Desenvolupaments internacionals en aprenentatge virtual en centres educatius i a l’FP

IOC, present i futur N ous entorns d’aprenentatge virtual Barcelona, 28 i 29 juny de 2007 Desenvolupaments internacionals en aprenentatge virtual en centres educatius i a l’FP

Índex

Definició i creixement de l’e-learning

Motors de canvi

• polítics

• econòmics

• pedagògics

• institucionals/organitzatius

• tecnològics

Conclusions

Definició i creixement de l’e-learning/ aprenentatge virtual

Què és ‘e-learning’?

pre-sencial

no e-learning fully e-learning ajuts a l’aula mode mixt (menys presencial + virtual) educació a distància ‘ distributed’ learning ‘ blended’ learning lap-top/ labs

Percen-tatge de cursos que utilitzen cada tipus d’ap. virtual Ajuts a l’aula Lab/ laptop classes Mode mixt Totalment a distància 75% 10% 1% 14% Percentatge actual dels diferents tipus d’e-learning a l’Amèrica del Nord i Europa Fonts: WebCT, 2003 OECD, 2005

Creixement de l’e-learning

AACC, 2006 (instituts de formació professionnal):

• EUA: 24% d’estudiants en cursos en línia; 15% d’augment anual des del 2000

• principalment estudiants locals

• acceptat generalment pel professorat: pragmàtica no principi

• obligatori per a alguns estudiants

L’educació en línia a les escoles de British Columbia

DL 2006 legislació, k-12

62 districtes escolars (inc. francòfons):

• 2007: 17,000+ estudiants (4%)

• 2008: 30,000+ estudiants

• principalment cursos 10-12, urbans, només un curs de mitjana

Els estudiants poden matricular-se a altres escoles: diners seguin l’estudiant

Normes/requisits per a l’aprenentatge en línia a les escoles de BC

Els estudiants tenen accés directe a Internet, a l’escola i/o a casa

Comunicació en dos sentits professors-estudiants i estudiants-estudiants per: correu electrònic, conferència per ordinador, telèfon, cara a cara, feina dels estudiants

Abans de la matriculació, es defineix el paper/les expectacions de pares/ professors/estudiants

Cada estudiant té un pla d’aprenentatge

Normes/requisits per a l’aprenentatge distribuït a BC

Els programes en línia recorren a l’ensenyament in situ o presencial quan és necessari

El professorat adapta les activitats dels estudiants a les necessitats individuals

L’avaluació dels estudiants és freqüent, basada en els resultats d’aprenentatge

Tot el contingut està ‘tagged’ (IEEE/LOM)

Normes/requisits per a l’aprenentatge distribuït a BC

Tots els materials tenen drets d’autor, però són lliures per als estudiants i les escoles de BC

Disseny objectivista i constructivista

Continguts multimèdia (vídeo, animacions, gràfics, àudio, text: alta velocitat)

Resultats definits: pensament analític, resolució de problemes, qüestionament

Aprenentatge actiu

L’educació en línia a les escoles de BC

Portal únic: LearnNow BC

Coordinació a través de la Virtual School Society: cooperació

Informe ministerial, 2007:

• resultats d’exàmens similars

• índexs de graduació similars

• major satisfacció de pares, professors i estudiants en l’aprenentatge en línia

Els nous estudiants: nadius digitals/digital natives (Prensky, 2005)

Amb menys de 25 anys d’edat han crescut amb la tecnologia: ordinadors, telèfons mòbils

Conductors de canvi: polítics

Motors polítics de canvi

• necessitat de ser ‘modern’ (imatge)

• adaptar l’educació a les necessitats del món de treball: noves competències, formació contínua, més flexibilitat

• reduir els costos

• ‘ fer més efectiu’ l’ensenyament: nous mètodes d’ensenyament

Les TIC i l’aprenentatge virtual ajuden a assolir aquests objectius

Motors de canvi: econòmics

Economies diferents

Basades en els recursos: agricultura, mineria, pesca: basades en la terra i el mar, locals

Industrials: manufactura: urbanes, fàbriques, jeràrquiques, economies d’escala, especialitzades

Basades en el coneixement: finances, biotecnologia, telecomunicacions, informàtica, entreteniment: ‘digitals’, globals, interconnectades, multidisciplinars

El canvi a societats basades en el coneixement

Economies industrials: ocupació massiva: treballadors = costes principales

Les economies industrials amb salaris alts no poden competir amb les economies amb salaris baixos (subcontractació)

Economies basades en el coneixement: basades en capital intel·lectual: nivell educatiu alt, salaris més alts

Totes tres economies en paral·lel

Economia canviant 2005 2000 1995 1987 1990 % percentatge d’ocupació comercial al Canadà Serveis Béns Font: Globe and Mail, 27 abril 2006, B9

Habilitats dels treballadors basats en el coneixement

• r esolució de problemes, pensament crític

• habilitats comunicatives

• coneixements d’informàtica i Internet

• aprenants independents

• emprenedors, amb iniciativa

• flexibilitat

• treball en equip/xarxa

AIXÍ COM coneixement de la feina

Economia, formació contínua i aprenentatge virtual

Els treballadors: aprenants continus

Les indústries basades en el coneixement necessiten aprenants continus

Com ajudarà aquests aprenants el sistema educatiu:

• més grans amb famílies

• treballant a jornada completa

• qui no pot arribar fàcilment al campus?

Nous programes per a aprenants continus

Mòduls, certificats, acreditació industrial

Interdisciplinars, especialitzats

Nous coneixements des que es van graduar

Flexibilitat:

• dedicació parcial (vespres/caps de setmana/mitja jornada)

• mixtos (campus + en línia)

• completament a distància (casa o feina)

Motors de canvi: pedagògics

Canviar la percepció de l’aprenentatge (epistemologia)

Com sabem què és veritat. Ex: Darwin vs. Església

Objectivista: la veritat existeix fora de la ment humana: lleis científiques que descriuen una realitat constant

Constructivista : tot el coneixement està creat pels humans: la ciència és el que els científics generalment acorden; el coneixement és relatiu i personal

Impacte en la pràctica educativa

Objectivista:

• un cos de coneixement que s’ha d’aprendre, definit i transmet per experts

• comprensió, memòria

• autoritari, correcte, organitzat, clar, inqüestionable

• respostes ‘correctes’; raonament eficaç

Impacte en la pràctica educativa

Constructivista:

• observar, comparar, qüestionar, reflexionar, debatre, assimilar (calor)

• reflexiu, social i personal

• preguntes, problemes, debat, arguments: estudiants més iguals

• valoració de la qualitat dels arguments/del pensament

Per què canviar?

Explosió del coneixement: massa per aprendre de memòria: mes llest

Habilitats necessàries per a les empreses basades en el coneixement (i per a la vida):

• pensament crític, pensament creatiu, resolució de problemes, comunicació, ús de les TIC

Informació + innovació + canvi

Motors de canvi: institucionals

Aspectes qualitatius

Hi ha molts exemples d’aprenentatge virtual de poca qualitat

Per tant, calen processos que garanteixin la qualitat: procediments establerts que resultin en un aprenentatge virtual efectiu

Garantia de qualitat i planificació institucional

Planificació estratègica per a l’aprenentatge virtual:

• mercats + currículum + mètode d’ensenyament

• una vista per ensenyament i aprenentatge amb tecnologia

• formació i recolzament tècnic

• planificació tecnològica

• planificació financera

Desenvolupar l’aprenentatge virtual en un departament d’ensenyament

L’aprenentatge virtual és una eina, no una panacea

Cal identificar on serà més beneficiós

Depèn del tipus d’estudiants i la naturalesa del tema

Els departaments haurien de desenvolupar una vista per l’ensenyament/aprenentatge + el paper de l’aprenentatge virtual

Formació del professorat

L’aprenentatge virtual augmenta el nivell d’habilitats

La majoria de professors no estan preparats per a l’e-learning: falta entendre els nous mètodes d’ensenyament/aprenentatge

S’ha de sistematitzar la formació en servei del professorat per a l’aprenentatge virtual

Tres maneres d’ajudar els professors a acostar-se a l’aprenentatge virtual

1. recolzament professional. Ex.: dissenyadors educatius, programadors web, gestors de projectes

2. formació directa als professors per a l’aprenentatge virtual

3. homologacions inicials

LES TRES SÓN NECESSÀRIES!

Motors de canvi: tecnològics

1995-2006

Motor principal: Internet + plataformes d’aprenentatge:

• WebCT, Blackboard, Moodle. Campus virtual

• integració d’ensenyament i administració

• commercial vs. codi font obert

• centrat en institució/professor

Noves tecnologies: 2005 -

Contingut creat per l’usuari: blocs,YouTube

Reds socials: MySpace, Facebook

Aprenentatge mòbil: telèfons, MP3

Móns virtuals: Second Life

Publicació emergent: wikis, e-portfolios

Jocs multiplayer : El senyor dels anells

Simulacions: MyPhysicsLab.com

Sincrònics: Skype, Elluminate

Implicacions educatives de Web 2.0

• els aprenants tenen eines potents

• els aprenants creen/afegeixen/adapten el contingut

• entorns d’aprenentatge personal

• trasllat de poder dels professors als estudiants

• accés, contingut, serveis tots oberts

• canvi institucional envers servei, velocitat i resposta de mercat

• aspectes qualitatius, IP i acreditació

Web 2.0 i control de l’estudiant control del professor control de l’aprenant Objectivista Constructivista Second life Blocs E-portfolios Wikis Fòrum de discussió RSS Sense crèdits Crèdits Investigació LMS (ex. Moodle) Tests YouTube MySpace Llibres Portals Redaccions

Com utilitzar Web 2.0 en l’aprenentatge en línia

Dins dels cursos:

• treball en grup

• tasques multimèdia

• projectes i casos

• experts i contingut de fora

• treball de camp

• ensenyament de llengües

…

Perills de Web 2.0

‘ En comptes d’una dictadura d’experts, tindrem una dictadura d’idiotes’

Andrew Keen, The Cult of the Amateur

Perills de l’aprenentatge basat en el web i centrat en l’estudiant

• ‘ Democratització’ de l’aprenentatge: amenaça al coneixement/autoritat/ fiabilitat?

• minva del pensament científic?

• aprenants dependents: necessitat d’estructura/orientació

• l’ensenyament didàctic a vegades és millor

• formalitat i seguretat

Els beneficis educatius de Web 2.0

• molta publicitat: gran part de Web 2.0 és social, no educatiu

• PERÒ hi ha potencial educatiu: satisfà moltes de les necessitats de la formació contínua

• canvi de filosofia i tecnologia

• contribuirà a cedir el poder als estudiants

• requereix més experimentació

Conclusions

Per què l’aprenentatge virtual?

• l’aprenentatge virtual potencia habilitats necessàries en les societats basades en el coneixement: ex. buscar, organitzar, analitzar, utilitzar informació adequadament

• utilitzar la tecnologia per aprendre prepara els estudiants per a la feina basada en el coneixement

• especialment bo per a la formació contínua

Fonaments reals per a l’aprenentatge virtual

L’aprenentatge virtual és un catalitzador per canviar l’ensenyament i l’aprenentatge:

L’aprenentatge virtual utilitza nous mètodes d’ensenyament i aprenentatge que satisfan les necessitats del món de treball en una societat de la informació