SEDENTARIS
Els primers poblats a Catalunya
Ara veurem les formes artístiques, econòmiques, tecnològiques, culturals i ritu...
L’ORIGEN DEL NEOLÍTIC
El final del període glacial va produir a moltes
zones un canvi en la manera de viure dels
cavadors ...
Es tracta del pas previ al Neolític, període en el qual l’espècie humana deixa de ser nòmada
i passa a ser sedentària, ram...
QÜESTIONS
Que et suggereix el terme Mesolític? Quan va sorgir? Per que es caracteritza
aquesta etapa?
Van tenir alguna inf...
L’EPIPALEOLÍTIC A CATALUNYA
Les societats d'economia caçadora i recol·lectora del Paleolític van patir
els canvis climàtic...
La pintura llevantina és la manifestació artística pròpia d'aquesta època. Tot i la diversitat
d'opinions entre els invest...
Qüestions
• D'on creus que prové el nom Epipaleolític? Se'n diu així, d'aquesta època, a
tot arreu?
• Es continuen caçant ...
EL NEOLÍTIC A CATALUNYA
En el Neolític es comencen a produir els aliments segons les necessitats que es tenen,
gràcies a l...
Com hem vist anteriorment, en alguns llocs, i especialment en el Pròxim Orient, el Neolític
sorgeix com a conseqüència d'u...
Qüestions
Quin canvi en l’estructura econòmica caracteritza el Neolític?
Quines novetats apareixen en aquest període? Cita...
L’ART MURAL ESQUEMÀTIC
L’art esquemàtic apareix en els mateixos llocs que
l’art llevantí: a abrics, parets verticals o a l...
La seva distribució abasta tota la Península
Ibèrica, però també esta present a tot el litoral
mediterrani (França, Itàlia...
Qüestions
En quins contextos apareix l’art esquemàtic? Trobes diferencies
contextuals respecte de l’anterior art llevantí?...
L’AGRICULTURA: CONTROLAR EL MEDI
Les pràctiques agrícoles van permetre adaptar la producció d'aliments a les necessitats d...
Per llaurar i conrear la terra s'utilitzaven
aixades de pedra polida i pals cavadors
realitzats amb fusta o aprofitant la
...
Qüestions
Quins avantatges creus que va aportar l’agricultura? Te'n pots imaginar algun
desavantatge?
Trobes diferències r...
LA CERÀMICA: NOUS RECIPIENTS PER A
NOVES NECESSITATS
La fabricació de recipients de ceràmica va suposar la innovació tecno...
La fabricació de les primeres ceràmiques va sorgir, en un primer moment, de la necessitat
d'impermeabilitzar els recipient...
Qüestions
Quines diferencies tecnològiques importants trobes entre la producció de
ceràmica i la realització d'un instrume...
INDÚSTRIA LÍTICA: LA PEDRA NOVA
El terme que designa el període Neolític fa referència a un canvi en la manera de produir
...
Algunes de les eines més freqüents del neolític
Destral Té un extrem rom i a l’altre hi ha el tall,
tota la superfície es...
Qüestions
Creus que la tècnica de la pedra polida va comportar algun avantatge
respecte de la talla? I algun inconvenient?...
LA RAMADERIA, domesticar la fauna
La ramaderia fa que l’home pugui controlar la
producció d'aliments, controlant la natura...
Qüestions
Creus que l’adopció de la ramaderia va comportar canvis tecnològics semblants als de
l’agricultura? Raona la tev...
HÀBITAT: CABANES I COVES
Durant el Paleolític i l'Epipaleolític, els grups
humans havien d'abandonar una determinada
zona ...
Durant el Neolític Mitja, els assentaments es construïen a l’aire lliure de manera
majoritària, tant als meandres dels riu...
Qüestions
Es podrien excavar les restes d'un grup de cabanes de fa 780.000 anys?
Per què?
Si durant l’excavació d'un abric...
MÓN FUNERARI
Durant el Neolític les practiques funeràries van tenir una importància vital en la vida
social i espiritual d...
Una important necròpolis de sepulcres de fossa, el tipus de sepultura característic del
Neolític Mitja català, és la del C...
Qüestions
Els aixovars funeraris servien per millorar l’existència del difunt després
de la seva mort. Quines dades creus ...
LA MINERIA
En el Paleolític Superior ja hi havia una mineria molt senzilla per a obtenir són més
importants i s'estenen pe...
L’exemple més important de mineria
neolítica subterrània el trobem a les
mines de Can Tintorer (Gavà, Bar-
celona). Descob...
Qüestions
Que entens per destral votiva? Per què podrien haver-se utilitzat?
Per quin motiu creus que es van crear xarxes ...
LA PRIMERA METAL·LÚRGIA. L’EDAT DEL COURE
A Catalunya ja es treballaven l’or i la plata a finals del Neolític, però al pod...
Per la seva raresa, són consi-
derats com un objecte especial i
valuós, de manera que formen
part essencial dels aixovars
...
Qüestions
Amb quin d'aquests metalls no es va aliar el coure per obtenir el bronze:
arsènic, antimoni, plata o estany?
Bus...
GLOSSARI
AIXOVAR FUNERARI: Conjunt de petits objectes amb els quals s'enterra un difunt.
ANTIMONI: Metall dur i trencadís,...
DESTRAL VOTIVA: Destral la finalitat de la qual no és l’ús com a instrument, sinó la seva
col·locació en un sepulcre per f...
GALERIA COBERTA: Dolmen de planta rectangular allargada que consta d'una cambra
funerària i d'un corredor d'accés de la ma...
NEOLÍTIC: Edat compresa entre fa 8.000 i 4.000 anys aproximadament, amb variacions
segons les zones. posterior a l'Epipale...
SíLEX: Roca dura utilitzada per realitzar instruments lítics tallats, les seves qualitats
són la textura fina i la bona fr...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

1 h.sedentaris

320

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
320
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

1 h.sedentaris

  1. 1. SEDENTARIS Els primers poblats a Catalunya Ara veurem les formes artístiques, econòmiques, tecnològiques, culturals i rituals de les comunitats neolítiques a Catalunya. S'abasta un període d'uns 6.000 anys, des dels últims caçadors fins als primers metal·lúrgics. El terme neolític significa en grec pedra nova. El concepte serveix per definir el període de la Prehistòria en que es produeix un canvi tecnològic associat amb l’aparició de l’agricultura i de la ramaderia que consisteix a polir la pedra per obtenir un tall. Es tracta d'un procés que es va gestar per primera vegada al Pròxim Orient, des d'on va tenir una ràpida expansió. Estem parlant de l’època en que l’activitat productiva substitueix progressivament l’activitat depredadora.
  2. 2. L’ORIGEN DEL NEOLÍTIC El final del període glacial va produir a moltes zones un canvi en la manera de viure dels cavadors recol·lectors de l’última etapa del Paleolític. Aquest període de transició és l’anomenat Mesolític o Epipaleolític. Durant el Mesolític encara es viu en coves, es cacen animals salvatges (encara que de manera se­ lectiva) i es recol·lecten espècies vegetals sil- vestres (encara que de manera especialitzada). Els mesolítics que practiquen la recol·lecció intensiva de productes silvestres donaran lloc als primers agricultors cerealistes, de la mate- ixa manera que els que practiquen la cava selec- tiva de determinades espècies potencialment domesticables originaran les poblacions pasto- rals.
  3. 3. Es tracta del pas previ al Neolític, període en el qual l’espècie humana deixa de ser nòmada i passa a ser sedentària, ramadera i agricultora. Apareixen les primeres concentracions d'habitats i xarxes comercials, la ceràmica, la tècnica de la pedra polida, els teixits, la cistelleria... Aquests canvis es produeixen en un primer moment en el Pròxim Orient i l’Orient Mitja, concretament en tres grans zones nuclears.
  4. 4. QÜESTIONS Que et suggereix el terme Mesolític? Quan va sorgir? Per que es caracteritza aquesta etapa? Van tenir alguna influencia les glaciacions? Busca'n informació i digues que et suggereixen els noms de Günz, Mindel, Riss i Würm. A quines zones apareix l’economia neolítica per primera vegada? Quins canvis econòmics principals trobes respecte de l’anterior etapa mesolítica? Es van produir tots al mateix temps? Quina època precedeix el Neolític? Quina ve a continuació? Per que es caracteritza cadascuna d'elles?
  5. 5. L’EPIPALEOLÍTIC A CATALUNYA Les societats d'economia caçadora i recol·lectora del Paleolític van patir els canvis climàtics de les glaciacions del Plistocè. Després de la darrera glaciació, Würm, fa uns 10.000 anys, el clima es va tornar més temperat. Com a conseqüència, el bosc va guanyar terreny a la tundra i els grans herbívors de l’època glacial van haver de retirar-se cap a zones més fredes sense poder evitar la seva extinció. A Catalunya, aquests canvis climàtics no van ser massa accentuats, i es van continuar caçant espècies com el cérvol, la cabra o el senglar, pròpies d'espais oberts. Es van començar a consumir petits mamífers –conills- i especialment tota classe de mol·luscs, tant terrestres com marins. Aquest període, que a Catalunya dura uns 2000 anys, és l’ Epipaleolític o Mesolític. L’utillatge lític reflecteix el canvi de les condicions ambientals i està caracteritzat per la fabricació d'eines de sílex fetes a partir de lamines. En alguns casos són directament retocades, mentre que en d'altres són seccionades amb la finalitat de configurar formes geomètriques de petita grandària anomenades micròlits.
  6. 6. La pintura llevantina és la manifestació artística pròpia d'aquesta època. Tot i la diversitat d'opinions entre els investigadors, es considera aquest tipus de pintura mural com una expressió sense cap relació, ni amb l’anterior art paleolític ni amb el posterior art esquemàtic. Culturalment i cronològicament, encaixa en els grups d'economia cavadora i recol·lectora de l’Epipaleolític. Aquestes pintures murals es diferencien de les del Paleolític Superior (Altamira, Niaux, Lascaux, etc.) per ser menys naturalistes i, sobretot, perquè apareixen figures humanes en escenes de la vida quotidiana. La figura més representada és l’arquer, que apareix en general caçant animals, encara que també en accions de guerra o en rituals. La dona també hi és present especialment en escenes rituals i de recol·lecció. A l’Abric I d'Ulldecona (Montsià, Tarragona) trobem un dels millors exemples de pintura llevantina a Catalunya. Un ramat de cérvols i algun cabrum envoltats per molts caçadors componen un espectacular fris amb un total de 95 figures. A la Roca dels Moros del Cogul (Garrigues, Lleida) les figures formen grups de persones i animals entre els quals destaca la "dansa a la fertilitat“: nou dones amb faldilles llargues i acampanades envolten un home nu.
  7. 7. Qüestions • D'on creus que prové el nom Epipaleolític? Se'n diu així, d'aquesta època, a tot arreu? • Es continuen caçant els mateixos animals que en el Paleolític? Cita dues noves espècies que es comencen a consumí en aquest període. • Les eines de pedra són diferents de les de temps anteriors? Sí creus que és així, quines diferencies hi trobes? • Quina és la manifestació artística pròpia d'aquest període? Existeixen diferencies respecte de l’art paleolític? Comenta-les. • Fixa't en les pintures, quins personatges i animals hi observes? Que estan fent? Descriu-ho.
  8. 8. EL NEOLÍTIC A CATALUNYA En el Neolític es comencen a produir els aliments segons les necessitats que es tenen, gràcies a les practiques agrícoles i ramaderes. En relació amb aquestes noves activitats s'inventa la ceràmica, un nou element material que serveix per desar-hi i coure-hi els aliments. Els instruments continuen sent de pedra, però adaptats a les noves necessitats agrícoles. Per primera vegada es poleix la pedra a més de tallar-la, cosa que donarà lloc a destrals i aixades més eficaces que les de temps anteriors. El terme Neolític (pedra nova) fa referència a aquest canvi en la tecnologia lítica, encara que, com veiem, no és l’únic canvi del període ni el més important de tots ells. Es continua habitant a coves i abrics rocosos, encara que també apareixen les concentracions de població a l’aire lliure, en cabanyes realitzades amb fusta, pedra i fang. El fet d'haver de conrear els obliga a viure en un mateix lloc durant llargs períodes de temps; es converteixen en SEDENTARIS, atès que ja no han de perseguir estacionalment els ramats d'animals per caçar-los.
  9. 9. Com hem vist anteriorment, en alguns llocs, i especialment en el Pròxim Orient, el Neolític sorgeix com a conseqüència d'un procés evolutiu autòcton, és a dir, es donen les condicions necessàries per passar de l’estil de vida del cavador-recol.lector a l’estil del ramader-­ agricultor. A Catalunya, encara que no es pot descartar una certa evolució autòctona fruit dels canvis climàtics i demogràfics esdevinguts al final del Paleolític, ens trobem davant d'una situació diferent. Cal plantejar el Neolític com la conseqüència d'una aculturació externa: les primeres ceràmiques ja es troben perfectament realitzades, la majoria d'animals domèstics no tenen relació amb les espècies cinegètiques autòctones i els cereals conreats no es trobaven en estat salvatge en el nostre territori. Aquests avenços els van introduir grups forans originaris del Pròxim Orient i que, després d'una expansió de molts segles a través de l’Europa mediterrània, arriben a Catalunya cap al sisè mil·lenni abans de la nostra era.
  10. 10. Qüestions Quin canvi en l’estructura econòmica caracteritza el Neolític? Quines novetats apareixen en aquest període? Cita'n quatre. A que fa referència el terme Neolític? De quin idioma creus que prové la paraula? On vivien els pobladors del Neolític catalans? Hi va haver influencia de colonitzadors estrangers en la formació del substrat neolític a Catalunya? Raona la teva resposta. Si fossis arqueòleg i en una excavació d'una cova trobessis nombrosos fragments de ceràmica cardial, en quin interval d'anys dataries el jaciment? Que estava passant en aquest període a llocs com el Pròxim Orient o Egipte?
  11. 11. L’ART MURAL ESQUEMÀTIC L’art esquemàtic apareix en els mateixos llocs que l’art llevantí: a abrics, parets verticals o a l’aire lliure, on les pintures reben la llum del sol, i molt poques vegades en coves. Es basa en representacions de tipus esquemàtic i abstracte. Entre els elements esquemàtics desta- quen especialment els arquers, els cérvols i les ca- bres mascle, així com els toros i una gran varietat de quadrúpedes difícilment identificables. Els símbols abstractes són nombrosos (punts, ratlles, cercles, triangles, ramiformes, pectiniformes, etc.), encara que en desconeixem el significat. A diferencia de l’art llevantí, les representacions no componen escenes, sinó que expressen idees. Considerat durant molts anys obra de les poblacions de l’Edat del Bronze, actualment se li atribueix una antiguitat superior als set mil·lennis i es relaciona amb les primeres comunitats agrícoles i ramaderes que van arribar a Catalunya des d'Orient fa 8.000 anys, amb una nova manera de representar la seva cultura religiosa.
  12. 12. La seva distribució abasta tota la Península Ibèrica, però també esta present a tot el litoral mediterrani (França, Itàlia, el Marroc...). A Catalunya, els punts amb representacions de tipus esquemàtic es concentren de manera especial a les províncies de Tarragona i Lleida. A prop de la població de les Borges Blanques es troba el conjunt de Vall de la Coma, al qual hi ha set símbols de tipus esquemàtic que s'agrupen al voltant un antropomorf oculat. A la Roca dels Moros del Cogul (Garrigues, Lleida), a la part superior del mateix pannell en que esta representada la famosa Dansa a la Fertilitat, apareix una escena esquemàtica on un arquer dispara una fletxa a un cérvol.
  13. 13. Qüestions En quins contextos apareix l’art esquemàtic? Trobes diferencies contextuals respecte de l’anterior art llevantí? I respecte de l’art mural paleolític? Cita tres elements representats de tipus esquemàtic fàcilment identificables. Per que creus que es poden identificar aquests en concret i no molts d'altres? Cita tres símbols de tipus abstracte habitualment representats. Quines diferencies tipològiques trobes en l’art esquemàtic respecte del llevantí? Quins colors utilitzaven? D'on creus que treien els pigments? Si en un abric trobessis únicament pintures de tipus esquemàtic, en quin període aproximat d'anys dataries el jaciment?
  14. 14. L’AGRICULTURA: CONTROLAR EL MEDI Les pràctiques agrícoles van permetre adaptar la producció d'aliments a les necessitats del grup. Gràcies a elles es va superar la inseguretat i la incertesa, ja no es depenia de la sort i l’atzar de la caça (que, de vegades, aportava un gran nombre de proteïnes en forma de carn animal, però que en moltes altres ocasions deixava el grup en situació de simple supervivència gràcies a allò que havien collit). Els grups de cavadors-recol·lectors no eren sostenibles en cas d'un augment demogràfic ràpid, cosa que sí va permetre l’agricultura. Aquesta pràctica va comportar un cert sedentarisme, ja que va obligar a viure en un mateix lloc durant llargs períodes de temps. En el Neolític, l’agricultura es practicava de manera itinerant, obrint clarianes als boscos amb la finalitat d'obtenir terreny obert on poder conrear. La tècnica més emprada per desforestar consistia a cremar el bosc amb l’ajuda de torxes; d'aquesta manera s'eliminava la major part de la vegetació, i les cendres constituïen un adob eficaç per a la terra. Les restes d'arbres no consumits per l’acció del foc es talaven i després se n'arrencaven les soques. Recreació de l’interior d’una cabana
  15. 15. Per llaurar i conrear la terra s'utilitzaven aixades de pedra polida i pals cavadors realitzats amb fusta o aprofitant la cornamenta d'un cérvol. La sega es duia a terme amb la falç, un instrument que suposa una innovació del període. Els vegetals recol·lectats es dipositaven en cistells per facilitar-ne el transport. El gra es consumia simplement torrat o es molia amb morters de pedra, es pastava amb aigua i es coïa en forns rudimentaris. L’estudi dels jaciments catalans ens indica que les espècies de cereals més habituals (blat, ordi, civada) procedien d'Orient, ja que no s'han trobat els seus antecessors silvestres a la Península. En canvi, algunes lleguminoses (com les faves, els pèsols o les llenties) eren vegetals autòctons. La combinació d'ambdós tipus de conreus va donar lloc a un sistema mixt i complex.
  16. 16. Qüestions Quins avantatges creus que va aportar l’agricultura? Te'n pots imaginar algun desavantatge? Trobes diferències respecte de com es practica l’agricultura actualment? Cita-les. Quines novetats tecnològiques del Neolític estan relacionades amb l’agricultura? Si estiguessis excavant un jaciment, quins elements materials podries trobar que t'indiquessin que s'hi practicava l’agricultura? Si algú t'expliqués que els habitants d'una cova, fa 20.000 anys, s'alimentaven de coques de pa, que li respondries? Per que creus que els arqueòlegs han deduït que el blat, l’ordi i la civada són cereals importats?
  17. 17. LA CERÀMICA: NOUS RECIPIENTS PER A NOVES NECESSITATS La fabricació de recipients de ceràmica va suposar la innovació tecnològica més important del període Neolític. Per primera vegada, l’ésser humà no es limita a transformar la matèria primera, tal com succeeix amb les eines de pedra, os o fusta, sinó que, integrant diversos elements de la naturalesa com són el foc, la terra i l’aigua, conforma un material sorprenent i modelable: la ceràmica. Aquests nous recipients són la resposta a les noves necessitats del Neolític. Encara que no són necessaris per tenir cura del ramat o conrear la terra, es converteixen en indispensables quan cal conservar i cuinar els aliments que conformen la nova base de subsistència d'aquest període. En temps anteriors no van ser necessaris, i haguessin sigut poc pràctics atesa la seva fragilitat, incompatible amb l’estil de vida de les societats nòmades.
  18. 18. La fabricació de les primeres ceràmiques va sorgir, en un primer moment, de la necessitat d'impermeabilitzar els recipients utilitzats, que estaven fets amb matèries vegetals. Per a aquest fi es van utilitzar productes com el betum, la cera o la resina arbòria. Més endavant es va descobrir que certes terres, en contacte continuat amb el foc, s'endurien i s'impermea- bilitzaven, per la qual cosa es van començar a fer servir per realitzar directament els recipients. La manera més senzilla de modelar-los va consistir a utilitzar els mateixos cistells com a motlles. Posteriorment es van modelar directament a ma, per la qual cosa les formes eren senzilles i de mida relativament reduïda. Per poder fer peces més grosses es va utilitzar la tècnica de les bandes o anells, de manera que s'elevaven les parets amb aquests anells i després se n'allisaven les superfícies. A Catalunya, quan apareixen les primeres ceràmiques, la tècnica ja esta desenvolupada i les formes es repeteixen constantment, de manera que sabem que es tracta d'una innovació introduïda a les nostres terres pels colonitzadors. Durant el Neolític català la ceràmica es fabricava a ma, ja sigui mitjançant motlles, modelatge directe o aixecant les parets amb bandes o anells. Posteriorment es decorava amb incisions o afegits i es coïa en rudimentaris forns. Aquests primitius forns consistien en forats fets al terra, a l’interior del quals s'apilaven les diverses peces, cobertes amb les branques seques que servien de combustible; finalment es cobria tot amb més branques i terra. La ceràmica és el fòssil director del període, les seves decoracions i formes permeten de­ tectar cultures i cronologies.
  19. 19. Qüestions Quines diferencies tecnològiques importants trobes entre la producció de ceràmica i la realització d'un instrument de pedra? Per que creus que es van començar a produir recipients de ceràmica a partir d'un determinat moment i no en temps anteriors al Neolític? Creus que l’origen de la ceràmica a Catalunya és un procés evolutiu autòcton? Raona la teva resposta. Com es fabricava la ceràmica durant el període Neolític a Catalunya? Que entens per "fòssil director" d'un determinat període?
  20. 20. INDÚSTRIA LÍTICA: LA PEDRA NOVA El terme que designa el període Neolític fa referència a un canvi en la manera de produir els instruments lítics. S'introdueix la novetat de polir les pedres en comptes de tallar- les, com es feia anteriorment. El poliment de la pedra no neix per substituir la tècnica de la talla, que continua utilitzant-se per realitzar un gran nombre d'instruments, sinó per respondre a la demanda de les noves necessitats del període. S'aplica essencialment a elements utilitaris, com destrals, aixes, malls, molins, cisells i en alguns elements de tipus decoratiu, com els ornaments personals. El poliment es duia a terme fregant la matèria primera amb un altre material abrasiu, que podia ser sorra o altres pedres més dures que les utilitzades per realitzar les eines. El poliment comporta avantatges respecte de les eines tallades de sílex: major durada, treball sobre materials més durs, tall reutilitzable i una amplia varietat de matèries primeres no aptes per a la talla (pòrfir, basalt, diorites). El desavantatge és que cal invertir més temps en l’elaboració de cada peça.
  21. 21. Algunes de les eines més freqüents del neolític Destral Té un extrem rom i a l’altre hi ha el tall, tota la superfície esta polida i la secció sol ser circular o subcircular. Les mides són molt variables, de la mateixa manera que els sistemes d'emmanegament. Aixol És molt semblant a la destral, una mica més longitudinal, de contorn ovoide i secció circular. La principal diferencia es troba en l’emmanegament, ja que el tallo extrem funcional era perpendicular al mànec, i no paral·lel. Cisell Semblant a l’aixol, de dimensions més reduïdes. Podia fer-se servir com a percussor o emmanegat en una empunyadura curta, ja fos de fusta o d'altres materials com la banya. Molí de mà També anomenat molí barquiforme per la forma de barca de la peça inferior o dorment, sobre la qual es col·locava el gra. Es molia el gra amb una peça mòbil anomenada mà, fent un moviment longitudinal sobre la base. Les mans presenten tipologies molt variades, però solen ser allargades o circulars.
  22. 22. Qüestions Creus que la tècnica de la pedra polida va comportar algun avantatge respecte de la talla? I algun inconvenient? Cita'ls. Explica per que podrien haver-se utilitzat els següents instruments de pedra polida: destral, aixa, cisell i molí barquiforme. Per què no existien en períodes anteriors al Neolític? Per quin motiu es realitzaven amb pedra, i no amb altres materials com la fusta o l’os? Que entens per sílex? S'utilitzava per realitzar eines mitjançant la tècnica del poliment? Si en l’excavació d'una cova considerada com un assentament paleolític trobessis una destral polida de diorita, que en pensaries? Que pensaries si et diguessin que actualment hi ha llocs del món on encara s'utilitzen algunes d'aquestes eines?
  23. 23. LA RAMADERIA, domesticar la fauna La ramaderia fa que l’home pugui controlar la producció d'aliments, controlant la natura en benefici propi. Com altres avenços, va sorgir a l'Orient i es va estendre a d’altres llocs. Les restes dels jaciments arqueològics catalans demostren que els animals domèstics més usuals (cabra, ovella, bou i porc) no estan relacionats amb els seus avantpassats salvatges de l'Epipaleolític, sinó que venen de l’Ori-ent. Els arqueòlegs poden distingir si les restes de fauna d’ un jaciment són d’espècies salvatges o d’animals domèstics: les banyes d'una cabra salvatge tenen una secció en forma d'ametlla, i les d'una cabra domèstica la tenen com de ronyó. També l’estructura interna dels ossos de les espècies salvatges és molt més sòlida que la de les domèstiques. Sovint, només amb la grandària dels ossos n’hi ha prou per distingir espècies: els animals domèstics solen ser més petits que els salvatges. Un maxil·lar de porc és més petit que el d'un senglar i, per tant, té menys molars.  Espècies de fauna cinegètica autòctona  Espècies domèstiques importades Senglar Ur Cèrvol Sus scrofa Bos primigenius Cervis elephas Cabirol Cabra pirinenca Conill Cervus capreolis Capra pyrenaica Oryctolagus   cuniculus Ovella  Ovis aries Cabra Capra hircus  Bou Bos taurus Porc Sus domesticus
  24. 24. Qüestions Creus que l’adopció de la ramaderia va comportar canvis tecnològics semblants als de l’agricultura? Raona la teva resposta. Per que creus que els ovicaprins solen ser les espècies domestiques més nombroses en els jaciments neolítics? Quin altre animal a banda dels que s'han comentat creus que va ser el primer a domesticar-se? Com a pista cal que sàpigues que no es va domesticar per al seu consum, sinó pels seus serveis com a ajudant en tasques de cava. Quines diferències importants trobaries entre un maxil·lar inferior d'un Sus scrofa en relació amb el d'un Sus domesticus ? Per que podria haver-se caçat un Cervus elaphus, a més de per consumir-ne la carn? Imagina't que ets en el territori del que actualment és Catalunya, fa 9.756 anys. Et dediques a cavar, i davant teu desfila un ramat d'Ovis aries, com els caçaries? Seria possible fer-ho? Que entens per fauna cinegètica? Hi ha una de les espècies citades com a salvatges en el Neolític que es comença a domesticar a la Península Ibèrica durant l'Edat del Ferro (fa uns 3.000 anys). Pots deduir quina és?
  25. 25. HÀBITAT: CABANES I COVES Durant el Paleolític i l'Epipaleolític, els grups humans havien d'abandonar una determinada zona quan els seus recursos alimentaris s'exhaurien. En el Neolític poden establir-se de manera més o menys permanent i han de fer-ho, ja que els conreus ho requereixen. A Catalunya es va poblar en primer lloc l’estuari (avui dia, delta) del riu Llobregat i la Serralada del Litoral. Posteriorment es va desenvolupar en els cursos alts del Llobregat, el Segre i el Cardener un Neolític de muntanya amb una densitat de població menor. En aquest període van coexistir dues formes d'ocupació del territori: les coves i els jaciments de cabanes a l’aire lliure, que al seu torn podien ser llocs d'habitat, d'emmagatzematge, d'explotació cinegètica o d'estabulació. Durant la primera fase del Neolític Antic es van utilitzar molt les coves i els abrics, després es van abandonar progressivament.
  26. 26. Durant el Neolític Mitja, els assentaments es construïen a l’aire lliure de manera majoritària, tant als meandres dels rius com a les planes. En el Neolític Final es van tornar a emprar les coves, per la qual cosa van tornar a existir els dos tipus d'habitat de manera alternativa segons els llocs geogràfics que s'ocupaven. Un exemple d'habitat en cova o abric propi del Neolític Antic el tenim a la Balma de l'Espluga (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental). Es tracta d'un abric de roca calcària en forma d'arc de cercle d'uns cent metres de longitud per quinze metres de profunditat que es va utilitzar com a habitatge durant algunes etapes prehistòriques. En el jaciment de Ca n'lsach (Palau-saverdera, Alt Emporda), encara es conserven els sòcols de pedra seca de les cinc cabanes que constituïen el poblat estable durant el Neolític Mitja. Quatre d'elles, disposades en parelles, tenien porxo d'entrada i coberta de fusta tapada amb bruc. l’altra cabana allotjava una gran llar, fosses d'emmagatzematge i una cisterna, cosa que fa pensar que segurament era un espai comunitari. Un altre poblat, de mida més gran i amb període d'ocupació del Neolític Antic, és el de La Draga (Banyoles, Pla de l'Estany). La seva peculiaritat és que s'hi han trobat nombrosos objectes de fusta, gràcies al fet que van roman­dre submergides sota les aigües del llac. Les cabanes, de caràcter comunitari, devien tenir diversitat de mides i formes, però en la seva majoria eren rectangulars i estaven construïdes totes senceres de fusta, sense sòcol de pedra, i amb cobertes de doble vessant.
  27. 27. Qüestions Es podrien excavar les restes d'un grup de cabanes de fa 780.000 anys? Per què? Si durant l’excavació d'un abric trobessis restes de diverses llars, destrals de pedra polida, restes de ceràmica cardial, punxons d'os i un molí barquiforme, quines conclusions inicials n'extrauries? Per que creus que en el poblat de La Draga s'han trobat restes d’utensilis de fusta i en altres poblats semblants no n'ha aparegut cap? Raona la teva resposta. Creus que el fet que en un poblat hi hagi 5 cabanes de 8 x 3 metres de costat suposa una població molt més reduïda que si hi haguessin 15 cabanes circulars de 2 metres de diàmetre? Raona la teva resposta. Per que creus que quan visites les restes un poblat, ja sigui neolític, iber o una petita ciutat grega o romana, els murs de les construccions, si n'hi ha, rares vegades superen el metre d'altura?
  28. 28. MÓN FUNERARI Durant el Neolític les practiques funeràries van tenir una importància vital en la vida social i espiritual de les poblacions. Així ho demostren els canvis que se succeeixen durant el període pel que fa a la manera d'enterrar els morts: es passa dels enterraments individuals als col·lectius, i el cadàver sempre va acompanyat d'un aixovar funerari. En el Neolític Antic s’utilitzaven les coves sepulcrals, ja fos amb una o amb diverses sepultures. Durant el Neolític Mitja, es distingien tres tipus de tombes segons les àrees geogràfiques: els sepulcres de fossa, les cistes i els sepulcres megalítics o dòlmens. En el Neolític Final es van generalitzar els megàlits, l’ús dels quals s'estén fins a l'Edat del Bronze. Aquests monuments funeraris es divideixen en tres grups: els sepulcres de corredor, les galeries cobertes i els dòlmens simples. Tenim un exemple de cova sepulcral del Neolític Antic a la Cova de l’Avellaner (Cogolls, Les Planes d'Hostoles, Garrotxa). Les tres cavitats d'aquest abric van servir com a espais sepulcrals durant uns 200 anys.
  29. 29. Una important necròpolis de sepulcres de fossa, el tipus de sepultura característic del Neolític Mitja català, és la del Camí de Can Grau (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). En aquesta necròpolis s'han excavat 24 sepultures d'aquesta mena, la majoria estan compostes per un pou d'accés i la cambra sepulcral -amb un o dos individus inhumats- al final d'aquest pou. Un conegut sepulcre de corredor català és el de Gutina (St. Climent Sescebes, Alt Emporda).Té una cambra de forma subcircular i orginalment estava enllosada. En el seu interior s'han trobat fragments de ceràmica, grans de variscita i eines de pedra tallada corresponents al Neolític. Les galeries cobertes deriven dels sepulcres de corredor. Tenen la mateixa funció i també presenten un túmul, però amb la cambra poc o gens diferenciada del corredor. Una de les més conegudes és la Cova d'En Daina (Romanyà de la Selva, Baix Emporda); en el seu interior van aparèixer nombroses restes humanes i materials.
  30. 30. Qüestions Els aixovars funeraris servien per millorar l’existència del difunt després de la seva mort. Quines dades creus que aporten a l’arqueòleg actualment? Busca documentació sobre la paraula "dolmen". Que significa? De quin idioma deriva? Que entens per necròpolis? I per megàlit? Podries trobar una necròpolis de sepulcres de fossa amb 7.500 anys d'antiguitat? Per que? Quina diferencia important creus que existeix entre un dolmen ja excavat que puguis visitar actualment i l’aspecte que presentava en el moment de la seva utilització, fa uns 4.000 anys? En l’excavació de molts sepulcres megalítics no es troben restes humanes, sinó només elements d'aixovar. Quina creus que en pot ser la causa?
  31. 31. LA MINERIA En el Paleolític Superior ja hi havia una mineria molt senzilla per a obtenir són més importants i s'estenen per tot el territori europeu. La finalitat d'aquestes extrac- cions és aconseguir minerals per a fabricar eines, alguns objectes amb finalitat ritual -com les destrals votives ­i, especialment, pedres que servissin per a la realització d'elements artístics, com els ornaments personals, variats i molt utilitzats. L’activitat va comportar la creació de xarxes de comerç amb les quals es distribuïen els materials procedents de punts concrets. De la mateixa manera, per primera vegada apareixen a la societat persones especialitzades en feines artesanes, que la resta del grup ha de mantenir. El mètode de treball de la mineria neolítica consistia en fer un sistema de xarxes de pous, galeries i sa- les, de profunditats i dimensions variables, deixant pilars de roca com a element de sustentació. D'aquestes explotacions s'extreia la variscita (tur- quesa) destinada a la fabricació d'objectes orna- mentals, la lidita, la tridimita i el quars (òxids de sílice aptes per a la fabricació d'eines diverses) i els ocres (hidròxids de ferro emprats com a pigments). L’utillatge per al treball de les mines van ser les maces, pics i percussors de pissarra o quars; les escarpes i pales d'os, i els cistells, cordes, bosses de cuir, llums de ceràmica i escales de fusta.
  32. 32. L’exemple més important de mineria neolítica subterrània el trobem a les mines de Can Tintorer (Gavà, Bar- celona). Descobertes a comença- ments dels anys 1970, s'adscriuen cronològicament al Neolític Mitja i el seu descobriment va confirmar l’ori- gen local de la variscita, pedra molt abundant en els sepulcres de fossa catalans. Per obtenir els minerals es van obrir pous i galeries amb la tècnica anomenada de cambra i pilar. El pou vertical baixava fins a trobar el filó de mineral, que s'atacava frontalment. Un cop exhaurit s'obria una altra galeria i s'abocaven les deixalles a l’abandonada, que en ocasions s’utilitzava com a sepultura. Fins ara s'han localitzat més de 20 galeries de longituds considerables, algunes de les quals es poden visitar. Mines de Can Tintorer Venus de Gavà
  33. 33. Qüestions Que entens per destral votiva? Per què podrien haver-se utilitzat? Per quin motiu creus que es van crear xarxes comercials a partir del naixement de la mineria neolítica? Quina diferencia fonamental trobes en comparació amb d'altres activitats com l’agricultura o la ramaderia? A l’interior de les mines s'han trobat llums de ceràmica que utilitzaven els miners per il·luminar-se. Quin combustible creus que podien haver utilitzat? De que podrien estar realitzades les metxes? La variscita es troba habitualment en els sepulcres de fossa. Per que creus que s'hi troba? Quin tipus d'elements són els més habituals? Per que creus que la turquesa era un mineral atractiu per a les poblacions del Neolític?
  34. 34. LA PRIMERA METAL·LÚRGIA. L’EDAT DEL COURE A Catalunya ja es treballaven l’or i la plata a finals del Neolític, però al poder "fondre les pedres" va donar pas a l'Edat del Coure o Calcolític a partir del 2n mil·lenni ane. Poc després es va descobrir el poder endurir el coure barrejant-lo, primer, amb antimoni o amb arsènic i, després, amb estany per crear el bronze que coneixem actualment. La possibilitat d'escalfar el ferro a prou temperatura per poder-lo treballar a la forja no va aparèixer fins a ben bé el 1r mil·lenni, amb l’arribada dels forns més avançats portats pels colonitzadors grecs. Tot i que al començament probablement el treball del metall es limités a una simple tasca de martellejat sobre coures nadius, quan es van exhaurir les reserves va caldre recórrer als minerals cuprífers per a l’obtenció, per mitja de la fosa, del metall més o menys pur. Per a això s'excavaven les mines anomenades de trinxera: rases de diversos metres de longitud i uns 80 cm d'amplada. A la part superior es deixaven unes passarel·les de roca arran de terra que servien de suport per als diversos instruments (cordes i cistells d'espart, politges...) que facilitaven la tasca d'hissar la matèria primera fins a la superfície. El mineral de coure procedent de les mines (per exemple, la malaquita) se sotmetia a un intens procés de martellatge per a després separar la ganga de la mena.
  35. 35. Per la seva raresa, són consi- derats com un objecte especial i valuós, de manera que formen part essencial dels aixovars funeraris. Fins a la posterior Edat del Bronze (cap a11.700 a. de C.) no se'n generalitza l’ús. Aquesta part se sotmetia finalment als processos de torrada i reducció que permetien obtenir el metall en un estat més o menys pur, llest per fondre'l, procés que es duia a terme en un forn que consistia en un forat excavat al terra, envoltat d'un muret de pedra. El coure es col·locava en gresols ceràmics a l’interior del forn i es cobria amb matèria combustible; una vegada fos, s'abocava en motlles de ceràmica o de pedra. Els utensilis elaborats mitjançant aquesta tècnica eren nombrosos, però de formes senzilles, ja que normalment s’utilitzava un motlle d'una sola cara: serres de fulla recta o corbada, punxons, puntes de fletxa, cisells, destrals de taló pla... En aquesta etapa calcolítica, els instruments de coure no substitueixen els de pedra, per la qual cosa no s’utilitzen per treballar.
  36. 36. Qüestions Amb quin d'aquests metalls no es va aliar el coure per obtenir el bronze: arsènic, antimoni, plata o estany? Busca documentació. Amb quin altre nom s'ha denominat l'Edat del Coure o Calcolític durant molt de temps? Per que s'ha utilitzat aquest nom? Series capaç de dir quina de les següents troballes obtingudes en una excavació no seria estudiada per l’arqueologia? Espasa de l'Edat del Bronze, destral de pedra polida neolítica, os de dinosaure, atuell de ceràmica grega, Rascadora del Musterià, punxó de coure calcolític. Com s'anomena la ciència que estudiaria aquesta troballa? A la fi del Neolític es comencen a treballar l’or i la plata nadius. Per que creus que han arribat tan pocs objectes d'aquests materials fins als nostres dies?
  37. 37. GLOSSARI AIXOVAR FUNERARI: Conjunt de petits objectes amb els quals s'enterra un difunt. ANTIMONI: Metall dur i trencadís, de color blanc blavenc i brillant, que se sol aliar amb altres metalls en petites quantitats per donar-los duresa. ARSÈNIC: Mineral de color negre grisenc, volatilitzable, encara que no fonedís. Utilitzat durant els inicis de l'Edat del Bronze per donar més duresa al coure. ASCLA: Extracció que presenta taló i bulb de percussió, generalment d'una longitud inferior al doble de l’amplada. BASALT: Roca de color negre, negre grisenc o marró tirant a negre. Superfície aspra i gra molt fi. S’utilitzava durant el Neolític per fabricar eines de pedra polida. CALCOLíTIC: Edat compresa entre els anys 2.000 i 1.700 a. de C. aproximadament, amb variacions segons les zones. Posterior al Neolític i anterior a l'Edat del Bronze, es caracteritza per l’inici de la metal·lúrgia del coure. També ha estat denominada en diferents èpoques Eneolític, Bronze I o Edat del Coure. CARDIAL: Ceràmica neolítica decorada amb impressions realitzades amb les vores d'una conquilla, normalment del gènere Cardium. CINEGÈTIC: Relatiu a la caça. CiSTA: Tomba de planta rectangular tancada realitzada amb lloses i que conté una o dues inhumacions.
  38. 38. DESTRAL VOTIVA: Destral la finalitat de la qual no és l’ús com a instrument, sinó la seva col·locació en un sepulcre per formar part de l’aixovar funerari. DIORITA: Roca de color entre gris i gris fosc o tirant a negre, amb estructura de gra fi a mitja. S’utilitzava durant el Neolític per fabricar eines de pedra polida. DOLMEN: Nom genèric que es dóna a les tombes megalítiques. Prové del bretó i significa taula de pedra. EDAT DEL BRONZE: Edat compresa entre els anys 1.700 i 700 a. de C. aproximadament, amb variacions segons les zones. Precedeix l'Edat del Ferro i succeeix el Calcolític. En aquesta edat es comença a treballar el bronze. EDAT DEL FERRO: Edat compresa entre l’any 700 a. de C. i el segle I a. de C. aproximadament, amb variacions segons les zones. Succeeix l'Edat del Bronze i precedeix la romanització a Catalunya. En aquesta edat es comença a treballar el ferro. EPICARDIAL: Evolució de la ceràmica cardial apareguda a la fi del Neolític Antic, amb un altre tipus d'impressions i incisions. EPIPALEOLíTIC: Edat compresa entre fa 10.000 i 8.000 anys aproximadament, amb variacions segons les zones. Posterior al Paleolític i anterior al Neolític, caracteritzada per una cultura material i una economia entroncades amb el Paleolític. També anomenat Mesolític. ESTEATITA: Silicat de magnesi, de color blanc o verd, suau i tou.
  39. 39. GALERIA COBERTA: Dolmen de planta rectangular allargada que consta d'una cambra funerària i d'un corredor d'accés de la mateixa amplada i altura. GLACIACIÓ: Nom amb el qual es coneixen els períodes de temps en els quals grans zones de la superfície de la Terra van quedar cobertes per glaceres en produir-se un refredament general del clima. GÜNZ: Primera glaciació plistocena de les regions alpines, datada entre fa 1 milió d'anys i 700.000 anys. LÀMINA: Extracció que presenta taló i bulb de percussió, d'una longitud superior al doble de l’amplada. LIDITA: Roca silícia de gra molt fi, composta principalment de quars i calcedònia. MEGÀLIT: Construcció prehistòrica feta amb pedres grosses. MINDEL: Segona glaciació plistocena de les regions alpines, datada entre fa 500.000 i 350.000 anys. MOLINOT: Jaciment del sud de França que dóna nom a un tipus de ceràmica característic del Neolític Mitja català. MONTBOLÓ: Municipi del sud de França que dóna nom a un tipus de ceràmica característic del Neolític Mitja català. MONTSERRATINA: Un altre dels noms que es donen a la ceràmica cardial perquè els primers exemplars es van trobar a les coves del massís de Montserrat.
  40. 40. NEOLÍTIC: Edat compresa entre fa 8.000 i 4.000 anys aproximadament, amb variacions segons les zones. posterior a l'Epipaleolític i anterior al Calcolític. Es caracteritza per l’inici de l’agricultura i la ramaderia. NEOLÍTIC ACERÀMIC: També anomenat Preceràmic B. Període Neolític del Pròxim Orient caracteritzat per l’adopció de la ramaderia i de l’agricultura, encara que sense coneixement de la ceràmica. Fa entre 10.500 i 9.000 anys. PALEOLÍTIC: Edat compresa entre fa un milió i 10.000 anys, amb variacions segons les zones. El seu nom significa pedra antiga. PLISTOCÉ: Primera època del Quaternari, datada entre fa 1’8 milions d'anys i 10.000 anys. PÒRFIR: Roca dura i compacta, mena de jaspi, generalment de color fosc. S’utilitzava durant el Neolític per fabricar eines de pedra polida. QUATERNARI: Última era geològica. El seu començament s'ha fixat fa uns 2 milions d'anys. Es divideix en Plistocè i Holocè. Es caracteritza per l'evolució física i cultural de l’home i per les glaciacions. RISS: Tercera glaciació plistocena de les regions alpines, datada entre fa 300.000 i 150.000 anys. SEPULCRE DE CORREDOR: Dolmen amb cambra funerària i un passadís d'accés diferenciat respecte de la cambra. SEPULCRE DE FOSSA: Sepulcre prehistòric que consisteix en una fossa que fa la funció de cambra funerària, de vegades amb un pou d'accés. Pot estar cobert amb una llosa o amb pedres.
  41. 41. SíLEX: Roca dura utilitzada per realitzar instruments lítics tallats, les seves qualitats són la textura fina i la bona fractura. TALLA: Treball de la pedra mitjançant extraccions amb la finalitat d'obtenir instruments. És la primera de les tècniques aplicades a la realització d'eines lítiques. TRIDIMITA: Mineral pertanyent a la família dels silicats; es tracta d'una variant polimorfa del quars. TÚMUL: Acumulació de pedres o terra en forma de pujol col·locat sobre un enterrament. UR: Espècie de toro salvatge que va ser molt abundant a Europa i es va extingir en el segle XVII. VERAZA: Jaciment del Sud de França que dóna nom al Verazià, fase del Neolític Final datada cap a mitjan tercer mil.lenni a. de C. WÜRM: Quarta i última glaciació plistocena de les regions alpines, datada entre fa 85.000 i 10.000 anys. ZONA NUCLEAR: Territori on sorgeixen certs avenços o civilitzacions que després s'expandeixen per altres zones.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×