Your SlideShare is downloading. ×
0
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Mapa de la innovació a l'adminsitració local 2010

671

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
671
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Mapa de la Innovació Local Setembre 2010
  • 2. PUNT DE PARTIDAUPCnet ha desenvolupat aquest estudi amb la participació d’unconjunt d’Ajuntaments per esbrinar com les administracions localsimpulsen la innovació, a quins reptes s’enfronten, en quins àmbits iamb quines eines , en especial des de la perspectiva del suport queles TIC poden donar en aquest procés.
  • 3. PUNT DE PARTIDA EN L’ADMINISTRACIÓ  PODEM TROBAR CINC ÀREES  La cerca de sinergies amb tercers per compartir  D’INNOVACIÓ, QUE TENEN A  projectes, millorar serveis o ser més eficients VEURE EN: El desenvolupament de processos per tal  de ser més eficients i més orientats al  ciutadà, La generació de nous serveis que facilitin  laccés a les Institucions, la gestió de tràmits  i la transparència d’informació La forma d’arribar al ciutadà del segle XXI. Comunicació entre el ciutadà i les Administracions  públiques aprofitant les noves tecnologies o noves  formes de relacionar‐se
  • 4. EL MÈTODE 1. Identificació de les bones  pràctiques d’innovació  i reptes  /necessitats no cobertes en l’àmbit de  l’administració local que incorporin un  component TIC. 4. Conclusions i recomanacions  2. Determinació, a partir del treball  de camp, de les barreres amb què la  presentades en una Jornada Final innovació es troba en aquest àmbit. 3. Recull de línies d’ajuts i subvencions  principals per a innovar a les  administracions
  • 5. Igualada: 39.730 hab. (2009)  Capital Anoia, Sector serveis i certa industria tèxtil i ÀMBIT DACTUACIÓ paperera. Campus universitari UPC.  Castelldefels:62.600 hab. Manresa : 76558 hab. (2009)  Platges i dos zones diferencials de nucli  Capital del Bages, Sector serveis, tèxtil, química,  poblacional. Fort increment de població a l’estiu   maquinaria . Campus universitari UPC 25% població estrangera. Campus universitari UPC.  Vilanova i La Geltrú: 65.890 hab, 2009 (Capital del  St Cugat: 80.000 hab. Població edat mitjana 35 anys.  Garraf). Sector turístic, pesquer, terciari. Campus UPC  Nivell cultural i econòmic dels ciutadans alt. (Enginyeria) Gran superfície forestal (Collserola). Dispersió geogràfica.  Campus universitaris Sant Boi: 82.428 hab.(2009). Baix Llobregat. Sector serveis, forta concentració  serveis Salut Mental. Sector .  Terrassa: 210.941 hab. (2009). 250.000 hab.  Vallès. Grans zones d’activitat econòmica.  Campus universitari  UPC. Mataró: 123.000 hab. Capital Maresme. 44  eixos de treball: natura, comerç, TIC i  innovació, i cultura i patrimonial.  Centres  Tecnològics (Cetemsa, Tecnocampus...).  Campus universitari  UPC Les característiques  comunes a la majoria  dels  Ajuntaments participants  són els  que tenen un lligam amb la Universitat Politècnica de Catalunya, per tenir localitzat   en el seu municipi un Campus de la Universitat, aspecte que ha facilitat laccés a les  diferents persones.
  • 6. LA INNOVACIÓLA INNOVACIÓ A LADMINISTRACIÓ LOCAL SENTÉN BÀSICAMENT: En l’àmbit dels serveis al  ciutadà, La innovació és una  * eina útil per Fomentar la  participació i aporta millores  als serveis adreçats cap el  ciutadà (Ciutat 2.0) A la recerca de l’aplicació de  tecnologies de la informació. En l’àmbit de la promoció econòmica, És  l’element clau per ajudar a les empreses a  crear riquesa i sostenibilitat.  La innovació  també es un eina per fomentar  accions/serveis de col∙laboració entre  l’entorn públic i el privat A la recerca de leficiència,  millora del processos interns  dels ajuntaments, amb  l’aplicació de tecnologies de la  informació.
  • 7. LA INNOVACIÓ COMENTARIS MÉS DESTACATS“ Innovació amb sentit ampli,  “ Innovació entesa com un element  “Som facilitadors: Gestió de connotació positiva, de millora, amb  que faciliti la millora de serveis al  subvencions per facilitar la innovació valors associats a la sostenibilitat,  ciutadà des de tots els punts de vista  entre els emprenedors i les conforma la manera de viure i  (millora de la comunicació, relació,  empreses...”transformar la societat...” aconseguint feedback  bidireccionalitat). “Innovació Tecnològica: Més “Canvi a millor en qualsevol servei o  orientada a l’eficiència en els producte (element de millora) i  “Innovació en el negoci : Centrada en  processos . Modelitzar el «coresempre que s’acabi adoptant pel  Promoció Econòmica. Es el que s’entén  business» i modernitzar els serveis ciutadà . SI no hi ha utilitat no hi ha  més com innovació des de la  municipals.” “Millora, canvi... Foment del canvi des innovació. Millora de la qualitat de  perspectiva local....” d’un punt de vista cultural, dins de vida, ...” lorganització, millora dels hàbits i  “ Innovació tant interna com externa ...Innovació enfocada a fer pilots de  manera de fer... Facilitadors per  de foment de la economia com de proba i error. S’accepta el fracàs com  impulsar la política cap al teixit  l’eficiència interna de l’Ajuntament. El a mètode d’aprenentatge... empresarial...” rol de l’Ajuntament és el de facilitar  recursos en forma de diners, actius o “ Innovació entesa com un element de  “Paràmetres, eines, processos ,  exercir funcions de co‐líders amb promoció econòmica cap a la ciutat, i  capacitats i actituds que generen un  altres entitats...”un facilitador per a que l’Ajuntament  nou concepte: El canvi estratègic faci de facilitador ...” d’una organització...” Innovació es gestió  del canvi en positiu....
  • 8. COMPETÈNCIES ADMINISTRACIONS LOCALS Prevenció i extinció  Urbanisme i  Seguretat Trànsit Protecció Civil ordenació del territori Vies i espais públics d’incendis Habitatge Patrimoni històric – Sanitat Medi Ambient Comerç Salubritat Serveis Funeraris artístic Serveis Socials Aigua Energia i enllumenat Residus Transport Cultura Ocupació i promoció  Comunicació i Noves  Esport i Lleure Turisme Educació (*) Immigració econòmica Tecnologies Gestió: Impostos,  Animals de  Taxes, Subvencions i  Intensa Innovació Relació amb d’altres  companyia Transferències de  l’Estat Amb Innovació Poca Innovació Sense Innovació
  • 9. INNOVACIÓ EN LES ÀREES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA • Xarxes del Talent orientades a sectors estratègicsEls projectes i les iniciatives que  • Emprenedoriales administracions impulsen i que  • Idees Jovesconsideren  innovació  en les àrees  • Impuls de clústers econòmicsde promoció econòmica són: • Empreses per compartir la gestió de serveis públics • Empreses i enginyers (Universitats) • Parcs tecnològics amb iniciativa públic –privada • Empreses per compartir la gestió de serveis públics • Borsa de treball • Centres de Formació • Living Labs per impulsar sectors econòmics i socials  • Plans locals d’Innovació:  • Processos participatius d’impuls de sectors amb  necessitats de renovació  • Impuls de capacitats existents al territori i que es  consideren estratègiques
  • 10. INNOVACIÓ A LES ÀREES DE EFICIÈNCIA INTERNAMillora leficiència i eficàcia i els  processos operatius • Millora de processos • Seguretat de la informació • Gestió unificada del ciutadà • Quadre de comandament: Seguiment del Pla de Govern • Departament d’Organització • Gestió d’expedients amb signatura electrònica • Cartera de Serveis (associada a costos) • “Ulls de la Ciutat” : Anticipar esdeveniments i usos de la via pública • Foment del software lliure com eina per la reducció de costos • Observatori de Ciutat (Relacionat amb Xarxes Socials) • Model de Recursos Humans lligat a objectius del Pla Estratègic • Sistema de Qualitat • Localització d’Agents
  • 11. INNOVACIÓ EN EL LLIURAMENT DE SERVIES AL CIUTADÀ SERVEIS AL CIUTADÀ El foment de la participació del  ciutadà, la millora de la relació i  conèixer la seva opinió és  fonamental a l’hora de dissenyar  politiques adients, i per tant és un  àrea de creixent innovació • Consultes al ciutadà: Nous equipaments.  • Serveis de comunicació: WIFI, comunicació multicanal. • Projectes de comunicació (Producció, diari electrònic, IP TV). • Gestió unificada del ciutadà (Ciutadà 2.0). • Access electrònic segons llei 11/2007. • Model d’Atenció Ciutadana. • Pla de Mobilitat. • Serveis Web: Cens via mòbil, Nadal.
  • 12. ALTRES ÀREES DINNOVACIÓ• Unir conceptes: Nutrició, salut, participació, educació, TICs• Eficiència energètica. Control de consums, edificis sostenibles• Gestió del medi ambient: Platges• Jardineria i reg controlat• Centres de formació (Operaris, Talent, Emprenedoria, plataformes  TIC)• Plans de mobilitat: Transport públic• Suport a la mobilitat• Turisme i comerç: Rutes amb suport tecnològic (realitat  augmentada)• Transformació urbanística per la creació d’un ecosistema  d’innovació al voltant d’un Hospital• Promoure aplicacions TIC per salut i serveis socials: Gent gran• Aprofitament de fangs per a la generació denergia• Gestió d’enllumenat• Energia geotèrmica
  • 13. ELS REPTESSERVEI AL CIUTADÀ. MILLORA DELS SERVEIS, AMB APLICACIÓ DE LA  • Revisar la cartera de serveis permanentment per aportar valor.TECNOLOGIA.  • Gestió del Coneixement en termes del capital humà del ciutadà. Orientar el servei al coneixement. • Atenció al ciutadà: Com ens adrecem al ciutadà (participació), com ens relacionem amb ell.   • Innovar a través de les Xarxes Socials. L’Ajuntament ha d’estar en  2.0.EFICIÈNCIA I EFICÀCIA.  A QUÈ  • Gestió per resultats de les polítiques públiques.  Recerca permanent de l’eficiència i el servei públic. DEDIQUEM ELS RECURSOS I  Innovar amb cultura de recursos humans. Aprofitar el capital humà, aprendre i desaprendrePRIORITZAR‐LOS?  (“Organitzacions camaleòniques”). • Millora del pressupost i el seu seguiment. Aportació de valor. • Implementar serveis sobre la fibra desplegada. Maximitzar les infraestructures.SOSTENIBILITAT • Energia i sostenibilitat. Medi ambient però també en termes econòmics. • Mobilitat eficient i sostenible.POTENCIAR EL PAPER DE  • Connectar amb els mecanismes de la Generalitat o de l’Estat.FACILITADOR PER IMPULSAR EL  • Incrementar el dinamisme de les empreses per innovar.TEIXIT EMPRESARIAL.  • Fer créixer empreses de més envergadura. Com ser capaços de fer‐ho .RETORN DE LA INNOVACIÓ A  • Explicar‐ho amb xifres. Seguiment del valor de la innovació. Retorn de la innovació.LA SOCIETAT.  • Deixar el coneixement el territori (transformar‐lo en valor).
  • 14. BARRERES A LA INNOVACIÓLES BARRERES IDENTIFICADES PER INNOVAR ESTANCONCENTRADES EN ASPECTES RELACIONATS AMB :• La legislació vigent no introdueix la suficient flexibilitat per afrontar  canvis.• El model de recursos humans poc orientat a l’aprenentatge continu,  el qual implica dificultats per adoptar noves tecnologies o nous  models de gestió, així com l’alineació amb els objectius estratègics.• La transversalitat de la innovació que afecta a totes les àrees de  l’Administració i que requereix organitzacions orientades a aquestes  característiques.• La inèrcia d’unes organitzacions que venen funcionant de la mateixa  manera des de fa molt de temps.• Entendre què representa la innovació des d’una òptica política,  alineant la visió política i la visió del ciutadà. Fer Política 2.0  requereix uns coneixements i capacitats molt diferents a les que  existeixen.• La disponibilitat dòrgans de suport més flexibles i més orientats als  resultats.
  • 15. NECESSITATS. TECNOLÒGIQUES• Reorientació RH : Mapa de competències, gestió per objectius..• Facilitar la gestió dels equipaments municipals (catàleg, equip soci cultural,  serveis de cobrament).• Passar del seguiment a l’avaluació: Pensar en clau d’impacte.• Reordenar els recursos per ser més eficients.• Facilitar la connexió de loferta i la demanda entre empresaris i grups de  recerca.• Impulsar els departaments d’Organització.• Racionalització dels processos (firma electrònica, workflows..).• Cartera de serveis associada a despeses.• Plans directors de sistemes alineats amb les necessitats.• Necessitat de formació en aspectes dinnovació.• Fomentar la participació del usuaris. 
  • 16. PROJECTES INNOVADORS EN CURS L’Ajuntament de Sant Cugat al 2008 defineix el seu pla estratègic de mandat amb un nou model PACTE :"Pla dAlineació i  de treball: els mapes estratègics com a eina de formulació i avaluació del l’estratègia municipal iCompetitivitat Estratègica" com a tècnica pressupostària nova. Els mapes estratègics (representació visual dels objectius Ajuntament de Sant Cugat estratègics, de gestió i funcionals de tota la corporació) es defineixen en tres nivells: Mapa de Ciutat, Mapa Directiu i Mapa Funcional. La implantació de la Llei 11/2007 sha vist a lAjuntament de Terrassa com una oportunitat dor e‐Adminsitració  per portar a terme un canvi cultural dins de lorganització del propi Ajuntament aprofitant la Ajuntament de Terrassa incorporació de les noves tecnologies, de laposta per la gestió dels processos com a eix vertebrador de tot el canvi i el rigor de la gestió del projectes en el compliment dels objectius i fites marcats i del lideratge de la gestió del canvi intern. Aquest procés va començar fa poc més de dos anys i segueix caminant, pas a pas, sense pausa...
  • 17. PROJECTES INNOVADORS EN CURS Cal conèixer el que passa a la ciutat, el que ha passat i el que sabem que passarà. En «els "Els ulls de la ciutat"  ulls de la ciutat» sestandaritza la gestió dels expedients i sintegra aquesta amb la gestió Ajuntament de Sant Boi geogràfica i amb linventari delements possibilitant la seva gestió amb dispositius mòbils (PDA). Mataró i el Maresme amb  Integració del concepte i procés emprenedor en tots els cicles: Els estudis universitaris amb crèdits obligatoris en totes les nostres titulacions de grau, grau en Administració d’Empreses l’emprenedoria amb menció especial en gestió de la innovació, Màster Universitari en Emprenedoria i Ajuntament de Mataró Innovació, el CUB com incubació d’idees innovadores per estudiants de grau i pregrau, la Incubadora de Projectes Innovadors per el suport a la creació i posta en marxa de projectes innovadors d’emprenedors, i els serveis empresarials per l’ acceleració i valorització, tot al marc del Parc Científic i de la Innovació TecnoCampus Mataró-Maresme. El procés a través del qual Manresa va canalitzar tots els esforços cap al canvi de modelPla dInnovació de Manresa  productiu a la ciutat del qual se nhan derivat actuacions com la consecució del Centre Ajuntament de  Manresa dInnovació en Productivitat de Microsoft, la posada en marxa del Parc Central i la recent obtenció del reconeixement com a "Ciutat de la Ciència i la Innovació" per part del Ministeri de Ciència i Tecnologia.
  • 18. PROJECTES INNOVADORS EN CURS La innovació i la tecnologia al servei de la dependència: Conceptualització dun barri com a Barri digital  espai dinnovació, amb la especialització, a traves de la tecnologia i els actors específics, delsAjuntament de Vilanova i la Geltrú serveis a la dependència i la vida autònoma. Model que es promou replicar en altres barris i altres especialitzacions, i coordinar el fluxe de la innovació a través dun centre nodal Us presentem com fem la gestió integral de la qualitat a la platja de Castelldefels, definida com "Gestió integral de la  un parc natural urbà. Si bé la perfecció i l’excel·lència són quimeres, el sistema de Qualitat és qualitat a la platja" un tangible que ens ha permès fer un treball progressiu de millora contínua, amb els beneficis Ajuntament de Castelldefels que suposa tan a nivell intern per a l’organització, com extern, percebuts per la ciutadania i les persones que visiten la nostra platja. Després de tres anys gestionant aquest model, ara veurem la seva trajectòria i avaluació.
  • 19. Propera estació…

×