llengua catalana, català, Sociolinguistica

1. SOCIOLINGÜÍSTICA
4t. ESO

2. AVALUACIÓ INICIAL
• Què és la varietat estàndard d’una llengua?
• Quina diferència hi ha entre llengua i dialecte?
• A quins territoris es parla català?
• Quines llengües es parlen a l’Estat espanyol?
• Quina és la llengua oficial de les Illes Balears?

3. LLENGUA I DIALECTE
• La llengua és un sistema de signes verbals,
d’evolució històrica ben diferenciada, que fa
servir una comunitat per crear i interpretar
missatges. Així són llengües ben diferenciades:
el català, el francès, l’italià...
• Un dialecte és cadascuna de les modalitats
que presenta una llengua en les diverses
regions del seu domini. Els parlants de les
diferents variants no tenen problemes de
comprensió entre ells.

4. 1. Quines de les següents maneres de parlar són
dialectes i quina o quines es podrien considerar
llengües:
argentí,
andalús,
LLENGÜ DIALEC
castellà, ES TES
gallec-portuguès,
espanyol,
veneçolà,
brasiler,
basc,
murcià,
mexicà.

5. ARGENTINISMES
Guayaba. Mentida
Rentar: Llogar
Ananá: Pinya (fruita)
Anteojos: Ulleres
Elevador: Ascensor
Celular: Telèfon mòbil
Computadora: Ordinador
Saco: Americana
Perra: Al·lota molt atractiva
................ Carrera de cavalls o aposta
Crujida Presó, calabós
Cuadril
Maluc, costat
Chingar
Dar un beso. Fracassar.
Flamenco Prendre un glop, una copa
Fulo Ganivet.
Sorprès, astorat

6. 2. Quines de les següents
afirmacions són vertaderes?
• Totes les llengües tenen dialectes.
• L’argentí i el londinenc són dialectes.
• El mallorquí i el valencià són llengües
diferents.
• Un argentí i un andalús xerren llengües
diferents.

7. Què passaria si el castellà
s’escrigués tal com es
parla?

9. 3. Els dialectes
del català són:
1.-...............................
2.-...............................
3.-...............................
4.-...............................
5.-...............................
6.-...............................

11. VÍDEO: Dialectes i territori del català 1
http://www.youtube.com/watch?
v=Cp8CklqsVjY&feature=related
VÍDEO: Dialectes i territori del català 2
http://www.youtube.com/watch?
v=iDBGZWUqXoQ&NR=1
VÍDEO: Compraré peres
http://www.youtube.com/watch?
v=xiUCxjG4Tck&feature=related
VÍDEO: L’Alguerès
http://www.youtube.com/watch?
v=6qN45R5HYUY&feature=related

12. LES VARIETATS DIALECTALS GEOGRÀFIQUES
http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=94

13. • La variació lingüística és el diferent ús d'una
mateixa llengua entre sectors de població
diferents. És objecte d'estudi de la
sociolingüística. Les varietats lingüístiques es
contraposen a l'estàndard de la llengua.
• Tradicionalment es distingeixen tres tipus de
varietats:
• geogràfiques,
• socials i
• generacionals.

14. ESQUEMA DE LES DIFERENTS VARIACIONS LINGÜÍSTIQUES
(Registres)

15. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: VARIETATS I REGISTRES
-Varietats dialectals: Usuaris
1.-Històriques
2.-Socials:
3.-Geogràfiques
4.-Estàndard
VARIETAT ÀMBITS Administració, escola, mitjans de
ESTÀNDARD FORMALS comunicació, ciència, literatura...
ÀMBITS Família, amics, usos espontanis,
VARIETATS DIALECTALS INFORMALS col·loquials...
VARIETAT ESTÀNDARD
Nosaltres
VARIETATS DIALECTALS GEOGRÀFIQUES
mozátɾos nɔ̞́ɫtɾos nɔ̞́ɫtɾus muzáltɾus nuzáɫtɾəs nozátɾes
nuzáwtɾis náɫtɾus nuzáɫtɾus nozáɫtɾos náɫtɾəs nántɾis

16. Què m'has dit! On t'ho han dit
Antonello
Antoni Baldino
Carlos Sangüesa
Catalina Rollàn
Consuelo Marco
David Montagne
Marc Pasqual
Ramon Peiró

17. Subratlla les formes estàndard del castellà. Has de triar una de
les dues opcions que et donam a cada costat de la barra
inclinada:
zarzillos / pendientes
frazada / manta
lenzuelo / sábana
choto / cabrito
magra / jamón
hubiésemos ido / fuéramos ido
se me ha caído/ me se ha caído
yo vide, él vido / yo vi, él vio
Què és més correcte i pur, el castellà de Valladolid o el de
Sevilla? Per què?

18. Si un parlant andalús, que encara no ha après prou a escriure,
escriu aquest text:
Lo do su bai a veni comigo a come un poquito de cocío. Lah tre
ermana lla han comío.
Quina de les següents explicacions creus que seria la més
adequada per poder entendre la dificultat de la persona que ho
ha escrit:
-El castellà és molt difícil.
- El castellà s’escriu tal i com es pronuncia.
-L’andalús no és castellà i hauria de tenir una ortografia pròpia.
-Aquesta persona no domina la varietat culta o estàndard del castellà.

19. 4. Els territoris on es parla català són:
1................................
2................................
3. ...............................
4. ...............................
5. ...............................
6. ...............................
7. ...............................

21. 5 .QUÈ ÉS UN ESTAT MONOLINGÜE?

22. 6. QUINS ESTATS SÓN MONOLINGÜES
A EUROPA?

23. 7. DONCS, ALESHORES, QUE ÉS UN
ESTAT PLURILINGÜE?

24. 8. L’ESTAT ESPANYOL ÉS PLURILINGÜE
O MONOLINGÜE? PER QUÈ?
Castellà VERMELL
Català ROSA
Basc BLAU
Gallec CREMA

25. 9. QUINES LLENGÜES ES PARLEN A
L’ESTAT ESPANYOL?

27. 10. Quin percentatge de població
viu en comunitats autònomes amb
una sola llengua?
• Quatre de cada deu espanyols viuen en
comunitats autònomes amb més d’una
llengua.

28. • En el nostre Estat, en totes les comunitats
autònomes amb més d’una llengua es
produeixen uns fenòmens provocats pel
contacte entre aquestes llengües.

29. • Un d’aquests fenòmens és el bilingüisme
social, situació en la qual en un territori es
parlen dues llengües: la pròpia i la d’una altra
comunitat.
• El bilingüisme social provoca una situació de
desequilibri, un conflicte lingüístic, perquè
una de les llengües perd parlants i l’altra en
guanya.

30. Les societats, per tant, no són
exactament bilingües, sinó que ho
són els individus. Un individu pot
ser bilingüe, trilingüe... segons el
nombre de llengües que domini.
Ara bé, podem distingir diferents
tipus de bilingüisme individual:

31. • Bilingüisme passiu i bilingüisme actiu: el
parlant coneix dues llengües però una no l’empra
(passiu); o coneix i empra les dues llengües
(actiu).
• Bilingüisme simètric i asimètric : és simètric
si el parlant domina per igual les dues llengües
en tots els àmbits d’ús. Si no, és asimètric.
• Bilingüisme instrumental: un individu aprèn
una llengua per raons laborals o econòmiques.
• Bilingüisme integratiu: s’aprèn una llengua
per integrar-se dins d’un nou grup (els
immigrants).

32. 11. SABENT TOT AIXÒ:
• EXPLICA QUE ÉS:
• CONFLICTE LINGÜÍSTIC
• LLENGUA DOMINANT
• EXTINCIÓ LINGÜÍSTICA
• SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA
• LLENGUA SUBORDINADA O MINORITZADA
• NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

33. 12. PER A QUÈ SERVEIXEN, DONCS,
LES LLEIS DE NORMALITZACIÓ
LINGÜÍSTICA?

34. LEGISLACIÓ (Bibiloni)

35. 1.- La Constitució Espanyola diu el següent quant a les
llengües que conviuen dins l’Estat:
Article 3 de la Constitució:
El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el
deure de conèixer-la i el dret d’usar-la
Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats
Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni
cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
L’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
diu així:
La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana,
el caràcter d’idioma oficial.
Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per
causa de l’idioma.

36. Llei de Normalització Lingüísitca
Article 2
1.-La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el
dret de conèixer-la i d'usar-la.
2.-Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a
l'Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades.
També, implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar
en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals,
religioses i artístiques; així com rebre 1'ensenyament en català i rebre-hi
informació a tots els mitjans de comunicació social.
Article 15
1.-La retolació pública es farà en llengua catalana, acompanyada si calgués de
signes gràfics que en facilitin la comprensió als no-catalanoparlants. La
retolació en català i castellà s'emprarà quan així ho aconsellin les
circumstàncies sociolingüístiques.

37. Article 19
1.-La llengua i literatura catalanes, amb especial atenció a les aportacions de
les Illes Balears, han d'esser ensenyades obligatòriament en tots els nivells i
graus i modalitats de l'ensenyament no universitari. S'ha de garantir el
compliment d'aquesta disposició en tots els centres docents.
Article 20
1.-El Govern ha d'adoptar les disposicions necessàries encaminades a
garantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva
llengua habitual en iniciar l'ensenyament, puguin utilitzar normalment i
correctament el català i el castellà al final del període d'escolaritat
obligatòria.

38. 13.LA LLENGUA CATALANA
• Què significa que la llengua catalana sigui una
llengua romànica?
• Els grecs, els fenicis i els ibers ocuparen les
terres actuals de parla catalana, abans de la
romanització, què vol dir això?
• Després de la caiguda de l’Imperi romà foren
els pobles germànics els que ocuparen
aquestes terres. Saps alguna paraula catalana
d’origen germànic?

39. LES LENGÜES DEL MÓN
http://bibiloni.cat/materialsdeconstruccio/index.html

40. Relaciona el nom d’aquestes llengües amb la segona columna,
que indica el nombre de milions de parlants que les usen.
Després, amb el teu professor comprovaràs si has encertat o no.
mandarí (Xina) 322
àrab 885
gallec-portuguès 234
japonès 125
malai 189
bengalí 182
ucraïnès 72
hindi o urdú (Índia, Pakistan) 66
francès 41
italià 34
anglès 170

41. Les diferents espècies d’éssers vius, dins l’ecologia, es
correspondrien amb el paper de les llengües dins la
sociolingüística. Relaciona les dues columnes:
1. éssers vius 1. llengües minoritàries (amb pocs parlants)
2. medi ambient 2. normalitat lingüística
3. espècie protegida 3. llengües minoritzades
4. espècies extingides 4. llengües en procés de normalització
5. espècies en perill d’extinció 5. societat
6. equilibri medioambiental 6. llengües
7. espècies endèmiques 7. llengües mortes

42. Assenyala, segons el que tu saps o creus, quines de les
següents afirmacions són vertaderes:
−Els nins europeus comencen a parlar abans que els xinesos, perquè el
xinès és més difícil.
−Tots els nins del món, quan comencen a parlar, pronuncien els
mateixos sons o fonemes.
−El nins xinesos i els catalanoparlants comencen a parlar a la mateixa
edat de mitjana.
−Per a un nin xinès és més fàcil aprendre català com a segona llengua
que a l’inrevés, perquè la seva llengua materna és més difícil.
−Les llengües fàcils es parlen com s’escriuen.
−Les parla humana no és feta de lletres, sinó de sons que produïm en
parlar. Les lletres són signes que representen els sons que produïm quan
parlam.

43. I d’aquestes, quines són vertaderes?
1. A França només es parla francès.
2. Al Brasil es parla brasiler.
3. El gallec i el portuguès són històricament la mateixa llengua.
4. A Suïssa es parla suís.
5. El belga és la llengua oficial de Bèlgica.
6. El català és l’única llengua oficial d’Andorra.
7. A la Gran Bretanya només es parla anglès.
8. La llengua oficial de la Xina és el xinès.
9. Islàndia és excepcional perquè és estranyíssim que, dins un Estat,
només s’hi parli una sola llengua.
10. A Itàlia es parlen diferents llengües.

44. 6
Quina posició ocupa el català entre les
5.000 llengües del món per nombre de
parlants?

45. Llista de llengües segons nombre de parlants 7
Ordre Nom Parlants
1 xinès mandarí 885.000.000
2 Hindi o urdú 366.000.000
3 anglès 341.000.000
4 castellà 332.000.000
5 àrab 234.000.000
6 bengalí 189.000.000
7 Gallec-portuguès 170.000.000
8 rus 170.000.000
9 japonès 125.000.000
10 alemany 98.000.000
11 xinès wu 77.175.000
73 txec 12.000.000
74 grec 12.000.000
75 magahi 12.000.000
76 català 10.800.000

46. 8
I entre les llengües oficials de la Unió Europea?

47. 9

48. 1
0
El català és la 76ª llengua més parlada del món
El 98% de les llengües té menys parlants que el
català.
El català és la 9ª. llengua més parlada de la Unió
Europea.
El català és entre els 25 idiomes del món amb major
presència a Internet

49. ORIGEN GEOGRÀFIC
AGUILAR: Serra de la Garrotxa. 'Lloc d'àguiles.
ALCOVER: Camp de Tarragona. Àrab: 'pesador'.
ALORDA: {Olorda. Pla del Llobregat (desaparegut)
ALZAMORA: Conca de Tremp.
MIRALLES: Castell de l'Alt Empordà.
AMER: Gironès.
MOIÀ: Vila catalana.
BARCELÓ: Barcelona
MONTCADA: Vallès.
BALAGUER: Noguera.
MÓRA:
BERGA
NOGUERA
BISBAL: Empordà {EPISCOPALE
OLESA-OLEZA: Baix Llobregat
BORDILS
ORDINES: Ordino (Andorra).
BORDOY: Bordoi (Conflent).
PALOU:
CABANELLES
PERPINYÀ:
CALDÉS: Pla de bages {CALDARIOS:'banys calents'.
PIERA: Anoia.
CAMPINS: Montseny.
REIXAC: Vila catalana despareguda (Montcada i Reixac).
CAPLLONCH: Gironès. 'Camp llarg'.
REUS: Baix Camp
CÀNAVES: Cànoves (Vallès Oriental). 'Cases noves'.
RIPOLL:
CANTALLOPS: Alt Empordà. 'On udolen els llops'.
ROSSELLÓ:
CANYELLES:
SACARÉS: Zacaries, pare de S.Joan Baptista.
CAPLLONCH: Camping
SANÇ: Sanctius.
CATLLAR (DES): Tarragonès
SANT FERRIOL: Garrotxa
CERDÀ: Gentilici de Cerdanya.
VIDAL: Vitalis 'sa, fort'.
CERVERA: Segarra (Vallespir). 'Lloc de
SAMPOL: Sant Pol (Pau).
cérvols'.
SANTANDREU: Sant Andreu.
CORBERA
SOLSONA
CORRÓ: Vallès.
TAMARIT: Llitera i Camp de Tarragona.
ESTARÀS (Segarra)
TERRASSA:
ESTELRICH: Hostalrich. Ant. 'Àustria'.
TORELLÓ: Castell Plana de Vic.
FIGUERES
TORRELLA: Al t i Baix empordà.
FIGUEROLA
TORTELLÀ: La garriga.
FLUIXÀ: Foixà (Baix Empordà).
TOUS: Segarra..
GAIÀ: Bages
VALLÈS
GUARDIOLA-GORDIOLA: Berguedà
VALLESPIR:
JUNCOSA:Garrigues
VALLS
LLAMBIES: Llambilles (A.Empordà).
VANRELL,VENDRELL,VENRELL: Vila catalana. Derivat de Venus.
LLADÓ: Lladó (Garrotxa).
VIC
LLOBERA: Solsonès
VILLALONGA: Rosselló, Vallespir.
MAÇANET-MASSANET: Alt Empordà
MANRESA: Pla de Bages.
MARTORELL: Pla de Barcelona.
MASSANET: Maçanet

50. ETIMOLOGIA LLINATGES MALLORQUINS
http://dcvb.iecat.net/
ETIMOLOGIA LLINATGES CASTELLANS
http://www.surnames.org/apellidos/lista.htm
NOMS I LLINATGES MÉS FREQÜENTS
http://www.idescat.cat/
CERCADOR DE NOMS
www.gencat.cat/justicia/cercador_noms

51. 1
EXERCICI LLINATGES: 3
-Situa al mapa amb fletxes, amb l'ajuda del Google Mapes, els següents llinatges mallorquins procedents de topònims de
Catalunya
ALCOVER: . MIRALLES: .
ALZAMORA: . MOIÀ:
AMER: . MONTCADA: .
BALAGUER: MÓRA:
BERGA NOGUERA
OLESA-OLEZA:
BISBAL: ORDINES: .
BORDILS PALOU:
BORDOY O Bordoi PIERA: .
CABANELLES REIXAC: .
CALDERS: REUS:
CAMPINS: RIPOLL:
ROSSELLÓ:
CAPLLONCH: SANT FERRIOL:
CÀNAVES: Cànoves VIDAL:
CANTALLOPS: . SANTANDREU:
CANYELLES: SAMPOL: Sant Pol
CAPLLONCH: SOLSONA
CATLLAR (DES): TAMARIT: .
TERRASSA:
CERDÀ: Gentilici de TORELLÓ: .
Cerdanya. TORRELLA: .
CERVERA: TORTELLÀ: .
CORBERA TOUS: .
CORRÓ: VALLÈS
VALLESPIR:
ESTARÀS
VALLS
ESTELRICH: VANRELL,VENDRELL,VE
FIGUERES NRELL:
VIC
VILLALONGA: .

52. 1
EXERCICI LLINATGES: 4
-Situa a un mapa, amb l'ajuda del Google Mapes, els següents llinatges mallorquins procedents de topònims de Catalunya
MIRALLES: .
ALCOVER: MOIÀ:
ALZAMORA: . MONTCADA: .
AMER: . MÓRA:
BALAGUER: NOGUERA
BERGA OLESA-OLEZA:
BISBAL: ORDINES: .
PALOU:
BORDILS PIERA: .
BORDOY O Bordoi REIXAC: .
CABANELLES REUS:
CALDERS: RIPOLL:
CAMPINS: ROSSELLÓ:
CAPLLONCH: SANT FERRIOL:
VIDAL:
CÀNAVES: Cànoves SANTANDREU:
CANTALLOPS: . SAMPOL: Sant Pol
CANYELLES: SOLSONA
CAPLLONCH: TAMARIT: .
CATLLAR (DES): TERRASSA:
CERDÀ: Gentilici de TORELLÓ: .
TORRELLA: .
Cerdanya. TORTELLÀ: .
CERVERA: TOUS: .
CORBERA VALLÈS
CORRÓ: VALLESPIR:
ESTARÀS VALLS
ESTELRICH: VANRELL,VENDRELL,VE
NRELL:
FIGUERES VIC
VILLALONGA: .

53. 1
5
ACTIVITAT. Comentar en grups de quatre dues
de les següents afirmacions i redactar-ne un
escrit amb les conclusions.
−Saber català és bo, significa conèixer una llengua més. I el saber no ocupa lloc.
−Parlar mallorquí fa pagès.
−És normal que a Mallorca es xerri en mallorquí.
−El mallorquí és més difícil que el castellà.
−Parlar en mallorquí fa bo, és elegant.
−El mallorquí no és útil, no serveix per res.
−A Mallorca es parla en mallorquí i no s’hauria d’ensenyar el català.
−És normal que a Mallorca s’ensenyi el català i es facin les classes en català.
−El català et facilita trobar feina.
−El mallorquí no m’agrada.

54. Origen i evolució de la llengua catalana
1. Segle VIII a XII:
Del naixement a l’Edat Mitjana
2. Segles XIII a XV: Hª
L’Edat Mitjana
3. Del segle XVI al XVIII:
La Decadència.
4. Segles XIX I XX:
De la Renaixença als nostres dies

55. ÈPOCA PRE-ROMANA ...................................... ÈPOCA ROMANA (Imperi romà)............................
ÈPOCA MUSULMANA........................................ LLENGÜES ROMÀNIQUES..............................

56. 1. Segle VIII a XII. Del naixement a l’Edat Mitjana
Del 1000 aC al 218 aC es varen establir
diversos pobles que parlaven llengües Substrats del català
diferents: sorotaptes, celtes, fenicis, grecs i
ibers.
BASCOS
CELTES

57. L’any 218 a.C. els romans varen
desembarcar a Empúries. A partir Etapa de bilingüisme i
del segle I a.C. va començar la posterior imposició del llatí.
romanització i el centre en fou
Tarragona.
Imperi Romà. Any 150 d.C

59. Descomposició de la unitat
L’imperi romà es va començar a del llatí i naixement de les
descompondre al llarg del segle V. llengües romàniques.
Escriu el nom de 10 llengües romàniques:
1.-...............................................
2.-...............................................
3.-...............................................
4.-...............................................
5.-...............................................
6.-...............................................
7.-...............................................
8.-...............................................
9.-...............................................
10.-...............................................

61. Invasions germàniques: aprofitant la
decadència de l’imperi romà, els visigots Superstrat del català
varen començar a ocupar territoris (segles V,
VI i VII)

62. Invasió musulmana de la península:
segle VIII.
Naixement de la Marca Hispànica.
Posterior reconquesta dels francs de Amb Carlemany es va prendre
Carlemany: consciència que la llengua que es
• Any 732, batalla de Poitiers. parlava havia evolucionat fins al punt
• Any 801, els francs ocupen Barcelona; la de convertir-se en una llengua
frontera s’estabilitza 250 anys (Catalunya completament diferent.
Vella).

64. En els documents quotidians (testaments, actes,
vendes, etc.) apareixien clarament paraules i Segle IX
construccions en català.
Es troben documents feudals escrits segle XI
íntegrament en català.
Varen sorgir els primers textos escrits en
català: Liber Iudiciorum, Forum Iudicum I les
Homilies d’Organyà (col·lecció de sermons), segle XII
considerat el primer text literari escrit
originàriament en català.

65. Al segle XII Catalunya va conquerir més
territoris als àrabs: la Catalunya Nova
(Lleida i Tortosa).
Es va produir també la unió dinàstica
de Catalunya amb Aragó per mitjà del Les llengües de la federació
matrimoni de Ramon Berenguer IV varen ser l’aragonès i el català.
amb Peronel·la, hereva de la corona
aragonesa.

66. LA LÍRICA TROBADORESCA (segles XII-XIII)
http://www.auques.cat/tot.php?auca=trobadors
Lírica trobadoresca. Fins que al segle XV Ausiàs March va
començar a escriure poesia sense occitanismes, la
llengua en què s’escrivia la poesia a la Corona d’Aragó
era l’occità.

67. Trobem els seus orígens a les corts occitanes dels segles XII, però el seu model poètic va sobreviure durant els segles XII i XIII fins a
Ausiàs March. Estava escrita en llengua vulgar occitana i per aquest motiu era entesa per tothom. Va representar una gran innovació
per a l’època, ja que fins aleshores s’havia estat utilitzant el laltí en el context literari, cosa que en dificultava l’accessibilitat a la
majoria de la població. La lírica trobadoresca va ser la primera manifestació en llengua vulgar que proposava una expressió culta i
regulada el sentiment Amorós.
El poeta, anomenat trobador, componia la lletra i la música de les diverses peces que després erendivulgades del cant dels joglars. Es
destaquen diversos gèneres, diferenciats pel seu contingut:
• Poesia trobadoresca amorosa (la cançó; l’alba, que descriu l’enuig dels enamorats al separar-se; la pastorel·la, diàleg
amorós entre un cavaller i una pastora).
• Poesia trobadoresca no amorosa (el sirventès, que servia per expressar la ira, la polèmica; el planh o lament fúnebre per
una persona estimada; els debats).
La convenció literària principal que aporta la literatura trobadoresca és la de la fin’amors, verai’amors o bon’amors, un codi de
galanteria i de cortesia, que de fet pot ésser llegit com una complexa transposició de les relacions de vassallatge de la societat feudal
a la relació amorosa entre el trobador i la seva estimada, l’amor cortès. L’enamorat ha de passar per les diferents etapes de
l’aprenentatge: començarà, doncs, com a tímid sospirant (fenhedor); s’atrevirà, més tard, als precs (pregador); passarà a l’estadi
d’enamorat (entenedor), i, si arriba al grau de drut (amant), aconseguirà, potser, de merèixer el gardon (premi, guardó). La dona a la
qual esl poeta s’adreça és necessàriament noble i casada; l’amor, per tant, esdevé adulterí. L’enamorat compta amb dos enemics, el
marit, el gilós (gelós), i el lausengièr, l’adulador del marit, que pot denjunciar-lo a aquest. Per tant, ha d’ésser discret, i en els seus
versos amaga el nom de l’estimada sota un senhal, mot o frase que serveis per a designar-la.
Alguns dels autors més importants de l’època van ser: Ramon Vidal de Besalú que va escriure el primer tractat poètic en llengua
romàntica, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guillem de Berguedà. També van haver molts reis de a dinastia catalana amb
gran afecció per l’art trobadoresc com Alfons I, Pere el Gran, Jaume II i Fredeic de Sicília.

68. Jaume I el conqueridor (segle XIII)
Expansió de la Corona d’Aragó.
• Conquesta de Mallorca, el 1229. En alguns territoris, com les
Balears i València, arrelà el català.
En d’altres com l’Alguer, s’ha
• Conquesta de València, entre 1245 conservat amb dificultats i en llocs
com Grècia, el català no hi
• Conquesta de Sicília, el 1282 aconseguí arrelar.
• Conquesta de Sardenya, el 1327

69. RAMON LLULL (1232-1316), CREADOR DEL CATALÀ LITERARI
Ramon Llull (1232-1315): creador de la prosa
literària en llengua catalana i el primer escriptor
europeu que va utilitzar una llengua romànica per
tractar sobre temes fins llavors reservats al llatí.
Va ser escriptor, cabalista, divulgador científic, missioner, teòleg, monjo franciscà, alquimista i molt més, i va deixar una
obra ingent (265 obres), variada i de molt alta qualitat escrita en occità, català, àrab i llatí.
En un context medieval en què temes com la filosofia i la teologia s’expressaven en llatí, Llull fou el primer en fer-ho en
una llengua romanç: el català. A més a més fou el creador de l’Art lul·liana, un art espiritual amb què pretenia convertir els
infidels a la fe de Crist i retornar la societat occidental corrompuda als costums del cristianisme primitiu. Aquest Art es basa
en tres punts: 1) Conversió d’infidels (musulmans), 2) Creació de textos per difondre l’ideal cristià i 3) Creació d’escoles on
formar, en llengües orientals (àrab), els futurs missioners.
Ramon Llull era fill de pares barcelonins establerts a l’illa de Mallorca després que fos conquerida per Jaume I. Vassall
dels reis de Mallorca, residí temporades a Montpeller durant la seva joventut, va ser trobador i aprengué la retòrica i la
lingüística romanç. Complerts els trenta anys i, a causa –segons ell mateix explica- d’una aparició divina, es va convertir al
cristianisme i es va fer missioner.
Obra: Llull considerava la seva obra com un mitjà per a la religió i no com un fi en si mateixa. Es pot dividir en quatre
etapes, d’acord amb els diversos canvis que experimentà el mètode lul•lià de trobar la veritat.
1a Etapa preart. Abasta els darrers anys d’aprenentatge, i com a obra destacada el Llibre de contemplació en Déu, la
primera gran obra de Llull.
2a Etapa quaternària. Escrigué dues grans novel•les: Lo romanç d’Evast e Blaquerna organitzat en 5 llibres entre els quals
es troben el Llibre d’Amic e Amat i el Fèlix o Llibre de meravelles.
3a Etapa ternària. Destaca la gran enciclopèdia Arbre de Ciència.
4a Etapa postart. Des de 1308 fins a la seva mort, l’any 1316, Llull deixà de banda l’Art i se centrà en l’escriptura
d’opuscles sobre qüestions concretes de filosofia, de teologia i de lògica.
Baleàrix http://www.youtube.com/watch?v=GP8wni4q-Ws

70. Català

71. • Els primers escrits
conservats en
llengua catalana
són del segle XII.
Sabries dir el nom
dels dos
documents?
-FORUM IUDICUM
-HOMILIES D’ORGANYÀ

73. 4.- Localitza en un mapa dels territoris de parla catalana aquests topònims:
Cervera, Blanes, Sitges, Manresa, Martorell, Perelló, el Vendrell, Reus, Alcover,
Berga, Vic, Valls, Vallespir, el Rosselló
Cerca, ara com a llinatges, els noms anteriors en la llista telefònica de Palma
(deim Palma perquè és el nucli de població més important i perquè hi viu gent
procedent de diferents indrets de les Illes Balears). Quants d’abonats trobes que
tenguin aquest cognom? Creus que és casualitat?
Pensa que en el cas del Vendrell trobaràs el llinatge modificat ortogràficament com
a Vanrell.
5.- Cerca en un mapa de Catalunya topònims que contenguin un antic article salat.
El professor t’ajudarà, ja que sovint l’article ha passat a escriure’s junt. Antigament
l’article salat també s’usava fora de les Balears.
6.- El català és una llengua romànica perquè prové del llatí. Cerca en una
enciclopèdia quines són les llengües romàniques. Quin és el nom d’una llengua
romànica ja desapareguda? Cerca informació sobre aquesta llengua, on es
parlava i per què va desaparèixer?
7- En un mapa polític d’Espanya, on apareguin les fronteres entre comunitats
autònomes, marca amb un color que destaqui prou la franja fronterera entre
Navarra i el País Basc; la zona fronterera entre Galícia i Castella Lleó i la franja
entre Aragó i Catalunya.
Pren nota d’alguns pobles fronterers, a banda i banda de cada frontera i cerca
informació en enciclopèdies, internet, etc. sobre la llengua que parlen. Contesta
després aquesta pregunta: Les fronteres entre comunitats autònomes coincideixen
amb les fronteres lingüístiques?

74. Languages in the United States:
Number of Speakers:
English 262.4 million
Spanish 28.1 million
Chinese 2 million
French 1.6 million
German 1.4 million
Tagaolg 1.2 million
Vietnamese 1 million
Italian 1 million
Korean 900,000
Russian 700,000
Polish 700,000
Arabic 600,000
Map of the United States showing percentage of linguistically isolated Spanish-language households, United States. The greatest percentages (17.71%-33.69%) are located in
the southwestern United States and southern Florida.

75. 1. La formació de la llengua
a- La conquesta Romana: La Romanització.
b- El llatí vulgar.
c- Elements preromans: el substrat iberobasc i altres.
d- El superestrat: les invasions germàniques i àrab.
e- L’adstrat: visió diacrònica.
f- Primers texts catalans
g- Unió Aragó-Catalunya
a- La conquesta Romana: La Romanització.
La romanització és el procés pel qual els romans van ocupar les terres de la Península
Ibèrica (i pràcticament tota la ribera del Mediterrani) incorporant-la a l'Imperi Romà. Els
territoris on la llengua llatina va arrelar i evolucionar s'anomenen la Romània. Centrant-
nos en el nostre cas, ben aviat els pobles ibèrics es van fer seva la cultura dels
colonitzadors, que tenia molt més prestigi, començant així el procés de substitució de la
llengua autòctona de la zona colonitzada pel llatí.
Primerament hi hagué una fase de bilingüisme amb un ús diglòssic de les llengües: la
llengua col·loquial i la llengua culta, de relació amb la civilització, fins arribar a la
desaparició de les llengües indígenes.
b- El llatí vulgar.
Cal distingir entre el llatí vulgar i el llatí culte. Les llengües romàniques són una
evolució del llatí vulgar, que era la llengua parlada, per tant es tracta d’un llengua amb
contínua evolució i amb diferències dialectals entre les regions de la pròpia Itàlia, i
encara més amb els diferents territoris de l’Imperi. En començar la disgregació de