1hartmeso

313 views
258 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
313
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

1hartmeso

  1. 1. Mesopotàmia és una regió llimosaentre dos grans rius, el Tigris il’Eufrates.L’aportació dels seus sediments hafet que, actualment, la sevadesembocadura sigui molt mésmeridional.En aquest territori s’hi vandesenvolupar dues granscivilitzacions:•La part més baixa, les regions deSummer i Accad, zones de pas i d’unagran riquesa agrícola* La vall alta, Assur o Assíria,habitada per un poble guerrer que vaacabar dominant el sud.
  2. 2.  Lactual territori de lIrac equival, a grans trets, al que en lantiguitat es coneixia amb el nom de Mesopotàmia, una paraula grega que vol dir entre dos rius. I és que aquest territori és travessat per dos grans rius, elTigris i l’Eufrates. Mesopotàmia era, doncs, un país fèrtil i molt ric on van néixer i es van desenvolupar grans civilitzacions antigues. Els sumeris, els assiris i els babilonis van ocupar aquest territori i van fer tot un seguit daportacions culturals que han arribat fins als nostres dies. Així per exemple, la civilització sumèria, la més antiga, va organitzar-se en ciutats estats, una estructura política que, segles més tard, va ésser perfeccionada a la Grècia clàssica. A la ciutat sumèria d‘Ur, que la Bíblia assenyala com la ciutat del patriarca jueu Abraham, shi han trobat un munt de tombes, construïdes a la mateixa època que la piràmide de Keops, a Egipte. A linterior dels recintes funeraris hi havia tot dobjectes magnífics, fets dor.
  3. 3.  Sota el regnat del rei Hamurabi va aparèixer el Codi hamurabi, considerat el text legal comprensible més antic que es coneix. Aquest Codi va introduir conceptes que van ser adoptats després per altres civilitzacions. Conceptes com la protecció legal de les classes més baixes, l’autoritat de l’Estat per fer complir la llei o la necessitat de garantir la justícia social. Actualment hi ha una còpia d’aquest Codi, trobat a l’Iraq per arqueòlegs francesos l’any 1901, al Museu del Louvre de París. El Codi dHammurabi (gravat en una estela de diorita duns tres metres dalçada, descoberta a Susa i avui al Musée du Louvre),és el més complet dels mesopotàmics, però certament no el primer (són anteriors els de Lagas, cap al 2378 aC; Ur, 2113-2096 aC; Isin, 1934-24 aC, i Esnunna, vers el 1800 aC). Les seves disposicions es basen en lexistència de tres classes socials a Mesopotàmia: awilum, o patricis, muskenum, o subordinats (el poble en general) i wardum, o esclaus. El Codi, que admet la pena del TALIÓ i reglamenta severs càstigs, socupa de tots els aspectes de la societat babilònica: de la propietat (les terres eren de la corona, però era admesa la propietat privada), de la família (el pare tenia un poder omnímode sobre els fills), del comerç, de les obres públiques (manteniment dels canals), etc. Exercí una gran influència sobre la legislació de molts països.
  4. 4.  La ciència babilònica és probablement més antiga que la dEgipte. El tercer mil·leni ja tenien notació posicional per als números. Aquesta era desconeguda per als egipcis, grecs i romans. La notació posicional requereix el zero. Els grecs mai van redescobrir la notació posicional que fou introduïda en Europa cap al segle VIII d. de C. procedent de lÍndia. Astronomia. A banda de les pràctiques astrològiques supersticioses, els sacerdots babilònics, ja al segle XII a. de C., van observar les irregularitats en el moviment dels planetes causat pel fet que aquests giren al voltant del sol, cosa que ells no sabien. Aquestes observacions van ser desenvolupades pels grecs. Els anys tenien 12 mesos de 30 dies i cada 6 anys tenien un any de 13 mesos per a mantenir el calendari dacord amb les estacions. Sabien predir amb gran precisió els eclipsis de sol i de lluna. Coneixien leclíptica (recorregut del sol a través de les estrelles fixes). Distribuïren les estrelles en els dotze signes de Zodíac. Dividiren la circumferència en 360 graus cosa que permeté mesurar distàncies angulars i situar les estrelles amb gran precisió.
  5. 5. A causa de l’escassetat de pedra a la regió, el materialmés emprat en la construcció era el maó, que a causade les seves reduïdes dimensions va provocar l’aparicióde l’arc i la volta.Aquestes dues tècniques han estat les més granscontribucions de l’art mesopotàmic a la història del’arquitectura, ja que permetien cobrir grans espais i,en canvi, per les seves reduïdes dimensions no podienser emprat per a fer bigues; només els podien posaren posició radial i d’aquesta manera podien tenir unagran solidesa.
  6. 6. Els palaus eren, juntament amb elstemples, les seves principalsconstruccions.Eren gegantins i estaven disposatsentorn d’un pati.A Mari se n’ha trobat un amb quasi 300habitacions, moltes d’elles decoradesamb frescos que representen escenesde la vida quotidiana.També estaven decorats, sobretotexteriorment, per ceràmica vidriada,amb boniques combinacions de colors, iamb animals com a tema preferent.
  7. 7. Els sacerdots eren un grup molt importanten les ciutats mesopotàmiques i per això, lesconstruccions sagrades van assolir grandimensions. De fet els temples no eren unedifici, sinó més aviat una petita ciutat, ambplaces, habitatges, construït en pisos on s’hiaccedia mitjançant rampes. La part mésimportant era una torre escalonadaanomenada ZIGURAT
  8. 8. Lescultura sumèria sempre tenia un contingut religiós, mentre quel’assíria més aviat de propaganda i exaltació dels cabdills en la guerra i en lacacera.A Sumer hi ha moltes imatges de les divinitats, tant soles, o en relacióamb personatges notables.A Assíria es buscava glorificar el sobirà.En general és una escultura estatuària, caracteritzada per l’expressióhieràtica (= severa i solemne, sense expressar sentiment) i la frontalitat (=imatges que sobretot s’havien de veure pel davant i per tant era aquestapart la més treballada)
  9. 9. Funcionari (alabastre) Gudea (diorita) Estela del Codi d’Hammurabi (diorita)
  10. 10. Estela d’Ur. La guerra  La pau Cap de brau. 2500 aCOr i lapitslàtzuli
  11. 11. Estela de Naramsin. 2300 aC.En aquest relleu es posa demanifest la valentia del rei en laguerra.
  12. 12. Cacera del rei Assurnasirpal. S. IXEl rei mostra tota la seva força i valentia
  13. 13. Assurnasirpal guerrer. S. IX
  14. 14. Lleona ferida. S. VII aC
  15. 15. Toros alats, vigilants de portes
  16. 16. Paul-Emile Botta, cònsol francès a Mossul,Desxifrador de l’escriptura cuneïforme

×