Llistat De Termes TèCnics D’Art Ii

5,835
-1

Published on

Vocabulari de termes tècnics d'art per a les proves de selectivitat.

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
5,835
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16
Actions
Shares
0
Downloads
198
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Llistat De Termes TèCnics D’Art Ii

  1. 1. Llistat de termes tècnics d’art ( Curs 2009-10) Proves d’Accés a la Universitat (PAU) Part II
  2. 2. •IMPOSTA (línia) OGIVA (arc apuntat) •PLANTA BASILICAL •INTRADÓS OLI (pintura) •PLANTA DE SALÓ •LLANTERNA •OPISTÒDOM •PLEMENTERIA •LLENÇ •ORDRE (arquitectònic) •PODI •LLINDA •ORQUESTRA •POLICROMIA •LLOTJA •PALESTRA •POLÍPTIC •LLUM (de l’arc) •PASTEL (pintura al •PÒRTIC •LLUNETA pastel) •PRESBITERI •MAINELL •PERISTIL •PRONAOS •MÀNDORLA •PERSPECTIVA ( lineal, •READY MADE •MAQSURA aèria) •RELLEU (baix, mig, alt) •MAUSOLEU (Panteó) •LINEAL •RETAULE •MESQUITA •AÈRIA: •ROSASSA •MINARET •PETXINA •SALMER •MÍNBAR •PILAR •SARCÒFAG •MOSAIC •PILAR FASCICULAT •TALLA •MUR CORTINA •PILASTRA •TAMBOR •NAOS •PILOTIS •TEATRE •NÀRTEX •PINACLE •TERMES •NATURA MORTA •PLANTA (basilical, de •TETRAMORF •NAU NERVADURA saló) (nervi)
  3. 3. •TIMPÀ •TOLOS •TONDO •TRACERIA •TRANSSEPTE •TREMP (pintura al tremp) •TRIBUNA •TRIFORI •TRÍGLIF •TRÍPTIC •TROMPA •TROMPE-L’OEIL •VANITAS •VITRALL •VOLTA (d’aresta, de canó, de creueria, • de mocàrabs, gallonada) •VOLTA D’ARESTA •VOLTA DE CANÓ •VOLTA DE CREUERIA •VOLTA DE MOCÀRABS •VOLTA GALLONADA •VOLUTA
  4. 4. IMPOSTA (línia) Carreu o filera de carreus damunt el qual s’aixeca un arc o una volta, generalment amb un poc de volada. Motllura que assenyala, a l’exterior d’un edifici, la separació corresponents als diferents pisos de l’interior. Línia d’imposta d’un arc de mig punt en color verd. Línia d’imposta d’un edifici romànic amb decoració geomètrica.
  5. 5. INTRADÓS Superfície interior d’un arc o d’una volta.
  6. 6. LLANTERNA Element arquitectònic, de planta circular o poligonal i obertures laterals, que corona una cúpula o una torre i serveix per a il·luminar l’espai interior i decorar l’exterior.
  7. 7. LLENÇ Suport pictòric que consisteix en una roba, generalment de lli o de cànem, tractada. Muntat d’una tela o llenç sobre un bastidor. Anvers i revers d’un llenç.
  8. 8. LLINDA Element arquitectònic horitzontal d’una sola peça que clou la part superior d’una obertura i descarrega el pes damunt els muntants.
  9. 9. LLOTJA Galeria oberta formada per arcades sostingudes per columnes o pilars, que mira a l’exterior d’un edifici. Edifici públic destinat a intercanvis comercials. Llotja interior del palau Solleric. Ciutat. S. XVIII
  10. 10. LLUM (de l’arc) Distància horitzontal entre dos elements de suport o entre les dues arrencades d’un arc o volta.
  11. 11. LLUNETA Volta en forma de mitja lluna formada per la intersecció d’un arc amb una volta de canó, en practicar-hi una obertura Volta de la capella Sixtina. Miquel Àngel Buonarotti. Cinquecento
  12. 12. MAINELL Columneta de fusta o pedra que divideix en dos el buit d’una obertura.
  13. 13. MÀNDORLA Sanefa que encercla una figura sagrada a la qual es vol donar una importància especial. Pantocràtor de la taula de la seu d’Urgell amb una doble màndorla que simbolitza la unió del cel i la Terra
  14. 14. MAQSURA Espai d’una mesquita situat davant el mihrab i diferenciat de la resta per unes arcades i una major decoració, destinat a l’oració dels dirigents polítics. Maqsura de la mesquita de Córdova. Al fons s’aprecia el mihrab
  15. 15. MAUSOLEU (Panteó) Tomba monumental. El nom deriva de Mausolo, sàtrapa de Cària (s. IV aC) a la memòria del qual s’aixeca una tomba gegantina. Mausoleus n’hi ha a moltes cultures com, per exemple, la romana. Mausoleu de l’emperador Adrià conegut com a castell de sant Angelo. Flanquejant el pont sobre el riu Tíber rèpliques d’escultures de Bernini.
  16. 16. MESQUITA Temple destinat al culte islàmic. Mesquita Blava. Mesquita de tipus otomà, amb profusió de minarets i cúpules de tradició bizantina .
  17. 17. MINARET Torre de planta quadrada o circular de desenvolupament vertical, d’una mesquita. Serveix perquè el muetzí cridí els fidels a l’oració. Diferents tipus de minarets de diferents tipologies de mesquites. Minaret de la mesquita de la Koutoubia, Marràqueix.
  18. 18. MÍNBAR Púlpit o càtedra elevada de fusta situada a prop del mihrab d’una mesquita i destinada a la lectura i predicació de l’Alcorà. Mínbar de la mesquita de Córdova
  19. 19. MOSAIC Decoració de parets i sòls feta per la incrustació, en un fons de morter, de tessel·les de diferent naturalesa i color formant composicions figuratives o geomètriques. Mosaic pompeià de la Casa del Faune. Al centre de la composició un pop devora una llagosta.
  20. 20. MUR CORTINA Paret que forma la façana d’un edifici, no sustentant, feta a base de vidre, alumini o altres materials lleugers formant una espècie de cortina exterior que amaga els elements estructurals de l’edifici.
  21. 21. NAOS Cambra principal d’un temple grec, situada entre la pronaos i l’opistòdoms, on hi havia l’estàtua de culte. Alçat del Partenó.
  22. 22. NÀRTEX Part porticada de l’atri situat davant d'ingrés principal d’una església, des d’on podien seguir la segona part de la missa (Eucaristia) els catecúmens o fidels que es preparaven per a rebre el baptisme. Planta de la primitiva església paleocristiana de sant Pere a Roma. S.IV
  23. 23. BODEGÓN NATURA MORTA Obra plàstica el tema de la qual és la representació d’objectes inanimats naturals o artificials.
  24. 24. NAU Espai comprès entre murs, arcades o fileres de columnes en un edifici. Interior de la seu de Mallorca des de central central Vista panoràmica des de la nau la nau de la Seu de Mallorca.
  25. 25. NERVADURA (nervi) Motllura sortint de l'intradós d’una volta amb la finalitat de reforçar-la o decorar-la.
  26. 26. OGIVA (arc apuntat) Arc que diagonalment reforça la volta i que dóna lloc a la volta d’ogives o de creueria, element essencial de l’arquitectura gòtica.
  27. 27. ÓLEO OLI (pintura) Tècnica pictòrica, generalment damunt tela, realitzada amb una pasta pictòrica obtinguda a partir de la dissolució de pigments amb oli de llinosa i algun additiu. L’oli amplia la gama de colors augmenta el contrast i permet la superposició de capes transparents o veladures.
  28. 28. OPISTÒDOM Sala in antis situada a la part posterior d’un temple grec, oberta a l’exterior i sense comunicació amb la naos. Indret on es guardaven els objectes de culte i els tresors, només es troba als temples grecs de grans dimensions. Planta i Maqueta del temple de Zeus a Olímpia, s. V a C . (1) naos, (2) prónaos, (3) opistòdom, (4) peristil, (5) basament, (6) frontó, entaulament (10=7+8+9), arquitrau (7), fris (8+9), mètopes (8), tríglifs (9).
  29. 29. ORDRE (arquitectònic) Qualsevol dels estils constructius de l’arquitectura clàssica que es distingeixen per les formes, les proporcions i el mode d’ornamentació de les columnes i l’entaulament.
  30. 30. ORQUESTRA Espai circular en un teatre grec situat davant el prosceni i destinat al cor. Espai semicircular en un teatre romà destinat a les autoritats. Teatre grec a l’illa de Sicília
  31. 31. PALESTRA Espai destinat a exercicis gimnàstics, d’origen grec. Formava part del gimnàs. A la darreria del s IV a C, adoptà la forma de pati quadrangular annex al gimnàs. A Roma era un espai annex a les termes. Reconstrucció ideal de la palestra grega del santuari d’Olímpia. S V a C. Restes de la palestra de la ciutat romana de Segobriga. Conca
  32. 32. PASTEL (pintura al pastel) Tècnica i per extensió obra pictòrica realitzada damunt paper amb un llapis fet amb colors mòlts i reduïts a pasta pictòrica amb goma aràbiga.
  33. 33. PERISTIL Pòrtic o galeria de columnes tot al voltant d’un pati o d’un edifici. Peristil d’una casa pompeiana.
  34. 34. PERSPECTIVA ( lineal, aèria) Construcció geomètrica que permet representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional.
  35. 35. PERSPECTIVA LINEAL: Respon a una formulació de base matemàtica Brunelleschi, arquitecte florentí del s. XV, la va utilitzar per primera vegada com una forma de projectar els edificis simulant les tres dimensions. Es basa en la confluència de totes les línies de la composició en un punt anomenat punt de fuga, que se situa per darrere del plànol del quadre. Serà l’instrument amb que les representacions pictòriques es situaran en un espai il·lusori que reprodueix fidelment l’espai real organitzant les composicions en diversos plànols.
  36. 36. AÈRIA: definida i utilitzada per Leonardo da Vinci (s XVI) per qui la perspectiva lineal era una abstracció matemàtica que no satisfeia completament l’ull humà. Considerava que s’havia de tenir en compte la variació de colors en relació a la distància i la pèrdua de nitidesa dels contorns dels objectes amb la llunyania. S’intenta representar l’atmosfera que envolta els objectes.
  37. 37. PETXINA Cadascun dels quatre triangles curvilinis situats entre els arcs torals, sobre els quals descansa directament el cimbori. Serveixen per passar de la planta quadrada a la circular
  38. 38. PILAR Element arquitectònic vertical de suport, de secció poligonal, aïllat i massís, considerablement més alt que ample però de proporcions arbitràries. Sol ser de major robustesa que la columna PILAR
  39. 39. PILAR FASCICULAT Pilar format per nombroses motllures adossades, característics sobre tot de l’art gòtic. Diferents seccions de pilars i columnes de temples medievals.
  40. 40. PILASTRA Pilar de planta quadrada o rectangular adossat a un mur o a una paret.
  41. 41. PILOTIS Element arquitectònic propi de l’arquitectura racionalista. Forma part d’un dels cinc punts de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926: uns pilars (pilotis) molt prims de ferro, de secció rodona que formen una estructura reticular, aguanten l’edifici aixecant la zona habitable respecte del terreny (Ville Savoie) Ville Savoie. Le Corbussier. Poissy, França (1929)
  42. 42. PINACLE Element arquitectònic terminal acabat generalment en punta.
  43. 43. PLANTA Secció horitzontal de qualsevol dels pisos d’un edifici, generalment feta a escala. Hi apareixen els murs, les columnes o pilars, les obertures i línies projectades corresponents a les voltes de creueria i aresta.
  44. 44. PLANTA BASILICAL Planta que recorda la de la basílica romana. Planta d’una basílica romana i planta basilical de san Giovanni in Laterano. Roma
  45. 45. PLANTA DE SALÓ Planta d’una o tres naus i suports molt estrets a les arcades de separació. L’espai interior és unitari i diàfan amb manca de separacions visuals que compartimentin la planta de l’edifici. Aquests tipus de planta es propi de l’arquitectura gòtica del sud de França i Catalunya del s. XIV. Planta i interior de la catedral de Girona. Segles XIV i XV
  46. 46. PLEMENTERIA Conjunt de peces de poc gruix que formen l’element passiu d’una volta de creueria omplint els espais que hi ha entre els arc o els nervis.
  47. 47. PODI Plataforma situada entre l’arena i la càvea d’un amfiteatre on hi havia les places d’honor Vista aèria del Colosseu o amfiteatre Flavi. Secció del Colosseu després d’un procés de reforma dut a terme al segle III.
  48. 48. POLICROMIA Revestiment pictòric de dos o més colors amb què es cobreix una obra escultòrica o arquitectònica per completar-la. Escultura d’August de Prima Porta i el Partenó, tal com les degueren veure els seus contemporanis
  49. 49. POLÍPTIC Retaule format per més de tres compartiments o plafons, articulats de manera que es poden plegar sobre el plafó central. Políptic de l’anyell místic de Jan Van Eyck, amb les portes tancades ( S. XV)
  50. 50. PÒRTIC Corredor públic per passejar-hi que es troba en tota la llargària d’un carrer, al voltant d’una plaça o a l’entorn d’una illa de cases. Portalada romànica del monestir de santa Maria de Ripoll al pòrtic de la basílica. (s. XII)
  51. 51. PRESBITERI Part d’una església, més elevada que la resta, corresponent a l’interior de l’absis, on hi ha l’altar major. Presbiteri de la catedral de València
  52. 52. READY MADE Obra artística fruit de la combinació o disposició arbitrària d’objectes d’ús quotidià allunyats del seu context habitual amb la qual l’artista pretén sorprendre. Marcel Duchamp denominà així a les seves composicions fetes a partir d’objectes extrets de la realitat generant obres artístiques innovadores.
  53. 53. RELIEVE RELLEU Forma no exempta treballada en un suport bidimensional. Segons el gruix o la part que ressalta del plànol del bloc es classifica en alt, mig o baix relleu.
  54. 54. ALT RELLEU: És considera alt relleu si les figures sobresurten més de la meitat del seu volum des del fons del bloc. El MIG RELLEU, sobresurt aproximadament la meitat.
  55. 55. BAIX RELLEU El baix relleu es aquell que les figures representades sobresurten menys de la meitat o gairebé gens. Poden estar fets sobre pedra o fusta. En alguns casos poden estar policromats.
  56. 56. RETAULE Armazón arquitectónico Conjunt de taules pintades o que sirve tanto de bé frontals de marbre, ornamento sobre un pedra, fusta o altres altar, como para la materials, que generalment colocación de imágenes, representen escenes pinturas o relieves religioses, col·locat darrere d’un altar. Cubre el muro tras el altar y puede estar hecho sobre madera, piedra o metal.
  57. 57. ROSASSA Finestral circular, calat i vidrat, situat a gran altura a la façana d’una església. Rosassa de llevant vista des de l’interior de la seu de Mallorca. Dia 2 de febrer i dia 11 de novembre són els dos únics dies de l’any que s’hi pot ver un fenomen especial. La llum de la rosassa de llevant es projecta just davall de la rosassa del portal de l’Almudaina.
  58. 58. SALMER Pedra picada amb el llit horitzontal i un costat tallat en pla inclinat, col·locada a la part superior d’un pilar o d’un mur per rebre la primera dovella d’un arc o d’una llinda.
  59. 59. SARCÒFAG Arca de pedra, generalment decorada amb relleus i inscripcions, destinada a contenir el cos d’un difunt. Sarcòfag dels esposos, art etrusc. S VI a C.
  60. 60. TALLA Escultura, especialment de fusta. Majestat Batlló.Talla romànica en fusta de xiprer i de castanyer, policromada al tremp. Mitjan segle XII
  61. 61. TAMBOR Mur cilíndric, o poligonal que serveix de base d’una cúpula per donar-li major elevació generalment amb finestrals per il·luminar l’interior de l’edifici.
  62. 62. TAMBOR Qualsevol de les peces del fust d’una columna que no és monolítica
  63. 63. TEATRE Edifici destinat a les representacions d’aquest gènere literari nascut a Grècia. Es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors, l’orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de l’escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena) Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. A partir del s. I a C a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los: Els grecs construïen els teatres sobre la falda d’una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades. Els romans també eren capaços de fer teatres com a edificis independents, en els quals la graderia (cavea) descansava sobre un sistema d’arcs i galeries de formigó. L’orquestra (orchestra) que en el teatre grec d’època clàssica era completament circular, va esdevenir semicircular en el teatre romà. També va canviar-ne la funció: ara hi seien els espectadors més importants. Els romans feien l’escenari (proscaenium o pulpitum) més ample. La scaena en el teatre romà es construïa tan alta com la cavea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle. La façana interior (frons scaenae) ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l’escenari i servia de decorat permanent per totes les obres.
  64. 64. Parts del teatre romà de Mèrida. Comparativa entre una planta d’un teatre grec i d’un teatre romà.
  65. 65. TERMES Complex arquitectònic de l’antiga Roma destinat als banys públics, exercicis físics, descans, esbarjo i activitats intel·lectuals. Les parts fonamentals de les termes són les sales de bany fredes (frigidarium) tèbies (tepidarium) i calentes (caldarium) Eren edificis de gran audàcia constructiva, amb grans espais coberts per voltes i cúpules fetes de formigó i recobertes a l’exterior de pedra, marbre i mosaic. Restes i maqueta de les termes de Dioclecià. Roma. S. III/IV d. C.
  66. 66. Planta de les Termes de Dioclecià 1) Caldarium (sala de banys calents) 2) Tepidarium (sala de banys temperats) 3) Frigidarium (sala de banys freds) 4) Natatio (piscina) - 5) Palestrae (gimnasos) 6) Entrada al recinte - 7) Gran exedra
  67. 67. TETRAMORF Motiu iconogràfic que representa el conjunt dels quatre animals o vivents que tradicionalment simbolitzen els evangelistes units en una sola figuració. •l’àngel, o l'home alat s'associa a Mateu •el lleó s'identifica amb Marc. •el bou simbolitza Lluc. •l’àguila ha estat associada a la figura de Joan. Relleu escultòric romànic, Maiestas Domini i Tetramorf. San Pedro de Moarves, Palència
  68. 68. TIMPÀ Espai triangular o circular inscrit dins les cornises d’un frontó, que sol anar decorat amb escultures o relleus. A les portalades de les esglésies medievals està delimitat per la llinda i les arquivoltes.
  69. 69. TOLOS Temple de l’antiga Grècia de planta circular, cupulat i que pot ser perípter o no. Tolos del santuari de Delfos. S. IV a. C.
  70. 70. TONDO Element decoratiu, esculpit o pinta de forma circular, típic del Renaixement italià. Tondo Doni Miquel Àngel c. 1503-05; La Sagrada Família; 120 cm de diàmetre; Galeria dels Uffizi, Florència
  71. 71. TRACERIA Decoració arquitectònica de pedra formada per la combinació de línies i figures geomètriques, utilitzada en l’art gòtic a finestrals, rosasses, etc. Detall de finestral amb traceria gòtica de la llotja de mercaders de Guillem Sagrera. Ciutat de Mallorca. S. XV.
  72. 72. TRANSSEPTE Nau d’una església perpendicular a la nau principal. La intersecció de les dues naus forma el creuer.
  73. 73. TREMP (pintura al tremp) Obra pictòrica realitzada amb una pasta pictòrica obtinguda a partir de pigments preparats amb substàncies glutinoses com l’ou, la cola, la caseïna o la goma. Madona del Magnificat, S. Botticelli. (1482) Tremp sobre taula, 115 cm de diàmetre Galleria degli Uffizi, Florència
  74. 74. TRIBUNA Galeria elevada, situada damunt les naus laterals d’una església, oberta a la nau central. Tribunes de la catedral romànica de sant Jaume de Galícia (s. XII)
  75. 75. TRIFORI Galeria de trífores situada sobre cadascuna de les naus laterals d’una església, sovint amb finalitat decorativa.
  76. 76. ENTABLAMENTO TRÍGLIF Element arquitectònic en forma de rectangle sortint solcat de tres glifs, que decora un fis d’ordre dòric, des de l’arquitrau a la cornisa, alternant amb les mètopes.
  77. 77. TRÍPTIC TRÍPTICO Retaule de tres taules, en el qual les dues laterals es poden tancar sobre la central.
  78. 78. TROMPA Volta volada feta en un racó, semblant a una petxina, amb el vèrtex a l’angle i limitada per un arc de mig punt, que s’aplica en una construcció per passar de planta quadrada a octogonal i és utilitzada, com la petxina, per sostenir cimboris i cúpules. Cúpula damut trompes de l’església de Sant Pau del Camp (s XIII) Catalunya
  79. 79. TROMPE-L’OEIL Expressió francesa que significa “enganyar l’ull”, també artifici. És una tècnica pictòrica que intenta enganyar la vista, moltes vegades intentant produir un fals efecte de profunditat, perspectiva o altres efectes òptics. Va ser molt utilitzada pels pintors de cúpules del Barroc. Al·legoria sobre els treballs dels missioners jesuïtes A. Pozzo (1691-4) Fresc Església de sant Ignasi, Roma
  80. 80. VANITAS Mot llatí que significa vanitat. Designa una categoria particular de natura morta, d’alt valor simbòlic, amb la pretensió de transmetre la inutilitat dels plaers mundans. In ictu oculi Juan Valdés Leal (1672) Oli sobre tela Hospital de la caritat, Sevilla
  81. 81. VITRALL Vidriera de colors, emplomada i muntada damunt un bastidor metàl·lic que forma un dibuix segons un disseny previ. Vitrall de santa Maria del Mar. Barcelona
  82. 82. VOLTA (d’aresta, de canó, de creueria, de mocàrabs, gallonada) Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté un altre element arquitectònic, etc. Conformada amb elements que es recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, contraforts, etc.
  83. 83. VOLTA D’ARESTA Volta que resulta de la intersecció perpendicular de dues voltes de canó. Volta de Sant Vicenç de Cardona Romànic català (s XII)
  84. 84. VOLTA DE CANÓ Volta amb un perfil d’arc de mig punt.
  85. 85. VOLTA DE CREUERIA Volta que resulta de la intersecció de dues o més voltes apuntades i que presenta les arestes reforçades amb nervis i tercelets.
  86. 86. VOLTA DE MOCÀRABS Volta constituïda per mocàrabs (decoració d’obra o de fusteria típicament musulmana, consistent en prismes juxtaposats i superposats verticalment, de base còncava, a manera d’estalactites, que adornen voltes, capitells, arcs, etc) Mausoleu de Sayyed Mir Mohammad, Shirzaz (Iran)
  87. 87. VOLTA GALLONADA Volta formada per la juxtaposició de gallons (element decoratiu en forma d’ungla llarga o d’ou que s’aplica en la decoració entre d’altres de cúpules i voltes) Volta gallonada a l’absis de san Cebrián de Mazote. Mossàrab. Valladolid (s XII)
  88. 88. VOLUTA Element decoratiu en forma d’espiral característic del capitell jònic, però que també és present, en una forma diferent, al capitell corinti i al compost.
  89. 89. BIBLIOGRAFIA: SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009 http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×