Autoestima I Malestar(M Royo2006)

1,301 views
1,200 views

Published on

Published in: Travel, Entertainment & Humor
1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • exceptional slideshow..convinced me to have a hardlook at my business model..outstanding
    Teisha
    http://dashinghealth.com http://healthimplants.com
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,301
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
98
Actions
Shares
0
Downloads
67
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Autoestima I Malestar(M Royo2006)

  1. 1. AUTOESTIMA, AUTOIMATGE INSTITUCIONAL O MALESTAR PROFESSIONAL Educació Emocional i Desenvolupament Personal Mariano Royo
  2. 2. Fonts: ANDRES F. I SANCHEZ A. (2001) El sistema de valors dels catalans. Institut català d’Estudis Mediterranis. Barcelona CANALS M.A. I d’altres.(2001) La renovació pedagògica a Catalunya des de dins.(1940-1980) Ed 62. Barcelona J.M. ESTEVE. (2001) La salud de los profesores: influjo del trabajo profesional en la salud del educador. IV Jornades sobre el professor de psicologia i pedagogia de sencundària. Barcelona. GOMEZ DACAL G. (1992) Centros educativos eficientes. PPU Barcelona. POSTMAN,M. (2001) La fi de l’educació. Eumo.Vic. ROYO, M. (2001) A vueltas, de nuevo, con el malestar docente. Revista del Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació de Catalunya. Nº 24. ROYO, M. (1994) “La autopercepción institucional de los centros educativos y su incidencia en la gestión”. En Autonomia Institucional de los Centros Educativos. Universidad de Deusto. Bilbao. SALMURRI F. (2004) Llibertat emocional. Paidós. VEENMAN.S.(1996) “El director de centros como formador”, en Dirección participativa y evaluación de centros docentes. ICE-Deusto. Bilbao VERA,J. (88) El profesor principiante. Promolibro. Valencia
  3. 3. algunes dades (Esteve 01) El 17% dels professors ha manifestat desitjos d’abandonar la docència El 9% del professors pateix molta ansietat i estrès associat a la feina. El 45% pateix una certa ansietat o estrès . El 15% del professors desenvolupen sentiments de desconcert i contradicció. El 10% dels professors fa consum de tranquil·litzants.
  4. 4. Però… Nomès el 1’26% pateixen ansietat greu, neurosi o depressió. (Esteve incrementa en un 0’50% --1’76%-- aquesta dada pel 2001. Pel 2006?). Nomès el 3’4% admet haver demanat baixes per estrès. El 37’5% diu que font de tensió és el tracte amb alumnes.
  5. 5. MÉS DADES: Segons Amiel I Mace-Kradjian(1972), de cada 100 persones de 35 anys als 70 anys sobreviuen: * 73 professors * 71 funcionaris * 65 pagesos * 65 caps de personal del sector públic * 63 propietaris de botiga o PIME * 57 obrers especialitzats * 49 obrers no especialitzats
  6. 6. CONCLUSIÓ: “Comparativament, les nostres condicions de treball (horari, vacances, seguretat de feina, democràcia organitzativa, autonomia personal…) són envejables i envejades, encara que són una forma necessària d’equilibrar el plus de tensió associada a la naturalesa del nostre treball…” (Esteve 2001)
  7. 7. L’any 84 es publiques tres llibres sobre el tema: Ranjart: Los enseñantes perseguidos. Hamon i Rotman: Mientras queden Profesores. J.M. Esteve: Profesores en conflicto Venen a dir pràcticament ddues coses: 1-“De vegades tenen la sensació de què han perdut el control, que no tenen res a oferir” (El País 29-4-03) 2- “Els professors estan perseguits, com creuen, però no per nungú en particular sinò per l’evolució de la societat que ha imposat canvis profunds a la professió.” (Esteve 2001)
  8. 8. Esteve (2001) “Fins l’any 75 es mantè, a la literatura, una visió idílica de la professió”. La literatura realista del XIX, en canvi, descriu pefectament el mestre cremat: ”¿Cóm volen que ensenyi alguna cosa a aquests galifardeus que no volen estudiar, --els millors marxen a estudiar amb els frares--, que desapareixen en temps de collita, amb uns pares que menyspreen el saber, oblidats de l’administració…?”
  9. 9. Curiositat: no es publiquen estudis sobre el benestar docent. Curiositat: si llegim les estadístiques del revès, resulta que hi ha molts professors que gaudeixen de la seva feina.
  10. 10. CONCLUSIÓ: Els professors que gaudeixen de la seva feina no marquen la imatge pública de la professió. Prima la autoimatge negativa que enviem al nostre entorn que es torna contra nosaltres com un mirall incrementant així la autoimatge negativa que tornem a enviar…etc.
  11. 11. RESUM: 1.- El problema: els alumnes que no volen estudiar. 2.- El problema s’agreuja per una imatge- autoimatge negativa, que qualsevol esdeveniment incrementa: resultats Pisa, assetjaments, dades de baixes, 3.- Possiblement si reduïm 2, veurem l’autèntica dimensió de 1.
  12. 12. TENIM UNA PROFESSIÓ DIFICIL - Manca de compensacions: no veiem mai el resultat de la nostra feina sobre l’alumne. - L’educació és un procès caòtic: el compost. - En especial a secundària actuem molt parcialment sobre l’alumne. - Hi ha molt poc agraïment de l’administració o dels pares. Derrerament se’ns culpabilitza amb frequència.
  13. 13. TENIM UNA PROFESSIÓ EXTRAORDINÀRIA! Filosofia de l’educació: l’educació és la professió més productiva. - Produeix coneixements, valors, ètica, ciutadania, emocions, hàbits, socialització, maduració personal, oficis, …en resum, HUMANITAT. - Permet passar als alumnes l’acumulació de sabers, experiències vitals, emocions col·lectives, en resum, les troballes de l’espècie en 50.000 anys d’història… - És una professió creativa, emocionant (i tant!), I a la vegada segura, democràtica, molt autònoma…
  14. 14. La societat ens valora molt. (¿?) Molt més del que pensem! Consulteu : - www.cis.es (anàlisi de la confiança en les institucions) . - Andrés F. i Sánchez A.-El sistema de valors dels catalans Institut Català d’Estudis Mediterranis. - Fundación Santa María (El País 11-5-06,ahir mateix) “No estem pertorbats per les coses en sí, sinó per la forma que tenim de pensar sobre les coses”. Epictet (Enchiridion)
  15. 15. Què cal fer? 1er: fer una important reestructuració cognitiva per millorar la nostra autoimatge. 2on: comunicar-ho eficaçment, sobre tot als alumnes, les famílies, a l’entorn, a la societat en general. Però sobretot entre nosaltres! Ens hem d’apreciar i ens hem de fer apreciar!
  16. 16. “Les persones més felices acostumen a tenir una elevada autoestima, que és l’apreci I la consideració que donem a nosaltres mateixos. Estimar-nos és sentir-nos responsables davant de nosaltres mateixos i dels altres, i acceptar que la nostra situació depén de les nostres decisions, i no del que (Salmurri 2004) fan altres.
  17. 17. Així doncs, l’autoestima implica: - honestedat. - responsabilitat. Però també - cultura de l’excel·lència. - comunicació amb l’entorn.
  18. 18. Cultura de l’excel·lència? Què vol dir? Igualtat: Atendre també als desfavorits és ménys còmode però socialment més progressista que atendre només als selectes. Educació integral: Formar tots els aspectes de la persona, i no nomès els acadèmics, és molt més útil per cada alumne. Reconeixement: Atendre a cada alumne personalment segons les seves necessitats i habilitats pròpies és més professional i més eficient. Realisme: tenir objectius assolibles I saber derivar quan no arribem, és més professional. (etc…)
  19. 19. Comunicació amb l’entorn, qué vol dir? Reconèixer la importància que té. Per exemple, si aconseguim una imatge d’excel·lència i la sabem comunicar: Obtindrem més col·laboració dels pares, del municipi, Més respecte dels alumnes. Més autoestima pròpia. Més benestar. Més ressistència de l’organització en temps difícils. Més seguretat, creativitat, satisfacció professional. Més institucionalitat, personalitat, identitat del centre reconeixible. (…)
  20. 20. Cuidar la imatge física: Edifici, papers, informes, neteja, rituals escolars, visites dels pares, sortida dels alumnes, AMPA, ordre extern: demostrar professionalitat. Cuidar la imatge pública: opinions dels pares, de les altres escoles, evolució de la matrícula, comunicació de l’excel·lència, de les innovacions, dels resultats. Cuidar l’autoimatge: reconèixer els sabers i habilitats dels professors, la seva professionalitat, agrair els seus esforços, enfasitzar els èxits professionals, el treball en equip, fer bon ambient professional, no proposar-se objectius inassolibles, tenir un PEC creïble, ben assumit, pràctic… Es tracta d’una imatge col·lectiva que ens arrosega amb molta facilitat. Forma part de la cultura organitzativa. Cuidar la imatge prospectiva, la imatge de futur, preveure els riscos futurs, les oportunitats, les possibilitats,
  21. 21. Aquestes quatre imatges formen la imatge global del centre IMATGE AUTOIMATG E FISICA IMATGE IMATGE PROSPECTIVA PÚBLICA Joan Costa (1972)
  22. 22. “Com a individus socials, necessitem la valoració, l’apreci, l’acceptació I l’estima. (…) “Acostumen a baixar l’autoestima, la culpabilització, el rebuig, l’abandonament, la manca de demostració afectiva” (Salmurri 2004) “L’apreci extern, l’a imatge positiva d’una organització, comença per l’autoimatge positiva realista” (Costa 1984)
  23. 23. Plaer, compromís, sentit. Martin Selinger: “Hi ha tres components de la felicitat: plaer, compromís i sentit. El plaer ha estat el camí clàssic, però les neurociències demostren que és el menys segur” ¿La vida, la feina, tenen sentit? No ho sé, però hi ha persones que hi troben o hi posen sentit. No cal que sigui un sentit transcendent. Davidson: “L’estil afectiu positiu …multiplica l’activitat a l’escorça prefrontal esquerra, que s’associa a les emocions positives, al benestar i a la ressistència a l’estrès”
  24. 24. Però…..i els alumnes què? Els nostres alumnes… Necessiten autoestima, com nosaltres. Necessiten reconeixement, com nosaltres. Necessiten estímul… com nosaltres. Necessiten lideratge, com nosaltres. Tambe necessiten límits, seguretat, bons hàbits, …. Que nosaltres els podem donar. Però aquesta és una altra història.
  25. 25. ………de totes maneres, sempre ens quedarà en Charlie Brown
  26. 26. Charlie Brown

×