Your SlideShare is downloading. ×
TEMA 5.  ELS GRANS REGNES PENINSULARS JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2010-2011
 
<ul><li>Al llarg dels segles XII i XIII ja estan plenament establerts els 4 GRANS REGNES PENINSULARS: Portugal, Castella i...
<ul><li>Des del segle XII fins a la 2a meitat del segle XIV, ambdós Estats viuran l’època de major prosperitat i influènci...
La història política de Castella al llarg del s. XV va estar marcada per les  revoltes contínues de la noblesa  i per la  ...
 
<ul><li>El concepte medieval de monarquia incloïa la creença del Rei com un elegit per Déu, amb potestat per a repartir el...
<ul><li>El regne de Castella rebrà el nom de la línia defensiva construida a l’est del Regne de Lleó per protegir-se dels ...
<ul><li>Poc després, Castella quedaria anexionada al Regne de Navarra (posterior al Regne de Pamplona), sent Ferran I -un ...
<ul><li>Depenent del regne de Castella i Lleó, el comptat de Portugal va aconseguir independitzar-se l’any 1128, amb la co...
<ul><li>L’any 1134 va morir el rei Alfons I d’Aragó, moment en el que el navarresos es separen d’Aragó. Es constituïa així...
<ul><li>Al casar-se una fila del rei d’Aragó –Peronella- amb amb el compte de Barcelona –Ramón Berenguer IV- aquestos terr...
 
<ul><li>La gran ofensiva del Cristianisme va unir les forces dels regnes de Castella, Navarra i Aragó.  </li></ul><ul><li>...
 
<ul><li>El sistema d’ocupació dels territoris densament poblats, conquerits en l’etapa dels segles XII i XIII, fou diferen...
<ul><li>Els  MOSSÀRABS  foren els cristians que, tot i viure a Al-Àndalus NO varen convertir-se a l’Islam. </li></ul><ul><...
 
<ul><li>CRISI POLÍTICA A Castella va haver-hi dues fases ben delimitades, la crisi en el segle XIV, que es va manifestar e...
<ul><li>CRISI POLÍTICA </li></ul><ul><ul><li>La primera guerra civil va tenir lloc entre 1366 i 1369 i els enfrontats van ...
<ul><li>L’expansió cristiana cap al sud de la Península va tindre 2 grans fases o etapes: </li></ul><ul><ul><li>Fins al ri...
 
<ul><li>I nstitucions polítiques  pròpies, en general s'organitzaven en: </li></ul><ul><li>Monarquia:  Formada pel rei i e...
<ul><li>Per  administrar els territoris : </li></ul><ul><ul><li>Castella:  es va dividir en merindades dirigides per un me...
LA CIUTAT CRISTIANA: <ul><li>Tenien muralles de pedra per protegir-se i constituïen un símbol de poder. Els carrerons eren...
<ul><li>Tenia un fort caràcter rural, encara que a les ciutats es desenvolupava el comerç i l'artesania. Com en l'actualit...
Mapa de l’economia als Regnes Cristians
<ul><li>L'estructura de la societat cristiana estava dividida en estaments, és a dir, grups diferènciat de privilegiats (r...
<ul><li>Al igual que en l'Al-Àndalus, diferents religions convivien en territori cristià d'una manera pacífica durant una ...
LA RELIGIÓ CRISTIANA: Amb la reconquesta el sentiment religiós es va fer més fort, ja que es veia com una lluita contra el...
CULTURA <ul><li>A la península ibèrica, gràcies al llegat recopilat pels monjos als monestirs els cristians van entrar en ...
UNIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ <ul><li>El rei d’ Aragó Alfons I va morir i el seu germà Ramir II, bisbe, el va succeir. Es va c...
JAUME I EL CONQUERIDOR <ul><li>Va conquerir Mallorca, al s. XIII. Va ser repoblada per catalans i es van expulsar als musu...
EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
LA CONQUESTA MEDITERRÀNIA <ul><li>Pere II, fill de Jaume I va conquerir Sicília. </li></ul><ul><li>Jaume II, fill de Pere ...
CIÈNCIES SOCIALS – 2n E.S.O. © JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2010-2011 <ul><ul><li>MOLTA SORT !!! </li></ul></ul>
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS

4,413

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
4,413
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS"

  1. 1. TEMA 5. ELS GRANS REGNES PENINSULARS JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2010-2011
  2. 3. <ul><li>Al llarg dels segles XII i XIII ja estan plenament establerts els 4 GRANS REGNES PENINSULARS: Portugal, Castella i Lleó, Navarra i la Corona d’Aragó. </li></ul><ul><li>Com hem als darrers temes, la Reconquesta és una realitat que afecta a tota la Península excepte al reducte musulmà del Regne de Granada. </li></ul><ul><li>Prendran importància central els 2 Estats més forts, el Regne de Castella i la Corona d’Aragó </li></ul>
  3. 4. <ul><li>Des del segle XII fins a la 2a meitat del segle XIV, ambdós Estats viuran l’època de major prosperitat i influència: </li></ul><ul><ul><li>Castella era una sòlida economia basada en la ramaderia ovina i organitzada amb una societat dominada per la noblesa. </li></ul></ul><ul><ul><li>La Corona d’Aragó fou una emergent economia comercial al bressol del Mediterrani, en la que la burgesia va coronar-se com la més influent de les classes socials de l’època. </li></ul></ul><ul><li>A partir de l’any 1550 Europa es vorà arruinada per una profunda crisi econòmica i social, amb greus conseqüències per a l’economia i la societat, i per tant, significà la fi del poder i la magnificència dels Regnes Peninsulars </li></ul>
  4. 5. La història política de Castella al llarg del s. XV va estar marcada per les revoltes contínues de la noblesa i per la feblesa dels reis , que van deixar el govern en mans dels seus favorits. Quan va morir Enric IV el 1474, els castellans es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana , que també tenia el suport de Portugal, i els de la seva germana Isabel, que pertanyia a la família Trastàmara i estava casada des del 1469 amb Ferran d’Aragó . Finalment, Isabel va ser confirmada reina de Castella després d’una costosa guerra civil l’any 1479. Pel que fa a la Corona d’Aragó la major part del s. XV també va transcórrer de manera turbulenta. Joan II , el pare de Ferran el Catòlic, delerós d’augmentar el seu poder, va intervenir en els greus conflictes socials de Catalunya actuant d’una manera autoritària . Es va enfrontar a un sector de la noblesa i al seu primer fill, Carles de Viana . Quan Carles va morir sobtadament l’any 1461, la sospita que va ser emmetzinat va generar una protesta popular molt forta. És lògic que la principal pre-ocupació de Ferran en arribar al tron l’any 1479 fos la pacificació dels seus regnes . L’evolució dels principals regnes peninsulars durant el segle XV es va caracteritzar pels constants conflictes socials i polítics . CASTELLA LA CORONA D’ARAGÓ
  5. 7. <ul><li>El concepte medieval de monarquia incloïa la creença del Rei com un elegit per Déu, amb potestat per a repartir els territoris del Regne, deixar-lo en herència o fragmentar-lo. </li></ul><ul><li>Com hem vist en el procés de creació i configuració dels Regnes Peninsulars , serà freqüent el canvi en les fronteres, l’annexió de territoris o la seva unió mitjançat els matrimonis (Castella, Navarra i Aragó) </li></ul><ul><li>En canvi, el concepte de matrimoni estarà envoltat de referències al poder i l’interés econòmic o territorial i buit de qualsevol relació amb els sentiments o les emocions. </li></ul>
  6. 8. <ul><li>El regne de Castella rebrà el nom de la línia defensiva construida a l’est del Regne de Lleó per protegir-se dels musulmans del Califat de Còrdova. </li></ul><ul><li>Al segle X, Ferran Gonzàlez, un comte depenent del rei de Lleó aconseguirà fer-se independent dels lleonesos </li></ul>
  7. 9. <ul><li>Poc després, Castella quedaria anexionada al Regne de Navarra (posterior al Regne de Pamplona), sent Ferran I -un dels fills de Sanç III El Gran- el primer Rei de Castella. </li></ul><ul><li>Després de successives unións i divisions, el gran Regne de Castella i Lleó es reunificarà definitivament l’any 1230, sent Ferran III el rei de la nascuda Corona de Castella. </li></ul>
  8. 10. <ul><li>Depenent del regne de Castella i Lleó, el comptat de Portugal va aconseguir independitzar-se l’any 1128, amb la coronació com a rei del compte Alfons Enríquez </li></ul>
  9. 11. <ul><li>L’any 1134 va morir el rei Alfons I d’Aragó, moment en el que el navarresos es separen d’Aragó. Es constituïa així com a Estat independent. </li></ul><ul><li>La seva situació geogràfica deixà sense possibilitats d’expansió aquest petit regne, encaixat entre els fragments de la Península ocupats pels cristians. </li></ul>
  10. 12. <ul><li>Al casar-se una fila del rei d’Aragó –Peronella- amb amb el compte de Barcelona –Ramón Berenguer IV- aquestos territoris varen quedar units amb el matrimoni. </li></ul><ul><li>El primer rei d’Aragó seria el fill del matrimoni, Alfons II. </li></ul>
  11. 14. <ul><li>La gran ofensiva del Cristianisme va unir les forces dels regnes de Castella, Navarra i Aragó. </li></ul><ul><li>L’any 1212 es produirà la batalla de Navas de Tolosa, a la zona nord-est de l’actual província de Jaén </li></ul>
  12. 16. <ul><li>El sistema d’ocupació dels territoris densament poblats, conquerits en l’etapa dels segles XII i XIII, fou diferent </li></ul><ul><li>El sistema de Castella es caracteritzà per ocupar grans latifundis que passarien a mans dels nobles i clergues, expulsant o fent fugir els musulmans cap a l’extrem sud de la Península (Regne de Granada). </li></ul><ul><li>A les zones aragoneses, els musulmans varen poder mantenir la seva religió i les seves lleis, rebent el nom de Mudèjars. </li></ul>
  13. 17. <ul><li>Els MOSSÀRABS foren els cristians que, tot i viure a Al-Àndalus NO varen convertir-se a l’Islam. </li></ul><ul><li>Aquestos cristians en un món àrab varen poder seguir les seves creences i lleis a canvi de pagar tributs a les autoritats islàmiques, en un exercici de tolerància i coexistència pacífica d’ambdues religions. </li></ul><ul><li>Pel que fa als MUDÈJARS , aquestos foren els musulmans que vivien en territori cristià, als que no se’ls permeté tindre ni lleis ni autoritat pròpia. </li></ul><ul><li>A la fi i amb el temps, varen ésser obligats a convertir-se al Cristianisme i se’ls anomenà MORISCOS . </li></ul>
  14. 19. <ul><li>CRISI POLÍTICA A Castella va haver-hi dues fases ben delimitades, la crisi en el segle XIV, que es va manifestar en el terreny agrícola, la Pesta Negra, la guerra civil i els conflictes de tipus social, en especial els pogroms; i la recuperació demogràfica i econòmica del segle XV, tot i la continuïtat dels conflictes socials i una segona guerra civil. </li></ul>
  15. 20. <ul><li>CRISI POLÍTICA </li></ul><ul><ul><li>La primera guerra civil va tenir lloc entre 1366 i 1369 i els enfrontats van ser el rei Pere I i el seu germanastre Enric II de Trastàmara. La noblesa va donar suport a Enric que guanya la guerra, cosa que va suposar el triomf de la noblesa castellana i la instauració de la dinastia dels Trastàmara, que va substituir l'anterior de Borgonya. </li></ul></ul><ul><ul><li>Enric II de Trastàmara va passar a la història amb el sobrenom d’ Enric el de les Mercés , pels beneficis que va concedir a la noblesa que li va donar suport. Es dóna, per tant, un augment del poder de la noblesa: moltes viles i llocs de reialenc passen a la jurisdicció senyorial. </li></ul></ul>
  16. 21. <ul><li>L’expansió cristiana cap al sud de la Península va tindre 2 grans fases o etapes: </li></ul><ul><ul><li>Fins al riu Duero al llarg del segle IX </li></ul></ul><ul><ul><li>Prolongant les fronteres del cristianisme al segle XI </li></ul></ul>
  17. 23. <ul><li>I nstitucions polítiques pròpies, en general s'organitzaven en: </li></ul><ul><li>Monarquia: Formada pel rei i els funcionaris. Tenia caracter feudal, ja que s'establien relacions de vassallatge o ajuda mútua. </li></ul><ul><li>Les corts: Era un òrgan consultiu format per persones pròximes al rei. Tenien la funció d'elaborar lleis i aprovar impostos. </li></ul><ul><li>Cancelleria: centre de documentació i redacció de tot tipus de documents. . </li></ul>
  18. 24. <ul><li>Per administrar els territoris : </li></ul><ul><ul><li>Castella: es va dividir en merindades dirigides per un merino, que tenia funcions administratives i judicials. </li></ul></ul><ul><ul><li>Aragó: es dividia en vergueries, i era el veguer o batle el funcionari encarregat de l'administració </li></ul></ul><ul><li>Les ciutats i viles eren governades per consells, els membres dels quals eren persones influents de les ciutats. </li></ul>
  19. 25. LA CIUTAT CRISTIANA: <ul><li>Tenien muralles de pedra per protegir-se i constituïen un símbol de poder. Els carrerons eren estrets i poc il.luminats, i els principals desembocaven en la plaça , que servia com a lloc d'intercanvi comercial i social, i on es situava l'església i els ajuntaments. Les més importants també tenien universitats. Hi havia grans diferències entre els barris més humilds i els de les famílies burgeses, i entre les jueries o baris de jueus i moreries o barris dels mudèjars. Els artesans s'agrupaven en gremis i ocupaven carrers sencers. Hui en dia encara es poden trobar carrers que fan referència a aquests oficis, com els carrers dels pellisers, ferrers, fusters, teixidors... </li></ul>
  20. 26. <ul><li>Tenia un fort caràcter rural, encara que a les ciutats es desenvolupava el comerç i l'artesania. Com en l'actualitat, cada zona s'especialitzava en els productes que millor s'adaptaven e les seues condicions, així si penseu en els productes agraris actuals més importants de cada província, podreu explicar els de l'època que tractem. </li></ul><ul><li>A Castella i Lleó : Importància del conreu dels cereals i la ramaderia ovina per llana (ovella merina), que s'exportava. La mesta (agrupació de ramaders) defenia els interessos dels ramaders. </li></ul><ul><li>A la Corona d'Aragó : a les zones de l'interior es basava en l'agricultura de secà com la vinya i l'olivera i ramaderia transhumant. A Catalunya va destacar l'artesania tèxtil, la construcció naval i el comerç, sent Barcelona i València els ports més importants de la Mediterrània. </li></ul><ul><li>A Portugal: Es va afavorir el comerç exterior i les expedicions i exploracions per els costes africanes. </li></ul>
  21. 27. Mapa de l’economia als Regnes Cristians
  22. 28. <ul><li>L'estructura de la societat cristiana estava dividida en estaments, és a dir, grups diferènciat de privilegiats (rei, nobles, clero) i de no privilegiats ( camperols i burgesia o artesans i comerciants enriquits), com la que hi havia a la major part d'Europa. Així era una estructura social priramidal en la cúspide de la qual estava el rei, i que es podia dividir en tres estaments: </li></ul><ul><li>Oratores: els que oren. Privilegiats </li></ul><ul><li>Bellatores: els guerrers.Privilegiats </li></ul><ul><li>Laboratores: els que treballen. No privilegiats. </li></ul>Grup Privilegiat: No treballaven. Vivien de les rendes que els proporcionava la propietat de la terra, ja que els camperols havien de pagar-los en espècie per tal de ser protegits pels senyors. Es diferèncien l'alta noblesa o rics homes, baixa noblesa o gentilhomes, i els membres de l'església. No Privilegiats: Eren tots aquells que no tenien privilegis, com els habitants de les ciutats que es dedicaven a l'artesania o el comerç, i els camperols, que en la seua majoria treballaven les terres d'un senyor i entraven al seu servici per tal de que els protegira, a canvi d'una sèrie d'obligacions i prestacions. LA SOCIETAT
  23. 29. <ul><li>Al igual que en l'Al-Àndalus, diferents religions convivien en territori cristià d'una manera pacífica durant una gran part de l'edat mitjana: </li></ul><ul><ul><li>Cristians </li></ul></ul><ul><ul><li>Jueus </li></ul></ul><ul><ul><li>Mudèjars o musulmans </li></ul></ul><ul><li>Cap al s.XIV van començar les hostilitats i persecucions cap als mudèjars, i sobretot, contra els jueus, que eren molt envejats per ocupar els càrrecs en l'administració i gaudir de benestar econòmic (molts van ser prestadors de diners, cosa que era molt mal vista). La causa va ser la crisi econòmica i la propagació de la pesta negra, de les quals van ser acusats els jueus. Els reis cristians van tractar de que tots aquests es convertiren al cristianisme. </li></ul>
  24. 30. LA RELIGIÓ CRISTIANA: Amb la reconquesta el sentiment religiós es va fer més fort, ja que es veia com una lluita contra els infidels i com una croada contra l'islam. La població en la seua majoria analfabets es deixaven aconsellar pels eclesiàstics i creien fortament en l'infern. En aquesta època es va començar a fer el pelegrinatge a Santiago de compostel.la, a partir de que el s.IX trobaren la tomba de l'apòstol, Santiago es va convertir en un punt de trobada d'innumerables pelegrins de tota Europa. A causa del pelegrinatge es van construir esglésies, monestirs, ponts i hospitals i van sorgir noves ciutats.
  25. 31. CULTURA <ul><li>A la península ibèrica, gràcies al llegat recopilat pels monjos als monestirs els cristians van entrar en contacte amb la cultura. Toledo va quedar en mans cristianes a final del S. XI i es va convertir en capital cultural, sobretot a partir de la creació de l’Escola de Traductors. Al voltant del S. XIII, un esdeveniment cultural important va ser l’aparició de textos escrits en llengües romàniques. En la nostra literatura va destacar Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i sor Isabel de Villena. A més es van crear universitats noves. </li></ul>
  26. 32. UNIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ <ul><li>El rei d’ Aragó Alfons I va morir i el seu germà Ramir II, bisbe, el va succeir. Es va casar i va tenir una filla: Peronella. </li></ul><ul><li>Per evitar que el rei de Castella s’incorporés Aragó,va casar la seva filla Peronella amb Ramon Berenguer IV: va néixer la Corona d’Aragó </li></ul><ul><li>Aragó i Catalunya van conservar les seves lleis i institucions, només compartien el monarca. </li></ul><ul><li>. El primer rei conjunt va ser Alfons el cast. </li></ul>
  27. 33. JAUME I EL CONQUERIDOR <ul><li>Va conquerir Mallorca, al s. XIII. Va ser repoblada per catalans i es van expulsar als musulmans. </li></ul><ul><li>Va conquerir València. Van participar nobles catalans i aragonesos. </li></ul><ul><li>Els musulmans van poder quedar-se i conservar les terres. La repoblació cristiana va ser lenta, aragonesos a l’interior i els catalans al litoral. </li></ul>
  28. 34. EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
  29. 35. LA CONQUESTA MEDITERRÀNIA <ul><li>Pere II, fill de Jaume I va conquerir Sicília. </li></ul><ul><li>Jaume II, fill de Pere II, va conquerir Sardenya al s. XIV. Es van expulsar als sards de la ciutat de l’ Alguer perquè es van revoltar i va ser repoblada per catalans. Per això encara es parla català. </li></ul><ul><li>Els almogàvers, guerrers mercenaris catalans, van arribar fins Atenes i van conquerir els ducats d’ Atenes i Neopàtria. </li></ul>
  30. 36. CIÈNCIES SOCIALS – 2n E.S.O. © JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2010-2011 <ul><ul><li>MOLTA SORT !!! </li></ul></ul>

×