• Save
les coses
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

les coses

on

  • 1,878 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,878
Views on SlideShare
1,877
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 1

http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

les coses Presentation Transcript

  • 1. Les coses de la Les coses de la Pepeta Pepeta 8 Categories Elisabet General [70] jginer2006 | 15 Març, 2007 21:51 POESIA? [0] ELISABET Poesia [0] altres [0] Has oblidat l'aigua que t'embolcallava Enllaços Els meus blogs en el teu minúscul univers, Ciències de i apaivagava els sons de la tempesta, 4t Eso l'hora dels desigs insatisfets Blog Física 1r Batxillerat i de rialles. Que bé n'estaves en el teu petit espai tebi i fosc, giravoltan, mirant amunt, mirant avall. A vegades començaves a picar... un cop, un altra cop, un darrera l'altra insistent, sense parar, mostrant-me una rebeldia que jo percebia en cada pic. Lamento tant haver plorat tant i tant, quan la mort em confonia, http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (1 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 2. Les coses de la Pepeta quan mirava el cel blau des del el corredor de ciment i fulles d'heura. Intentava fer màgia, canviar la mort per la vida, la soledat pels jocs d'infantesa. Volia que el temps s'aturés en algun dels molts moments, qualsevol era bo si roda parava. Al cap davall el teu món no era tant impenetrable com jo em creia. Jo et sentia a través de silencis entretallats per cops i tu per sanglots que te inquietaven el son. Qui sap... potser per això fuetejaves tant. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 15 Els metges d'urgències del Pius: desconeixedors del dolor? jginer2006 | 29 Gener, 2007 10:32 http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (2 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 3. Les coses de la Pepeta El divendres quan vaig arribar a Valls, a casa de ma mare, em fer llegir un escrit de les Gralles, jo, la veritat, no volia llegir res, i menys quan vaig veure aquelles lletres tant "super" petites i tantes. Davant la seva insistència no em va tocar més remei que llegir-lo, quan vaig acabar vaig pensar que no l'havia d'haver llegit. Quina ràbia tant gran sentia, l'escrit tractava del meu tema preferit, la mort i el sofriment previ a la mort, aquest sofriment que només els metges, si volen, ens poden estalviar i sembla ser que molts no estan disposats a fer-ho. Què ensenyen als metges per a que siguin capaços de negar l'auxili a una persona que està passant per les seves últimes hores i estava rabiant com un gos de dolor? Què els fa fer fora de l'hospital a un malalt que pateix i només vol trobar consol al seu patiment? la incompetència? la ignorància? la falta de humanitat? I jo em pregunto, no seria més fàcil compadir-se del seu dolor, i malgrat ser un metge inepte, fer mans i mànigues per buscar altres professionals capaços de donar allò que un moribund necessita? així podria compensar la seva ineficàcia, amb la bondat, amb el desig d'ajudar, amb el desig de ser el que és, un metge que vol fer bé la seva feina, perquè els malalts no són coses, ni tan sols són persones normals, els malalts són persones especials, que s'han fet petites, molt petites i quan arriben aquest lloc, cap on tots caminem, necessiten ser molt grans, encara que sigui amb l'ajuda de grans professionals de la medicina. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 23 Desil·lusió jginer2006 | 08 Novembre, 2006 09:48 Sembla ser que ara alguns polítics estan preocupats per l’abstenció. De veritat que ho estan? O és que viuen en un altra món? No s’adonen de la desil·lusió, de la frustració en que viu la gent. No hi ha res a votar, res – Jo tenia previst anar a fer un vot nul, però no em van quedar energies ni per això -. No hi ha ni un sol partit que valgui un duro, només el dels desil·lusionats. Alguns polítics només viuen pendents d’enfrontar uns poblants de la Península Ibèrica amb uns altres de l’altra punta, a base de mentides i calumnies – evidentment a aquests no els votaré mai, primer m’haurien de demostrar que saben fer altres coses -, però poc els importa el que de veritat neguiteja a la gent, la inseguretat, la feina, la violència entre els joves... I ara per acabar d’adobar-ho, un nou càrrec, el de vice-president, un sou més, un paràsit més. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 13 http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (3 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 4. Les coses de la Pepeta Quin riure! jginer2006 | 06 Novembre, 2006 09:51 Quan m’he assabentat que Carod apostava pel tripartit, m’he posat a riure de forma boja tota sola. No podia parar. No sé si en realitat reia per no plorar, ja se sap, a la tardor tot t’afecta més del compte. Hi ha estones que encara em ve un riure difícil de controlar. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 14 Tardor jginer2006 | 04 Novembre, 2006 19:24 A la tardor les fulles cauen i omplen el terra de la masia de color marró-grog , que m'he d'afanyar a escombrar i escombrar. Malgrat això les roses fragmenten l'essència de la tardor, escampen pètals de color per sobre el marró del sòl. http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (4 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 5. Les coses de la Pepeta És maco passejar a la tardor, sembla que em parli de coses de mi mateixa que no sé. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 43 Educar o ensenyar? jginer2006 | 02 Novembre, 2006 19:40 Quan jo vaig començar a treballar ho vaig fer com ensenyant, ara he passat a la categoria d’educadora. A qui se suposa que he d’educar? Als pares i mares dels nois que tinc d’alumnes? Potser als seus avis? Com puc educar a trenta-un nois i noies que no tenen cap classe d’educació, bé, potser exagero, n’hi han alguns que si que en són d’educats, però aquests poquets tenen poc pes quan un setanta cinc per cent de la classe fa el que els passa per les parts nobles. Us podeu imaginar un examen on tots els alumnes ( un 90% repetidors) em parlaven simultàniament i volien que els digues que havien de posar. Si algun sabia alguna cosa ho anava dictant al company del costat, del darrera, quan no ho feien amb el company de l’altra punta, i quan els deia que em donessin l’examen, l’agafaven fort i em cridaven: “ no, no me’l prenguis”, mentre els altres reien a “grito pelao”. Altres a cada paraula meva m’anaven ridiculitzant. Algunes s’enfadaven quan els exigia que em donessin l’examen perquè es passaven l’estona parlant i es queixaven dient-me: “Però si jo em porto bé, pren-li als que criden . Jo no en tinc la culpa si no saps controlar la classe.” , això mentre m’anava cridant. Des http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (5 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 6. Les coses de la Pepeta de quan cridar a la professora i copiar és portar-se bé? Vet aquí que me passat l’estona pensant, que collons faig aquí, guanyant-me la vida d’aquesta forma tant miserable? Són humans/nes aquest xiquets/es? Els professors/es em esdevingut l’escòria de la societat, ens tenen per uns desgraciats. Mentre tant els politicutxos de torn ens donen pel cul. Si uns ho fan malament els altres ho fan pitjor – i pot haver pitjor que els socialistes?- . En fi, avui me sentit com en una pel·lícula americana, es clar, jo era protagonista del mal son. Intentar ensenyar és el pitjor que pots fer, i més si et toca donar classes a la tarda, de què serveix aprendre res? Jo fa anys que no puc ensenyar res, encara segueixo intentant-ho Alguns són autèntics iaios, però mentre estan allà, fent tota classe de malifetes, no els cal anar a treballar. Mentrestant els pares estan contents perquè tenen els fills col·locats, i els clar, no els han d’aguantar ni educar. Un dia vaig sentir una senyora per la tele que deia :” Uy ya tengo ganas que empiecen las clases, ya no puedo soportar mas tenerlos en casa”. I eren els seus fills! Em vaig quedar de pedra! Deu ser que a ella no li paguen per aguantar-los. Sentir-te insultada, menyspreada, degradada com a persona és el pa de cada dia, per això em paguen? A vegades penso que m’hauria d’unir a una banda de silenciosos, em guanyaria bé la vida i si m’enganxessin en tornarien a deixar de seguida. Som tants i tants els professors/res frustrats, i a sobre encara hem de veure que ens responsabilitzen de la violència, i de les agressions que hi ha dia a dia, A SOBRE QUE LES PATIM EN PRÒPIA CARN. Tant difícil és respectar a les altres persones? Una vegada una gitana em va dir: “Has tenido unos buenos padres que te han sabido educar” , crec que la va encertar de ple, això si, no sé com s’ho va fer, però sense voler jo, va aconseguir que li dones vint-i-cinc euros. I és que l’educació és el tot de les persones, però aquesta feina és la gran responsabilitat dels pares. Als professors se’ns hauria de retornar la nostra antiga feina, la d’ensenyar a trobar respostes a les preguntes que la vida ens presenta, a pensar, a expressar... General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 19 Era racisme? jginer2006 | 17 Octubre, 2006 18:20 http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (6 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 7. Les coses de la Pepeta El meu home quan ha arribat de treballar m'ha dit que uns quants alumnes de l'institut de Les Roquetes han atonyinat a la porta de l’institut una altra alumne marroquina. Li han estirat els cabells... li han deixat un ull morat... i jo em pregunto: de què serveix tanta crueltat? han apriat alguna cosa? La seva mare, quan ha vist el que li han fet, també plorava, i quina mare no ploraria veient una filla víctima de la ira, d’una violència inútil. Jo també sóc mare i se’m fa insuportable pensar que una de les meves filles fos víctima de tanta covardia. Sento un profund menyspreu per aquest xiquets i xiquetes que no ha sigut capaços de controlar la seva ràbia, el seu odi. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 21 Passat present jginer2006 | 11 Octubre, 2006 16:01 Des de la tribuna sense cortines veig el riu de les tardes de plata enmig la pols, les llàgrimes i els mosquits. Somio amb el seu reflex càlid fred, darrera meu, al final del corredor fosc, s'hi amaga un jo inexplicable, ocult entre les parets buides, els silencis forçats, que festeja l'aniversari d'un temps incert, http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (7 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 8. Les coses de la Pepeta recordant la portalada d'una església quotidiana abans, passat ara. L'estança, la mateixa en aparença, però... altra gent, altres pensaments immiscibles amb els meus, tal vegada, o... potser no, potser sempre canviant, per convergir algun dia en el meu jo. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 45 HALLELUJAH. Què significa: "Baffled king Composing"? jginer2006 | 04 Octubre, 2006 16:26 · Què sinifica exactament: "Baffled king Composing" (no vull traducció literal, per això ja hi ha els traductors)? Què significa músicalment "The minor fall" i "The major lift"? http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (8 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 9. Les coses de la Pepeta General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 40 ALGUN DIA SEREM SUFICIENTMENT CIVILITZATS COM PER PODER EXPRESSAR-NOS LLIUREMENT? jginer2006 | 30 Setembre, 2006 18:02 Ara ja no cal que siguin els governants del teu país, o l'altra gent que n'és habitant, els únics que et poden amenaçar de mort si expresses alguna cosa contraria a les seves creences, ara el perill pot venir-te de totes bandes. Ara que els mitjans d'informació estan tant estesos i la http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (9 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 10. Les coses de la Pepeta informació arriba tant ràpidament a qualsevol punt del planeta, jo tinc molta por d'expressar el que penso sobre determinades coses que passen pel món, perquè temo que el que pugui escriure aquí, en aquest bloc que no llegeix mai ningú, tret de jo, i el meu marit, pugui traspassar de manera infortunada la intimitat que té en algun sector d'un disc dur. Tinc por de que pugui passar res dolent als meus o a mi, i em fot, i molt, no poder dir, de forma clara, que alguna persona, amb qui no combrego, té raó quan diu el que diu, encara que, segons ella, no ho pensi. És lícit defensar-se de falses acusacions amb la violència? O només es tracta de reafirmar-se en el que tenen de cert unes acusacions que realment no són falses? No cal estar a Cuba per a tenir por d'expressar-se lliurement, sinó, només cal preguntar-ho als cents (o mils) de cubans que viuen per aquí i per allà i que temen als espies cubans i a les represàlies que poden recaure sobre ells o les seves famílies. N'hii ha prou en estar en un racó d'una habitació, davant un ordinador, per tenir por d'expressar- se. Hem evolucionat molt en algunes coses, pro poc en altres, gens en la llibertat d'expressió. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 23 Atzar jginer2006 | 28 Setembre, 2006 21:55 He triat algunes paraules a l'atzar per intentar recomposar-les : compendi, galerada, banyut , disbauxat, esverament, irracional, frondós, destacat, brivalla, desfalca, guillotina , ornat, encaterinar-se, guineu, escarola, esquirol, relaxar, ferir , encís ,amarg, patir, espera, caminar, moure's, ser , bonic (ja me cansat d'aquest joc!) Compendi en galera d'un banyut disbauxat per l'esverament irracional i frondós. http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (10 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 11. Les coses de la Pepeta Destacat brivalla desfalca a cop de guillotina qui ornat s'encaterina de la guineu, doncs l'escarola a l'esquirol relaxa abans de ferir-lo amb l'encís amarg. . i apart Per què patir, si res ens espera? per què caminar, si no en movem? potser serà bonic quedar-se al mateix lloc, sense respirar, sense viure, essent només pols, un rastre enmig les babes d'un cargol, i esperar, esperar una arrel que ens engoleixi amb paciència sàvia mentre dia rera dia surt el sol entre el plomall de les canyes. Llavors seria bonic, també, veure que som capaços de mirar el món des de molt amunt, amb condescendència i sense ira. http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (11 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 12. Les coses de la Pepeta I també, estaria tant bé que cada tarda poguéssim generar aquesta remor càlida que embolcalla a les ànimes afligides, els fa tancar els ulls i sentir-se bé per uns moments. Què bé estaria estar cada dia més, i més amunt, durant molts anys, i de sobte... un dia precipitar-nos al buit i no tornar a ser res, només pols, l'estela d'un caragol. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 16 Sóc viva! jginer2006 | 28 Setembre, 2006 18:20 Han passat dues hores i he aconseguit sobreviure, enmig del xivarri de la primera hora. A la segona hora gairebé caic fulminada de tant de demanar peres a l'om: fer un resum. Hàbitat, factors biòtics, factors abiòtics... Què és tot això? Com es pot fer un resum si no es pot entendre res del llegit. Com volaven els bolis, els regles i les ampolles d'aigua, i el pesat de sempre enganxat al meu costat suplicant per anar al wàter. Déu!, això és inaguantable. Les cames em suaven i jo només tenia angunia. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 19 És Horrorós jginer2006 | 28 Setembre, 2006 14:52 A veure que passa aquesta tarda. La tercera tarda de dijous, la meva tortura particular, personal http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (12 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 13. Les coses de la Pepeta i intransferible. Una tortura que es produirà quatre dijous al mes, des del setembre fins el juny- els dimarts es repeteix la tortura amb diferents persones -. He preparat molt de material per no haver que donar-los l’esquena, temo per la meva integritat! La setmana passada em van amenaçar i... aquí no passa res! A veure, a veure que passa avui. Més endavant potser tindrem televisor i vídeo, tant de bo sigui cert, així els passaré pel·lícules (encara que siguin de l’oest). Per què no pot ser una mica normal la gent? , educada, sensible, respectuosa, amb bons sentiment... En comptes d’això, només hi ha mala llet, si et puc dir imbècil... per què dir-te maca? És més divertit fer llançament de boles de paper que escriure. Per què posar-me a treballar si puc anar a escalfar una cadira i fotre’m de Déu i Maria Santíssima! Això pinta molt , pro molt malament, no sé pas si ho podré aguantar, si hi ha Déu, ell sap que intento mantenir la calma, pro el que jo no sé si ho podré fer per massa temps, com no canviï la cosa.....! General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 20 Intentant posar ordre al desordre jginer2006 | 27 Setembre, 2006 18:08 Al principi, al començar a treballar al setembre, vaig plena de bones intencions, tinc el propòsit de fer tantes coses! Després a mida que passa el temps se m’amuntega la feina. Que si les meves filles, que si les classes de guitarra, que si les obligacions casolanes, que si navegar per internet em captiva...i al final... res, de res! I jo que penso : “Un altra any serà!” En fi, què hi farem! Els anys se m’acaben i veig que totes les coses que vull fer no les podré fer. Però avui, si més no, he tingut una tarda productiva, he escrit coses als meus nous blocs, fa dies se’m va ocórrer la pensada d’anar posant les coses en un bloc, serà una manera de posar una mica d’ordre a les coses que faig, perquè de CDS jo ja n’omplo, però no em serveix de gran cosa perquè després ho torno a escriure, ja que buscar el que escric és més difícil que tornar-ho a escriure. Mai no trobo res! És el caos!. De fet necessito una secretaria o un programa intel·ligent que m’ho classifiqui tot de manera que em sigui fàcil de buscar. Ara ja no en tinc de temps per escriure en aquest bloc, no sé si més endavant en tindré de temps, potser si la meva malaltia en torna a fer la guitza, encara que espero que no passi, que desaparegui, que marxi per sempre i no torni mai més General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 35 http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (13 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 14. Les coses de la Pepeta L'Aitor jginer2006 | 23 Juliol, 2006 22:31 Aquest cap de setmana he tingut una noticia desagradable. La meva germana ha trucat per telèfon, i desprès de fer les salutacions corresponents m’ha preguntat : “Te’n recordes de l’Aitor - com d’Aitors no en conec gaires de seguida he deduït que era el nen que anava a col·legi amb el meu nebot -?”, “Es mort, només obrir el diari local he vist la seva esquela.” La última imatge que en tinc de l’Aitor amb és la d’un nen de potser set o vuit anys, ara, probablement, si m’hagués creuat amb ell no l’hauria reconegut. Ara que ja tenia vint-i-un anys, els mateixos que el meu nebot. M’ha impressionat. No sé que li ha passat. De seguida m’ha vingut present la seva mare, només tenia aquest fill, vaja no sé si posteriorment va tenir més fills, se’n va anar a viure a fora, encara que no ho crec, no fa massa la meva mare va coincidir amb ella i imagino que li ho hauria comentat. La mare de l’Aitor de joveneta treballava a una botiga del meu carrer, així que durant temps la vaig veure sovint. Era una persona que coneixia de vista, res més. Crec recordar que va tenir un accident de tràfic i li van quedar algunes seqüeles. Ara les ferides seran més doloroses, ha perdut un fill. M’afecta pensar com a mare que era un fill que només tenia vint-i-un anys, que el més normal és que els pares marxem abans, i que així podem seguir veient-los créixer, fer-se grans, madurs..., que quan morim ja hem viscut tot el que calia viure dels fills. Com a mare que ha perdut un fill jove, que deu se aixecar-se cada dia i veure que no hi és? Saber que aquells moments i situacions que tota mare vol pels fills ja mai podran ser, amb tota certesa. De l’Aitor recordo que en una celebració d’aniversari, la seva mare havia convidat uns quants nens de la seva classe. La experiència es veu que no va ser gaire bona, una mica més li desmunten la casa i es veu que un dels nens va decidir penjar-se del llum en “plan” Tarzan, cosa que va provocar el determini de la mare de no celebrar més festes. La situació en certa manera no deixa de ser còmica, encara que s’entén clarament l’enfado de la mare. Tot això ha passat, com tot, només puc desitjar agraïment a l’Aitor per formar part, d’alguna http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (14 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 15. Les coses de la Pepeta manera, del meu record, del record de persones que estimo. No puc desitjar-li res a ell, perquè no crec en el més enllà, només crec que és una il·lusió en la qual uns hi creuen fermament i a altres ens agradaria que fos, per així poder retrobar-nos amb els que ja fa temps van marxar i trobem tant a faltar. Adéu Aitor! General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 34 Roma jginer2006 | 16 Juliol, 2006 22:57 Acabo d’arribar de Roma, És una ciutat preciosa, llàstima que molts joves romans no ho saben o no se n’han adonat. Hi ha zones on les façanes estan atapeïdes de pintades, gens artístiques, per cert. Hauria de cert capaç d’explicar coses molt interessants de Roma, però m’estan acrivillant els mosquits..., i dels mosquits de Roma més val que no en parli, els molt mal parits semblaven uns sants, però a mida que passaven els dies les seves picades augmentaven de diàmetre, de volum i color. En una setmana he vist moltes coses, però n’hi havia tantes per veure que m’han faltat dies per veure’n més. Això si, he caminat amunt..., avall..., m’he cansat com un ruc. He patit l’eufòria Romana de la final del campionat de futbol, vaja que la via on teníem l’apartament que havíem llogat era un rosari de cotxes d’on sortien crits, peus, cames, caps..., tota la nit de diumenge, i l’endemà o l’altre -no ho sé ben bé, he perdut la noció del temps- un altra cop la celebració, amb els jugadors, és clar. Refotuts mosquits, m’estan mortificant, veig que en els dies que he estat fora hi hagut un augment considerable d’aquests organismes, o és que m’he tornat més apetitosa? Plego, ja no ho puc aguantar més! General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 40 http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (15 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 16. Les coses de la Pepeta La Mar jginer2006 | 04 Juliol, 2006 18:50 Ja hi sóc, i ara el temps ha de passar com el vent que traspassa les branques ja nues. El mar; on és el mar blau? Només hi ha una densa broma que l'entela. El mar; on és el seu murmuri amorós?. Només hi ha el silenci de la mort. El mar; on és la blanca escuma que l'acarona? Només hi ha l'espessa boira que l'esborra. El mar; blau..., blau..., verd, ja gris. El mar; on ets mar? On ets blava promesa? On ets mar? Tant sols ets uns essència imaginària; Ets això mar? Un somni mentider? La mar, la meva mare, la mare dels altres. Ja hi sóc, és temps de madurar, i tu, mare, ets tan lluny, tan irreal, http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (16 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 17. Les coses de la Pepeta tan somni dels meus somnis. Ets la meva mare i la mares dels altres. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 38 Vent jginer2006 | 04 Juliol, 2006 09:46 De vegades el vent parla, només cal callar i escoltar, De vegades el vent és la veu de qui no té boca. De vegades el vent és la única manera de sentir a qui no té veu. De vegades el vent ens contesta a les preguntes sense resposta. A vegades, callo, escolto el vent i sento que em parles. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 34 Nen jginer2006 | 03 Juliol, 2006 18:34 Vaig per un camí desdibuixat de còdols http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (17 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 18. Les coses de la Pepeta que em punxent com fulles d'atzavara i em travessen la sola de l'espardenya, tot i així intento eludir cada entrebanc i em dic: endavant! endavant! Visc en un món fosc i trist envoltada d'ombres i malediccions on l'amor es transforma en cendres que intento recompondre. Vaig conèixer un home que quan em mirava em feia sentir com una oreneta sobrevolant el prat. Quan parlava amb veu profunda feia que el meu cor dansés en comptes de bategar i al meu pensament només una única frase es repetia: " És l'home que jo vull" Ara, però, sé quina és la veritat, només era un nen, un nen desvalgut, http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (18 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 19. Les coses de la Pepeta un nen que necessitava la seva mare. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 36 Els Reis Mags jginer2006 | 30 Juny, 2006 15:58 Encara és molt aviat per pensar amb els Reis Mags de l’Orient. Però tot d’una m’han vingut al cap. Per què...? molt senzill, la meva filla petita s’està mirant Harrry Potter, quan en un determinat moment, el tiet dolentot d’en Harry diu que la màgia no existeix, a la qual cosa la meva filla contesta: “Si que existeix, sinó com s’explica la màgia dels Reis Mags?”. La meva filla petita va fer vuit anys al març, potser a aquesta edat la majoria de nens i nenes tenen molt clar que els Reis Mags no existeixen però les meves filles hi creuen amb una fe cega. La gran, que té deu anys, per sorprenent que sembli, encara s’ho creu. Aquest Nadal vàrem provar de dir li ho, que tot era mentida, malgrat que aquesta afirmació ja l’havia sentit repetides vegades entre els companys de l’escola, va refusar, amb els ulls plens de llàgrimes, la nostra confessió. Jo no podia parar de riure, amb els ulls plens de llàgrimes per l’emoció. Al cap i a la fi les olles se semblen a les cassoles, si no del mig de les vores, quan jo era petita em va passar exactament el mateix, imagino com tants altres nens i nenes. Ho recordo com un dels grans tràngols de la meva vida, es clar que n’hi hagut d’altres molt més grans, però ara intento enfocar-ho des del punt de vista d’un nen o nena. Les meves filles mig any abans que arribin els Reis ja es posen pesades pensant en els regals, sovint penso que el que els fa més il·lusió en si no és el regal, si no el fet que aquest regals els porten uns homes misteriosos i màgics que no es deixen veure quan els deixen, i que estan a tots els pobles simultàniament, cosa que és inexplicable des del seu punt de vista. Hi ha nens i nenes , em sembla a mi, que els fa una certa alegria descobrir l’engany dels Reis , se senten com si haguessin atrapat als pares in fraganti amb una mentida, llavors, es clar, els falta temps per anar-ho a xerrar als altres. No és el cas de les meves filles Repetides vegades em pregunto de què serveix aquest engany, per què donem una il·lusió que desprès prenem sense cap classe de contemplació. La resposta que moltes vegades trobo a aquesta pregunta és que els adults som uns egoistes, la única intenció en l’engany, no és pensant amb els petits, si no em nosaltres mateixos, volem tornar a viure la nostra il·lusió a http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (19 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 20. Les coses de la Pepeta través de la seva il·lusió, i desprès... el desengany. Pensar que la meva filla gran es resisteix a deixar de creure amb els reis, i que dintre d’un parell d’anys estarà a la pubertat i que dintre d’un parell d’anys més serà una adolescent i..., tot això suposa deixar enrera la innocència d’un infant, la ingenuïtat amb que es creuen tot el que els diu. I de nou perdre de vista quan jo era xiqueta, deixaré de veurem a través de les meves filles, perdre de vista aquells grans moments que van suposar ser petita. Això penso que deu passar-li a molta gent, sempre i quan s’hagi tingut una infantesa feliç. l General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 28 MIratge jginer2006 | 28 Juny, 2006 19:08 Avui he mirat cap l' horitzó, hi he vist dos arbres en un hivern perpetu, O potser, el que he vist era un simple emmirallament del meu pensament? General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 38 Jo no sóc jo jginer2006 | 28 Juny, 2006 07:48 Jo no sóc jo quan vaig pel carrer i res del que veig m'agrada. Jo no sóc jo quan no puc riure amb els que m'estimen. http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (20 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 21. Les coses de la Pepeta Jo no sóc jo quan no m'emociona la cançó d'un nen. Jo no sóc jo quan no m'esborrono en passar-me la mort pel costat. Jo no sóc jo quan oprimeixo les paraules que vull dir i no dic. Jo no sóc jo quan deixo de recordar es que eren part de mi i ja no hi són. Jo no sóc jo quan nego la veritat i converso amb la mentida. Jo no sóc jo quan tant sovint no sóc jo. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 32 Per què esperar? jginer2006 | 27 Juny, 2006 08:27 Ara una línia vermella em frega, al final em travessarà i no em caurà ni una gota de sang. Només en cal esperar. No puc decidir ni actuar sobre el que no veig, quin neguit em produeix això. No puc lluitar contra el invisible. Només em queda esperar. Tants pocs camins i tants alhora que no sé quin triar. Potser és que no hi ha camí, no hi ha res a http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (21 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 22. Les coses de la Pepeta triar. Simplement he d'esperar. Intento empassar-me les llàgrimes fins que, de tantes com en tinc, les expulso abans que m'ennueguin. Mentrestant les faig esperar. Intento enganyar-me una i mil vegades, faig com tothom o com una gran part de la humanitat, perquè jo també sóc humana. M'enganyo mentre espero el gran moment, que no sé si arribarà aviat o tard. Sigui com sigui, quan arriba mai s'ha d'esperar. I ara a mi en manquen les forces per seguir escrivint, per seguir parlant, per seguir fent res de res perquè jo no en sé d'esperar. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 45 Coses que passen jginer2006 | 22 Juny, 2006 07:18 Coses que passen pel desencant des de la regència, un embussament que cal afrontar, desmuntar per avaluar la debilitat. Coses pròpies per arxivar amb compressor, per claudicar per sobre del rebel, amagar-se a l'exili improductiu, des del pendent punxant.. Coses per encrespar-se resignat, esperonar l'embalatge capritxós http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (22 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 23. Les coses de la Pepeta d'un planyívol camí amb balandreig, un guany dictaminat per prescripció. Coses que passen, passen i no paren de passar. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 58 Adéu Maragall! jginer2006 | 21 Juny, 2006 15:01 És depriment veure com totes les decisions del que passa a Catalunya es prenen a Madrid, per què volem l’estatut si al capdavall de tot, qui té l’última paraula són aquestos de Madrid? M’esborrono al pensar que a Catalunya hi pugui haver mai un president anomenat Montilla, el Molt Honorable President Montilla! Un personatge tant gris, tant mediocre. Per què al partit Socialista Català no li diuen clarament el nom que li pertoca? (Partido Socialista Obrero Español, per si hi ha algú que no li queda clar) General " Comentaris (3) " Retroenllaços (0) 50 La Batalla del pont de Goi jginer2006 | 20 Juny, 2006 06:24 Es veu que durant la batalla del pont de Goi, a Valls, que va tenir lloc el 25 de febrer el 1809, al molí que hi havia allí hi havia uns avantpassats meus que en feien de masovers, la dona estava prenyada i tenien una filla – la meva mare en cap moment m’ha sabut precisar de quina edat, més o menys -, el cert que les coses anaven mal dades i van decidir amagar a la xiqueta a dins una bota, sembla ser que a ella no li va passar res , però la dona va ser violada per alguns d’aquells animals francesos i aquella mateixa nit va parir tres criatures (quin espant!). Alguna d’aquestes criatures, que van tenir un mal començament, o be la nena més gran, són el meu rebesavi o rebesàvia, això no ho sé, caldria que ho comprovés, potser anant al registre http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (23 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 24. Les coses de la Pepeta parroquial, que sé jo! El meu besavi, pare de la meva àvia materna, net d’aquesta família de masovers, es deia Josep Bofarull Genius. Quan vaig estar a Paris i vaig veure el nom de Valls a l’Arc del Triomf, que rememora totes les batalles guanyades pels francesos, em va fer una sensació estranya, no sé, que uns avantpassats meus, un fet històric com aquesta batalla, l’haguessin viscut tant de prop, i que ara sigui recordat amb el nom de Valls escrit sobre un monument que veu milers de gent. General " Comentaris (1) " Retroenllaços (0) 28 Silenci jginer2006 | 20 Juny, 2006 05:19 Camines confinat a la vasta ombra dels pins, camisa de franel·la amb quadres blancs i negres, et veig des de la clariana grisa entre el fi plovisqueig, ocupat buscant sense fi entre la pinassa, indiferent a la meva mirada insistent. M'adono, una vegada més, que entre els nostres móns només hi ha silenci i tu ho negues alçant la vista del terra i mirant-me. S General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 23 http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (24 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 25. Les coses de la Pepeta dilluns 19 de juny jginer2006 | 19 Juny, 2006 15:57 Travessar la brutícia amb creença discernible, amb la breu i aura bufada pel canyar incommovible, seguint passes hàbils i agosarades pel desconegut abisme del deliri, sense deixar que cap fum em deturi. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 49 Escriure perquè si jginer2006 | 16 Juny, 2006 12:15 Parlar no és escriure. A mi sempre em diuen: “Es que hablas muy de prisa, y no te entiendo”. Ho diuen per dir, perquè el que els explico no els interessa per a res, per el pur plaer de dir quelcom, no poden estar callats, és demanar l’impossible. Bé, com sempre me’n vaig del tema, és inevitable, ara ja no sé ben bé que volia dir. Escriure no és parlar ( això és una obvietat!), escriure a mi em costa un ou, primer escric, desprès he de passar el corrector, perquè una va acabar el COU amb el castellà (español) aprovat per caritat, per culpa de les faltes, sí, sí, el castellà perquè la única llengua que vaig fer escrita a l’escola va ser francès i castellà, de parlar- les poc, això també cal dir-ho. En canvi el català el parlo tant com vull ( ha, ha.... quin fart de riure!). Bé, com deia escriure no és el mateix que parlar o... potser ho he dit a l’inrevés, és igual, suposo que és equivalent. Quan parlo sembla que tot està ben dit , el subjecte està al seu lloc, també el verb i els complements, però quan escric, renoi!, que si aquesta frase ara no s’entén, que ara no sé si va amb b alta o amb v, que si aquesta paraula no és prou catalana... “venga” agafa el diccionari i comprova-ho (sort d’internet que té de tot), vaja que per escriure quatre ratlles m’estic un futimer de temps. I jo sóc tant xula que quan em diuen: “És que no se com escriure-ho”, tinc la barra de dir-los, doncs escriu-ho igual com m’ho expliques a mi. Per què em prenc la molèstia de fer quelcom que em costa tant? deu ser pur masoquisme o sentit de l’obligació? Potse per no quedar-me rovellada. En realitat sóc com els meus alumnes, no sóc capaç de llegir tres línies seguides d’escriptura, deu ser per culpa de la vista cansada i que no http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (25 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 26. Les coses de la Pepeta sé mai on paren les meves ulleres? Afortunadament encara sóc capaç, fins un cert punt, d’entendre el que llegeixo, cosa que normalment no els passa als meus alumnes, als exàmens m’he de col·locar al seu costat i fer traducció simultània, d’escrit (visual?) a sonor, i llavors, si saben la resposta, es clar, intenten escriure-la, que la saben però no saben com escriure-la. Més tard, jo, que tinc les meves dificultats per llegir ( una mandra intel·lectual inexplicable!) he d’intentar desxifrar el que hi diu, sovint he d’imaginar el final de les frases inacabades –“però si tu ja saps que vull dir”-, corregir les faltes d’ortografia que conec, i això trenta vegades seguides per grup – de tant en tant me n’enduc una grata sorpresa, això, molt de tant en tant - . En fi, que escriure és molt difícil, jo el que necessito és un programa que a mida que vaig xerrant vagi escrivint, a veure que xurro sortiria? Aquí en aquest blocs veig alguns que escriuen, tant fàcilment, a pèl, uns post que jo sóc incapaç de llegir, perquè cada cop em costa més de llegir. A vegades em dic, has d’intentar ser més culta i llegir, així quan estiguis amb desconeguts tindràs alguna cosa de que parlar, perquè les meves converses només es limiten a coses domèstiques, que si he d’anar a comprar, que si em fan falta unes sabates..., a coses relacionades amb la informàtica, i es clar, segons amb qui topes aquesta conversa, que a mi m’agrada tant, pot ser molt avorrida, vaja, que la meva incultura fa que tingui poques coses de que parlar. A mi en realitat m’agrada parlar per parlar, parlar per no dir res, com a la majoria de gent, és quan més bé m’ho passo. I “lo” d’escriure és una complicació per la majoria de mortals, sinó ho podria explicar la meva àvia, que no sabia ni escriure ni llegir, als vuit anys ha estava treballant a la fàbrica, de contar en canvi en sabia molt, que la pela és la pela. Uf! Potser que pari d’escriure, total per no dir res. I és que quan m’hi poso no veig el moment d’acabar, i això per no dir res. General " Comentaris (1) " Retroenllaços (0) 42 poca cosa jginer2006 | 16 Juny, 2006 07:14 Tinc poca estona per dir res. Aviat començarà l’activitat i s’acabarà la tranquil·litat I qui en vol de tranquil·litat? Estava llegint les neures d’un pobre desgraciat que sospirava per la seva dona, i es clar, des de fora és molt fàcil, si no val la pena capficar-s’hi!, més val buscar-ne alguna altre, sempre hi ha algú altre. La merda com més la remenes més pudor far, això és ben cert! http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (26 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 27. Les coses de la Pepeta Això ho dic des del punt de vista d’algú que no té problemes( ha ha!). Sinó a fruir dels moments llargs de silenci rera silenci, de converses en solitari, d’alegries sense compartir... Uf! Ara que em començava a inspirar he d’anar a preparar l’esmorzar a les nenes! General " Comentaris (1) " Retroenllaços (0) 24 Desig jginer2006 | 13 Juny, 2006 18:16 Darrera una barricada hi ha fusells d' incerta batalla. Crema el ble sense flama en tèrbol aire, El sofriment bat la defensa i arrasa la fortalesa. Brolla el desig, d'expressar, de desprendre's, de deixar-se. Encara que el temor a la nuesa empenyora l'anhel de mostrar-se. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 32 Pobre papallona! jginer2006 | 07 Juny, 2006 18:08 http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (27 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 28. Les coses de la Pepeta Quan corria de pressa cap a les golfes m’he topat sobtadament amb una papallona bruna i de taques grogues, anàvem en sentit contrari, ella cap a la llum i jo cap a les escales que pugen a les golfes. Ara és la meva presonera i lluita contra una paret de vidre que la separa de la llibertat, la finestra és tancada, amb el seu desesper aleteja incessant i intenta escapar, gasta energies inútilment. I jo que faig mentrestant, torno a corre cap el pis de baix per anar a buscar la màquina de fer fotos, la vull fotografiar, encara que sigui a costa de fer-la patir i desprès de fotografiar-la corro cap l’ordenador, “enxufo” la màquina i començo a escriure totes aquestes beneiteries, mentre tinc una sèrie de dubtes sobre el meu tarannà. Potser seria millor deixar que la papallona aprofités les seves últimes hores estant i fent el que vulgui, però no, això no pot ser, sempre hi ha algú o alguna cosa que està per sobre, que obstaculitza i priva de la llibertat, algú o alguna cosa que impedeix que les coses esdevinguin com llur naturalesa els demana. I ara, com jo no sóc ningú per interferir a la vida de ningú, corro una altra vegada amunt per tal d’obrir la finestra i permetre a la papallona que vagi on vulgui a fer el que hagi de fer... Ja no batia les ales quan he arribat, estava recolzada sobre el vidre. Pobreta, ja havia perdut l’esperança. Semblava contenta quan a sortit. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 36 abril del 85 jginer2006 | 07 Juny, 2006 17:44 El mar amb les onades del temps Esborrarà l'últim vestigi del teu amor, i per ventura al capvespre l'oblit es tornarà més cruel. Quin podrà ser el meu destí, sense el teu esguard? Els camins seran molts i el mateixos però tan vells i gastats, http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (28 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 29. Les coses de la Pepeta que no gosaré a cercar-los. Digues llavors, qui seràs tu i com t'hauré de trobar, si els planetes encara seguiran en la mateixa disposició, o be si un Déu diví els haurà canviat. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 44 Gens encertada jginer2006 | 06 Juny, 2006 18:51 De tant en tant poso la cullerada, no sé de què, però li poso. Quan me n'adono del que he fet corro i m'amago sota la primera pedra que trobo i em vaig repetint, què has fet? què has fet? Caic en una mena de bogeria, intento rebobinar per tal de canviar tot el que ha succeït pel que hauria d'haver passat realment, massa tard, el passat ha escapat al meu control i de rebot el meu present, perquè ha quedat totalment condicionat pel passat, temo que el futur correrà la mateixa sort. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 39 flix maig del 87 jginer2006 | 06 Juny, 2006 17:41 S'obre la porta a antigues tenebres. La lluna traspua en algun racó amagat. La mateixa quimera de sempre no em deixa veure-hi clar. http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (29 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 30. Les coses de la Pepeta Les hores passen i traspassen, a vegades lentes, d'altres ràpides. Jo sóc la mateixa, però no ho sóc, perquè el vestit és el que importa. Sóc tendra als teus desigs, sóc el vi, sóc el pa, la roba que fas servir, sóc el que vulguis que sigui. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 38 dinou de maig del 87 jginer2006 | 06 Juny, 2006 17:33 El gotejar lent de les hores, entre finestres i cadires, consumeixen el feble alè de les notes disperses. Emmudeixen el murmuri melodiós del riu, la seva clara transparència. http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (30 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 31. Les coses de la Pepeta En un transcórrer tranquil, el riu mou les seves aigües avall, fins a trobar-se amb la immensitat del mar; al seu pas, els arbres, arbustos i muntanyes s'hi emmirallen com en un somni inassolible. El seu verd despertar entre la diàfana boirina esborra la olor dels papers, dels crits i cops pels corredors foscos i freds. Torna el dolor al pit, el vent les pors i la tristesa, tanta tristesa que no sé desfer-me'n. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 49 Nit Tranquil·la jginer2006 | 06 Juny, 2006 15:32 Anit tornava quan la nit encara no era negra sinó blava, http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (31 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 32. Les coses de la Pepeta de palla esblaimada amalgamada. Una més una per banda enfilades, llargues columnes de dits verds llançant a les ombres daurat resplendor. Nit càlida, nit tranquil·la, nit clara, Nit que abraona en blau el traçat fosc inundat per vacil·lants pampallugues roges. Anit mentre tornava la clara fosca m'encerclava i què esplèndida llambrejava. Era anit mentre tornava que la nit m'estimava General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 36 Sí i no? jginer2006 | 05 Juny, 2006 15:20 Quines poques ganes de dir res que tinc. Encara que jo votaré que no, perqué així, en el cas que sortís que no ( això no passarà!), ens tocarem els cullons ben tocats, tant si en tenim com si no, i sinó també en els tocarem. A més, com sóc profundament idiota votaré que no. Au! General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 38 http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (32 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 33. Les coses de la Pepeta Homes que borden massa jginer2006 | 02 Juny, 2006 20:48 Què ho deu fer que algun home concret quan es dirigeix a mi, només ho fa per bordar-me? El més bo, és que jo no estic pel seus lladrucs, ni tinc obligació d’aguantar-los. I Ara és en aquell moment que la cadernera s’atura a la branca del pi, refila a cor que vols, t’omple fins l’últim fil i se’n va. II Em miro i veig el gris, tanco els ulls i veig el gris. S'ha marcit la màgia tant breument com va néixer. III Qui lloarà els meus encants, si van fugir? On retrobar el goig http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (33 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 34. Les coses de la Pepeta que es va esvair? General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 38 coses mal fetes jginer2006 | 02 Juny, 2006 14:58 Estic trista i decebuda, “lo” pitjor són els companys que et trepitgen a la més mínima, si és que et deixes trepitjar com jo. Tothom escombra cap a la seva escala sense pensar si provoquen cap classe de perjudici als altres. En fi, no cal esperar res bo de la meva feina. Penso que tampoc val la pena que m’hi esforci en fer les coses ben fetes. Ningú coneix a ningú, Som illes en un desert de persones. Les paraules són un joc, el pensament és un joc, un joc de vida, un joc d’amor, un joc de mort, un joc, un joc, un joc... Tu ets el meu joc. No puc dir res, no puc fer res , potser aviat http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (34 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 35. Les coses de la Pepeta traspassaré els murs de la carn cap a Déu, cap el no res... qui ho sap? General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 43 CAP DESIG jginer2006 | 01 Juny, 2006 19:16 Ets company dissemblant que sense raons estranyes, m’il·lumina, foragita la monotonia. No a l’amor, no als jocs, no a les mirades. Només sentiments, sense desig ni espera. Només distància..., sense espera. http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (35 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 36. Les coses de la Pepeta El meu goig no és el teu goig, quan jo m’espero tu te’n vas, perquè res és com ha de ser, i el contrari del que volem és el que tenim. Per raons gens estranyes no puc deixar de parlar-te, això no és un joc, són sentiments, els meus sentiments, sense desig, sense espera. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 38 El dia promet jginer2006 | 01 Juny, 2006 12:41 Avui m’he reincorporat desprès de quinze dies de baixa, es veu que m’han trobat a faltar. Jo a ells no, els ho confessat sense cap classe de reserva, per què dir mentides? Quasi havia oblidat els seu tics, “ puc sortir un moment a...”, per què no juguem a un joc, avui que és... “, i ja em veig jugant! , “podem anar a parlar amb tal professor que està...”, i vinga , cops de cadira, crits, el mòbil que sona... http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (36 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 37. Les coses de la Pepeta L’aire cau, vibren els crits, s’alça la noia Què bé! un instant de silenci! Estàs mort, mort... Calitja a fora, rialles a dins. Qui és la puta? Qui és l’assassí? Mata l’assassí i mora la puta. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 35 I els del centre quan deixaran de fer la guitza? jginer2006 | 01 Juny, 2006 12:03 Que se'n vagi Iberia, que voli ben lluny i deixi de tocar els collons, que un altra està eperant per ocupar el seu lloc. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 40 Ara cal educar jginer2006 | 31 Maig, 2006 16:14 http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (37 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 38. Les coses de la Pepeta Jo sóc de Valls però no m’hi estic, la feina que faig me’n va apartar. Sí, sí, apartar, perquè jo sóc molt de Valls. Abans la feina que feia m’agradava molt, ensenyava, ara en canvi no sé que faig, suposo que esperar a final de més per cobrar. Abans érem ensenyants, ara som educadors. Amb aquest canvi sovint em salta una pregunta a la ment, com podem educar a una gran massa de mal educats si resulta que qui té més responsabilitat és incapaç de fer-ho perquè encara n'és més de mal educat . Suposo que sentir-se dir de tant en tant : “guarra”,”zorra”, “vizca - certament sóc guerxa però no cal que m’ho fotint per la cara, que jo no tinc la culpa de ser-ho, segons ma mare m’hi vaig tornar per culpa d’uns antibiòtics -“, “ papi chula”... i altres coses que no recordo, no és el resultat d’una bona educació. La cosa pot canviar molt si reperteixes caramels i deixes que trinxin tot mobiliari escolar, si els permets llençar tots els papers que vulguin per terra - perquè segons ells ja hi ha les dones de la neteja per arreplegar- los, sinó per què hi són -, entrar i sortir de les aules tantes vegades com vulguin, els dius les preguntes de l'examen, els deixes menjar i beure, els deixes parlar tant com vulguin , mentre intentes explicar alguna cosa de profit, els deixes copiar a l'examen... En fi, quan deixes que tot això passi, llavors ets una professora exemplar, que serveixes com a model a seguir per la resta de professorat. Ara els nois i noies tenen carta blanca per acorralar a un professor i pegar-li, amenaçar-lo, insultar-lo, plantar-se a la porta de casa seva i pintar-li tota la porta, sense que passi absolutament res, poden denunciar-lo acusant-lo falsament de haver-los pegat, abusat sexualment, sense que, per part del professor, se li permeti aportar proves que avalin la seva innocència. Sí no, que ho preguntin a alguns companys meus, que ho han viscut. (Cony! ara que estava inspirada he d'anar a buscar les meves filles al cole. Potser seguiré un altra dia) General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 36 Des del banc jginer2006 | 30 Maig, 2006 19:26 Et vaig esperar, malgrat la meva espera era sense fi, http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (38 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 39. Les coses de la Pepeta mentre deixava la vista perduda entre el vaivé de les onades. Del banc estant, mesclada amb l'aigua, vaig filtrar-me entre els grans de sorra Podria haver-te esperat hores, anys... fins que vinguessis, si fos mestressa de mi mateixa, però res ens pertany, ni tant sols els moments de dolor més persistent General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 44 Missatge a un col·lega jginer2006 | 29 Maig, 2006 14:22 Aquesta va dirigida a un company de misèries, perquè la seva por és la meva por, i el seu dolor també és el meu. http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (39 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 40. Les coses de la Pepeta Quan la vida se'ns fa gebre, quan només ens resignem en observar les busques del rellotge, i deixem que el temps ens confini dalt d'una cúpula de glaç, a la ment fondeja una pregunta rera l'altra: qui sóc? què vull? on vaig...? Preguntes sense resposta, no n'hi ha, només un traçat boirós. Quan els records ens capturen I ens abraça a un passat caduc, un pensament ens envaeix i ens diu que el millor ja és passat. Què ens cal esperar? un presagi? el destí? Què generós seria saber que cal fer! Però no, la vida ens fa la traveta, un cop rera l'altra, ens argolla amb les quimeres quotidianes, http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (40 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 41. Les coses de la Pepeta ens fa malalts del cos, de l'ànima... Llavors, què ens cal fer? Llançar una moneda a l'aire i decidir a cara o creu? Tant de bo, a dins alguna ens obliga, I la glaçada ho encercla en un cau inassequible, doncs què fer? doncs què fer...? Què fàcil seria buscar en un llibre i trobar-hi el camí. Però no, vida ens subordina, ens força a ser, a decidir, a triar... No hi ha cara o creu, som segons fem, i la vida, amic, la vida és la que ens fa patir! General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 33 No res jginer2006 | 29 Maig, 2006 12:15 Obriré la porta del no res i fugiré tant lluny com pugui. Que el dolor no trobi res, ni llàgrimes, ni rostres desballestats. Caminaré per sobre l'aigua ingràvida, http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (41 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 42. Les coses de la Pepeta inexistent cap a la foscor de la jungla. L'enganyaré, l'esquivaré, seré un secret enmig la brossa fins que s'amansi. Travessaré el sostre tèrbol i em faré imperceptible entre els àngels. Tot i així, si em troba, l'arrencaré de mi, el dividiré i l'escamparé per la terra verda, que de la seva impietat naixi quelcom immens, impàvit al seu fibló. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 46 Nit jginer2006 | 26 Maig, 2006 06:19 És a la nit quan sento que el teu amor és més fràgil i m'encadena a tu quan t'abraço amb la meva imaginació. Confonc la carícia dels llençols amb el tacte càlid de la punta dels teus dits, http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (42 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 43. Les coses de la Pepeta les meves mans dibuixen a l'aire en penombra la festa del teu dors i amb la llengua ressegueixo com en un somni el teu pit. El meu sexe humit i dòcil espera, en la irrealitat, que el teu sexe tebi i amatent m'arrossegui fins l'esclat de dolor i plaer. És llavors quan moc els llavis de forma quasi imperceptible per xiuxiuejar-te: "T'estimo" General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 34 tot jugant jginer2006 | 24 Maig, 2006 06:30 Tot jugant et mossego l'orella i tu tot jugant em pessigues la galta, http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (43 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 44. Les coses de la Pepeta les cames entrelligades reclamen el recer tebi de les parts enardides. Jo recorro, com en un passeig, les teves natges i tu amb la llenca escombres el cim del meu pit, mentre l'agitació s'enfila amunt Jo faig relliscar els meus llavis amb cadència, emparada per l'oscil·lació del teu ventre, fins la teva virilitat i tu trèmul somies amb l'eretisme. Tot jugant en un joc que no té paraules, somric i m'entusiasmo quan em claves els dits i abordes amb deliri l'apoteosi del plaer més temut i desitjat. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 34 aigua jginer2006 | 23 Maig, 2006 00:36 Mentre l'aigua brolla per l'ullal i s'escorre deixant xaragalls inesborrables, http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (44 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 45. Les coses de la Pepeta m'amago a la borda i deixo que la palla em cobreixi fins que em roba l'alè i em tragina fins el bell mig del planisferi. Pletòrica de llum no deixo que el teu esguard lacerat m'apagui. espero que t'adonis que la pugna s'acabat i per uns breus instants puguis tocar la tebior del meu cor. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 46 El meu carrer jginer2006 | 22 Maig, 2006 13:02 Al meu carrer abans estava ple de gent que anava i venia, de gent que hi treballava, de gent que hi vivia, de gent que reia, plorava i lluitava per viure. D’això fa ja fa temps, ara el meu carrer quasi es buit, a la nit es fosc i de dia és buit. Ja fa temps que molts han marxat, alguns perquè han volgut i d’altres perquè no els ha tocat més remei. Són tantes les imatges que ja no es podran repetir, en Joan el senyor de la sabateria escombrant la vorera abans d’obrir la botiga, i al vespre una altra vegada el mateix procés, abans de tancar-la; el Saumell al fons, a la rebotiga, entre un munt de sabates per reparar, d’això ja fa tants anys; el Manuel, últimament amb bastó perquè les cames li fallen, i ara ves a saber on es troba, com un vegetal, per culpa d’una embòlia - Trobo a faltar les seves converses amb to irritat amb els de la ràdio, que jo sentia pel celobert - ; el meu pare amb cara de cansat i amb dues bosses de plàstic, una a cada mà, plenes de verdures, entrant a la escala; el senyor que sempre estava a la cantonada, com si esperés algú, que ara últimament tampoc ja no el veia mai, també ell ens ha deixat; Els de la botiga de comestibles que també estaven pel carrer, la filla sempre festejant amb el primer que http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (45 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 46. Les coses de la Pepeta passava, que també, finalment, desprès de morir l’avi han tancat la botiga i se n’han anat a viure a un altre carrer. Ara al meu carrer les cases es buiden i cauen a trossos i mi se’m trenca el cor recordant tots aquells moments, que no sé si eren bons o dolents, tots aquells moments que aviat, segurament, no recordaré, se’m trenca el cor quan penso que d’aquí un temps no massa llunyà tampoc serà el meu carrer i que les cases seguiran buidant-se i caient a trossos, i que quan hi passi, de les persones que hi quedin, no reconeixeré a ningú. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 36 Vaja un dia! jginer2006 | 21 Maig, 2006 19:41 La vida de pagesa és una mica dura, però sempre és millor que les feines domèstiques. Aquest cap de setmana he quedat rebentada, més que rebentada! traginant d'aquí cap allà branques d'olivera. Les parts més fines, resseques com estaven, en alguna ocasió se m'han posat cap dins el nas, les molt punyeteres eren pitjor que un fibló de vespa. El sol que queia tampoc es quedava enrera, la meva musclera és la ratlla blanca que vé a continuació d'una vermella. Els de Sitges torrant-se al sol al costat del mar i jo suant la gota negra. El cap de setmana vinent, apa, un altre cop! a arrossegar més branques, i desprès a cremar-les. vigilant que no passi res. La muntanya que organitzat jo de branques d'olivera ni al Pirineu la trobaré, mira que com vingui qualsevol desaprensiu i se li acudeixi encendre un llumí, la que s'organitza allí. No vull ni pensar- ho El miguel - és el senyor que finalment em talla les oliveres, a mi tanta poda em sobrepassava - s'ha quedat al·lucinant quan ha vist la serralada, "Quien ha estado haciendo esto", m'ha dit, “pues toma yo!” I s’ha entestat en voler venir el diumenge vinent a ajudar-me a cremar, això si, sense cobrar-me. De cap manera! Que jo estic en contra de l’explotació obrera. La vida que porta aquest home no en té res de vida, no sé ni quan menja, ni quan veu, gairebé no dorm, només treballa, com es possible que hagi conegut a ningú així. Miquel! que a la vida hi ha moltes coses bastant millor que treballar! Està sec com una mala cosa. En fi, quan he marxat li he hagut de deixar productes preparats per a ensulfatar el pugó, amb l’excusa que ha vingut a ensulfatar les cebes de la finca veïna . No para De les cabretes dels gitanos no cal confiar-ne, la Prays oleae, treballa de valent, s’ha d’anar a http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (46 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 47. Les coses de la Pepeta favor de l’efecte hivernacle i cremar. Doncs el que és jo ja n’estic cansada d’escriure, me’n vaig a tocar la guitarra. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 54 18 de juny de 87 jginer2006 | 18 Maig, 2006 17:49 Que estranya és la nit avui, una claror fosca traspassa el corredor estret fins la porta de la soledat. No n'he sabut trobar res més que això, soledat. Però ara hi aniré, la travessaré i esperaré, restaré per sempre en el mut silenci del seu buit. Quina tristesa sento al notar-la deserta, tan sols la monòtona cadència d'un rellotge trenca la seva solitud. Els paquets perfectament ordenats http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (47 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 48. Les coses de la Pepeta esperen el moment final de la seva estança, el definitiu oblit del lloc que els pertocava. Avui la nit m'ha enganyat, m'ha dreçat paranys traïdors, m'ha fet sortir i m'ha fet creure que era meva. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 35 coses de la vida jginer2006 | 17 Maig, 2006 13:07 He conegut per internet, d’una manera casual una persona que suposadament té la mateixa malaltia que jo, dic suposadament perquè encara no m’ha quedat clar quina malaltia tinc, tinc molts dubtes, espero que abans d’un mes n’estigui segura del que tinc. Viu molt a prop d’on visc jo, en un poble a prop del meu. M’ha deixat commoguda i consternada, m’ha explicat alguns detalls de la dieta que segueix i tota la medicació que es pren , m’ha dit quant pesa (em costa de creure). El que més m’ha copsat és la seva resignació, és increïble! No m’hi veig jo arribant a un estat com el seu, no vull conformar-me davant cap malaltia, encara que m’hi vagi la vida. Potser parlo per parlar, perquè si et toc et toca, i no hi ha volta de full, però del que dic ara n’estic fermament convençuda, ara que em veig les orelles, ara que he tirat pel dret i m’he posat a prendre la medicació que m’ha semblat que a mi en convenia, passant olímpicament dels metges, perquè amb el collons de les llistes d’espera mai els tens quan el necessites, perquè veus que la teva mort està a prop, que la teva vida se’n va per la tassa del wàter. El millor és que de moment m’està sortint bé la jugada, dic de moment perquè encara he de deixar de passar els dies per assegurar-me que tot va bé. Fins i tot estic contenta perquè em trobo bé. Potser no durarà gaire la meva alegria, potser d’aquí una setmana seré la mateixa merda de la setmana passada, qui ho sap això? Ara visc el present i això em sembla bé (difícilment sóc de bon conformar). Fins i tot em sembla bé aquesta collonada dels blogs. No sé perquè hi escrivim els que ho fem, per què algú ens llegeixi? o per què ens agrada llegir el nostre pensament? O per què tenim ganes de parlar i estem tant sols que no sabem amb qui fer- ho? O per què algun dia quan ho rellegim descobrim que no ens podem reconèixer? De fet a qui http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (48 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 49. Les coses de la Pepeta li pot importar el que passi pel meu cap o el cap dels altres si no ens beneficia d’una forma directa ( o indirecta). Jo de joveneta escrivia un diari – encara està amagat per algun racó de casa de ma mare -, a vegades l’havia tornat a llegir i em semblava increïble alguna les coses que hi deia, no semblava jo, fins i tot penso que no les vaig dir jo. Em queda tot tant lluny, com més gran menys salut i la vida comença a girar entorn això, i aquells sentiments de jovenalla tant bonics et queden vedats. He d’anar a dinar, tinc feina per fer ja seguiré amb aquest rotllo en un altra moment General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 46 20 del maig del 87 jginer2006 | 17 Maig, 2006 11:22 T'allunyes, t'esvaeixes com la boira espessa del matí. Ets al final d'un corredor fosc, ferit per la penombra feble que el meu cor orgullós no pot travessar. Així que hauràs fugit de la meva vida, esperaré el teu alè entre el murmuri de les fulles, en els solitaris capvespres, el teu somrís, el teu parlar. T'esperaré, t'esperaré sempre http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (49 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 50. Les coses de la Pepeta entre les clarors, les foscors, dels dies de les nits, la tristesa, de les rialles, dels plors. Et recordaré sempre, com ara, sempre... Així. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 35 AMOR ESQUEIXAT jginer2006 | 17 Maig, 2006 11:11 Ara ja no hi ets. Si m'haguessin esqueixat el braç no sentiria tant de dolor com el que em fa la teva absència. Quan plori, on trobaré consol? si el recer que em confortava, s'esbocinat en un fotimer de fragments punyents. Tant de bo pogués retrobar-te, evidenciar en els teus ulls la veritat. http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (50 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 51. Les coses de la Pepeta Llavors cada estella que em burxa esdevindria en una espurna de joia. Ara que ja no hi ets, ja ningú percep el traç d'un somriure ardent a la meva fesomia, només hi veuen la mediocritat d'un ésser sense la màgia de l'amor. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 25 Ona jginer2006 | 16 Maig, 2006 10:18 Sóc prenyada per la passió d'una onada que s'esmuny entre arrapades de braços. S'acosta amb saltirons espurnejats, les mans tan ràpid com poden l'argollen, l'aferren en un intent banal de domar-la. Però l'onada tant sols és aigua, i s'escapa per cada porus, per cada ull que la fa lliure. http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (51 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 52. Les coses de la Pepeta N'estava tan segura que era meva, i en canvi la veig marxar llepant el sauló suaument. M'estremeixo imaginant el seu tacte, delicat, lliscant damunt la meva pell, amarant cada racó de vasta complaença. Quan desperto la meva onada ja no hi és, n'hi ha una altra que intenta seduir-me, però jo tan sols somiquejo perquè la meva onada ja no hi és. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 29 Diumenge 14 de maig jginer2006 | 15 Maig, 2006 15:51 La primera llum, el xivarri esbojarrat dels pardals pel brancam de la troana, els galls canta que canta, http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (52 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 53. Les coses de la Pepeta jo només sento dolor, molt clavat, em baixa inflexible cama avall, em puja arrapant-se costelles amunt, cap l'espatlla. Només tinc dolor. El dia es fa clar. Només em cal esperar dolor. Els pardals criden que criden, impacients per sortir a vagarejar, els galls canten que canten, fins i tot les mosques han despertat, El sol ja treu el cap. Els pardals ja han marxat. El galls ja no canten. Però jo només sento dolor, General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 30 http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (53 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 54. Les coses de la Pepeta sense paraules jginer2006 | 13 Maig, 2006 06:28 De vegades una línia de mar blau intens talla el cel blau clar i sento que vull dir quelcom, però no sé que és, em limito a mirar i deixo que aquest pensament desconegut es perdi en el traç horitzontal, pur, impol"lut& de la mar. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 28 Illa jginer2006 | 12 Maig, 2006 19:01 Des de la meva illa solitària crido tant com puc. Ningú no em sent, no hi ha cap raó per a que ningú ho faci. jo tampoc sento ningú. Només un tros de terra, l'aigua i jo. Tot i així crido tant com puc, Potser l'aigua s'enretirarà http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (54 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 55. Les coses de la Pepeta i m'obrirà pas cap a la multitud. Potser l'aigua m'engolirà i jo serè un altra, una perfecta desconeguda de mi mateixa. Tal vegada els peus s'arraparan a les roques i serè un escull més, on naufragarà tothom que se m'acosti. També podria passar que quedes atrapada entre les urpes d'un ocellot que m'enlairarà fins el cel i em tirarà per un penya-segat per fer-me sentir, sentir l'aire fresc a les galtes, el defallit fueteig dels meus cabells, abans que em devorin els seus aligons. Des la meva illa solitària estant crido tant com puc, Però tant sols som un tros de terra, aigua i jo. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 27 Resposta a Macbeth jginer2006 | 12 Maig, 2006 14:17 Macbeth, No parlo de càstigs per a ningú, ni de forces superiors. La part millor de la mort, per mi, es que no crec en el més enllà, quan mors sortosament tot s’acaba. Parlo d’aquest patiment que tantes http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (55 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 56. Les coses de la Pepeta i tantes persones han de viure cada dia, imposat per altres persones en nom de la fe, de la hipocresia, de l’egoisme...El gos del meu germà tenia càncer i se li va proporcionar una mort digne, el meu pare també tenia càncer, no tenia ell el mateix dret a una mort digne? Sortosament qui tenia medis per fer-ho, jo crec que li va donar, i li estic agraïda. No sempre és així. Moltes vegades per por. Parlo de que hem de tenir dret a morir quan vulguem, ja que no podem decidir quan viurem i com viurem. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 40 També ell va morir jginer2006 | 12 Maig, 2006 12:05 Ha entrat per la finestra com un raig de llum com un sospir, molt de matí. Ha restat en un cantó del llit una hora rera l'altra, amb paciència, sense pressa. A la foscor s'ha acomiadat amb el petó gèlid de la mort. Ha marxat bressolat per la calma, quan la ma que l'agafava l'ha alliberat. http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (56 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 57. Les coses de la Pepeta Ha deixat com a petjada aquell gest, aquella forma de mirar, un buit innombrable. . General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 32 Un dia arribarà jginer2006 | 12 Maig, 2006 11:51 Tinc un amic que està molt lluny en l’espai, Molt a prop en la ment , a frec en el cor. Quan li parlo ell em respon amb silenci, M’escolta en la muda quietud de la nit, I si ploro m’eixuga les llàgrimes condescendent, Amb la seva inexistència. L’estimo i ell m’envolta amb una abraçada incorpòria. Altres vegades, quan canto, fa remolins d’aire entre els pins, Llavors paro l’orella i escolto el que em diu. El seu mutisme és tant entenedor! Només espero el moment posseir la seva parla, Inarticulada , inexpressiva. http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (57 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 58. Les coses de la Pepeta Quan callo, és tant amic que encara calla més, Ens fonem en un silenci indissoluble. Aquest amic el venero, i quan mori tal vegada Podré notar el pessigolleig dels seus llavis, El seu xiuxiueig, les seves mans entrellaçades entre les meves, Aleshores, tal vegada, haurà valgut la pena tanta soledat. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 36 Sense res jginer2006 | 12 Maig, 2006 11:35 (Data desconeguda) Quan l'amor es fa glaç el temps m'atrapa amb la seva quietud, i al cervell se m'hi fa una línia plana, sense principi i sense fi, incomprensible. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 31 Un dia més jginer2006 | 12 Maig, 2006 10:57 http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (58 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 59. Les coses de la Pepeta Avui m'he submergit tant com he pogut, he doblegat les cames enrera per impedir que els genolls em sobresortissin, i he tancat els ulls. He provat de seguir, amb el pensament, el camí de les nafres, les volia tancar una a una. M’he sentit millor. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 29 La tirania pesa jginer2006 | 12 Maig, 2006 10:21 Dridam, ciutat feudal, que xucles l'ànima amb el teu poder de qui t'envolta, que pretens emmudir qui parla diferent, amb la humiliació, amb la decidia. Dridam, ciutat feudal, que gallardeixes de riquesa i bondats que has arrencat de qui t’envolta. Didram, capital dels aprofitats, encorbatats i sords. Fins quan el teu peu ens esclafirà i ens sotmetrà? Fins quan haurem de demanar caritat? Fins quan haurem d’esperar per a que ens donis quelcom del que ens prens dia a dia? Fins quan? capital feudal. http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (59 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 60. Les coses de la Pepeta General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 16 avui jginer2006 | 26 Abril, 2006 14:10 Avui, com altres més dies, em sento especial cansada, m'he d'aixecar, he d'anar a treballar i explicar un munt de coses que no interessen a ningú, per què? Això passa un dia rera l'altra, molts dies no m'importa, faig la meva feina i tan em fa. Altres dies m'afecta més, i penso que és una manera ben miserable de guanyar-se la vida. Faig les coses com crec que he de fer, encara que s'avorreixin, no sé perquè deu ser que el que m’avorreix a mi diverteix als altres, i al contrari. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 30 Els rosers jginer2006 | 25 Abril, 2006 15:20 Les cendres que són cendres les escampo entre els rosers, del verd de les seves fulles i del color de les seves flors en faig ventalls pels quals i voletegen pardals i orenetes, cap el tard deixo que el seu perfum fresc i net m'emborratxi. General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 40 Hi ha gent molt inteligent i d'altra no tant jginer2006 | 24 Abril, 2006 19:02 Les coses de la PepetaPer què tinc la sensació, a vegades, que certa gent que ni tan sols et coneix et pren per estúpida. Jo no m'hi sento d'estúpida. A vegades sóc tan educada que no sóc capaç ni de dir: " No deus ser tu l'estúpid ?" General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) Calendari 44 De què... « » Març 2007 Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg jginer2006 | 24 Abril, 2006 18:14 De què serveix patir tant abans de morir? Per què hi ha gent que s’entossudeix en voler 2 3 4 1 http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (60 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 61. Les coses de la Pepeta 56 7 8 9 10 11 prolongar un patiment inútil? Un patiment que només et portarà a la mort 12 13 14 15 16 17 18 General " Comentaris (0) " Retroenllaços (0) 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Powered by pLog Arxiu Març 2007 Gener 2007 Novembre 2006 Octubre 2006 Setembre 2006 Juliol 2006 Juny 2006 Maig 2006 Abril 2006 Recentment Elisabet Els metges d'urgències del Pius: desconeixedors del dolor? Desil·lusió Quin riure! Tardor Educar o ensenyar? Era racisme? Passat present http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (61 of 62) [16/03/2007 06:44:02]
  • 62. Les coses de la Pepeta HALLELUJAH. Què significa: "Baffled king Composing"? ALGUN DIA SEREM SUFICIENTMENT CIVILITZATS COM PER PODER EXPRESSAR-NOS LLIUREMENT? Sindicació ● http://pepitaginer.bloc.cat/category/4919/11333 (62 of 62) [16/03/2007 06:44:02]