Your SlideShare is downloading. ×
31e  l'art nouveau europeu
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

31e l'art nouveau europeu

639
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
639
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
26
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1.  
  • 2. L’Art Nouveau
    • Neix a Bèlgica i s’estén ràpidament al llarg dels anys 80.
    • Art Nouveau : a Bèlgica i França Jugendstil : a Alemanya Modern Style : a la Gran Bretanya Modernisme : a Catalunya Sezessionstil : a Àustria Stile Liberty : a Itàlia
    • Critica la deshumanització que comporta la difusió de la indústria moderna.
    • La natura és la gran font d’inspiració. Les línies corbes i ondulants
    • Utilització de nous materials: ferro i vidre.
    • Unificació de totes les arts: arquitectura, mobiliari, joies, robes (recull una certa tradició gòtica)
    • L’antecedent: Art & Craft (Art i Ofici) – William Morris – recuperació de l’artesania enfront del maquinisme, recuperació de la creativitat artística.
    Disseny de paper pintat. William Morris. 1884 William Morris
  • 3.
    • Casa Tassel
    • 1892-1893
    • Brussel·les
    • Art Nouveau
  • 4. Víctor Horta (1861-1947) Arquitecte belga. Fou un dels màxim exponents de l’Art Nouveau. Molt aviat va buscar una nova manera d’expressar l’arquitectura, d’acord amb la seva època. La primera obra important que se li encarregà fou la Casa Tassel de Brussel·les, on ja apareixen els elements característics que desenvoluparà més endavant, com les estructures vista de ferro colat, la planta lliure i una gran atenció als elements ornamentals. Horta vigilava la decoració interior de tots els seus edificis, fins i tot els mobles. Víctor Horta (1861-1947)
  • 5. Integrà totes les arts, sent l’interiorisme molt important, tenint cura fins al mínim detall de la decoració: poms de portes, baranes, reixes, mosaics, pintures de parets, llums, mobles, etc.
  • 6. 1900, Víctor Horta treballant al seu despatx
  • 7.
    • Elements tècnics i estructurals:
    • Vivenda particular
    • Ferro,vidre,pedra,fusta i ceràmica
    • Edifici estret de tres pisos
    • Columnes de ferro i estructura arquitravada.
  • 8. Les línies de les parets són la continuació de les dels mosaics del terra. A la part posterior s’hi construí un jardí d’hivern sostingut per una estructura metàl·lica vista
  • 9. Planta baixa i golfes Primer i segon pis Espai interior : Planta estreta i allargada. Distribució determinada per l’escala. Només rep llum pel davant i darrere, i la claraboia del sostre Carrer Jardí
  • 10. Jardí Carrer Escala de servei Escala principal
  • 11. Interpretació La Casa Tassel és un edifici privat de caràcter civil. Els motius vegetals que omplen tota la casa són un símbol de la seva integració en la natura, malgrat trobar-se al mig de la ciutat. D’aquesta manera la burgesia s'allunyava de la massificació i l’embrutiment de la indústria, la qual l’enriquia a la vegada. De fet aquest era l’objectiu dels artistes modernistes, volien millorar la imatge de les ciutats industrials amb edificis originals, inspirats en la natura, recuperant la bellesa perduda amb la industrialització. L’originalitat volia oposar-se a l’estandarització, al treball en sèrie que sortia de les fàbriques. L’antecedent en l’ús del ferro per Eiffel i altres va fer que Horta l’integrés en les seves construccions, i l’utilitzà igual com element constructiu que decoratiu. Fou encarregada pel Sr. Tassel, professor de Geometria Descriptiva de la Universitat de Brusseles. La funció de l’edifici era residencial. Declarada per la UNESCO, l’any 2000, patrimoni de la humanitat, juntament amb les altres tres cases que va fer a Brussel·les (Solvay, Van Eetvelde, i la seva pròpia casa, avui Museu Horta.
  • 12. planta allargada, estreta i profunda. Planta lliure (prescindeix del murs de càrrega) l’escala ordena la disposició de les habitacions en els tres pisos claraboia de vidre la disposició interior ve determinada per l’escala que neix al vestíbul
  • 13. Al primer pis hi a el vestíbul, el guarda-roba, la sala d’estudi, el saló d’estar... Planta del vestíbul
  • 14. columnes de ferro forjat bigues de ferro ala vista capitells molt originals amb motius vegetals La “sobrietat” de la façana no deixa imaginar la fastuositat interior. claraboia de vidre
  • 15. traços curvilinis “coup de fouet” i ritme ondulant tulipes amb motius vegetals la sensualitat de la línia corba és present en tot l’interior La natura en forma de motius vegetals sembla apoderar-se de tota la casa Elements decoratius
  • 16. la seva forma estreta i profunda és justificada perquè a Brussel·les el terreny no sobrava i la casa s'adequa a les poques possibilitats del sòl. Espai exterior
  • 17. façana estreta i simple cos central curvilini i de vidre columnes de pedra columnes de metall amb reixa molt original terrassa
  • 18. Casa del Poble 1896-99; Brusel·les Construïda per a la Federació del Partit Obrer. Gran façana ondulant de ferro i de vidre. Fou enderrocada l’any 1967 Casa Solvay 1895 - 1900 Brusel·les Casa Horta 1898 , avui Museu Horta Brusel·les
  • 19.  
  • 20. Un projecte de casa unifamiliar fou l’hotel Solvay, de Brussel·les de 1894. Aquí s’aprecia el seu interès pels detalls decoratius i el seu “cop de fuet”.
  • 21. Dels seus edificis públics més famosos destaca la Casa del Poble, de Brussel·les, de 1899. Va ser la seu del Partit Socialista. Va fer-hi una façana de vidre i ferro que s’anticipava molts anys al desenvolupament arquitectònic. Fou derruïda el 1967. És considerat com un dels antecedents de l’arquitectura moderna, sobre tot per l’ús d’estructures vista de ferro i façanes de vidre pla.
  • 22. Hotel Baron van Eetvelde, vestíbul i façana. Brussel·les, 1895-96
  • 23. París, 1925. Exposició d’Arts Decoratives. Pavelló de Bèlgica
  • 24. Villa la Hublotière, d'Hector Guimard Casa esglaonada Rue Vauvin París, d'Henri Sauvage
  • 25. Estacions de metro a París i Viena Otto Wagner H. Guimard
  • 26. Olbrich Otto Wagner
  • 27. Rennie McIntosh
  • 28.