Your SlideShare is downloading. ×
0
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso

3,524

Published on

0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
3,524
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Tema 1. la crisi de làntic règim De la Història Moderna cap a a la Contemporànea JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2011-2012
  • 2. <ul><li>QUÈ ÉS L ’ANTIC RÈGIM? </li></ul><ul><li>El sistema econòmic social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval. </li></ul><ul><li>Originat al Renaixement i vigent fins a la Rev. Ind. i Rev. Liberal. Consolidació de les monarquies (absolutisme monàrquic) com a principal diferència del feudalisme. </li></ul><ul><li>Població estancada (fam, peste...). </li></ul><ul><li>Societat estamental (privilegiats: noblesa i clergat). </li></ul><ul><li>Supervivència del règim senyorial (incipient capitalisme que al s. XVIII provocarà la pugna amb els senyors). </li></ul><ul><li>Economia rural, d ’ autoconsum, artesanal... </li></ul>
  • 3. <ul><li>CONCEPTE D ’ ANTIC RÈGIM: </li></ul><ul><li>Sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (S. XIX). </li></ul><ul><li>Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir: </li></ul><ul><ul><li>una població estancada , </li></ul></ul><ul><ul><li>una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial, </li></ul></ul><ul><ul><li>una societat estamental i </li></ul></ul><ul><ul><li>un sistema polític absolutista . </li></ul></ul><ul><ul><li>Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situació del seu país abans de la Revolució Francesa. </li></ul></ul>
  • 4.  
  • 5. <ul><ul><li>Què són els estaments? </li></ul></ul><ul><ul><li>Un estament es correspon amb un grup de social , definit per un comú estil de vida i anàloga funció. També se l ’ anomena estat o ordre . Són grups tancats en els quals l ’ ascens social és molt difícil, gairebé impermeable . </li></ul></ul><ul><ul><li>Cada membre de la societat pertany a un estament </li></ul></ul><ul><ul><li>Tradicionalment hi ha tres estaments: el clergat , la noblesa i l ’ estat pla . </li></ul></ul><ul><ul><li>La societat estamental es caracteritzava per la desigualtat civil, que comportava la divisió de dos grups: els privilegiats i els no privilegiats. Els primers (clergat io noblesa) gaudien de tots els drets i estaven exempts de pagar impostos, els segons (estat pla o tercer estat) no tenien cap prerrogativa i havien de suportar totes les càrregues fiscals. </li></ul></ul><ul><ul><li>A l ’ estament privilegiat de la noblesa s ’ hi accedeix per naixement o per concessió especial del monarca. </li></ul></ul><ul><ul><li>La rígida societat estamental entra en crisis </li></ul></ul><ul><ul><li>Arrel dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), s ’ obrirà pas la societat capitalista. </li></ul></ul>
  • 6.  
  • 7. <ul><li>Estancament demogràfic </li></ul><ul><li>Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu, a mb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades , una esperança de vida baixa i l ’ existència d ’ unes crisis demogràfiques periòdiques . </li></ul><ul><li>Hi ha un fràgil equilibri entre població i recursos </li></ul><ul><ul><li>Els baixos rendiments agraris i la irregularitat de les collites desencadenaven repetides crisis de subsistència que portàvem fams, malalties i epidèmies . </li></ul></ul><ul><ul><li>Les conseqüències eren una mortalitat molt elevada amb l ’ escàs creixement de la població . </li></ul></ul>
  • 8.  
  • 9.  
  • 10.  
  • 11. <ul><ul><li>La terra era la principal font de riquesa . </li></ul></ul><ul><ul><li>La major part de la gent treballava al camp. </li></ul></ul><ul><ul><li>La propietat de la terra estava vinculada a: la noblesa, a l ’ Església, als municipis o a la Corona. </li></ul></ul><ul><ul><li>Senyoria territorial : </li></ul></ul>La propietat de la terra Reserva senyorial Masos Els drets senyorials <ul><li>Senyoria jurisdiccional (drets senyorials): </li></ul><ul><ul><li>territorials : prestacions personals i monopolis senyorials. </li></ul></ul><ul><ul><li>jurisdiccionals : dret de ban, impartir justícia, dret d ’ immunitat </li></ul></ul>
  • 12. <ul><li>L ’ agricultura era la font de riquesa, així la possessió de terres suposava riquesa i poder. Les terres estaven en mans de la Corona, l ’ Església i la noblesa ( terres amortitzades , gràcies als drets dels mayorazgo impedien la mobilitat econòmica). </li></ul><ul><li>Els pagesos eren arrendataris o jornalers. </li></ul><ul><ul><li>Catalunya: contractes d ’ arrendament (emfitèutics) estables i perpetus. </li></ul></ul><ul><ul><li>Galícia i Astúries: contractes a 3 generacions (foros i subforos). </li></ul></ul><ul><ul><li>Castella, Extremadura o Andalusia: Contractes curts o jornalers a latifundis (les pitjors condicions perquè no permetien acumular excedents). També prioritat d ’ ús per les pastures. </li></ul></ul><ul><ul><li>Balears: diversitat de situacions dels pagesos, però a Menorca dominaven els mitgers. </li></ul></ul>
  • 13. Crisis des subsistència <ul><li>Es tractava de crisis econòmiques periòdiques , de les societats de l ’ Antic Règim, provocades per les males collites com a conseqüència de: guerra, gelades, sequera, seguides de l ’ augment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a l ’ atur, i fins i tot a la mort. </li></ul><ul><li>Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals). </li></ul><ul><li>I una producció ramadera també insuficient . </li></ul>LA CRISI S ’ ORIGINA EN LES ZONES RURALS.. MALES COLLITES AUGMENT DEL PREU DEL BLAT FAM DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS REDUCCIÓ DE LA VENDA DE PRODUCTES ARTESANALS ATUR DISMINUCIÓ DELS INGRESSOS REALS (dèficit pressupostari))
  • 14. Indústria tradicional i manufactures Món rural (artesanal) Món urbà (artesanal i industrial) Família pagesa Gremis Unitat de producció bàsica Treball domèstic Gremis (treball artesanal) Manufactures (industrial) Fàbriques domestic system factory system - manufactures
  • 15. <ul><li>Tallers artesanals organitzats en gremis (menestrals). </li></ul><ul><li>Comerç interior escàs i a nivell comarcal degut a l ’ economia agrària d ’ autoconsum. </li></ul><ul><li>A Balears: a part del comerç interior també n ’ hi havia d ’ exterior. </li></ul><ul><ul><li>Menorca: Importaven cereals de la Mediterrània oriental per vendre ’ l a l ’ est peninsular. Hi havia grecs i jueus dedicats al comerç. </li></ul></ul><ul><ul><li>Mallorca: Expedicions a Amèrica. Discriminació dels xuetes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pitiüses: Exportacions de sal. Domina la població pagesa. </li></ul></ul>
  • 16. local i comarcal
  • 17. Comerç i transports Comerç interior Comerç colonial local i comarcal <ul><li>Escassos excedents </li></ul><ul><li>Baix nivell d ’ especialització </li></ul><ul><li>Insuficiència dels transports, especialment per camins i carreteres </li></ul><ul><li>Els intercanvis a les fires </li></ul><ul><li>Noves rutes comercials, colònies ultramarines </li></ul><ul><li>Proporcionava matèries primeres a les industries </li></ul><ul><li>Permetia vendre objectes manufacturats </li></ul><ul><li>Grans beneficis a les companyies comercials </li></ul><ul><li>Desenvolupament del capitalisme comercial </li></ul><ul><li>Proliferació de mercaders, banquers i prestamistes </li></ul><ul><li>La navegació marítima i fluvial era el sistema de transport més fàcil i barat </li></ul>
  • 18.  
  • 19. <ul><li>Fonamentat ideològicament en la fórmula </li></ul><ul><ul><li>“ Monarquia de dret diví ” . </li></ul></ul><ul><ul><li>L ’ autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder. El monarca concentrava en la seva persona tots els poders (legislatiu, executiu i judicial). </li></ul></ul>Bossuet El monarca Poder absolut <ul><li>Nomenava els magistrats </li></ul><ul><li>Administrava justícia </li></ul><ul><li>Dirigia la política exterior </li></ul><ul><li>Cap de l ’ exèrcit </li></ul>
  • 20. <ul><li>Els instruments que utilitzen els reis absoluts són: </li></ul><ul><ul><li>El Consell d ’ Estat i els secretaris d ’ Estat (ministres). </li></ul></ul><ul><ul><li>L ’ administració local en mans de governadors o intendents </li></ul></ul><ul><ul><li>La Burocràcia (funcionaris encarregats d ’ executar les ordres reials, administrar justícia, recaptar impostos ) i la Diplomàcia (pels assumptes externs). </li></ul></ul><ul><ul><li>L ’ exèrcit . </li></ul></ul>Instruments de govern
  • 21. <ul><li>Aquesta fórmula de govern va trobar resistència </li></ul><ul><ul><li>D ’ una part, dels grups socials defensors dels privilegis feudals, la noblesa i el clergat . </li></ul></ul><ul><ul><li>I d ’ altra banda, els reis van intentar destruir aquesta oposició i atreure d ’ altres sectors socials, mitjançant el Despotisme il·lustrat . </li></ul></ul>Resistències i oposició
  • 22. <ul><li>Va haver-hi excepcions a aquesta forma de govern: </li></ul><ul><ul><li>Espanya, Portugal, Països Baixos, L ’ imperi austriac, Països nòrdics i Rússia eren MONARQUIES IL·LUSTRADES . </li></ul></ul><ul><ul><li>Les Províncies Unides (Holanda) i la República de Venècia, eren REPÚBLIQUES OLIGÀRQUIQUES </li></ul></ul><ul><ul><li>Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA </li></ul></ul><ul><ul><li>Els Estats Units es convertiren en una REPÚBLICA CONSTITUCIONAL </li></ul></ul>El paradigma de monarquia absoluta La francesa, encarnada en la figura del rei Lluís XIV . Model absolutista i alternatives
  • 23. <ul><ul><li>Serà durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII. </li></ul></ul><ul><ul><li>La fi de l ’ absolutisme monàrquic esdevindrà amb la revolució burgesa a França (1789) i els posteriors esclats revolucionaris del segle XIX (1820, 1830, 1848). </li></ul></ul>El seu màxim esplendor
  • 24.  
  • 25.  
  • 26. <ul><ul><li>Podria definir-se com el moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l ’ Europa del segle XVIII ( “ segle de les Llums ” ). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. </li></ul></ul><ul><ul><li>Va suposar una important modernització cultural i l ’ intent de transformar les caduques estructures de l ’ Antic Règim. </li></ul></ul><ul><ul><li>La influència de la Il·lustració es va concretar en dues fases : un primer moment, la via reformista , dóna lloc a l ’ aparició del Despotisme Il·lustrat , i un segon moment, la via revolucionària amb la Revolució francesa . </li></ul></ul>Concepte de Il·lustració
  • 27. <ul><ul><li>La Raó </li></ul></ul><ul><ul><li>La intel·ligència humana és l ’ únic mitjà per entendre i explicar el món. Ni l ’ autoritat, ni la tradició, ni la revelació no podien substituir la raó. </li></ul></ul><ul><ul><li>El Progrés </li></ul></ul><ul><ul><li>S ’ aconsegueix a través de la ciència , i aquesta en combinació amb la tècnica, permeten l ’ avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. Eren partidaris ferms de l ’ educació i del progrés . </li></ul></ul><ul><ul><li>La Naturalesa </li></ul></ul><ul><ul><li>Creien que la naturalesa era una font de justícia i de bondat. La societat és la que falseja i corromp l ’ home, el qual és bo en estat natural. </li></ul></ul><ul><ul><li>La Tolerància </li></ul></ul><ul><ul><li>Van defensar la tolerància en les relacions humanes. Rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i condemnaven la intolerància religiosa </li></ul></ul><ul><ul><li>La Felicitat </li></ul></ul><ul><ul><li>És l ’ objectiu últim de la vida humana. Tothom hi té dret. </li></ul></ul>L ’ esperit de la Il·lustració
  • 28. <ul><ul><li>Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies , recolzades pels poders públics. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les societats d ’ amics del país , establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els Salons . Llocs de tertúlies o reunions de il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees. </li></ul></ul><ul><ul><li>L ’ Enciclopèdia . </li></ul></ul>Vehicles de difusió de les noves idees
  • 29. <ul><li>Precedents </li></ul><ul><li>Hi ha que buscar-los en dos pensadors anglesos que van elaborar les seves teories en el pas del segle XVII al XVIII </li></ul>El pensament il·lustrat John Locke Isaac Newton Va criticar obertament el poder absolut i va propugna la separació de poders Introductor del mètode científic , basat en l ’ observació i la posterior comprovació
  • 30. <ul><li>Difusió lenta en part degut a: </li></ul><ul><ul><li>L ’ absència d ’ una burgesia inquieta (cert conservadorisme) </li></ul></ul><ul><ul><li>El gran pes de l ’ Església, </li></ul></ul><ul><ul><li>Inexistent classe social mitjana. </li></ul></ul><ul><li>A partir 1750 primers pensadors espanyols que critiquen el model social: Campomanes, Jovellanos, Aranda, Floridablanca... demostren interès per la ciència, l ’ esperit crític i el progrés ( a partir de l ’ educació com a motor de canvi). </li></ul><ul><li>Lluitaren contra els estaments privilegiats </li></ul><ul><li>Defensaven una educació obligatòria per a tothom </li></ul>
  • 31. <ul><li>Mallorca: la noblesa fou la protagonista, crearen tertúlies que desembocaren en la Real Sociedad Económica Mallorquina de Amigos del País, que pretenia fomentar millorar i defensar la indústria, el comerç, l ’ agricultura, les arts i les lletres. </li></ul><ul><li>Pitiüses: alguns funcionaris i el bisbe . </li></ul><ul><li>Menorca: Possiblement la més “ il·lustrada ” d ’ Espanya. Per què? Cal destacar els germans Ramis (català) i la Societat Maonesa de Cultura </li></ul>
  • 32.  
  • 33. J. L. Locke -L ’ Estat garantia de les llibertats individuals Cal destacar Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa Montesquieu -Divisió de poders, “ L ’ esperit de les lleis ” , 1748. Crea les bases del liberalisme polític El pensament il·lustrat Rousseau - ” Contracte social ” L ’ home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre) La Il·lustració Montesquieu Voltaire Rousseau
  • 34. El pensament il·lustrat En el terreny econòmic Dos noves corrents anomenades: fisiòcrata i liberalisme , es van oposar al mercantilisme Fisiocràcia Liberalisme Els fisiòcrates defensaven que l ’ agricultura i les activitats productives eren la font de riquesa principal. L ’ ideòleg fou Quesnay Mercantilisme Defensava la idea econòmica de l ’ acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i el comerç com la millor activitat per aconseguir-la. Per als seus defensors, la riquesa de l ’ Estat recau en la libertat del mercat ; aquest és regula per la llei d ’ oferta i demanda. L ’ Estat no ha d ’ intervenir en l ’ activitat econòmica. L ’ ideòleg fou Adam Smith . Quesnay Adam Smith
  • 35. Adam Smith
  • 36.  
  • 37. <ul><li>L ’ herència dels Reis Catòlics havia recaigut en la dinastia dels Habsburgs (Casa d ’ Àustria) del 1517 al 1700. </li></ul><ul><li>Al 1700 mor Carles II sense deixar hereu. Amb ell acaba la dinastia dels Habsburg a Espanya. </li></ul>
  • 38. <ul><li>Al 1700, Carles II de la casa dels Àustries va morir sense deixar descendència. Els candidats al tron eren el net de la seva germana, Felip d ’ Anjou (Borbons francesos); i l ’ Arxiduc Carles d ’ Habsburg. </li></ul><ul><li>L ’ accés al poder dels Borbons enfortia el seu poder a Europa, per això G. Bretanya, Holanda i Portugal donaren suport a Àustria i entraren en guerra contra Espanya i França. </li></ul><ul><li>També hi va haver un conflicte intern: Castella recolzava a Felip V en canvi la Corona d ’ Aragó donava suport a l ’ Arxiduc Carles (por de perdre el poder de les corts). </li></ul>
  • 39. <ul><li>Al 1711 mor Josep I d ’ Àustria i ocupa el tron l ’ Arxiduc Carles. El perill el constituïen els Habsburg, si aconseguien Espanya tindrien dos grans regnes. </li></ul><ul><li>Per això els anglesos i holandesos van voler acabar la guerra i reconèixer Felip V com a rei d ’ Espanya. </li></ul><ul><li>Es signà el Tractat d ’ Utrecht (1713), que suposà grans concessions a: </li></ul><ul><ul><li>Àustria: Milà, Flandes, Nàpols i Sardenya </li></ul></ul><ul><ul><li>G. Bretanya: Gibraltar i Menorca i privilegis comercials amb Amèrica. </li></ul></ul>
  • 40. <ul><li>L ’ evolució de la monarquia autoritària dels S.XV-XVII va derivar a l ’ absolutisme del S.XVIII, amb l ’ arribada dels Borbons. </li></ul><ul><li>La monarquia del dret diví. El monarca posseïa el poder absolut, no se sotmetia a cap control i no compartia la sobirania amb ningú. Tot l ’ estat residia en ell. </li></ul><ul><li>Els Àustries ja havien iniciat aquest procés absolutista, hi havia poques institucions que poguessin enfrontar-se al rei. Només a la Corona d ’ Aragó, Navarra i P. Basc les Corts tenien cert grau de sobirania, que amb els Borbons perderen, ja que aplicaren un model uniformitzador i centralista </li></ul>
  • 41. <ul><li>Felip V per mitjà dels Decrets de Nova Planta imposà l ’ organització politicoadministrativa als territoris de l ’ antiga Corona d ’ Aragó (no a Navarra i P. Basc). </li></ul><ul><li>Va abolir les Corts d ’ Aragó i les integrà a les Corts d ’ Espanya. Així i tot, aquestes tenien poques competències, estaven sotmeses al rei. </li></ul><ul><li>El Consell d ’ Aragó fou abolit i el de Castella fou el del país, que exercia funcions consultives, legislatives i judicials. Però qui tenia la darrera paraula era el monarca que intervenia en tots els afers de l ’ Estat. Els secretaris ( “ ministres ” nomenats pel rei) l ’ ajudaven. </li></ul><ul><li>A Balears, els Decrets de Nova Planta també suposaren la desaparició del Regne de Mallorca. Ús del castellà </li></ul>
  • 42. <ul><li>Intents d ’ organització uniforme de l ’ administració. S ’ eliminen els virregnats i es creen demarcacions provincials dirigides per capitans generals amb competències militars i administratives. </li></ul><ul><li>S ’ implanten reials audiències amb competències judicials presidides pels capitans generals. </li></ul><ul><li>Implanten els intendents per recaptar impostos i dinamització econòmica; controlar les autoritats locals... </li></ul><ul><li>Reorganització de la Hisenda , tothom havia de pagar, primer s ’ aplica als territoris de la Corona d ’ Aragó i en vista de l ’ èxit ho proven a la resta d ’ Espanya (Cadastre d ’ Ensenada, 1750-1753) però els privilegiats oposen molta resistència. </li></ul>
  • 43. <ul><li>Pèrdula de poder i influència internacional. Paradoxalment aquest fet millorà la situació interior d ’ Espanya ja que no hagueren de mantenir les possessions europees que durant els S.XVI i XVII absorbien la major part dels pressuposts (militar). </li></ul><ul><li>El S.XVIII fou de relativa pau. </li></ul><ul><ul><li>Felip V: Pactes de Família per defensar els inte- ressos espanyols a Itàlia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Carles III: Intervé a la Guerra dels 7 anys al costat de França contra Anglaterra. Va perdre Florida i Menorca que havia estat francesa (1756-1763) torna a ser anglesa. (veure situació de Menorca durant el s.XVIII) </li></ul></ul>
  • 44. <ul><li>En morir Ferran VI (regnà del 1746 al 1759) el seu germà Carles III ocupà el tron. </li></ul><ul><li>El regnat de Carles III (1759-1788) fou l ’ etapa més destacada del s.XVIII, en part per haver entrat en contacte amb les idees il·lustrades ( despotisme il·lustrat ). </li></ul>
  • 45. <ul><li>Carles III amb el seu programa de reformes va rebre oposició dels grups privilegiats. </li></ul><ul><li>Destacar el Motí d ’ Squillace (1766): el ministre va posar en marxa unes mesures de sanejament i ordre públic en un moment en què la població patia fam, s ’ havia liberalitzat el comerç de blat, els privilegiats veien retallats els seus privilegis. </li></ul><ul><li>Per aturar la revolta Carles III destituí Squillace i va frenar algunes reformes i abaixà el preu dels aliments bàsics. </li></ul><ul><li>Posteriorment seguí les reformes amb ministres espanyols. Per exemple, adquirí més poder sobre l ’ Església </li></ul>
  • 46. Tema 1. la crisi de làntic règim ANNEXXOS i ESQUEMES
  • 47.  
  • 48.  

×