I. SÍNTESI HISTÒRICA
L’inici d’esplendor del monestir se situa a partir del s.X, quan un
noble anomenat Tasi i el Comte de...
A partir de la declaració com a Monument Historicoartístic
Nacional, al 1930, s’iniciaren les primeres obres de restauraci...
II. VISITA AL MONESTIR
NIVELL 1 ESGLÉSIA I CLAUSTRE INFERIOR
A. NAU PRINCIPAL
Tant l’arquitectura com la decoració dels ca...
ARCADES I CAPITELL DE LA NAU CENTRAL
B. CLAUSTRE INFERIOR
Es tracta d’un claustre molt primitiu, que es descobrí en les
excavacions de 1989. L’espai tenia quat...
C. GIROLA O DEAMBULATORI
La girola és el passadís que volta l’espai del presbiteri i era
utilitzada pels pelegrins per ret...
NIVELL 2 CLAUSTRE INFERIOR I PLAÇA
A. CLAUSTRE SUPERIOR
Actualment es troba pràcticament reconstruït.
Podem considerar el ...
B. SALA CAPITULAR
A la sala capitular, l’abat despatxava assumptes importants
per al govern del monestir i també es reunia...
NIVELL 3 SOBRECLAUSTRE I DEPENDÈNCIES EXTERNES
A. SOBRECLAUSTRE
Des del final de l’edat mitjana, els monjos anaren deixant...
B. CAMPANAR
Té 27 metres d’alçada, al igual que la torre de
defensa.
És una de les grans obres que es va fer durant la
gra...
El monestir de Sant Pere de R odes
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

El monestir de Sant Pere de R odes

717 views
606 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
717
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El monestir de Sant Pere de R odes

  1. 1. I. SÍNTESI HISTÒRICA L’inici d’esplendor del monestir se situa a partir del s.X, quan un noble anomenat Tasi i el Comte de Gausfred d’Empúries s’interessaren per Sant Pere de Rodes. Entre els s.X i XI es construí l’església que avui podem contemplar i també s’inicia la importància del monestir com a centre de pelegrinatge. Els primers indicis de decadència els trobem a partir del s.XIV, generats per diverses causes, entre els quals una sèrie de conflictes bèl.lics i epidèmies que van afectar directament l’Empordà. Els problemes s’agreujaren durant els s.XV i XVI. L’abadia continuà patint atacs i saqueigs per part de tropes franceses i bandolers. Per això en 1798 els monjos benedictins van decidir abandonar definitivament el monestir.
  2. 2. A partir de la declaració com a Monument Historicoartístic Nacional, al 1930, s’iniciaren les primeres obres de restauració de l’edifici,. Des del 1999, quan es van acabar les excavacions arqueològiques i obres de restauració, el Monestir de Sant Pere de Rodes s’ha convertit en un dels monuments més visitats del nostre país.
  3. 3. II. VISITA AL MONESTIR NIVELL 1 ESGLÉSIA I CLAUSTRE INFERIOR A. NAU PRINCIPAL Tant l’arquitectura com la decoració dels capitells de l’església de Sant Pere de Rodes mostren una expressa voluntat de recordar construccions d’època romana. La decoració dels capitells de les columnes de la nau és d’estil corinti i la dels arcs formers és d'entre llaços. Les naus laterals,amb volta de quart canó, actuen de contraforts per sostenir la nau. Per comprendre la gran obra que significà el temple de Rodes cal tenir en compte que es va construir en una pendent de la muntanya i que es rebaixà la penya al sector sud de l’església.
  4. 4. ARCADES I CAPITELL DE LA NAU CENTRAL
  5. 5. B. CLAUSTRE INFERIOR Es tracta d’un claustre molt primitiu, que es descobrí en les excavacions de 1989. L’espai tenia quatre galeries porticades al voltant d’un pati trapezoïdal. La topografia del lloc dificultava l’ampliació de l’espai, per la qual cosa es va decidir soterrar el claustre per tal de poder fer-ne un de nou al pis superior. La galeria de ponent fou destruïda segles després per fer-hi una cisterna i a galeria de llevant és l'única que conservava la volta de canó original.
  6. 6. C. GIROLA O DEAMBULATORI La girola és el passadís que volta l’espai del presbiteri i era utilitzada pels pelegrins per retre culte a les relíquies que es trobaven a l’espai del reconditori. En cadascun del murs d’accés a la girola i a la cripta trobem un arcosoli funerari, possiblement dedicats a l’enterrament de Tasi, el gran impulsor del monestir al s. X.
  7. 7. NIVELL 2 CLAUSTRE INFERIOR I PLAÇA A. CLAUSTRE SUPERIOR Actualment es troba pràcticament reconstruït. Podem considerar el claustre com el cor del monestir benedictí, entre altres funcions era un lloc per llegir, escriure, meditar i jugar, però sobretot actuava com a distribuïdor de les estàncies que utilitzaven els monjos en la vida quotidiana.
  8. 8. B. SALA CAPITULAR A la sala capitular, l’abat despatxava assumptes importants per al govern del monestir i també es reunia amb la comunitat de monjos. Compartia l’edifici amb altres espais importants per a la vida quotidiana, com ara el dormitori dels monjos al pis superior.
  9. 9. NIVELL 3 SOBRECLAUSTRE I DEPENDÈNCIES EXTERNES A. SOBRECLAUSTRE Des del final de l’edat mitjana, els monjos anaren deixant de fer vida comunitària segons la regla de sant Benet, fins al punt que al s. XVIII cada monjo tenia una casa pròpia en aquesta zona del sobreclaustre. A les diferents dependències conservades es poden veure vestigis de finestres, balcons i xemeneies.
  10. 10. B. CAMPANAR Té 27 metres d’alçada, al igual que la torre de defensa. És una de les grans obres que es va fer durant la gran ampliació del monestir al s. XII. És una estructura de planta quadrada i tres pisos. Els dos primers tenen finestres de mig punt, senzilles i sense decoració. En canvi, al tercer pis es pot observar la característica decoració de l’estil lombard.

×