Your SlideShare is downloading. ×
0
EGIPTE
El territori egipci       Voltor    Fa 5.000 anys, al nord-est de l’Àfrica, a Egipte, va néixer una                 civili...
El territori egipci
Papir                                                                   La vall del Nil      LotusEl desert és la Terra ro...
L’egiptologia                El descobriment de la pedra de Rosetta va permetre                a Champollion desxifrar els...
L’egiptologiaAmb els escàners els arqueòlegs exploren les parts inaccessiblesdels monuments, I aleshores, mitjançant la in...
El faraó      El cabdill de l’antic Egipte era un rei totpoderós: el faraó,                                               ...
El faraó           En l’acte de la coronació, el faraó rebia les           insígnies de la reialesa: dos objectes encreuat...
La cort del faraó
Dependència del NilLa vida dels egipcis s’organitzava seguint el ritme de les crescudes del riu.Per ells l’any es dividia ...
Dependènciadel NilInundacióCollitaSega
Dependència del Nil       Els pagesos eren la majoria de la població i la seva vida era dura. La       meitat de la collit...
Dependència del NilEls egipcis criaven aviram i xaisque només es menjaven els diesfestius, quan també vivien vi.El peix es...
Vestit i costums Els egipcis vestien, es pentinaven i es maquillaven molt acuradament. Els dies de festa les dones es most...
Vestit i costums                                             Mirall de bronze polit.                                      ...
La casaLes cases dels camperols eren molt austeres i formaven poblats.Les parets eren de maons de fang sec i les finestres...
La casa
Els déus Els antics egipcis veneraven molts déus que per ells eren éssers superiors que garantien l’ordre del món, el bene...
Els déus  Thot és el déu de la lluna i de la  ciència, inventor de lescriptura  i del calendari. Per tant és el  protector...
Els déusva embalsamarel cos del déu                  Anubis era el protector delsOsiris, que va                  embalsama...
La llegenda d’OsirisEls déus egipcis tenien sentiments i passions,igual que la resta de persones, i a vegadesvivien aventu...
La llegenda d’OsirisAltre cop Isis va emprendre la recerca del seu marit i,ajudada per Anubis, va aconseguir recuperar el ...
Els templesEls temples egipcis eren construccions gegantines on vivien els déus.A la cambra més secreta, on només hi podie...
Els temples                                         La sala hipòstila estava al davant dels patis                         ...
EL TEMPLE DE RAMSÈS II A ABU SIMBEL
Façana del temple
El temple per dins. Reconstrucció ideal
La reconstrucció del temple en un lloc segur
Algunes dades biogràfiques sobre Ramsés IIL’educació del príncepRamsès II va néixer a finals del segle XIV aC. El seu pare...
Algunes dades biogràfiques sobre Ramsés IIUn déu viuRamsès II volia ser adorat com un déu viu. Va manar decorar els monume...
Ramsés IIi la seva esposa,Nefertari
Supervivència i momificacióEls egipcis creien en la supervivència de l’ànima, i per que el faraó pogués arribar almón dels...
Supervivència i momificació                             El faraó no era l’únic que tenia dret a l’embalsamament, però era ...
Supervivència i momificacióUn cop momificat el cos, el sarcòfag era conduït a la seva tomba acompanyat per un seguici.A bo...
TombesEls faraons reposaven en tombes adients a la seva importància. A l’Imperi Antic es vanconstruir enormes muntanyes de...
TombesLa piràmide de Sakkara va ser la primera que es vaconstruir en honor al faraó Djoser l’any 2680 aCaproximadament. Té...
Tombesrei Tutankamon es va descobrir l’any 1922 perLa tomba del jovel’anglès Howard Carter i estava intacta. Els tresors q...
Tombes                       Les parets dels i passadissos i de la cambra funeràriaestaven decorades amb pintures de color...
Tutankamon
Tutankamon
Les manifestacions artístiques
Entorn físicEls antics egipcis vivien del conreudun enorme oasi: dues franges deterra, a ambdues bandes del riu Nil,cultiv...
Funció de lart egipciArt oficial         * psicologisme: llenguatge de la por         * propaganda: llenguatge de la demag...
Característiques generalsArt vinculat a la religió             Art dultratomba                      Art monumental: sentit...
Arquitectura. Elements                Els temples, els palaus i les tombes són les grans                creacions de larqu...
Tipus de columnesCampaniforme      Palmiforme          Hatòrica          Fasciculada        Papiriforme       Lotiforme   ...
El templeUna llarga avinguda flanquejada per animals sagrats conduïa a lentrada,formada per dos grans pilons disposats en ...
La planta típica1. L’avinguda de les esfinxs: és un llarg passeig que té a banda i banda escultures de cosfelí i cap humà ...
TemplesA: Obelisc   B: Pati   C:Sala hipòstila   D: Santuari   E:PilóEl temple és un conjunt desmesurat, concebut com a sí...
Plantes de temples egipcisReconstrucció del temple funerari   Planta del temple de Kefrènde Keops
TombesA Egipte es creia en la supervivència després de la mort, fet que va donar unagran importància als ritus i a les con...
Mastaba                                És el tipus de sepulcre més                                antic dEgipte. Shi      ...
PiràmidesLes piràmides ens parlen dun país tan organitzat, que fou possibledamuntegar-hi aquestes gegantines muntanyes de ...
Esquema duna piràmide                                            Vestíbul       La secció esquemàtica dunaCompartiments de...
Les primeres piràmides. Piràmides   escalonadesLa piràmide de Djoser en Saqqara està formada per sis mastabes superposades.
Piràmides de Keops, Kefrén i Micerí                                             Algunes xifres de la de Keops:            ...
HipogeuLhipogeu és una construcció funerària excavada en la vessant duna muntanya
EsculturaTé un paper funerari. Constitueix el doble en que shavia dencarnar eldifunt; per això utilitzaven pedres dures, f...
Alguns exemplesDona molent gra~2550 ane                              Relleu                              funerari         ...
Alguns exemples                        Retrat de Nefertiti. ~1340 ane             Grup familiar de Xepsi. 2400 ane
Pintura i relleuEls seus temes són variats i representaven totes les activitats i objectesdestinats a satisfer les necessi...
Alguns exemplesEstela dAntef. ~1950 ane   Toilette a la tomba de Nakht. ~1340 ane
Alguns exemplesVerema i caça d’ocells ~1420 ane                                   Fresc de Nefertari. ~1250 ane
Alguns exemplesRamsés amb Horus i Anubis La deessa Hathor i el faraó Seti I. 1294-1279 ane
Escriptura egípcia              Jean-Francois Champollion (1790-1832)         Anotacions de Champollion
Pedra de Rosetta                   La pedra Rosetta està composta per tres                   parts: una en caràcters jerog...
Escriptura jeroglífica             Jeroglífica o jeroglífica monumental, emprada en             inscripcions de monuments ...
Escriptura hieràtica                Era l’escriptura emprada pels escribes (que no                estaven obligats a conèi...
Escriptura demòtica             El mot demòtic deriva del grec "demotika"             ("popular") i fa referència als afer...
EGIPTE, EL PAÍS DELS DÉUS
Els déus d’Egipte          CRONOLOGIA                 Apareixen els primersVers el 3.000 aC                 jeroglífics   ...
Un poble molt religiósEls egipcis de l’Antiguitat adoraven més de 700 déus, però no tots tenien la mateixaimportància. Els...
Un poble molt religiósEl faraó havia d’alimentar i tenir cura dels déus perquè protegissin Egipte. >Perhonorar-los, el far...
La llegenda d’Isis i Osiris
La llegenda d’Isis i Osiris
La mort no era la fi de tot per als egipcis.Després de la mort començava una nova vida                                    ...
Una mòmia per al més enllàELS VASOS CANOPISEls òrgans que treien es posaven en quatreatuells: els vasos canopis. Cada un t...
Una mòmia per al més enllàEL SARCÒFAGPosaven a la cara del mort una màscara que era elretrat de la persona. Després es fic...
L’última prova: el judici dels déusPer entrar en el més enllà, el mort encara havia de passar una prova molt dura.Havia de...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Egipte

1,175

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,175
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
29
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Egipte"

  1. 1. EGIPTE
  2. 2. El territori egipci Voltor Fa 5.000 anys, al nord-est de l’Àfrica, a Egipte, va néixer una civilització sorprenent. Sota el sol roent, s’estén un immens desert poblat per lleons i gaseles. El travessa un riu llarg i majestuós: elLleó NIL, que al sud serpenteja entre els penya-segats de l’Alt Egipte i NIL més endavant s’eixampla. Al Nord es divideix en nombrosos braços que solquem el delta pan- tanós del Baix Egipte, on viuen, entre les tiges de papir, hipopòtams i cocodrils.Gat salvatgeLa vida d’aquest país on no plougairebé mai, depèn del riu.Si el riu no hagués existit, el pobleegipci mai no hauria construït niplaus ni temples i no hauriallegat tants tresors a les genera-cions a venir.
  3. 3. El territori egipci
  4. 4. Papir La vall del Nil LotusEl desert és la Terra roja i la vall del Nil la terra negra. Cada estiu elriu es desbordava durant 3 mesos, inundant tota la vall. La crescudaera fonamental per la supervivència del país: tota la terra es cobriad’un llot negre que es convertia en terra fèrtil. Els homes s’hi vaninstal·lar fa 8.000 anys. El Nil fertilitza les bandes deEls antics egipcis no sabien que la crescuda era provocada pel desglaçde les muntanyes d’Etiòpia i per les pluges tropicals. Creien que era terra que voregen les seves ribes.obra del déu Hapy que retenia o deixava anar les aigües des de la seva Els primers habitants vancaverna.  instal·lar-se prop dels conreus. Després, sota les ordres dels faraons, van construir ciutats i monuments sumptuosos. Com en temps antics, actualment els falutxos, barques de fusta, porten mercaderies i persones pel riu. Les veles, abans quadrades, ara són triangulars, les veles llatines
  5. 5. L’egiptologia El descobriment de la pedra de Rosetta va permetre a Champollion desxifrar els jeroglífics. L’expedició de Napoleó a Egipte va posar de moda l’egiptomania en la decoració de les cases burgeses. Després de 30 segles d’esplendor, la civilització egípcia va començar a caure en l’oblit. Els monuments, arrabassats els seus tresors, es van anar enfonsant a la sorra i es va perdre el coneixement de l’escriptura sagrada del jeroglífics. No va ser fins a l’any 1798, amb l’expedició de Napoleó a Egipte, quan els savis, artistes i arquitectes que en formaven part van fer néixer l’egiptologia, la egiptologia ciència que estudia la cultura egípcia antiga.
  6. 6. L’egiptologiaAmb els escàners els arqueòlegs exploren les parts inaccessiblesdels monuments, I aleshores, mitjançant la informàtica,reconstitueixen monuments en 3 dimensions a partir de les dadesobtingudes Egipte és ple d’excavacions on els investigadors hi treballen sense parar. Cada dia s’hi fan nous descobriments. Per bé que el més impressionant de tots va ser el de l’any 1922 quan es va trobar el tresor de Tutankamon. Gràcies al carboni 14 els objectes que es troben es poden datar amb precisió A Aswan es va projectar la construcció d’una presa. Per tal que els monuments no quedessin sota l’aigua, en els anys 60 es va dur a 20 metres terme una operació espectacular: es van desmuntar 14 edificacions peça a peça i es van portar on les aigües no hi arribessin. Els temples d’Abu Simbel, de l’època de Ramsès II es van desmuntar per blocs i es van reconstruir en uns turons artificials 70 metres més amunt.
  7. 7. El faraó El cabdill de l’antic Egipte era un rei totpoderós: el faraó, faraó sobirà de l’Alt i el Baix Egipte i considerat com un déu. El seu poder era immens: cap d’estat, cap religiós i comandant de l’exèrcit. Regnava sobre tot el territori amb nombrosos funcionaris a les seves ordres que tenien cura de l’administració. El faraó decidia la construcció dels temples. El títol de faraó es transmetia de pares a fills. La reina tenia el títol de Gran Esposa.  Als preso- ners s’els obligava a enrolar-se a l’exèrcit o a fer treballs forçats  Ramsés II, que va regnar 67 anys La reina Hatseptsut, l’única faraona
  8. 8. El faraó En l’acte de la coronació, el faraó rebia les insígnies de la reialesa: dos objectes encreuats al pit simbolitzaven la força: l’assot i el ceptre. Al ceptre front hi duia una cobra femella amb el coll inflats per espantar l’enemic, i la barbeta postissa. Al cap duia el nemes, una peça de roba de ratlles nemes blanques i blaves que li arribava a les espatlles. En les representacions plàstiques el seu nom estava envoltat per un enquadrament el·líptic: el cartutx. cartutx El faraó s’exercitava en l’ofici de les armes des de petit, practicant el tir amb arc o caçant lleons al desert. A vegades podia comandar els arquers i la infanteria en les batalles, dret sobre el carro.
  9. 9. La cort del faraó
  10. 10. Dependència del NilLa vida dels egipcis s’organitzava seguint el ritme de les crescudes del riu.Per ells l’any es dividia en 3 estacions: * durant la crescuda és l´època de la inundació * quan el riu torna al seu llit és el temps de la sembra * i finalment, el temps de la collita.La terra humida, regada per petits canals que recorren els camps, produïa lli, cereals, fruita ihortalisses.A més, el Nil era ple de peixos i als aiguamolls del delta, oques i ànecs salvatges.La vall s’inundava des de mitjan juny fins a mitjan octubre. El llot deixat per l’aigua fertilitzavamolta terra i convertia Egipte en un dels pocs països capaços de produir prou cereals peralimentar tots els seus habitants i subministrar reserves en previsió d’anys difícils, quancrescudes febles provocaven fams.
  11. 11. Dependènciadel NilInundacióCollitaSega
  12. 12. Dependència del Nil Els pagesos eren la majoria de la població i la seva vida era dura. La meitat de la collita era pels impostos que havien de pagar. Quan nom podien treballar, durant la crescuda, ho feien a les pedreres del faraó. Per tallar els enormes blocs de pedra, hi posaven cunys de fusta mullades, que, en anar-se dilatant, els trencaven. Les eines dels pagesos no eren gaire perfeccionades: l’aixada permetia cavar la terra només superficialment i la falç emprada en la sega eren de sílex o metalls poc resistent. Principalment es cultivava blat, espelta i ordi, la base de la seva alimentació. El blat es menjava en forma de galetes o farinetes. Amb l’ordi es feia cervesa. A més tenien horts d’on treien cigrons, carbasses, porros, enciams i cebes
  13. 13. Dependència del NilEls egipcis criaven aviram i xaisque només es menjaven els diesfestius, quan també vivien vi.El peix es pescava amb xarxa o ambcanya amb hams de coure o bronze.Les anguiles, carpes, llísseres i Per treure aigua del riu i canalitzar-latenques que agafaven es deixaven els pagesos feien servir la palanca, unassecar al sol. aparell format per una barra llargaAmb els ous de les llísseres feien recolzada en un punt mitjà i amb ununa mena de caviar. recipient a l’extrem. S’accionava amb un contrapès en l’extrem oposat.
  14. 14. Vestit i costums Els egipcis vestien, es pentinaven i es maquillaven molt acuradament. Els dies de festa les dones es mostraven amb una gran elegància, amb llargs vestits de lli prisat i amb perruques amb trenes. Els homes s’untaven amb olis perfumats i es pintaven els ulls. També es posaven joies que els servien d’ornament i d’amulets. Anaven ben afaitats i duien una perruca curta. El tapall, lligat a la cintura, podia ser prisat o no, encreuat, curt o llarg segons les èpoques. Els dies de cada dia, les dones es posaven un vestit llarg i estret i els homes un tapall curt.
  15. 15. Vestit i costums Mirall de bronze polit. Estoig de kohol Als egipcis els agradaven les festesEl maquillatge es feia amb pols amb música i ball. Els enyors de lade minerals més aigua i greix. casa, asseguts de costat i molt benEl kohol, negre, embellia la vestits i enjoiats, rebien elsmirada i protegia els ulls de la convidats.pols i del sol. Els participants les festes portaven un con de pomadaA les galtes i llavis s’hi posaven perfumada sobre les perruques. S’anaven fonent amb elun greix tenyit d’ocre roig. calor i deixaven un perfum intens. Homes i dones menjaven separats i eren servits per noies o nois respecti- vament.Les perruques, molt emprades, El vi era una begudaprotegien del sol i eren fetes corrent i es menjavade cabells naturals enganxats oques, ànecs, gaseles rostides o a l’ast,...amb cera d’abella. Havent menjat entraven dansaires a la sala i músics queEls nen portaven un ble al tocaven el llaüt, l’arpacostat. o la lira.Als peus solien portarsandàlies, però molts egipcisanaven normalment descalços.
  16. 16. La casaLes cases dels camperols eren molt austeres i formaven poblats.Les parets eren de maons de fang sec i les finestres les feien molt petites perquè no entrés lacalor. Les cases dels rics eren grans i luxoses i estaven envoltades de jardins amb estanys,flors oloroses i vinyes emparrades.Al vespre prenien la fresca a fora, a la terrassa.Els criats eren els qui preparaven els menjars a la cuina.La il·luminació s’obtenia amb llums d’oli.A les cambres hi havia cofres per a guardar la roba. També hi havia un llit amb un reposacapsde fusta que feia de coixí.Els nens i els criats dormien sobre estores, a terra.Els nens tenien joguines de fusta, de metall, de llavors,...Les persones grans tambéjugaven, com s’ha visten pintures i relleus.Tenien molts jocs de taula.
  17. 17. La casa
  18. 18. Els déus Els antics egipcis veneraven molts déus que per ells eren éssers superiors que garantien l’ordre del món, el benestar i totes les activitats humanes. Cada regió i cada poblat estaven sota la protecció d’un déu concret. La vida estava marcada per les ofrenes i els rituals. Alguns déus ho eren de tot Egipte, com ara RA el déu del Sol, o Osiris el déu dels morts, o Maat la deessa de la justícia. Els déus tenien aspectes molts variats; alguns adoptaven formes d’animals perquè els primers egipcis adoraven els animals. Vivien en el més enllà i en la terra vivien en els temples. Osiris era el déu dels morts i tenia cos de mòmia i pell verda. Prometia una vida nova d’ultratomba. La seva esposa era Isis i tots dos eren filles de la Terra i del Cel
  19. 19. Els déus Thot és el déu de la lluna i de la ciència, inventor de lescriptura i del calendari. Per tant és el protector dels escribes. A vegades es representa amb l’aparença d’un simi babuí Hathor és l’esposa d’Horus i és representada com una vaca amb collar o també com una dona amb banyes de vaca que emmarquen una esfera solar. És la deessa de l’amor i de l’alegria, de la dansa i de la música.Els egipcis es malfiaven dels cocodrils que elsposaven en perill per les ribes del Nil.Però el déu cocodril era venerat sobretot a la regió d’ElFaium com a déu de l’aigua i de la fertilitat.En molts temples hi havia cocodrilssagrats que eren momificatsquan es morien.
  20. 20. Els déusva embalsamarel cos del déu Anubis era el protector delsOsiris, que va embalsamadors i el queser la primera vetllava pel repòs delsmòmia. difunts i en garantia la conservació del seu cos gràcies a la momificació. El representaven generalment com un gran xacal negre, ajagut, fent de guardià de les tombes.Sekhmet era invocada per aprotegir els egipcis de lesmalalties. Era l’esposa dePtah i el seu fill, Nefertum,era el déu lotus Horus es considerava l’avantpassat de tots els faraons ja que es creia que era lúnic i veritable rei d’Egipte després de vèncer al seu rival Seth.
  21. 21. La llegenda d’OsirisEls déus egipcis tenien sentiments i passions,igual que la resta de persones, i a vegadesvivien aventures sorprenents.En aquella època, a Egipte hi regnava Osiris i alseva esposa Isis.Osiris era el déu de les forces vegetals. El seugermà Seth n’estava gelós i volia quedar-seamb el tron. Un dia Seth li va preparar unatrampa: va prometre regalar un gran cofre aqui fos capaç de posar-s’hi ben estirat a dins.Osiris va caure en la trampa i s’hi va estirar.Aleshores Seth va tancar la tapa i va llençar elcofre, amb el seu germà a dins, al Nil.Isis va trobar el cos del seu espòs i com quetenia poders màgics li va tronar la vida.Seth el va tornar a capturar i el va trossejaren 14 parts, i cada part la va llençar a un llocdiferent d’Egipte. Isis i Osiris
  22. 22. La llegenda d’OsirisAltre cop Isis va emprendre la recerca del seu marit i,ajudada per Anubis, va aconseguir recuperar el cos d’Osiris,reconstruir-lo i momificar-lo.Osiris va ressuscitar i es va convertir en déu de lasupervivència després de la mort.Horus, el fill dOsiris i Isis va venjar al seu pare prenent eltron a Seth i es va convertir en rei de la Terra i enl’avantpassat protector dels faraons.Osiris va passar a regnar en el reialme dels morts. Elrepresenten com un rei, però amb la pell verda, com la delsmorts. És un déu just i estimat pels homes.Seth és representat amb trets d’animal imaginari amb unmorro punxegut i orelles grosses i punxegudes. Era el déu deles tempestes i el desordre. Horus
  23. 23. Els templesEls temples egipcis eren construccions gegantines on vivien els déus.A la cambra més secreta, on només hi podien entrar els faraons i els sacerdots de més altacategoria, un cofre protegia l’estàtua del déu. Es donava culte als déus amb la finalitat que asseguressin l’ordre i l’harmonia del món. Cada matí, un sacerdot despertava l’estàtua del déu i la vestia. Després li cremava encens i li donava aliments com ofrena. Al vespre el preparaven per dormir. Els sacerdots que estaven al servei del temple eren un grup molt poderós i fins i tot s’havien enfrontat, alguna vegada, amb els faraons. Durant les cerimònies alguns sacerdots es vestien amb una túnica de pell de pantera
  24. 24. Els temples La sala hipòstila estava al davant dels patis adornats amb obeliscos i pilons. Despréss’entrava pròpiament al temple: el sostre s’inclinava, el terra pujava i la d¡foscor augmentava.Allà hi vivia el déu. En les grans festivitats es feia una processó i l’estàtua sagrada erapassejada en barca.
  25. 25. EL TEMPLE DE RAMSÈS II A ABU SIMBEL
  26. 26. Façana del temple
  27. 27. El temple per dins. Reconstrucció ideal
  28. 28. La reconstrucció del temple en un lloc segur
  29. 29. Algunes dades biogràfiques sobre Ramsés IIL’educació del príncepRamsès II va néixer a finals del segle XIV aC. El seu pare, el faraó Sethi I li va ensenyarl’ofici militar bàsic en la vida d’un governant. El va iniciar en les tàctiques militars, la caça i lapesca. A l’escola de palau, els mestres li van ensenyar també càlcul, música, geografia iescriptura.Ramsès II, faraóEn morir el seu pare el va succeir i va ser coronat faraó als 25 anys. Les terres, els homes iels animals del país li pertanyien. El seu imperi, ric i poderós anava des de la Mediterràniafins a l’Àfrica negra.Al principi del seu regnat va desenvolupar diverses campanyes militars ja que volia recuperarels territoris que havia perdut, anteriorment, Egipte.El seu exèrcit va tenir una batalla molt dura a Kadesh –ciutat hitita-, però Ramsès II no eraun conqueridor i va preferir establir una aliança amb el cap del poble hitita, signant el primertractat de pau, escrit, de la història.Un cop signada la pau, Ramsès II va aixecar monuments per tot Egipte per demostrar la sevaforça.Va construir fins i tot la seva pròpia capital, Pi Ramsès, al nord d’Egipte i també va feredificar el seu temple funerari, el Ramesseum, al centre del país.Al sud, a Núbia, va fer construir un conjunt de temples monumentals: Abu Simbel.
  30. 30. Algunes dades biogràfiques sobre Ramsés IIUn déu viuRamsès II volia ser adorat com un déu viu. Va manar decorar els monuments amb estàtuescolossals.A Abu Simbel, hi ha una estàtua del faraó envoltat per divinitats.Pertot arreu hi ha el seu nom gravat i poemes en el seu honor, fins i tot en els templesconstruïts abans, per altres faraons que el varen precedir.La seva vida familiarRamsès II va tenir, com era costum, moltes dones i molts fills.Amb la reina Nefertari, la seva esposa favorita, va tenir un fill, el que feia número tretze,i que després el va succeir amb el nom de Minepthan.Ramsès II va regnar sobre Egipte durant 67 anys i a la seva mort, va ser enterrat a la valldels Reis.Fins al segle XIX, van saquejar la seva tomba moltes vegades. Els lladres van prendre lesjoies i el mobiliari.El 1881, es va descobrir el cos momificat del faraó en un amagatall, però no va ser fins el1976 que es va restaurar la seva mòmia i actualment es pot veure al museu del Caire, lacapital d’Egipte.
  31. 31. Ramsés IIi la seva esposa,Nefertari
  32. 32. Supervivència i momificacióEls egipcis creien en la supervivència de l’ànima, i per que el faraó pogués arribar almón dels déus es feien un funerals amb uns ritus solemnes.El cos s’embalsamava de manera que quedés intacte. Setanta dies més tards’embolicava amb tires de roba. Un cop momificat es posava en uns sarcòfags queencaixaven els uns dins dels altres. Finalment s’enterrava Els embalsamadors, observats per Anubis, després d’una llarga preparació, embolcallaven el cos del difunt amb tires de lli i l’omplien d’amulets. Vasos funeraris que contenien les vísceres del difunt. Es guardaven dins la tomba, al costat del sarcòfag.
  33. 33. Supervivència i momificació El faraó no era l’únic que tenia dret a l’embalsamament, però era un procés tan llarg i costós que només els rics el tenien al seu abast. De primer el cos s’assecava amb natró, una mena de sal, i després s’omplia de substàncies aromàtiques i resina. Després s’embolicava amb fines tires de lli entre les que hi posaven amulets. Un cop la mòmia estava ja dins del sarcòfag, els sacerdots li posaven al costat el Llibre dels Morts, on hi havia les fórmules màgiques escrites en rotlles de papir, per ajudar el difunt quan es presentés davant el tribunal d’Osiris. Anubis Difunt En arribar davant d’Osiris, el cor del mort es posava en una balança isi era més lleuger que la ploma de la deessaMaat, podia gaudir de la vida eterna. Si no, se’lmenjava un monstre i desapareixia per sempremés.
  34. 34. Supervivència i momificacióUn cop momificat el cos, el sarcòfag era conduït a la seva tomba acompanyat per un seguici.A bord d’una embarcació funerària tots els acompanyants es dirigien a la riba esquerra delriu.Segons els egipcis el regne del mort estava a l’oest perquè és el costat per on es posa el sol.A la barca hi anaven també tots els objectes que el difunt hauria de fer servir en la novavida. Els més rics s’enduien fins i tot mobles, armes vaixelles, joies i menjar, i a més, unesestatuetes de fusta, bronze o ceràmica, els xuabtis que representaven els seus servidors.A vegades n’hi posaven centenars, dins de caixes.
  35. 35. TombesEls faraons reposaven en tombes adients a la seva importància. A l’Imperi Antic es vanconstruir enormes muntanyes de pedra al límits amb el desert i en zones allunyades de lesinundacions: les piràmides. piràmidesNo era fàcil arribar a la cambra del faraó, on hi havia el sarcòfag envoltat denormes ivaluosos tresors. Un laberint de passadissos en dificultava l’arribada.Segles més tard, les tomb¡es es van començar a excavar a la Vall dels Reis, davant de laciutat de Tebes, capital d’Egipte durant l’Imperi Mitjà i l’Imperi Nou. D’aquestes tombes excavades a la roca sen diuen hipogeus i també tenien passadissos bellament decorats amb pintures i relleus que conduïen a la cambra funerària.
  36. 36. TombesLa piràmide de Sakkara va ser la primera que es vaconstruir en honor al faraó Djoser l’any 2680 aCaproximadament. Té forma esglaonada per permetre que elfaraó pogués anar pujant cap el sol, fins arribar-hi.És el monument conegut més antic construït amb pedra. Téuna alçada de 60 metres. Amb el temps la forma de lesReconstrucció e¡del conjunt funerari de Pepi I, piràmides es va anaredificat cap el 2400 aC, també a Sakkara perfeccionant i les parets cada cop eren més llises i més altes. La perfecció màxima es va assolir cap al 2250 aC a Gizeh, on es van construir les piràmides dels faraons Kheops, Kefren i Mikerinos. La de Kheops fa 146 m. D’alçada i van caldre més de dos milions de blocs de pedra
  37. 37. Tombesrei Tutankamon es va descobrir l’any 1922 perLa tomba del jovel’anglès Howard Carter i estava intacta. Els tresors que acumulavaeren tan extraordinaris que van caldre 10 anys per inventariar,transportar i restaurar-los, ja que sobrepassaven els 10.000objectes de valor que atapeïen les quatre cambres de la tomba. Hihavia carros, llits, barques en miniatura, un tron, un matamosques,...El més valuós eren els 140 joiells repartits entreles tires de lli de la mòmia i la meravellosa màscara Cofre defunerària d’or massís que li cobria el cap. Tutankamon xapat amb orEsquema de la Cambra funerària de Tutankamon i plata.  Tron amb incrustacions de pedres fines i pasta de vidre, també de Tutankamon. 
  38. 38. Tombes Les parets dels i passadissos i de la cambra funeràriaestaven decorades amb pintures de colors vius que representaven els déusencarregats de protegir el difunt o escenes de la vida quotidiana, relacionades ambl’agricultura, la caça, la pesca, festes, ...Es creia que les imatges recuperarien la vida amb l’ajuda de fórmules màgiques quenomés els sacerdots sabien.A l’època dels faraonsningú tenia permís perentrar a la Vall delsReis.Per retre culte alsdifunts només elssacerdots podiendipositar les ofrenesque els familiarsoferien, i encara nomésho podien fer en untemple funerari lluny dela tomba pròpiamentdita.
  39. 39. Tutankamon
  40. 40. Tutankamon
  41. 41. Les manifestacions artístiques
  42. 42. Entorn físicEls antics egipcis vivien del conreudun enorme oasi: dues franges deterra, a ambdues bandes del riu Nil,cultivades intensament gràcies alregadiu; on acaba aquest comença eldesert. Laigua del Nil és la vidadEgipte.Cada any, en arribar lestiu, el riu esdesbordava i inundava els camps. Elcontrol daquesta enorme massadaigua per mitjà de dics i de canalsera obra duns homes que havien sabuttransformar un fenomen natural -lainundació- en regadiu, en vida.Aquestes tasques exigien un esforç constant, disciplinat i planificadorper a tota la vall, sota el comandament únic del FARAÓ.
  43. 43. Funció de lart egipciArt oficial * psicologisme: llenguatge de la por * propaganda: llenguatge de la demagògiaLartista: aliat en la lluita pel poder * els sacerdots fan que els reis siguin tinguts per déus per tal dinclourels sota la seva jurisdicció * els reis construeixen temples per fer créixer la seva pròpia glòria
  44. 44. Característiques generalsArt vinculat a la religió Art dultratomba Art monumental: sentit deternitatAixí ho mostren, des dels seus Vida centrada en el més enllàorígens, les imatges votives i (dominen les castes sacerdotals) molta massa i molt volumorants, i les obres relacionades edificis representatius: temple i parets gruixudes i en talúsamb el culte funerari o amb tombaceràmiques litúrgiques. Això Neix una religió amb sacerdots carreus grans i sense argamassapermet entendre millor la quasi que són terratinents columnes de proporcions massissesnul·la evolució estilística del seu el faraó no es pot escapar de la arquitectura adintelladaart: les seves formes estan tutela sacerdotal: també és sacerdot. Es vincula a un santuari manca de fusta per les biguesfixades duna vegada per totes,igual que ho estaven les altres i segueix el procés de divinització tipus de columnes segons el capitell:cerimònies rituals. Hom havia personal per poder estar pel (lotiforme, papiriforme, hathòrica)datenir-se escrupolosament a la damunt dels sacerdots. art resistent al canviseva tradició. art tancat: no rep influències colossalisme i solemnitat
  45. 45. Arquitectura. Elements Els temples, els palaus i les tombes són les grans creacions de larquitectura egípcia, i la pedra és el material constructiu principal, la qual sutilitza tallada en blocs regulars (carreus). Larquitectura egípcia és allindada (coberta plana). Els volums exteriors, les mesures colossals i l‘allindament donen a aquesta arquitectura la seva monumentalitat característica. Egipte té bones pedreres, però hi manca la fusta. Això va permetre la construcció de grans monuments, alhora que la dificultat de trobar fusta per les bigues del sostre obligava, en no utilitzar la volta -la tècnica de la qual els hi era Allindament coneguda-, a multiplicar els suports, bàsicament la columna.
  46. 46. Tipus de columnesCampaniforme Palmiforme Hatòrica Fasciculada Papiriforme Lotiforme Composta
  47. 47. El templeUna llarga avinguda flanquejada per animals sagrats conduïa a lentrada,formada per dos grans pilons disposats en talús i precedits per obeliscs.Saccedia a la part pública del temple, un pati obert porticat (salahípetra) des don una porta secreta comunicava amb la part privada (salahipòstila i santuari) on només els sacerdots hi tenien accés.Entre els temples funeraris cal esmentar algunes piràmides, el templede Menhuotep II i el dHatsepsut a Deir el-Bahari, el Ramesseum, deRamsès II, i el de Medinet-Habu, obra de Ramsès III. Als templesconsagrats a una divinitat pertanyen els de Karnak i Luxor dAmenhotepIII i el de Tel el-Amarna construït per Akhenaton.Una altra variant del temple religiós és el speos o temple excavat a laroca (Abu Simbel).
  48. 48. La planta típica1. L’avinguda de les esfinxs: és un llarg passeig que té a banda i banda escultures de cosfelí i cap humà (representació del faraó), o cap de moltó (símbol dAmón), o de falcó coronat(al·lusió a Horus). Simbolitza la protecció que els déus donen al temple, per impedir entrarqualsevol principi malèfic2. LEsplanada dels Obeliscs: és una gran plaça al centre de la qual hi ha un o dos obeliscsque duen gravats, en escriptura jeroglífica, lloances als déus i al faraó3. El Piló, façana principal del temple: construcció massissa i atalussada que serveix deportalada. Consisteix en dos grans murs trapezoïdals acabats en una cornisa, que emmarquenuna gran porta rectangular. Simbolitza, alhora, la unió del lAlt i el Baix Egipte mitjançantuns déus comuns, així com les dues muntanyes de lhoritzó per un surt i el sol, i també lafortalesa que protegeix el déu contra les forces nocives4. La Sala Hípetra (sense sostre): és un pati porticat al qual hi tenia accés la majoria de lapoblació durant les solemnitats5. La Sala Hipòstila (de sostre pla amb columnes): era el lloc dels iniciats durant lacelebració dels grans rituals, i només rebia la llum que entrava per la porta que donava alpati i per unes gelosies obertes a la part alta de les parets6. El santuari: petita habitació on hi havia lestàtua del déu i on només hi podia entrar elfaraó o el gran sacerdot
  49. 49. TemplesA: Obelisc B: Pati C:Sala hipòstila D: Santuari E:PilóEl temple és un conjunt desmesurat, concebut com a símbol del poder
  50. 50. Plantes de temples egipcisReconstrucció del temple funerari Planta del temple de Kefrènde Keops
  51. 51. TombesA Egipte es creia en la supervivència després de la mort, fet que va donar unagran importància als ritus i a les construccions funeràries.Mastabes, piràmides i hipogeus són les formes que adoptaren els enterraments.Les mastabes més antigues eren de maó, i més tard es van construir amb pedra.Al seu interior guardaven la cambra funerària i, amb el temps, sampliaren ambextensos corredors i cambres adornades ricament amb pintures i relleus.Les primeres piràmides eren esglaonades; va ser després quan van adquirir la sevaforma característica. Tot hi estava extremadament cuidat: la talla els blocs depedra, lorientació, les proporcions i la invulnerabilitat.Els hipogeus, excavats a la roca, són la manifestació més tardana enlenterrament monumental.El conjunt funerari més espectacular es lintegrat per les piràmides de Keops, de146,70 metres daltura, Kefrèn, amb la famosa esfinx del faraó, Micerinos i sismés de petites, a més de temples funeraris com ara el de Gizeh, a onzequilòmetres del Caire.
  52. 52. Mastaba És el tipus de sepulcre més antic dEgipte. Shi enterraven els faraons de les primeres dinasties. pou Tenien forma de piràmideserdab truncada amb un pou (a) excavat, al fons del qual hi cambra sepulcral havia la cambra sepulcral (b). Al nivell de terra hi ha una capella i un petit compartiment, el serdab (c), amb lestàtua del mort.
  53. 53. PiràmidesLes piràmides ens parlen dun país tan organitzat, que fou possibledamuntegar-hi aquestes gegantines muntanyes de pedra en el transcursde la vida dun sol rei, i ens parlen de reis tan rics i poderosos quepogueren obligar milers i milers dobrers i esclaus a treballar per ells anyrera any, a extreure blocs de les pedreres...Cap rei ni cap poble esmerçarien tants esforços en la construcció dunamera sepultura. Sabem, en efecte, que les piràmides tingueren la sevaimportància pràctica als ulls dels reis i dels seus súbdits. El monarca eraconsiderat com un ésser diví que, en abandonar la terra, tornaria a lacasa dels déus: les piràmides lajudarien probablement en la sevaascensió i preservarien el seu cos momificat de la destrucció. Per a lamòmia del monarca fou erigida la piràmide, i el seu cos hi fou posat, dret,en el centre de la gran muntanya pètria.
  54. 54. Esquema duna piràmide Vestíbul La secció esquemàtica dunaCompartiments de descàrrega piràmide ens permet conèixer la sèrie laberíntica descales, Cambra del rei Entrada passadissos, cambres i falsos corredors i, daltra banda, comprovar que aquests recintes interiors tan complexos no són sinó una complicació del disseny de les mastabes, en els quals sinspiren. La cambra del rei, amb uns quants pisos, i la de la Pou Cambra de la reina reina, en un nivell inferior, tenien Cambra subterrània una accessibilitat molt difícil.
  55. 55. Les primeres piràmides. Piràmides escalonadesLa piràmide de Djoser en Saqqara està formada per sis mastabes superposades.
  56. 56. Piràmides de Keops, Kefrén i Micerí Algunes xifres de la de Keops: altura, 146,59 m., longitud de cada costat, 230,35 m, la massa de pedres utilitzada per a la seva construcció és de 2.590.000 m3, acumulades sobre una superfície duns 54.000 m2, Pes de cada bloc, 2 tones i mitja, quantitat de blocs de pedra, 2.300.000. Langle dinclinació de les parets és de 51º 52. El revestiment exterior de la de Micerí probablement estava tractat amb un emblanquinat.Les piràmides de Gizeh, a prop del Caire, són les més conegudes.
  57. 57. HipogeuLhipogeu és una construcció funerària excavada en la vessant duna muntanya
  58. 58. EsculturaTé un paper funerari. Constitueix el doble en que shavia dencarnar eldifunt; per això utilitzaven pedres dures, formes compactes, la idealitzacióde lindividu en la seva plenitud i una actitud reposada. Per això, en llenguaegípcia, lescultor era precisament "el-que-manté-la-vida".Ja en els primers retrats coneguts s’hi trobem una gran simplicitat isolemnitat: lescultor només sha fixat en les coses essencials.Potser precisament per aquesta estricta concentració de les formesbàsiques de la figura humana, aquests retrats -malgrat la seva geomètricarigidesa- segueixen essent tan impressionants.Lobservació de la naturalesa i la proporció del conjunt estan tan equilibratsque impressionen com a éssers dotats de vida i, no obstant, es mostrenllunyans en llur eternitat.Aquesta combinació de regularitat geomètrica i daguda observació de laNaturalesa és característica de tot lart egipci.
  59. 59. Alguns exemplesDona molent gra~2550 ane Relleu funerari dAixait Isis amb linfant Horus 2050 ane S III ane
  60. 60. Alguns exemples Retrat de Nefertiti. ~1340 ane Grup familiar de Xepsi. 2400 ane
  61. 61. Pintura i relleuEls seus temes són variats i representaven totes les activitats i objectesdestinats a satisfer les necessitats del difunt a laltra vida. Donen una idea moltclara de com es vivia a lantic Egipte.Són obres que no eren per "agradar" o decorar: només eren “vistes" pel difunt.També pretenien "mantenir viu".Possiblement aquestes pintures fossin els servidors i esclaus dels poderosos perservir-los i acompanyar-los en el més enllà. Els retrats i models trobats a lestombes egípcies es relacionen amb la idea de proporcionar companys a les ànimesa laltre món.A primera vista els trobem estranys: representen la vida real duna maneratotalment diferent de la nostra. No era important la bellesa sinó la perfecció. Lamissió de lartista era representar-ho tot tan clarament i permanent com fospossible. Dibuixaven segons unes regles estrictes que asseguraven la claredat detots els elements de lobra. Cada cosa era representada en el seu aspecte méscaracterístic.Així mostren el cos humà amb el cap de perfil, els ulls frontals, espatlles i tòraxfrontals, el ventre de perfil a ligual que braços i cames, peus perfilats amb eldit gros en primer terme (sembla com si tingués dos peus esquerres).
  62. 62. Alguns exemplesEstela dAntef. ~1950 ane Toilette a la tomba de Nakht. ~1340 ane
  63. 63. Alguns exemplesVerema i caça d’ocells ~1420 ane Fresc de Nefertari. ~1250 ane
  64. 64. Alguns exemplesRamsés amb Horus i Anubis La deessa Hathor i el faraó Seti I. 1294-1279 ane
  65. 65. Escriptura egípcia Jean-Francois Champollion (1790-1832) Anotacions de Champollion
  66. 66. Pedra de Rosetta La pedra Rosetta està composta per tres parts: una en caràcters jeroglífics, una altra en egipci demòtic i la tercera en grec. Això va permetre al francès Champollion, a lany 1.822, desxifrar per primera vegada lescriptura jeroglífica. En aquest joc s’ha desbrinar la xifra, de l’1 al 10 (o fraccions en el nivell 3), representada per cada caràcter jeroglífic.
  67. 67. Escriptura jeroglífica Jeroglífica o jeroglífica monumental, emprada en inscripcions de monuments i decoració. És el tipus d’escriptura més antic i complex. Es va fer servir des del 3100 ane, data aproximada del primer papirus conegut fins el 394 d.C. Era un tipus d’escriptura sagrada, "escriptura de la paraula de déu" i es feia servir en sarcòfags, tombes, monuments i escultures i es representava amb gran detall. La paraula jeroglífic deriva del grec "ta hieroglyphica" que significa "lletres tallades en pedra" ja que es van començar a trobar en inscripcions monumentals. Tot i que algunes persones, a més dels escribes, la sabien llegir i escriure, l’escriptura jeroglífica era la més desconeguda i estava reservada a molt pocs.
  68. 68. Escriptura hieràtica Era l’escriptura emprada pels escribes (que no estaven obligats a conèixer la jeroglífica) i pels sacerdots en còpies literàries. La paraula prové del grec "hieratika", que significa sacerdotal. Mentre que l’escriptura jeroglífica va deixar d’emprar-se normalment, cap a l’any 1.000ane, la hieràtica es va continuar fent servir fins al final de la civilització egípcia. Es feia servir en obres científiques i literàries, i també en papirus. El text s’escrivia en tinta negra amb una canya esmolada. La tinta vermella s’utilitzava per a remarcar certs apartats.
  69. 69. Escriptura demòtica El mot demòtic deriva del grec "demotika" ("popular") i fa referència als afers quotidians. El mot va ser emprat per primera vegada per Heròdot. Representa una evolució de la llengua parlada, i és un estadi intermedi entre l’egipci i el copte. És una forma abreujada de la hieràtica, de traç ràpid i senzill, amb els signes més lligats i esquematitzats. En aquesta escriptura és molt difícil reconèixer els signes jeroglífics originals. Es feia servir en qüestions quotidianes, transaccions comercials i fins i tot en algunes inscripcions. També apareix en la pedra de Rosetta, on se la descriu com a "escriptura dels llibres" .
  70. 70. EGIPTE, EL PAÍS DELS DÉUS
  71. 71. Els déus d’Egipte CRONOLOGIA Apareixen els primersVers el 3.000 aC jeroglífics Els faraons fanVers el 2.500 aC construir piràmides Regnat del jove faraó1352-1243 aC Tutankamon El faraó Ramsés II1.279-1213 aC regna a Egipte Mor Cleopatra, reina30 aC d’Egipte
  72. 72. Un poble molt religiósEls egipcis de l’Antiguitat adoraven més de 700 déus, però no tots tenien la mateixaimportància. Els déus més grans representaven la naturalesa: Ra era el Sol, Horus,el cel,... També personificaven els sentiments i els grans moments de la vida: Hathorera la deessa de l’amor, Tueris protegia les embarassades,...Representaven els déus com animals, com humans o com humans amb cap d’animal.Un mateix déu podia tenir formes diferents: per exemple Hathor apareix com unadona amb dues banyes o com una vaca. Aquests canvis de forma eren un truc. Elsdéus amagaven així la seva identitat per evitar les forces del mal.El faraó era el rei d’Egipte. Era un home fill del Sol i es convertia en un déu desprésde la coronació. El representaven amb una corona doble, símbol de l’Alt i el BaixEgipte, i un ceptre i un fuet a les mans.Algunes estàtues el presenten també com un déu: una esfinx amb cos de lleó i caphumà. El faraó tenia tot el poder i Egipte li pertanyia.
  73. 73. Un poble molt religiósEl faraó havia d’alimentar i tenir cura dels déus perquè protegissin Egipte. >Perhonorar-los, el faraó construïa edificis enormes: els TEMPLES. Situats a la vora delNil, els temples tenien columnes a tot el voltant i sales ricament decorades. Elsegipcis no hi podien entrar. Només el faraó i els sacerdots podien accedir als llocssagrats.Com que el faraó no podia ser atots els temples alhora, triava uns homes que servienels déus en lloc seu: els sacerdots, que havien de ser purs, és a dir, nets.S’afaitaven el cap i tot el cos. Un sacerdot entrava tres vegades al dia a la salasecreta del temple on hi havia l’estàtua del déu i li portava aliments i perfums.També rentava l’estàtua i la vestia amb roba neta.Cada any s’organitzaven grans festes religioses. Per exemple, a Tebes, la capitald’Egipte, la festa d’Opet durava 15 dies.El faraó anava a les cerimònies.Els sacerdots treien l’estàtua del déu Amon del temple de Karnak i el portaven Nilavall fins un altre temple, el de Luxor.Era un gran moment per als habitants de la regió: tots ballaven i bevien, contentsperquè podien acostar-se al déu.
  74. 74. La llegenda d’Isis i Osiris
  75. 75. La llegenda d’Isis i Osiris
  76. 76. La mort no era la fi de tot per als egipcis.Després de la mort començava una nova vida Una mòmia per al més enllàal país dels déus. Però el cos del mort haviad’estar sempre ben conservat: s’havia demomificar.CAP EL MÓN DELS MORTSEls egipcis creien que el món dels morts eraa l’esquerra del Nil, per on es pon el sol.Allí, els egipcis rics construïen les sevestombes. També era el lloc on transportavenamb vaixell els morts per momificar-los ELS EMBALSAMADORS ELS ÒRGANS DE LA VIDAEren sacerdots. Sabien que els morts Després de netejar bé el mort, elsenterrats a la sorra seca del desert quedaven embalsamadors li treien les vísceres: pulmons,intactes. intestins, estómac i cervell. El cor no elAixí doncs, dessecaven el cos per obtenir-ne tocaven ja que creien que era on residia lael mateix resultat. intel·ligència i els sentiments
  77. 77. Una mòmia per al més enllàELS VASOS CANOPISEls òrgans que treien es posaven en quatreatuells: els vasos canopis. Cada un tenia una tapaamb el cap d’un déu. Els vasos es guardavendintre d’un cofre, prop del mort.EL NATRÓDesprés es tapava el mort amb natró, una saldessecant. 70 dies després, els embalsamadorsomplien el cos de tela.L’EMBOLCALLAMENTPer embolicar el cos amb cintes de lliimpregnades amb resina tardaven 15 dies.Entremig de les benes es posaven amulets perprotegir el mort. Damunt del cor posaven unescarabat de pedra, símbol de vida.
  78. 78. Una mòmia per al més enllàEL SARCÒFAGPosaven a la cara del mort una màscara que era elretrat de la persona. Després es ficava la mòmia en unsarcòfag, un taüt de fusta.EL SEGUICI FINS LA TOMBALa família i els amics del mort duien la mòmia fins latomba. Els sacerdots resaven oracions. Uns criatsduien els objectes que havien de posar a la tomba perpoder gaudir d’una vida confortable al més enllà:aliments, mobles, objectes de neteja,...
  79. 79. L’última prova: el judici dels déusPer entrar en el més enllà, el mort encara havia de passar una prova molt dura.Havia de demostrar als déus que havia seguit una vida honesta. Aquest moment era“el pes de l’ànima”. El pes de les ànimes L’entrada al regne dels déus1. El mort, Hunefer. 3. Anubis, el déu xacal.Va viure al segle XIII És el déu de laaC. Era escriba reial momificació. A la mà porta l’ankh, símbol de la vida eterna
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×