Your SlideShare is downloading. ×

Llistat De Termes TèCnics D’Art I

5,545
views

Published on

Vocabulari de termes tècnics d'art per a les proves de selectivitat.

Vocabulari de termes tècnics d'art per a les proves de selectivitat.

Published in: Education

0 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
5,545
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16
Actions
Shares
0
Downloads
193
Comments
0
Likes
5
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Llistat de termes tècnics d’art ( Curs 2009-10) Proves d’Accés a la Universitat (PAU) Part I
  • 2. •ABSIDIOLA •ARC DE TRIOMF •CLAU (d’arc, de volta) •ABSIS •ARC FAIXÓ •CLAUSTRE •ACRÒPOLIS •ARC PERALTAT •COLLAGE •ACROTERI •ARQUITRAU •COLUMNA •ÀGORA •ARRABÀ •SALOMÒNICA •AIGUADA (guaix, •ARQUIVOLTA •COLUMNA TOSCANA pintura a l’aiguada) •ATRI •CONTRAPOSAT (contraposto) •ALQUIBLE •BALDAQUÍ •COR •AMETLLA MÍSTICA •BAPTISTERI •CORA (Koré) (màndorla) •BASAMENT •CORNISA •AMFIPRÒSTIL (crepidoma) •CREPIDOMA (crepis) •AMFITEATRE •BASÍLICA •CREUER •AQUAREL·LA (pintura •BODEGÓ (natura •CRUGIA a l’aquarel·la) morta) •CÚPULA •AQÜEDUCTE •BUST •DEAMBULATORI (girola) •ARC •CÀNON •DECUMANUS •ARC APUNTAT O •CAPITELL •DÍPTIC OGIVAL •CARIÀTIDE •DOVELLA •ARC LOBULAT •CATEDRAL •ÈNTASI •ARC DE FERRADURA •CEL·LA •ENTAULAMENT •ARCBOTANT O ARC •CERA PERDUDA •ESCENA BOTERELL •CIMBORI •ESCORÇ •ARC DE MIG PUNT •CIRC •ESFUMAT
  • 3. •ESTILÒBATA •ESTÍPIT •ESTOA •EXTRADÓS •FAÇANA (frontis) •FINESTRA CORONELLA •FLETXA (d’arc) •FÒRUM •FRESC (Pintura al fresc) •FRIS •FRONTÓ •FUST •GABLET •GÀRGOLA •GIROLA (deambulatori) •GROTESC •HÀRAM •ICONA •ICONOCLÀSTIA •ICONOGRAFIA
  • 4. ABSIDIOLA Absis secundari o petit. Església de San Martí de Frómista, a Palència, amb un absis i dues absidioles circulars.
  • 5. ABSIS Part d’una església que s’obre al fons de la nau central, de planta poligonal o semicircular, coberta generalment amb volta de quart d’esfera, a l’interior hi sol haver el presbiteri.
  • 6. ACRÒPOLIS Part d’una polis fortificada i situada en una zona elevada, que servia com a defensa i com a centre religiós.
  • 7. ACROTERI Element decoratiu amb forma de figura o de palmeta situat als extrems o al vèrtex d’un frontó als temples grecs, etruscs i romans.
  • 8. ÀGORA Plaça principal d’una polis, que era el centre de la vida política, social i comercial.
  • 9. AIGUADA (guaix, pintura a l’aiguada) Tècnica pictòrica que fa servir l’aigua per estendre el color, però a diferència de l’aquarel·la (amb la que té punts en comú) fa servir el pigment blanc. Els colors són opacs i una mica apagats, però permet que un color clar es pugui aplicar sobre un de fosc, cosa que amb l’aquarel·la no es pot fer.
  • 10. ALQUIBLE Mur d’una mesquita orientat cap a la Meca. Les naus de la sala d’oració (haram) estan orientades perpendicularment cap a la quibla o alquible i al seu eix central es situa el mihrab.
  • 11. AMETLLA MÍSTICA (màndorla) Sanefa que encercla una figura sagrada a la qual es vol donar una importància especial.
  • 12. AMFIPRÒSTIL Dit del temple de l’antiguitat grecollatina amb pòrtic de columnes a les dues façanes més estretes. Temple de Niké Àptera, s. V
  • 13. AMFITEATRE Lloc destinat als espectacles de lluita entre gladiadors, caça d’animals salvatges i fins i tot batalles navals simulades (naumàquies) Consta d’una càvea de forma el·líptica al voltant d’un espai circular l’arena on es desenvolupa l’espectacle. Les grades s’aixequen sobre un conjunt de voltes superposades. Amfiteatre romà de Tarragona s I d C
  • 14. AQUAREL·LA (pintura a l’aquarel·la) Tècnica pictòrica de gran transparència realitzada amb una pasta pictòrica obtinguda a partir de la dissolució dels pigments en aigua i goma aràbiga, d’assecat ràpid per la qual cosa requereix una execució decidida i breu.
  • 15. AQÜEDUCTE Obra arquitectònica formada per una combinació d’arcades i impostes superposades. Serveix per conduir l’aigua cap una ciutat per una canal (specus) salvant un desnivell de terreny i mantenint una inclinació adequada. Aqüeducte romà de Segòvia
  • 16. ARC Estructura arquitectònica que, mitjançant formes corbades, cobreix un espai entre dos murs, dos pilars o dues columnes i descarrega lateralment la pressió vertical sobre els elements de suport sobre els que descansa.
  • 17. ARC APUNTAT O OGIVAL Arc format per dues seccions de circumferència que es tallen a la clau.
  • 18. ARC LOBULAT Arc l’intradós del qual està format er un nombre senar de lòbuls (Part còncava que sobresurt d’un perfil dibuixant una mena d’ona)
  • 19. ARC DE FERRADURA Arc format per un segment de circumferència de més de 180º amb el centre situat per damunt de la línia d’arrencada.
  • 20. ARCBOTANT O ARC BOTERELL Arc característic del gòtic que transmet part de l’empenta de les voltes de la nau central als contraforts laterals exteriors, i també serveix per evacuar l’aigua de pluja de la teulada. Seu de Manresa. Gòtic català. (S. XIV)
  • 21. ARC DE MIG PUNT Arc format per una semicircumferència, amb el centre en la línia d’arrencada. La seva fletxa és igual a la seva semin-lo.
  • 22. ARC DE TRIOMF Monument característic de l’arquitectura romana format per un o tres arcs distribuïts simètricament i emmarcats en una estructura amb llinda que generalment suporta un arquitrau decoratiu i un àtic amb una inscripció commemorativa. Arc de triomf de l’emperador Titus (81 d C) Roma
  • 23. ARC FAIXÓ Arc que sobresurt de d'intradós d’una volta i que, en dividir-la en trams la reforça.
  • 24. ARC PERALTAT Arc amb la línia d’arrencada per sobre de la imposta.
  • 25. ARQUITRAU Part inferior d’un entaulament o element horitzontal que es recolza directament sobre les columnes o elements sustentadors. Pòrtic nord de l’Erecteion, Acròpolis d’Atenes
  • 26. ARRABÀ Element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els arcs de les portes i de les finestres en construccions islàmiques.
  • 27. ARQUIVOLTA Arc format per un conjunt de motllures esculpides, atrompetades i superposades a les dovelles que, juntament amb els brancals, emmarca l’obertura d’una porta o finestra.
  • 28. ATRI Pati interior, generalment voltat de pòrtics, al voltant del qual s’obrin les distintes cambres, especialment en la casa romana de tradició etrusca.
  • 29. BALDAQUÍ Construcció exempta o sortint de la paret, sostinguda per columnes, que cobreix un altar o una trona. Baldaquí de Sant Pere del Vaticà. Bernini (s XVII)
  • 30. BAPTISTERI Part d’una església on hi ha la pica o font baptismal, A partir del s. IV apareixen els primers edificis, generalment exempts de petites dimensions i plana centralitzada, on hi havia la font baptismal. Baptisteri de la catedral de Florència. Indret on Ghiberti feu les seves famoses portes de bronze. Primera manifestació de l’escultura renaixentista
  • 31. BASAMENT (crepidoma) Conjunt de la base i pedestal d’una columna.
  • 32. BASÍLICA Edifici públic de l’època romana on s’administrava justícia o es tractaven assumptes comercials, de planta rectangular, amb dos absis (un a la capçalera i un altre als peus) Estava dividida en tres naus separades per columnes, la central més ampla i alta que les laterals, per a rebre la llum. L’estructura arquitectònica de la basílica romana es perpetuà en servir de base per a la construcció dels temples cristians, que en prengueren Basílica de Maxenci. Roma (segle IV) també el nom.
  • 33. BODEGÓ (natura morta) Obra plàstica el tema de la qual és la representació d’objectes inanimats naturals o artificials.
  • 34. BUST Escultura o pintura que representa el cap i la part superior del cos d’una persona. Gianlorezo Bernini. Bust de Constaza Bonarelli (segle XVII)
  • 35. CÀNON Conjunt de regles que, en arquitectura i escultura, regeixen la proporció i la simetria entre les parts d’una obra i el tot i entre les parts entre elles per formar una unitat harmònica. Cànon egipci Cànon grec (Políclet)
  • 36. CAPITELL Element superior de la columna sobre el qual s’assenta l’arquitrau o arc. La seva funció és la de connectar la columna amb l’element arquitectònic que aquesta mateixa columna sosté. Alhora té una funció ornamental important. Capitell romànic de Santa Maria de l’Estany (Girona)
  • 37. CARIÀTIDE Estàtua femenina que exerceix una funció de suport en substitució d’una columna o un pilar. Utilitzada especialment en arquitectura grega, l’exemple més conegut és a l’Erectèon d’Atenes (s. V aC) Cariàtides de l’Erectèon. 421-406 aC. Atenes. Grècia.
  • 38. CATEDRAL Del llatí càtedra, seient destinat al bisbe. Església principal d’una diòcesi, en la qual resideix el bisbe i el capítol catedralici.
  • 39. CEL·LA En general, sala petita. En el temple grec, la naos o cambra central que allotjava l’estàtua de la divinitat a qui era dedicat. Temple romà de Diana (Segle I) Mèrida
  • 40. CERA PERDUDA Procediment de fosa que permet mitjançant una ànima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de l’època clàssica.
  • 41. CIMBORI Construcció en forma de torre, aixecada sobre el creuer usualment coberta amb una cúpula i de planta quadrada, octogonal o cilíndrica. És un element important per a la il·luminació interior d’un edifici. Cimbori de la catedral vella de Salamanca (s. XII)
  • 42. CIRC Edifici públic de l’antiga Roma dedicat a l’espectacle de curses de carros, format per una arena rectangular amb un dels costats menors de forma semicircular, dividida longitudinalment per una espina, i envoltada per una càvea. Circ Màxim (s I a C) Roma
  • 43. CLAU (d’arc, de volta) Dovella central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida.
  • 44. CLAUSTRE Passatge cobert d’una o dues plantes, amb mur a una banda i porticat a l’altra, que volta un pati o un jardí i uneix les diferents dependències d’un edifici especialment religiós. Claustre del monestir de Poblet (s. XIII) Catalunya
  • 45. COLLAGE Tècnica de composició plàstica d’invenció cubista que consisteix en enganxar materials diversos (paper, fusta, teixits, etc.) sobre un suport pictòric. Després de Picasso i Braque fou practicada per altres pintors cubistes (Gris) i per altres moviments, futurisme, dadaisme, surrealisme. Collage futurista de Gino Severini (s.XX)
  • 46. COLUMNA En arquitectura, element de suport vertical de secció circular. Està formada generalment per tres parts, la base, el fust i el capitell, la forma del quals pot variar segons l’estil arquitectònic.
  • 47. COLUMNA SALOMÒNICA Columna de desenvolupament helicoïdal, utilitzada a l’estil Barroc.
  • 48. COLUMNA TOSCANA Columna que té el fust llis, l’àbac i l’equí són menys desenvolupats i té unes proporcions més esveltes que l’estil dòric del que deriva.
  • 49. CONTRAPOSAT (contraposto) Representació de la figura humana pròpia de les escultures clàssiques i de la pintura i l’escultura del Renaixement basada en l’alternança de membres tensos i flexionats. Tot el pes recau en una sola cama i l’altra apareix semifleixonada formant una corba amb el tors i els malucs, per tal d’evitar la frontalitat i la simetria i donar sensació de dinamisme i equilibri. El Dorífor i el Diaudumenos de Políclet ( S V a C)
  • 50. COR Part de l’església on es situa el grup coral per cantar alguns passatges de l’ofici litúrgic. En algunes esglésies es confon amb el presbiteri, lloc on se situa el clergat. Planta de l’església de sant Pau. Saragossa
  • 51. CORA (Koré) Escultura femenina de l’època arcaica de l’art grec de marbre o de bronze. A diferència dels kouroi, nus, sempre apareixen vestides bé amb el pèplum o bé amb altres peces de roba. Koré del peple. Museu de l’Acròpolis (530aC)
  • 52. CORNISA Element arquitectònic horitzontal que, amb forma de motllura, se situa a la zona superior de la façana. Té una funció de protecció i decorativa. Cornisa amb teules pintades. Serra de Tramuntana (Mallorca)
  • 53. CREPIDOMA (crepis) Estereòbat compost per tres escalons.
  • 54. CREUER En una església és l’espai determinat per la intersecció de dues naus, la longitudinal o principal i la transversal o transsepte. Sol estar cobert amb una cúpula o cimbori.
  • 55. CRUGIA Espai comprès entre dues parets mestres
  • 56. CÚPULA CÚPULA Coberta semiesfèrica. Pot estar aixecada sobre un tambor i quan s’alça sobre una superfície quadrada, sobre petxines o trompes. Ha estat molt emprada per diversos estils arquitectònics al llarg de la història especialment el romà (Panteó) el bizantí (Santa Sofia) el romànic, l’islàmic, el renaixentista i el barroc.
  • 57. DEAMBULATORI (girola) Prolongació de les naus laterals d’una església que les uneix per darrere al presbiteri, al voltant de l’absis, i que són l’accés a les capelles absidals. És característic de les esglésies romàniques de pelegrinatge i de les gòtiques.
  • 58. DECUMANUS Via central que travessava les ciutats i campaments de l’antiga Roma d’est a oest, perpendicular al cardo màximus. Decumanus màximus de Volúbilis al Marroc Plànol ideal d’una ciutat romana
  • 59. DÍPTIC Conjunt de dues taules unides per frontisses i plegables com un llibre, decorades amb figures pintades o esculpides en baix relleu. Solen estar fets de fusta, però també n’hi ha d’ivori i de metall. Joan de Castella. Díptic de Felip l‘Hermós i els seus fills. Segle XVI
  • 60. DOVELLA Qualsevol dels blocs de pedra en forma de tascó amb els quals es construeixen els arcs i les voltes.
  • 61. ÈNTASI Convexitat lleugera del primer terç del fust d’una columna d’estil dòric que dissimula l’efecte visual de concavitat que produeix un fust completament recte.
  • 62. ENTAULAMENT En l’arquitectura clàssica grecoromana, el conjunt format per arquitrau, el fris i la cornisa.
  • 63. ESCENA Edifici de dues plantes d’un teatre grec situat darrere del prosceni amb la finalitat de facilitar l’entrada i sortida d’actors.
  • 64. ESCORÇ Representació plàstica d’una deformació de les proporcions d’acord amb les regles de la perspectiva.
  • 65. ESFUMAT (sfumato) Procediment pictòric consistent en difuminar els contorns de les figures per donar la sensació que estan immerses en l’atmosfera.
  • 66. ESTILÒBATA Basament continu sobre el qual descansa una columnata. Esglaó superior del basament d’un temple grec.
  • 67. ESTÍPIT Pilastra en forma de piràmide truncada i invertida, de vegades antropomorfa.
  • 68. ESTOA Construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, especialment els porxos d’una àgora. Estoa d’Attalos a Pèrgam. Període Hel·lenístic (159 /138 a C)
  • 69. EXTRADÓS Superfície convexa i exterior d’un arc o una volta.
  • 70. FAÇANA (frontis) Cara exterior dels murs que delimiten un edifici, especialment la que té la porta principal. Façana de sant Pere del Vaticà. Carlo Maderno, s. XVII.
  • 71. FINESTRA CORONELLA Finestra dividida en dues meitats o en tres parts per un o dos mainells. Finestres coronelles de Can Serrra del carrer de la Gerreria. Ciutat de Mallorca
  • 72. FLETXA (d’arc) Alçada d’un arc o volta contada a partir de la clau.
  • 73. FÒRUM Plaça monumental de les antigues ciutats romanes, centre de la seva vida política i econòmica, emplaçada generalment en l’encreuament del cardo màximus amb decumanus màximus. Excavacions arqueològiques al fòrum de Pol·lèntia. (Alcúdia, Mallorca)
  • 74. La Creació d’Adam. Fragment del fresc de la Capella Sixtina. Miquel Àngel (1508-12) FRESC (Pintura al fresc) Obra pictòrica realitzada damunt un arrebossat de calç i arena, emprant una pasta pictòrica obtinguda a partir de pigments i aigua de calç que s’ha d’assentar mentre aquest es manté fresc. Exigeix al pintor una gran destresa i rapidesa d’execució.
  • 75. FRIS Part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa, de forma triangular, en la qual hi sol haver figures o elements decoratius esculpits. Per extensió, qualsevol element decoratiu que es desenvolupa de manera horitzontal en un mur.
  • 76. FRONTÓ Acabament triangular o de perfil corbat d’una façana, un pòrtic, una porta o una finestra. El seu espai interior s’anomena timpà.
  • 77. FUSTE FUST Part vertical d’una columna situada entre la base o l’estilobat i el capitell.
  • 78. GABLET Frontó ornamental molt punxegut que corona els finestrals, pòrtics o arquivoltes dels edificis gòtics.
  • 79. GÀRGOLA Canal volada per on vessa, a una certa distància de la paret, l’aigua que plou sobre la coberta d’un edifici, sovint esculpida en forma d’ésser grotesc o fabulós. S’aplica especialment a les figures de pedra utilitzades en arquitectura gòtica. Gàrgola de la llotja de mercaders. Guillem Sagrera. S XV.
  • 80. GIROLA (deambulatori) Prolongació de les naus laterals d’una església que les uneix per darrere al presbiteri, al voltant de l’absis, i que són l’accés a les capelles absidals. És característic de les esglésies romàniques de pelegrinatge i de les gòtiques.
  • 81. GRUTESC GROTESC O en una Element decoratiu generalment mural que consisteix estilització d’elements fantàstics, humans, vegetals i animals entrellaçats, emprada durant al Renaixement i provinent de la decoració mural romana.
  • 82. HÀRAM Sala d’oració d’una mesquita, generalment dividida en naus orientades perpendicularment a l’alquible. Mot àrab que significa sagrat.
  • 83. ICONA Imatge pintada, esculpida en baix relleu o feta amb mosaic damunt taula, del Sant Crist , de la Mare de Déu o d’algun sant, especialment entre els cristians ortodoxos. Mare de Déu de Vladimir. Constantinoble, segle XII. Santuari Nacional de Rússia i de l'Església Ortodoxa Russa
  • 84. ICONOCLÀSTIA Prohibició de representacions de la divinitat o de tot ésser vivent per tal d’evitar la idolatria. La prohibició es basava en la por que es tenia a que l’home volgués imitar a Déu creant unes imatges amb aparença de vida, i pitjor eren encara les figures tridimensionals de l’escultura, que tenien el caire de doble realitat. L’islam va ser iconoclasta. Relleu de la catedral de Sant Martí, Utrecht, afectat per la iconoclàstia del segle XVI
  • 85. ICONOGRAFIA Ciència auxiliar de la història de l’art que serveix per a desxifrar la totalitat de l’obra. Mitjançant l’anàlisi iconogràfica hom pot trobar les fonts, l’origen d’un tema determinat i estudiar-ne l’evolució i els canvis soferts per una representació en les diferents àrees culturals. En definitiva, la iconografia és la ciència que estudia l’origen, la forma i el desenvolupament dels temes figurats i dels atributs que s’hi poden identificar i que usualment els acompanyen.
  • 86. BIBLIOGRAFIA: SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009 http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK