Your SlideShare is downloading. ×
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

3. arquitectura renaixement

359

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
359
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT ies montsacopa.olot
  • 2. Context històric • Itàlia (segles XV i XVI): fragmentada en ciutats- estat rivals (fins i tot en el camp de l’art). Governs autoritaris i aristocràtics (oligarquies) • Aquestes rivalitats fan néixer la diplomàcia i la idea d’estat modern: Maquiavel • Ciutats riques i pròsperes gràcies al comerç • Sorgiment d’una burgesia enriquida amb el comerç a llarga distància: refinada i de gustos exquisits (art) • En el món de la cultura: recuperació de l’antiguitat clàssica: HUMANISME (bellesa i perfecció ideals) • En el camp de la religió: ANTROPOCENTRISME (+ teòric que real) • Progrés científic i tècnic: navegació, òptica, divulgació del saber àrab. Generalització del mètode científic: QUÈ, PER QUÈ, COM • Mecenatge en art • Periodització: Quattrocento (1r renaixement) Cinquecento (Alt renaixement) Manierisme (des de 1520 +/-)
  • 3. Tractadistes Jacopo Barozzi da Vignola, dit VignolaSebastiano Serlio, (Vignola, 1507 –Roma, 1573) Trattato di architecturaBolonya, 1475-Fontainebleau,1554/55? Andrea di Pietro della Gondola, dit Palladio (Pàdua, 1508-Vicenza, 1580)
  • 4. Arquitectura. Ordres arquitectònics (Vitrubi, s IaC)  Generalització de l’arc de mig punt  Predomini de les línies horitzontals, que accentuen el retorn a l’escala humana  Teòrics tractadistes (impremta)  Ciutat ideal (no Dòric Jònic Corinti executada), però si• Arquitectura civil: palaus urbans remodelacions: places• Vil·les (sobretot en el manierisme) centrals i eixos• Arquitectura religiosa: planta de creu llatina, que permetla convergència de línies en un punt de fuga.• Decoració elegant, d’arrel clàssica
  • 5. Brunelleschi,innovadormodern VUOLI FAR LA TUA SORELLA PIÚ GRANDE, MA NON PIÚ BELLA
  • 6. CÚPULA DE Santa Maria dei Fiore.Filippo BrunelleschiTotxo, pedra i marbre (41,7 m de diàmetre i 114 m dalçada). Una de les grans novetats tècniques a lart de la construcció va ser la de crear un sistema que permetia alçar una cúpula damunt dun cimbori i sense cintres. La grandària de la construcció, no permetia bastir-la segons sistemes tradicionals, ja que ni a Florència ni a Europa no hi havia artesans capaços d‘aquests reptes tècnics. Davant daixò, Brunelleschi va anar tancant la cúpula a mesura que anava progressant. Havia après aquesta tècnica en la seva llarga estada a Roma, on, amb Donatello, estudià els edificis més emblemàtics de lImperi romà, sobretot el Panteó dAgripa i les cúpules de les termes i de les basíliques.
  • 7. La cúpula de Brunelleschi saixeca sobre un cimbori ben remarcat i divideix el seu pes, per tal de repartir millor la seva empenta, amb una segona cúpula interior que, gràcies a un sistema peraltat, dibuixa una fórmula apuntada que li serveix de contrafort. Aquestes dues cúpules semiesfèriques tendeixen, a causa del pes del seu centre, a enfonsar-se de manera que els seus extrems sobren cap enfora, contrarestant, daquesta manera, la força de la cúpula interior. En combinar totes dues forces, Brunelleschi va poder contrarestar la pròpia empenta horitzontal de la cúpula semiesfèrica amb el pes contrari de la cúpula exterior de perfil apuntat.Va ajuntar, a més, les dues cúpules mitjançant un sistema de lligams metàl·lics –anomenat «decostella de peix»– i va encerclar aquesta mena de nervis amb unes grans anelles de bigues de fustaunides entre elles per barres de ferro. La novetat de lobra consisteix a haver sabut conjuminar lespossibilitats que li oferia lenginyeria.
  • 8. En les formes perfectes de la seva arquitectura, es palesa la voluntat d’expressar no solament una nova concepció del món sinó també una nova condició de la ment humana: la cúpula havia de ser la clau que coordinés tots els elements que componien la catedral, de manera que la nova significació fos l’expressió no de la societat medieval que havia construït l’edifici, sinó de la Florència del moment. És en aquest context on hem de situar la frase dAlberti «La cúpula és tan gran i magnífica que, dins, hi té cabuda no solament Florència sinó tota la Toscana», dita amb lintent de vincular l’obra al moment polític i cultural del Quattrocento.Brunelleschi canvia el sentit que havia tingut la cúpula durant ledat mitjana: elementque centrava i donava sentit a tot un conjunt arquitectònic. A partir dara, es donarà molta mésrellevància al sentit urbanístic, social i polític del Renaixement: la cúpula, doncs, haurà de ser elpunt de referència urbà i haurà de significar i singularitzar la nova societat florentina, centre dunestat ric i poderós.
  • 9. ESGLÉSIA DE SAN LORENZO*. Filippo Brunelleschi (1419-1442). 78 m de llarg, 54 m de transsepte i 36 m d’alçària. Florència L’edifici és un reflex del concepte d’humanisme: l’ordre, l’harmonia i la proporció, valors que s’aconsegueixen amb l’aplicació racional del càlcul. Nou esquema de la perspectiva. L’home esdevé el centre de l’univers i de qualsevol creació artística que es vulgui acostar a l’obra creadora de Déu. Aquest és, precisament, l’ideal que volen transmetre els artistes del Quattrocento: un nou humanisme que cercarà els punts de referència en una nova lectura de l’antiguitat clàssica, sobretot romana. Des d’aquest punt de vista, tenim en l’església de San Lorenzo el paradigma més autèntic de l’arquitectura del primer Renaixement.
  • 10. PLANTA Per al temple de San Lorenzo, va crear una planta de creu llatina que, tot i haver-ne exagerat la secció longitudinal, produeix l’efecte de centralització en la zona del transsepte gràcies a la llum intensa que entra per la llanterna. Brunelleschi ens presenta un esquema lògic i racional, mitjançant la repetició de cubs que dibuixen els arcs i els pilars, i que creen espais repetitius que condueixen al punt de fuga: l’altar. Aconsegueix marcar, així, una autèntica piràmide visual.Si la lectura es fa a partir de l’eix longitudinal, es pot observar clarament l’estricteesquematisme seguit per Brunelleschi, fonamentat en les lleis matemàtiques quedeterminen les mesures de la planta que presenten les proporcions 3, 2 i 1 queobserven la nau central, la nau lateral i la capella del mur.
  • 11. ELEMENTS DECORATIUS Brunelleschi reforça la idea dominant, mitjançant la utilització estudiada de dos colors que ajuden a intensificar la linealitat del conjunt i la idea de la perspectiva. El mateix cal dir de la successió de les columnes i dels capitells, pertanyents a l’ordre corinti. Els arcs i el fust daquestes columnes van ser construïts amb pedra grisa, que contrasta amb el color blanc del fons i permet dibuixar línies de profunditat. Semblantment els cubs de lenteixinat del sostre reforcen encara més el sentit de profunditat. La llum té, també, un gran protagonisme: genera sensacions ben diferents daquelles que dominaven l’esperit de les grans construccions gòtiques. Aquí, la llum ha de permetre a l’ull humà mesurar l’edifici en tota la seva dimensió ien totes les seves proporcions, alhora que ajuda a reforçar-hi l’element protagonista: la perspectiva.És per això que les capelles laterals no tenen obertures a l’exterior, les naus laterals reben una llummatisada procedent de les obertures circulars i la nau central queda immersa en la intensalluminositat que li proporcionen els amples finestrals.
  • 12. Façana de San LorenzoCúpula de la sagristia vella. F. Brunelleschi
  • 13. Santo Spirito
  • 14. L. B. Alberti Santa Maria Novella i Palau Medici
  • 15. SAN PIETRO IN MONTORIO –il Tempietto-*. 1502-1510. Donato Bramante San Pietro in Montorio (Gianicolo), segueix el model del thólos grec – com ara els de Delfos o Epidaure– o bé dels temples romans de Vesta o per consultar loracle de la sibil·la. Aquests referents indiquen prou clarament que Bramante parteix de models clàssics i els adapta a les solucions del Renaixement, seguint els ensenyaments dAlberti. L’edifici és concebut segons unes pautes estrictes de proporcionalitat: les diferents parts de larquitectura sarticulen en funció de tot el conjunt. S’hi observa que els elements estructurals –columnes i murs– i la relació entre ells –el perfecte diàleg entre les línies horitzontals i les verticals– predominen sobre els elements decoratius. La gradació que dibuixa el basament esglaonat de lexterior del templet subratlla allò que Bramante té interès a remarcar: el VOLUM i el CONJUNT; dos aspectes que esdevenen linici de la lectura global de larquitectura.
  • 16. tambor,2n cos de Anàlisi l’edifici nínxols balaustra peristil podi tríglif mètopa 16 columnes toscanes 48 mètopes (vida i martiri de St Pere) i els corresponents tríglifs
  • 17. Lloc on, segons la tradició, van clavar la creu del martiri de Sant Pere
  • 18. ALÇAT Al voltant dun cilindre interior que constitueix el cos central de ledifici, Bramante disposa un cercle de columnes que suporten un arquitrau en què salternen mètopes i tríglifs, i on es reprodueixen escenes relatives al martiri de sant Pere. El cilindre principal és col·locat dins dun cilindre exterior, de manera que aquest no impedeix veure el primer.Damunt lanell exterior, una balconada permet recuperar la visió del nucli central,dominat per la cúpula i coronat per la llanterna. Així, des de la cripta fins al punt méselevat, sarticula un discurs progressiu sense concessions decoratives, que obliguen auna lectura en perspectiva ascendent.
  • 19. PLANTA El templet, tot i les reduïdes dimensions (4,5 m de diàmetre), sarticula al voltant de leix central que dibuixa la llanterna. La columnata exterior –element bàsic i mesura de tot el conjunt– és la que dicta la circumferència dels tres anells concèntrics en què es disposa ledifici. El temple presenta un espai arquitectònic tancat en ell mateix. Per realitzar-lo, Bramante se serveix dels grans teòrics del Renaixement –dAlberti, sobretot– en articular ledifici al voltant duna planta centralitzada, totalment simètrica, i crear un cos geomètric que gira hipotèticament al voltant dun eix central imaginari i que forma cilindres concèntrics. Lexterior és rematat per una balconada elegantíssima, i linterior, per una cúpula que descansa damunt un tambor sense finestrals.Cel·la
  • 20. Edificis de planta circular: Tholos i Martyrium Tresor d’Atreu, a Micenes Temple de Vesta, a Roma Tholos dedicat a Pal·las, a Delfos
  • 21. Sant Pere del Vaticà Projecte no executat, de Bramante Projecte no executat, de Rafael Sanzio Basílica paleocristina, sobre el circ de Neró, on suposadament es va enterrar sant Pere
  • 22. VIL·LA CAPRA (la Rotonda)*.1551-1569 Andrea Palladio *.
  • 23. Les idees dominants en La Rotonda són dues: la simplicitat i la utilitat. Per això shi combinen elsespais majestuosos i senyorials amb el sentit pràctic que ha de tenir qualsevol residència situada alcamp, en què les tasques agrícoles i ramaderes són fonamentals. Les quatre ales de ledifici, bastidesdamunt dun alt estilobat, sendinsen en el paisatge partint dun nucli central que palesa el sentit deresidència senyorial i que es destina a funció social.Els parcs i jardins que envolten la residència són, per a Palladio, la mostra de la “naturalesa educada irecreada” per la mà de lhome i de la civilització.
  • 24. ALÇATLes quatre entrades principals, totes monumentals, fan que dirigim la mirada, inevitablement, cap a lagran cúpula central: una estructura piramidal –en el sentit duna lectura en perspectiva– que siniciaamb les majestuoses escalinates que donen accés a cada pòrtic, uns pòrtics organitzats a la maneradels temples clàssics i amb els elements decoratius que els eren propis: capitells, columnes, frontó,escultures...Aquest conjunt –vist en la seva totalitat monumental i en la seva integració dins lespai concret–permet copsar el sentit de la convivència entre cultura i història.
  • 25. PLANTA La planta de la Rotonda es caracteritza per la disposició en forma de creu grega que dibuixen els quatre pòrtics dordre jònic, construïts damunt dun elevat estilobat que segueix fidelment els models grecs i romans. Aquests quatre pòrtics donen accés a la planta central on hi ha la sala principal circular amb cúpula –com si es tractés duna recreació del Panteó dAgripa–, centre neuràlgic que satisfeia la dimensió social que tenia ledifici, a imitació dels models renaixentistes anteriors, sobretot de Bramante.La sensació de simplicitat que hi dóna el quadrat central, i que representa la dimensió terrenal, ambla seva cúpula al bell mig, que connecta amb la dimensió espiritual, articula la resta de dependènciesde la residència. Les escales daccés a les plantes superiors ocupen els angles que dibuixa lacircumferència central, sense espatllar el conjunt simètric de la planta.
  • 26. Il Redentore. 1576-77 San Giorgio Maggiore. 1560-62. Ordre gegant, sobre alt podi
  • 27. Palazzo Chiericati Edificis civils Teatre Olímpic
  • 28. VIL·LES Vil·la Cornaro i Vil·la Fornari
  • 29. Miquel Àngel, arquitecte i urbanista
  • 30. La plaça del Campidoglio, amb l’estàtuaEqüestre de Marc Aureli L’escala laurenciana a San Lorenzo
  • 31. El manierisme de Giulio Romano i altres arquitectesitaliansPalazzo del Te, Mantua   Els Uffizi, Florència Giorgio Vasari
  • 32. Renaixement a la Península Ibèrica.
  • 33. SAN LORENZO DE EL ESCORIAL. 1563-1583J. B de Toledo i J. de Herrera El conjunt del monument respon a les pretensions del monarca, que volia edificar un complex arquitectònic dacord amb els seus ideals imperials. Havia de contenir la seva residència personal, espais per exercir les tasques dun govern centralitzat, un monestir amb una rica biblioteca i un mausoleu on reposarien les despulles reials. Un conjunt, doncs, que materialitzava la idea de centralització i de personificació del poder reial, reflex del moment esplendorós que vivia la monarquia espanyola.
  • 34. PLANTA La planta de San Lorenzo de El Escorial, concebuda com un espai quadrat, determina, unitats quadrades en el seu interior. Tot aquest conjunt sarticula al voltant de leix constituït pel pati central –el Pati dels Reis– i lesglésia. A dreta i a esquerra daquest eix es distribueixen les edificacions del conjunt del monument: un entramat de quadrícules que recorda la forma duna graella, en homenatge a sant Llorenç, el qual, segons la tradició, va ser martiritzat i morí cremat en unes graelles.Lesglésia, inspirada en larquitectura de Bramante, domina tota la resta dedificacions. És un templedarrels italianes, que té la planta en forma de creu grega amb una cúpula central que, vista des delexterior, domina i dóna cohesió a tot el conjunt.
  • 35. Les diverses parts del gran complex destaquen per lausteritat que determina la pedra com a únic element decoratiu i per la rigidesa esquemàtica de la planta. Tot el conjunt pretén ser auster i sever, aspectes que shan relacionat sovint amb la línia mística i ascètica del catolicisme castellà de lèpoca, que van personificar, per damunt de tot, santa Teresa dÀvila i sant Joan de la Creu. Pel que fa a linterior, tanmateix, hi ha profusió delements decoratius i ornamentals. Les dependències privades del monarca, situades darrere mateix de lesglésia –habitació personal, despatx, habitacions per a la família reial...–, presenten una extrema austeritat, que contrasta amb les ampliacions posteriors que van anar fent edificar els monarques que el succeïren –sobretot, la part que correspon als Borbons–. Al costat de les dependències privades, el monarca disposava daquelles que requeria lexercici de les funcions reials: sala per rebre dignataris , lloc per a la guàrdia, cancelleria i administració...Sota laltar major, una cambra coberta amb cúpula fa de mausoleu dels monarques espanyols quehan regnat des del segle XVI fins a lactualitat. En unes sales annexes hi ha les sepultures delsfamiliars dels monarques. Pel que fa a les dependències situades a la dreta de leix principal delconjunt, constitueixen lespai destinat al monestir on viuen els monjos.
  • 36. P. Machuca: Palau Carles V.Façana Univ. SalamancaP. Blai: Generalitat de Catalunya

×