1. Dona i ocell. Parc de l’Escorxador. Barcelona.
Escultures de Joan Miró.
2.
3. Característiques:
• Dona i ocell és una escultura exempta.
• Té unes dimensions de 22 metres
• Està localitzada al Parc de l’Escorxador, sobre l'estany artificial, tal com va
dissenyar l’autor.
• Materials: Buidatge de formigó, amb ceràmida pintada (esmaltada) amb colors
vermells, verds, grocs i blaus, tractats amb
la tècnica de trencadís (ref. a Gaudí). Fets pel
ceramista Joan Gardy Atigas.
Descripció:
Sobre el cromatisme de l’obra, la llum rellisca i
contrasta amb l'opacitat del formigó gris.
Funció i finalitat: ornamental i decorativa, i
alhora mostrava indirectament una intenció
propagandística per fomentar el turisme
barceloní. Per realitzar Dona i ocell Miró
s'inspirà en l'escultura Femme et oiseau,
escultura de prop de 4 metres d'alçada
creada el 1962 pel mateix Miró i pel
ceramista Josep llorens Artigas.
4.
5. Interpretació:
Dona i ocell fou un encàrrec municipal. És l'última obra de grans proporcions de Miró.
L'any 1968, la ciutat de Barcelona suggerí a Miró el projecte d'un mural per a la
terminal de l'aeroport. Augmentant aquest projecte, l'artista es comprometé a
dissenyar tres obres que donarien la benvinguda als visitants de la ciutat segons en el
medi en que hi arribessin: terra, mar o aire. Així creà diferents obres: una per a
l'aeroport, una per al paviment del Pla de la Boqueria, i finalment Dona i ocell per al
solar on hi havia l’l'antic escorxador (enderrocat el 1979) i ara el Parc Joan Miró.
L’escultura, doncs, dóna la benvinguda als visitants que arribaven en cotxe per
la Gran Via o en tren, des de l’estació de Sants.
L'obra de Miró és de tema figuratiu: la primera imatge que relaciona l'espectador
amb el títol és la d'una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa . Però
tenint en compte que Miró podia utilitzar el terme amb diferents significats, hi ha qui
fa referència al penis i també es pot veure l'ocell com a element poètic que acosta
l'observador al cel i els estels.
6. Per tant,els significats poden fer canviar completament la
perspectiva de l'obra, en què les imatges predominants
són el penis i la vulva. Miró lligava el monument amb el
costum romà de gravar un fal·lus a les portes d'entrada de
les ciutats per desitjar salut i força als que hi arribaven.
La composició és vertical i presenta una evident forma
fàl·lica, mentre que la figura femenina, concretada en
una vulva, és expressada per la marcada incisió negra que
es pot veure en el fust de l'obra. Al capdamunt de
l'escultura hi ha un cilindre obert en forma de lluna. Dona i
ocell evoca un moviment absolutament de repòs
representat per la seva quietud i rigidesa.
A causa dels greus problemes de salut que patia, Dona i
Ocell fou inaugurada el 1983 sense la presència de l'autor,
qui morí pocs mesos després a Palma, a l'edat de 90
anys. L'obra va ser una de les primeres expressions d'art
públic de la ciutat comtal de l'era democràtica.
