Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
2. arquitectura renaixement
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

2. arquitectura renaixement

  • 239 views
Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
239
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
13
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ies montsacopa.olot ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENTARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT
  • 2. Arquitectura.Arquitectura. OrdresOrdres arquitectònicsarquitectònics (Vitrubi, s IaC)(Vitrubi, s IaC)  Generalització de l’arc de mig punt  Predomini de les línies horitzontals, que accentuen el retorn a l’escala humana  Teòrics tractadistes (impremta)  Ciutat ideal (no executada), però si remodelacions: places centrals i eixos Dòric Jònic Corinti • Arquitectura civil: palaus urbans • Vil·les (sobretot en el manierisme) • Arquitectura religiosa: planta de creu llatina, que permet la convergència de línies en un punt de fuga. • Decoració elegant, d’arrel clàssica
  • 3. Brunelleschi,Brunelleschi, innovadorinnovador modernmodern VUOLI FAR LA TUA SORELLA PIÚ GRANDE, MA NON PIÚ BELLA
  • 4. CÚPULA DE Santa Maria dei Fiore.CÚPULA DE Santa Maria dei Fiore. Filippo BrunelleschiFilippo Brunelleschi Totxo, pedra i marbre (41,7 m de diàmetre i 114 m d'alçada). Una de les grans novetats tècniques a l'art de la construcció va ser la de crear un sistema que permetia alçar una cúpula damunt d'un cimbori i sense cintres. La grandària de la construcció, no permetia bastir-la segons sistemes tradicionals, ja que ni a Florència ni a Europa no hi havia artesans capaços d‘aquests reptes tècnics. Davant d'això, Brunelleschi va anar tancant la cúpula a mesura que anava progressant. Havia après aquesta tècnica en la seva llarga estada a Roma, on, amb Donatello, estudià els edificis més emblemàtics de l'Imperi romà, sobretot el Panteó d'Agripa i les cúpules de les termes i de les basíliques.
  • 5. La cúpula de Brunelleschi s'aixeca sobre un cimbori ben remarcat i divideix el seu pes, per tal de repartir millor la seva empenta, amb una segona cúpula interior que, gràcies a un sistema peraltat, dibuixa una fórmula apuntada que li serveix de contrafort. Aquestes dues cúpules semiesfèriques tendeixen, a causa del pes del seu centre, a enfonsar-se de manera que els seus extrems s'obren cap enfora, contrarestant, d'aquesta manera, la força de la cúpula interior. En combinar totes dues forces, Brunelleschi va poder contrarestar la pròpia empenta horitzontal de la cúpula semiesfèrica amb el pes contrari de la cúpula exterior de perfil apuntat. Va ajuntar, a més, les dues cúpules mitjançant un sistema de lligams metàl·lics –anomenat «de costella de peix»– i va encerclar aquesta mena de nervis amb unes grans anelles de bigues de fusta unides entre elles per barres de ferro. La novetat de l'obra consisteix a haver sabut conjuminar les possibilitats que li oferia l'enginyeria.
  • 6. En les formes perfectes de la seva arquitectura, es palesa la voluntat d’expressar no solament una nova concepció del món sinó també una nova condició de la ment humana: la cúpula havia de ser la clau que coordinés tots els elements que componien la catedral, de manera que la nova significació fos l’expressió no de la societat medieval que havia construït l’edifici, sinó de la Florència del moment. És en aquest context on hem de situar la frase d'Alberti «La cúpula és tan gran i magnífica que, dins, hi té cabuda no solament Florència sinó tota la Toscana», dita amb l'intent de vincular l’obra al moment polític i cultural del Quattrocento. Brunelleschi canvia el sentit que havia tingut la cúpula durant l'edat mitjana: element que centrava i donava sentit a tot un conjunt arquitectònic. A partir d'ara, es donarà molta més rellevància al sentit urbanístic, social i polític del Renaixement: la cúpula, doncs, haurà de ser el punt de referència urbà i haurà de significar i singularitzar la nova societat florentina, centre d'un estat ric i poderós.
  • 7. Pòrtic de l’Hospital dels Innocents
  • 8. San Lorenzo de Medici 1419-1442 Brunelleschi
  • 9. Santo SpiritoSanto Spirito
  • 10. L. B. AlbertiL. B. Alberti Santa Maria Novella i Palau Medici
  • 11. San Pietro in Montorio, 1502-1510 Bramante
  • 12. Sant Pere del Vaticà Basílica paleocristina, sobre el circ de Neró, on suposadament es va enterrar sant Pere Projecte no executat, de Bramante Projecte no executat, de Rafael Sanzio
  • 13. VIL·LA CAPRAVIL·LA CAPRA (la Rotonda),(la Rotonda),1551-1569 Andrea Palladio
  • 14. Il RedentoreIl Redentore. 1576-77. 1576-77 San Giorgio MaggioreSan Giorgio Maggiore. 1560-62.. 1560-62. Ordre gegant, sobre alt podi
  • 15. Edificis civilsEdificis civilsPalazzo Chiericati Teatre Olímpic
  • 16. VIL·LESVIL·LES Vil·la Cornaro i Vil·la Fornari
  • 17. Miquel Àngel, arquitecte i urbanistaMiquel Àngel, arquitecte i urbanista
  • 18. La plaça del Campidoglio, amb l’estàtua Eqüestre de Marc Aureli L’escala laurenciana a San Lorenzo
  • 19. El manierisme de Giulio Romano i altres arquitectesEl manierisme de Giulio Romano i altres arquitectes italiansitalians Els Uffizi, Florència Giorgio Vasari Palazzo del Te, Mantua  
  • 20. Renaixement a la Península Ibèrica.Renaixement a la Península Ibèrica.
  • 21. SAN LORENZO DE EL ESCORIAL. 1563-1583 J. B de Toledo i J. de Herrera El conjunt del monument respon a les pretensions del monarca, que volia edificar un complex arquitectònic d'acord amb els seus ideals imperials. Havia de contenir la seva residència personal, espais per exercir les tasques d'un govern centralitzat, un monestir amb una rica biblioteca i un mausoleu on reposarien les despulles reials. Un conjunt, doncs, que materialitzava la idea de centralització i de personificació del poder reial, reflex del moment esplendorós que vivia la monarquia espanyola.
  • 22. PLANTA La planta de San Lorenzo de El Escorial, concebuda com un espai quadrat, determina, unitats quadrades en el seu interior. Tot aquest conjunt s'articula al voltant de l'eix constituït pel pati central –el Pati dels Reis– i l'església. A dreta i a esquerra d'aquest eix es distribueixen les edificacions del conjunt del monument: un entramat de quadrícules que recorda la forma d'una graella, en homenatge a sant Llorenç, el qual, segons la tradició, va ser martiritzat i morí cremat en unes graelles. L'església, inspirada en l'arquitectura de Bramante, domina tota la resta d'edificacions. És un temple d'arrels italianes, que té la planta en forma de creu grega amb una cúpula central que, vista des de l'exterior, domina i dóna cohesió a tot el conjunt.
  • 23. Les diverses parts del gran complex destaquen per l'austeritat que determina la pedra com a únic element decoratiu i per la rigidesa esquemàtica de la planta. Tot el conjunt pretén ser auster i sever, aspectes que s'han relacionat sovint amb la línia mística i ascètica del catolicisme castellà de l'època, que van personificar, per damunt de tot, santa Teresa d'Àvila i sant Joan de la Creu. Pel que fa a l'interior, tanmateix, hi ha profusió d'elements decoratius i ornamentals. Les dependències privades del monarca, situades darrere mateix de l'església –habitació personal, despatx, habitacions per a la família reial...–, presenten una extrema austeritat, que contrasta amb les ampliacions posteriors que van anar fent edificar els monarques que el succeïren –sobretot, la part que correspon als Borbons–. Al costat de les dependències privades, el monarca disposava d'aquelles que requeria l'exercici de les funcions reials: sala per rebre dignataris , lloc per a la guàrdia, cancelleria i administració... Sota l'altar major, una cambra coberta amb cúpula fa de mausoleu dels monarques espanyols que han regnat des del segle XVI fins a l'actualitat. En unes sales annexes hi ha les sepultures dels familiars dels monarques. Pel que fa a les dependències situades a la dreta de l'eix principal del conjunt, constitueixen l'espai destinat al monestir on viuen els monjos.
  • 24. P. Machuca: Palau Carles V. Façana Univ. Salamanca P. Blai: Generalitat de Catalunya
  • 25. Obres PAUObres PAU
  • 26. (1419-1442). 78 m de llarg, 54 m de transsepte i 36 m d’alçària. Florència Aquest és, precisament, l’ideal que volen transmetre els artistes del Quattrocento: un nou humanisme que cercarà els punts de referència en una nova lectura de l’antiguitat clàssica, sobretot romana. Des d’aquest punt de vista, tenim en l’església de San Lorenzo el paradigma més autèntic de l’arquitectura del primer Renaixement. L’edifici és un reflex del concepte d’humanisme: l’ordre, l’harmonia i la proporció, valors que s’aconsegueixen amb l’aplicació racional del càlcul. Nou esquema de la perspectiva. L’home esdevé el centre de l’univers i de qualsevol creació artística que es vulgui acostar a l’obra creadora de Déu. ESGLÉSIA DE SAN LORENZO*ESGLÉSIA DE SAN LORENZO*.. Filippo BrunelleschiFilippo Brunelleschi
  • 27. PLANTA Per al temple de San Lorenzo, va crear una planta de creu llatina que, tot i haver-ne exagerat la secció longitudinal, produeix l’efecte de centralització en la zona del transsepte gràcies a la llum intensa que entra per la llanterna. Brunelleschi ens presenta un esquema lògic i racional, mitjançant la repetició de cubs que dibuixen els arcs i els pilars, i que creen espais repetitius que condueixen al punt de fuga: l’altar. Aconsegueix marcar, així, una autèntica piràmide visual. Si la lectura es fa a partir de l’eix longitudinal, es pot observar clarament l’estricte esquematisme seguit per Brunelleschi, fonamentat en les lleis matemàtiques que determinen les mesures de la planta que presenten les proporcions 3, 2 i 1 que observen la nau central, la nau lateral i la capella del mur.
  • 28. ELEMENTS DECORATIUS Brunelleschi reforça la idea dominant, mitjançant la utilització estudiada de dos colors que ajuden a intensificar la linealitat del conjunt i la idea de la perspectiva. El mateix cal dir de la successió de les columnes i dels capitells, pertanyents a l’ordre corinti. Els arcs i el fust d'aquestes columnes van ser construïts amb pedra grisa, que contrasta amb el color blanc del fons i permet dibuixar línies de profunditat. Semblantment els cubs de l'enteixinat del sostre reforcen encara més el sentit de profunditat. La llum té, també, un gran protagonisme: genera sensacions ben diferents d'aquelles que dominaven l’esperit de les grans construccions gòtiques. Aquí, la llum ha de permetre a l’ull humà mesurar l’edifici en tota la seva dimensió i en totes les seves proporcions, alhora que ajuda a reforçar-hi l’element protagonista: la perspectiva. És per això que les capelles laterals no tenen obertures a l’exterior, les naus laterals reben una llum matisada procedent de les obertures circulars i la nau central queda immersa en la intensa lluminositat que li proporcionen els amples finestrals.
  • 29. Façana de San Lorenzo Cúpula de la sagristia vella. F. Brunelleschi
  • 30. San Pietro in Montorio (Gianicolo), segueix el model del thólos grec – com ara els de Delfos o Epidaure– o bé dels temples romans de Vesta o per consultar l'oracle de la sibil·la. Aquests referents indiquen prou clarament que Bramante parteix de models clàssics i els adapta a les solucions del Renaixement, seguint els ensenyaments d'Alberti. L’edifici és concebut segons unes pautes estrictes de proporcionalitat: les diferents parts de l'arquitectura s'articulen en funció de tot el conjunt. S’hi observa que els elements estructurals –columnes i murs– i la relació entre ells –el perfecte diàleg entre les línies horitzontals i les verticals– predominen sobre els elements decoratius. La gradació que dibuixa el basament esglaonat de l'exterior del templet subratlla allò que Bramante té interès a remarcar: el VOLUM i el CONJUNT; dos aspectes que esdevenen l'inici de la lectura global de l'arquitectura. SAN PIETRO IN MONTORIO –il Tempietto-*SAN PIETRO IN MONTORIO –il Tempietto-*.. 1502-1502- 15101510.. Donato BramanteDonato Bramante
  • 31. AnàlisiAnàlisi 16 columnes toscanes 48 mètopes (vida i martiri de St Pere) i els corresponents tríglifs podi balaustra nínxols peristil tambor, 2n cos de l’edifici tríglif mètopa
  • 32. Lloc on, segons la tradició, van clavar la creu del martiri de Sant Pere
  • 33. ALÇAT Al voltant d'un cilindre interior que constitueix el cos central de l'edifici, Bramante disposa un cercle de columnes que suporten un arquitrau en què s'alternen mètopes i tríglifs, i on es reprodueixen escenes relatives al martiri de sant Pere. El cilindre principal és col·locat dins d'un cilindre exterior, de manera que aquest no impedeix veure el primer. Damunt l'anell exterior, una balconada permet recuperar la visió del nucli central, dominat per la cúpula i coronat per la llanterna. Així, des de la cripta fins al punt més elevat, s'articula un discurs progressiu sense concessions decoratives, que obliguen a una lectura en perspectiva ascendent.
  • 34. PLANTA El templet, tot i les reduïdes dimensions (4,5 m de diàmetre), s'articula al voltant de l'eix central que dibuixa la llanterna. La columnata exterior –element bàsic i mesura de tot el conjunt– és la que dicta la circumferència dels tres anells concèntrics en què es disposa l'edifici. El temple presenta un espai arquitectònic tancat en ell mateix. Per realitzar-lo, Bramante se serveix dels grans teòrics del Renaixement –d'Alberti, sobretot– en articular l'edifici al voltant d'una planta centralitzada, totalment simètrica, i crear un cos geomètric que gira hipotèticament al voltant d'un eix central imaginari i que forma cilindres concèntrics. L'exterior és rematat per una balconada elegantíssima, i l'interior, per una cúpula que descansa damunt un tambor sense finestrals. Cel·la
  • 35. Edificis de planta circular: Tholos i MartyriumEdificis de planta circular: Tholos i Martyrium Tresor d’Atreu, a Micenes Tholos dedicat a Pal·las, a Delfos Temple de Vesta, a Roma
  • 36. VIL·LA CAPRAVIL·LA CAPRA (la Rotonda)(la Rotonda)*.*.1551-1569 Andrea Palladio
  • 37. Les idees dominants en La Rotonda són dues: la simplicitat i la utilitat. Per això s'hi combinen els espais majestuosos i senyorials amb el sentit pràctic que ha de tenir qualsevol residència situada al camp, en què les tasques agrícoles i ramaderes són fonamentals. Les quatre ales de l'edifici, bastides damunt d'un alt estilobat, s'endinsen en el paisatge partint d'un nucli central que palesa el sentit de residència senyorial i que es destina a funció social. Els parcs i jardins que envolten la residència són, per a Palladio, la mostra de la “naturalesa educada i recreada” per la mà de l'home i de la civilització.
  • 38. ALÇAT Les quatre entrades principals, totes monumentals, fan que dirigim la mirada, inevitablement, cap a la gran cúpula central: una estructura piramidal –en el sentit d'una lectura en perspectiva– que s'inicia amb les majestuoses escalinates que donen accés a cada pòrtic, uns pòrtics organitzats a la manera dels temples clàssics i amb els elements decoratius que els eren propis: capitells, columnes, frontó, escultures... Aquest conjunt –vist en la seva totalitat monumental i en la seva integració dins l'espai concret– permet copsar el sentit de la convivència entre cultura i història.
  • 39. PLANTA La planta de la Rotonda es caracteritza per la disposició en forma de creu grega que dibuixen els quatre pòrtics d'ordre jònic, construïts damunt d'un elevat estilobat que segueix fidelment els models grecs i romans. Aquests quatre pòrtics donen accés a la planta central on hi ha la sala principal circular amb cúpula –com si es tractés d'una recreació del Panteó d'Agripa–, centre neuràlgic que satisfeia la dimensió social que tenia l'edifici, a imitació dels models renaixentistes anteriors, sobretot de Bramante. La sensació de simplicitat que hi dóna el quadrat central, i que representa la dimensió terrenal, amb la seva cúpula al bell mig, que connecta amb la dimensió espiritual, articula la resta de dependències de la residència. Les escales d'accés a les plantes superiors ocupen els angles que dibuixa la circumferència central, sense espatllar el conjunt simètric de la planta.