TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA

6,999 views
7,734 views

Published on

1 Comment
5 Likes
Statistics
Notes
  • Recomano la lectura de la novel.la 'Els Colors del Cel'. Una passejada per la Florència del Renaixement, narrada en primera persona per un testimoni de l'època, molt proper a Miquel Àngel. Les relacions de l'artista amb Leonardo da Vinci, tota l'evolució dels treballs a la volta de la Capella Sixtina, i, en definitiva, tot el que van compartir i com es van formar els dos grans genis. Una trama molt apassionant i misteriosa amb l'art de fons, que es desenvolupa als escenaris més emblemàtics d'una època cabdal de la història d'Occident.

    http://www.bubok.es/libros/218770/ELS-COLORS-DEL-CEL
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total views
6,999
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
20
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
1
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA

  1. 1. Renaixement i Reforma 07 1. L’Humanisme 2. La Reforma religiosa 3. La Contrareforma cat òlica 4. El nou esp erit del Renaixement 5. El Quattrocento 6. El Cinquecento 7. La difusi ó del Renaixement
  2. 2. Introducci ó <ul><li>L’ Humanisme reivindicava l’herència cultural i artística de l’antiguitat grecoromana i situava l’ésser humà al centre de les seves reflexions. </li></ul><ul><li>La paraula Renaixement es va crear per evidenciar l’inici d’un temps nou. </li></ul><ul><li>Un esperit crític renovat va impregnar el món de les creences: es va difondre una religiositat més personal i es va criticar la corrupció i els abusos de l’Església. </li></ul><ul><li>Això va donar origen a la Reforma , un moviment religiós que va dividir l’antiga Europa cristiana en protestant i catòlica. </li></ul>07
  3. 3. 1. L’Humanisme 1.1. Una nova manera de pensar 1.2. L’expansió de l’Humanisme 07
  4. 4. 1.1. Una nova manera de pensar <ul><li>Les característiques principals de l’ Humanisme són: </li></ul><ul><li>El rebuig a la mentalitat medieval centrada en la idea de Déu i l’ exaltació de l’ésser humà , considerat com l’únic ésser proveït de raó i lliure . </li></ul><ul><li>La inspiració en la cultura grecollatina . </li></ul><ul><li>L’interès i la curiositat per la ciència i el progrés tècnic . </li></ul><ul><li>La utilització de les llengües vernacles com a vehicle de transmissió cultural en substitució del llatí i el grec. </li></ul>07
  5. 5. 1.2. L’expansió de l’Humanisme <ul><li>Des de mitjan segle XV, la invenció de la impremta va facilitar la difusió de les idees humanistes. </li></ul><ul><li>Les acadèmies van ser les grans impulsores del pensament humanista i van centrar els seus estudis en la llengua, la literatura i la filosofia. </li></ul><ul><li>Les universitats van tenir un paper important en la formació i la transmissió de coneixements nous. </li></ul>07
  6. 6. 2. La Reforma religiosa 2.1. Les causes de la Reforma 2.2. La ruptura de Martí Luter • La difusió de la Reforma ( mapa ) 2.3. El protestantisme a Europa 07
  7. 7. 2.1. Les causes de la Reforma <ul><li>Al final de l’Edat Mitjana, hi havia un cert malestar en algunes capes de la societat pel rumb que havia pres l’Església. </li></ul><ul><li>Els motius de descontentament eren: el luxe exagerat amb què s’envoltava l’alta jerarquia eclesiàstica, l’ escassa cultura del clero, la compravenda de càrrecs eclesiàstics, etc. </li></ul><ul><li>Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam , van criticar la generalització de totes aquestes pràctiques i van defensar una religiositat més íntima basada en la lectura de la Bíblia. </li></ul>07
  8. 8. 2.2. La ruptura de Martí Luter <ul><li>Martí Luter va iniciar les crítiques a l’Església el 1517 amb la publicació de Les 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica. </li></ul><ul><li>Luter va rebre el suport dels prínceps i nobles alemanys , que ambicionaven les propietats de l’Església i volien reforçar la seva autoritat davant l’emperador Carles V i el Papa. </li></ul><ul><li>La Reforma luterana es fonamenta en tres principis: la salvació per la fe, el sacerdoci universal i l’autoritat de la Bíblia. </li></ul><ul><li>La doctrina de Luter o luteranisme es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa. </li></ul>07
  9. 9. La difusió de la Reforma 07
  10. 10. 2.3. El protestantisme a Europa <ul><li>Van sorgir noves doctrines reformistes: </li></ul><ul><li>El calvinisme. Es va propagar per Suïssa de la mà de Joan Calví . Per al calvinisme, la feina forma part de la virtut moral i l’èxit als negocis s’associa a la gràcia divina. </li></ul><ul><li>L’anglicanisme. Va sorgir a Anglaterra de la mà del monarca Enric VIII, quan el papa Climent VII es va negar a concedir-li l’anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d’Aragó. </li></ul>07
  11. 11. 3. La Contrareforma cat òlica 3.1. La lluita contra els protestants 3.2. El concili de Trento 3.3. La difusió de la Contrareforma 07
  12. 12. 3.1. La lluita contra els protestants <ul><li>El Papa va restablir la Inquisició el 1542 a Itàlia i Espanya, per perseguir els que es desviaven dels dogmes de l’Església. </li></ul><ul><li>També es va crear la Congregació de l’Índex , que publicava la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica i prohibits als creients. </li></ul><ul><li>Els sospitosos d’heretgia eren sotmesos a un judici, anomenat acte de fe . </li></ul>07
  13. 13. 3.2. El concili de Trento <ul><li>La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l’interior de l’Església un moviment de renovació anomenat Contrareforma . </li></ul><ul><li>La Contrareforma es va concretar al concili de Trento entre 1545 i 1563. La Contrareforma es proposava la correcció dels errors propis i la defensa dels dogmes de la fe catòlica. </li></ul><ul><li>El concili va proclamar que la fe era important, però que la salvació havia d’aconseguir-se mitjançant les bones obres. </li></ul><ul><li>Es van adoptar una sèrie de mesures: es va prohibir la venda d’indulgències; es van crear seminaris per formar el clero; es va obligar els bisbes a residir a la seva diòcesi, etc. </li></ul>07
  14. 14. 3.3. La difusió de la Contrareforma <ul><li>Per difondre el nou esperit religiós, a mitjan segle XVI es va iniciar la reforma de molts ordes religiosos. </li></ul><ul><li>També es van crear nous ordes, com la Companyia de Jesús , fundada per sant Ignasi de Loiola el 1537. </li></ul><ul><li>Aquest orde religiós tenia una disciplina rígida i depenia directament del Papa. </li></ul>07
  15. 15. 4. El nou esp erit del Renaixement 4.1. Cortesans i mecenes • Un palau renaixentista ( il·lustració ) 4.2. Una nova concepció de l’art 07
  16. 16. 4.1. Cortesans i mecenes <ul><li>El nou esperit humanista es va difondre per les ciutats. </li></ul><ul><li>L’ individualisme i el culte a l’ esforç personal que afavorien l’enriquiment, van augmentar. </li></ul><ul><li>Es va produir també un procés de secularització i la religió va deixar de ser el centre de la vida cultural i espiritual. </li></ul><ul><li>L’ideal de l’home va deixar de ser el cavaller medieval per identificar-se amb el cortesà , més culte i refinat. </li></ul><ul><li>La noblesa que governava les ciutats italianes van ser la impulsora del Renaixement . La seva prosperitat econòmica i el seu interès per la cultura els va convertir en mecenes. </li></ul>07
  17. 17. Un palau renaixentista 07
  18. 18. 4.2. Una nova concepció de l’art <ul><li>El Renaixement va promoure la recuperació de l’art de l’ antiguitat grecoromana . Els pintors i escultors es van obrir a nous temes profans sorgits de la mitologia clàssica. </li></ul><ul><li>Els artistes van voler plasmar a les seves obres la bellesa ideal . </li></ul><ul><li>Van considerar l’ésser humà l’obra més perfecta de Déu i es van preocupar per l’estudi de la naturalesa i l’ anatomia humana . </li></ul><ul><li>Els arquitectes van assimilar la bellesa a la simplicitat de les línies i l’harmonia de les proporcions. </li></ul><ul><li>Els pintors van adoptar la perspectiva , fonamentada en regles de proporcionalitat matemàtiques. </li></ul><ul><li>Els escultors van recuperar la proporcionalitat dels cànons del classicisme. </li></ul>07
  19. 19. 5. El Quattrocento 5.1. L’arquitectura 5.2. L’escultura 5.3. La pintura 07
  20. 20. 5.1. L’arquitectura <ul><li>Els arquitectes van buscar el domini de l’espai introduint elements simples, proporcionats i ordenats, que contribuïssin a crear un espai racional . </li></ul><ul><li>Aquests elements es van inspirar en els models grecoromans: arc de mig punt, columnes, frontons, cornises i cúpules. </li></ul><ul><li>A Florència van destacar Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti , que van introduir innovacions estilístiques basades en les lleis de la geometria. </li></ul>07
  21. 21. 5.2. L’escultura <ul><li>Els escultors es van interessar per la representació del cos humà , seguint els models clàssics pel que fa a les proporcions i al tractament del nu. </li></ul><ul><li>Donatello va expressar l’elegància a les seves obres, i va infondre a les seves figures una vitalitat fins aleshores desconeguda. </li></ul>07
  22. 22. 5.3. La pintura <ul><li>Les grans innovacions dels pintors del Quattrocento van ser l’ús racional de la perspectiva . </li></ul><ul><li>La perspectiva permetia representar la profunditat en una superfície plana, el gust per la representació de la naturalesa i l’aprofundiment en la psicologia dels personatges. </li></ul><ul><li>Masaccio, Piero della Francesca i Sandro Botticelli són els pintors més representatius. </li></ul>07
  23. 23. 6. El Cinquecento 6.1. L’arquitectura 6.2. L’escultura • Basílica de Sant Pere del Vaticà ( il·lustració ) 6.3. La pintura 07
  24. 24. 6.1. L’arquitectura <ul><li>Al llarg del segle XVI, els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts. </li></ul><ul><li>El papa Juli II va iniciar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà i va encarregar les obres a Bramante i, més tard, a Miquel Àngel . </li></ul><ul><li>Al nord d’Itàlia va destacar Andrea Palladio . </li></ul>07
  25. 25. 6.2. L’escultura <ul><li>A més d’arquitecte, Miquel Àngel era pintor i està considerat com l’escultor més important del seu temps. </li></ul><ul><li>La seva obra ja no se centra en la recerca de les proporcions i l’equilibri, sinó en l’expressió de sentiments. </li></ul><ul><li>Un altre gran escultor fou Benvenuto Cellini , que va representar temes mitològics com Perseu . </li></ul>07
  26. 26. Basílica de Sant Pere del Vaticà 07
  27. 27. 6.3. La pintura <ul><li>Leonardo da Vinci és un model d’artista del Renaixement, excepcionalment dotat per a la creació artística i la ciència. </li></ul><ul><li>Rafael Sanzio despunta pel domini de la tècnica, pels retrats i per l’elegància i harmonia de les composicions. </li></ul><ul><li>A Roma, Miquel Àngel va decorar la Capella Sixtina . Aquests frescos reflecteixen una concepció volumètrica de la pintura, ja que les seves figures estan dotades d’un volum gairebé escultural. </li></ul><ul><li>Al segle XVI va destacar l’ escola de Venècia . </li></ul>07
  28. 28. 7. La difusi ó del Renaixement 7.1. Flandes 7.2. Alemanya 7.3. França 07
  29. 29. 7.1. Flandes <ul><li>A Flandes, el Renaixement italià va tenir poca influència. Els pintors van desenvolupar un estil propi, caracteritzat pel gust pel detall, el realisme i els retrats. </li></ul><ul><li>La primera generació de pintors, encara influïts pel gòtic, la integren Rogier van der Weyden i Jan van Eyck . </li></ul><ul><li>De la següent generació destaquen Hans Memling i El Bosco . </li></ul><ul><li>A mitjan segle XVI, Pieter Brueghel el Vell pinta la vida quotidiana i ofereix una visió grotesca i satírica de la realitat. </li></ul>07
  30. 30. 7.2. Alemanya <ul><li>El triomf de la Reforma luterana a Alemanya va fer que la pintura deixés el contingut religiós que tenia a Itàlia i en altres països catòlics. </li></ul><ul><li>D’aquesta manera, els retrats i els paisatges es van convertir en els temes predilectes de la pintura alemanya. </li></ul><ul><li>L’estètica renaixentista va ser introduïda a Alemanya per Albrecht Dürer . Fou un dibuixant i gravador excepcional. </li></ul><ul><li>A més de diversos retrats i autoretrats, va dur a terme una obra religiosa significativa. </li></ul>07
  31. 31. 7.3. França <ul><li>El Renaixement es va difondre a França molt aviat gràcies a l’actitud del monarca Francesc I, que es va envoltar d’artistes italians a la seva cort, entre els quals da Vinci i Cellini. </li></ul><ul><li>Destaca sobretot l’arquitectura, amb la construcció de castells . </li></ul><ul><li>En l’anomenada escola de Fontainebleau hi van confluir les influències flamenques i italianes en un art molt refinat i ornamental que comprèn totes les arts decoratives. </li></ul>07

×