• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Josep Carner
 

Josep Carner

on

  • 15,265 views

 

Statistics

Views

Total Views
15,265
Views on SlideShare
15,140
Embed Views
125

Actions

Likes
0
Downloads
20
Comments
0

1 Embed 125

http://www.slideshare.net 125

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Josep Carner Josep Carner Presentation Transcript

    • Exercici 1. Busca informació sobre els fruits saborosos i explica el contingut del llibre. Els fruits saborosos és una de les obres més importants de Josep Carner i recull divuit poemes en els quals mostra l’ideari noucentista que promulga Eugeni Els divuit poemes estàn d’ors. estructurats en el llibre d’aquesta manera:
    • I. Com les maduixes. La funció del fruit adquireix una funció simbòlica en tots els poemes. vol simbolitzar o El que es expressar amb les maduixes és la perfecció del món. II. Aglae i les taronges El personatge és comparat amb un fruit. Aglae, la protagonista que es troba embarassada, es compparada amb una taronja. La taronja és a Aglae com Aglae eés al seu fill.
    • III. Els albercocs i les petites collidores En aquest cas, el fruit simbolitza cap personatge, simplement és un element més del poema, en aquest cas serveix de En aquest poema, el poeta fa un elogi a menjar. la sensatesa de la previsió que es veu en els protagonistes. IV. La poma escollida En aquest poema es compara al personatge amb una fruita, en aquest cas una poma. En aquest poema es veu la vellesa des de diferents perspectives, la tristesa o el dolor.
    • Les peres jovenetes V. La protagonista viu en un món feliç, totalment idealitzat. Es veu felicitat, harmonia, equilibri i ordre. Amb el pas del és comparat amb un fruit. El personatge temps, la protagonista descobreix la infelicitat, el desordre i Amb peres primerenques. el desequilibri. figues matinals VI. Les En aquest poema el fruit és usat, no simbolitza a cap personatge En aquest poema Carner utilitza la ironia.
    • VII. Agavé i les castanyes El personatge es veu representat amb tedresa, però també amb solitud. En el poema es pot veure la mort. VIII. Les magranes flamejants El fruit té una dimensió simbòlica. En el qual les magranes simbolitzen la sexualitat. En aquest poema es veu representat la sexualitat femenina dins d’un marc de vida matrimonial.
    • Les cireres ingènues XI. És una composició mes aviat didàctica, com una mena de fauna rural. a l’ambient del poema es veu alegria i benaurança, això no altera a la En aquest poema el fruit no moralitat del poema simbolitza a cap personatge, és simplement utilitzat com u per XII. Cal·lídia i els préssecs exemple menjar. La protagonista destaca per la seva gran bellesa i sensualitat. es veu un ambient d’exaltació vital. El personatge es comparat amb un fruit. El préssec serveix per exaltar les
    • Les gracioses ametlles IX. El personatge es comparat amb un fruit. En aquest poema es veu la brevetat de la juventud i la vellesa que hi ha en ella, i es veu comparada amb la flor Es veu el goig/dolor. d’un ametller. X. Les prunes d'or La protagonista destaca per la seva gran bellesa i sensualitat. El poema és un homenatge a la bellesa iEl fruit té una dimensió sensualitat femenina. simbòlica.
    • XIII. Les nous del berenar Aquest poema és un elogi a un valor moral, el seny. El fruit no simbolitza a cap personatge, simplement és utilitzat.es pot veure una Al poema finalitat didàctica i moral. XIV. Les serves endreçades El personatge es comparat amb un fruit. La protagonista s'enfronta a la mort propera amb conformació i serenitat.
    • XV. Les llimones casolanes En aquest poema es veu exaltada la felicitat i l’ordre quotidià domèstic. El fruit no simbolitza a cap personatge, simplement és utilitzat. es comparada amb la La llimona protagonista per la seva acidesa i aspror. XVI. Els codonys tardorals El personatge es comparat amb un fruit. Es veu la reflexió des de la joventut de la vellesa futura.
    • XVII. Eglé i la síndria En aquest poema, l fruit no es simbolitza amb cap personatge, s’utilitza com un element delveu vitalitat i alegria en Es poema. l’ambient XVIII. Els raïms immortals Única composició escrita en versos decasíl·labs. I actua com la conclusió d’aquest llibre. El fruit té una dimensió simbòlica. En la primera estrofa es veu un marc de ambient de natura amb serenitat i radiant, en la segona la pèrdua de la joventut i en la tercera la rebel·lió contra el
    • Exercici 2 2. comenta un dels poemes d’aquest llibre (Els fruits…) La Poma Escollida Alidé s'ha fet vella i Lamon és -Oh ma vida, mos peus són balbs vellet, i sento que se me'n va la i, més menuts i blancs, s'estan llum, 15 sempre a la vora. i et tinc a vora meu com la poma Ara que són al llit, els besa el escollida solellet. que es torna groga i vella i Plora Alidé; Lamon vol consolar- encara fa perfurn. la i plora. A1 nostre volt ningú no és dolç -Oh petita Alidé, com és que amb la vellesa: plores tant? 5 el fred ens fa temença, la -Oh Lamon, perquè em sé tan vella negra nit horror, i tan corbada criden els fills, les nores ens i sempre sec, i envejo les nores parlen amb 'aspresa. 20 treballant, Què hi fa d'anar caient, si ens ne i quan els néts em vénen em duem l'amor? troben tan gelada. I no et sabria péixer com en el
    • COMENTARI DEL POEMA Com a tema principal del poema és la mort. El pas de la joventut, l'enyorança de la joventut que l’envolta, que es veu tant en els nens petitsde El poema té cinc estrofes com en les nores. cadascuna. quatre versos El poema presenta una idealització de la realitat. En aquest poema es veu la vellesa des de diferents perspectives, la tristesa o el dolor.
    • Exercici 3. Realitza algun exercici del llibre de text que es trobi en l’apartat del noucentisme 8. Una fonteta raja al peu de la noguera. Allà van cada tarda a berenar els infants: potser la font n’imita els salts remorejants. I la noguera, a tots, els fa de mainadera Aquest poema és un poema de Josep Carner del llibre els fruits saborosos en que s’aprecia clarament el tema de la natura idíl·lica i civilitzada, ja que es presenta una natura amable i harmònica contràriament a la natura
    • Exercici 4 Busca trets poètics o temes del noucentisme en alguns poemes de Carner angoixa de l’alta nit Angoixa de l’alta nit, quan el món fa olor de cleda, quan és més gegant l’arbreda pel caminal adormit. La lluna, sense delit, rutlla com vana moneda. És l’hora callada i freda, feta de mort i d’oblit. Per cada testa adormida passa un món mig esvaït que no pesa i que no crida. Angoixa de l’alta nit; dorment o no, l’esperit clos en una mitja vida.
    • Comentari del poema angoixa de l’alta nit En el poema anterior, poema de Josep Carner, narra com és la nit, la seva naturalesa, i a partir d’ aquesta nit intenta introduir el tema de l’envelliment dins del tema de la natura idíl·lica vist en les tres primeres estrofes. En canvi, a la darrera estrofa es pot observar en aquesta frase “clos de mitja vida” el temade l’envelliment i el pas del temps.
    • SOLITUD SERENA a esguards, esguards i bonior de gent. Mon cor s’adona del passerell que havia refilat tota l’estona Dolça m’inunda i amb tu en els ulls no la solitud, amb l’inoït m’adonava d’ell. cantar. Tot m’asserena l’arbre i el riu i l’ànima aquest llanguir profunda, de la llum de biaix en la tot es refà. carena I lluny del goig amarg de i la pau de la pols en el tes senderes camí. ve el meu conhort, I no val una fulla de i faig més dolç i meu que tu ridorta no m’eres, ni el plomissó de card com ungit de rosada, el volant al vent teu record.
    • Comentari del poema serena solitud En el poema de la diapositiva anterior es poden veure dos temes ben diferenciats, un la natura idíl·lica i l’altra la feminitat. En la primera estrofa diu com és la noia la seva cara i lo ideal i bonica que és. Aquest tema de la feminitat l’envolta amb la natura amable i harmònica pròpia del noucentisme