La Llotja

La Llotja: Seu del col·legi de mercaders Autor : Guillem Sagrera/G.Vilasclar Materials: Pedra de Santanyi i Binissalem C ronologia: 1421/1426 i 1448. Sistema constructiu: Voltat Localització: Ciutat de Mallorca Dimensions: 40’83m x28’66m Estil: Gòtic tardà (flamíger) Tipologia: Civil 16 m 28’66 m

Localització... Fragment del plànol de Ciutat de Mallorca obra d'Antoni Grau (1644) LA LLOTJA PALAU DE L’ALMUDAINA LA SEU

La Llotja dels Mercaders fou construïda per Guillem Sagrera entre el 1426 i 1448, i acabada per Guillem Vilasclar i membres de la família Sagrera per encàrrec dels mercaders de Ciutat de Mallorca. La façana de migjorn formava part de la muralla marítima de Ciutat i es reflectia dins la mar. És una de les principals mostres del gòtic civil tardà de la Corona d’Aragó. El model constructiu iniciat per Sagrera fou imitat a la Llotja de València. Descripció...

Planta i espai interior L'edifici és de planta rectangular i forma un únic espai interior , tot i estar format per tres naus de la mateixa alçada en el sentit de l’entrada i quatre trams transversals que es manifesten a les façanes laterals en quatre murs. Sis pilars de fust helicoïdal sense base ni capitell ascendeixen fins a desplegar-se formant els nervis de les voltes de creueria. Consta de dos portals , amb orientació a llevant i a ponent . Als angles de l’edifici s’aixequen torres de planta octogonal.

Elements de suport i cobertes

Els motius escultòrics de les claus de volta són les barres de la Corona d’Aragó , l’escut de Ciutat de Mallorca i un conjunt d ’àngels . Els més nombrosos són els de la Corona d’Aragó, com la que s’aprecia a la imatge conserva tota la seva policromia. Això és el que s’ha trobat damunt les voltes

Les façanes exteriors: Les quatre façanes són limitades per torres octogonals situades als cantons i torretes (bestorres) entre aquestes . Dues bestorres a les façanes anterior i posterior i tres a les laterals, alineades amb les fileres de columnes interiors que simultàniament fan de contraforts a tot l’edifici.

De les torretes surten un total de 10 grans gàrgoles , obra de Guillem Sagrera o bé del seu taller , amb forma d'animals , de la boca d'un dels quals surten les paraules " O com es fret"

A la façana de llevant El portal major dividit en dos per un mainell. Al timpà hi ha una gran i magnífica escultura de l'Àngel Custodi de la Mercaderia , amb capa i una filactèria amb la llegenda “Defenedors de la Mercaderia'', seguint l'estil de l'àngel de la processó de l'Àngel Custodi de la ciutat de València.

La façana principal

Escultura de l’Àngel de la mercaderia al timpà de la façana de llevant obra de Guillem Sagrera . Estilísticament denota influència borgonyona en el tractament de les vestidures si bé les ales confereixen a l’obra un aire irreal. Àngel de la mercaderia detall del rostre amb el somrís característic . A destacar el treball de trepà dels rínxols del cabell. Des de la constitució del col·legi de mercaders l’àngel custodi es convertí en el patró dels mercaders . És tracta d’una rèplica. L’original es troba al Museu de Mallorca. A les arquivoltes es conserven restes de policromia Filactèria amb la llegenda “Defenedors de la Mercaderia

A la façana de ponent hi ha un portal més petit, al timpà del qual hi ha una escultura de la Mare de Déu amb un àngel al damunt, d'estil borgonyó. La posició estranya de l’àngel que mostra els peus aixecats per amunt fa que es conegui popularment amb el nom de la Mare de Déu del Granot.

Una altra vista de la façana de ponent amb un portal de l’antiga murada

A la cara exterior de cadascuna de les torres dels cantons hi ha una escultura amb la imatge del sant que dóna nom a l'església més propera :
Santa Caterina d'Alexandria , per la capella de l'hospital i orfenat a qui estava dedicada;
Sant Joan, per Sant Joan de Malta , amb una imatge esculpida seguint l'estil de Claus Sluter
Sant Nicolau de Bari, desaparegut, per la capella de Sant Nicolau de Portopí
Santa Clara, pel monestir del nom d'aquesta santa; totes damunt mènsules de l'estil de Jean de Valenciénnes

Santa Caterina d'Alexandria
torre nord-occidental
Sant Joan, per Sant Joan de Malta
torre nord-oriental

Sant Nicolau de Bari...
torre sud-occidental
Santa Clara
torre sud-oriental

Les façanes laterals
Al mig de la façana de migjorn hi ha dos grans finestrals. A la façana de tramuntana hi ha dos grans portals bessons , obra de Guillem Vilasclar o d'un dels descendents de Guillem Sagrera. Entre aquests dos portals i entre els dos finestrals de la banda de la mar manca una escultura d'un àngel.
Vista de la façana principal i nord Façana de migjorn

Façana, finestres i detalls de la traceria gòtica de migjorn

Un dels portals bessons de la façana de tramuntana. Obra de Vilasclar.

El coronament superior , és format per un fris de mènsules , uns finestrals conopials calats i un pis final de merlets , interromputs per les bestorres. El fris de mènsules és compost de vuit permòdols amb decoració vegetal per tirada entre bestorres. A continuació ve l'ampit de la galeria de quatre finestres, rematada amb una motllura. Damunt la galeria de finestres hi ha una motllura germana, que fa de separació amb els merlets. Les finestres es troben separades per pilarets , decorats amb una petita rosassa quadrifoli trepanada a mitjan altura. El coronament es format per tres merlets i mig merlet a adossat a cada torre.

Les torres i bestorres són coronades també amb merlets . Hi ha, vuit merlets a cada torre i a cada bestorre. Els merlets de les bestorres són més estrets, més poc separats i tenen només un escaló, els de les de les torres són més amples i tenen un escaló més.

L'aspecte de fortificació que els merlets donen a l'edifici, és el complement lògic de les torres dels cantons, que fins i tot tenen sageteres per a il·luminar els replans de les escales de l'interior. La planta octogonal d'aquestes torres és la mateixa que la de les torres de l'antiga façana de la Seu de Mallorca i de les columnes que separen les naus interiors. La planta d’aquestes torres fou imitada a la façana de Sant Nicolau de la Ciutat i a la de diferents esglésies parroquials i conventuals de la part forana de Mallorca. És també la planta de les torres del portal del monestir de Poblet i de les torres de Serrans de València, hexagonals per la integració en la murada, pel que fa a construccions civils. I es troba també a les torres de Santa Maria del Mar, dels campanars de la Seu i de la capella de Santa Àgata de Barcelona i del monestir de Pedralbes, a més d'altres edificis religiosos del Principat.

Sabem per aquesta làpida que la Llotja a més tenia un porxo annex. També hi havia a la façana de ponent un petit jardí .
La làpida que data de 1443 obra del propi G. Sagrera diu el següent:
“ EN L’ANY MCCCC XXXX IIII FOU/FET LO PRESENT PORXO STANT/ DEFENEDORS LOS HONRATS EN/PERA SPANYOL E JORDI DE PACHS”.

Picapedrer
Cap a l'any 1397 participà en les obres del portal del Mirador de la seu de Mallorca , on rebé les primeres ensenyances, en particular, de Jean de Valenciennes .
Essent mestre major de l'església de Sant Joan de Perpinyà, el 1416 fou cridat a Girona per dictaminar sobre la continuació de les obres de la seu.
El període del 1420 al 1447 fou d'una activitat molt intensa: a Perpinyà projectà Sant Joan el Nou, que començà a aixecar el 1433, i li és atribuïda la realització de la sala capitular, on sembla que assaja el model de suports i cobertes que feria a la Llotja.
Guillem Sagrera (1370 Felanitx-1454 Nàpols)

El 1426 contractà amb el Col·legi dels Mercaders la construcció de la Llotja , la seva obra cabdal i un dels edificis més mesurats del gòtic europeu . Comptà per a aquesta obra (acabada el 1451) amb un grup de col·laboradors , entre els quals cal citar els seus fills Antoni i Jaume i els germans Vilasclar .
La darrera etapa de la seva activitat es desenvolupà a Nàpols (1447-54) al servei del rei Alfons el Magnànim, el qual li encarregà la direcció de les obres de reforma del Castell Nou . El 1452 inicià la construcció de la Gran Sala (acabada el 1457 pels seus col·laboradors), la seva obra més grandiosa en magnitud i audàcia tècnica. Intervingué també en el cèlebre Arc Triomfal, sembla que com a supervisor.
La seva producció escultòrica se centra principalment en la decoració de la Llotja , és autor de la Mare de Déu del portal oest (1430-40), del Sant Joan Baptista d'una de les torretes i de l' Àngel defenedor de la mercaderia de la porta principal, on mostra l'influx de Claus Sluter . Amb anterioritat havia executat a la seu mallorquina la figura de Sant Pere (1422 ) del portal del Mirador, on també li són atribuïdes les de Sant Pau i Sant Jaume .

Tavola Strozzi, vista del port de Nàpols cap a 1470 Museu de Sant Martino Nàpols Castellnuovo i detall de la base d’una de les torres

Volta estrellada de la sala dels Barons de Guillem Sagrera

Context històric
L’any 1403 es produí una gran inundació que afectà la part baixa de Ciutat de Mallorca de llavors ençà s’inicia un procés de reconstrucció de la zona afectada que coincidí en la creació del Col·legi de la Mercaderia . Aquest col·legi o gremi es creà per dret concedit pel rei Martí l’Humà. El 1409 es constitueix el col·legi per privilegi reial i el 1426 signen el contracte amb G. Sagrera per la construcció de la Llotja, que s’acorda pel preu de 22.00 lliures.
Després del lapse del Regne privatiu les illes Balears formaren altre cop part dels territoris de la Corona d'Aragó . La situació políticoeconòmica de Mallorca es caracteritzà per l'absència de Corts pròpies fet que feia que els representants del regne en dret a participar ho fessin a les corts de Catalunya. La manca de corts comportava que el Gran i General Consell exercís les funcions de poder executiu i de representació de la Corona .
Durant tota la Baixa Edat Mitjana mallorquina són constants els problemes amb el deute públic, la qual cosa comportava una fiscalitat elevada que es traduïa en la sagnia continua dels contribuents en forma de talles .
Aquest endeutament tenia entre d’altres causes la necessitat d’importar blat ( fratures de forment ) per tal d’abastir la població.

Tot i aquest panorama el segle XV és un segle d’expansió econòmica , on la base de l’economia és el comerç, la mercaderia i amb ell la navegació, amb un paper rellevant com s’ha esmentat abans de la importació de blat així com l’exportació de la llana i amb ella l’impuls de la ramaderia ovina.
G. Sagrera que havia iniciat les obres de la Llotja el 1426, deixà l’obra en mans dels seus deixebles, marxà a Nàpols el 1446 on treballà en la construcció del Castelnuovo residencia del rei de la Corona d’Aragó, Alfons el Magnànim. Sembla que el contracte signat, que establia l’execució de la Llotja en 15 anys, era abusiu. Tant és així que el rei arribà a intercedir davant el Col·legi de mercaders a favor de G. Sagrera per tal de que li pagassin 3000 lliures: “Lla hon ell no hi guany com deuria rahonablement, que almenys no hi perda ”.
Aquestes tibantors desembocaren en un plet que s’inicià el 1450 i s’allarga fins el 1533. Sagrera moria a Nàpols sense veure resoltes les seves demandes.

Fragment de la taula de Pere Niçard (1468) Museu Diocesà de Mallorca Visió idealitzada de Ciutat de Mallorca, tot i que s’hi distingeix el port de Ciutat el port de Portopí, el Molinar i segons alguns estudiosos l’Almudaina, no s’hi distingeix la Llotja. La Llotja només s’entén en un context d’una societat abocada al comerç i a la mar .

Estil La Llotja de Ciutat construïda al llarg del segle XV és una mostra del millor art gòtic civil de l’occident europeu . Edifici de factura original s’inscriu en el gòtic tardà , també anomenat flamíger que es palesa pel gust en la decoració de fulles de cardina, l’ús de traceries amb corbes i contra corbes, o l’ús d’arcs conopials. Tal vegada el més característic de l’obra sigui el gust per l’espai únic tot i ser un edifici de tres naus, així com l’ús de pilars helicoïdals que accentuen l’afecte ascensional . Alguns l’han qualificat de veritable bocs de palmeres . No es pot deixar de banda la integració de l’escultura i l’arquitectura, que es produeix a l’edifici conformant una obra total.

G. Sagrera pot se considerat com un home de mentalitat avançada al seu temps , de formació diversa, gran viatjador , considerat per alguns com un veritable artista empresari .
Quan Sagrera treballa en la Llotja, Brunelleschi treballa en la construcció de la capella Pazzi a Florència, potser aquesta dada el fa un artista medieval i l’allunya de la modernitat que s'inicia amb el Renaixement. La modernitat de l’obra de Sagrera prové del concepte de projecte previ a l’execució de l’edifici, (s’han perdut els plànols o mostres que Sagrera va fer de la Llotja) del mestratge en l’ús de les diferents pedres, i la seva talla precisa . Tot això fa que l’obra de Sagrera i de la Llotja en particular sigui un edifici únic , emblema de modernitat, no només medieval, també contemporània.

Funció La llotja era la seu del col·legi dels mercaders i lloc on es feien les transaccions comercials . El col·legi de mercaders o consell, molt vinculat al consolat de mar, era construït sovint com a annex de la llotja (Barcelona, València) o en un edifici a part, com és el cas de Mallorca. A Mallorca abans de la construcció de la llotja es sap que els mercaders es reunien a la propera església de Sant Joan de Malta. En principi foren locals oberts, formats per dues naus separades i limitades per arcades d'arcs de mig punt. El desenvolupament del comerç a la baixa edat mitjana es plasmà en la construcció dels grans edificis com les llotges de Barcelona, la de Perpinyà (1397), la llotja de València (1492) o la llotja de Mallorca (1426)

Models i influències:
Llotja de València
Segueix el model de la Llotja de Mallorca, feta per Pere Comte (1492-98) La sala, de tres naus separades per vuit columnes helicoïdals , té una façana emmerletada, té adossada l'edifici del Consolat del mar. Els suports i les voltes recorden la llotja de Sagrera . La decoració escultòrica és molt rica i conté a més de peces religioses, detalls d'un gran erotisme.

Altres llotges de la Corona d’Aragó:
Llotja de Perpinyà

Altres llotges de la Corona d’Aragó Llotja de Barcelona

Curiositats, els grafits:
Des de l’any 2000, més de 200 grafits han estat inventariats per l’arqueòloga Elvira González, que inicià aquesta investigació en els anys vuitanta. Els comerciants tenien per costum plasmar en els murs o escales de l’edifici un signe o marca . Aquests senyals seguien un patró, gairebé sempre es tractava d’una inicial de l’alfabet amb la qual s’identificaven. Tot i això també s’hi troben elements figuratius , rostres, torres o vaixells característics de mitjan segle XV (carraques i coques).
El grafit més antic és de 1424. A la torre de Sant Nicolau apareix una inscripció vinculada al nom Tomàs Valls, altres del s. XVI són les de Michel Blanc o Iomer i Jaume Olmet.

El mes de febrer del 2008 una de les obres mestra del gòtic civil mediterrani , l'edifici de la Llonja de Palma, es vestí de bastides per tal de ser restaurat i conservat . Passat un any i cinc mesos, "les obres estan al cinquanta per cent". Així ho afirmà l'aparellador Joaquín Izquierdo Puigserver després de la visita que la consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, realitzà ahir a aquest edifici, per comprovar-hi l'evolució de les tasques. "Està previst que la Llonja estigui llesta l'estiu del 2010 ", segons afirmà Galmés després del recorregut en el qual va estar acompanyada pel president de Sa Nostra, Fernando Alzamora, i el director de les obres, l'arquitecte Pere Rabassa, entre d'altres. "Interiorment està gairebé enllestida, però ara manca l'exterior i la teulada",
DIARI DE BALEARS
L’estat actual, la restauració : (La Llotja a través de la premsa)

Ceràmica disposada damunt les voltes apareguda en el procés de rehabilitació actual. Sistema emprat per donar consistència al ronyó de les voltes. Es Calcula que n’hi pot haver un total de 1500 peces ceràmiques. L’origen de procedència de les ceràmiques és de València i Catalunya, no duen anses i es creu que foren fetes expressament per aquesta funció. ULTIMA HORA 15-III-09

Impresiona el gran Ángel de la Mercaderia, obra maestra de Sagrera. La piedra está carcomida y le faltan algunas partes. Pero tiene una fuerza extraordinaria. Visto desde cerca se descubre que estuvo originalmente policromado . El pelo sería de un color cobrizo, y en las archivoltas aparecen tonos verdosos. Igualmente, la parte de piedra picada que está en el tímpano podría corresponder a una zona con pinturas, que se ha perdido. El ángel conserva una sonrisa enigmática a lo Gioconda, con sus enormes alas también de colores, con detalles de la vestimenta , incluso los cordones con el bordón. Si desde lejos es una pieza maestra, desde cerca la impresión resulta más acentuada.
GARRIDO, Carlos. DIARIO DE MALLORCA 21-VIII-2008

“ Pese a que se han dado distintas teorías acerca de la autoría de las esculturas, de acuerdo a Gabriel Alomar, el eco es general a la hora de atribuir la mayoría de obras a Guillem Sagrera. En las claves, con escudos de la Ciutat de Mallorca y de la Corona de Aragón, también asoman relieve figurativos con el ángel protector de los mercaderes. Se atribuye este conjunto escultórico de menores dimensiones a trabajadores del taller de Guillem Sagrera. El trabajo de filigrana se observa en los detalles de las capillas sobre las que se asientan las esculturas de San Juan, Santa Clara y Santa Catalina. "Están cincelados con un esmero impresionante, como si hubieran tallado sobre madera y no sobre piedra ", comenta Pere Rebassa.”
DIARIO DE MALLORCA 1-XI-2009

La Llotja , antiga seu del Col·legi dels Mercaders, és una de les obres mestres de l’ arquitectura gòtica civil de Mallorca i d’Europa. Amb ella, el seu autor, Guillem Sagrera ofereix l'última gran obra del gòtic a Mallorca al mateix temps que avança l'equilibri de l'esperit renaixentista. Construïda en un moment de transició estilística, renova el gòtic exercint una dilatada influència , que en el cas de Sagrera es manifestarà en els treballs realitzats pels seus descendents i deixebles al llarg de més d'un segle. La Llotja constitueix el primer cas conegut en el qual l'autor assumeix la responsabilitat sencera del projecte , tant la construcció íntegra de l'edifici com la totalitat de la seva decoració escultòrica. La llotja de Guillem Sagrera s’erigí tot i les dificultats en l’execució del projecte en model imitat . També en un símbol econòmic de Ciutat de Mallorca que representava el seu potencial marítim i comercial. Destaca a més com a mostra d’integració de llenguatges artístic escultura i arquitectura . Com apunta la professora Tina Sabater: Interpretació

“ La Llotja constitueix una mostra de les diferents formes de relació que es van establir entre arquitectura i escultura durant l'època gòtica . La concepció estatuària de l'escultura monumental de l'exterior , el seu tractament autònom situada a l'interior dels murs, suposa la integració de l'escultura en una empresa comuna, l'edifici , que no implica la pèrdua de la seva essència com llenguatge plàstic".
La decadència del comerç reduí durant molts d'anys la seva utilitat a simple dipòsit de mercaderies . Durant la guerra del Francès fou usada com a fàbrica d'artilleria. Més tard passà a jurisdicció de la diputació provincial, que la restaurà i hi instal·là, a la fi del s XIX, un museu de pintures i d'arqueologia .
Des de 1985 la llotja està catalogada com a BIC, cosa que implica un alt grau de protecció patrimonial .
En l’actualitat i des de l’any 2000 està en procés de restauració degut al procés de degradació de la pedra i de males intervencions en anteriors processos de restauració.

http://docus.educat1x1.cat	575
http://www.iesramonllull.net	9
http://www.slideshare.net	1

La Llotja

by joand

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

3 Embeds 585

Statistics

La Llotja Presentation Transcript