Abya Yala - LAmèrica marginada     Josep Travesset(Balaguer, 1916 – Barcelona,            2002)      Anna Rosselló        ...
• Anna Rosselló, 1923, Flix (Ribera dEbre). El seu pare era secretari   de lAjuntament; era carlí i durant la guerra va pa...
Instal·lats a Barcelona, se sentien ofegats pertota la repressió tant nacional com social. “A lapostguerra, a Barcelona el...
Va néixer la seva filla   Carme i decideixen    emigrar al Brasil i    aprofitar aquestaemigració per a estudiarels proble...
més enllà de la foscor, sendevina el camí ...  Il·lustració del llibre Guatemala punt i retorn
Lany 1956, la Carme tenia 2anys i mig i sembarquen capAbya Yala. Al port de Santos   els esperen esperantistes que els aju...
La Chacana - Símbol de la cosmogonia andinaAbya Yala significa "terra en plena maduresa" o "continent de la vida", espodri...
• Viatge projectat.
Viatge realitzat. Els trajectes vermell són amb vaixell.
Del 1956 al 1960 van viatjar pel Brasil. Van construir un cotxe-llar, vancomprar un cavall i el 10 dagost de 1961 van inic...
Els habitatges, les vivències iels problemes típics dun paísde forta immigració, on vanviure fins al final del 1961, sónel...
Lestada de quatre anys al Brasil els va ferconèixer moltes històries dimmigrats darreui les causes i les circumstàncies di...
Un viatge remarcable va ser alAmazones, on van contactar ambuna comunitat indígena quesorprenentment sanomenava O lardo ca...
El 1985 publiquen una altra novel·laDesprés de la bel·licosa nit que comença   amb la retirada dels republicans el 1939;  ...
Daquesta mateixa època vaaparèixer una altra novel·la,el 1991, De lAlt Maestratsense retorn... Unmatrimoni daquestacomarca...
Un altre viatge és relatat al llibre       De Sao Paulo a lilla de Sao    Louiz passant per Brasilia, de1990, en el que a ...
A la tornada deixarien el cotxe-llar al museu dIbirapuera i                  publicarien el llibre del viatge.Al Mato Gros...
Unes aventures inversemblants estroben en un altre llibre del 1995,Pels Andes, entre el passat i elpresent a 4.800 m sobre...
Entre llames i alpaques a 4800 msnm.
Amb un grup de quítxues a Bolívia
A Bolívia, pel mig dels Andes a més de 4.000 m daltura,entre afraus feréstecs i gorges abismals, un vespre dunaboira espes...
Les barques de totora del llac Titicaca.
Una altra novel·la, Illapa de Huancané,publicada el 1985.Al Perú, a Huancané, prop del llac Titicaca, hivivia Illapa (Llam...
Amb nens de les comunitats aborígens que vivien de formapaupèrrima però duna hospitalitat i solidaritat incommensurable
A Cusco sels va presentar un inca que esdeia Komer demanant-los si eren catalans.Resulta que en Komer tenia dos amicscatal...
Van estar a punt de desaparèixer sota una tempesta de       sorra a la costa del Perú, prop de Nazca.
Però don surten tants volcans?LEquador en té 41, els va comentarlacompanyant, senyor Velez,descendent despanyols, membre d...
El perill de ser assassinats pels contrarevolucionaris paramilitars, unterratrèmol entre Calí i Bogotà amb innombrables mo...
• Els apunts acabarienconformant una vintena       de llibres.
A El Salvador van conèixer unimmigrant dAlacant que els vaexplicar les mil penúries quepassava i ells li van preguntar per...
A Guatemala shi van estaralguns mesos intentant que elsdonessin el visat per entrar aMèxic. Mentrestant van visitarvolcans...
Van retornar i van entrar a Costa Rica18 mesos després dhaver-ne partit.Estàvem preocupats per la anunciadaentrada en erup...
Retornen al Panamà amb la finalitat dembarcar cap al Brasilper acabar el seu viatge i deixar el cotxe-llar en el MuseudIbi...
Mentre feien els tràmits per a embarcar des de Panamà cap a Barcelona, van fer      noves coneixences, fruit de les quals ...
De lany 1977 al 1983, Televisión Española va fer unprograma que es deia 300 millones, que semetia pera tots els països mem...
L’Amèrica marginada és un llibre    de reedició urgent tal com diu la    Maria Freixas (*) ja que esdevé un    exemple de ...
Davant cada contratemps: miraven enrere, les                                                           coses passades -bon...
LAureli Argemí, en el pròleg de Lavi de les Illes Tule, diu “lapropament als altres no potrealitzar-se, quan de veritat vo...
Josep Maria Espinàs: “... penso que quan acabarem aquesta conversa         ens costarà molt dexplicar-nos com és possible ...
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Abya Yala, L'Amèrica Marginada

427 views

Published on

Anna Rosselló i Josep Travesset amb la seva filla Carme de 2 anys van emigrar al Brasil el 1956. Fins el 1960 van viatjar pel Brasil. Van construir un cotxe-llar, van comprar un cavall i el 10 d'agost de 1961 van iniciar el llarg viatge fins a Guatemala, Van endinsar-se en la quotidianitat dels pobles colonitzats, acompanyats de la seva filla de tant sols 6 anys i del cotxe-llar tirat per l’euga “Nineta”. Durant gairebé 4 anys van recórrer més de 15.000 km a peu dels 25.000 totals, des del Brasil fins la frontera de Mèxic, passant per Bolívia, Perú, Equador, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala.

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
427
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Abya Yala, L'Amèrica Marginada

  1. 1. Abya Yala - LAmèrica marginada Josep Travesset(Balaguer, 1916 – Barcelona, 2002) Anna Rosselló (Flix, 1923)
  2. 2. • Anna Rosselló, 1923, Flix (Ribera dEbre). El seu pare era secretari de lAjuntament; era carlí i durant la guerra va patir la persecució primer dun bàndol i després de laltre, morint a la presó el 1941 -oficialment va caure per les escales. Orfe de mare des dels 6 anys, sen quedava del tot als 17. En un viatge que va fer a Andorra per retrobar-se amb els seus germans grans exiliats a lEstat francès, va conèixer el seu futur company. • Josep Travesset, 1916, Balaguer (Noguera). Militant nacionalista de molt jove, va prendre part activa al 6 dOctubre de 1934, proclamació de lEstat Català. Va patir la guerra, la retirada, camps de concentració, la gran “pertorbació humana” dAlemanya i les presons de Saragossa i Barcelona. Lany 1950 va tornar a lEstat francès i dallí a Andorra. Era esperantista i va desenvolupar una forta activitat escrivint articles en esperanto a diversos diaris i revistes dEuropa, Àsia i Amèrica, donant a conèixer lidioma dels Països Catalans. Lagost del 1951, la Junta Directiva del Sindicat de les Valls dAndorra, el designa membre de la Comissió de Publicitat.
  3. 3. Instal·lats a Barcelona, se sentien ofegats pertota la repressió tant nacional com social. “A lapostguerra, a Barcelona el temps shaviadeturat!”Manuel Cruells en el pròleg a LAmèricamarginada, diu: “... [es] produí un desequilibri ala societat catalana amb una gran dispersió decatalans [pel món] i amb un desordre legalitzat iautoritzat que planava sobre els catalans que noes van poder dispersar...”.
  4. 4. Va néixer la seva filla Carme i decideixen emigrar al Brasil i aprofitar aquestaemigració per a estudiarels problemes intrínsecs de les migracions i lahistòria i situació actual dels pobles aborígens dAbya Yala, la mal anomenada Amèrica Llatina
  5. 5. més enllà de la foscor, sendevina el camí ... Il·lustració del llibre Guatemala punt i retorn
  6. 6. Lany 1956, la Carme tenia 2anys i mig i sembarquen capAbya Yala. Al port de Santos els esperen esperantistes que els ajudaran a instal·lar- se. El Josep treballarà de delineant. Patiran elsproblemes de la immigració. Viatjaran pel Brasil i connectaran amb les comunitats aborígens. LAnna tenia una màquina descriure i deixava constància de totes les vivències.
  7. 7. La Chacana - Símbol de la cosmogonia andinaAbya Yala significa "terra en plena maduresa" o "continent de la vida", espodria traduir per "terra de riquesa" o "terra de labundor". Nom dorigenkuna (Panamà-Colòmbia) que va ser adoptat pel Consell Mundial delsPobles Indígenes, argumentant que "Anomenar les nostres ciutats,pobles i continents amb un nom estranger equival a sotmetre la nostraidentitat a la voluntat dels nostres invasors i a la dels seus hereus"http://pumaindomable.blogspot.com.es/2008/05/la-chacana.html http://ca.wikipedia.org/wiki/Abya_Yala
  8. 8. • Viatge projectat.
  9. 9. Viatge realitzat. Els trajectes vermell són amb vaixell.
  10. 10. Del 1956 al 1960 van viatjar pel Brasil. Van construir un cotxe-llar, vancomprar un cavall i el 10 dagost de 1961 van iniciar el llarg viatge fins a Guatemala.
  11. 11. Els habitatges, les vivències iels problemes típics dun paísde forta immigració, on vanviure fins al final del 1961, sónels ingredients del primerllibre, una novel·la, El llostrejardels Montsec, que el 1971espublicava a Barcelona amb unaltre títol, De burgés asocialista, completamentretallada per la censura delèpoca i el 1986 es va reeditarintegra, amb pròleg de MartaFerrusola, amb el títol El mésgran desert és una granciutat, que tracta de lespenúries dun petit empresaride Barcelona que ha de tancarlempresa per la crisi i es veuobligat a emigrar al Brasil.
  12. 12. Lestada de quatre anys al Brasil els va ferconèixer moltes històries dimmigrats darreui les causes i les circumstàncies dinfinitat de problemàtiques que les provocaven. Una altra novel·la publicada el 1991, Quan el temps satura... relata les vicissituds duna parella jove que es van conèixer en plena guerra. Com que la guerra els havia tocat al bàndol de la República, eren catalogats entre els vençuts. I com a tals, no tenien accés a llocs de treball estable. No sen surten. La seva vida era paupèrrima. El temps shavia aturat quan un dia els arriba una carta duns amics, ex-veïns que havien emigrat al Brasil. Els explicaven les mil meravelles. Es traspassen el pis, compren els passatges i sembarquen. Arriben al Brasil i descobreixen que els havien enganyat. Sexcusen dient-los que si els haguessin consultat, els haurien advertit. Com que eren amics, els perdonen i decideixen començar des de zero i ... uns pugen, i els altres baixen ... i ens fan conèixer les condicions de vida dels immigrants al Brasil.
  13. 13. Un viatge remarcable va ser alAmazones, on van contactar ambuna comunitat indígena quesorprenentment sanomenava O lardo catalâo amb una organitzacióautosuficient creada per iniciativadun català, el senyor Arnau, exiliatque es va casar amb una indígenade lètnia tupí-guaraní i a partirdaquí van anar creant un paradís,un oasi enmig de la selva amb laseva biblioteca, servei mèdic,escola en la que sensenyavendiverses llengües, el català entreelles. Daquesta excursió en vasortir lany 1984 un llibre deliciós, Ocatalâo (un català a lAmazònia)que està exhaurit però que es trobaa llibreries de vell a preus moltassequibles.
  14. 14. El 1985 publiquen una altra novel·laDesprés de la bel·licosa nit que comença amb la retirada dels republicans el 1939; una noia i dos nois, un de cada regió dels PPCC, arriben a Catalunya Nord a casaduns oncles de la noia, adopten un gosset. Els inicis de la 2a guerra mundial fa que decideixin marxar, preparen la sortida cap el Brasil, travessen Occitània -una altra nació maltractada que també queda il·lustrada a la novel·la-, embarquen a Bordeus. Al Brasil coneixen una altra noia catalana, formen dues parelles, troben feina i sestableixen. Tanmateix, els esdeveniments europeus els deixenperplexes i fan que de mica en mica es van convencent de que el món sacaba, deixen la feina i recorren bona part dels itineraris coneguts pels autors, sense cap objectiu que intentar esvair-se de la crua realitat -hi surt tot, trobades amb nadius i totes les seves penúries, privacions i lluites,seringueiros que són els que obtenien làtex per a la fabricació de cautxú natural i entre ells guerrillers que en saber que eren catalans es va iniciar un debat que va capgirar i va donar sentit al seu viatge.
  15. 15. Daquesta mateixa època vaaparèixer una altra novel·la,el 1991, De lAlt Maestratsense retorn... Unmatrimoni daquestacomarca, exasperats per lapobresa daquells anys,emigren a Barcelona onencara passen més misèriai al final van a parar adiferents llocs de la partoriental del Brasil on elspassen moltes, moltescoses ...
  16. 16. Un altre viatge és relatat al llibre De Sao Paulo a lilla de Sao Louiz passant per Brasilia, de1990, en el que a part dassistir a la inauguració de Brasilia, van descobrir molt més cap al nord, lagran barbàrie de les multinacionals que per seguir robant les terres als originaris i per per estalviar-se feina, enverinaven laigua dels rius en els que es banyaven i que usaven per al consum. Això ho segueixen fent actualment. Hi ha vídeos a internet.
  17. 17. A la tornada deixarien el cotxe-llar al museu dIbirapuera i publicarien el llibre del viatge.Al Mato Grosso van patir 50ºC de calor i dalt els Andes, 30ºC sota zero. Assetjaments donces, mossegada de serp, accidents de tota mena.
  18. 18. Unes aventures inversemblants estroben en un altre llibre del 1995,Pels Andes, entre el passat i elpresent a 4.800 m sobre el nivell delmar, creuant els Andes per la partmés ampla. Accidents de tota mena,inclemències brutals, 30ºC sota zero.Pujant i baixant, passant per Oruro,Cochabamba, La Paz, Llac Titicaca,Cusco i Machu Picchu, fins a Lima.Coneixen aborígens cultes, moltconscienciats i ens mostren com sesenten, emocionalment, per lasituació en que es troben,menystinguts, perseguits, foragitats,maltractats, espoliats i assassinatspels poderosos. El llibre està il·lustratamb uns dibuixos preciosos dediferents monuments, figures ipaisatges dels llocs visitats, fets pelsnostres viatjants.
  19. 19. Entre llames i alpaques a 4800 msnm.
  20. 20. Amb un grup de quítxues a Bolívia
  21. 21. A Bolívia, pel mig dels Andes a més de 4.000 m daltura,entre afraus feréstecs i gorges abismals, un vespre dunaboira espessa i un vent rabiüt, havien dajudar la Nineta a tirardel cotxe-llar. Quan van aconseguir arribar dalt dun planell ies disposaven a descansar van aparèixer uns indígenes quenomés parlaven quítxua però que amb mímica van entendreque els convidaven a passar la vetllada a la seva comunitat.Afortunadament entre ells nhi havia un que coneixia elcastellà i que va anar fent dintèrpret. Al cap duna estonasadonen que aquest xicot coneixia, no tant sols Europa sinófins i tot els detalls de lEstat espanyol. Tot xerrant els diuque ell no és daquesta comunitat sinó que hi passava unsdies ja que vivia a quatre kilòmetres dallí a prop dOruro, (laciutat de naixement del president actual de Bolívia, EvoMorales) i que tan feien reunions en un lloc com en un altre,quítxues, aimares i també en Miquel, que era un català quelendemà vindria i el podrien conèixer. Van passar uns diesjunts amb unes reunions i uns debats interessantíssims sobrela història i lactualitat de les cultures quítxues i aimares i unbon dia en Miquel els va explicar la seva història. Haviaarribat a un llogaret aimara essent ben jovenet, amb el seupare adoptiu que ja havia mort. Va aprendre laimara i es vaintegrar com un més de la família. Havent escoltat aquestahistòria, Josep Travesset, recordà que a la retirada el 1939 esva trobar en un poble del pre-Pirineu que després dunbombardeig, un nen que es deia Miquelet es va quedar orfe iun veí el va adoptar i sel va emportar, retirada enllà, camí delestat francès; i hi va intuir alguna relació... En Miquel sesentia aimara però el record i la memòria dels fets quemantingué a través del seu pare adoptiu i sobretot elsentiment nacional dels aimara, és el que dóna títol al llibre,publicat el 1987, La força de la identitat.
  22. 22. Les barques de totora del llac Titicaca.
  23. 23. Una altra novel·la, Illapa de Huancané,publicada el 1985.Al Perú, a Huancané, prop del llac Titicaca, hivivia Illapa (Llampec), un aimara que es vaquedar orfe de pare als sis anys i amb la maremalalta. El va adoptar un matrimoni de Lima quetenia una segona residència en aquest poble. Selvan emportar a Lima on va anar a escola,conegué el mar, visitava museus i finalment vaestudiar Dret. Es va interessar per la història delseu poble i naprengué molt. Conegué a unquítxua, Yura, que va fer una conferència a laUniversitat i es van fer amics. LIllapa va viatjar aEuropa, als PPCC i al País Basc, don erendescendents els seus pares adoptius. Tenia undespatx a Lima, però a Huancané, ell i en Yura,feien reunions per organitzar els congèneres ambla finalitat davançar en la supervivència de lesseves cultures. Els camperols es van organitzar ivan aconseguir que els cedissin uns latifundisabandonats i en poc temps 300.000 aimaresaconseguien unes collites abundants. El 1962,-després que lAnna i el Josep passessin pelPerú- hi hagué un cop destat i els latifundistes hovan aprofitar per fer fora la gent dHuancané, deles terres que havien recuperat i es va embolicarla troca ... molt.
  24. 24. Amb nens de les comunitats aborígens que vivien de formapaupèrrima però duna hospitalitat i solidaritat incommensurable
  25. 25. A Cusco sels va presentar un inca que esdeia Komer demanant-los si eren catalans.Resulta que en Komer tenia dos amicscatalans que treballaven, un dajudant decuiner, que era de Barcelona, i un dintèrpret,que era de Tàrrega. Els van convidar a anara un centre cultural on hi feien moltesactivitats i van assistir a un col·loquiinteressantíssim. Els van demanar quefessin una xerrada sobre el viatge i sobre lavisió de la situació de les cultures originàriesi acceptaren. Hi hagué un torn de preguntesen el que van destacar dos joves Pfuru iPuca, amb els que també van travar unabona amistat. Més de 16 anys després, el1978, a Barcelona es va celebrar el VIIèCongrés de lAssociació Internacional per ala Defensa de les Llengües i CulturesAmenaçades, al que hi van assistir en Josepi lAnna. En Komer també hi era. Es vantrobar i al demanar-li pels altres tres, laresposta va ser que el 1975 a rel dun altrecop destat al Perú van haver de passar a laclandestinitat i fins i tot fugir del país i ...aquesta és la trama que produí un nou llibrede la sèrie, el 1992, amb el títol Germanorentre colonitzats
  26. 26. Van estar a punt de desaparèixer sota una tempesta de sorra a la costa del Perú, prop de Nazca.
  27. 27. Però don surten tants volcans?LEquador en té 41, els va comentarlacompanyant, senyor Velez,descendent despanyols, membre delgrup esperantista dEsmeraldas, quananaven a visitar amics indígenes quehavien de fer una reunió en un lloc propdel volcà Chimborazo de 6.272/6.310m. per a constituir el ConsellMultinacional Indi dEquador. Totalexcursió duns 500 km, feta en elcotxe del senyor Velez des de Quito alChimborazo passant per una carreteraal bell mig de les dues carenadesandines, van observar els següentsvolcans: Atacazo, Antisana, Iliniza,Cotopaxi, Tungurahua, El Altar iChimborazo. El títol del llibre de 1994,que descriu aquest interessant viatgeés A lombra del Chimborazo.
  28. 28. El perill de ser assassinats pels contrarevolucionaris paramilitars, unterratrèmol entre Calí i Bogotà amb innombrables morts i edificis derruïts i elfet que la carretera travessava uns terrenys pantanosos que oferia poquesgaranties, els va fer decidir embarcar des del port dEsmeraldas a lEquadorfins a Panamà, deixant Colòmbia fora de litinerari. A més, de Colòmbia aPanamà no hi ha via terrestre pel que també haurien dhaver embarcat allí.
  29. 29. • Els apunts acabarienconformant una vintena de llibres.
  30. 30. A El Salvador van conèixer unimmigrant dAlacant que els vaexplicar les mil penúries quepassava i ells li van preguntar perquè no tornava. Els va dir que nopodia perquè a la família i als amicsels havia dit que tenia un gran èxit ique havia fet una gran fortuna i queestava construint la mansió per afer venir la família; preferia la mortabans que res. Aquest cas el vannovel·lar situant-lo a Guatemala icanviant lorigen a València. Elllibre, publicat el 1988 es titulaJofre Montalt no és pas mort! i elva prologar qui va ser el primerpresident de lAssociació CatalanadEsperanto, recuperada el 1982,ara fa 30 anys
  31. 31. A Guatemala shi van estaralguns mesos intentant que elsdonessin el visat per entrar aMèxic. Mentrestant van visitarvolcans i ruïnes Maies amb eljeep del Dr Gomez iacompanyats també delestudiant Matutano, ambdósestudiosos de les culturesoriginàries. Van haver dagafarlavió per anar a les ruïnes deTikal. Feien xerrades al Liceu uncop per setmana i moltsuniversitaris interessats elsvisitaven al cotxe llar per ainformar-se del viatge i del queestudiaven. Tot això es reflecteixen el llibre Guatemala punt iretorn del 1987.
  32. 32. Van retornar i van entrar a Costa Rica18 mesos després dhaver-ne partit.Estàvem preocupats per la anunciadaentrada en erupció del volcà Irazú.En el viatge danada van conèixer unaparella jove de Cartago descendentsde bascos, catalans i gallecs. Van fermolta amistat. Conjuntament van visitarel volcà Irazú de 3.430 msnm i fins i totvan assistir al casament de la parella.En arribar a la capital van intentarconnectar amb els seus amics. Els vandir: “... lerupció va ser a la nit, ràpida isobtada, tothom dormia, quantitatsincreïbles de lava colgaven les cases iels seus habitants, els morts idesapareguts es compten percentenars...”És el tema del llibre de 1993, QuanlIrazú sirrita...Això passava el 1963 i segons laWikipèdia va ser lúltima erupció delvolcà
  33. 33. Retornen al Panamà amb la finalitat dembarcar cap al Brasilper acabar el seu viatge i deixar el cotxe-llar en el MuseudIbirapuera, editar el llibre i retrobar els amics fets.El 8-3-64 reben una nota de lambaixada del Brasilanunciant-los un vaixell per a mitjan del proper mes.A primers dabril es produí un aixecament militar que es vaconsolidar i llavors van decidir tornar a Catalunya.
  34. 34. Mentre feien els tràmits per a embarcar des de Panamà cap a Barcelona, van fer noves coneixences, fruit de les quals aparegué un nou llibre: Lavi de les Illes Tule (Múu Inatulegui).Aquest llibre descriu la coneixença amb el Dr. Roig a Colón, que els va portar a larxipèlag Kuna Yala, que tenien una certa autonomia, al Carib de Panamà perpresentar-los Múu Inatulegui, un patriarcade lètnia tule. El seu nom real era Tihuar. “Lidioma tule és ple de paraules compostes, com lesperanto” els digué el Dr. Roig. “Ĉu vi parolas esperanton?” - “Jes”. I a partir daquí van parlar en laLlengua Internacional. Múu vol dir avi, ina sinifica medecina, tule home i let saber; inatulet vol dir metge. Aquest avi que era doctor en medecina havia estudiat a launiversitat de Panamà i havia viatjat dues vegades a Europa. Va ser una trobada molt productiva en la transmissió de les dades històriques daquesta nació Tule.
  35. 35. De lany 1977 al 1983, Televisión Española va fer unprograma que es deia 300 millones, que semetia pera tots els països membres de la Organización deTelevisiones Iberoamericanas (OTI) via satèl·lit, desdEstats Units a Xile, a més de Guinea Equatorial alÀfrica. Això dels 300 milions consistia en unaenganxifosa propaganda de la Madre Patria, de laFiesta de la Raza i del día de la Hispanidad. AnnaRosselló i Josep Travesset van reaccionar amb elllibre No són tres-cents milions. Estudi sobre lesètnies sotmeses a lestat espanyol del que sen vanfer dues edicions, el 1983 i el 1988.Hi descriuen les seves experiències dels contactesamb les ètnies originàries dAbya Yala, les múltiplesorganitzacions de defensa de les seves cultures, lesreivindicacions fetes als organismes internacionals, enles que algú va dir que si mai es fa justícia, “Europahaurà de seure a la banqueta dels acusats”. Al finaldel llibre shi inclouen els mapes de la distribució deles llengües originàries del sud i del centre daquellcontinent.El llibre va causar un cert rebombori a la societatcatalana del moment i en la segona edició shipubliquen tot un recull darticles descriptors,periodistes i altres personalitats del món sociopolíticde lèpoca, apareguts a la premsa des de la primeraedició. També shi afegeixen articles de rebuig a lacelebració del 12 doctubre i també a la celebració delVº Centenario que el mateix programa ja propagava10 anys abans del 1992 i que es va continuarpropagant els anys següents. Segons els càlculs delsautors, els hispanohablantes rondaven el 125 milions.
  36. 36. L’Amèrica marginada és un llibre de reedició urgent tal com diu la Maria Freixas (*) ja que esdevé un exemple de solidaritat internacionalista, relatada a quatre mans. Són les cròniques de viatge daquesta parella que va endinsar- se en la quotidianitat dels pobles colonitzats, acompanyats de la seva filla de tant sols 6 anys i dun cotxe-llar tirat per l’euga “Nineta”. Durant gairebé 4 anys van recórrer més de 15.000 km a peu dels 25.000 totals, des del Brasil fins la frontera de Mèxic, passant per Bolívia, Perú, Equador, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala. Una aventura inusitada realitzada per una parella ben singular.straapalestina.wordpress.com/2012/03/13/anna-rossello-memories-duna-dona-lluitadora/
  37. 37. Davant cada contratemps: miraven enrere, les coses passades -bones i/o dolentes- les arxivaven i encaraven el repte del futur. Res els deturava ja que era molt més fort limpuls per a seguir. “Si caus aixecat i torna a refer el camí”. No es van sentir mai derrotats. Les ensopegades no els van fer perdre mai lobjectiu final. Després de tota lexperiència encara van quedar més conscienciats de la feina que calia fer per a la defensa de les llengües, cultures i nacions sense estat. I la Carme va créixer impregnada daquesta consciència. Anna Rosselló ... ens explica, a l’inici d’aquesta autobiografia fascinant, plena de lluita i tendresa, que ha estat vençuda per raons com no haver pogut evitar l’empresonament de la seva filla i les brutals tortures que va rebre a la comissaria de la Via Laietana l’any 1975. ... la batalla quotidiana per a sobreviure al franquisme amb dignitat, les reunions clandestines, els enfrontaments amb la policia feixista; seguiments, escorcolls, amenaces i, sobretot, l’enteresa en el reclam de justícia quan la seva filla va ser empresonada diverses vegades per ser independentista.(*)straapalestina.wordpress.com/2012/03/13/anna-rossello-memories-duna-dona-lluitadora/
  38. 38. LAureli Argemí, en el pròleg de Lavi de les Illes Tule, diu “lapropament als altres no potrealitzar-se, quan de veritat vol ser un apropament, si no és amb la predisposició de captar,conèixer, deixar-se amarar, per, després, assumir, interpretar i reconèixer, des de dins, elspobles «descoberts»; si no és amb lactitud danar pel món dels homes amb la intenciódaprendre i no de donar lliçons, de considerar iguals el qui són diversos.”Dalguna manera és com buidar-te de tot el que saps i que intueixes, com a mínim, dubtós, pera aprendre de nou; desaprendre per aprendre, cal inhabilitar patrons mentals deformats i ferpossible l’habilitació de nous circuits cerebrals.Unes persones capaces de dur a terme aquesta aventura acostumen a ser éssers impregnatsde dimensions no habituals i per això en els seus llibres shi tracten moltes esferes de la realitat.Josep Travesset i Anna Rosselló tendeixen més a unes maneres dexpressar-se riques ensentiments que a abstraccions intel·lectuals. Sovint la seva prosa és poètica, i un polsemocional, més que una altra cosa, caracteritza la vida dels seus llibres: humanitat, germanor,amor, intuïció, esperança, universalitat, però també tristesa, impotència, desesperació, peròmai, mai pèrdua desperances, -vençuda, si, però doblegada, mai!; simplement i directa,aquests són els sentiments expressats.És significatiu que els prologuistes dels seus llibres abasten bona part de lespectre social,cultural i polític del nostre país, de lèpoca en que van ser escrits.Tota una vida de treball i esforç a favor de les causes esmentades. Crec que no sels ha fetjustícia i els dono les gràcies pel llegat escrit que ens deixen. “No shan aturat mai en la lluitainternacionalista, ni tampoc en la de les nacions oprimides, especialment la nostra la delsPaïsos Catalans, sense ambigüitats ni reticències, com la nació total”, diu Manuel Casanovesen el pròleg de Jofre Montalt no és pas mort!.
  39. 39. Josep Maria Espinàs: “... penso que quan acabarem aquesta conversa ens costarà molt dexplicar-nos com és possible que uns catalans daspecte tan senzill hagin estat capaços de fer el que ara els diré: recorre durant anys la mal anomenada Amèrica Llatina amb una mena de tartana, més de 15.000 quilòmetres a peu i amb una filleta de 6 anys.”Foto de lentrevista del 30 de gener del 1985 al programa Identitats de TV3 presentat per lEspinàs. http://www.tv3.cat/videos/2699830/Josep-Travesset-i-Anna-Rosello

×