cació d’altres existents, equips molt elevada. Tenen una orogra- guamúrcia, Querol o la Riba, a yies privades. Tres mil persones de banda ampla, TDT i telefonia fia molt complexa”, apunta el di- l’Alt Camp, també són terreny in- se’n beneficien.L’alcaldessa d’un mòbil instal·lats en funció de les rector dels serveis territorials de hòspit per les comunicacions. A Benifallet, una actuació re- necessitats de cada lloc. Governació a Tarragona, Fran- “Els alcaldes han notat les millo- cent ha permès millorar la cober-poble petit diu que res com a ciutadans”, reconeix sa- tura de mòbil, tant al municipiara tindran els tisfet. “És la primera capa de pin- com al tram pròxim de l’eix demateixos serveis que El pla Catalunya Connecta a Tarragona tura”, afegeix. l’Ebre, la carretera que s’estén al El director de Governació a les llarg de les Terres de l’Ebre. Enqualsevol ciutadà Rècord inversor per a les comarques amb l’orografia més dificil Terres de l’Ebre recorda que Actuació: Estudis radioelèctrics, quan va assumir el càrrec rebia noves torres de telecomunicacions o adaptació d’existents, equips de moltes trucades d’alcaldes quei- Els 110 milions d’eurosgrafia més complicada, Senan re- xosos. “Hi ha hagut un abans i unsoldrà del tot els problemes amb banda ampla, TDT i telefonia mòbil després”, assegura Carles Pas- de pressupost perla torre de telecomunicacions qual. Fins al moment, a les quatre Catalunya s’estanque es construirà aviat gràcies al PRIORAT CONCA DE BARBERÀ comarques que són de la sevapla Catalunya Connecta del De- competència s’han executat gai- transformant enpartament de Governació i Admi- Població 9.869 habitants Població 21.161 habitants rebé sis de cada deu de les mesu- centenars d’actuacionsnistracions Públiques de la Gene- Nuclis de població 26 nuclis Nuclis de població 53 nuclis res previstes. “No és un territoriralitat. Polígons 1 polígon Polígons 25 polígons molt complicat. No tenim molts “Sempre he reclamat la norma- nuclis petits i de municipis de una antena que ja tenia Telefòni-litat. Som persones amb els ma- Total actuacions 60 Total actuacions 59 menys de 250 habitants només hi ca, s’hi ha permès que s’hiteixos drets i ara tindrem els ser- Número Número ha Prat del Comte. Pel que fa a instal·lin també altres compan-veis de qualsevol ciutadà”, reivin- d’actuacions d’actuacions les telecomunicacions, no ens po- yies, i la primera a fer-ho ha estat fetes 28 fetes 32dica l’alcaldessa Núria Albà, a (46,6%) (54,2%) dem queixar pràcticament en Orange. “La recepció està al 100qui encara l’admira parlar per te- res”, assegura. Si es compleixen per cent en aquestes dues opera-lèfon i rebre correus electrònics Total inversió 4.007.000€ Total inversió 4.331.000€ les previsions, a finals de lany dores”, comenta l’alcalde Jordisense que la trucada es talli. “Da- Inversió feta Inversió feta que ve en aquesta zona s’hauran Monclús. “Falta Vodafone, querrerament s’han instal·lat al po- 1.130.000€ 1.512.000€ realitzat 97 actuacions per valor només funciona en llocs estratè- (28,2%) (34,9%)ble algunes famílies joves”, apun- de més de set milions d’euros. gics, com a la vora del riu. Els queta com a argument per defensar Les Terres de l’Ebre són a més tenien aquest operador s’han can-que calen bones comunicacions. FONT: Idescat 2008 LA VANGUARDIA un dels llocs on hi ha més abo- viat a un altre”, conclou.c Les Illes de Vila-seca Llar Unió Catalonia S.C.C.L Últimes vivendes de protecció oficial. Vivendes de 3 habitacions, amb pàrquing i traster inclosos. Acabats de 1ª qualitat. Des de 160.000 euros + IVA Informació i venda Tel. 93.601.10.80 / 609.930.593 fgodoy@qhs.cat
  11. 11. DIVENDRES, 22 MAIG 2009 EFEMÈRIDE Amposta es vesteix dèpoca en el centenari TARRAGONA del títol de ciutat PÀGINES 10 a 14 VICENÇ LLURBAEn Francisco arrenca les males herbes de les cebes plantades al conreu ecològic que Aprodisca té a la capital de la Conca de BarberàVulnerables a la crisiLa recessió agreuja la situació dels discapacitats, afectats per les deslocalitzacionsJODI BARÓ plantilla per la crisi d’empreses ta amb les dificultats d’altres cen- en la diagnosi. Almacelles des- citat, perquè mantenir el lloc deLConca de Barberà com l’alemanya Frape Behr, que tres especials de treball, que han criu que moltes entitats presta- feina forma part del compromís haurien deixat penjant d’un fil a d’afrontar alhora un canvi de mo- ven serveis bàsics de manufactu- d’aquestes associacions. ’Associació pro Perso- persones amb discapacitat del i els efectes de la recessió. El ra, com muntatges o envasats, a Segons l’informe, és el con- nes amb Disminució intel·lectual o malaltia mental sector dels centres sense ànim de indústries que s’han traslladat. tracte social de les entitats, que Psíquica de la Conca que treballaven en tasques de ma- lucre calcula en un estudi recent La dependència en excés eviten els expedients de regula- de Barberà (Aprodis- nipulat industrial. “Ens vam pre- que a la demarcació estan en risc d’aquestes activitats s’ha fet in- ció d’ocupació i mantenen un ca) ha gestat un ma- guntar amb què ens podíem arre- prop de 300 llocs de treball. viable i això ha obligat a obrir-se atur encobert: persones en actiunual de l’èxit. En tres anys ha lar al territori per subsistir i vam “Fa temps que la situació és a d’altres, sobretot als serveis a però sense la càrrega de feina su-deixat de dependre de les indús- pensar en la producció sosteni- problemàtica”, sosté Francesc tercers. La reconversió cap a ficient. És més, malgrat les ma-tries auxiliars de l’automoció per ble com un nou jaciment d’ocupa- Almacelles, director tècnic de la aquestes feines amb més valor les condicions, els últims anysreorientar-se cap a la producció ció”, explica la fundadora i ge- Federació Catalana pro Perso- afegit, com la jardineria o la ne- s’ha creat ocupació. Segons laecològica. S’ha anticipat a les des- rent Carme Sureda. nes amb Discapacitat Intel·lec- teja viària, s’ha fet sense acomia-localitzacions i a les retallades de L’encert d’Aprodisca contras- tual (APPS), que ha participat dar els treballadors amb discapa- SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>

×