Cultiu ecològic de la olivera

5,737 views
5,500 views

Published on

Ponencia preparada para el curso de formación del Proyecto Mayas, titulado:
Curso de Agricultura Ecológica de Olivo y Frutos Secos en el Maestrat.
Xert, 22/02/11.
Introducción.
Aspectos generales del manejo ecológico del cultivo del olivar y los frutos secos:
suelo, fertilización, manejo de malas hierbas, etc

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
5,737
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,184
Actions
Shares
0
Downloads
39
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Cultiu ecològic de la olivera

  1. 1. CULTIU ECOLÒGIC DE LA OLIVERA INTRODUCCIÓ Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola Telf: 618 31 73 29 [email_address]
  2. 2. EL CONREU DE L’ OLIVAR AL PAÍS VALENCIÀ CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. INTRODUCCIÓ A la Comunitat Valenciana, el tipus de cultiu d’olivar predominant és l’olivera tradicional, caracteritzat per unes limitades produccions, d'una elevada qualitat, i amb uns valors socials i mediambientals que van molt més lluny de la simple producció agrària, destacant entre d'altres, l'eficaç lluita contra l’erosió (el cultiu es desenvolupa sobre terrasses i bancals), la prevenció dels incendis forestals (per la densitat de les seves plantacions, i la situació geogràfica, sempre propera a les masses forestals), la protecció de l'avifauna (causa de l'elevat nombre d’aus que nien sobre el cultiu), i la fixació de la població en unes comarques amb elevats índexs de despoblament. Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  3. 3. EL CONREU DE L’ OLIVAR AL PAÍS VALENCIÀ La Comunitat Valenciana té una superfície propera a les 100.000 Ha productives d'olivar, el 95 % d'aquesta superfície és de secà. El rendiment obtingut és molt variable entre campanyes com a conseqüència de la alternança de producció del mateix, que es veu accentuada per l'escassetat de superfície regada. A la Comunitat Valenciana es compta aproximadament amb 10.300.000 d'oliveres amb una producció mitjana de 22.000 tones d'oli  (però amb una gran fluctuació, entre 12.500 i 28.000 tones). La densitat mitjana de plantació és de 101.7 oliveres/ha (essent el marc mitjà de 10 x10). Els rendiments mitjans d’oliva i oli per arbre són molt baixos (2 Kg d’oli/arbre i 10 kg d’oliva/arbre) per tot això es considera un oliverar tradicional de baixa productivitat. Principalment es tracta d'oliveres ja establerts en secà, en terres més aviat pobres i normalment localitzats en zones forestals o pre-forestals. En els millors casos es pot trobar algunes zones amb reg de suport generalment en les noves plantacions. Pel que fa a les varietats cal destacar que més del 75% de la superfície està ocupada per les 6 varietats principals: Villalonga, Blanqueta, Farga, Serrana d’Espadà, Morrut i Cornicabra, de les quals les 4 primeres són varietats autòctones, molt adaptades a les condicions de cada zona. Aquestes varietats es localitzen en zones específiques de la geografia valenciana dotant a cada zona d’una important diferenciació en els olis produïts. CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. INTRODUCCIÓ Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  4. 4. CULTIU ECOLÒGIC DE LA OLIVERA ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola Telf: 618 31 73 29 [email_address]
  5. 5. <ul><li>Adaptable a terres molt diverses, resistent a la calç i la sal. </li></ul><ul><ul><li>pH del sòl comprès entre 6,3 i 8,5. </li></ul></ul><ul><ul><li>Percentatge de calcària activa menor del 25. </li></ul></ul><ul><ul><li>Conductivitat elèctrica de l'extracte de saturació (CEE) menor de 4 dS / m per a varietats sensibles i 6 dS / m per a varietats tolerants a la salinitat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Percentatge de sodi intercanviable (PSI) menor de 20. </li></ul></ul><ul><ul><li>Concentració de bor inferior a 2 p.p.m. </li></ul></ul><ul><ul><li>Concentració de clorurs inferior a 14 meq / l. </li></ul></ul><ul><li>Adaptable a terrenys poc profunds: </li></ul><ul><ul><li>Al material impermeable, 60 centímetres. </li></ul></ul><ul><ul><li>A la sorra o grava, 45 centímetres. </li></ul></ul><ul><ul><li>A la calcària permeable, 25 centímetres. </li></ul></ul><ul><ul><li>Evitar zones amb factors limitant. </li></ul></ul>PREPARACIÓ O ADEQUACIÓ DE LA PARCEL·LA CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU El convertir un oliverar convencional a un olivar ecològic, ha de ser una decisió meditada, s'ha de partir d'un sòl capaç de mantenir el cultiu de l'oliverar per la qual cosa s'ha de seleccionar les parcel.les més adequades, no les més marginals, ja que això va a determinar en gran mesura la productivitat. Quan ens referim a &quot;capaç de mantenir&quot;, es vol incidir en la necessitat de partir d'uns mínims de fertilitat, estructura i volum del sòl, així com d'unes característiques físiques i químiques adequades al cultiu. És recomanable, abans d'iniciar una reconversió a cultiu ecològic, augmentar en anys anteriors els nivells de matèria orgànica mitjançant esmenes o sembres d'adobs verds que passaran amb el temps a formar part de l'humus del sòl, el nostre &quot;magatzem de nutrients&quot;. Com més ric sigui aquest &quot;magatzem&quot; més s'afavorirà el desenvolupament del cultiu, tant en productivitat com en sostenibilitat. Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  6. 6. EL SÒL COM A ECOSISTEMA CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU El subsistema sòl és fonamental per al conjunt de l'ecosistema, l'estructura i funcions dels seus components són bàsiques per als necessaris intercanvis d'energia i nutrients que es produeixen en aquest mitjà i que permeten la continuïtat de tot el sistema. Tots els elements que hi ha en aquest ecosistema estan relacionats, de tal manera, que existeixen relacions molt forts de dependència, de parasitisme i de competència. El sòl és el subsistema on es realitza principalment el procés de descomposició fonamental per a la reobtenció i reciclatge de nutrients. Consta de roques de diferents mides, substàncies d'origen orgànic, aire, aigua i organismes. Aquests elements estan organitzats segons la seva grandària, donant lloc a la formació d'espais que es comuniquen entre si, porus o canals, que es poden omplir d'aire o aigua. Aquests espais alberguen al seu torn organismes, generalment petits, o part d'ells com les arrels. <ul><li>INTERACCIONS ECOCISTEMA SÒL - PLANTA </li></ul><ul><li>Meteorització de la Roca Viva. -> Formació Sòl. </li></ul><ul><li>Descomposició i Mineralització de la Matèria Orgànica. </li></ul><ul><li>Solubilització d’Elements Nutritius. </li></ul><ul><li>Simbiosis – Micorriza. </li></ul><ul><li>RESTA INUTIL  NUTRIENT MINERAL </li></ul><ul><li>CILES CARBONI, NITROGEN, FÒSFOR, ETC </li></ul><ul><li>EVOLUCIÓ DEL SÒL </li></ul>Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  7. 7. MANEIG DEL SÒL (I) CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU <ul><li>El sòl, a més de ser suport i font de nutrients de les plantes, és també hàbitat d'una àmplia varietat d'organismes beneficiosos (cucs, insectes, moluscos, bacteris, fongs, algues). Aquests són essencials per a l'estabilitat i funcionament de la finca, garantint els cicles de nutrients i la descomposició del material vegetal i / o animal. </li></ul><ul><li>Per a tenir un sòl viu , la clau és el manteniment de la Matèria Orgànica del Sòl, de la qual ens beneficiem en: </li></ul><ul><ul><ul><li>Estabilitza i millora l'estructura del sòl. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Augmenta la capacitat de retenció d'aigua. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Aporta lentament nutrients minerals i activadors del creixement per a les plantes a mesura que es descompon. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Representa la font principal de nutrició per als microorganismes, que són els que la descomponen. </li></ul></ul></ul><ul><li>El maneig del sòl ha d'anar encaminat a l'augment i conservació de la matèria orgànica ia afavorir les activitats dels organismes que hi viuen. Què podem fer per això?. </li></ul><ul><ul><ul><li>Incorporació de matèria orgànica (compost, fems, restes de podes triturats, restesde fruita, cobertes vegetals, etc). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Sembra i / o manteniment de cobertes vegetals entre els carrers. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Introducció d'animals de forma controlada perquè controlin l'herba al mateix tempsque femer. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Desbrossar i manteniment de encoixinat (quedant les restes en superfície) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>No realitzar tasques innecessàries i sobretot no capgirar el terra. </li></ul></ul></ul>PER TOT, LA MILLOR OPCIÓ ÉS L’ÚS DE COBERTES NATURALS Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  8. 8. MANEIG DEL SÒL (II) CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU L’incorporació de matèria orgànica en agricultura ecològica és bàsicament amb el fem . Les necessitats d’un vegetal, son les mateixes en cultiu ecològic que en convencional pel que assolirem el màxim de la producció quant les condicions edàfiques i ecològiques i s’hagin restablert (aparició de micorrizes, bacteris nitrificants, microorganismes solubilitzadors del fòsfor, desenvolupament adequat del sistema radicular, etc). <ul><li>Us de altres fonts de matèries orgàniques: </li></ul><ul><ul><li>Compost (barreja de restes vegetals i animals compostada) </li></ul></ul><ul><ul><li>Matèries Orgàniques líquides </li></ul></ul><ul><ul><li>Extractes de algues, etc </li></ul></ul><ul><ul><li>Sang, etc </li></ul></ul><ul><li>Major eficiència d’assimilació de les fonts de nitrògen, augment de la biodiversitat, aportament de majors riqueses de fertilitzants. </li></ul><ul><ul><li>Abonats en verd / guaret. </li></ul></ul><ul><ul><li>Restes de poda i/o recolecció. </li></ul></ul>SÒLS PESATS – FEMAT TRIANUAL US ADOB VERD O COMPOST Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  9. 9. BALANÇ HÍDRIC I MANEIG DE L'AIGUA (I) CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU <ul><li>ENTRADES: </li></ul><ul><ul><li>Pluja </li></ul></ul><ul><ul><li>Boira </li></ul></ul><ul><ul><li>Reg </li></ul></ul><ul><li>RETENCIÓ: </li></ul><ul><ul><li>Biomassa </li></ul></ul><ul><ul><li>Retenció sòl </li></ul></ul><ul><li>EIXIDES (PÈRDUES): </li></ul><ul><ul><li>Evaporació del sòl </li></ul></ul><ul><ul><li>  Transpiració de les plantes </li></ul></ul><ul><ul><li>Escolament </li></ul></ul><ul><ul><li>  Infiltració en profunditat </li></ul></ul><ul><ul><li>Exportació de biomassa </li></ul></ul>ENTRADES = RETENCIÓ + EIXIDES (PÈRDUES) + RETENCIÓ = - EIXIDES (PÈRDUES) Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  10. 10. BALANÇ HÍDRIC I MANEIG DE L'AIGUA (II) CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU + RETENCIÓ = - EIXIDES (PÈRDUES) <ul><li>MILLORA INFILTRACIÓ: </li></ul><ul><ul><li>TERRENYS AMB PENDENT. </li></ul></ul><ul><ul><li>Minimitzar escolament (barreres físiques). </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Bancals, ribassos, curves de nivell. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cobertes vegetals. </li></ul></ul></ul>Les cobertes vegetals augmenten la infiltració i disminueixen l'erosió i l'evaporació, per tant contribueix a la conservació de l'aigua en el sòl (Márquez et al. 2006). No obstant això un maneig inadequat de la coberta pot provocar l'aparició de competència amb el cultiu per l'aigua i els nutrients. Per tot això és molt important gestionar adequadament la coberta vegetal. <ul><li>MINORAR EVAPORACIÓ - TRANSPIRACIÓ : </li></ul><ul><ul><li>Ombreig del sòl. </li></ul></ul><ul><ul><li>Mulch. </li></ul></ul><ul><ul><li>Coberta Vegetal. </li></ul></ul><ul><li>MILLORA POROSITAT: </li></ul><ul><ul><li>Estructura i granulometría del sòl. </li></ul></ul><ul><ul><li>Compactació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Laboreig / Coberta Vegetal. </li></ul></ul>Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  11. 11. FERTILITAT I FERTILITZACIÓ CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU “ La fertilitat de la terra es la expressió de la seva capacitat de produir sense necessitat d’intervencions externes”. DISPONIBILITAT DE NUTRIENTS EN EL SÒL (Limitat per Propietats del medi i Activitat biològica de la terra) FERTILITZACIÓ (no tractem d'aportar totes les necessitats de la planta sinó pretenem ajudar els mecanismes de regulació de la terra a mantenir la nutrició de les plantes) DISPONIBILITAT REAL DE NUTRIENTS (Creixement, floració, fructificació, etc). = + NECESITATS Assessorament Tècnic - <ul><li>DISPONIBLES </li></ul><ul><li>Mostreig i Anàlisi: </li></ul><ul><li>Foliar (cada 2 – 3 anys) </li></ul><ul><li>Terra (cada 4 – 5 anys) </li></ul><ul><li>Aigua de Reg (cada 2 – 3 anys) </li></ul>= <ul><li>PLAN FERTILITZACIÓ </li></ul><ul><li>Quin fertilitzant </li></ul><ul><li>Quina quantitat </li></ul><ul><li>Quin moment </li></ul><ul><li>PRINCIPIS BÀSICS DE LA FERTILITZACIÓ: </li></ul><ul><ul><li>Mantenir la fertilitat d'un sòl reintegrar part dels elements nutritius que extreu el cultiu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Realitzar una aportació equilibrada dels elements nutritius, ja que l'escassetat d'algun element de forma assimilable redueix l'eficàcia dels restants elements ocasionant una disminució de rendiment de la collita. </li></ul></ul><ul><ul><li>En aportar a terra quantitats creixents de nutrients, l'augment de producció quecorrespon a l'augment de dosi es fa cada vegada més petit, fins que arriba un moment que en comptes d'augmentar comença a disminuir. </li></ul></ul>Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  12. 12. FERTILITZACIÓ ORGÀNICA (I) CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU <ul><li>Basada en l’ús de la matèria orgànica com a font de: </li></ul><ul><ul><li>Nitrogen. </li></ul></ul><ul><ul><li>Altres nutrients (potasi, fòsfor, calç, zinc, manganés, ferro, etc) </li></ul></ul><ul><li>Compostatge adequat: Major estabilitat del N i major assimilació. </li></ul><ul><li>Adobs verds. </li></ul><ul><li>Reutilització després de compostatge de restes de poda. </li></ul><ul><li>Composts comercials. </li></ul><ul><li>Si aquests mitjans no fossin suficients per assegurar el manteniment de la fertilitat del sòl, el seu nivell de vida, salut i equilibri, es podran utilitzar un nombre limitat de fertilitzants orgànics o minerals, la relació apareix en el Reglament (CEE) 2381/94, amb l'objectiu de corregir les mancances presents de manera que en un termini acceptable el seu ús ja no sigui necessari. </li></ul><ul><li>L’elecció d’un fertilitzant o altre ens vindrà donat pels condicionants de sòl, clima, moment d’aplicació, maneig del sòl, etc. </li></ul>Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  13. 13. FERTILITZACIÓ ORGÀNICA (II) CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU <ul><li>ÚS DEL FEM. </li></ul><ul><ul><li>Ramaderia extensiva o semi-extensiva. </li></ul></ul><ul><ul><li>Diferents qualitats depenent del ramat, de la edat dels animals, de l’alimentació, etc. </li></ul></ul><ul><ul><li>Bon compostatge per a evitar efectes tòxics, llavors de herbes, patògens, etc. </li></ul></ul><ul><li>LA QUANTITAT I FREQÜÈNCIA D'APLICACIONS DE FEMS DEPENDRÀ: </li></ul><ul><ul><li>De la situació de partida, si ha de ser només de conservació o si els nivells són baixos i s'han d'incrementar les aportacions amb dosis de correcció. </li></ul></ul><ul><ul><li>Del nivell òptim a assolir en funció també del clima i del sòl. </li></ul></ul><ul><li>El maneig dels fems és bàsic per determinar la seva qualitat. </li></ul><ul><li>Un mal maneig implica: </li></ul><ul><ul><li>Pèrdues de compostos valuosos com nitrogen, matèria orgànica i altres nutrients </li></ul></ul><ul><ul><li>Incorporació al sòl de llavors de adventícies. </li></ul></ul><ul><ul><li>Incorporació de microorganismes patògens. </li></ul></ul><ul><ul><li>Entrada de substàncies fitotòxics . </li></ul></ul><ul><li>  Purins i Lissiers , de valor fertilitzant heterogeni, han estabilitzar aportant aire perquè disminueixi la seva càrrega patògena i la seva mala olor, o mitjançant una digestió anaeròbica que necessita uns mesos de temps, en la seva aplicació cal evitar excessos ja que poden perdre's per lixiviació i salinitzar el sòl, no estan autoritzats per la reglamentació europea els procedents de ramaderia intensiva, el compostatge seria la solució. </li></ul><ul><li>Gallinassa i colomassa , rics en elements nutritius en formes assimilables, s'utilitzen durant el cultiu davant d'una necessitat, millor compostables. </li></ul><ul><li>Llombriu-compost , ràpids d'assimilar exerceixen també un efecte de activadors del metabolisme de gran interès, el problema és el seu preu. </li></ul><ul><li>Torbes i algues , se'ls considera correctors, les torbes són pobres en elements nutritius però retenen l'aigua i milloren sòls lleugers, les algues aporten certs nutrient si sobretot exerceixen un efecte bioestimulant important. </li></ul>Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  14. 14. FERTILITZACIÓ ORGÀNICA (III) CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU Taula 1. - Fraccionament del nitrogen de fems segons el seu comportament en el sòl. (Font: adaptat de Saña, 1996) Taula 2.- Disponibilitat de nutrients al llarg del temps. (Font: a partir de K. Simpson, A. Domínguez Vivancos) Taula 3.- Pèrdues durant l'elaboració del fem (% del total). Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es *N-residual: anirà a engrossar les reserves húmiques *N-orgànic làbil: mineralitzarà en el mateix any de l’aplicació. *N-mineral: compostos inorgànics NH3 y NH4+, i alguns orgànics como urea i àcid úric. 3 3 94 Purí porc 28 22 50 Porcí sòlid 10 20 70 Aus 11 9 80 Vedell 30 30 40 Vaca N-residual N-làbil N-mineral Tipus de Fem 30-80 En primavera 0-25 Terra amb molt carbonat càlcic 0-40 Terra amb poc carbonat càlcic Mineralizació de la matèria orgànica (1-2%) 40-90 Leguminoses de 1 a 6 anys 20-40 Patata i remolatxa amb enterrat de fulla -20 Cereals grà amb enterrat de palla Residus de cultiu precedent 0 4º año 2-3 3 er año 7 2º año 10 1 er año 10 m 3 de purí 3,5 0-6 4º año 8,5 5 3-10 3 er año 13 7,5 7,5-15 2º año 18-25 7,5-20 15-30 1 er año 10 tones de fem d’ovella 0-2 0-7 4º año 1-3 3-10 3 er año 2-5 1-4 7-15 2º año 20-50 14-16 10-25 1 er año 10 tones de fem de vaca Kg K 2 O Kg P 2 O 5 Kg N Tipus de producte (per hectàrea de terreny) 3 -- P 2 O 5 20 -- K 2 O 35 16 N 50 30 Matèries orgàniques Fem abandonat sobre sòl nú Fem compactat regat amb purí Components perduts
  15. 15. FERTILITZACIÓ ORGÀNICA (IV) CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU <ul><li>LA TÈCNICA DEL COMPOSTATGE. </li></ul><ul><li>És la descomposició de residus orgànics per unes poblacions biològiques variades, en un ambient aerobi, càlid i humit. </li></ul><ul><li>El compostatge que es practica en l'actualitat és un conegut procés aeròbic que combina necessàriament dues fases: </li></ul><ul><ul><li>La primera és mesòfila (temperatures de 15 a 45 º C) </li></ul></ul><ul><ul><li>La segona termòfila (45 a 70 º C), per aconseguir la transformació d'un residu orgànic en un producte estable, aplicable al sòl com a adob després d'un període de maduració. </li></ul></ul><ul><li>El procés és biotecnològic ja que el realitzen microorganismes, i està sotmès a uns temps mínims, difícils d'escurçar, marcats pels cicles biològics d'aquests éssers vius. </li></ul><ul><li>Els sistemes de compostatge s'ordenen segons el factor sobre el qual més es pot incidir que és el subministrament d'oxigen. Es poden distingir dues grans categories: </li></ul><ul><ul><ul><li>1) sistemes oberts o piles a l'aire lliure, amb apilament estàtic sol (l'aire ha de ser injectat o succionat) o amb volteig. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>2) sistemes tancats o fermentadors amb reactors horitzontals o verticals, podent ser els horitzontals amb rotació o estàtics, i els verticals continus o discontinus. </li></ul></ul></ul>VISITA A INFERIN S.L. Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  16. 16. FERTILITZACIÓ MINERAL CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU <ul><li>Els fertilitzants minerals es consideren correctors de problemes derivats de l'absència de determinats elements minerals en el sòl, davant desequilibris nutritius o, per corregir problemes d'alcalinitat o acidesa del sòl. Els fertilitzants minerals autoritzats en agricultura ecològica han de complir almenys dues condicions: procedir d'una font natural , i no utilitzar en la seva elaboració cap procés químic de síntesi . </li></ul><ul><li>Fòsfor : el fòsfor no existeix lliure a terra, està combinat en formes orgàniques o minerals. La mineralització de la matèria orgànica i la meteorització de les roques alliberen fòsfor. Les formes autoritzades pel Reglament d'Agricultura Ecològica són: fosfats naturals, fosfat aluminico-cálcico, escòries Thomas. Cal tenir en compte quan es tracta del fòsfor en el sòl la important funció de les micorizes simbiòtiques que ajuden a les plantes a proveir d'aquest element i d'altres nutrients. </li></ul><ul><li>Potassi.  Els productes autoritzats en agricultura ecològica són: silvinita, carnal, kainita i patenkali. </li></ul><ul><li>Magnesi: el magnesi sol aportar amb la matèria orgànica o, si encara no és suficient, amb esmenes minerals com: kieserita, magnesita i epsonita. </li></ul><ul><li>Sofre:  La matèria orgànica aporta quantitats importants de sofre, també els fertilitzants minerals i els tractaments anticriptogámicos (fungicides). El Reglament només permet l'aportació de sofre d'origen natural, és a dir, el mineral sedimentari procedent de la descomposició de la roca mare. </li></ul><ul><li>Microelements: la matèria orgànica aporta quantitats importants de microelements, a més d'afavorir tant l'assimilació i solubilitat dels mateixos, com la formació de quelats. També formen part de les impureses en abonaments minerals i fitosanitaris, però si cal es poden aportar microelements de diverses fonts com: minerals naturals, quelats de síntesi o microelements fregits.  </li></ul>Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  17. 17. ACTIVADORS BIOLÒGICS CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU <ul><li>Són preparats que estimulen l'activitat biològica dels sòls o del medi al que s'aporten, poden ser interessants en mitjans pobres o amb limitacions com el fred, o bé formen part de l'agronomia de l'escola biodinàmica. </li></ul><ul><ul><li>Activadors de compost:  Hi ha tres tipus: microbians, minerals i orgànics. </li></ul></ul><ul><ul><li>Preparats biodinàmics:  contenen quantitats importants de microorganismes i substàncies actives que afavoreixen el creixement. </li></ul></ul><ul><ul><li>Inoculant biològics. Bacteris nitrificants, asimiladors del fòsfor, micorrizes </li></ul></ul>FERTILITZACIÓ FOLIAR <ul><ul><ul><li>Indicat l’us en situacions d’stress. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Millora cuallat (algues) . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Millora brotació (aminoàcids) . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Correcció de carències (microelements) . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Augment de rendiments oli (sulfat de potassa) . </li></ul></ul></ul>Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  18. 18. PRÀCTIQUES CULTURALS CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU <ul><li>A tenir en compte per al pla de fertilització. </li></ul><ul><ul><li>Cobertes Vegetals. Naturals o sembrades (apartat posterior) </li></ul></ul><ul><ul><li>Restes de Poda. La trituració i incorporació dels restes al terreny en lloc de cremar-los </li></ul></ul><ul><ul><li>Introducció de la ramaderia. La pastura de les finques ens controla la coberta per sega “a dent” i incorpora matèria orgànica dels excrements. </li></ul></ul>La coberta vegetal consisteix a sembrar espècies concretes o deixar créixer la vegetació espontània. En l'olivar, com en altres cultius arboris, les cobertes es situen al carrer o espai comprès entre les fileres d'arbres. El desenvolupament de la coberta es finalitza amb la sega en el moment que es considera oportú perquè la coberta no competeixi amb l'arbrat. Després de la sega es pot incorporar a terra mitjançant un conreu succint o deixar-lo en superfície de manera que actuï com a encoixinat. Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  19. 19. COBERTES VEGETALS CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU <ul><li>L'efecte sobre la fertilitat del sòl rau en: </li></ul><ul><ul><li>  Millora l'estabilitat estructural del sòl. Les cobertes vegetals protegeixen el sòl contra l'erosió, perquè impedeixen el cop directe de la pluja, milloren la infiltració,actuen com a barrera contra el vessament, i subjecten la terra amb les arrels. A més l'existència d'espècies amb diferents sistemes radiculars fa que les arrels penetrin el subsòl compactat afavorint la formació de macropors. </li></ul></ul><ul><ul><li>  Millora el balanç hídric ja que milloren l'emmagatzematge d'aigua en el sòl, en augmentar la infiltració i disminuir l'evaporació de l'aigua que es troba sota la coberta en les èpoques més caloroses. La manca de coberta vegetal augmenta la insolació sobre el sòl facilitant la pèrdua d'aigua. Un terreny desproveït de vegetació està exposat de manera directa al sol, augmentant la seva temperatura, produint l'evaporació de l'aigua que conté, la formació d'esquerdes de dessecació en les argiles i la seva endurimenta. </li></ul></ul><ul><ul><li>  Millora el contingut de matèria orgànica. L'aportació de massa vegetal i la major diversitat edàfica útil permet augmentar el contingut de matèria orgànica a la cap a més superficial del sòl. A més de presentar una major disponibilitat de macro i micronutrients per al cultiu. </li></ul></ul>Realitzar un bon maneig de la coberta vegetal també té un efecte beneficiós sobre el control de plagues i malalties ja que l'augment de biodiversitat vegetal comporta una major diversitat d'aliment i microhàbitats que afavoreixen l'augment d'enemics naturals. Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  20. 20. TIPUS DE COBERTES VEGETALS (I) CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU <ul><li>COBERTES ESPONTÀNIES: Són cobertes normalment temporals i molt heterogènies, ja que la seva composició ve donada principalment pels recursos hídrics de què es disposa, el sistema de conreu o sega, etc. </li></ul><ul><ul><li>Ràpida descomposició dels seus restes vegetals, amb una baixa o molt baixa protecció del sòl. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les espècies vegetals que la componen sovint són molt diverses de manera que la major dificultat que planteja el cultiu amb aquest tipus de coberta viva és l'adequat maneig de les males herbes, el que podria ocasionar certs problemes, com la inversió de flora. </li></ul></ul><ul><ul><li>En el cas que s'usi la sega mecànica amb desbrossadora, la vegetació pot evolucionar cap a espècies perennes, de fàcil rebrot i rastreres, totes elles de difícil control amb desbrossadora. </li></ul></ul><ul><li>COBERTES SEMBRADES: es basa en la sembra una o diverses espècies adaptades al cultiu en secà amb sembradores diverses, o fins i tot amb adobadores de tipus centrífuga o a mà. El preu de la llavor, tot i que variable en funció del tipus de llavor, en molts casos pot resultar bastant econòmic. </li></ul><ul><li>Els avantatges de la sembra de cobertes, sobretot els primers anys d'agricultura ecològica, és la selecció d'espècies i el millor control de la coberta vegetal ja que es coneix el seu cicle, que normalment sol ser de tardor-hivern. </li></ul><ul><li>Gramínies cultivades (civada, ordi, sègol, etc.) </li></ul><ul><li>Gramínia espontànies (fenàs, brom, etc.). </li></ul><ul><li>Cobertes vegetals de lleguminoses sembrades (veces, trèvols, tramussos, altres). </li></ul><ul><li>Cobertes formades a base d'una barreja de llavors de gramínies i lleguminoses (veces, civada </li></ul>Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es
  21. 21. CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU Taula 4.- Espècies més comuns en la zona mediterrània, útils en agricultura ecològica. (de Domínguez Gento, Roselló Oltra y Aguado, 2002). TIPUS DE COBERTES VEGETALS (II) Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es 1: DOSI = Dosis de sembra en kg de llavor per Ha de terreny (kg/Ha). 2: M.V. = Tones de matèria verda produïda per Hectàrea de terreny (t/ha) i per sega . 3: M.S. = Matèria seca produïda per hectàrea de terreny (Tm/Ha) i per sega . 4: Los mm. indiquen la pluja mínima adequada per a que la planta vegete en condicions. Els símbols de la època de sembra son P= primavera, O= Tardor Están de forma natural en los suelos ecológicos. Existen preparados de microorganismos a la venta. 7-30 Bacterias no simbióticas del suelo OTRAS ESPECIES FIJADORAS DE N Raíz profunda, lenta, resistente a sequía y frío (continental). Mala cobertura, complementaria. 350-500 mm. P. poca 4-6 5 Cuernecillo del campo ( Lotus corniculatus L.) Rápido, potente masa radicular y biomasa, buena para climas cálidos, decumbente o erecto, resiste sombra; incluso tierras calizas; crece durante invierno-primavera; ideal para resiembra. 250-300 mm. P/O. 25-40 / 5-10 10-25 Trèbol d'olor ( Melilotus officinalis (L.) Pall i Melilotus alba Medik.) Crecimiento medio-lento, clima suave, sin heladas, suelos francos, sin demasiada sombra. Estolonífera. Buena cobertura y biomasa. Atractiva fauna interesante. 600-900 mm. P/O. 100 10-15 / 1,5-3 5-10 Trèvol blanc ( Trifolium repens L.) Raíces profundas, airea suelos con asfixia. Resiste sequías y encharcamientos; gran atracción fauna auxiliar; interesan variedades que de bajas necesidades hídricas, con < 250 mm. P/O. 200 15-60 / 4-8 25-30 Herba alfals ( Medicago sativa L.) LEGUMINOSAS perennes (de largo periodo de cultivo o cobertura permanente). Autosiembra. Resiste sequía; pH<8. 10-25 / 2-5 6-30 Trèvol (Trifolium subterraneum L.) Rastrera. Resemilla fácil en nuestro clima. Colonizan un alto % a final de invierno, agostándose a final de primavera (no compiten por agua). 300 mm. P/O. 10-25 / 2-5 8-12 Medicago nigra (L.) Krock. M. rugosa, M. truncatula Semi-erecto, raíz profunda, escasa cobertura, flores atractivas. Suelo arcilloso calcáreo; hay spp . de raíz comestible ( H. humile L.). 250 mm. P/O. 25-45 / 8-15 6-25 Enclova, sulla ( Hedysarum coronarium L.) Terrenos arenosos y ácidos. Cuando se recolecta, el balance de N puede ser negativo (extrae). P. 20-60 30-40 / 3-8 130-200 Cacauet (Arachys hypogaea L.) No es un buen fijador de N, pero tiene muy buen crecimiento, sobre todo en invierno mediterráneo. Si se cosecha se obtienen entre 8-25 t/ha de M.V. P/O. 15-40 / 3-8 150-200 Pèsol farratger ( Pisum sativum L.) Terrenos arcillosos y calizos. Resiste frío. Si se cosecha tenemos menor M.V. (20-25 t/ha). O. 50 30-40 / 3-8 150-200 Faba farratgera ( V. faba L. var. Equina) Tapizante, suelo calizo; raíz profunda. 250 mm. P/O. 30-40 / 3-8 20-80 Edrols ( Vicia ervilia (L.) Willd.) Sensible al frío; semi-erecta (necesita tutor, se asocia a gramíneas o similar), raíz profunda. Abundancia en pulgones, atrae depredadores generalistas. 350 mm. P/O. 100 40 / 8 50-100 Veça ( Vicia sativa L.) LEGUMINOSES (Simbiòtiques amb bacteris Rhizobium ) anuals (de curt període de cultiu, discontinu) OBSERVACIONS 4 N M.V. 2 / M.S. 3 DOSI 1 ESPECIE
  22. 22. CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es

×