OLOT EN EL TEMPS
Evolució de la ciutat durant l’Edat Mitjana Olot neix en una cruïlla de camins, a recés dels vents del nord protegida pel ...
Evolució de la ciutat durant l’Edat Mitjana El 1091 el comte de Besalú fa cessió de la vila i el seu domini a l’abat de Ri...
Evolució contemporània de la ciutat Després de les guerres i epidèmies dels S XVI i XVII, el segle XVIII és de creixement ...
Evolució contemporània de la ciutat Des de mitjans del S XX, Olot inicia un creixement espectacular, a causa de les migrac...
La plaça Palau   1926 1991 1905 1991
Carrer Major de la Vila Vella, avui 11 de setembre L’antic Carrer Major de la vila vella va desaparèixer als anys 20 quan ...
Casa dels Nassos, una bona mostra de l’arquitectura racionalista Antic carrer Major de la vila vella, ara avinguda 11 de s...
Rehabilitació i museització del nucli antic El nou Passeig de la Muralla, sobre les restes de l’antiga muralla medieval, d...
El pont de Santa Magdalena sobre el Fluvià,  nucli primitiu i posterior focus d’industrialització El pont  de Sta. Magdale...
Arquitectura renaixentista Les primeres grans construccions després dels terratrèmols: el convent del Carme i la façana de...
Sant   Esteve: 1890 i 1991  (consagrada el 1116)
Miscel·lània de canvis a la ciutat Plaça inaugurada el 1859, de les més antigues de l’estat espanyol. En la dècada dels an...
El  comerç tradicional, al centre
Peatonalització del centre, lligada a la transformació de funcions i a l’esponjament necessari
Les voltes d’en Capdevila: creixement del nou-cents en l’antic camp de Mart, fora muralles
La Casa Gaietà Vila, modernisme olotí Antiga seu del cafè Novedades, acollia els elements més progressistes de la ciutat, ...
Olot des del Montsacopa: expansió recent cap a l’oest
El barri del Morrot, una mostra del creixement dels darrers 40 anys    En aquest plànol de 1966 encara no s’hi veu l’IES ...
Esponjament i dignificació actual del barri vell La dignificació dels espais públics,  l’enderroc de velles illes de cases...
Els barris obrers i  assentaments puntuals ?? Els pisos del Portal van acollir en els terrenys “ dels soldats ” bona part ...
El passeig de Barcelona, abans i ara. La ciutat burgesa
La Creu del Palau Un nou punt de sociabilitat urbana
La rodona de la Solfa. Espais oberts a la zona periurbana
Una comarca i una ciutat obertes a activitats de lleure i esport.
 
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

3. olot en el temps(3)

868
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
868
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

3. olot en el temps(3)

  1. 1. OLOT EN EL TEMPS
  2. 2. Evolució de la ciutat durant l’Edat Mitjana Olot neix en una cruïlla de camins, a recés dels vents del nord protegida pel Montsacopa, en un lloc on travessar el Fluvià és fàcil. La primera constància escrita data del 871, una donació de Carles el Calb a l’abat Racimir de Sant Aniol d’Aguges.
  3. 3. Evolució de la ciutat durant l’Edat Mitjana El 1091 el comte de Besalú fa cessió de la vila i el seu domini a l’abat de Ripoll, el Palau del qual no es conserva, però si el nom. El 1314 se li concedeix a la vila la celebració de la fira de bestiar de Sant Lluc. Els anys 1427-28 els terratrèmols destrueixen la vila que aprofitarà per construir una vila nova en terrenys de la Pia Almoina, sota la protecció del rei Alfons.
  4. 4. Evolució contemporània de la ciutat Després de les guerres i epidèmies dels S XVI i XVII, el segle XVIII és de creixement i prosperitat, però el XIX tornarà a ser de crisis, lluites i guerres. El 1860, Olot té poc més de 10.000 habitants que es van mantenir quasi fins els anys 50 del segle XX, quan començarà l’arribada massiva d’immigrants interiors.
  5. 5. Evolució contemporània de la ciutat Des de mitjans del S XX, Olot inicia un creixement espectacular, a causa de les migracions procedents tant de la comarca com de regions de l’Estat espanyol. Així, més de la meitat de la població garrotxina, vivia a la ciutat. Al voltant del nucli creixen una gran quantitat de nous barris en antigues terres de conreu.
  6. 6. La plaça Palau 1926 1991 1905 1991
  7. 7. Carrer Major de la Vila Vella, avui 11 de setembre L’antic Carrer Major de la vila vella va desaparèixer als anys 20 quan es va fer l’Enllaç de carreteres.
  8. 8. Casa dels Nassos, una bona mostra de l’arquitectura racionalista Antic carrer Major de la vila vella, ara avinguda 11 de setembre
  9. 9. Rehabilitació i museització del nucli antic El nou Passeig de la Muralla, sobre les restes de l’antiga muralla medieval, després d’aterrar una significativa illa de cases Roda hidràulica d’un antic taller de vora riu
  10. 10. El pont de Santa Magdalena sobre el Fluvià, nucli primitiu i posterior focus d’industrialització El pont de Sta. Magdalena, única connexió medieval amb Girona, on el basalt estreny el llit del Fluvià i en permet el pas més fàcilment El basalt fa desnivells que permeten fer rentadors i rescloses que la ciutat aprofita per l’activitat manufacturera de la llana i per la primera industrialització.
  11. 11. Arquitectura renaixentista Les primeres grans construccions després dels terratrèmols: el convent del Carme i la façana de l’antic hospital, fet a partir d’una deixa del notari Miquel Març
  12. 12. Sant Esteve: 1890 i 1991 (consagrada el 1116)
  13. 13. Miscel·lània de canvis a la ciutat Plaça inaugurada el 1859, de les més antigues de l’estat espanyol. En la dècada dels anys 60, l’Hospital del 1553, adquirí la seva forma actual. Capella de Sant Ferriol
  14. 14. El comerç tradicional, al centre
  15. 15. Peatonalització del centre, lligada a la transformació de funcions i a l’esponjament necessari
  16. 16. Les voltes d’en Capdevila: creixement del nou-cents en l’antic camp de Mart, fora muralles
  17. 17. La Casa Gaietà Vila, modernisme olotí Antiga seu del cafè Novedades, acollia els elements més progressistes de la ciutat, davant per davant de Sant Esteve el referent conservador per excel·lència
  18. 18. Olot des del Montsacopa: expansió recent cap a l’oest
  19. 19. El barri del Morrot, una mostra del creixement dels darrers 40 anys  En aquest plànol de 1966 encara no s’hi veu l’IES Montsacopa <ul><li>En aquest plànol de 1992 </li></ul><ul><li>l’IES Montsacopa està consolidat, i a més amb un nou barri, de dimensions considerables, al seu voltant. </li></ul>Qui reconeix la pujada de l’Institut? O el revolt del cementiri? I la Plaça del Morrot Fonaments de l’institut, l’any 1968 Bar Volcanet
  20. 20. Esponjament i dignificació actual del barri vell La dignificació dels espais públics, l’enderroc de velles illes de cases canvien la fesomia del centre, però la fan més habitable.
  21. 21. Els barris obrers i assentaments puntuals ?? Els pisos del Portal van acollir en els terrenys “ dels soldats ” bona part de la migració interior dels anys 60 El barri de Sant Miquel –entre la tradició i l’especulació- ha experimentat també nombrosos canvis no només entre els seus veïns, sinó també en el seu traçat.
  22. 22. El passeig de Barcelona, abans i ara. La ciutat burgesa
  23. 23. La Creu del Palau Un nou punt de sociabilitat urbana
  24. 24. La rodona de la Solfa. Espais oberts a la zona periurbana
  25. 25. Una comarca i una ciutat obertes a activitats de lleure i esport.

×