EXERCICIS DEL FRAGMENT DE SIGNES, LLENGUA I CULTURA DE SEBASTIÀ SERRANO. 2. ESQUEMA1. Lespai comunica: és un signe de stat...
3. RESUM:   Lespai comunica, ja que és un signe de status social. Per exemple, en una classe el professor té més espai que...
RESUM.Aquest text tracta de l’espai i d’allò que significa. A l’escola podem  veure  com  els  professors  gaudeixen  de  ...
4. TÍTOL:1. L’espai, un mirall social.2. Lespai: sistema de comunicació i símbol de poder5. RECURSOS ESTILÍSTICS5.1. -Argu...
TEXT DE JESÚS TUSONESQUEMA -Les llengües amb més parlants són més útils.      -Comunicar-te amb milions de persones?      ...
TEMA: La utilitat de les llengües segons el nombre de parlantsCOMENTARI:Registre: Literari-Propòsit: subjectiu:           ...
-Tipus de text: argumentatiu. Què pretén? Convèncer..           Recursos: ironia (“tota una vidas xerrant..."),           ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Comentari de text (serrano, tuson)

529 views

Published on

Comentari de text (serrano, tuson), llengua catalana, català,

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
529
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Comentari de text (serrano, tuson)

  1. 1. EXERCICIS DEL FRAGMENT DE SIGNES, LLENGUA I CULTURA DE SEBASTIÀ SERRANO. 2. ESQUEMA1. Lespai comunica: és un signe de status social. 1.1.  En una classe: -El professor té més espai que els alumnes i els veu a tots -Si es posen en cercle, sembla que perdin autoritat. -Identificam el professor per lespai que ocupa. 1.2. A lesglésia:  -Abans estava ben distribuïda: -El rector: gran espai i bona cadira. -Els escolans: menys espai i cadires diferents -Els feligresos: homes i dones separats i espai reservat a les famílies riques. -Avui en dia ha socialitzat lespai. -Només a les grans celebracions, distribució en classes: autoritats, rics... 1.3.  Lespai que ocupa cadascú és un signe dallò que és cadascú. 2. Normalment creiem que aquests signes són "naturals" 2.1. Els percebem de manera inconscient 2.2. Però els nins els aprenen com saprèn a parlar: -Que no poden seure a segons quins llocs -Que han de mantenir certes distàncies entre nins i nines 2.3. Són manifestacions culturals, no naturals.
  2. 2. 3. RESUM: Lespai comunica, ja que és un signe de status social. Per exemple, en una classe el professor té més espai que els alumnes i els veu a tots, i alguns professors es neguen a posar-se  en  cercle  perquè  els  sembla  que  perden  autoritat.  A  més  a  més,  en  entrar  a una  aula    tot  duna  identificam  el  professor  per  lespai  que  ocupa.  Un  altre  exemple seria  lesglésia,  sobretot  abans,  en  què  estava  ben  distribuïda:  el  rector  ocupava  un gran espai i una bona cadira; els escolans, en canvi,  el tenien més reduït i les cadires eren diferents; en el cas dels feligresos, els homes i les dones havien destar separats i les famílies riques tenien un espai reservat. Avui en dia, però, ha socialitzat lespai i només  a  les  grans  celebracions  es  conserva  la  distribució  en  classes:  autoritats,  rics, militars... És evident, per tant, que lespai que ocupa cadascú és un signe dallò que és cadascú. Normalment creiem, erròniament, que aquests signes són "naturals", ja que els percebem de manera inconscient. Però els nins, de fet, els aprenen amb tota naturalitat com saprèn a parlar; per exemple, que no poden seure a segons quins llocs o que han de mantenir certes distàncies entre nins i nines. Hem dadmetre, per tant, que aquestes manifestacions o signes són productes culturals, no naturals. 
  3. 3. RESUM.Aquest text tracta de l’espai i d’allò que significa. A l’escola podem  veure  com  els  professors  gaudeixen  de  molt  més espai que els alumnes i poden controlar tota la classe. Fins al punt  que  alguns  rebutgen  qualsevol  alternativa  que  els prengui  d’alguna  manera  aquest  poder.  En  l’àmbit  de l’església,  antigament  també  existia  una  divisió  de  l’espai, en  la  qual  el  rector  era  el  que  tenia  l’espai  més  gran, seguidament  es  trobaven  els  feligresos,  dividits  també  per classes  socials.  Finalment,  l’autor  afirma  que  aquestes percepcions  ens  semblen  naturals  i  inalterables,  ja  que formen part de la nostra cultura i de la nostra educació des de petits, però no ho són.
  4. 4. 4. TÍTOL:1. L’espai, un mirall social.2. Lespai: sistema de comunicació i símbol de poder5. RECURSOS ESTILÍSTICS5.1. -Argumentatiu: exposa idees pròpies i les argumenta.  -Divulgatiu: utilitza exemples per defensar i explicar els seus arguments. -Recursos: Registre estàndard, entenedor, amb alguns col·loquialismes  (Compte!, Si ho pensem..., famílies riques...). Lèxic senzill i frases curtes i  simples5.2.  -Didàctic. Propòsit: acostar-se al lector: 1ª. Persona: subjectiu, implicació del lector  (nosaltres)-Irònic  Complicitat amb el lector (Però, compte!, el dimoni)   
  5. 5. TEXT DE JESÚS TUSONESQUEMA -Les llengües amb més parlants són més útils. -Comunicar-te amb milions de persones? -Un malson i una monstruositat -La gent normal només es relaciona amb uns pocs amics. -La llengua més parlada i més útil és la pròpia de cada lloc. -El neerlandès a Holanda; l’àrab i el berber al Marroc. -No el xinès, l’anglès o l’espanyol. -El nombre de parlants no té relació amb la utilitat de les llengües-En altres dominis o àmbits sí que són útils altres llengües -Intercanvis comercials, científics, culturals... -Necessitat d’una o més llengües, o de traducció simultània. -Poden ser llengües diferents, no sempre la mateixa: -Genòmica o Informàtica: l’anglès -Estudis alcorànics: l’àrab -Comerç a l’Àfrica  oriental: el swahili. -Tot depèn de saber on ets i per a què necessites la llengua-La llengua més útil no és la que té més parlants, sinó la que et resol els problemes: -vendre productes informàtics -relacionar-te amb la gent del país que visites -relacionar-te amb la gent propera que estimes -utilitat també important, necessària i plaent. -La llengua més parlada és la que tenim més a prop: la del país on vivim.
  6. 6. TEMA: La utilitat de les llengües segons el nombre de parlantsCOMENTARI:Registre: Literari-Propòsit: subjectiu:  -1a. Persona singular i plural (haurem de reconèixer: atreure’s la complicitat del lector),  - col·loquialismes (i alguns hi afegeixen..., si vols viure..., saber on ets...)  -Interjeccions (Quin malson!)-Nivell de formalitat: Mitjà-alt.  Vol fer-se entendre (divulgatiu, lèxic general i culte, col·loquialismes) per poder  convèncer el lector-Funció del llenguatge: expressiva, poètica i conativa. Predomina la conativa.-Estructura interna:  1a. Part:    1r., 2n. i 3r. Paràgrafs. Rebat la idea o tòpic inical  2a. Part:    4t. i 5è paràgrafs. Exposa la utilitat o necessitat d’altres llengües a part de la  pròpia 3a. Part:    6è. Paràgraf. Argumenta que la llengua més útil no és necessàriament la més  parlada, sinó la que s’utlitza en cada àmbit concret. I als àmbits quotidians la més útil i  parlada és la de l’indret on vivim.
  7. 7. -Tipus de text: argumentatiu. Què pretén? Convèncer..  Recursos: ironia (“tota una vidas xerrant..."),  metàfores (ens traurà l’esperit de pena, territori anomenat“Genòmica”),  preguntes retòriques,  hipèrboles (monstruositat dialogística)

×