2. sobre l'art i els artistes
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
494
On Slideshare
494
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
13
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ies montsacopa. Olot Sobre l’art i els artistes Institut Montsacopa. OLOT
  • 2. El concepte CLÀSSIC de l’Art: habilitat per copiar la natura El concepte d’art ha evolucionat al llarg de la història. Etimològicament deriva de la paraula llatina ars que significa tècnica o habilitat ja sigui manual com intel·lectual.  Es podia, doncs, parlar d’ars pictòrica o ars poètica o ars matemàtica, per exemple.  Antigament es creia que l’ars artística es fonamentava precisament en la mimesi de la naturalesa i l’habilitat de l’artista en saber copsar-la, copiar-la.  Així, s’exigia un domini tècnic de l’artista que en l’actualitat ningú no creu imprescindible per tal de poder considerar una obra com artística. Leonardo da Vinci, La Gioconda J. Pollock, número 1
  • 3. Les diferents arts i el setè art A partir dels conceptes tècnica i habilitat neix la divisió de l’art en sis disciplines: PINTURA, ESCULTURA, ARQUITECTURA, MÚSICA, POESIA I DANSA O ARTS ESCÈNIQUES. Posteriorment, en el segle XX, s’hi ha introduït el cinema, conegut popularment com el setè art  Com que algunes d’aquestes disciplines requereixen un cert esforç físic, això va fer que durant molt de temps es consideressin l’arquitectura, la pintura i l’escultura, més aviat habilitats artesanals que no pas intel·lectuals. Cartell del film i obra original Mistos de C. Oldemburg Pintures de vil·la Lívia s.I aC
  • 4. La concepció actual de l’obra d’art és àmplia i flexible. Tot és art?  Actualment es considera art tant una obra manipulada per l’artista amb finalitats estètiques, com una obra en la que la intencionalitat estètica vagi més enllà de la utilitat per a la qual ha estat creada  Certament aquesta definició és molt flexible perquè inclouria tant el disseny industrial i gairebé tots els objectes quotidians que, quan són creats, tenen unes formes harmòniques: un automòbil, una cadira,...
  • 5. L’art no sempre pretén la recerca de la bellesa sinó la recerca de sensacions ... Cal entendre que la finalitat estètica de l’obra d’art no és necessàriament la recerca de la bellesa. També pot anar encaminada a la recerca de sensacions que fins i tot poden arribar a ser contradictòries: temença, esperança, submissió, exaltació, amor, odi,...
  • 6. Què és artesanal i què és artístic? En una anàlisi superficial podria semblar que una obra artesanal és simplement fruit de la manufactura sense que hagi estat pensada per desenvolupar cap funció artística. Però hi ha molts peces de ceràmica, per exemple, que a més de ser considerades obres d’art donen nom a períodes concrets de la història de l’art
  • 7. Què i qui converteix una obra creativa en art? Hi ha tot un seguit d’obres que, en el moment en què van ser creades, no tenien cap mena d’intencionalitat artística, però que a posteriori han estat reconegudes com a aportacions a l’art. És el cas de l’art popular, molt vinculat a allò que es coneix amb el nom d’art naïf per la ingenuïtat que representa.
  • 8. Una altra de les noves expressions artístiques populars és l’anomenat art Kitsch. Per Kitsch s’entén l’obra que intenta aparentar una altra realitat que no pot assolir per ella mateixa. Són obres considerades de més o menys mal gust, destinades a servir de souvenirs per a turistes, sovint. Malgrat tot, però, el kitsch ha inspirat molts artistes del segle XX que n’han volgut revisar el concepte i donar-li una dimensió polèmicament artística.
  • 9. Al llarg de la història de la humanitat l’art s’ha integrat dins l’imaginari col·lectiu Algunes obres, per moltes raons, han arribat a esdevenir símbols del món occidental
  • 10. Reinterpretacions d'obres d’art de l’imaginari col·lectiu del món occidental La iconografia pròpia dels diferents aspectes de l’art ha estat molt utilitzada, sovint, en publicitat, en cartells, pintades,...
  • 11. Reinterpretacions artístiques:
  • 12. El segle XX: els nous camins de l’art Durant el segle XX es va produir una revisió de l’art occidental arran de la reivindicació de l’art fet en d’altres continents (colonialisme, nous mitjans de comunicació, exposicions,...), de la valoració de l’art popular i de l’infantil, de les noves tècniques artístiques com el collage i els ready made, així com també les noves concepcions com l’abstracció, p.e. Com es pot veure en aquesta obra de Diego Rivera, a partir del segle XX artistes d’altres tradicions s’incorporen a l’art de les avantguardes amb obres, tècniques i concepcions de gran personalitat  En aquesta fotografia de Picasso al seu taller es pot veure com l’art primitiu africà si bé no es pot dir que va generar el cubisme, si que hi va influir decisivament, sobretot en la geometrització de les formes
  • 13. El segle XX: els nous camins de l’art La trajectòria de Kandinsky (  )el va portar a treure qualsevol referent figuratiu, iniciant així el trencament ja definitiu amb la tradició, iniciat, lentament, el segle XIX. Primera aquarel·la abstracte, 1910 Composició IV, 1911 Aquesta composició de Marcel Duchamp, Roda de bicicleta, (1913) forma part del que es coneix com ready made, no pretenia ser una obra d’art, sinó una reflexió sobre els límits de l’art. Duchamp pretenia fer antiart reflexiu. Que l’espectador interactués amb l’obra, no només l’observés.  Ready made: l'artista descontextualitza l’objecte trobat i el situa en un nou espai on adquireix un nou significat quan l’introdueix en una galeria o museu.
  • 14. L’art del segle XXI: una finestra oberta a noves possibilitats tecnològiques L’art del segle XXI ha esdevingut una finestra oberta a noves possibilitats tecnològiques, de les que el videoart o el ciberart, per dir només dues tendències, són els indicis dels primers canvis i dels replantejaments artístics que ens esperen en el futur. Un art abastable des d'Internet, on els museus i galeries tradicionals perdran el paper que han desenvolupat fins ara.
  • 15. Interpretant l’art
  • 16. La subjectivitat en mirar una obra d’art L’historiador de l’art E. H. Gombrich va dir: “No existeix realment l’Art. Només hi ha artistes” La subjectivitat en mirar una obra d’art: Per quines raons ens pot agradar una obra d’art, ja sigui pintura, escultura, arquitectura, literatura, cinema, música,...?
  • 17. La subjectivitat en mirar una obra d’art No es fàcil explicar per què una obra ens agrada i una altra no... 1 1 2 3 4 5 6 7
  • 18. La subjectivitat en mirar una obra d’art Per quines raons et sol agradar una obra d’art? Per quines raons et desagrada una obra d’art?
  • 19. L’art només ha de reflectir bellesa? Tot ha de ser bonic?
  • 20. L’art només ha de reflectir la realitat de forma fidel?
  • 21. Projectes i esbossos
  • 22. La composició no és fruit de l’atzar
  • 23. L’art només ha de reflectir les nostres idees preconcebudes de la realitat?
  • 24. Els nostres hàbits i prejudicis no ens condicionen en la percepció d’allò que veiem: és com és? És com volem que sigui?
  • 25. L’art ha estat carregat de contingut ideològic: no ho és això?
  • 26. Es poden establir normes per fer una obra d’art? Els avenços en art sempre s’han produït quan s’han trencat les normes
  • 27. Quan descobrim l’efecte (la voluntat), allò que ha volgut aconseguir l’artista en la seva obra, la relació de l’obra en el seu temps, més gaudirem de l’art. Es pot educar el gust per gaudir d’una obra d’art?
  • 28. L’artista dona La història de l’art ha considerat la dona més com a objecte que com a subjecte, i li ha atribuït la representació d’ideals estètics i ètics: Venus prehistòriques, Afrodites, Mare de déus,... Malgrat tot, ens han arribat els noms d’algunes dones artistes, el que fa pensar que moltes d’altres han restat en l’anonimat: Ende, il·lustradora del Beatus de Girona, S. X Sofonisba Anguissola, pintora del segle XVI de la cort de Felip II d’Espanya. Per ser dona no va poder estudiar anatomia. Només va pintar persones properes o a ella mateixa.  Judith Leyster, que treballava amb Franz Hals, S. XVII Artemisia Gentilleschi, treballava en el taller del seu pare , XVII  Elisabet Vigé-Lebrun, retratista francesa entre els segles XVIII-XIX  Camille Claudel, escultora eclipsada per Rodin qui sembla que s’apropiava de les seves innovacions, S XIX  Berthe Morisot, pintora impressionista, entre els segles XIX i XX  Lluïsa Vidal, pintora barcelonina del tombant del segles XIX-XX  Frida Kahlo, esposa del muralista Diego Rivera, que sempre la va eclipsar  Louise Bourgeois, escultora que al llarg del segle XX ha desenvolupat un llenguatge propi.  Lee Krasner, dona de Jackson Pollock que també la va eclipsar fins a la seva mort, prematura.
  • 29. Dona i art. La dona artista. El paper de la dona Mur Tarragona
  • 30. Judith Leyster Artemisia Gentilleschi Sofonisba Anguissola
  • 31. Camille Claudel Berthe Morisot Elisabet Vigé-Lebrun
  • 32. Berthe Morisot Lluïsa Vidal
  • 33. Frida Kahlo Lee Krasner
  • 34. Louise Bourgeois