Educació per a la vida

207
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
207
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Educació per a la vida

  1. 1. VII JORNADES D´EDUCACIÓ PER A LA VIDA (Pollença, 15-16 d´octubre 2011)Dissabte, 15 d´octubre:SATISH KUMAR (Small School/Schumacher College) L´objectiu de l´educació no és conquerir la natura, és ser els seus hostes al temps que liagraïm la vida. Cal estar al món com a pel.legrins, no com a turistes. La terra ens acull tal comfeim quan som amfitrions. No explotar-la pel nostre benefici. Viure en harmonia amb el mónnatural. Etimològicament educació és treure a fora el que està a dintre. No es tracta d´omplircom si fos una cistella buida. Els nens neixen plens, amb totes les capacitats; ells ja tenenimaginació, creativitat,... tal com un aglà que ja sap com créixer per esdevenir una alzina. Eljardiner ha de nodrir, cuidar i ajudar a desenvolupar-la el més forta possible. La nostraresponsabilitat com a mestres, és treure-les a fóra. Aquest és el repte. Educar-los amb el respectecap a la terra, amb actitud d´agraïment i cura. Cada nin és un artista en potència. Un artista no és una persona especial; cada persona ésun tipus especial d´artista (únic), sentencia. A l´escola d´avui, aquest potencial creatiu està reprimit perquè només cercam que titulini trobin una feina. Quina pèrdua d´energia!!! –es lamenta-. Cal prioritzar el potenciament de lesseves capacitats generant-los autoconfiança, abans que aprovar exàmens, que només són unpes... Hem de construir la confiança de cada nen i contribuir a fer grans persones úniques. Ser elsseus propis artistes i no copiar a ningú No amb llibres, dvds, pc; que només són eines. El majoraprenentatge serà el teu exemple: com els parles, com els respectes, com els mires. Cada nin és unfill de Déu i es mereix respecte. Cal ser un exemple meravellós per a ells. Com ets tu, com etcomportes és l´important. Primer, cal ser exemple i model per a ells. Així ens recordaran. Sommestres!!. Jo en vaig tenir –rememora- i la 1ª fou la meva mare que era analfabeta però queutilitzava el cant, cançons, contes, faules... Cal contar històries, ser un bon contacontes. L´art major és el de la vida. La resta d´arts estan per davall i emergeixen subordinadesde la primera. La natura és el lloc on vivim i hem d´aprendre d´aquesta gran mestra; més gran itot que el mateix Buda, em deia ma mare. No pot ser, li deia. Fill meu, Buda va aprendreassegut meditant davall un arbre i contemplant-lo, observant la connexió entre totes les coses.L´arbre era el major mestre. Un altre gran mestre, Shirinova (?), caminà milers de quilòmetres durant vint anys pertota la Índia. I anava als propietaris a dir-los que compartissin les seves terres amb els més pobres(aconseguí fins a 4 milions d´acres!!!). Jo també vaig caminar per tot el món com a pelegrí. Elmeu mestre em digué: estàs caminant per la pau al món. Fés-ho sense doblers perquè quan estàscansat aquests te sol.lucionen el problema. En canvi si no en tens, estaràs obligat a cercar gentque t´ajudi i t´obligaràs a parlar de la pau. La guerra ve de la por, la pau de la confiança. Calcercar viure al camp alliberador que ens dóna felicitat. Sense aquest exemple no hagués confiat, confessa. El meu consell és que cada escola ha de tenir un hort per poder aprendre, no la gravetat,sinó com la poma va pujar a l´arbre. Apreneu tot amb l´hort; pintura, poesia, matemàtiques,biologia, física,... Monet, Van Gogh s´inspiraren mirant la natura. Newton formulà la llei de la gravetatmirant caient una poma. Sense girasols no hi hauria el quadre Els girasols. Les escoles són deserts sense natura. Feis escoles on es reculli l´aigua de la pluja, posau-hiuna cuina per cuinar-hi amorosament, però també per fregar els plats. No hi ha grans teoriescomplicades, afirma amb eloqüència. El jardí és la nostra aula on s´hi aprèn observant. De quèserveix el cervell sense un bon cor, sense saber manejar les mans. Avui no sabem fer cases,ceràmica,... només manejam mòbils i teclats. Les mans són meravellosos instruments capaços detot; del fang sorgeixen belles vaixelles, mobles de la fusta...El poder de la transformació s´aprènamb les mans. Treure el geni del nin, no cal ser famòs, pot ser un meravellós anònim artesà.Cal substituir les tres r, read, write i numbers per les tres h (head, heart, hands). No utilitzam el cor, no sabem com relacionar-nos, com estimar, com enfrontar-nos a la
  2. 2. tristesa, a les dificultats. Cal educar emocionalment, pràctica i ecològicament. Podem ser feliços sense destruir la terra. El nostre sistema educatiu ofega la imaginació i elgeni. Veig amb confiança, com els meus alumnes construeixen i creen feina, -no la cerquen-,perquè tenen capacitats. Tots els nins han de ser celebrats. Quin miracle quan neix un nin. Calcelebrar-lo!! Deixem de dir que són uns ignorants. Cal respectar-los. No ens queixem itransformem-la en celebració de la vida i del seu inici: la infància, ens recorda tendrament.Col.loqui amb preguntes a en Satish-Com potenciar la creativitat a les escoles:Observar al nin com es comporta detingudament, amb paciència perquè sigui el centre d´atenció.Alentir! Aprendre a poc a poc, com un arbre. Oblidau l´objectiu. El camí és l´important.-Com podem celebrar els aniversaris. A la meva escola plantam un arbre. Vosaltres, amb 12milions de turistes podríem convidar-los a cadascun a plantar-ne un.-Com incloure tot plegat al currículum tan tancat que tenim. Proposa un 50% de cor i mans i un50% de cap, però sense rigideses. Les arts són ideals per afegir emocions a l´ensenyament. I no s´han de separar, es poden barrejar com pintar al jardí mentre aprens física. Hi ha d´haver espaiper qüestions com: com et sents, què és l´amistat, com vius la tristesa i les dificultats,...Tot plegatno impedeix treure bones notes perquè aprens relaxat i feliç, ben alimentat i saludable. Caleliminar l´estrés per aprendre de memòria i per aprovar els exàmens. No cal preocupar-seperquè els nins tenen una memòria prodigiosa per les coses que els motiven o si es donen en uncontext familiar. És millor aprendre a parlar davant la gent, a comunicar-se, a recordar les sevesidees per construir el seu propi discurs. Però no exclou aprendre de memòria certes coses comcontes, o cançons.-Sobre la mancança de l´actual educació convencional parla de l´escola d´economia de Londonon no hi cabia l´ecologia. Com és possible!!!, s´estranya irritat. A l´educació holística/sistèmica tothi cap. No aïllar o excloure. L´escola ha de ser inclusiva. Connectem l´hort amb el currículum!GUNTER PAOLI: l´aprenentatge per la sostenibilitat En Gunter enceta la seva performance demanant qui són els de la foto? (els seus mestresde la fotografia que tingueren la paciència d´escoltar-lo sense interès algun). Cita en Lester Brown, en Fco.Mayor, na Katherine (la seva dona), na Marina Silva (laministra d´educació de Brasil), na ? que creà un fons inversor només per a dones, na KatiaBastioli, que va introduir bioplàstics, den Paulo Lugari -autor de “Las gaviotas” (un text sensecontext és un pretext), ... També parla dels seus 5 fills, 4 varons i una nena adoptada que avui lluita a Àfrica contrala SIDA, ressalta orgullós. Recorda la seva revelació en visitar Indonèsia i en observar l´orangutà. En veure com elsseus biodegradables eren responsables col.laterals de la destrucció del seu hàbitat, va adonar-sede la insostenibilitat del seu negoci. Fins aleshores no n´era conscient, per això, si només ensenyamals nens el que sabem no podran treure el millor. Llavors en assabentar-se, va introduir-hi l´èticai no va poder continuar per aquest camí. La sostenibilitat la defineix com a la capacitat derespondre a les necessitats bàsiques de tots amb les coses disponibles. El problema és queconsumim més del disponible. L´educació ha de ser el lloc de confluència entre fantasia (la visió d´un món millor a basede copsar les connexions) i la realitat que pot ser. Els nins per això, poden ensenyar-nos el camí.La mirada en l´altra direcció esdevé fonamental, assevera. Cal ser anarquista, rebel i transgressorper veure-hi sol.lucions on el corrent continu només hi veu dificultats. Aquest és el mantra de lasostenibilitat: utilitzar el que tenim. Posa d´exemple, la zebra i l´ocell amb el joc de colors
  3. 3. blanc/negre i la relació amb les temperatures, els nius de termites i els canvis d´humitat;exemples que l´inspiraren per la construcció a 500 qms. al nord d´Estocolm d´una escola oncada mitja hora es renova l´aire permetent allunyar els bacteris o virus, millorant la salut i deretruc els resultats acadèmics, tot i que amb un 30% de major cost però amortitzats en uns 10anys. Exemple aquest de com l´ecologia dóna més valor real, no especulatiu a projectes nascutsde la fantasia. Afegeix altres experiències com el cultiu i no la construcció de la pròpia casa o lacasa de bambú –l´acer vegetal-, o el pavello zevig ? fet amb 4500 pals recollits en un radi d´unquilòmetre de l´indret, construït a Colòmbia per 1700 euros i reproduït a la expo de Hännoverper 3 m. d´euros, amb balconada inclosa per reavaluar la seva categoria de pobre. Altresexemples daquest nou model de negoci són explicats al seu llibre Economia azul o a la seva webzeri.org i blueconomy.org: la recuperació de conques d´aigua, l´aprofitament del biogas, delmetano, de l´aigua en moviment enfront a la solar i l´eòlica pels efectes físics de venturi o per l´efecte vortice (remolí de l´aigua) que permet la purificació d´aigües sense filtres ni membranes.O el titani utilitzant plasma fred, sense aigua i reciclant el 100% in situ. Tots plegats exemples d´economia blava (regenera, emprenedora, que escull el millor,innovadora i competitiva) contraposada a la verda (costosa, subsidiada i gravada). Paradigmad´aquesta economia globalitzada és l´exemple de cítrics a Sudàfrica, on s´aprofiten les closquesper fer detergents alhora que les branques s´utilitzen per alimentar fongs, per fer mobles, i d´altres aplicacions que un economista ortodox no hagués triat obsessionat per obtenir beneficis abase de reduir ocupació i augmentant l´ús de químics. La seva aportació es completa en l´àmbit educatiu amb la seva pedra angular: Les faulesde Gunter per a 5-8 anys, basades en el principi: mai no deixar de somniar, unint realitat ifantasia. Dels 9-12 anys es passen de les històries a la realitat, per exemple, com donar un nou úsa les deixalles. Per als 13-15 anys ja es tracta de construir històries, el making wast work queda perals majors de 16, la nova economia per als de 17, i la virtut (dóna molt i rebràs molt) arriba als 18(Les 21 virtuts). 110 mil nins ja es beneficien daquest innovador mètode a tot el món, apunta satisfet. Gunter conclou amb una cita del seu admirat Honda, fundador de l´empresa homònima:Alguns somnien en escapar de la realitat, altres somnien en canviar la realitat per a sempre.Col.loqui amb preguntes de l´auditori: -La natura amaga la resolució de tots els nostres problemes, només hem d´aprendre areconéixer les connexions i aprofitar la multifuncionalitat tal com fa la natura. La societatmaterialista s´ha fet massa depenent de la tecnologia esperant que tot ho solucioni. Cal fer elmillor amb el que tenim, no criticar i ser positius, recorda. -Intentar emprar tecnologies que no contenguin parts mòbils. Mai anar en contra les lleisde la física. -La natura sempre actua per diversos motius, no només per un. -Descriu 5 tipus d´intel.ligència: acadèmica, emocional, artística, ?. -Cal ser passional en l´educació i encendre el motor intern en cada nin. Saint Exupéry: si vols ensenyar a construir un vaixell abans has d´evocar el desig denavegar”. -Hem d´aconseguir que els nins connectin amb ells mateixos i descobreixin els propispropòsits de la vida; que descobreixin què volen ser.Col.loqui amb preguntes: -Com actuar en un sistema tan rígid com el nostre?
  4. 4. Fritjof parla de la seva experiència a Califòrnia per dir que cada lloc ha d´adaptar-se a laseva realitat i al seu sistema educatiu, tot i que no és possible canviar tot el currículum de cop; espoden fer experiències pioneres selectivament. No n´hi ha prou amb un sol professor, calen ungrup i també el suport del director, apart de suport governamental i econòmic. -Satish intervé –rotund i enèrgic- reforçant la idea: el govern no és el cap, esteim en unademocràcia i hem de ser escoltats. És urgent enfrontar-se a tots els grans problemes de lahumanitat (el canvi climàtic, la superpoblació, la degradació del medi, l´exhauriment delsrecursos, etc.) i l´educació ha de poder abordar-les amb garanties. Cal exigir-li que recolzi aquestdesafiament. -El canvi, adverteix, ha de venir d´abaix, dels professors i així podrem legitimar lainiciativa davant els governants. Gunter afegeix que hem de fer feina plegats com un sistemasense oblidar la peça clau: els nens, que són els més entusiastes i contagiosos. -Fritjof proposa començar fent un grup de treball estratègic, i que el govern els posisubstituts (riure sarcàstic del públic). -Gunter impetuós recorda que no hi ha temps ni doblers, per això s´ofereix amb unaestratègia concreta i immediata: faules gratuïtes impreses amb impressores amb offset cedintdrets d´autor! -Satish proposa també una sol.lució gratuïta i sense necessitat de permís del govern;Mallorca és bella, aleshores: one hour every week, out of the school!!!. Per protegir la natura, hemd´estimar-la en directe, gaudint de l´aire fresc de la muntanya i de l´oceà. No podemdesconnectar-ho ni ignorar-la. És simple. Si cal, canviau els horaris per adaptar-los als nins iperquè siguin feliços, deixant amollar l´eufòria. Allò que han fet els humans, també els humanspoden canviar-ho. No podem ser esclaus dels horaris. -Preguntat pel paper dels pares, en Fritjof diu que treballar junts és la millor garantia. -Gunter recorda a Paolo Frere, com a exemple d´escola no allunyada de la societat, queféu feina a les favelas ensenyant a llegir en 2 setmanes; ensenyar a viure, a tenir ètica. Hem deser excel.lents també en acostar-nos als pares. -Gunter comenta com reaccionam davant les crisis quan se l´interroga com aplicar l´enfocament sistèmic allunyant els estereotips i patrons antics. Educació no és imposar sinóexposar. Cal aprofitar les oportunitats de la vida. Ensenyar pot convertir-se en una aventura;hem d´animar els nins perquè s´impliquin en el seu procés. -Satish reforça la opinió den Fritjof, sobre la lliçó que ens ofereixen els nins alhora quereivindica desaprendre que allò manual és per als ignorants. Per què cobren tan poc, per quètota la feina escombriaire resta al sudest asiàtic. Gandhi filava abans que parlar amb el govern.Treballar artesanalment és fer-ho creativament ja que permet construir, produir, reparar,...Caldignificar-lo. -En aquest sentit, Gunter recorda com els alemanys reconegueren amb dignitat, lamestria dels creadors del pavelló de bambú a Hannover. -Fritjof interrogat sobre la diversitat d´estils a l´aula, respon que és positiva perquèenforteix les xarxes igual que passa amb la societat i a la natura. S´ha d´aprofitar cadascuna deles capacitats i això pot ser valorat pels alumnes que s´expressen millor o pitjor segons el context isegons les seves capacitats. La diversitat interconnectada és bona en un context d´escolamultidisciplinar com és el cas de l´hort i la cuina escolar on tot s´interelaciona. Recordem que ladiversitat enforteix la resistència en el medi ecològic, idó també quanta més diversitat humana,
  5. 5. més possibilitats de resoldre aquesta complexitat. -Com despertar el geni i a quina edat, es pregunta algú de l´auditori: en qualsevolmoment, diu Gunter. La incomoditat desperta el geni, Cal desafiar-nos, cercar llocs inhòspits idesprotegits, anar a un lloc que no hàgim trepitjat mai; ja reaccionarem davant laincomoditat...Així ens preparam per a la crisi. Estimulant el cervell i oferint espai a una crisicontrolada generarem possibilitats d´aprenentatge. -Com afrontar els conflictes a classe?. Satish, no dubta: a través de la comunicació noviolenta. Començam parlant sobre quelcom que apreciïs del contrari, i al revès. Preguntar-li coms´ha sentit davant el dolor i així l´altre pot sentir compassió. És com regar la flor i treure la malaherba –connectant amb la idea de l´hort-. Hem d´ensenyar a dir la veritat amb dolçor, amb unllenguatge suau, innocent i humil. Trobar una manera hàbil de comunicar-se. Sempreapareixeran conflictes entre humans, per això, cal comunicar-nos bé. Gestionar l´enfadament i elmalestar per no fer-nos mal a nosaltres mateixos quan ens enfadam. -Gunter recorda que cadascun dels seus 73 personatges de les seves faules tenen el seucaràcter. Diumenge, 16 d´octubreConferència den Gunter Dret i imitant amb gestos, escenifica l´exemple del moviment del bolígraf. Atordits isorpresos alhora, Gunter dedueix com el pensament sistèmic ens ofereix veure que no hi ha unasola veritat. Això ens obre la ment. Amb l´auditori a la butxaca i amb l´excusa del tema de l´alimentació, aprofita per interrogar-nos directament què hem berenat. Així, amb les cellesjuntes, constata com ens atiborram d´aliments àcids només encetar el dia, obligant l´estómac afer un sobreesforç per metabolitzar-lo al nostre estat natural, l´alcalí. Això a la llarga, produeixulceres causades per bactèries ultraàcides. El mateix passa amb l´aire que respiram a la ciutat,carregat de gasos tòxics i de CO2 àcid, i també amb l´aigua que bevem tractada amb clor,també àcid, explica amb pedagogia. No és estrany, comprovar com el càncer es desenvolupa enambients àcids... Per tot això, hem de fer un canvi en la nostra vida, que és el nostre micromón. Ien l´alimentació, les cultures, plenes de saviesa, ens obren el camí. Prohibir, no serveix; cal acudira la intuïcio per fer noves connexions que cuidin la nostra salut: ph + Tª + sucre. Aplicarconscientment la pràctica sistèmica al berenar. Què hi posen els àrabs al cafè: cardomomo. Quèutilitzen els hindús: gengibre, curry, cúrcuma, i no sal, responsable de la hipertensió. No n´hi haprou en saber què no tenen els aliments cal saber què tenen. I els envasos tampoc són el mésadequat donat que necessiten d´un ambient àcid per usar-se. Començar berenant un tassó d´aigua és com fer una dutxa interior. La terra és sàvia i calveure com funciona per aplicar-ho al nostre cos. La vida sorgeix en un context alcalí però ensalimentam amb productes amb ph àcid. Per això, caldria ser previsor mesurant el ph. El sucre dissolt en líquid disminueix la densitat de l´aigua, provocant un bloqueig a l´estómac que l´obliga a permetre el seu pas directe a la sang. Pel que fa a la llet, cal remetre´s ala natura i pensar la seva utilitat; enfortir ossos i músculs de les vedelles, però a partir dels 3 anysen els humans el que necessitam és desenvolupar el cervell. Els lactis provoquen ja fins a un 30%de rebuig i 25 anys d´estudis constaten que 2 tassons de llet provoquen paradoxalment,osteoporosi, tenint en compte, que la proteïna, casseïna és difícil de digerir cosa que propicia quel´ós es dissolgui per compensar el pas a l´alcalinitat. Les algues, usades a cultures com la japonesa,i més aprop, a Galícia o a Bretanya, tenen iode ideal per aquesta empresa. També és important la temperatura del menjar; no potser servir-la tan freda si pensamen la Tª corporal. Dona´m facilitats al cos per fer el canvi cap a l´alcalinitat que ens dóna vida.Utilitzam massa energia en produir alcalinitat i el cos es sent cansat sovint. Els nins imiten i observen els grans i connecten emocionalment i es motiven per cercar
  6. 6. alternatives perquè ni volen patir ni volen veure patiment. L´humor impregna el seu següent exemple, a propòsit del tassó mig buit o 2 vegadesmassa gran: qui vol pixar-se al meu tassó d´aigua, va amollar enmig d´una classe de nins. Totper qüestionar que fer pipí dins aigua potable augmenta el risc de contagis. I és que els nensnecessiten de la fantasia per arribar a la lògica de la realitat interconnectada; això els permetaprendre i poder passar a l´acció.Discurs agitador den Satish Satish inicia el seu discurs carregat d´emoció i veritat, reclamant un ferm compromís ambles conviccions deixant de banda la por. Així podrem no avorrir i sí motivar. Reivindica la vocaciói la passió a la nostra feina enfront a la professió vinculada a guanyar-se un sou. Hem decompartir les nostres passions. Tot està relacionat i la realitat és una connexió entre totes les coses,no és una cosa en sí mateixa, reincideix. Parla de sí mateix, metafòricament per explicar aquestes relacions, quan el seu mestre lidigué: no tens 5 dits, tens 4 relacions. I a continuació, aprofundeix contant-nos la seva biografia.Quan tenia 4 anys son pare morí. No entenia la tristesa ni la mort; es rebel.là i acudí als 9 anys, aun monjo per demanar-li com foragitar la mort de la seva vida; renuncia al món, li digué,desferra´t i te dissoldràs dins del cosmos. Justifica la seva decisió opinant que un nin no és unsubdesenvolupat, és un ser humà complet que pot prendre decisions ajustades a la seva edat.Així, esdevingué monjo jainista, i començà a demanar almoïna perquè segons els seus mestres,calia ser humil per deixar anar l´ego i dissoldre´l, per assolir l´existència sense naixement ni mort.Donar és més fàcil, perquè t´alimenta l´ego; el difícil és ser humil i amable per demanar iacceptar beneint per igual als que te rebutgen i als que t´ajuden. Calia passar, per tant, de l´ego(del jo) a l´eco (la llar; lloc de relacions on es comparteix). Un petit canvi de lletra provoca uncanvi quàntic en la consciència. De tot això, en parla en el seu llibre, que properament es traduirà al castellà: Nodestinations. Però als 18 quan la ment havia canviat i la pena desaparegut, l´autobiografia denGandhi el va sacsejar profunda i radicalment amb aquest missatge gairebé imperatiu: norenunciïs al món, transforma´l, començant per la teva consciència i dur l´espiritualitat més enllàdels temples cap a la vida quotidiana i fins i tot, als “negocis espirituals”. No hi ha d´haver puscontradiccions entre la vida espiritual, que tot ho ha d´impregnar, i la terrenal. No cal la biblia ol´alcorà per estimar incondicionalment. Ho podem aprendre en la natura!!!. Tots podemprendre-la perquè la seva entrega és incondicional i sempre està al nostre abast. Gandhi digué:aquesta és l´espiritualitat autèntica; donar com un arbre ho fa sense necessitat de ser monjo. Aixíse n´adonà que li donava l´espatlla al món, ignorant allò que era bonic, alliberador i refrescant:la vida i també la mort. Haver-les experimentat, permeten poder celebrar el misteri de l´univers. Gandhi era un mestre espiritual, no només un polític. Satish ho havia decidit: deixar els hàbits... però com? No sabia com botar-se les regles aixíque decidí escapar-se per trobar l´espiritualitat del treball a l´hort. Així serviria a la comunitat. Avui, maleeix Satish, volem ingressos sense produir res, sense fer feina!!. L´educació esdevé així una forma de vida pràctica, un exemple per irradiar i transmetreconviccions i ensenyaments de la pròpia vida. Cal superar l´utilitarisme per una vida on tot elque facem hi capiguen la bellesa, la durabilitat i la utilitat, com li va dir la seva mare. L´economia industrial moderna no aporta bellesa, en canvi sí que hi és com a part essencial, a lanatura i a la vida, fent-la a més útil per a l´ànima. Tampoc vol durabilitat, només consum. Elsproblemes del món han estat creats, no pels pobres, sinó pels cervells universitaris més distingits. Ésaquesta la universitat que necessitam, es pregunta retòricament; per afirmar amb rotunditat: calun altra tipus d´universitat, no la que ens dóna Yale, amb personatges com en Bush(aplaudiments). Ni Jesús, ni Shakespeare ni Buda, anaren a la universitat perquè tingueren launiversitat de la vida que és sostenible i durable, a més d´aportar-nos valors reals. Calqüestionar-ho tot -fins i tot com anam al bany i què menjam, mencionant a en Gunter- i sertransgressor i revolucionari. És bo el que feim?. Avui l´economia no és ni tan sols economiaperquè ha oblidat l´etimologia per fer-se especulativa. Aquesta, és l´única que està en crisi. No la
  7. 7. real: no hem oblidat com fer les coses, l´economia gestiona l´eco (llar), la natura, fer feina, lespersones, la imaginació, les habilitats, el geni. Són els bancs i l´euro que estan en crisi perquè nofan servir aquests tres principis bàsics (bellesa, utilitat, durabilitat). No sigau banquers sinópintors, artesans, camperols,... A l´escola, hem de reprendre-les per passar a l´acció, i així seremrecordats! Nosaltres hem de ser els líders, sense esperar!! Resorgir i treure el potencial per dir quesí podem canviar el món (exhortant-nos enèrgicament). Gandhi era petit, lleig, poca cosa, malvestit però va esdevenir el líder deixant l´ego per posar-se al servei de la comunitat. Fóra lapor!!!. Si vols, amolla la por; l´univers et fa costat per animar-te, per ajudar-te. Quan neixeres, l´univers va posar-te la llet als pits de ta mare. Gaudeix de la natura feta per a tu. La por ensincapacita i immobilitza; ens lleva el poder. Sigau valents, valerosos i entregau-vos; així terespectaran. No te preocupis pels caps del govern. Tot i patir, cal deixar anar la por. Mandela,Martin Luther no tingueren por! I gràcies a ells avui tenim un negre a la Casablanca. Fa poc mésde 40 anys els negres a USA no podien ni votar; jo mateix vaig ser engegat d´un bar a punta depistola només per no ser blanc. Mandela va consentir anar 27 anys a la presó, superant elsofriment, només per manifestar oposició a l´apartheid. Ells foren valents i exemples per tots.Nosaltres tenim les respostes, i quan se´n va la por, emergeixen del cor sense repressió. Cal mésvalor i no tant cervell perquè, aquest et fa pensar en tot el que pot sortir malament. Confia!. Tot es pot resoldre, tenim l´univers sencer: la imaginació, l´emoció, el sentiment, lacreativitat, la poesia, les mans. Som una nou. En el nostre petit cos hi ha condensat tot l´univers!!(llarguíssima ovació, amb les mans vermelles, la pell de gallina, electricitat a l´atmosfera, els ullsbrillants i fins i tot, alguna llàgrima regalimant sobre les galtes). Idees sorgides durant les jornades a. organitzar cursos de formació b. crear grups de treball específics c. crear a l´aula espais per al silenci d. promoure espais per a la presa de consciència corporal e. facilitar espais de treball cooperatiu entre arquitectes, professors, etc. f. fomentar hàbits de salut entre els infants g. estendre la màgia de les jornada penjant els videos a la xarxa Comentaris finals dels ponents Comença ja!, ens interpela Satish. Vés pas a pas. Ja heu iniciat el camí, no us atureu, ens anima. Seguiu l´estela del pensament holístic. És un procés, no un producte –continua-. Cal continuar el que ja s´ha iniciat. Hi ha urgència i alhora paciència. Fritjof diu que els comentaris van en la línia correcta, i insisteix en la bondat dels projectes impulsats per la pròpia comunitat. Gunter tanca brillantment recordant el paper de l´ètica i les virtuts, ambdues amb seu a la natura. Els professors han d´impulsar els projectes que transcendeixen els llindars de les aules; projectes per millorar la comunitat, i que donin cabuda als emprenedors. Com seria un projecte ZERI a Mallorca?. Com dur a terme el projecte de les figueres de Formentera, i finalment, fent l´ullet a Satish, proposa fundar una escola SATISH a Mallorca!!
  8. 8. NOSALTRES SOM LA SOLUCIÓ PRINCIPIS DE L´ESCOLA SA LLAVOR (Mancor de la Vall) 1. Amor a la natura 2. Desenvolupament integral de la persona. 3. Servir als demés. Canvi metodològic basat en la contemplació, la cura i el coneixement de la natura, aixícom de l´expressió a través de l´art. Treballen projectes interdisciplinars connectats amb la vida. Del coneixement a l´acciósempre respectant als demés, a la natura i a un mateix.Enllaços:http://www.pocapoc.org/http://www.diariodemallorca.es/buscar/default.jsp?cx=partner-pub-8592438293566705%3A9560763950&cof=FORID%3A10%3BNB%3A1&ie=ISO-8859-15&q=satish+kumar&q1=satish+kumar&sa=Ir&siteurl=www.diariodemallorca.es%2F#967http://www.diariodemallorca.es/servicios/lupa/lupa.jsp?pIdFoto=2858634&pRef=2011101600_2_712071__Mallorca-Reclaman-cambio-educativo-basado-valores-naturales

×