14 realisme. courbet.

1,561 views
1,310 views

Published on

Published in: Travel
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,561
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
28
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • El pastiche és una tècnica utilitzada en literatura i altres arts, consistent en la imitació de diversos textos, estils o autors en una mateixa obra.
  • 14 realisme. courbet.

    1. 1. Tendències pictòriques del segle XIX El realisme i els seus protagonistes
    2. 2. La història del moviment <ul><li>Cronologia : 2ª meitat del segle XIX </li></ul><ul><li>L’enfrontament entre neoclàssics i romàntics estava en un punt culminant quan neix un tercer grup en discòrdia, a la dècada dels quaranta : els realistes . Per a ells aquesta batalla no té gaire sentit, perquè cap dels dos grups precedents tenia la veritat. </li></ul><ul><li>Context històric : La Monarquia de Juliol de 1830 s’aparta dels objectius de la Revolució i es converteix en un règim que defensa la burgesia conservadora. La Revolució de 1848,(als carrers de París) costa la vida a més de quatre mil obrers, i una repressió brutal. Les noves idees socialistes després de la publicació del “Manifest comunista” de Marx i Engels, les constants innovacions científiques i tecnològiques fan que les mentalitats canviïn molt ràpidament. S’entra en la segona meitat del segle amb noves perspectives i maneres d’entendre d’art i la vida. </li></ul>
    3. 3. Els pintors i l’ entorn <ul><li>S’interessen pel món que els envoltava, els realistes no pensaven que la Història servís d’inspiració a l’art : ni art grecoromà ni renaixentista ni la fantasia del barroc. Els únics a qui admiraven eren els mestres holandesos i flamencs , amb les seves representacions d’interiors (Eyck, Veermer -del segle XVII- o Chardin,- del XVIII)- són estudiats i valorats, mentre que els grans mestres venecians, per exemple, són ignorats. </li></ul><ul><li>Alguns d’aquests autors van ser fidels republicans que es van involucrar en la causa de la classe treballadora i van patir el menyspreu de les autoritats. Els seus quadres van ser rebutjats a l’ Exposició Universal de 1855. L’odi entre artistes progressistes i conservadors va arribar a ser tan gran, que els primers es van veure obligats a organitzar un saló paral·lel: el “Salón des Refusés” per exposar les seves obres. En aquest saló es van exhibir pintures d’alguns pintors considerats maleïts per la seva voluntat de provocació. </li></ul>
    4. 4. Buscant la veritat <ul><li>Per aquests pintors, el dibuix acurat d’Ingres o el viu cromatisme de Delacroix eren frivolitats que no ajudaven a conèixer la veritat. Era necessari una atenta observació de la naturalesa per representar amb certesa el color de les pedres o del cel o la terra. </li></ul><ul><li>L’ invent de la càmera fotogràfica potenciarà l’ interès per veure un reflex fidel de la realitat. Amb tot, la pèrdua de color,d’expressió, de sentiments i de moviments fa que, un segle després, els realistes fossin considerats més conservadors que els romàntics, artísticament parlant. </li></ul><ul><li>Tot i el rebuig de la crítica i les institucions, els realistes també van rebre el suport d’alguns intel·lectuals, com ara el poeta Baudelaire, que considerava que escollir fenòmens prosaics com a matèria artística, era una manera de donar a la vida quotidiana una visió poètica. </li></ul>
    5. 5. Les primeres fotografies
    6. 6. Fotografia del taller de Nadar
    7. 7. Els antecedents realistes a la Història de l’ Art <ul><li>El terme realisme ve de Courbet, el primer pintor del moviment. Al 1855 , Courbet intenta exposar dues de le seves obres – “L’enterrament d’Ornans” i “El pintor al seu estudi”- al Saló d’Exposicions , però són rebutjades per uns organitzadors que encara prefereixen la pintura neoclassicista. Ofès, Courbet (que no era ni pacient ni modest), va fer construir, a càrrec seu, un pavelló a prop de l’ Exposició on estava el saló i va exposar-hi unes quaranta obres recollides en un catàleg on es definia com a realista. </li></ul><ul><li>Certament,al llarg de la història trobem altres moments i altres autors que van buscar representar la realitat, especialment al Barroc. </li></ul><ul><li>Després d’una ullada molt breu als antecedents barrocs, coneixerem alguns dels principals autors del Realisme: Courbet, Daumier, Bonheur, Millet i Corot </li></ul>
    8. 8. “ Vieja friendo huevos” Velázquez
    9. 9. “ El aguador de Sevilla” Velázquez
    10. 10. “ Sant Nicolau” de Jan Steen
    11. 11. “ La pregaria” Jan Steen
    12. 12. “ La lletera” Vermeer
    13. 13. “ La cuinera” Chardin
    14. 14. “ La bugadera” Chardin
    15. 15. PINTURA REALISTA Aquest estil pictòric apareix cap al 1848 , lligat a la ideologia més radical de la Revolució del 1848. El terme realisme pot semblar una mica ambigu ja que designava gran part de les manifestacions artístiques produïdes des del Renaixement: a partir d'aquestes dates, tanmateix, l’adjectiu realista designarà la producció d'un grup de pintors que coincideixen a considerar l’ art com un vehicle de denúncia social i en el rebuig de “l’art per l’art”. Se situen ideològicament pròxims a les doctrines socialistes , i encara que no siguin activistes polítics, sí que introdueixen les classes socials proletàries com a protagonistes de les seves obres, característica que resultarà escandalosa per al públic burgès. Rebutgen, també, la imaginació o la literatura com a inspiració per a l’art. En canvi, creuen que, com si es tractés de quelcom científic, la realitat ha d’incloure totes les seves facetes, tant si són agradables i amables com si són repulsives. D'altra banda, en situar-se al marge del gust dominant, inauguraran el tipus social de l’artista bohemi . De la mateixa manera que, pel seu contingut, el realisme significa un moviment rupturista i innovador, formalment no aporta grans innovacions respecte a la pintura barroca. Si Courbet es declara influït per Velázquez i Zurbarán, Millet rebrà les influencies de Poussin i Giorgione. Les grans obres dels pintors realistes francesos no van arribar, en la seva època, al gran públic, potser perquè el seu llenguatge va ser considerat massa fred i cerebral. Paradoxalment, i malgrat un menor contingut revolucionari, una obra romàntica com La llibertat guiant el poble va ser més eficaç en la difusió de les idees revolucionaries que no les composicions realistes.
    16. 16. CARACTERÍSTIQUES <ul><li>Factors que afavoreixen la seva aparició a mitjans del s. XIX: </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Implantació definitiva de la burgesia </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Positivisme filosòfic (Zola, Dickens...) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Problemes socials de la industrialització </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848 (no temes polítics, sí socials) </li></ul></ul></ul></ul><ul><li>Negació a idealitzar les imatges </li></ul><ul><li>Home i dona representats en les feines quotidianes (Tema molt freqüent: La fatiga) </li></ul><ul><li>Màxims representants: </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Jean François MILLET </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Goustave COURBET </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>A Catalunya: Marià FORTUNY o Joaquim VAYREDA </li></ul></ul></ul></ul>
    17. 17. El realisme: un mirall en el camí El realisme és el corrent artístic, especialment pictòric i literari, de mitjan del segle XIX, que es defineix per voler representar la realitat immediata tal com és, sense embellir-la. La influència del cientifisme i l’aparició de la fotografia són factors determinants en la definició de l’estètica realista. El moviment realista, nascut a França, s'estengué arreu. Els principals representants del realisme pictòric foren Gustave Courbet (1819–1877), Honoré Daumier (1808–1879) i Jean François Millet (1814-1875). El realisme vuitcentista català té un representant molt primerenc: Ramon Martí Alsina (1826-1894), que conegué a París l'eclosió del moviment i n'importà l'estil. A la dècada dels anys setanta alguns dels seus deixebles, com Joaquim Vayreda (1843-1894), en difongueren el mestratge.
    18. 18. “ L’estudi del pintor” 1854-1855 Courbet
    19. 19. ENTERRAMENT A ORNANS G. Courbet. 1851. Oli (314 x 663 c m). M. del Louvre, París
    20. 20. Anàlisi de l’obra LA COMPOSICIÓ: Els personatges estan ordenats com en un fris de línia zigzaguejant: tots són de la mateixa grandària i no n'hi ha cap que sobresurti als ulls de l'espectador L ’enterramorts, la fossa i el gos L 'estament clerical i la representació judicial L es ploraneres
    21. 21. L’enterrament d’Ornans , un enterrament real. <ul><li>Courbet tracta el tema de la mort (tan estimat pels romàntics) sense drama ni expressions de patiment: realisme contra sentit romàntic de la mort. </li></ul><ul><li>Va pintar “L’enterrament...” a la seva vila natal Ornans i va utilitzat els seus veïns i familiars com a models. Segons escriu en una carta a un amic “Tothom vol sortir..i no els podré complaure a tots..” </li></ul><ul><li>És un retrat col·lectiu, d’una comunitat que es congrega per donar l’últim adéu a un dels seus, un acte social com un altre. </li></ul><ul><li>Courbet pinta l’escena tal com és, no pretén ser satíric, ni fer crítica política, ni resultar transcendental, ni anticlerical . És un enterrament real. Pensem que Courbet va comentar de “El entierro del conde de Orgaz” del Greco que la part que li interessa és la inferior del quadre on hi ha una realitat tangible. “No puc pintar un àngel, perquè mai n’he vist un..” </li></ul>
    22. 22. COMPARACIÓ D’ AQUESTES DUES OBRES 3,15 x 6,68 480 x 360 Fixa’t en els elements següents: les dimensions i la distribució de l’obra; les unitats-grup que es presenten; el cel; els pilars que suporten l’obra; la llum; la societat que ens mostra; el clergat; les actituds dels assistents; el joc de les mans i el seu significat; la creu, els nens, els primer terme. Crom creus que reflecteixen el concepte d’art que podien tenir els pintors del segle XVI i els del segle XIX ?
    23. 23. “ El entierro del conde de Orgaz” El Greco, 1586-1588
    24. 25. Distribució dels personatges i color <ul><li>Les figures, així disposades de manera horitzontal, ens recorden un fris de l’antiguitat. La disposició dels personatges (al costat del forat per la caixa, que envaeix l’espai de l’espectador) no té en compte jerarquies socials i els veïns més humils es barregen amb les autoritats del poble. </li></ul><ul><li>Aquesta composició va ser acusada “d’indigna” de “caricaturesca” i es recrimina a Courbet la lletjor dels personatges. De fet, el mateix Delacroix va dir “això ja no és una festa pels ulls , si no que és l’enterrament del Romanticisme”. </li></ul><ul><li>La llum del quadre correspon a la matinada i il·lumina els personatges de manera real. La gama de colors és reduïda , com solia ser en aquestes cerimònies hi predomina el negre, només animat per les vestiments dels capellans i les còfies de les ploracossos. </li></ul>
    25. 26. <ul><li>El crucifix s’aixeca al fons , com un element més de la cerimònia ( no el més important) per sobre d’un grup que la segueix amb diferent interès. Els escolanets estan distrets, com a nens que són </li></ul>
    26. 27. <ul><li>Les dones ploren el difunt. Algunes segueixen el cerimonial amb més atenció que altres que estan parlant entre elles. </li></ul>
    27. 28. “ Bonjour monsieur Courbet”
    28. 29. “ Els picapedrers” Courbet
    29. 30. “ Les garbelladores” Courbet
    30. 31. Altres obres El taller del pintor o Al·legoria del món real . 1855, 361 x 598 cm A la dreta, els amics de l’artista,; al centre el pintor i la seva musa; a l’esquerra, els miserables i els qui viuen explotant la misèria. Aquest darrer grups, de colors obscurs i textura solta, exposa de manera ben directa els objectius del realisme Bon dia senyor Courbet . 1854 Autoretrat
    31. 32. Les dorments o Peresa i luxuria o Les amigues Oli (135 x 200 cm) Museu du Petit Palais, Paris
    32. 33. Altres obres del mateix tema Ingress; Odalisca amb esclau Albert Bierstadt : Nimfes A. Cabanel: Naixement de Venus
    33. 34. “ L’origen del món” Courbet
    34. 35. “ Les mortalles de la difunta” Courbet
    35. 36. Altres autors. Honoré Daumier <ul><li>Pintor i litògraf ( en va fer més de 4000) es va especialitzar en caricatures en les que satiritzava cruelment els monàrquics, bonapartistes i polítics en general. Per això i la seva implicació en la lluita social, fins i tot va patir presó. </li></ul>
    36. 37. Honoré Daumier Va orientar el seu art cap a la sàtira i la caricatura política. Tenia l’objectiu d’exaltar una realitat que oprimia els humils, ressaltant-ne els aspectes més sòrdids. Deformava les figures, acostant-se així al que seria, més endavant l’expressionisme. 1863 La rentadora
    37. 38. “ Incident al carrer Trasnonain” litografia de Daumier, explica l’assassinat de tota una família obrera per la nit. Se’ls acusava d’haver disparat contra un soldat
    38. 39. “ Vagó de tercera” Daumier
    39. 40. “ La sublevació” Daumier
    40. 41. Rosa Bonheur <ul><li>Dona singular , estranya triomfadora en un món d’homes, va pintar figures d’ animals amb més veracitat que ningú. </li></ul><ul><li>Vivia sola, fumava contínuament( per escàndol de molts) i vestia pantalons ( pel que va necessitar un permís de la policia), estudiava les anatomies dels animals i els quadres de cavalls de Gericault. </li></ul><ul><li>Els seus paisatges ens parlen d’agricultura , de treball dur, de bous que la fan possible, elevant aquest tema humil a la categoria d’art. </li></ul>
    41. 42. “ Bous llaurant a Nivernais” Rosa Bonheur
    42. 43. “ Gos” Rosa Bonheur
    43. 44. Jean François Millet ( 1814-1875) <ul><li>Nascut a Normandia, fill d’una família camperola, va optar per una vida tranquil·la al camp amb els seus catorze fills. </li></ul><ul><li>Pinta uns agricultors humils però dignes que accepten els seu lloc al món . Profundament religiós algunes de les seves millors pintures mostren els pagesos en el moment de recolliment de la pregària. </li></ul>“ Les espigolaires”
    44. 45. Jean François MILLET(1814-1875) Vinculat a la terra que treballava per subsistir Només troba la senzillesa i la calma als boscos i camps Esperit de fraternitat humana (treball comú a tots) Allunyat de l’efectisme i teatralitat dels romàntics LES ESPIGADORES Oli sobre tela. 83,5 x 111 cm Museu d’Orsay (Paris) Les espigadores, de Seurat
    45. 47. Millet vs Van Gogh La migdiada, 1866 La migdiada , 1866
    46. 48. Altres obres Pastoreta amb el ramat L’esventador Visió descarnada i dura de la vida rural, en front als “pastiches&quot; edulcorats que estaven de moda. El forn de pa Fent mitja
    47. 49. “ L’Àngelus” Millet
    48. 50. L’ Angelus. Millet-Dalí 1857-59 ; (55.5 x 66 cm) M d’Orsay
    49. 51. “ Sembrant patates” Millet
    50. 52. “ La primavera” Millet
    51. 53. Jean Baptiste Camille Corot 1796-1875 “ Tívoli”
    52. 54. <ul><li>Va començar a pintar`professionalment als vint-i-sis anys . Després d’una estada de tres anys a Itàlia torna enamorat sobre tot de la intensa llum del mediterrani i a partir d’aquell moment els seus paisatges intenten sempre recrear-la, amb les seves variadíssimes games de colors. Va ser el pintor més capacitat del moment per distingir més de vint tons de blanc ( entre el més pur i el grisós ). Els seus paisatges i estil de colorisme va ser molt imitat, fins i tot en vida del pintor. Els seus camps, camins i pobles solen estar deserts. </li></ul>
    53. 55. “ Ciutat (Roma)” de Corot
    54. 56. “ Roma” de Corot
    55. 57. “ La catedral de Chartres” Corot
    56. 58. Escola de Barbizon La Escola de Barbizon de pintura (1830-1870) va ser el conjunt de pintors francesos reunits entorn d’aquest poble, proper al bosc de Fontainebleau, on els artistes d'aquest cercle van arribar a establir-se. El fet que els pintors de Barbizon deixessin París per a refugiar-se en un petit poble ja és una actitud d'oberta oposició al sistema vigent, no només en l'àmbit plàstic, sinó també en l'ordre social. Els pintors de Barbizon van ser part del Realisme pictòric francès, que va sorgir en reacció al més formalista. D’alguna manera es pot considerar precedent de l’Impressionisme Corot, Rousseau i Millet en són els membres més reconeguts.

    ×