Your SlideShare is downloading. ×
0
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Tema demografia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Tema demografia

429

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
429
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Demografia. Índex1.- Volum i distribució: quants són i on estem2.- Creixement de la població: Conceptes bàsics3.- Etapes demogràfiques –transició demogràfica-4.- La població com a problema: diversitat de comportament demogràfics5.- Migracions6.-Estructura de la població i tècniques de representació
  • 2. DEMOGRAFIALa demografia és la ciència que té com a objecte d’estudi la població. Per tant, el que fa és descriure, quantificar, qualificar i analitzar poblacions, de manera dinàmica; és a dir, tenint en compte que canvia en el temps i lespai. {demografía (del grec demos=poble i grafos=traç, descripció)} Població Mundial
  • 3. 1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓLa evolució de la població al món:  Paleolític: 2 a 4 mill./hab.  1750 (s XVIII): 795 mill./hab.  Neolític: 5 a10 mill./hab. 1850 (s XIX): 1265 mill./hab.  5000 adC: 80 mill./hab.  1900 (s XX): 1656 mill./hab.  1 dC.: 300 mill./hab.  1950 (s XX): 2516 mill./hab.  1200 (s XIII): 450 mill./hab.  1995 (s XX): 5760 mill./hab.  1650 (s XVII): 500 mill./hab.  2002 (s XXI): 6215 mill./hab. 2006 (s XXI): 6464 mill./hab
  • 4. 1.- Per què estudiar la població?És imprescindible per organitzar un país. Conèixer la natalitat  places escolar Conèixer l’esperança de vida  hospitals, places de geriàtrics,jubilacions Conèixer l’edat de les persones  previsió de llocs de treball ....Aquests estudis són relativament fàcils als països centrals, però moltdifícils alsperifèrics per les grans mancances de tot tipus que presenten.L’estudi de la població d’un estat o territori el fan organismesespecialitzats:Instituts destadística. a Espanya l’INE a Catalunya l’IDESCATque confeccionen els censos cada 10 anys (acabats en 1) Els Ajuntaments elaboren els padrons Els Jutjats porten el control de natalitat, mortalitat i nupcialitat.
  • 5. 1. REPARTIMENT DESIGUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
  • 6. 1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓLa distribució és desigual:  Àsia: 60’1%  Europa: 11’4%  Àfrica: 14%  Amèrica: 13’6%  Oceania: 0’5%  L’hemisferi nord acull a més del 80% de la població. (Dades del 2002) Població total del món: 6.659.389.285. (5 d’abril de 2008). http://www. Census.gov/main/222/popclock.html
  • 7. FACTORS QUE PROVOQUEN L’ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ Físics Humans Climes Sòls Climes Migracionstemperats fèrtils temperats Altituds mitjanes Desenvolupament i baixes urbà i econòmic
  • 8. 1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓFactors de la densitat de població:1. Físics: el clima, el relleu, el sòl (sobretot prop de l’aigua).2. Econòmics: la riquesa d’un lloc fa que sigui més o menys propici3. Culturals: l’assentament pot dependre de lo a prop que quedin les zones de serveis (escoles, sanitat, etc.)4. Demogràfics: zones amb un gran desenvolupament demogràfic.5. Històrics: per l’antiguitat dels assentaments, el desig de mantenir peculiaritats culturals, polítiques, etc.
  • 9. 2. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ. DEMOGRAFIA PONDERADAComponents d’entrada Taxa de Natalitat: es refereix al nombre anual de naixements per cada 1.000 habitants. TN = ( Nascuts vius / Població total ) x 1000 Taxa de Fecunditat: es refereix a la mitjana de fills que una dona duna àrea geogràfica tindrà si visqués a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills dacord a la taxa de fecunditat per a cada grup dedat. TF = ( Nascuts vius / Total dones entre 15 i 45 anys ) x 1000 Immigració. Es refereix al nombre de persones originàries d’altres països que arriben
  • 10. 2a. FACTORS DE LA NATALITATEls factors que modifiquen la natalitat són: Econòmics: l’entrada de la dona al món laboral fa que baixi la natalitat. Polítics: els governs poden promoure polítiques natalistes. Culturals: que condicionen, principalment, l’edat dels matrimonis. Religiosos: la majoria afavoreixen les polítiques natalistes. Biològics: composició edat/sexes de la població i les malalties.
  • 11. 2b. ESTATS DEL MÓN SEGONS LA TAXA DE NATALITAT
  • 12. 2c. ESTATS DEL MÓN I L’ESPERANÇA DE VIDA
  • 13. 3. ELEMENTS DE DEDUCCIÓ. DEMOGRAFIA PONDERADAComponents de sortida Taxa de Mortalitat: es refereix al nombre anual de defuncions per cada 1.000 habitants. TM = ( Defuncions / Població total ) x 1000 Taxa de Mortalitat Infantil: és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de nens i nenes duna població que moren abans darribar a lany de vida per cada mil infants que hi han nascut vius, en un període de temps determinat, generalment un any. TMI = ( Defuncions de menors dun any / Número de nascuts vius ) x 1000 Emigració: es refereix al nombre de persones que marxen d’un país.
  • 14. 3a. FACTORS DE LA MORTALITAT Els factors que modifiquen la mortalitat són:  Guerres i epidèmies  Condicions sanitàries  Malalties endèmiques  Recursos alimentaris, fams, etc.Dacord amb el resultat final es considera: • Taxa de mortalitat alta: si supera el 30 ‰. • Taxa de mortalitat mitjana: quan es troba entre el 15 i 30 ‰. • Taxa de mortalitat baixa: si és per sota del 15 ‰.
  • 15. 4. DEMOGRAFIA QUANTITATIVAAltres fórmules d’interès: Creixement natural o vegetatiu: és la diferència anual entre el nombre de nascuts i el de morts en una població determinada. CN/CV = ( Nombre de Nascuts vius – Nombre de Morts) = +/- Esperança de vida: és el terme mitjà danys que un home o una dona dun país determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es manté fixa per a cada grup dedat en el futur. EV = ( Total d’anys viscuts per la població / Número de nascuts vius )
  • 16. 5. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
  • 17. 6. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓLa densitat de població: es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però sutilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, sexpressa com a nombre de persones per unitat dàrea. DP= Nombre d’habitants/ km2 de superfície = hab./km2 Els països amb més densitat de població són: Macau (18.182 hab/km2), Mònaco, Hong Kong, Singapur i Gibraltar. Els països amb menys densitat de població són: Austràlia, Namíbia, la Guayana Francesa, Sàhara Occidental, Illes Malvines i Groenlàndia (0,03 hab/km2).
  • 18. 7. DENSITAT DE POBLACIÓ PER PAÏSOS
  • 19. 8. DENSITAT DE POBLACIÓ A CATALUNYA
  • 20. 9. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓFactors de la densitat de població: Les zones on no hi viu ningú (< 1pers/km2), s’anomenen deserts humans. Les zones més poblades d’Europa són Gran Bretanya, Bèlgica, nord de França, Alemanya i Itàlia. Les zones més poblades de l’Estat Espanyol són Barcelona, Madrid, l’eix Pontevedra - A Corunya, Biscaia- Guipúscoa , València – Alacant i Màlaga - Cadis. A Catalunya, les zones més poblades estan Barcelona, després Girona, Tarragona i Lleida. Al món: 39,24 hab./km2 - Catalunya: 199 hab./km2 – Espanya: 87,2 hab./km2. - Japó: 336 hab./km2.
  • 21. 10. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICALa transició demogràfica és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens: En primer lloc, explica perquè el creixement de la població mundial sha disparat en els darrers 200 anys (passant dels 1.000 milions dhabitants del 1800 als 6.500 milions de lactualitat). En segon lloc, descriu el període de transformació duna societat preindustrial (caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes baixes).
  • 22. 11. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICALa transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no esdevé una societat plenament postindustrial.:1. En el primer estadi -típic de les societats preindustrials - les taxes de natalitat i de mortalitat són molt altes, per la qual cosa el creixement natural de la població és molt lent i, fins i tot, inexistent.2. És propi de països en vies de desenvolupament. Els índexs de mortalitat baixen de forma sobtada gràcies a les millores en les tècniques agrícoles (que augmenten els rendiments), les millores tecnològiques, els avenços en medicina i alfabetització... Aquests canvis contribueixen decisivament a allargar lesperança de vida de les persones i a reduir-ne la mortalitat. Per contra, en aquest segon estadi les taxes de natalitat es mantenen molt altes, raó per la qual es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment molt important de la població.
  • 23. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA3. Els índexs de natalitat inicien una important davallada motivada per diferents motius: laccés a la contracepció, la incorporació de la dona a leducació i al mercat laboral, laccés a lestat del benestar, el procés durbanització, la substitució de lagricultura de subsistència per lagricultura de mercat, juntament amb altres canvis socials. La taxa de mortalitat continua la tendència baixista iniciada ja en lestadi 2 i, per aquesta raó, el nombre defectius de la població total continua sent relativament alt.4. Aquest darrer estadi és típic de les societats postindustrials i es caracteritza perquè la taxa de mortalitat "toca fons" i la de natalitat shi iguala; consegüentment, la població total torna a estancar-se.
  • 24. MODEL GRÀFIC DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
  • 25. ADAPTACIÓ DEL MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICAPossible fase 5: Si bé el model original de Transició Demogràfica presenta només quatre estadis oetapes, actualment està àmpliament acceptada la irrupció duna cinquena fase en la qual elcreixement de la població no està estancat sinó que, fins i tot, es registra un creixement natural de lapoblació negatiu, atès que les taxes de natalitat són tan baixes que cauen per sota les taxes demortalitat, com està succeint en països com Alemanya o Itàlia.
  • 26. 12. TEORIES SOBRE POBLACIÓTeories sobre població: L’informe Meadows i la teoria sobre el creixement zero: és una teoria que planteja que hi ha 5 factors bàsics: població, producció agrícola, recursos naturals, producció industrial i contaminació. I que mentre la població i la producció industrial tendeixen a créixer sense límits, els recursos són finits. I que per tant s’ha d’aturar el creixement demogràfic, limitar el consum i aturar el procés de contaminació. Malthus VS Marx: Hi ha dues teories mentre que Malthus creu que el creixement de la població s’ha d’aturar perquè si no ens quedarem sense recursos, en Marx pensa que n’hi ha suficients recursos per a tothom, i que el problema és que no estan ben distribuïts.
  • 27. 13. COMPOSICIÓ PER EDATS
  • 28. 14. ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A ESPANYA
  • 29. 15. LA SUPERPOBLACIÓLa superpoblació del planeta, un problema. L’increment de la població humana del planeta suposa un problema medi ambiental, perquè per cobrir las necessitats de les persones hi ha que recórrer als recursos de la Terra, i si no es realitza una gestió adequada, molts d’ells poden esgotar-se. A més a més, també deu considerar-se que existeix un repartiment desigual de la riquesa: mentre que els països industrialitzats consumeixen el 80 % dels recursos, més de la meitat de la humanitat té que sobreviure en condicions límit i un terç viu en una situació de pobresa absoluta. L’ONU estima que al 2012 arribarem als 7000 mill/hab.
  • 30. 16. MOVIMENTS MIGRATORIS Els moviments migratoris: són els moviments de població des del seu lloc de residència a un altre de manera permanent. Com a conseqüència d’aquest moviments la quantitat de població augmenta o disminueix. N’hi ha de dos tipus segons el lloc de destí:  Interiors: o èxode rural, interurbanes, etc. (són degudes al desenvolupament econòmic desigual entre els diferents llocs d’un Estat)  Exteriors: d’un país a l’altre.Emigració humana és marxar del lloc dorigen a un altre ( pot ser a escala nacional ointernacional). Es distingeix del turisme perquè lemigració suposa fixar la residència enun altre indret, encara que sigui amb previsió temporal.
  • 31. 17. MOVIMENTS MIGRATORISTambé es podem classificar: Segons el caràcter: migracions forçades i voluntàries. Entre las forçades cal destacar la tracta d’esclaus negres i el seu trasllat dÀfrica a Amèrica entre els sigles XVI y XIX, o les actuals de refugiats i desplaçats. Les migracions de tipus econòmic es consideren voluntàries. Segons la duració del desplaçament: migracions temporals i definitives. En les temporals se produeix el retorn a l’origen. Un cas especial són los desplaçaments temporals lligats amb l’agricultura (estacionals). Segons el número de persones que emigren: migracions individuals o familiars.
  • 32. Europa, EUA, Canadà, Austràlia, Argentina, Emirats Àrabs, Rússia Colombia, Bolivia, Equador, Algèria, Marroc, Xina, SudanInfluència de la migració en la població absoluta: En blau es pinten elspaïsos que reben població i en taronja els països que en perden
  • 33. 18. MOVIMENTS MIGRATORISCauses de les migracions:1. Naturals: els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions, etc)2. Polítiques: guerres, cops d’estats, canvis de polítiques, persecucions, etc3. Religions: algunes religions poden provocar èxodes massius.4. Econòmiques: buscar una millora del nivell de vida, l’atur.
  • 34. MOVIMENTS MIGRATORISConseqüències de les migracions:1. Canvis demogràfics: increment de població per la zona receptora i disminució de població per l’emissora. Els països receptors, és a dir els països desenvolupats, controlen l’entrada d’immigrants a través de polítiques d’immigració, que limiten la xifra d’immigrants autoritzats a entrar.2. Canvis econòmics: els diners enviats pels emigrants poden ser una important font d’ingressos per al país d’origen dels emigrants. Els emigrants acostumen a dedicar-se a activitats econòmiques marginals.3. Socials i culturals: els emigrants que arriben a una regió es poden sentir desplaçats per les diferències culturals o lingüístiques. A més poden ser sotmesos a actituds xenòfobes o racistes.
  • 35. MOVIMENTS MIGRATORIS
  • 36. MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYAMoviments actuals migratoris:
  • 37. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS A CATALUNYA EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA
  • 38. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYA
  • 39. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYA
  • 40. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYAMoviments migratoris a partir del 1950:La principal causa dels moviments migratoris fou l’abandonament de l’agriculturatradicional, a més d’un notable augment demogràfic que va tenir lloc entre 1957 i 1970 (de 29 mill es va passar a 34 mill). Destinacions:  Emigració: 3,5 mill de persones. Cap a Alemanya, Suïssa i França.  Immigració: 3.7 mill de persones. Cap a Madrid, País Basc i Catalunya.  Catalunya, la majoria d’origen andalús: de 1961 a 1965: 682.954 persones de 1965 a 1970: 597.771 persones Total: 1.280.725 persones nouvingudes a Catalunya.La immigració va provocar desequilibris demogràfics i econòmics entre les diferentsregions Espanyoles. (BCN tenia una densitat de 500h/km2 mentre que Terol 12h/km2).
  • 41. 19. Estructura de la poblacióAspectes qualitatius de la demografia:Diversitat Biològica: Grups humans: pigmentació, alçades, proporcions cranials o amplitud de la cara. Composició per sexe: la composició natural és de 105 homes x cada 100 dones. Però s’iguala perquè la dona és més forta biològicament, la pèrdua d’homes a les guerres, emigració, etc. Composició per edats:  0 a 15/16 joves  16 a 65 adults  + 65 anys vells
  • 42. 19a. DEMOGRAFIA QUALITATIVAAspectes qualitatius de la demografia:Diversitat socioprofessional: Població activa: es la formada per persones que s’ocupen d’alguna activitat remunerada, o que busquen feina. (atur) (a cada país varia en funció del sexe i l’edat)  Es poden classificar segons la seva activitat : sector primari, secundari o terciari. Població no activa: nens, jubilats, mestresses de casa, estudiants, els discapacitats, etc.
  • 43. 19b. LA POBLACIÓ PER SECTORS D’ACTIVITAT
  • 44. 19c. DEMOGRAFIA QUALITATIVA Diversitat socioprofessional:  La atur: es considera que està a l’atur una persona que no treballa però que estan buscant feina. L’atur és un dels problemes més greus del nostre temps. Trobar feina pot ser difícil a causa dels constants canvis tecnològics i l’evolució de les activitats econòmiques. Un nivell d’estudis més elevat, minimitza el risc de quedar-se a l’atur, mentre que les persones amb nivells més baixos són les més rebutjades al mercat laboral.  La Taxa d’activitat de l’INE a l ’Enquesta de Població Activa (EPA) per al tercer trimestre del 2007 fou: Ta 59’10% i d’Atur 8’03%TAXA D’ACTIVITAT =Població activa /població > 16 anys x 100 = Ta%
  • 45. 19d. ATUR A ESPANYA 2011-12
  • 46. 20. DEMOGRAFIA QUALITATIVAAspectes qualitatius de la demografia:Diversitat Cultural:  Analfabetisme  Tipus i nombre de llegües emprades.  Religions  Etnicitat  Renda o riquesa També es pot considerar l’ IDH. El concepte d’Etnicitat: Una ètnia (del grec ethnos, "poble") es una població humana en la qual els membres s’identifiquen entre ells, normalment en base a una genealogia i ascendència comuna o a d’altres llaços històrics reals o imaginaris. Las ètnies estan també normalment unides per unes pràctiques culturals, de comportament, lingüístics, o religioses comunes.
  • 47. 21. LES PIRÀMIDES D’EDATLes piràmides d’Edat o de població són la gràfiques que representen l’estructura segons sexe i edat d’una població. Les piràmides de població són dues gràfiques de barres enfrontades o histograma que recullen informació sobre el sexe i l’edat. Són molt útils per estudiar la història demogràfica d’un país i la seva projecció futura. N’hi ha de 4 tipus: Para-sol, Campana, Ogiva i Urna.
  • 48. 21a. LES PIRÀMIDES D’EDATPara-sol: Alta natalitat i alta mortalitat. Neixen molts nens, però també moren moltes persones. Poc creixement de població. Piràmide pròpia de les societats antigues o poc desenvolupades. Piràmide d’Angola: estan en una fase demogràfica tradicional, amb una forta natalitat i una forta mortalitat també.
  • 49. 21b. LES PIRÀMIDES D’EDATCampana: Alta natalitat. La mortalitat comença a baixar, amb la qual cosa es dispara el creixement de població. Piràmide pròpia de les societats que inicien el desenvolupament. Piràmide Regressiva de Corea del Sud ens indica que estan en una fase en la que la natalitat ha baixat una mica i on la població comença a envellir una mica.
  • 50. 21c. LES PIRÀMIDES D’EDATOgiva: La natalitat comenta a baixar. La mortalitat continua essent baixa. La població pot arribar a un creixement negatiu. Propi de les societats desenvolupades. Piràmide d’Ogiva espanyola o de reajustament de la natalitat.
  • 51. 21d. LES PIRÀMIDES D’EDATUrna: Natalitat baixa i mortalitat baixa. Creixement vegetatiu zero. Piràmide d’Urna francesa o moderna.
  • 52. 21e. LES PIRÀMIDES D’EDATPiràmide de població desequilibrada: on la natalitat i la mortalitat es veuen afectades per algun factor extern. Piràmide de població desequilibrada del Emirats Àrabs en què la migració massiva d’homes per trobar feina ha desestabilitzat la balança.
  • 53. 21f. LES PIRÀMIDES DEL MÓN
  • 54. 22. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ CATALANACatalunya té unes de les xifres més baixes del món en quant a taxa de natalitat (0’9‰), el nombre mitjà per dona és de (1’4 fills), per contra l’esperança de vida de la població catalana és una de les més altes del món (74,2 h, i 82 d.). Tot això porta a que la població catalana s’estigui envellint.
  • 55. EXAMEN DEMOGRAFIA
  • 56. EXAMEN DEMOGRAFIA
  • 57. EXAMEN DEMOGRAFIA
  • 58. EXAMEN DEMOGRAFIA

×