INTRODUCCIÓ AL’ARQUITECTURA                 ies montsacopa. Olot
ARQUITECTURA. DefinicióCal considerar l’arquitectura com la creació despais interiors quesiguin confortables i adequats a ...
Línies rectes i verticals: Pedra Gentil. Vallgorguina
Línes curbes: Escala. Porto
MATERIALSHan estat de tres tipus: fang ; pedra; altresFANG: és el material més usat en la història de  l’arquitectura. A...
rajola
tova
PEDRA: S’han utilitzat diversos tipus depedres. Entre les més usades :  • el granit (compacte i dur) format per     felds...
granit
calcària
marbres
ALTRES MATERIALS: en arquitecturatambé es fan servir altres materials, unsmés tradicionals, com la fusta o el ferro, ialt...
Nous materials: titani
Vidre
metacrilatalumini
ELEMENTS DE SUPORT. El murEl MUR: és un suport continu que serveix pertancar un espai. En el mur hem de considerar elselem...
Els murs es poden classificar de moltes maneres diferents:*pel material poden ser de terra, de rajol o de pedra.*per la fo...
El murQuan el mur està fet amb materials pobres potser recobert per altresmaterials i parlem d’enfoscat (primera capade ba...
ELEMENTS DE SUPORT. Lallinda
ELEMENTS DE SUPORT. L’arcPer la seva importància arquitectònica, té característiques pròpies.Els elements de l’arc són els...
L’arcD’arcs n’hi ha de moltes menes i poden classificar-se en funció de diferentsconceptes. Així trobem:* per la seva curv...
L’arc (de tres centres), arc conopialapuntat (de centres, còncau i carpanelli            -        de varis centres: hi ha ...
Altres tipus d’arcs
Cintra per bastir els arcs
ELEMENTS DE SUPORT. Pilars i columnesTots són elements de suport però, adiferència del mur, no tenen continuïtat sinóque p...
La columna consta de les següents parts:- capitell: part superior de la columna: consta d’equí,         àbac i collarí.- f...
ALTRES ELEMENTS DESUPORT•MÈNSULA: element arquitectònic desuport que sobresurt del pla vertical delmur i a la qual es tran...
ELEMENTS SUSTENTATS oCOBERTES• Llinda: s’anomena llinda a tots els elements sostingutshoritzontalment i construïts duna so...
EntaulamentLarquitectura arquitravada s’acabaamb teulades que tenen dos o mésvessants (aigües). L’elementfonamental daques...
Volta de canóLa volta: es pot considerar que sorgeix de la projecció imaginària dunarc que segueixi un moviment de transla...
Monestir de Vilabertran
Volta per arestaAquesta coberta, que es feia servir molt en l’art romànic de l’edatmitjana, no era prou segura, és per aix...
Oratori de Sant Blai. Mallorca
Volta ojivalMés endavant, però també durant l’edatmitjana, a les arestes daquestes voltesprimitives shi va posar uns arcs ...
Sta. Maria del Mar
Altres tipus de voltes
CúpulaLa cúpula planteja bàsicament dos problemestècnics: el primer és el del seu assentamentsobre un espai quadrat, i el ...
Cimborri Catedral de València
San Vicente. Àvila
Catedral de Burgos
CúpulaLa cúpula: és la coberta que resultade la projecció imaginària dun arcque segueixi un moviment derotació sobre ell m...
TIPUS DEREPRESENTACIONS en dibuixos, La visió global d’un edifici s’acostuma a representar anomenats plànols. Així podem d...
Ferro I vidreAltres materials
Arquitectura delferroDarby, Abraham. Puente sobre el río Severn, 1779.
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

3. introducció a l'arquitectura

537 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
537
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

3. introducció a l'arquitectura

  1. 1. INTRODUCCIÓ AL’ARQUITECTURA ies montsacopa. Olot
  2. 2. ARQUITECTURA. DefinicióCal considerar l’arquitectura com la creació despais interiors quesiguin confortables i adequats a l’ús que se n’ha de fer.La creació d’aquests espais interiors presenta una veritabledificultat tècnica: la coberta superior.Aquest element no només presenta les dificultats constructivesmés importants sinó que dell en depèn tota l’estructuraarquitectònica i narriba a condicionar tot l’estil. De fet, la històriatècnica de l’arquitectura és la història dels sistemes de cobriment,és a dir, dels elements sostinguts i els elements de suport estancondicionats pels elements sostinguts.
  3. 3. Línies rectes i verticals: Pedra Gentil. Vallgorguina
  4. 4. Línes curbes: Escala. Porto
  5. 5. MATERIALSHan estat de tres tipus: fang ; pedra; altresFANG: és el material més usat en la història de l’arquitectura. Adopta formes diferents com: • el rajol: prisma rectangular cuit al forn. La tècnica de l’obra de rajol és la paleteria. • el tovot (o tova): és una massa de fang, barrejada amb palla i modelada com el rajol, però assecada al sol. L’utilitzen els pobles amb un nivell tècnic poc evolucionat, amb pocs recursos. Forma part de l’arquitectura tradicional i rural.
  6. 6. rajola
  7. 7. tova
  8. 8. PEDRA: S’han utilitzat diversos tipus depedres. Entre les més usades : • el granit (compacte i dur) format per feldspat, quars i mica; • la calcària, carbonat de calç; • el marbre, destacat pel luxe que confereix a la construcció • A les cobertes en zones de muntanya s’usa la pissarra.
  9. 9. granit
  10. 10. calcària
  11. 11. marbres
  12. 12. ALTRES MATERIALS: en arquitecturatambé es fan servir altres materials, unsmés tradicionals, com la fusta o el ferro, ialtres de més recents, lligats als processosindustrials, com el ciment, el formigó, elvidre, el titani, l’alumini, l’acer o elmetacrilat.
  13. 13. Nous materials: titani
  14. 14. Vidre
  15. 15. metacrilatalumini
  16. 16. ELEMENTS DE SUPORT. El murEl MUR: és un suport continu que serveix pertancar un espai. En el mur hem de considerar elselements següents:-aparell: és la forma en què es troben disposats elsmaterials a l’interior del mur.-parament: són les superfícies exteriors del mur.-morter: és la capa de material formada per cimento calç, barrejat amb aigua i sorra (farciment).
  17. 17. Els murs es poden classificar de moltes maneres diferents:*pel material poden ser de terra, de rajol o de pedra.*per la forma poden ser irregulars (ciclopis, maçoneria-pedres petites unides per fang o ciment- i maçoneria perfilades) i regulars (carreus o pedres tallades regularment.Poden ser disposades en isòdom -carreus d’una mateixamida- i pseudoisòdom -carreus de dues mides diferents- ;també poden ser disposades en encoixinat o de formapoligonal). El mur pot introduir també faixes o bandes.
  18. 18. El murQuan el mur està fet amb materials pobres potser recobert per altresmaterials i parlem d’enfoscat (primera capade barreja -guix i morter- ennegrida ambcarbó), d’enlluït (segona capa més fina i blanquinosa) i esgrafiat (decoracióque es forma amb vàries capes debarreja de diferent color, rascantles capes superiors per deixar aldescobert alguna de les inferiors).Hi ha parts del mur que poden enquadrarespais buits: els elements que sustentenreben el nom de muntants: la partsustentada, llinda si és recta iarc si és corba.
  19. 19. ELEMENTS DE SUPORT. Lallinda
  20. 20. ELEMENTS DE SUPORT. L’arcPer la seva importància arquitectònica, té característiques pròpies.Els elements de l’arc són els següents:- dovelles: són peces, en forma de falca, que formen l’arc.- clau: és la dovella central de l’arc.- salmer: són les dovelles dels extrems de l’arc.-imposta: és la motllura que surt sota el salmer que remata el muntant.- llum: amplada màxima de l’arc. Les parts de l’arc són: - intradós: cara còncava o interior de l’arc. - extradós: cara convexa o exterior de l’arc.
  21. 21. L’arcD’arcs n’hi ha de moltes menes i poden classificar-se en funció de diferentsconceptes. Així trobem:* per la seva curvatura poden ser:- d’un sol centre: hi ha l’arc de mig punt (forma semicircular), arc rebaixat (noarriba al semicercle), de ferradura (prolonga el semicercle) i peraltat(prolongació de l’arc de mig punt mitjançant un segment recte fins a la líniad’impostes).
  22. 22. L’arc (de tres centres), arc conopialapuntat (de centres, còncau i carpanelli - de varis centres: hi ha l’arc (de quatre dos centres), arc convex) el mixtilini (de varis centres, alternant corbes i rectes).* per la funció que fan poden ser:- arc former (arc paral·lel a l’eix d’una nau).- arc toral (arc transversal a la nau i que sustentala volta).- arcbotant (arc que transmet les forces d’unacoberta a un contrafort de forma tangencial).
  23. 23. Altres tipus d’arcs
  24. 24. Cintra per bastir els arcs
  25. 25. ELEMENTS DE SUPORT. Pilars i columnesTots són elements de suport però, adiferència del mur, no tenen continuïtat sinóque permeten l’obertura d’espais buits perdeixar passar la llum i l’aire. Quan el suportté secció rectangular, quadrangular,cruciforme o poligonal parlem de pilar; en elcas que aquest pilar estigui adossat al murparlem de pilastra; si el suport té secciócircular ens referim a la columna,segurament l’element de suport més coneguti usat; i finalment si el suport té formafigurativa parlem de cariàtide (en el cas deser figura femenina) i d’atlant (en cas de serfigura masculina).
  26. 26. La columna consta de les següents parts:- capitell: part superior de la columna: consta d’equí, àbac i collarí.- fust: part central de la columna, tronc.- basa: pòdium sobre el que es recolza la columna.
  27. 27. ALTRES ELEMENTS DESUPORT•MÈNSULA: element arquitectònic desuport que sobresurt del pla vertical delmur i a la qual es transmet la càrrega querep de la coberta. Té major vol que nopas alçada.•CARTEL.LA: una mena de mènsula queté més alçada que vol, i serveix persostenir un balcó…•CONTRAFORT: és un tros de mur,adossat en angle (generalment recte) aun altre mur, que transmet directamentla força o pressió lateral d’una coberta devolta fins al terra.  
  28. 28. ELEMENTS SUSTENTATS oCOBERTES• Llinda: s’anomena llinda a tots els elements sostingutshoritzontalment i construïts duna sola peça. Això vol dirque la flexió duna llinda ha de ser mínima i que lesforces que faci sobre els elements de suport han de serverticals.La característica d’aquesta arquitectura és que semblaestàtica. És el cas de l’arquitectura dEgipte, de Grècia ide certes obres romanes.En l’arquitectura clàssica rep el nom dentaulament totel conjunt delements que es troben sobre lescolumnes. Les parts característiques de l’entaulament,la llinda (o arquitrau), el fris, la cornisa i el frontó, esmantenen en tots els estils, tot i que els componentsdel fris varien molt de l’un a l’altre.
  29. 29. EntaulamentLarquitectura arquitravada s’acabaamb teulades que tenen dos o mésvessants (aigües). L’elementfonamental daquestes cobertes ésl’encavallada, una armaduratriangular que, repetida cadacerta distància, permet cobrir tot elsostre.A l’art clàssic l’encavallada va originarel frontó, que va ser un marc magníficper a la gran estatuària grega.
  30. 30. Volta de canóLa volta: es pot considerar que sorgeix de la projecció imaginària dunarc que segueixi un moviment de translació, generalment recte. Lavolta resultant pren el nom de l’arc que es projecta, excepte si estracta dun arc semicircular o de mig punt, en aquest cas la voltas’anomena de canó o de canó seguit.La volta de canó se sol construir amb uns arcs de reforç interiors quereben el nom de faixons o torals que descansen sobre pilars (pilastres,a l’exterior dels quals hi van els contraforts. ------CONTRAFORT
  31. 31. Monestir de Vilabertran
  32. 32. Volta per arestaAquesta coberta, que es feia servir molt en l’art romànic de l’edatmitjana, no era prou segura, és per això que es va recórrer a la volta peraresta, que sobté amb la intersecció ortogonal de dues voltes de canó.Daquesta maneraes va aconseguir que lacàrrega es localitzés en quatre punts on shivan col·locar uns pilars ben forts.Gràcies a això la restade mur podia ser méslleugera.
  33. 33. Oratori de Sant Blai. Mallorca
  34. 34. Volta ojivalMés endavant, però també durant l’edatmitjana, a les arestes daquestes voltesprimitives shi va posar uns arcs anomenatsogives que recullen tots els pesos oblics dela coberta i els transmeten cap als extrems,on per la banda de fora, passen a uns arcsprojectats a l’aire anomenats arcbotants,que, seu torn, els transmeten alscontraforts aquests a terra.La diferència entre la volta per aresta i lavolta ogival, pròpia de l’art gòtic, va serfonamental per al progrés de l’arquitectura.
  35. 35. Sta. Maria del Mar
  36. 36. Altres tipus de voltes
  37. 37. CúpulaLa cúpula planteja bàsicament dos problemestècnics: el primer és el del seu assentamentsobre un espai quadrat, i el segon, el delspesos oblics.El primer problema es resol amb les trompes i,duna manera més enginyosa, amb lespetxines.El problema dels pesos oblics es resol amb lacol·locació de quarts desfera que ocupen elsquatre arcs que sustenten la cúpula, tambétraient-li pes i faixant-la interiorment com vafer BRUNELLESCHI a la catedral de Florència.
  38. 38. Cimborri Catedral de València
  39. 39. San Vicente. Àvila
  40. 40. Catedral de Burgos
  41. 41. CúpulaLa cúpula: és la coberta que resultade la projecció imaginària dun arcque segueixi un moviment derotació sobre ell mateix.Normalment també pren el nom del’arc que l’engendra, tret que estracti de l’arc de mig punt, enaquest cas la cúpula s’anomenaesfèrica o bé de mitja taronja.Normalment la cúpula descansasobre un tambor o cos cilíndric ambfinestrals i a la clau sobre unllanternó que contribueix a lail·luminació de l’interior.
  42. 42. TIPUS DEREPRESENTACIONS en dibuixos, La visió global d’un edifici s’acostuma a representar anomenats plànols. Així podem distingir aquests plànols segons el que vulguin representar: •PLANTA: és la representació d’un edifici vist des de dalt. •SECCIÓ: és la representació d’un edifici, segons un tall imaginari, perpendicular al terra. El tall pot ser: · longitudinal: pla que talla la construcció pel llarg. · transversal: pla que talla la construcció per l’ample. •ALÇAT: és la representació de les façanes de l’edifici sense cap deformació (visió frontal •PLA ISONOMÈTRIC: és una representació imaginària que combina la planta, les seccions longitudinal i transversal i part de la seva façana en perspectiva, seria com si el dibuixant veiés l’edifici penjat a l’aire des de baix.
  43. 43. Ferro I vidreAltres materials
  44. 44. Arquitectura delferroDarby, Abraham. Puente sobre el río Severn, 1779.

×