Renaixement context històrico artístic

4,152 views

Published on

donar un context històric essencial per relacionar-lo amb les obres d'art

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
4,152
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
676
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Renaixement context històrico artístic

  1. 1. RENAIXEMENT CONTEXT I ESTIL
  2. 2. <ul><li>CRONOLOGIA </li></ul><ul><li>s. XV estats italians. Primer Renaixement o Quattrocento </li></ul><ul><li>1494-1527 època de Juli II (1503-13) en la construcció de st. Pere. Alt Renaixement o Cinquecento. </li></ul><ul><li>1527-1600 Manierisme i difusió del Renaixement a la resta d’Europa </li></ul>
  3. 3. <ul><li>CONTEXT HISTÒRIC </li></ul><ul><li>Fragmentació política italiana: </li></ul><ul><ul><li>Repúbliques dominades per famílies d’aristòcrates (Sforza a Milà) o banquers (Médicis a Florència). (David de Donatello, st. Lorenzo, Naixement Venus) </li></ul></ul><ul><ul><li>Conquesta de Nàpols per la Corona d’Aragó (1442). </li></ul></ul><ul><ul><li>Milanesat es converteix en enfrontament França -Monarquia Hispànica . Batalla de Pavia (1525) converteix Carles I en dominador d’Itàlia. Enfrontament amb el Papat saqueig de Roma per les tropes imperials (1527). </li></ul></ul><ul><li>Formació d’estructures estatals amb Monarquies autoritàries que incorporen l’alta noblesa a l ’administració i l’exèrcit reial , gràcies a crèdits concedits per la burgesia. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>Enfortiment econòmic de les ciutats flamenques i del nord d’Itàlia gràcies a la fabricació tèxtil, al comerç i la banca. La ciutat és centre econòmic i polític, i cultural i artístic. La Burgesia esdevé comitent i possibilita un art civil. (st. Lorenzo, David, Naixement de Venus) </li></ul><ul><li>Grans descobriments geogràfics canvien la visió del món. L’Atlàntic substitueix el Mediterrani (amenaça turca aturada a Lepant, 1571; Escorial) com a centre comercial. 1494 Tractat de Tordesillas (st. Pietro in Montorio). </li></ul><ul><li>Difusió de la filosofia clàssica a partir de l’Humanisme: </li></ul><ul><ul><li>Contra el teocentrisme medieval, exaltació de l’ésser humà , lliure i proveït de raó . </li></ul></ul><ul><ul><li>Traducció de Plató, Aristòtil i la Bíblia a llengües vernacles. Interès per la cultura clàssica (naix. Venus, Escola Atenes, Dànae) </li></ul></ul><ul><ul><li>Interès per la Ciència i el progrés tècnic . Difusió dels nous coneixements amb la impremta i les Universitats urbanes. </li></ul></ul>
  5. 5. <ul><li>Moviments de reforma religiosa (Luter, Calví,etc.) critiquen l’enriquiment il·lícit de l’església catòlica . 1515 Lleó X permet la venda de noves indulgències per finançar st. Pere (Villa Capra, pietat del Vaticà, escola d’Atenes, marededéu de les roques, volta capella Sixtina i judici final). </li></ul><ul><li>Concili de Trento (1545-63) i contrareforma catòlica que confirma els 7 sagraments, la jerarquia eclesiàstica, el poder suprem del Papa, la veneració de la Mare de Déu i dels sants i el poder alliçonador de les imatges sagrades (enterrament comte Orgaz) </li></ul>
  6. 6. <ul><li>ESTIL. ARQUITECTURA </li></ul><ul><li>Descobriment i aplicació perspectiva lineal : facilita la projecció d’edificis, l’elaboració de plànols i la unitat, proporció i simetria de l’espai creat. (st. Lorenzo, st. Pietro, Villa Capra. Escorial) </li></ul><ul><li>L’ Art Antic es pren com a model de Bellesa : </li></ul><ul><ul><li>s’adopten els elements formals de l’arquitectura antiga: ordres clàssics, frontons, cúpules, etc; però la manera de combinar-los és nova. La mateixa morfologia amb diferent sintaxi.(st. Lorenzo, st. Pietro, Villa Capra). </li></ul></ul><ul><ul><li>s’adopten les tipologies d’edificis: basilical (st. Lorenzo), monòpter (st. Pietro) </li></ul></ul><ul><ul><li>s’estudien models antics i es teoritza sobre sistemes de proporcions per fer edificis a escala humana (st. Lorenzo, st. Pietro, Villa Capra) </li></ul></ul><ul><ul><li>Per proximitat, la influència romana és més gran que la grega. </li></ul></ul>
  7. 7. <ul><li>El mur recupera la seva importància com a superfície massissa articulada mitjançant els elements arquitectònics (pilastres, columnes, cornises, etc.) </li></ul><ul><li>Ús d’arcs de mig punt , voltes de canó i cúpules semiesfèriques sobre tambor (st. Lorenzo, st. Pietro, Villa Capra, Escorial). </li></ul><ul><li>A vegades s’utilitzen tirants metàl·lics entre les voltes per contrarestar les càrregues. </li></ul><ul><li>S’utilitza maquetes i plànols per exposar de manera econòmica i ràpida els projectes. </li></ul><ul><li>El descobriment de la perspectiva lineal i la racionalització de l’espai van fer possible edificis unitaris, simètrics i regulars , on destaquen els principis d’harmonia, ordre i proporció ; on hi acostuma a haver un punt central des d’on es pot copsar tot l’espai. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>Es té tendència a utilitzar un mòdul que sumat, multiplicat o dividit determina les mesures de tot l’edifici. (st. Lorenzo) </li></ul><ul><li>S’utilitzen les formes geomètriques bàsiques (cercle, quadrat, esfera, cub) per la seva regularitat perfecta . (st. Lorenzo, Villa Capra) </li></ul><ul><li>Hi ha intents de pensar en la ciutat ideal des d’un punt de vista urbanístic . </li></ul><ul><li>Tipologies: esglésies basilicals (st. Lorenzo), de creu grega i circulars (st. Pietro); palaus i vil·les (Villa Capra) </li></ul><ul><li>Al s. XVI es busca la monumentalitat basada en la simplicitat i l’ harmonia (st. Pietro, Villa Capra) </li></ul>
  9. 9. <ul><li>ESTIL. ESCULTURA </li></ul><ul><li>Descobriment i aplicació perspectiva lineal : permet la creació d’un espai tridimensional en el relleu. </li></ul><ul><li>L’ Art Antic es pren com a model de Bellesa : </li></ul><ul><ul><li>Introducció de temes mitològics i històrics (David) en programes iconogràfics </li></ul></ul><ul><ul><li>En l’escultura el model antic és més mimètic : els edificis antics tenien una altra tipologia; no s’havien descobert les pintures de Pompeia i de còpies d’escultures antigues n’hi havia moltes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Retorna l’estudi de la figura humana ; es representen cossos nus per plasmar l’anatomia, el moviment del cos i la seva relació amb l’espai. (David) </li></ul></ul>
  10. 10. <ul><li>Gèneres més tractats: imatges religioses (pietat Vaticà), monuments funeraris , retrats i estàtues eqüestres . </li></ul><ul><li>Marbre ( talla : Pietat Vaticà)) i bronze ( fosa a la cera perduda : David) són els materials i les tècniques més utilitzades. A la Monarquia Hispànica , talles de fusta policromades (retaule de st. Vicenç de CB). </li></ul><ul><li>Independència de l’escultura en relació a l’arquitectura ; a diferència del gòtic, l’arquitectura renaixentista no necessita l’ornamentació escultòrica. </li></ul><ul><li>A diferència de la funció pedagògica i religiosa prioritària de l’escultura medieval, ara es valora la perfecció de les formes (obeint els criteris de claredat, ordre, harmonia i relació entre les parts) </li></ul>
  11. 11. <ul><li>ESTIL. PINTURA </li></ul><ul><li>Descobriment i aplicació perspectiva lineal : </li></ul><ul><ul><li>permet la creació d’un espai tridimensional en la pintura (escola d’Atenes, petita part de la cova de marededéu de les roques) </li></ul></ul><ul><ul><li>Les composicions són clares i creïbles : els personatges apareixen integrats entre si i amb els paisatges o marcs arquitectònics (Escola d’Atenes). </li></ul></ul><ul><ul><li>Es busca donar volum a les figures aplicant els efectes de la perspectiva al tractament del cos. </li></ul></ul><ul><li>Es pren com a referència la Naturalesa per elaborar models de Bellesa ideal ; però a diferència de Flandes, no imiten la realitat tal com es veu, sinó tal com la veu l’artista per mitjà de la recerca de la Bellesa ideal en un sentit platònic . (paisatges del naixement de Venus o de la marededéu de les roques) </li></ul>
  12. 12. <ul><li>L’ Art Antic es pren com a model de Bellesa: </li></ul><ul><ul><li>Introducció de temes mitològics (Naixement de Venus, Dànae) i històrics en programes iconogràfics. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ut pictura poesis : es pren com o model per a la creació pictòrica les teories estètiques literàries de Quintilià i Ciceró: inventio, dispositio, elocutio </li></ul></ul><ul><li>L’ús de gradacions tonals en els colors permet efectes de llum i d’ombra que permeten el modelat de les figures i faciliten la naturalitat a les composicions. </li></ul><ul><li>Gèneres i temàtica nova: retrats , al·legories , paisatges , mitologia ; també continua la pintura religiosa amb temes nous ( Sacra Conversazione ) . </li></ul><ul><li>Es continuen fent servir tècniques i suports tradicionals: fresc (paret ), tremp (fusta) sobretot a Itàlia. S’introdueix la pintura a l’oli sobre llenç . </li></ul>
  13. 13. <ul><li>Segons Wölfflin (1888, Renaixement i Barroc ) : </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Renaixement Barroc </li></ul></ul></ul></ul>Els elements es necessiten els uns als altres. Elements fugen del centre teòric del quadre Línia diagonal(composició) Línia corba Es poden diferenciar unitats Simetria (repetició d’elements o grups) Elements ordenats al centre del quadre Línia recta Formes geomètriques Pinzellades, color Pictòric Dibuix, volum Lineal Busca la síntesi. Varietat Busca l’anàlisi Unitat Elements integrats dins la globalitat Compo-sició fosca Elements definits i individualitzats Composi-ció clara Aconseguida per gradacions tonals i lumíniques Profundi-tat Elements en un pla o plans successius que segueixen una perspectiva geomètrica Superfici-alitat Centrífuga Forma oberta Centrípeta Forma tancada
  14. 14. <ul><li>Periodització d’algunes característiques d’estil: </li></ul><ul><li>Quattrocento o Primer Renaixement (s. XV) : l’aplicació de la perspectiva lineal dóna protagonisme al paisatge , especialment els enquadraments arquitectònics . </li></ul><ul><li>Cinquecento o Alt Renaixement (1494-1527) : </li></ul><ul><ul><li>Més naturalitat de les figures en l’espai gràcies a una integració perfecte de figures i fons en l’aplicació de la perspectiva lineal. </li></ul></ul><ul><ul><li>Accentuació de l’ús de la tècnica del clarobscur en els contorns de les figures amb contrastos entre zones il·luminades i ombrejades per donar volum . Tot i que a vegades alguns contorns poden ser poc definits per l’ sfumato leonardesc. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les figures s’inscriuen en figures geomètriques senzilles, clares i estàtiques (triangles, quadrats, rectangles) </li></ul></ul><ul><ul><li>Leonardo inicia la perspectiva aèria (colors càlids en primer terme i freds al fons) per augmentar la profunditat amb el color. </li></ul></ul>
  15. 15. <ul><li>Pintura veneciana del 500 : (Dànae) </li></ul><ul><ul><li>Predomini del color i la llum sobre el dibuix: pintura més sensitiva que intel·lectual, a diferència de la florentina o romana. </li></ul></ul><ul><ul><li>Paisatge tractat amb gran lirisme i no com a simple fons espacial. </li></ul></ul><ul><ul><li>Riquesa i luxe en els detalls , en una visió sensual i plaent de la vida. </li></ul></ul><ul><ul><li>Freqüència de temes profans o mitològics . </li></ul></ul>
  16. 16. UT PICTURA POESIS (la pintura és com la poesia). Traduccions i aplicacions de les teories estètiques literàries de Quintilià i Ciceró a la pintura florentina i veneciana del Renaixement. Florència: Alberti(1435) Venècia: Pino(1548) Acolorir: Transcriure en color les dades visuals, s’ha de donar les ombres, el volum, el buit i l’espai. Clarobscur: la recepció de la llum amb l’objectiu de donar-li volum per tal que tingui credibilitat pictòrica (es pot fer fent servir diferents colors o només el negre). ELOCUTIO Dibuix, disseny: inclou tant el dibuix com la composició o síntesi global del quadre (el dibuix té tan poca importància dins la globalitat que no importa fer-lo amb esbossos o amb taques. Composició: es pren la perspectiva com un mètode per a fer una síntesi dels elements anteriors i resoldre en una sola unitat els resultats parcials de la inventio. DISPOSITIO Invenció: entesa com a invenció del tema (l’artista ha de llegir molt per tal de tenir un repertori de temes per a quan li surti un encàrrec) Circumscripció: dibuix, disseny (operació mental de reduir i esquematitzar la realitat a signes). INVENTIO
  17. 17. <ul><li>Manierisme (1527-1600). Abandonament de la norma del classicisme renaixentista: la coherència entre la Naturalesa i la seva representació pictòrica : (enterrament comte Orgaz) </li></ul><ul><ul><li>Estilització dels cossos amb postures artificioses , a vegades amb la forma serpentinata per aconseguir més espiritualitat . </li></ul></ul><ul><ul><li>Composicions inversemblants i complicades , amb perspectives accentuades i violentes per aconseguir més dramatisme . </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús arbitrari del color , amb llums irreals (presència divina) i contrastos lumínics. </li></ul></ul>

×