• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Descobrim el delta del llobregat   ci
 

Descobrim el delta del llobregat ci

on

  • 1,667 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,667
Views on SlideShare
1,667
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Descobrim el delta del llobregat   ci Descobrim el delta del llobregat ci Document Transcript

    • Descobrim el delta del Llobregat -dossier del professor- Centre d’Educació Ambiental Torre de la Vila Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
    • Aquest material educatiu ha estat realitzat per l’Associació ECOIMA ecoima@suport.org www.ecoima.org ECOIMA, Centre d’Educació Ambiental Equip d’autors:Tomàs Ballesteros, Artur Degollada, Emilio Martín Imatges: Dibuix de Gavina d’Audouin (p. 7) d’Emilio Martín, dibuix Pollancre (p. 7) de Quim Boix. Resta d’imatges procedents del fons gràfic d’ECOIMA i de fons de lliure ús.
    • Centre d’Educació Ambiental Torre de la Vila DESCOBRIM EL DELTA DEL LLOBREGAT ÍNDEX Objectius i continguts 3 Desenvolupament de l’activitat 6 El Delta del Llobregat 7 Els ambients del delta Vegetació Fauna -2-
    • Centre d’Educació Ambiental Torre de la Vila Objectius i continguts Destinataris: Cicle inicial de primària (1r i 2n de primària, nens/nenes 6-7 anys) Mòdul: Zones humides Objectius • Donar a conèixer els animals i plantes que viuen a una zona humida i el seu entorn. • Aprendre a treballar les dades in situ. • Conèixer un important espai natural proper. Prendre consciència de la problemàtica ambiental del delta. • Aprendre a situar-se en el context geogràfic i els espais naturals, infraestructures, serveis, etc... • Fomentar el coneixement de la fauna i flora, així com els paisatges i ecosistemes. • Incentivar una actitud respectuosa envers la natura i el medi ambient. Descripció Aquesta activitat es desenvolupa als Espais Naturals del Delta del Llobregat, en concret a la zona de Remolar- Filipines. Es tracta d’una excursió d’un matí guiada per un educador ambiental, realitzant un itinerari interpretatiu visitant els diferents ecosistemes (llacuna, maresma, bosc de ribera, pineda, platja) i descobrint la variada fauna i flora d’aquesta zona humida. Grups màxims de 20/25 alumnes per cada monitor. Continguts: Conceptuals: - Parts externes dels animals i les plantes amb flor de l’entorn - Característiques bàsiques dels mamífers, aus i peixos - Elements més rellevants del medi físic: muntanyes, rius, vegetació, planes,... - Elements que componen el paisatge humanitzat: conreus, camins, pobles, ciutats, carreteres,... Procedimentals: - Observació directa a ull nu d’éssers vius, fets i fenòmens senzills - Descripció intuïtiva oral i gràfica d’éssers, fets i fenòmens observats Actitudinals: - Manifestació d’actituds de respecte i no agressió vers el medi ambient - Esperit d’observació i interrogació vers l’entorn - Valoració de la importància del sentits en l’exploració d’organismes i de materials - Interès per conèixer la realitat que ens envolta - Col—laboració en la conservació de l’escola i del nostre entorn Material: Dossier pel professor i fitxes pels alumnes. Prismàtics. Fitxes i guies d’identificació. Mostres de material biològic autoritzat. -3-
    • Centre d’Educació Ambiental Torre de la Vila Desenvolupament de l’activitat Després d’esmorzar s’inicia l’itinerari, que inclou els següents punts d’interès: Aguait, Mirador de la Vidala, Bosc de ribera, pineda litoral i platja. 1. L’Aguait (observació d’aus) Un aguait és una cabana -generalment de fusta- que s’utilitza per observar ocells. L’interior de l’aguait està a les fosques per no ser vistos pels ocells, però evitarem fer qualsevol tipus de soroll per no espantar-los. Farem especial èmfasi en els següents punts: • Distingir els diferents tipus d’animals que es poden veure des de l’aguait: aus, mamífers, rèptils i peixos • Aprendre a utilitzar els prismàtics • Diferenciar els diferents medis on es desenvolupa la vida dels animals: aigua (estanys), terra (boscos, canyissars), aire. • Distinció entre animals silvestres i animals domèstics 2. El Mirador de la Vidala La torre de la Vidala és una construcció de fusta des de la qual podem contemplar diversos espais de les comarques del Garraf, Barcelonès i Baix Llobregat. Des d’aquest mirador es treballaran la identificació de diferents formes de relleu (muntanyes, platges, planes...), infraestructures (carreteres, aeroport...) i sistemes naturals (canyissar, pinedes, estanys...). 3. El Bosc de ribera Es tracta d’un bosc que creix típicament a les ribes dels rius mediterranis i que inclou espècies com l’àlber, el pollancre, l’om, el freixe o el salze blanc (Salix alba, arbre del que es va obtenir l’àcid acetilsalicílic de les aspirines). En aquest punt compararem els diferents tipus de fulles dels arbres del bosc de ribera i diferenciarem aquells que perden la fulla a l’hivern i els que la mantenen. També es comentarà la importància d’aquests boscos com lloc de refugi de fauna. 4. Platja Les platges són zones plenes de vida animal i vegetal, i únicament a les platges humanitzades hi manca la vida. La platja de la reserva a està prou bé conservada i en ella podrem observar plantes de curioses formes i colors com la pastanaga marina o el card marí. També pujarem a la torre de Cal Francès des d’on observarem la zona protegida on cria una petita au protegida, el corriol camanegre. 5. La pineda litoral Estenent-se des del Prat i fins a Castelldefels, aquesta pineda ressegueix la costa. No es tracta però d’una pineda natural, sinó que va ser plantada a finals del segle XIX i principis del XX, per tal de controlar l’avanç de les dunes que envaïen els conreus. Està composada per pi pinyer, tot i que també hi podem trobar algun pi blanc. A la pineda buscarem restes dels animals que hi habiten i aprendrem el nom d’algunes de les plantes que creixen a sota dels pins. -4-
    • Centre d’Educació Ambiental Torre de la Vila El Delta del Llobregat El riu Llobregat, en arribar al mar, forma un delta de 97 km2. És el segon en extensió de Catalunya, situat geogràficament al bell mig de la costa catalana. Malgrat la proximitat de Barcelona, dins dels seus límits encara es conserva una de les tres zones humides més importants de Catalunya. L'acció de l'home al llarg dels segles ha anat transformant el paisatge original d'aiguamolls en pinedes i conreus, i també en zones industrials. Els aiguamolls que ens resten estan concentrats a les àrees més properes al mar, on encara persisteixen alguns estanys d'aigües salabroses (la Ricarda i el Remolar són els dos més grans), però, avui dia, menys d'un 3% de la superfície del Delta són aiguamolls. Tot i així, el Delta assoleix importància internacional pels seus valors ecològics, principalment per la presència de nombroses espècies d’aus. Els ambients del delta Aiguamolls Els estanys del delta del Llobregat que podem trobar a Les Filipines són la zona amb més varietat d’animals de tot l’espai natural. Durant bona part de l’any presenten una gran làmina d’aigua i durant els mesos de juliol i agost es transformen en un fanguer que fa les delícies de moltes aus –com les cames llargues- ja que hi troben fàcilment molts dels invertebrats que composen la seva dieta. Els aiguamolls estan escoltats per un cercle de densa vegetació, principalment canyís, canya i tamarius, que proporcionen amagatalls i refugis a cabussets, gallinetes d’aigua, blauets... Pineda litoral La pineda que s’estén al llarg de les platges del delta és fruit dels esforços dels pagesos de la comarca que, durant el segle XIX, van omplir les dunes de pins per evitar que la sorra envaïes els seus camps de conreu. Avui dia, aquesta pineda acull altres espècies com el llentiscle o l’esbarzer, i a les capçades dels seus arbres fan niu tórtores turques i tudons. -5-
    • Centre d’Educació Ambiental Torre de la Vila Platja A la platja, territs i corriols recorren la sorra humida buscant les seves preses mentre els corbs marins neden a pocs metres de la riba del mar. Si passegem a prop de la zona de dunes podrem veure plantes adaptades a les dures condicions de la platja, proveïdes de fulles grosses amb esmolades punxes, com el card marí i la pastanaga marina, entre les quals creix l’enorme flor blanca del lliri marí. Vegetació Al delta del Llobregat trobarem vegetació típica de zones humides, com el canyís o la canya, arbres vinculats als rius, com el pollancre, l’àlber i el tamariu, vegetació típica de platja (card marí, pastanaga marina) i boscos de pi pinyer que van plantar els pagesos per detenir l’avanç de les dunes cap a l’interior. Cadascuna de les espècies que habiten al delta té unes característiques especials que la fan idònia per viure allà o la trobarem; així, el pollancre suporta molt bé la inundació dels seus arrels –i per això sempre creix al costat de l’aigua-, el card marí es capaç de aguantar sequeres molt llargues i les altíssimes temperatures de la sorra a l’estiu i el pi pinyer té uns arrels molt forts i llargs que li permeten resistir en els llocs més inestables. Fauna El delta del Llobregat, tot i ser un espai natural relativament petit, és un punt on es concentra una gran varietat d’animals, entre els quals destaquen la presència, al llarg de l’any de 360 espècies d’aus, 29 espècies de mamífers, 13 de rèptils, 4 d’amfibis i 17 de peixos. Aus Entre les aus que podem observar durant tot l’any al delta destacarem l’ànec coll verd, el martinet blanc, el bernat pescaire o la fotja. A l’hivern, els aiguamolls plens d’aigua acullen també centenars de fredelugues, corbs marins, xarxets... I a l’estiu, les sorolloses cames llargues centraran la nostra atenció amb la seva figura alhora desairosa i delicada. També són fàcils d’observar nombroses espècies de gavines, com el gavià, la gavina comuna o la gavina d’Audouin. Mamífers Els mamífers deltaics són molt més difícils d’observar que les aus... però hi són. La fagina habita a les pinedes, la mostela es mou fàcilment entre el canyissar i els matolls, la guineu i el porc senglar, durant les seves llargues caminades, passen una mica per tots els ambients. I la llista es completa amb la presència de diferents -6-
    • Centre d’Educació Ambiental Torre de la Vila tipus de rats penats, rosegadors com el ratolí de bosc i insectívors tan curiosos com l’eriçó clar. No deixarem de mencionar la presència de cavalls en semillibertat al delta. Aquests animals s’han portat fins als aiguamolls perquè ajudin a controlar l’excés de vegetació que podria dificultar la nidificació d’algunes espècies. Rèptils No és rar, al llarg d’una excursió pels espais naturals del delta, que ens creuem amb alguna serp verda, el rèptil més llarg que habita en aquests indrets. Serps d’aigua, sargantanes, fardatxos i dragons són altres dels escatats que trepitgen –o s’arrosseguen- per la sorra del delta. Cap d’aquests animals ens pot fer mal, així que si ens travessem amb ells, intentem gaudir del seva fugaç visió sense espantar-nos. Des dels aguaits també veurem calfar-se al sol moltes tortugues d’aigua, la majoria, però, pertanyents a una espècie americana, la tortuga de Florida. Aquesta espècie, molt comercialitzada a les tendes d’animals, és un animal molt agressiu que ha desplaçat a les tortugues d’estany i de rierol, fent-les gairebé desaparèixer de moltes zones humides. L’alliberament d’aquesta espècie al medi natural és una pràctica gens recomanable i prohibida per la llei. Peixos De les 17 espècies de peixos que habiten al delta, una de les més curioses és el fartet o “peix de prat”, un minúscul peixet que viu a les sèquies i als estanys salobres i que està en perill de desaparició. Els seus colors, sobre tot els dels mascles, són molt vistosos però observar-los és bastant difícil degut a la seva mida i a que els agraden molt les aigües tèrboles. Més fàcils de veure són els grans exemplars de carpa de la bassa de les Filipines, els quals fan salts fora de l’aigua de tant en tant. -7-